Català Suficiència C1

Nivell
C2

Nivell
C2

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de:
copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra
Amb les condicions següents:
Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el
llicenciador (però no d’una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l’ús que
feu de l’obra).
No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
· Quan realitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra.
· Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor.
· No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l’autor.
Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats
per l’anterior.
Això és un resum del text legal de la llicència completa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca
© 2014 Consorci per a la Normalització Lingüística
Redacció:
La direcció tècnica d’aquest dossier s’ha dut a terme des de l’Àmbit de Formació i Foment i ha estat
elaborat per Laura Corsà, del CNL de Lleida; Montserrat Gilabert, del CNL de Lleida; Judit Llovet, del CNL
de Barcelona; Dolors Siles, del CNL El Prat; Susagna Sabaté, del CNL de Girona, Teresa Guasch, del CNL
de Tarragona. Les il·lustracions i la maquetació són de Joan Pol Climent, de l’Àmbit de Projecció.

Presentació
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) organitza cursos de nivell C2 a tot Catalunya.
Amb la publicació del nou programa d’aquest nivell de la Direcció General de Política Lingüística
(DGPL), actualitzat d’acord amb el Marc europeu de referència, el CPNL ha considerat necessari
elaborar un dossier per als cursos que respongui als canvis que s’hi plantegen.
El nivell C2 té l’objectiu de formar persones que ja tenen un nivell de suficiència i que volen
millorar la seva competència comunicativa. Tal com diu el programa, un alumne que assoleix el
C2 ha de ser capaç de:
• Comprendre pràcticament tot el que llegeix o escolta, així com extreure, seleccionar i integrar
informació, idees i opinions per elaborar un text nou.
• Expressar-se oralment i per escrit amb naturalitat, fluïdesa i precisió, fins i tot en les situacions
més complexes, ja sigui per fer una intervenció espontània o un monòleg planificat.
• Interactuar amb facilitat i habilitat, així com captar i utilitzar els senyals no verbals i d’entonació.
• Emprar un repertori lingüístic ampli que permeti mostrar una gran flexibilitat a l’hora de
reformular idees sota formes lingüístiques diferents o transmetre amb precisió matisos subtils de
significat, pràcticament sense limitacions.
• Dur a terme tasques complexes, habituals o no, sobre temes abstractes o tècnics, sobretot en
l’àmbit públic, acadèmic i professional, mostrant una bona capacitat d’adaptar el missatge a les
necessitats de l’auditori i a la finalitat del discurs.
Perquè l’alumne d’un curs de nivell C2 pugui adquirir aquestes competències, el CPNL planteja
treballar a l’aula amb les tasques proposades en aquest dossier. Aquest dossier està concebut
com un material flexible, que faciliti l’aprenentatge a partir de situacions comunicatives complexes
que demanen la producció de textos orals i escrits reals i que requereixen plena competència
lectora i de comprensió oral.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Barcelona, setembre 2014

Nivell C2
Índex
Unitat 1 Intervenció en una taula rodona 7-13
Unitat 2 Els informes: dades i valoracions 14-22
Unitat 3 Un parlament breu 23-29
Unitat 4 Un viatge pas a pas 30-36
Unitat 5 De la lectura a la ressenya 37-45
Unitat 6 Presentació en roda de premsa 46-60

INTERVENCIÓ EN UNA
TAULA RODONA
En aquesta unitat hauràs d’intervenir en una taula rodona.
Aprendràs a:
Analitzar la situació comunicativa (destinataris, context, objectiu...)
per preparar una intervenció eficaç.
Utilitzar tècniques per generar idees a partir de la informació de
diverses fonts.
Aplicar tècniques per organitzar les idees.
Extreure les idees principals de textos orals i escrits.
Obtenir informació rellevant en debats de grup.
Elaborar guions i valorar l’eficàcia dels arguments seleccionats.
Reconèixer i aplicar els aspectes que fan que una intervenció oral
sigui eficaç.
Presentar i debatre arguments.
Exposar informació i defensar la posició personal per convèncer,
persuadir, dirigir, etc.
Reflexionar sobre la variació lingüística i sobre la llengua
estàndard.
Unitat 1
Valorar els recursos de cortesia lingüística.
Revisaràs i consolidaràs:
L’ús de per què, perquè i per a què.
L’ús de que i què.

Intervenció en una taula rodona
Per saber-ne més:
Context: A l’escola d’educació primària on treballes es porta a terme, coincidint
amb Sant Jordi, la setmana cultural. Una de les activitats que es realitzarà serà En aquests enllaços
trobaràs material teòric per
una taula rodona que portarà per títol “La importància de la lectura en el procés
preparar la unitat.
d’aprenentatge”.
Argumenta:
T’han demanat a tu, com a mestre de l’escola, que hi participis. Ja t’han confirmat
les altres dues persones que hi intervindran: un alumne del centre, que comentarà
quins són els gustos literaris dels joves, i un representant de l’AMPA, que reflexionarà
sobre la necessitat de transmetre l’hàbit lector als fills.
http://goo.gl/Mr7qeW
Tasca final
Itineraris:
Fes una intervenció oral formal d’uns 5 minuts. En la teva intervenció has d’exposar i
argumentar el teu punt de vista, com a professional de l’ensenyament, sobre el tema
que es tracta a la taula rodona.
Respon, de manera resumida, les preguntes que t’han fet arribar al blog de l’escola http://goo.gl/HgwVVs
alguns alumnes i prova de convèncer-los amb arguments clars.
Activitats
1 Planificar
La directora de la teva escola et proposa que participis, com a mestre, a la taula
rodona “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”. Només de sortir per
la porta del despatx, t’ha vingut al cap un article que vas llegir fa temps.
Per parelles, llegiu l’article que teniu a continuació i comenteu com us comportaríeu
davant un encàrrec com aquest: improvisaríeu, com l’autora?, prepararíeu a fons la
vostra intervenció?, en quins aspectes us centraríeu?...
Article “La taula rodona”, de la periodista Eva Piquer (El Punt Avui).
http://goo.gl/TygBSg
2 Planificar
Com que no estàs avesat a parlar en públic, demanes ajuda a un col·lega teu de
secundària que té més experiència. Et recomana un vídeo que ell mateix ha preparat
per als seus alumnes i un altre en què es parla sobre comunicació no verbal.
Mira’t aquests vídeos i després elabora un mapa mental que contingui tots els aspectes
que hauràs de tenir en compte a l’hora de planificar una exposició oral.
Vídeo “Model d’exposició oral”, Departament de Valencià IES Antoni Llidó, Xàbia.
http://goo.gl/uNHEku
Durada total: 4’05’’
Vídeo “Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no
verbal”, de l’experta en comunicació personal Teresa Baró.
http://goo.gl/d55TwH
Durada total: 4’56’’
U1
8 Intervenció en una taula rodona

Fixa-t’hi
Un mapa mental és una tècnica que ens permet organitzar les idees. En un mapa
mental, la informació es representa d’una manera espontània i creativa que afavoreix
que sigui assimilada i recordada pel cervell. Aquest mètode permet que les idees
generin altres idees i que es pugui veure com es relacionen i s’expandeixen.
El mapa mental i el mapa conceptual són tècniques que serveixen per seleccionar
i organitzar la informació d’una manera visual, però, mentre que el mapa conceptual
jerarquitza les idees (generalment en forma de cascada) i no les relaciona totes
entre si, el mapa mental estableix relacions entre totes elles (per això acostuma a
tenir una forma visual més arrodonida).
Per saber-ne més:
http://goo.gl/0bNfZa
Per saber-ne més:
Proposta per a un
estàndard oral de la llengua
catalana, IEC. Conté un
fascicle de fonètica (1990)
i un altre de morfologia
(1992).
Fonètica:
http://goo.gl/kMNLfr
Morfologia:
http://goo.gl/y8u5NG
3 Revisar
http://goo.gl/uNHEku
Escolta atentament el primer vídeo
i fes una llista que contingui els trets
fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del teu dialecte. Et sembla
que, atesa la situació comunicativa, el professor utilitza el registre i la varietat lingüística
adequats?
4 Produir
El teu col·lega s’interessa per la teva intervenció i t’envia un missatge electrònic en què
et planteja una sèrie de preguntes.
Redacta el missatge i respon les preguntes següents: en qualitat de què parles en
aquesta taula rodona?, a qui t’adreces (quins interessos o necessitats creus que tindrà
el públic que t’escoltarà)?, què vols aconseguir o què vols transmetre; és a dir: quin és
l’objectiu de la teva intervenció?
Intervenció en una taula rodona
U1
9

5 Planificar
El teu amic professor et contesta que, gràcies a la informació que li has fet arribar, s’ha
pogut fer una idea del tipus d’intervenció que hauràs de fer. Et recomana un material
que li sembla que et pot anar bé per preparar-la com cal.
Feu grups de tres persones i, tenint en compte les respostes de l’exercici 4, elaboreu
una llista de les idees que considereu apropiades per desenvolupar a la intervenció
oral. Podeu utilitzar el material que us suggereix el vostre amic o qualsevol altre que
us sembli adient.
Vídeo de la conferència d’Imma Canal “Lectura i èxit educatiu” (Fundació Bofill).
http://goo.gl/uoix7v
Minuts 6.45’ a 17.42’
Text de la xerrada d’Ada Castells “Literatura per a què?
Llegir ens fa persona” (Fundació Bofill).
http://goo.gl/eaFxwW
Àudio d’una entrevista del periodista Toni Clapés al psicòleg Xavier Guix sobre “Els
beneficis de llegir” al programa Versió RAC1.
http://goo.gl/00M1hX
6 Gramàtica
D’entre el material que has utilitzat per preparar la intervenció, t’ha cridat l’atenció el títol
de la conferència d’Ada Castells a què hem fet referència a l’activitat anterior: “Literatura
per a què?” Tu hi hauries posat “Literatura per què?”
6.1. Reflexionar
Consulta el contingut de la fitxa de l’Optimot, el servei de la Direcció
General de Política Lingüística de resolució de consultes lingüístiques, i
un apunt d’un blog sobre llengua que segueixes habitualment.
Optimot, DGPL.
http://goo.gl/Adv0Xb
Blog Etcètera, de Núria Puyuelo.
http://goo.gl/F7orsg
6.2. Reflexionar
Elabora la teva pròpia fitxa per argumentar davant la resta de companys
quina és la solució correcta i resol els dubtes que et puguin plantejar.
U1
10
Intervenció en una taula rodona

7 Gramàtica
Després de reflexionar sobre els usos de per què, perquè i per a què, decideixes posar
a prova els teus coneixements amb aquest relat publicat a la pàgina web Relats en
català, un espai de trobada dels lectors i escriptors en llengua catalana:
http://goo.gl/V1tlck
7.1. Reflexionar
Revisa tots els perquès del text i digues si són correctes o no.
Fixa-t’hi
7.2. Reflexionar
I, ja que hi som, creus que cal canviar alguna cosa pel que fa a l’ús de
que / què?
QUÈ
✓ Pronom interrogatiu en oracions interrogatives directes (Què vols per berenar?) o
en oracions interrogatives indirectes (M’agradaria saber què vols per dinar).
✓ Pronom relatiu (sempre darrere de preposició): La qüestió a què fas referència
és difícil de resoldre, El llibre de què em parles és extraordinari, La situació per què
està passant em preocupa molt, L’autobús en què viatjava va sortir de la carretera...
✓ Nom: Ja em diràs el què quan t’ho hagis mirat, Demà li diran el què ...
QUE
✓ Conjunció que enllaça dues oracions (Diu que vindrà demà a primera hora,
Espero que la pròxima vegada estudiï més...) o que introdueix preguntes de
resposta tancada; és a dir, que cal contestar amb un sí o un no (Que vols pa?, Que
arribaràs d’hora avui?...).
✓ Pronom relatiu: El tema que discutim és francament complicat, El que m’agrada
més d’aquest món és viatjar...
✓ Intensificador en oracions exclamatives: Que bé ho has fet!, Que n’és, de llesta!
Intervenció en una taula rodona
U1
11

