Treball d'investigació

Across límits
Faig científic-OUTPUT 3r eso a
e. VIGORÈXIA
Èlia c. Biel f. Desirée f. Pau h.
Joya s.
Què és?
Els vigorèctics tenen una obsessió tan gran per l'aspecte físic que es
passen matí i tarda al gimnàs, es miren sempre al mirall i mai no es
troben satisfets amb el seu cos. Només volen desenvolupar la massa
muscular. Per això, a més de dedicar-se compulsivament a l'exercici físic,
també modifiquen l'alimentació i poden arribar a prendre fàrmacs
dopants. La vigorèxia, també anomenada complex d'Adonis, és una
afecció recent i les associacions mèdiques internacionals no la reconeixen
com a malaltia.
Aquesta malaltia va ser definida per primer cop el 1993 pel psiquiatra
nord-americà Harrison G. Pope. Un trastorn habitual dels esports que
es practiquen individualment (fúting, culturisme, halterofília), ja que la
pràctica en solitari el retroalimenta. Sumat a això, determinades
investigacions apunten que aquesta malaltia pot afectar també a
esportistes del camp del ciclisme, la natació o l’aeròbic.
Ets vigorèctic o vigorèctica?
La vigorèxia afecta principalment homes, però les dones també poden
tenir-ne. Com els malalts d'anorèxia i de bulímia, els vigorèctics no se
senten satisfets amb el cos que tenen i fan tot allò que poden per tenir
un aspecte atlètic i musculós. Es pesen unes quantes vegades el dia;
deixen de fer les activitats habituals per dedicar el màxim de temps a
l'esport; consumeixen pocs greixos i molts aliments amb hidrats de
carboni i proteïnes per augmentar la musculatura.
Un vigorèctic pot arribar a prendre fàrmacs dopants (anabolitzants i
substàncies androgèniques) per accelerar i forçar el desenvolupament
muscular. És a dir, prendre fàrmacs que potencien els efectes de les
hormones sexuals masculines com la testosterona i la
16