Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse

PROVA DE LECTURA. 2ª AVALUACIÓ
5è. CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
El segon full de la partitura, que era una composició escrita per un
gran músic barroc, va travessar volant la plaça de la catedral, al
mateix temps que els fulls de propaganda d’una nova botiga.
El violinista no l’hagués recuperat mai, si no hagués estat perquè el
seu ca, Duki, lladrava en direcció als fulls. La partitura s’hi havia
barrejat, i el violinista no s’havia adonat que, en agafar-la també
arreplegava un full de propaganda. Mentrestant havia arribat a la
plaça un altre ca, tres vegades més gros que Duki. Va descobrir la
gorra del violinista al costat del faristol i la va ensumar pertot arreu.
Va aixecar una pota i es va pixar sobre el faristol. Després es va
tirar una mica enrere i amb el seu cul tan gros va tombar el faristol.
El violinista no s’havia adonat de res, però Duki, que ho havia vist
tot, va córrer cap a aquell canot i el va fer marxar. El tercer full de
música, el de les danses de Béla Bartók, se n’havia anat volant i
s’havia quedat entre els ferros que adornaven un fanal. I en un tres i
no res s’hi havia quedat enganxat. Duki va començar a córrer al
voltant del fanal sense parar de lladrar, fins que el violinista va mirar
enlaire i va descobrir el full. Com s’ho havia de fer, ara? El violinista
tenia el segon full en una mà i l’arc a l’altra. Però Duki era allà per
ajudar-lo: va agafar l’arc amb la boca amb molta cura, i va guardar
els fulls sota la cua estirada. Ara, el violinista ja tenia les mans
lliures i podia enfilar-se al fanal per recollir la partitura. Compte. A
mig camí li va volar el mocador. Duki va veure que el mocador queia
a prop seu, però tenia l’arc agafat amb la boca i, sota la cua, els
fulls. Va estirar una pota per assegurar el mocador fins que el
violinista baixés del fanal amb la darrera partitura. Era molt difícil
això de no poder moure la cua, ni saltar, ni lladrar, quan el seu amo
se li apropava somrient.
El violinista es va acotar per agafar el mocador. Llavors Duki va
aixecar el pota. El violinista va anar a agafar les partitures, i el bon
Duki va aixecar la cua. Finalment, el violinista va estirar l’arc de la
boca de Duki i va acaronar el ca. Ja era hora! Per fi podria saltar al
voltant del violinista, i lladrar, i remenar la cua!. Sortosament, tot
s’havia solucionat. L’estoig del violí encara era al seu lloc i el violí
encara era una possibilitat, i la gorra encara era a terra allà a prop.