8 Produir
Et sembla que ja t’has documentat força sobre el tema de què hauràs de parlar i
decideixes enviar-li al teu amic un possible guió de la intervenció. Elabora el guió a
partir dels arguments seleccionats a l’activitat 5.
Fixa-t’hi
Un bon guió constitueix un veritable mapa de ruta i disposar-ne és fonamental per
aconseguir que l’exposició avanci en una direcció i no es quedi en un garbuix d’idees
disperses i mal relacionades.
Un cop s’ha analitzat la situació seguint les orientacions que es donaven al bloc
anterior (localització espacial i temporal de la intervenció, auditori a qui s’adreça i
objectius), arriba el moment d’elaborar un guió o esquema que contingui els punts
principals que es volen tractar, és a dir, el conjunt d’idees principals i secundàries
ordenades i relacionades.
A més de proporcionar seguretat durant la intervenció, l’elaboració del guió serveix
per identificar el fil conductor de l’exposició, localitzar buits, mancances o repeticions,
fer èmfasi en els punts més importants i descartar les idees que tenen poca relació
amb el fil conductor.
9 Planificar
(Extret del web Argumenta, dirigit pel Servei de Llengües de la UAB i
el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC)
Per saber-ne més:
Rubio, Joana; Puigpelat,
Francesc. Com parlar bé
en públic. Barcelona: La
Butxaca, 2010.
Una part molt important
d’aquest llibre se centra, tal
com dóna a entendre el títol,
en el com, tot i que també
s’analitza l’estructura i la
tipologia dels discursos...
El teu col·lega et diu que el guió que li has fet arribar fa bona pinta, la qual cosa
evidencia que t’has documentat bé sobre el tema, però el seu missatge conté una
frase “inquietant”: I no oblidis que, a banda del què, és molt important el com es diu.
Decideixes buscar més informació i trobes un recurs interessant:
Web Com comunicar, del Servei de Llengües de la UAB i del Servei de Llengües i
Terminologia de la UPC.
http://goo.gl/aXBty5
Durada total: 10’
Per parelles, observeu el vídeo de l’exposició d’un estudiant davant la resta de
companys i a continuació trieu els aspectes que, a l’hora d’avaluar una exposició oral,
us semblin més rellevants de la graella que us facilitarà el professor.
U1
12
Intervenció en una taula rodona

10 Planificar
Observa el vídeo de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a
Catalunya avui?”, en què intervenen quatre persones.
Vídeo resum taula rodona (Fundació Bofill).
http://goo.gl/A6YOtj
Durada total: 19’27’’
10.1. Revisar
Valora l’eficàcia de la intervenció dels diversos ponents que participen a
la taula rodona a partir de la rúbrica que heu consensuat a classe.
10.2. Reflexionar
Anota els recursos de cortesia lingüística que hi detectis.
Per saber-ne més:
Vilà, M. (coord.);
Ballesteros, C; Castellà,
J.M.; Cros, A.; Grau, M., i
Palou, J. Didàctica de la
llengua oral formal: Graó,
2002.
Aquest llibre, entre altres
aspectes, dedica un
capítol a la modalització
del discurs; és a dir, a
l’adequació del text a la
situació comunicativa.
Fixa-t’hi
Les estratègies que regulen la interacció es fonamenten en la utilització dels
recursos de cortesia que permeten salvaguardar la imatge de l’emissor i no agredir
la del destinatari, sobretot en situacions controvertides on cal mantenir una actitud
cooperativa i conciliadora entre els participants.
TASCA
Produir
Finalment ha arribat el dia de la taula rodona. Fes la teva intervenció davant la resta
de companys. Després, contesta les preguntes que t’havien fet arribar alguns alumnes
mitjançant el blog de l’escola i que reproduïm a continuació.
Recorda d’utilitzar la rúbrica per autoavaluar-te abans d’executar la tasca davant la
resta de companys.
• Pregunta 1: Creu que les campanyes que posa en marxa l’administració
per afavorir la lectura són efectives?
• Pregunta 2: Considera que l’ús generalitzat de les noves tecnologies per
part del jovent frena la lectura?
• Pregunta 3: Pensa que les lectures que es proposen en escoles i instituts
són adequades als gustos actuals dels nens i dels joves?
Intervenció en una taula rodona
U1
13

Els informes:
dades i
valoracions
En aquesta unitat hauràs d’elaborar un informe i presentar-lo
oralment i per escrit.
Aprendràs a:
Produir textos sintetitzant la informació de diverses fonts.
Interpretar i valorar críticament textos.
Exposar informació i defensar-la.
Donar una forma nova a la informació extreta d’una presentació oral.
Revisaràs i consolidaràs:
L’ús abusiu dels possessius i de la substantivització.
La claredat, l’ordre i la cohesió dels elements en la frase. L’ús i abús
d’oracions simples i compostes.
Unitat 2
El lèxic específic i les expressions més habituals que trobem en els
informes.

Els informes: dades i valoracions
Context: El departament on treballes t’ha demanat que elaboris un informe que
servirà com a base per prendre una decisió important.
Aquest informe l’hauràs de presentar en una reunió conjunta del teu departament
amb la direcció.
Tasca final
Elabora un informe a partir d’una situació determinada per presentar-lo oralment i
per escrit en una reunió formal.
Activitats
1 Planificar
Llegeix les propostes d’informes i emplena la graella que tens a continuació.
Propostes d’informes:
1. El menjador escolar no reuneix les condicions adequades. La direcció del
centre et demana un informe sobre l’estat de la instal·lació.
2. Administres una finca de més de 125 veïns i estàs valorant la possibilitat de
contractar una persona per a la consergeria. Has de fer un informe sobre les
feines i els resultats que pot aportar el nou lloc de treball a la comunitat.
3. Ara fa un any que es treballa a l’aula amb ordinadors portàtils i cal fer-ne
un balanç. Formes part de la coordinació pedagògica de l’escola i el consell
escolar t’ha demanat un informe sobre la gestió actual i una proposta de futur.
4. Alguns usuaris dels Serveis Socials han demanat una ajuda per a un membre
de la família. Has de preparar l’informe sobre la situació familiar per prendre una
decisió.
5. L’empresa on treballes vol eliminar el transport per fer els trasllats des de
l’estació fins a les oficines perquè és deficitari. El comitè d’empresa vol fer un
informe de la mobilitat actual dels treballadors per fer-ne una proposta.
Objectiu final
Descriu,
analitza o
valora
Planificació:
Possibles apartats de
l’informe
Per justificar l’informe
cal aportar...
Títol de
l’informe
1.
2.
3.
4.
5.
Els informes: dades i valoracions
U2
15

2 Produir
Confecciona una base d’orientació individual per avaluar el disseny i la planificació
dels informes. La base d’orientació ha de respondre les preguntes:
Per saber-ne més:
L’informe administratiu:
A. Què cal fer per elaborar un bon informe?
B. Com es pot saber si està ben fet?
Pots fer servir aquests enllaços on trobaràs aspectes teòrics i exemples per fer els
informes:
http://goo.gl/N2YJ3D
Enllaç de la UPC
http://goo.gl/NVS7mK
Enllaç de la Enllaç UABdels itineraris d’aprenentatge
http://goo.gl/sA9PAu http://goo.gl/gcgtbr
Fixa-t’hi
La base d’orientació es pot fer de moltes maneres i pot ser diferent en cada cas.
Cal incloure tot el que hem de tenir en compte per aconseguir l’objectiu plantejat,
en aquest cas és fer un informe. Una base d’orientació és una llista ordenada de
passos que hem de tenir en compte per fer un informe i dels elements que l’integren.
Dues mostres d’organització d’una base d’orientació:
A. Es pot fer seguint els passos segons el moment d’execució: abans, durant
o després.
B. Es pot fer a partir d’elements del text de forma -l’estructura i la planificació
textual - i de contingut.
Elements que poden formar part de la base d’orientació d’un informe:
a. Objectiu final
b. Tipus d’informe: expositiu, analític o persuasiu
c. Perfil del destinatari
• Si ha de decidir, l’informe és valoratiu
• Si és entès en la matèria; terminologia específica
• (...)
d. Planificació del material , dades i altres informacions
e. Disseny dels apartats de l’informe
2.1. Revisar
Poseu en comú la base d’orientació. Consensua primer amb el grup i
després amb la resta de la classe la proposta definitiva per elaborar una
base d’orientació que serveixi com a document d’avaluació de la tasca
final.
U2
16
Els informes: dades i valoracions

3 Produir
Apliqueu la base d’orientació en els informes que pugueu aportar o en aquestes
propostes. Compleixen tots els requisits per ser un bon informe? Cada grup pot triarne
un, s’avaluen i després es posen en comú.
Informe anual de l’observatori de la llet
http://goo.gl/ZV61rt
Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya
http://goo.gl/Rov15b
4 Gramàtica
Llegeix aquest apartat i detecta els errors de contingut i coherència entre l’enunciat de
l’apartat i els subapartats. Estàs d’acord amb la selecció dels set subapartats? I amb
l’elecció de connectors? Aconsegueix una exposició coherent?
Discutiu la selecció dels errors en parella i després escriviu el text correctament.
Cal desglossar les despeses per capítols per analitzar el pressupost de cultura de
2007 a 2010. En aquest apartat s’analitzen els capítols següents :
1. No es comptabilitza el coordinador de cultura i joventut, de manera que el capítol I
és zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa s’imputa, juntament amb la resta
de personal municipal, al capítol I del pressupost global de l’Ajuntament.
2. El pressupost de cultura presenta unes fluctuacions anòmales entre 2007 i 2010 a
causa del gran volum de recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, distribuïts
irregularment en els pressupostos d’aquest període. Aquestes despeses estan
consignades al capítol VII, en total, més de 1,4 milions d’euros transferits.
Per saber-ne més:
Els apartats o subapartats
vinculats a un enunciat han
de ser coherents entre ells
i amb l’enunciat pel que fa
al contingut. També han de
començar amb un element
de la mateixa categoria,
mantenir la mateixa
persona verbal i d’altres
elements que assegurin la
coherència d’aquest tipus
de text.
http://goo.gl/3X5Ig5
3. Si s’exclou de l’anàlisi els recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, trobem
que el pressupost de cultura ha experimentat una evolució a la baixa els darrers anys.
4. Trobem que el capítol II (contractacions de béns i serveis), que reflecteix el gruix
de l’activitat municipal de cultura, s’ha reduït més d’un 50%, passant de 233.915€ a
111.840€.
Els informes: dades i valoracions
U2
17

