Lectures dels alumnes i comprensió escrita - iaqse

PROVA DE LECTURA. AVALUACIÓ INICIAL
4t. CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
El mestre no tardaria gaire a agafar en Toni, perquè corria molt
aviat. Fent un darrer esforç, el nin va arribar a la taula on hi havia el
cossiol de ceràmica i aquell endimoniat arbre encantat i sense
pensar-s’ho gens, el va tirar per terra en el precís moment que el
mestre l’agafava pel coll del jersei.
Van rodolar tots dos acompanyats d’un gran renou. En veure el
cossiol fet mil bocins, l’arbre amb alguna branca trencada i les
pedres fetes miques, el mestre va clavar els dits a les espatlles del
nin com si fos una àguila. I el va renyar per haver romput les seves
coses màgiques. Però, de sobte, el mestre va córrer tot content cap
a en Toni amb els braços oberts i el va abraçar, donant-li les gràcies
per haver-lo ajudat a rompre el malefici. Reia i plorava al mateix
temps de tant content que estava. I li repetia que l’havia alliberat a
ell i a tots els seus companys. Llavonces li va explicar:
Fa uns cinc anys vaig fer un viatge a l’Àfrica amb un grup d’amics. A
causa d’una ferida que em vaig fer amb una punxa , ens vam haver
d’apartar de la ruta establerta. Després d’uns dies de caminar, vam
arribar a un poblat molt primitiu amb unes cabanes que envoltaven
un arbre, una baobab extraordinari. Com ja deus suposar, aquell
poblar era el de la tribu dels Tamango. El guia ens va deixar als
afores mentre negociava amb el cap de la tribu i els seus bruixots. A
mi sempre m’han agradat molt els arbres i, sobretot els arbres
grans, monumentals, mil·lenaris. En tots els països on he estat, i
són molts, sempre m’he fet una foto o tinc un record d’algun arbre
amb aquestes característiques.