Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse

PROVA DE LECTURA. 2ª AVALUACIÓ
6è. CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
I així vaig interpretar millor el que la Glòria ens deia a les seves classes,
que ens recordava que el cor, per exemple, és l’únic que tenim, que el que
fem en un moment determinat pot ser transcendent en la nostra història
personal futura.
La Norma participava en els debats i sempre era brillant a l’hora de fer
comparances del problema amb altres àmbits. L’admirava, la Norma. No
amb la mateixa admiració dels primers mesos, sinó amb una de més distant,
no gens emotiva, purament intel·lectual. En el fons, no se m’havia curat del
tot la ferida que m’havia obert durant la setmana d’esquí.
Un dia, però, va succeir un fet que canviaria el rumb de la nostra amistat i
el de les relacions de tots els de la classe. Un fet que convulsionà tota
l’escola i gran part de l’opinió pública. Érem al laboratori. La Glòria ens
havia deixat per primera vegada les provetes i els tubs d’assaig. Havíem fet
un experiment senzill per grups: havíem escalfat aigua en un tub i havíem
comprovat com cristal·litzava la sal que prèviament hi havíem introduït.
La Glòria va demanar que, un de cada grup, netejàs els tubs que havíem
embrutat anant en compte de no tallar-nos.
La Norma s’oferí voluntàriament a fer-ho. Jo la vaig ajudar a aclarir.
Recordo perfectament que movia la baieta amb agilitat i que l’escuma del
sabó feia una oloreta agradable. Al cul d’un dels tubs hi quedava alguna
cosa negra, i li ho vaig dir a la Norma. Ella va contestar que hi ficaria el dit
gros per fer més força.
Jo em vaig entretenir a aclarir el tub que havia netejat primer i, de sobte,
vaig sentir que la Norma feia un crit de dolor. Vaig mirar dins de la pica i
vaig veure, horroritzada, que el tub s’havia trencat i una de les arestes havia
fet un tall profund a la mà de la Norma, a la banda del palmell, al lloc que
denominem Mont de Venus i que és la zona més prominent, la continuació
del dit gros.
La sang li rajava abundosament de la ferida, queia sobre la pica de
ceràmica blanca, hi feia nuvolets de diferents tonalitats de vermell i
s’escolava pel desguàs. Vaig intentar ajudar-la. Li vaig voler agafar la mà,
que mantenia sota el raig d’aigua. Ell va cridar que no la tocàs, que ningú la
tocàs. Vaig quedar paralitzada. Va semblar que a la Norma li hagués agafat
un mal sobtat i hagués canviat el caràcter. No m’esperava aquella reacció
tan agressiva. Vaig insistir però em va contestar amb una reacció encara
més dura que la de la primera vegada. La Glòria li va dir que es
tranquil·litzés, que no podia entendre tampoc aquell comportament.