5. En el cas de les subvencions a les entitats culturals (capítol IV del pressupost) la
baixada ha estat encara més important: de 23.769€ a 9.252€, un 61%. La reducció ha
anat acompanyada d’un canvi en els criteris per a la concessió de subvencions, ara
únicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets.
5. Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta està molt per damunt
de la que tenen municipis similars. Així doncs, l’any 2008 la despesa va ser de 214,4
euros per habitant, més del triple que els 67,2 euros per habitant destinats de mitjana
als municipis de la província.
7. En canvi l’any 2009 i 2010 la despesa és de 29,9 euros per habitant, molt inferior als
73,7 euros que hi dediquen de mitjana dels municipis d’aquest tram de població.
( Informe: Anàlisi del cost de l’Ateneu. Fragment d’un informe sobre el pressupost de cultura, a propòsit del
cost del nou Ateneu)
5 Planificar
Els informes o estudis sempre van precedits per un resum o abstract . Comenteu en
grup aquesta cita:
“Aquells lectors pels quals el document té només un interès marginal amb
freqüència troben en el resum prou informació i no tenen necessitat de llegir el
document sencer. En conseqüència cada document principal hauria d’incloure
un bon resum.”
American National Standard for writing Abstracts
Quins avantatges i inconvenients creieu que té un resum en un informe? Quins són els
trets característics que defineixen els resums? Quins són els trets que no han d’aparèixer
en un resum? Si hem de presentar un informe en forma de notícia radiofònica, quina
part farem servir? Poseu en comú a l’aula les reflexions de cada grup.
6 Revisar
Llegeix els 2 resums incorrectes de l’informe de la Fundació Bofill A les tres a casa?
L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua, d’Elena Sintes Pascual.
Detecta els errors i compara la teva tria amb la dels companys.
Aquests enllaços dels serveis lingüístics de les universitats et poden ajudar en aquesta
activitat:
Per saber-ne més:
Sabies que les normes
UNE 50-103-1990 i ISO
214-1976 regulen com
han de presentar-se els
resums en l’espai europeu
d’ensenyament superior?
http://goo.gl/NLzZG3
http://goo.gl/iaEVK1
Aquí teniu un enllaç que
us en pot aportar més
informació:
Proyecto Alfin eees:
http://goo.gl/Mx0ZBu
U2
18
Els informes: dades i valoracions

Resum 1
D’uns anys ençà, diversos sectors de la comunitat educativa han posat en dubte la
idoneïtat de la jornada escolar partida, tant des del punt de vista educatiu com social.
Aquesta recerca se centra a analitzar l’impacte social i educatiu de la jornada escolar
contínua. Revisa l’evidència científica produïda en altres comunitats autònomes i països
en què s’aplica la jornada compacta, analitza els resultat de les experiències i les
tendències en els països del nostre entorn. Amb aquest informe volem contribuir a obrir
el debat sobre la jornada escolar, defugint el dilema entre jornada partida i contínua, i
ubicar-lo en una deliberació més àmplia sobre el temps dels infants i adolescents i la
relació que té amb els temps socials.
Resum 2
Elena Sintes Pascual, responsable de l’informe A les tres a casa? L’impacte social i
educatiu de la jornada escolar contínua, elaborat per la Fundació Jaume Bofill, parla
de les conseqüències que pot tenir implantar el sistema de la compactació de l’horari
escolar a Catalunya. L’informe que presentem tot seguit analitza els resultats de la
recerca internacional i de les experiències de jornada contínua en altres comunitats
autònomes i països del nostre entorn per tal d’avançar els possibles impactes socials
i educatius d’aquesta mesura en el nostre país.Els resultats de l’estudi vénen a dir que
no hi ha evidències científiques d’alguns dels arguments en favor de la compactació
de la jornada escolar.
7 Produir
Redacta individualment el resum correcte de l’activitat 6.
8 Gramàtica
Trieu un text per grup i detecteu les incorreccions de claredat i d’exposició de les
idees, d’ordre dels elements de la frase, els connectors, l’excés de substantius, de
possessius i de frases simples.
Abans, però, caldrà fer uns apunts teòrics dels temes que es tractaran. Podeu fer servir
aquest enllaç del Servei Lingüístic de la UOC:
http://goo.gl/OpjsMk
8.1. Reflexionar
Intercanvieu els membres dels grups que han treballat el mateix text i
redacteu el text correctament.
8.2. Reflexionar
Torneu a intercanviar els membres del grup. Formeu grups de 3 experts,
on cada membre ha treballat un text diferent i aportarà la seva expertesa.
Torneu a redactar els altres dos textos que no heu treballat encara amb
l’ajuda de l’expert.
Per saber-ne més:
Ampliació d’activitats dels
itineraris d’aprenentatge:
http://goo.gl/ljveJR
Els informes: dades i valoracions
U2
19

Text 1
A l’anterior estudi, tractava específicament com a objecte d’estudi el tema de
l’ocupació laboral dels col·lectius vulnerables. Es mostrava com la situació de les
famílies, en comptes de millorar, passava de forma progressiva a una nova situació:
de la manca de feina a la pèrdua de prestacions, tendència que s’ha anat aguditzant
segons es desprèn de les dades extretes de les enquestes realitzades. Així, es feia
una comparativa amb la situació de les persones participants en el projecte Ocupació
per concloure com l’acompanyament i la mediació en els itineraris d’inserció laboral
millorava l’ocupabilitat de les persones i la seva disposició per trobar feina.
Text 2
És important una detecció prematura de possibles dificultats lectores i alhora el
respecte dels diferents ritmes d’aprenentatge. Ritmes més lents del que preveu el
currículum o respecte al d’altres companys.
El factor motivacional en l’aprenentatge de la lectura és cabdal en el desenvolupament
de les capacitats lectores; així, lectura i motivació es retroalimenten. És a dir, més
motivació comporta més èxit. Alhora major èxit comporta més motivació. Si aquest
cercle positiu no entra en funcionament, a mesura que l’infant creix augmenta el
rebuig a la lectura, la distància amb els companys i la sensació de fracàs. Factors que
dificulten greument el desenvolupament de competències lectores.
Text 2
Cal tenir en compte les següents recomanacions :
El nen requereix de l’ajuda individual per fomentar la seva progressió i adquisició de
les competències bàsiques del curs. Sobretot necessita el suport i la supervisió d’un
adult ja que són molt importants per contribuir al seu assoliment competencial.
U2
20
Es proposarà a la resta del professorat del curs el quadern de treballs de recuperació
per al seu coneixement. També caldrà mantenir una reunió amb els pares. Caldrà
detallar-los el pla de treball. Cal posar-lo en marxa, de manera urgent, amb o sense el
coneixement de la resta del professorat del curs.
Els informes: dades i valoracions

9 Produir
En la reunió formal que fa cada mes el teu departament has d’exposar oralment les
dades estadístiques de l’apartat que estàs treballant. Prepares una exposició de
2 minuts, com a màxim, per exposar les dades presentades. L’exposició no ha de
contenir ni valoracions ni conclusions ni propostes de futur. Fes l’exposició a un grup
de companys, que en prendran notes per a la propera activitat.
Fes una cerca de dades estadístiques referents a la població actual de Catalunya, les
destinacions turístiques, el nombre d’estudiants, les llengües que es parlen a Catalunya,
mobilitat de transport, costums d’oci … Tria un gràfic, una taula o dades que presentin
la informació d’una manera gràfica en una sola diapositiva. Institut d’Estadística de
Catalunya:
http://www.idescat.cat/
10 Produir
Tria una exposició anterior i amb l’ajuda de les anotacions preses hauràs de redactar
un apartat per explicar i valorar les dades aportades. Demana el suport gràfic que s’ha
fet servir per fer l’exposició.
Fixa-t’hi
Dins del cos dels informes hi ha apartats o subapartats que exposen, analitzen i
valoren les dades que apareixen en els gràfics. La funció dels gràfics o de les taules
és il·lustrar i reforçar alguna tesi que s’explica en l’informe. Poden aparèixer en un
annex al final o en el cos de l’informe. Si apareixen en el cos, les explicacions de les
dades es fan immediatament després dels gràfics o taules.
11 Gramàtica
Comprova si aquestes frases són correctes o no i argumenta la teva tria. Busca les
paraules o expressions sospitoses abans per delimitar-ne la cerca. Pots fer servir l’eina
virtual OPTIMOT:
http://goo.gl/AuJZ4H
1. Amb aquests annexos es pot considerar que l’informe ja està complert.
2. Cal assenyalar amb una creu les caselles corresponents abans d’entregar el
document a la secretaria.
3. Caldrà convocar eleccions al comitè arrel de la dimissió de tots els membres.
4. El nombrament de la coordinació arribarà aquesta setmana i el nomenament
de la direcció la setmana vinent.
Els informes: dades i valoracions
U2
21

5. Els pastissets oferits a la recepció oficial amb gust a taronja amarga van tenir
molt d’èxit entre els invitats.
6. Es considera que la quota de mercat, ara per ara, és més aviat baixa.
7. Hi adjunto la carta de presentació amb l’informe que em vas demanar?
8. Hi ha temps per presentar les reclamacions fins a mitjans de juny.
9. L’acompanyaven els assistents, els tècnics i tanmateix alguns accionistes.
10. La mitja d’edat de consum d’alcohol és de 16 anys.
11. Les germanes Llopis tenen sempre el recolzament dels companys de l’aula.
12. Per tal de fer públiques les informacions de les dates de la convocatòria, és
precís que es pengin al tauler de l’entrada.
TASCA
Produir
Finalment has de presentar per escrit l’informe perquè l’equip directiu prengui una
decisió en un futur. Tria un supòsit de l’exercici 1. Per a la pluja d’idees pots fer servir
un mapa mental.
A Revisar
Avalueu per parelles l’informe segons la base d’orientació elaborada en
l’activitat 2. Cal fer la discussió, justificar i consensuar els canvis dels informes
entre la parella.
B Produir
Refés l’informe a partir de les propostes de millora que has acceptat.
U2
22
Els informes: dades i valoracions

UN PARLAMENT
BREU
En aquesta unitat hauràs de fer un parlament breu.
Aprendràs a:
Reconèixer l’estructura d’una notícia, d’un article d’opinió i d’un
parlament breu.
Localitzar i interpretar de manera efectiva informació en diferents
codis (text, hipertext, elements icònics...).
Reformular les idees extretes de textos orals i escrits.
Elaborar una notícia.
Escollir els arguments adequats per elaborar un text eficaç, tant oral
com escrit.
Elaborar un article d’opinió.
Preparar un guió com a suport per fer un parlament breu.
Reconèixer i aplicar els aspectes que fan que un text, tant oral com
escrit, sigui atractiu.
Exposar informació de manera objectiva en un parlament breu.
Unitat 3
Revisaràs i consolidaràs:
L’ús dels connectors a nivell de, degut a, quant a i doncs
La sinonímia
Un parlament breu
U3
23

Un parlament breu
Context: Durant el mes d’octubre, la Fundació Paco Candel i el Centre d’Estudis
de l’Hospitalet organitzaran la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”
en commemoració del 50è aniversari de la publicació del llibre Els altres catalans.
Com a nou president de la Fundació, tens la responsabilitat d’inaugurar la Trobada
d’Estudis i de presentar el conferenciant que obrirà les ponències.
Per saber-ne més:
En aquest enllaç trobaràs
informació sobre la notícia.
“Els textos periodístics
informatius i interpretatius:
la notícia i el reportatge” a
la wiki Paraules i Llibres
Tasca final
Has de fer el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco
Candel”, en què hauràs de donar quatre pinzellades sobre la Fundació, explicar els
objectius de la Trobada i presentar el primer conferenciant, que obrirà les ponències.
http://goo.gl/ZVjCfR
Activitats
1 Produir
En previsió del ressò que pugui tenir la Trobada d’Estudis, el diari Ara t’ha demanat una
notícia per a l’especial d’aquest diumenge sobre la Fundació Paco Candel i la Trobada.
1.1. Planificar
Per parelles, elaboreu l’esquelet de la notícia amb tots els elements que
haurà de contenir, tant d’estructura com de contingut. Per al contingut,
llegiu-vos la informació que hi ha en aquests enllaços de la Fundació
Paco Candel:
Fixa-t’hi
Web de la Fundació Paco Candel: http://goo.gl/HUDtMg http://goo.gl/1wS6V9
Quan parlem de l’estructura d’una notícia, fem referència a les diverses parts de
què consta; quan ens referim als continguts que hi han d’aparèixer, hem de tenir
present que ha de respondre sis preguntes fonamentals que donin tota la informació
rellevant (què?, qui?, com?, quan?, on? i per què?).
1.2. Produir
A partir de la informació sobre la Fundació i la Trobada d’Estudis que
heu consultat a l’activitat 1.1, redacta una notícia per al diari Ara d’unes
150- 200 paraules en què expliquis la tasca de la Fundació Paco Candel
i difonguis la Trobada.
1.3. Revisar
Ara que ja has redactat la notícia, recordes que fa un temps et va cridar
l’atenció un apunt del blog d’Enric Serra sobre la variació lèxica. Torna’l a
llegir i, a partir de les seves recomanacions, que et serviran tant per a un
text oral com per a un text escrit, repassa les paraules que hagis repetit
a la teva notícia, millora-la amb sinònims i fes-ne una versió definitiva.
U3
24
http://goo.gl/63UCxZ Article “Variació i oral formal”, al blog Aprendre llengües
Un parlament breu

