Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse
Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse
Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
PROVA DE LECTURA. 3ª AVALUACIÓ<br />
5è. CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA<br />
L’home de l’orguenet ni va esperar a que el violinista se n’hagués<br />
anat. De seguida, va començar a donar voltes a la maneta i els<br />
aires d’una cançó italiana van omplir tota la plaça de la catedral. Un<br />
parell de nens s’hi van aturar al davant; volien tocar la maneta. El ca<br />
del violinista, Duki, lladrava enfadat.<br />
L’home de l’orguenet els va fer fora. Duki volia engegar-lo, però, tot<br />
sol, no sabia com fer-ho. Va començar a lladrar ben fort. Udolava i<br />
lladrava tan fort i, amb uns crits tan terribles que de la cançó italiana<br />
gairebé no se’n sentia res. Molta gent se’n reia, d’altres l’insultaven i<br />
es tapaven les orelles. L’home de l’orguenet es va dirigir cap a Duki.<br />
Ell va saltar cap a l’altre costat, però no va parar de lladrar, fins que<br />
l’home de l’orguenet va deixar caure la maneta i, ple de fúria, va<br />
treure el seu orguenet de la plaça de la catedral empenyent-lo en<br />
direcció a l’estació. El violinista ja s’hi podia quedar. Es va tornar a<br />
treure la gorra i la va deixar a terra. Amb un clip molt gros que va<br />
treure de la butxaca esquerra, va subjectar les partitures al faristol.<br />
Molt ben fet! Duki movia la cua i, assegut, guaitava el violinista. De<br />
la butxaca dreta de l’anorak en sobresortia el mocador que s’estenia<br />
sota la seva barbeta. Va treure el violí de l’estoig. El va prémer entre<br />
la barbeta i el pit, va bellugar la barbeta d’un costat cap a l’altre fins<br />
que va trobar la posició correcta per al violí, va fer un senyal a Duki i<br />
va aixecar l’arc per començar a tocar. Però el cargol del faristol<br />
s’havia afluixat en la caiguda i el faristol es va començar a fer<br />
baixet. Tant, que només Duki hauria pogut llegir la partitura. El<br />
problema era que Duki no en sabia, de tocar el violí. Llàstima.<br />
Totalment desconcertat, va lladrar al full que tenia davant del morro,<br />
després es va mirar el violinista. No se suposava què volia que fes.<br />
Volia que olorés aquell paper. O potser volia que el vigilés. Podia<br />
ser que volgués que se’l mengés. El violinista va sospirar. Va deixar<br />
un altre cop el violí i l’arc a l’estoig i va estirar el faristol cap amunt.<br />
Va prémer el cargol ben fort. Després va agafar el violí i l’arc, va<br />
col·locar-se el violí sota la barbeta, va aixecar l’arc i ... Ara sí que<br />
començaria a tocar. Per fi. Tenia tantíssima gana. Duki encara en<br />
tenia més, de gana. En realitat, en tenia tanta que s’hauria menjat el<br />
paper. Bé, el violinista ja tocava. Però, què dimonis era el que<br />
tocava? S’havia equivocat i, al damunt de les partitures, hi havia<br />
posat el full de propaganda de la xarcuteria i tocava d’aquell full de<br />
paper.