Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse

PROVA DE LECTURA. 1ª AVALUACIÓ
6è. CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Havia arribat la primavera i quedaven lluny els records difícils de la meva
convivència amb la Norma. El retorn a l’escola i a la rutina de cada dia
havia servit per suavitzar els problemes i les tibantors que hi havia hagut
entre nosaltres.
I, com alguna vegada havia sentir a dir als pares, o als avis, el temps ho
cura tot. Vaig passar una setmana difícil, no hi ha dubte, i sé que alguns
dels meus companys de classe em van criticar i es van riure de mi. Això em
va doldre perquè significava que m’havia posat en evidència. Però ja estava
fet i no hi havia remei. Ho vaig prendre amb resignació, i vaig pensar que
probablement era el millor que em podia haver passat.
Ara, en Carles ja sabia quins eren els meus sentiments, si és que abans en
tenia cap mena de dubte. I tampoc no m’importava gaire el que ell pogués
sentir o deixar de sentir. La tornada a la normalitat, a les classes, a les
explicacions de la Glòria i les d’en Serra, a les actuacions del tutor per
evitar que alguns dels meus companys haguessin de repetir a causa del seu
poc aprofitament, tot plegat significà una bomba d’aire fresc que va netejar
el meu cap de les boires que s’havien escampat i que m’impedien de veurehi
clar.
Tot apuntava cap a un final de segon trimestre normal, sense entrebancs,
sense problemes afegits, i cap a una arribada de les vacances de Pasqua a
Pollença, amb la casa de la torre, amb la companyia de la Maria els últims
quatre dies, aprofitant l’anada dels seus pares a una ciutat estrangera on el
pare havia d’intervenir en un congrés de metges. Fins i tot les meves
relacions amb la Norma havien aconseguit un caire de normalitat.
Havia reprès la lectura de llibres que jo considerava importants: n’hi havia
que me’ls deixava la mare, satisfeta de veure que, gràcies a la Norma havia
començat a capbussar-me en el món de la literatura, que era el seu; d’altres
me’ls deixava la Norma, i normalment eren traduccions de llibres que ella
havia llegit en la versió original, alemanya o anglesa. En la majoria m’hi
trobava reflectida, i això m’ajudava a entendre millor la vida i a entendre’m
millor a mi mateixa.
La lectura m’ajudava a relativitzar el meu problema. Vaig poder constatar
que era el problema de totes les noies, de totes les dones de tots els temps.
Vaig adonar-me que totes les persones passaven per moments dolents, de
crisi, i que de mica en mica, gràcies a l’esforç i a l’ajuda dels amics, tot
quedava superat. Vaig arribar a plorar amb les històries tendres de l’amor
entre dos joves, em vaig emocionar en veure que de vegades la vida és
cruel i no perdona.