2 Produir
Arran de la publicació de la notícia al diari Ara, la revista de sociologia Papers ha
demanat a la Fundació Paco Candel un article d’opinió sobre les causes de l’evolució
de la immigració a la ciutat de Barcelona aquests darrers deu anys.
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre
l’article d’opinió.
2.1. Planificar
Per poder elaborar un bon article d’opinió, primer decideixes documentarte.
Per parelles, entreu en aquest enllaç, fixeu-vos en l’estructura que ha
de tenir un article d’opinió i comenteu-la:
http://goo.gl/68OuAm “Com s’escriu un article d’opinió”, al blog Divendres al vespre del CPNL
2.2. Planificar
En els enllaços següents apareixen moltes dades sobre la immigració
a Barcelona. També per parelles, reflexioneu sobre la infografia que hi
ha a la tercera pàgina del primer enllaç (Immigració a Barcelona per
continents i principals nacionalitats) i, al segon enllaç, mireu-vos la taula
2 de la pàgina 5 i la gràfica 8 de la pàgina 9. A continuació, feu una llista
de les 10 dades que us semblin més remarcables i que us serveixin
després per fer un article d’opinió sobre les causes de l’evolució de la
immigració a Barcelona.
Itineraris d’aprenentatge
http://goo.gl/r5bpR4
Servei d’Autoformació en
Llengua Catalana (SALC)
http://goo.gl/PQhF5v
“Població estrangera a Barcelona”, de l’Ajuntament de Barcelona
http://goo.gl/5SyId0
Nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona
http://goo.gl/8YpU65
2.3. Planificar
A partir de les 10 dades de l’activitat anterior, fes una llista amb 3
arguments que et serveixin per defensar la teva opinió a l’article.
2.4. Planificar
Un bon article d’opinió ha de ser atractiu per a qui el llegeixi. Per parelles,
entreu en aquest enllaç i escolliu 2 o 3 recursos que us serveixin per
poder implicar els lectors.
“El text argumentatiu o article d’opinió”, al blog ABCDSuperior de la UdG
http://goo.gl/gtSXpP
2.5. Produir
Tenint en compte les directrius sobre com es fa un article d’opinió de
l’activitat 2.1 i amb les dades que heu seleccionat a l’activitat 2.2, redacta’n
un per a la revista Papers d’unes 300 paraules en què argumentis i valoris
les causes de l’evolució de la immigració a Barcelona aquests últims deu
anys.
Un parlament breu
U3
25

Fixa-t’hi
L’article d’opinió és un text argumentatiu la finalitat del qual és exposar una opinió,
rebatre alguna cosa o convèncer el lector.
L’estructura bàsica d’aquest text té tres parts:
✓ Introducció: enunciació del tema o temes que es volen validar o rebatre per tal
de situar la persona que llegeixi l’article en el tema de què es parlarà.
✓ Desenvolupament: exposició dels arguments a favor o en contra, i confrontació
d’opinions sobre el tema.
✓ Conclusió: breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la
tesi o idea principal.
2.6. Revisar
Amb la rúbrica que tens a continuació, autoavalua’t l’article d’opinió que
has elaborat.
Autoavaluació de l’article d’opinió no sí Quin? / Quins?
Hi he posat un títol?
El meu article té l’estructura d’un article d’opinió: introducció,
argumentació i conclusió?
He dividit el text en un mínim de tres paràgrafs respectant
l’estructura anterior?
He presentat el tema i la tesi (idea que vull defensar) a la
introducció?
He utilitzat els arguments de la llista de l’activitat 2.3
(explicacions raonades) i algun contraargument per defensar
la meva tesi?
Hi he inclòs exemples, proves o dades científiques que
demostrin els meus arguments?
La meva conclusió recull la tesi i resumeix els principals
arguments exposats per reforçar la posició argumentativa i
convèncer l’interlocutor?
He utilitzat correctament els connectors per organitzar el
discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat?
He fet servir sinònims per enriquir l’article?
He utilitzat algun recurs per fer el text més atractiu i implicar
els lectors?
U3
26
Un parlament breu

2.7. Gramàtica
Ets molt conscient de la importància dels connectors en els textos
argumentatius. Per parelles, primer comenteu els dos apunts d’Enric
Serra que teniu al primer enllaç i també les fitxes següents, i després
reflexioneu sobre l’ús dels connectors pel que fa al registre, la variació i
la correcció. Tot seguit, empleneu la graella que hi ha al final d’aquesta
activitat:
Articles “Nogensmenys” i “Contra els enllaços tous”, al blog Aprendre llengües
http://goo.gl/drMZ5H
Fitxes de l’Optimot
http://goo.gl/cKapRt http://goo.gl/Tvoj0D http://goo.gl/FWUPAU
Fitxa de la Universitat de Barcelona
http://goo.gl/5xt7oB
Frase correcta incorrecta justificació
L’Antoni vivia en una població situada a nivell del
mar.
L’alt grau d’abstenció a les últimes eleccions és
degut al desencís de la població.
Arrel de les últimes declaracions, el president de
l’Associació s’ha vist obligat a dimitir.
En quant al tema que hem de tractar, encara no
us en podem avançar res.
A nivell econòmic, estem passant una de les
crisis més fortes de la història.
La meva opinió sobre la gestió de l’Ajuntament
és molt negativa, sobretot quant als ajuts de
Serveis Socials.
L’alpinista va patir un accident baixant de
l’Everest, arran d’una tempesta.
Tothom el tem a la feina, degut al seu mal
caràcter.
Tant temps sense ploure és degut al canvi
climàtic.
Arran de la dissolució del Parlament, el país es
va ensorrar.
Perquè l’empresa pugui créixer, cal que adopti el
model alemany quant a salaris.
Tant a nivell personal com a nivell laboral, em
sento molt satisfet.
Un parlament breu
U3
27

2.8. Gramàtica
Ara marca els connectors que hi ha a l’article del teu company i comentali
si et semblen correctes.
Fixa-t’hi
Els connectors relacionen els paràgrafs i frases, organitzen la informació i guien
el lector pel que fa al contingut del text. Aquests elements poden ser conjuncions,
preposicions, adverbis, locucions, etc.
2.9. Revisar
A partir dels comentaris que t’hagi fet el company, millora el teu article i
fes-ne la versió definitiva.
3 Produir
S’apropa el dia en què es durà a terme la Trobada d’Estudis. Com a president, seràs
l’encarregat de fer el discurs inaugural i de presentar el primer ponent.
3.1. Planificar
Has recordat que fa temps et va arribar a les mans la transcripció del
discurs que va fer Miquel Calçada amb motiu de la presentació dels
actes del Tricentenari. Com que vols que el teu parlament sigui tot un èxit,
decideixes agafar aquest discurs com a model.
Per parelles, llegiu el discurs que trobareu a l’enllaç següent, identifiqueune
les parts i feu-ne un resum amb les idees principals. A continuació, un
de vosaltres haurà de llegir-lo en veu alta a classe.
Discurs de Miquel Calçada al web del Tricentenari
http://goo.gl/AAcLgH
U3
28 Un parlament breu
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre
els connectors.
Aula virtual dels cursos de
català del CNL d’Osona
http://goo.gl/OobzJ5
Departament de Justícia
http://goo.gl/pzyjSG
Itineraris d’aprenentatge
http://goo.gl/AipobC
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre el
resum.
Argumenta
http://goo.gl/aiTLQJ
Parles de la UPF
http://goo.gl/BsLwir
Article “El resum” del blog
Va D nivell
http://goo.gl/FvxL93

3.2. Produir
També per parelles, prepareu un bon guió per al discurs que haureu
de fer individualment. Recordeu que durant el discurs haureu d’explicar
la trajectòria de la Fundació i els objectius de la Trobada d’Estudis, i
presentar el primer ponent.
Pel que fa a la Fundació i a la Trobada, us ajudaran les dades que vau
trobar al web de la Fundació per poder elaborar la notícia (activitat 1.1.).
Quant a la primera ponència, serà a càrrec de Manuel Veiga, del qual
trobareu informació als enllaços següents:
Per saber-ne més:
En aquest enllaç trobaràs
informació sobre el guió.
Argumenta
http://goo.gl/8ofcF5
Web de Manuel Veiga
http://goo.gl/2Mr18s
Web de Pagès Editors
http://goo.gl/z4AXJU
3.3. Planificar
A part d’estructurar bé el discurs, cal que paris atenció a les paraules
que utilitzaràs. Així doncs, per parelles, llegiu els apunts següents i feu
una llista dels aspectes que cal tenir en compte perquè el vostre text
tingui riquesa i variació lèxica.
Article “Precisió al discurs”, al blog Aprendre llengües
http://goo.gl/jDuCXE
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre
l’exposició oral.
Article “Introducció a l’art
de parlar en públic”, a
Lletres i Bits
Article “Omplidors o mots crossa”, al blog Aprendre llengües
http://goo.gl/8gwjbr
http://goo.gl/Mz1gDu
Article “Com fer una
bona exposició oral”, a la
UdGBabel
TASCA
Produir
Ara ja ha arribat el moment de fer el teu discurs inaugural a la Trobada d’Estudis
“Els paisatges de Paco Candel”, en què has d’exposar la tasca de la Fundació Paco
Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrirà les
ponències.
http://goo.gl/nIAJSk
Article “Parlar en públic”
del blog Va D nivell
A. Produir
A partir del guió que has elaborat a l’activitat 3.2 i de les reflexions
de l’activitat 3.3, exposa a classe en grups de 4 persones el discurs
inaugural, d’uns 4 o 5 minuts.
B. Revisar
Finalment, valora el parlament breu dels teus companys de grup amb la
rúbrica que vau consensuar a la unitat 1.
http://goo.gl/EEyJZO
Article “Parlar en públic és
fàcil si saps com”, de Lara
Bonilla (Ara)
http://goo.gl/KvFOsy
Un parlament breu
U3
29

UN VIATGE
PAS A PAS
En aquesta unitat hauràs d’escriure una entrada per a un blog de
viatges.
Aprendràs a:
Extreure la informació més important d’una font escrita.
Destriar la informació més important d’una font oral i comparar la
informació que s’obté d’una font escrita i d’una font oral sobre un
mateix tema.
Resumir oralment una informació, provinent d’una font escrita i d’una
d’oral, tenint en compte el registre.
Analitzar diverses entrades d’un blog per treballar-ne la tipologia
textual, el to i el punt de vista.
Revisaràs i consolidaràs:
Els registres lingüístics.
Els neologismes en el lèxic de viatges.
La riquesa lèxica.
Unitat 4

Un viatge pas a pas
Context: Ets una persona apassionada dels viatges. Habitualment, fas servir els
diferents recursos disponibles a la xarxa per preparar els teus viatges, com ara
pàgines web i, sobretot, blogs. Has decidit compartir l’experiència d’un dels teus
últims viatges fent una entrada per a un blog.
Tasca final
Redacta una entrada per a un blog de viatges en què descriguis un lloc. L’hauràs
de presentar en un concurs de blogs.
Activitats
1 Planificar
Tot i que estàs molt avesat a navegar per Internet, mai t’has aturat a pensar què és
realment un blog o quines són les característiques principals que han de tenir les
entrades que s’hi fan. En aquest enllaç, hi trobaràs la informació que busques. Llegeixla
i, per parelles, indiqueu les idees clau del text.
Per saber-ne més:
En aquest enllaç trobaràs
informació sobre les idees
principals i les secundàries
d’un text:
Definició de la Viquipèdia sobre què és un blog.
http://goo.gl/aLVsqc
Fixa-t’hi
http://goo.gl/gzPyfZ
Recordem que quan parlem d’idees clau o principals ens referim a les idees més
importants del paràgraf i que no depenen de cap altra idea. Les idees secundàries,
en canvi, depenen de les principals i les completen (les exemplifiquen, les amplien,
etc.).
Un viatge pas a pas
U4
31

2 Planificar
Has trobat aquest vídeo i has pensat que et podria ser útil. S’hi explica com fer una
entrada per a un blog. Compara la informació que recullis a través d’aquest vídeo amb
la de l’activitat anterior i completa la graella següent:
Vídeo de com fer una entrada en un blog Xtec
http://goo.gl/xiWL48
Text Viquipèdia
Vídeo
Concepte de blog
Concepte d’entrada
Característiques d’una entrada
3 Produir
Ara, resumeix oralment què és un blog i com es fa una entrada. Pots triar entre un
d’aquests destinataris:
- Els teus companys de feina, en una reunió
- Els alumnes d’una escola d’educació primària
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre
els registres lingüístics:
Tingues en compte tot el que has après sobre el resum i les intervencions orals a les
unitats 1 i 3.
3.1. Revisar
En acabar la teva explicació, demana a un company que la valori a partir
d’aquesta graella:
http://goo.gl/NnNK0R
Sí
NO
1
2
3
4
5
Ha seleccionat el tipus de llengua adequat a les situacions
plantejades?
Ha segmentat de manera clara les diferents parts de
l’explicació?
El contingut de l’explicació és rellevant per a la finalitat del
text? (no es desvia del tema)
Ha emprat recursos lingüístics i estratègies comunicatives per
enriquir la seva exposició?
Ha adaptat l’explicació a les necessitats de les persones que
l’escolten?
http://goo.gl/KSLO7k
6 Ha utilitzat un repertori lèxic ampli?
7 L’exposició és correcta des del punt de vista de la llengua?
U4
32
Un viatge pas a pas

Fixa-t’hi
Anomenem registre la variació de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a
la situació de comunicació. Cada parlant coneix i fa servir un ventall força ampli de
registres, tenint en compte el tema, la intenció, el nivell de formalitat i el canal.
4 Planificar
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre la
tipologia textual:
Fixa’t en l’estructura i el contingut d’aquesta entrada d’un blog de viatges i respon les
preguntes següents:
http://goo.gl/eTLs1g
Escapada Castanyer d’en Cuch, blog de viatges Raconets:
http://goo.gl/oxrqfo
De quin tipus de text es tracta? (argumentatiu, instructiu, descriptiu…) Justifica la teva
resposta.
El to del text és objectiu o subjectiu? Quins elements de l’entrada et permeten identificarlo?
El text et sembla adequat des del punt de vista de l’estructura? (introducció,
desenvolupament i conclusió). Raona també la teva resposta.
http://goo.gl/X3Z5tN
Per saber-ne més:
En aquests enllaços
trobaràs informació sobre
els temes següents:
pronoms febles i pronoms
relatius:
http://goo.gl/7c3mGS
apostrofació:
Fixa-t’hi
Un text, segons la finalitat, l’estructura i els recursos lingüístics que utilitza, pot ser
expositiu, argumentatiu, instructiu, descriptiu, narratiu, conversacional i retòric.
http://goo.gl/zkIafC
signes de puntuació:
5 Gramàtica
Per parelles, torneu a llegir el text Escapada Castanyer d’en Cuch de l’activitat anterior
i esmeneu-ne tots els errors gramaticals que hi trobeu. Fixeu-vos, sobretot, en els
pronoms relatius, els pronoms febles, l’apostrofació, l’ús dels signes de puntuació i
les convencions gràfiques. Per fer aquesta activitat a casa pots utilitzar l’Optimot o el
Termcat.
http://goo.gl/OfxmF9
majúscules i minúscules:
Escapada Castanyer d’en Cuch, blog de viatges Raconets:
http://goo.gl/T2a1sO
http://goo.gl/fsMlxS
Un viatge pas a pas
U4
33

6 Produir
Ara, igualment per parelles, refeu el text que heu treballat a les activitats 4 i 5, Escapada
Castanyer d’en Cuch, millorant-ne, si cal, el títol, l’estructura i els aspectes de correcció
que heu indicat a l’activitat anterior.
Escapada Castanyer d’en Cuch, blog de viatges Raconets:
http://goo.gl/PK1FkN
Per saber-ne més:
7 Produir
Normalment, abans de fer un viatge o una sortida, sols consultar a la xarxa les
recomanacions de restaurants. Llegeix aquesta descripció i en grups de 3 o 4
persones, torneu-la a redactar en un to objectiu. Per fer aquesta activitat, tingueu en
compte els enllaços que us indiquem al quadre Per saber-ne més sobre la descripció
objectiva i subjectiva.
En aquests enllaços
trobaràs més informació
sobre la descripció
en general i sobre les
descripcions objectives i
subjectives:
http://goo.gl/ut81GH
En acabar, podeu comparar l’enfocament objectiu del text que acabeu de fer amb el
que hi ha a la pàgina web d’aquest restaurant.
http://goo.gl/uAgCnU
http://goo.gl/9IL3pV
Fixa-t’hi
Com hem pogut veure fins ara, les entrades dels blogs de viatges, des del punt de
vista textual, poden ser tant textos descriptius com narratius. Tingues en compte
que una descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa.
També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l’opinió o els sentiments que
li produeix allò que es descriu.
http://goo.gl/Beshf9
8 Produir
En aquest article es parla de la imatge que tenen de Barcelona els turistes. Llegeix-lo
i fes una llista de les crítiques i ironies que fa l’autor del text als turistes que justament
visiten Barcelona. Et semblen encertades? Comenta la teva resposta amb un company
de classe.
Molt més que Gaudí, d’Aleix Mercader
http://goo.gl/ofUDED
En acabar, a partir del que hàgiu llegit a l’article esmentat, per parelles, prepareu el
guió o l’esquema d’una entrada per a un blog de viatges en què parleu de Barcelona.
Tingueu en compte que hi haurà d’haver un títol, unes idees principals, unes idees
secundàries, si cal, i una conclusió. Després, entre tots, trieu els 3 millors esquemes o
guions de l’aula. Justifiqueu la vostra elecció.
U4
34
Un viatge pas a pas

9 Planificar
Tot repassant els blogs de viatges, t’adones que hi ha molt de lèxic no adaptat al
català. Llegeix aquest text i respon les preguntes següents:
“El català i els neologismes”, de Neus Faura, Grup Llengua i Mèdia
http://goo.gl/uK5AuQ
a) Saps què és un neologisme?
b) És el mateix un neologisme que un manlleu?
c) Saps quins són els criteris d’acceptació d’un neologisme?
d) Quina és la llengua que aporta més paraules noves al català?
e) Saps quin és l’equivalent en català d’aquestes paraules, que sovint trobem en webs
o blogs de viatges?
Tour operator
Forfait
Jet lag
Check-in
Overbooking
Hub
Low cost
10 Gramàtica
Tal com hem vist, en els blogs de viatges hi predominen els textos descriptius i els
adjectius qualificatius. Llegeix els dos primers paràgrafs d’aquest text i canvia’n els
adjectius que hi trobis per uns altres que denotin més riquesa lèxica.
Per saber-ne més:
En aquest enllaç trobaràs
més informació sobre els
adjectius:
“Gant (Bèlgica), la ciutat il·luminada”
http://goo.gl/eh2pPN
http://goo.gl/FwdEU4
Fixa-t’hi
A l’hora de redactar un text, no hem de tenir en compte només l’ortografia, la
gramàtica o la sintaxi, sinó que la riquesa, la variació i la precisió lèxiques també
hi són fonamentals. Així, doncs, hem d’evitar les repeticions excessives, l’ús de
mots no adequats segons el registre, els mots jòquer (com cosa, això, allò…), els
barbarismes… D’aquesta manera, el text guanyarà en claredat, concisió i precisió.
http://goo.gl/oEu8u8
Un viatge pas a pas
U4
35

TASCA
Produir
Redacta una entrada per a un blog de viatges en què descriguis un lloc que t’hagi
agradat especialment (unes 300 paraules aproximadament). Tingues en compte que
hauràs de presentar el text en un concurs de blogs. Et serà útil repassar tot el que has
après en aquesta unitat sobre les entrades.
Graella d’autoavaluació de l’expressió escrita
1
2
L’entrada que has redactat s’ajusta a la situació plantejada pel
que fa al grau de formalitat, al destinatari, al tipus de text i al
to?
Has estructurat bé el text? Hi ha un títol, una introducció, un
desenvolupament i una conclusió?
Sí
NO
3 Has exposat les idees de manera lògica i ordenada?
4
5
Has fet servir referents textuals i elements de lligam entre les
frases i paràgrafs?
El text que has escrit és clar i precís (no hi ha ambigüitats
ni imprecisions, ni frases incoherents ni problemes de
concordança)?
6 Has usat correctament els signes de puntuació?
7 El lèxic és precís i els recursos sintàctics, variats?
8
El text és correcte des del punt de vista ortogràfic,
morfosintàctic i lèxic?
U4
36
Un viatge pas a pas

DE LA LECTURA
A LA RESSENYA
En aquesta unitat hauràs d’escriure una ressenya literària.
Aprendràs a:
Identificar la ressenya enfront d’altres tipus de text.
Analitzar ressenyes literàries ja existents, que et serviran de mostra per
elaborar la teva ressenya.
Aplicar a la ressenya les tècniques de generació, elaboració i
organització de les idees, tant individualment com en grup, que has
après en les unitats anteriors.
Aplicar a la ressenya les tècniques de tria d’informació a partir de
textos orals i escrits, que has après en les unitats anteriors.
Revisaràs i consolidaràs:
Unitat 5
La funció i l’ús dels pronoms febles, especialment dels pronoms en i hi.
La fonètica i l’entonació
De la lectura a la ressenya
U5
37

De la lectura a la ressenya
Context: Comença el curs al Club de Lectura de l’Ateneu de Cultura Popular de
Palafrugell, del qual fa anys que formes part. Com sempre en aquest moment inicial
del curs, la conductora del Club us presenta les lectures que proposa treballar i us
avança que, enguany, tots els assistents al Club podreu participar en una activitat
especial i engrescadora: l’elaboració d’una ressenya d’un llibre. D’entre totes les
ressenyes presentades, se’n triarà una, que es publicarà a la secció de Cultura del
diari El Puntual, en la versió digital.
Per saber-ne més:
Què és una ressenya? Què
és una ressenya literària?
A continuació tens un
seguit d’enllaços que
te’n donaran una bona
informació:
Tasca final
En acabar la unitat hauràs d’elaborar la ressenya d’un llibre. Abans d’arribar, però,
en aquesta elaboració t’hauràs endinsat en el llibre i la lectura serà el punt de partida
de tasques d’expressió oral i escrita, individuals i en grup.
http://goo.gl/Sdj4Ob
Activitats
1
Produir
http://goo.gl/hldvWv
Avui és el primer dia al Club. La lectura d’un text de Ramon Solsona, titulat Clubs de
lectura, et servirà de punt de partida per fer un debat amb la resta de companys de
classe.
1.1. Planificar
Accedeix al text des d’aquest enllaç:
http://goo.gl/BkplWa
1.2. Produir
Després de llegir el text, comenteu-lo entre tots i pareu una atenció
especial a les afirmacions següents:
- Després d’un debat o col·loqui els llibres tenen més llum.
- Tots som iguals davant dels llibres i tenim la mateixa set de parlar-ne en veu alta.
- Els lectors són el país real. Són un indicador exacte del nostre nivell de cultura i
civilització.
http://goo.gl/PKMvFI
I en aquest altre enllaç
trobaràs mostres de
ressenyes literàries d’obres
d’escriptores catalanes
i també d’escriptores en
altres llengües:
http://goo.gl/YlH4Fl
2 Produir
Què volen dir? Les compartiu? Les voleu matisar?
La conductora del Club us proposa una llista de llibres i us demana que en trieu un, a
partir de la lectura del qual haureu d’elaborar una ressenya.
(N’hauràs fet la tria a començament de curs per poder començar-lo a llegir).
Per saber-ne més:
En aquest enllaç trobaràs
informació sobre Ramon
Solsona:
2.1. Produir
Has d’exposar els motius de la tria feta (gènere del llibre, no haver llegit
mai res de l’autor -o haver-ne ja llegit alguna altra obra que t’hagi agradat-,
per recomanació…) i el que t’agradaria que la lectura triada t’aportés.
Prepara-te’n un breu guió que et servirà d’ajuda a l’hora d’exposar el text
oralment (hauràs de parlar, aproximadament, un parell de minuts). Si vols
tornar a revisar la teoria sobre el guió consulta la unitat 1, activitat 8.
http://goo.gl/uwk6Ce
U5
38
De la lectura a la ressenya

3 Produir
Abans d’endinsar-nos en les obres, cal conèixer-ne els autors.
3.1. Planificar
Distribuïu-vos per grups, segons el llibre que hàgiu triat, i busqueu
informació sobre l’autor (biografia, obra…). Podeu fer servir:
L’espai Lletra, de la UOC:
http://goo.gl/9OXfqg
La pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:
(un cop dins heu d’anar a l’apartat Web d’autors i autores).
http://goo.gl/9fNBl5
O qualsevol altre enllaç o material que cregueu convenient.
Fixa-t’hi
3.2. Produir
Amb la informació obtinguda heu d’elaborar una presentació escrita de
l’autor (1 sol escrit per grup).
En una presentació has de tenir en compte la vida de l’escriptor, el conjunt de la seva
obra i els temes més recurrents, el marc històric i cultural de l’obra que llegeixis…
Consulta novament, si cal, la pàgina de xtec que tens referenciada al començament
de la unitat, i també aquí a continuació, i que te’n dóna tota la informació.
http://goo.gl/PKMvFI
Tota la feina de posada en comú i discussió és tan important com el
resultat final.
Haureu de distribuir-vos la cerca i posar-vos d’acord per resumir i
transformar la informació trobada.
A més, podreu fer servir aquesta informació per a la ressenya final.
3.3. Revisar
Corregiu-vos, entre vosaltres, els aspectes de llengua. Feu una llista
endreçada dels errors (d’ortografia, de temps verbals, de pronoms
febles, de pronoms relatius, de puntuació, de concordances de gènere i
nombre…) i lliureu-la al professor perquè la revisi.
Si hi ha qüestions de llengua que teniu oblidades o poc consolidades,
podeu anar a les pàgines següents:
http://goo.gl/Su9FJ0 http://goo.gl/2A8Pmh http://goo.gl/Tfr0nB
De la lectura a la ressenya
U5
39

4 Produir
Gemma Lienas, escriptora i lectora compulsiva, és l’autora, entre d’altres, de la
conferència Aprendre a ser feliç amb la lectura i la funció educadora de la lectura.
Accedeix-hi des d’aquest enllaç:
Per saber-ne més:
En aquest enllaç trobaràs
informació sobre Gemma
Lienas:
http://goo.gl/ERU3wg
4.1. Produir
Llegeix-ne el primer punt: “La meva pròpia addicció a la lectura”.
Creus que l’experiència de Gemma Lienas es pot comparar amb la teva?
Quin record tens de les teves primeres lectures?
http://goo.gl/F48aC9
Escriu un text d’unes 200-250 paraules en què expliquis la teva
experiència. Abans, però, elabora’n un guió, que t’ajudarà a construir el
discurs.
4.2. Produir
“Amadeu, no em toquis el pronom feble”. Aquest és el títol de l’article que
Montserrat Roig va escriure per al diari Avui, el 21 de setembre de 1990,
en defensa de l’ús dels pronoms febles a la televisió valenciana. Els
pronoms, juntament amb una llista de 543 mots, havien estat exclosos
de ser-hi dits, en un moment en què la ràdio i la televisió valencianes
eren dirigides per Amadeu Fabregat.
• A: Planificar
Clica a sobre de l’enllaç següent per llegir l’article sencer:
http://goo.gl/czxF9T
• B: Produir
A continuació, llegeix-ne el fragment següent en veu alta:
… Durant segles, els francesos, els italians i els catalans hem matisat fins a tornarnos
primfilats gràcies al pronom feble. Hem estalviat la llargada de les paraules per
arrodonir-ho tot en un hi, un en. Un hi o un en posats a temps era com afegir una goteta
de mel al paladar. (...)
El pronom feble (...) és el tou de la cama de la Ben Plantada, el voraviu de Plaerdemavida,
la barba de Pere Quart, Carles Riba passejant per Bierville, la Rodoreda escanyant una
flor de magnoli, la Víctor Català amb papada i fent de senyoreta de casa bona, l’Ausiàs
March perseguint un falcó. El pronom feble (...) exterioritza, o representa, un munt de
significats. Tot un paisatge hi cap, dins un pronom feble. (...)
U5
40
De la lectura a la ressenya

• C: Revisar
Un cop enllestida la lectura, compara-la amb la que haurà fet la professora
i autoavalua’t a partir de les preguntes següents, sempre tenint en compte
els teus trets dialectals:
SÍ NO Exemples del que he fet bé o
problemes que hi he tingut.
He respectat la puntuació del
text?
He fet les elisions que tocaven?
He tingut en compte les vocals
neutres i les neutralitzacions?
He tingut en compte l’obertura i
tancament de les e i les o?
He pronunciat adequadament les
consonants sordes i sonores?
• D: Produir
Segons Montserrat Roig un hi o un en són comparables a posar una goteta de mel al
paladar. Què et sembla que volia dir? Comenta-ho amb els companys de classe.
• E: Gramàtica
Montserrat Roig acaba el paràgraf que has llegit dient “Tot un paisatge hi
cap, dins d’un pronom feble”. I no costa gens donar-li la raó; només cal
llegir les parelles (o trios) de verbs i pronoms següents:
Ballar o ballar-la? Veure o veure-hi? Anar o anar-se’n? Repensar o repensar-s’hi? Desdir,
desdir-se o desdir-se’n? Tocar o tocar-hi?
Explica, per escrit, quines són les diferències de significat entre els verbs
proposats, amb pronoms i sense, i exemplifica-les.
Afegeix-hi, a més, 5 parelles noves i fes els mateix: explica’n les diferències
i dóna’n exemples.
Fixa-t’hi
Hi ha verbs que no poden ser pronominals, com per exemple baixar, callar, riure o
caure.
Per saber-ne més:
Verbs pronominals:
http://goo.gl/xh7tkI
De la lectura a la ressenya
U5
41

5 Produir
Avui en el Club parleu de la lectura dins l’art, una relació que s’estén en els segles.
5.1. Planificar
Us proposem treballar a partir de tres quadres en què aquesta relació
es fa evident. Entreu en els enllaços següents on veureu tres obres
de períodes diferents, els autors de les quals són, respectivament,
Rembrant, Mary Cassat i Laureà Barrau.
Rembrandt, Retrat de la mare de Rembrandt (cap al 1630)
http://goo.gl/Z7jSYo
Mary Cassat, Readind to a little girl (1895)
http://goo.gl/Kg55l4
Laureà Barrau, La lectura (1899)
http://goo.gl/VKbQQg
5.2. Produir
Observeu-les amb atenció. Què tenen en comú? Què les diferencia? La
lectura n’és l’eix central o és una excusa per ressaltar-ne l’entorn o els
personatges?
Parleu-ne entre tots.
5.3. Produir
Busca tu també una obra pictòrica en què la lectura sigui present
d’alguna manera. Fes-la servir com a punt de partida per escriure un text
d’opinió d’entre 200-250 paraules en què donis el teu punt de vista sobre
la importància de llegir, més enllà del mer entreteniment.
Si vols revisar la teoria sobre el text d’opinió, consulta l’enllaç que ja vas fer servir a la
unitat 3, activitat 2.1.
U5
42
De la lectura a la ressenya

5.4. Revisar
Un cop hagis enllestit el text, i abans de lliurar-lo, autoavalua’t fent servir
la rúbrica següent:
SÍ
NO
Hi he posat un títol?
El text té l’estructura d’un article d’opinió: introducció, argumentació i
conclusió?
He dividit el text en un mínim de tres paràgrafs respectant l’estructura
anterior?
He presentat el tema i la tesi (idea que vull defensar) a la introducció?
Hi he inclòs exemples, proves o dades científiques que demostrin els
meus arguments?
La meva conclusió recull la tesi i resumeix els principals arguments
exposats per reforçar la posició argumentativa i convèncer
l’interlocutor?
He utilitzat connectors per organitzar el discurs i donar-li unitat?
He fet servir un lèxic precís i he defugit mots massa genèrics?
He utilitzat algun recurs per fer el text més atractiu per als lectors?
En acabat, intercanvia el text i la rúbrica amb un company de classe
i comenteu-ne els resultats. Després, lliureu-ho tot al professor, que
s’encarregarà de corregir-ho.
6 Produir
Un dels autors dels llibres proposats ha estat convidat pel Club de lectura. Per a ell
és tot un plaer trobar-se amb els seus lectors i saber com valoren la seva obra, quins
aspectes els han interessat més... I per a vosaltres, lectors, l’ocasió és magnífica per
fer-li una entrevista i aprofundir en la lectura del llibre.
6.1. Planificar
Per preparar-vos l’entrevista, us ajudarà escoltar la que Xavier Solà va fer
a Albert Sánchez Pinyol el 28 d’octubre de 2012, al programa La nit dels
ignorants, de Catalunya Ràdio, arran de la publicació de Victus. L’enllaç a
l’entrevista, que dura 10 minuts i 44 segons, és el següent:
http://goo.gl/A1MnVz
6.2. Produir
Després d’escoltar-la, comenta amb el company quina o quines preguntes
hi afegiries.
De la lectura a la ressenya
U5
43

6.3. Planificar
http://goo.gl/T8srLJ
Fixa-t’hi
U5
44 De la lectura a la ressenya
A continuació mira el vídeo de la presentació de la reedició del llibre de
Biel Mesquida, L’adolescent de sal, (publicat al 1975) que es va fer a
l’Espai Vilaweb l’1 de juliol de 2013.
Del minut 14.56 al 23.47 Mesquida parla del llibre reeditat i del que cal
perquè una obra continuï interessant amb el pas dels anys.
6.4. Produir
Què creu l’autor que necessita una obra per continuar sent actual més
enllà de l’època en què va ser escrita? Comenta-ho amb el company. Hi
esteu d’acord?
6.5. Produir
Organitzeu-vos per grups tenint en compte el llibre que hàgiu triat
(mateix llibre, mateix grup), prepareu l’entrevista que voldreu fer a l’autor
i representeu-la: un de vosaltres farà d’entrevistador i un altre, d’autor
entrevistat.
Tant si fas d’entrevistador com d’entrevistat, has de mantenir un registre de llengua
adequat (registre estàndard) i evitar el lèxic i les estructures que siguin pròpies d’una
llengua col·loquial.
Si cal, consulta novament les adreces sobre registres de llengua que tens a la unitat
4, activitat 3.

TASCA
Ha arribat el moment que escriguis la ressenya del llibre triat.
A. Revisar
Abans d’escriure-la, però, torna a l’inici d’aquesta unitat i repassa el
contingut dels enllaços a adreces que expliquen com ha de ser una
ressenya i mostres de ressenyes reals.
B. Produir
Escriu la teva ressenya (d’entre 250-300 paraules).
Recorda que la conductora del Club de lectura triarà, d’entre totes les
ressenyes presentades, la que es publicarà al diari El Puntual.
C. Revisar
Un cop l’hagis acabada, i abans de lliurar-la, revisa-la tenint en compte
la rúbrica següent:
SÍ
NO
He donat informació sobre la vida i obra de l’autor?
He situat el text històricament?
He fet una anàlisi descriptiva del text? És a dir, he parlat del tema, del
punt de vista de l’autor, de les parts de l’obra? N’he fet un resum, de
l’argument?
He fet una anàlisi crítica i argumentada del text?
He fet servir una fórmula conclusiva que causi impacte en el lector?
(“És un llibre que convida a…”, “És un llibre del tot prescindible…”)
He fet servir un registre lingüístic formal i un lèxic precís?
He estat clar en la meva exposició?
He revisat l’ortografia, la morfologia i la sintaxi del text?
De la lectura a la ressenya
U5
45

PRESENTACIÓ
EN RODA
DE PREMSA
En aquesta unitat hauràs de presentar una entitat en roda de
premsa i redactar un reportatge breu.
Aprendràs a:
Redactar textos que tenen una finalitat pública, adreçats al públic en
general: textos publicitaris.
Entendre varietats dialectals i funcionals.
Incorporar la comunicació positiva en els textos per evitar conflictes o
reaccions adverses.
Seleccionar mecanismes retòrics per aplicar-los als textos orals i escrits
en els mitjans de comunicació: ràdio i premsa.
Seleccionar el tipus de llengua adequat a cada situació i al grau
d’implicació.
Donar una forma nova a la informació extreta d’una presentació oral i
redactar el text amb una apreciació crítica.
Redactar un text per ser dit davant d’una audiència en una roda de
premsa.
Revisaràs i consolidaràs:
Unitat 6
Els relatius, els gerundis, i les preposicions.
Les convencions tipogràfiques: majúscules i minúscules, sigles i casos
especials d’apostrofació.

Presentació en roda de premsa
Context: Sou un grup de professionals del camp de la sanitat i de l’assistència social
que voleu ajudar les persones més desafavorides pel nou context socioeconòmic.
Heu decidit crear una ONG que treballi directament amb les persones, sense
intermediaris, que ofereixi serveis sanitaris o d’assistència per augmentar la qualitat
de vida dels qui més ho necessitin.
Tasca final
Com a representant de l’ONG fas una roda de premsa, en què hauràs de:
• Presentar i informar dels aspectes més rellevants de l’entitat: quins són els motius
de la creació, els objectius, a qui va adreçada, els serveis que ofereix a la població,
el finançament, les accions que s’han dut a terme…
• Respondre oralment les preguntes improvisades dels periodistes, després de la
intervenció.
Per saber-ne més:
Pàgina del Servei
Lingüístic de la UOC sobre
convencions:
http://goo.gl/V9vfQv
Criteris Lingüístics de la
UPC
I com a periodista assistent a la roda de premsa hauràs de:
• Publicar un reportatge curt en una revista especialitzada que inclogui totes les
informacions i les valoracions crítiques de la nova ONG.
http://goo.gl/MzwgRa
Activitats
Marques tipogràfiques, al
Portal lingüístic esAdir de
la Corporació Catalana de
Mitjans audiovisuals:
1 Produir
Després de moltes converses informals, el grup ha decidit fer la primera trobada per
assentar les bases de la futura entitat i per donar-la a conèixer en una falca publicitària
a l’emissora local.
http://goo.gl/x3Xpng
1.1. Gramàtica
Llegeixes un article a la premsa sobre una entitat sense finalitat de lucre
que ha guanyat un concurs d’anuncis. Argumenta per què les paraules
subratllades estan en majúscules o minúscules, en negreta o cursiva,
amb cometes simples o dobles, l’apòstrof i puntuació de les sigles. Per a
fer aquest exercici consulta l’opuscle de la DGPL sobre les convencions
tipogràfiques:
http://goo.gl/0630df
Presentació en roda de premsa
U6
47

Fixa-t’hi
En el moment de la creació d’una entitat cal establir les convencions tipogràfiques
i els criteris lingüístics com la correcció del nom, de les sigles, del nom dels
serveis, dels òrgans de gestió, càrrecs i tractaments… que s’han de fer servir en la
documentació interna i externa de l’entitat.
Quant a la denominació, la Llei catalana d’associacions prohibeix que el nom sigui
únicament l’expressió d’un territori. També estableix que la denominació amb totes
les paraules i sense abreviatures figuri a l’acta fundacional, així com les sigles o
d’altres elements lingüístics amb què s’identifiqui l’associació.
Una nena que menja “pa amb pa”, millor anunci de TV al Publifestival
L’espot ‘L’entrepà màgic’ va ser realitzat per l’ONG Educo, que ajuda nens espanyols
amb malnutrició, sense col·laboració de cap agència de publicitat
DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 - 21.12 H
L’anunci d’una nena que té “pa amb pa” per menjar i a qui la mare demana que s’imagini
l’aliment que portaria a dins l’entrepà ha resultat guanyador del millor anunci televisiu
en el Festival Internacional de Publicitat Social (Publifestival).
L’anunci ‘L’entrepà màgic’ ha estat realitzat per l’ONG Educo, que atén nens espanyols
amb malnutrició, i parteix d’un fet real que es va produir en una escola de Girona l’any
passat, ha comunicat l’organització.
L’espot ha estat elaborat sense la col·laboració de cap agència de publicitat i s’ha
basat en la història d’una família catalana amb dificultats econòmiques.
“Tant de bo no haguéssim de fer anuncis com aquest perquè això significaria que
situacions com la de l’entrepà màgic han deixat de produir-se”, ha assenyalat la
directora de màrqueting i comunicació d’Educo, Floriane Hubert.
Educo també ha recordat que, per ajudar el mig milió de nens que es quedaran aquest
estiu sense beca menjador, han llançat una nova campanya que pretén distribuir més
de 96.000 àpats en col·legis, campaments d’estiu i entitats socials d’Espanya.
L’ONG Educo està integrada per la fusió de les organitzacions Educació sense
Fronteres i Intervida.
El Periódico
http://goo.gl/V2fhLA
1.2. Reflexionar
Comproveu en parella si heu argumentat correctament totes les propostes
subratllades.
U6
48
Presentació en roda de premsa

1.3. Planificar
Empleneu en parelles aquesta graella a partir de les informacions de la
notícia anterior, després busqueu, si us cal, les informacions de la Creu
Roja i de Metges Sense Fronteres.
Personal
Entitat
Nom
Objectius
Usuaris o
destinataris
Espai o zona
d’actuació
Serveis que
ofereix
laboral:
voluntariat o
professional
Per saber-ne més:
1.4. Planificar
Formeu grups estables de 3 persones per treballar les activitats de grup
de la unitat. Creeu una entitat sense ànim de lucre que ha de tractar
temes de salut, de sanitat o de serveis socials. Aprofiteu la graella
anterior per acordar els aspectes que s’hi proposen. Recordeu d’aplicarhi
les convencions tipogràfiques.
Exercicis de convencions
tipogràfiques:
Autoaprenentatge de
llenguatge jurídic, web del
Departament de Justícia
L’entitat creada us servirà de fil conductor per a tota la unitat 6. Tot i
que treballareu en grup, haureu d’anotar sempre individualment tots els
acords presos. Els apunts i anotacions us serviran per fer la majoria de
les activitats individuals de la unitat.
1.5. Produir
L’emissora de ràdio local us facilita un espai de 30 segons per presentar
l’entitat que acaba de néixer. Heu d’elaborar la falca publicitària de la
vostra entitat per a la ràdio.
http://goo.gl/tzJuok
Centre d’Autoaprenentatge
de Valencià de la
Universitat d’Alacant
http://goo.gl/iciZOw
Presentació en roda de premsa
U6
49

Fixa-t’hi
La falca publicitària o promocional és una forma compacta de publicitat de curta
durada, repetible i sense relació amb el programa en el qual s’insereix. Es pot fer en
directe, però acostuma a estar gravada. Es fan servir quatre elements bàsics per fer
les falques radiofòniques: la paraula, la música, els efectes de so i el silenci.
La locució radiofònica demana un bon domini de la fonètica i de l’expressió oral. De
totes les variables que intervenen en la locució potser les més importants siguin la
vocalització i l’articulació dels sons, l’entonació i el ritme del discurs, i l’actitud.
La importància d’elaborar un bon guió de ràdio és fonamental. Ha de ser molt clar,
concís i inequívoc, ja que no disposa d’imatges per reforçar el missatge ni és un text
que es pugui rellegir.
1.5.1 Planificar
Abans de redactar el guió de la falca publicitària, escolteu i comenteu
aquests anuncis de ràdio:
Vídeo “Falca radio
Joguina Educativa 2013”
de la Creu Roja de
Catalunya
http://goo.gl/ZsKGdu
Durada total: 0’22”
Àudio “Donem el millor de nosaltres”
de la Taula d’entitats del Tercer
Sector Social de Catalunya
http://goo.gl/m6sgh7
Durada total: 0’25”
A qui s’adrecen? Qui és el destinatari de l’anunci? Quin objectiu tenen?
Són atractius? Quins recursos han fet servir?
Consulteu els apartats 4 i 6 del “Dossier sobre la ràdio” de l’IES Ramon
Berenguer per confeccionar el guió radiofònic:
http://goo.gl/ih9f2k
1.5.2 Produir
Enregistreu la falca o reproduïu-la en directe per a la resta de la classe.
1.5.3 Revisar
Valoreu en grup les falques que sentireu a classe. Anoteu-ne els aspectes
més rellevants, positius o negatius i poseu-los en comú. Us hi poden
ajudar aquestes preguntes: Creieu que és adequada per als destinataris
als quals va adreçada? Aconsegueix convèncer? És una falca atractiva?
Quins recursos han utilitzat els redactors? Voleu destacar-ne algun
aspecte de fonètica, entonació o recursos musicals?
U6
50
Presentació en roda de premsa

2 Planificar
Després de fer la falca publicitària a la ràdio heu de dissenyar i posar en marxa la
pàgina web de l’entitat. Cal redactar-ne la presentació, els serveis, una mica d’història,
què cal fer per col·laborar-hi...
Per saber-ne més:
Material del CPNL sobre
gerundi:
Fixa-t’hi
2.1. Gramàtica
Abans de penjar els textos al vostre web, cerqueu a la xarxa textos de
benvinguda, de serveis, de presentació d’entitats semblants a la vostra.
Per parelles, reviseu els textos que teniu a continuació (Comerç just i
Amnistia Internacional Catalunya), comenteu les expressions subratllades
sobre l’ús de les preposicions, dels gerundis i dels pronoms relatius, si
són correctes o no i proposeu una solució.
Consulteu l’annex de gramàtica del curs si necessiteu resoldre algun
dubte.
http://goo.gl/JufYqd
http://goo.gl/nNhU72
Material del CPNL
sobre canvi i caiguda
de preposicions i verbs
preposicionals:
En català el gerundi només té dues funcions:
1) Expressa manera, mode: Vaig a la feina caminant. Com va a la feina? Caminant.
2) O bé, com que ha de dependre d’un verb principal, sempre ha d’expressar una
idea simultània o anterior: Arreglant la rentadora es va enrampar (mentre l’arreglava
es va enrampar).
Però mai no podem expressar, amb un gerundi, una idea posterior a l’acció
principal. I cal substituir-lo per una oració coordinada, per una de relatiu o per una
de subordinada adjectiva.
Pel que fa al canvi i caiguda de les preposicions s’ha de tenir en compte la posició,
si va al davant d’infinitiu o de la conjunció que. Pel que fa a l’ús, cal determinar
si forma part d’un complement directe, indirecte o preposicional, d’una preposició
composta o d’una locució prepositiva.
Els pronoms relatius són pronoms que tenen com a antecedent un element
nominal de l’oració o tota una oració. També funcionen com a nexe entre oracions
i introdueixen les oracions subordinades que fan funció d’adjectiu o substantiu. Cal
tenir en compte l’ortografia i la morfosintaxi de totes les formes de relatiu, depenent
de l’antecedent i de la funció a l’oració.
http://goo.gl/yMHh6b
http://goo.gl/1YXxiR
Material de la UOC sobre
l’ús de les preposicions:
http://goo.gl/FWb9mR
Material del CPNL sobre els
relatius:
http://goo.gl/IFrifr
http://goo.gl/M3eWMZ
Presentació en roda de premsa
U6
51

Text 1. L’ús de les preposicions
Comerç just
El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com objectiu canviar les
relacions comercials entre els països rics del nord i els països empobrits del sud. El
comerç just col·labora en què s’eradiqui la pobresa als països en desenvolupament i
ajuda a les poblacions empobrides a sortir de la dependència i explotació. Amb aquest
comerç alternatiu, es garanteix als petits camperols i artesans l’accés als mercats dels
països desenvolupats, unes condicions laborals i comercials justes, i un salari digne
que els asseguri un mitjà de vida sostenible. Es basa amb les normes següents:
· Assegurar als treballadors un salari digne.
· Rebutjar la mà d’obra infantil.
· Respectar la igualtat entre homes i dones.
· Incidir que es facin projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
· Ser respectuosos amb el medi ambient.
· Defensar els conreus de consum local necessaris per a la població davant els
conreus d’exportació.
· Col·laborar en establir estructures democràtiques.
Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitat dels anys seixanta a Bèlgica
i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van desenvolupar
i alhora que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del
sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es
consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just
com a canal habitual de distribució. A l’any 1989 es va crear la Federació Internacional
de Comerç Alternatiu (IFAT) per reunir organitzacions del nord i grups productors del
sud en una mateixa coordinadora. Els anys noranta la pràctica del comerç just es va
estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, empreses
importadores i distribuïdores.
U6
52
Presentació en roda de premsa

Text 2. L’ús dels pronoms relatius i dels gerundis
Amnistia Internacional Catalunya
Què fem a Catalunya ?
Amnistia Internacional Catalunya (AIC) és una associació sense ànim de lucre que
forma part de la secció espanyola d’Amnistia Internacional com a estructura federada.
AIC contribueix, dins del seu àmbit d’actuació (Catalunya), a les estratègies i objectius
que proposa l’organització, promovent el respecte dels drets humans arreu del món.
AIC, els grups locals i les diferents estructures de l’organització a Catalunya organitzen
cada any desenes d’actes públics (xerrades, concentracions, recollides de signatures
i actes de carrer) en els que la gran majoria hi treballa de manera totalment voluntària.
AIC col·labora amb els secretariats estatal i internacional en l’elaboració d’informes
i el treball reactiu i de seguiment de denúncies sobre violacions i abusos dels drets
humans a Catalunya.
A més, es duen a terme accions incidint en els òrgans de decisió política (Generalitat,
Parlament, ens locals) i de promoció i educació dels drets humans en tots els àmbits.
Els nostres objectius
El nostre objectiu és realista: volem canviar la vida de moltes persones! Volem que
tothom gaudeixi dels drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, que
siguin una realitat per a més persones arreu del món.
I sabem que això és possible. Activistes d’arreu del món ho han demostrat oposant
resistència als qui soscaven els drets humans i demanant responsabilitats als que
estan en el poder.
Els nostres principals objectius són:
• Defensar els drets i la dignitat de les persones empobrides, denunciant les violacions
de drets humans que causen o agreugen la pobresa, i fent que els seus responsables
rendeixin comptes davant la justícia.
• Defensar les persones migrants, sol·licitants d’asil, refugiades, desplaçades o víctimes
de tràfic, augmentant la seva protecció legal i física, i garantint que ningú no els negui
el dret a l’educació, a la salut o a l’habitatge.
• Treballar per l’enfortiment de la justícia nacional i internacional, i pel dret a la veritat,
la justícia i la reparació de les víctimes les quals hagin patit detenció arbitrària, judicis
injustos, desaparicions forçades, execucions extrajudicials o violència de gènere.
• Defensar les persones de la violència a mans dels estats (policies, exèrcits, etc.) i
també d’altres actors (grups armats, empreses, etc.), treballant perquè es protegeixi
eficaçment la població civil abans, durant i després dels conflictes.
• Lluitar per aconseguir el control efectiu del comerç d’armes i impedir que l’armament
acabi en mans del qui viola els drets humans.
• Treballar per l’abolició total de la pena de mort a tot el món, complint amb la prohibició
absoluta de totes les formes de tortura i altres tipus de maltractament.
• Protegir el dret de les persones a la llibertat d’expressió i a no patir cap tipus de
discriminació. Aconseguir que els presos i preses de consciència siguin posats en
llibertat i protegir els defensors i defensores dels drets humans, és a dir, aquelles
persones que denuncien abusos a qualsevol país i que en moltes ocasions posen en
risc la seva pròpia vida.
Font:
Amnistia Internacional
Catalunya
http://goo.gl/ZxDXG9
Presentació en roda de premsa
U6
53

2.2. Produir
Redacta individualment el text de presentació que penjaràs al web
de l’associació. Recorda les convencions tipogràfiques (activitat 1.1) i
tingues en compte els aspectes gramaticals treballats ( activitat 2.1). El
text ha de tenir 180 paraules aproximadament.
2.3. Produir
La Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament us ha ofert per a l’any
vinent encarregar-vos d’un d’aquests tres projectes:
L’Ajuntament d’Amposta torna a obrir el menjador infantil a l’estiu
http://goo.gl/KU71uH
vídeo youtube 3’20
L’entitat Dincat ha fet una guia de salut per a discapacitats intel·lectuals
http://goo.gl/JQxPh9
Projecte Antenes, per a la tercera edat, al Prat de Llobregat
http://goo.gl/4lO0Sp
La vostra entitat ha decidit que no es pot fer càrrec de cap d’aquests
projectes per diferents motius. Contacteu amb l’Ajuntament per
comunicar-li-ho. Redacteu en una carta formal la resposta que la vostra
entitat ha d’enviar a la Regidoria per explicar les raons per les quals
no heu acceptat l’oferiment. Haureu d’incloure-hi algunes dificultats
específiques de cada projecte. Feu una carta formal per grup.
3 Revisar
La persona que s’encarrega de la pàgina web t’ha passat aquest text perquè el revisis
abans de publicar-l’hi.
Cerca, individualment, els errors gramaticals que hi hagi en el text -gerundis, relatius i
preposicions- i proposa’n una solució correcta.
U6
54
Presentació en roda de premsa

La roba és vida!
RECUPEREM LA ROBA ABANS DE QUE NO SIGUI TARD. NO LA LLENCEU A LES
ESCOMBRARIES!
La nostra associació ha iniciat un programa social per ajudar a les famílies en risc
d’exclusió social i laboral. El programa consisteix en recollir roba nova o de segona mà
i complements per vendre’ls en botigues especialitzades o oferint-los a persones amb
pocs recursos econòmics.
El nostre objectiu és crear llocs de treball per a persones en situació d’exclusió social
tot i fomentant la recollida selectiva de les deixalles.
La roba i els complements s’han de portar als punts de recollida, triant-la i classificantla,
després es neteja a la bugaderia i per últim es fa un procés d’empaquetat i distribució
a les nostres botigues.
La roba i els complements que no passen els controls de qualitat s’usen per al
reciclatge, per als tallers de costura o es venen als drapaires.
Des de que ha començat el programa ja hi ha 36 persones treballant en aquest projecte,
on 20 persones treballen en els punts de recollida, 12 a les botigues i 4 persones al
servei de recollida a domicili.
Hem obert botigues i punts de recollida a les principals ciutats de Catalunya, gràcies als
locals que ens ha facilitat l’INCASÒL i els ajuntaments. I pels que no puguin desplaçarse
al punt o venir en l’horari d’atenció al públic, tenim un servei de recollida a domicili,
concertant-lo prèviament.
Si esteu interessats en posar-vos en contacte amb nosaltres heu de trucar al 123456789
o visitant la pàgina web www.larobaesvida.cat.
Presentació en roda de premsa
U6
55

TASCA
A. Produir
La teva entitat ha tingut un èxit inesperat i l’Ajuntament us ha demanat
que feu una una roda de premsa per donar-vos a conèixer i presentar
els objectius de l’entitat i els serveis que oferiu. També haureu de fer
de periodistes i prendre apunts per redactar un petit reportatge més
endavant.
Els integrants del grup sou els membres de l’equip directiu de l’ONG i
teniu la missió d’organitzar la roda de premsa. Per organitzar-la, el grup
haurà de recollir els materials produïts a la unitat 6 sobre l’entitat creada
per confeccionar-ne el contingut. Després caldrà posar-se d’acord en la
planificació i la distribució del temps, perquè tots els membres del grup
intervinguin en l’exposició oral i responguin les preguntes. Cada grup
disposa de 10 minuts, com a màxim. Es poden fer servir altres recursos:
eines TIC, multimèdia, fulls informatius, fotografies, la falca radiofònica...
Feu la roda de premsa l’aula. Mentre un grup fa la intervenció, la resta de
grups han de participar-hi activament i adoptar diferents rols.
ROL
DESCRIPCIÓ
Protagonistes
Tots els membres del grup han de fer la intervenció de la roda de
premsa i després respondre les preguntes.
Espectadors
Han de formular preguntes incòmodes a tots els membres protagonistes,
en finalitzar la roda de premsa.
Observadors
Han de valorar les preguntes i les respostes en veu alta.
Periodistes
Han de prendre notes de tot: intervenció, preguntes, valoracions,
elements gràfics... per redactar, més endavant, el reportatge
breu.
Avaluadors
Han d’avaluar l’exposició oral, a partir d’una rúbrica, com per
exemple la de la unitat 1.
Grup de descans
Els que acaben de fer l’exposició o els que es preparen per ferla.
U6
56
Presentació en roda de premsa

B. Produir
A partir de les anotacions fetes a la roda de premsa, escriu un reportatge
breu per a una revista especialitzada sobre la presentació de l’ONG i
la resta d’informació que s’hi ha presentat amb una valoració crítica i
personal.
Escriu individualment un reportatge interpretatiu de 350 - 400 paraules per
a una revista especialitzada. Hauràs de fer servir totes les informacions
de la roda de premsa: les intervencions del grup, les preguntes dels
periodistes, les valoracions… També hi hauràs d’incloure descripcions,
explicacions o instruccions, citacions textuals… I per últim pots fer servir
elements gràfics per il·lustrar-lo.
Fixa-t’hi
El reportatge és un gènere informatiu que pot estar deslligat de l’actualitat del
moment. Generalment, el reportatge surt d’una recreació d’algun fet que va ser
notícia, però també de fets que sense ser notícia formen part de la vida quotidiana.
El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l’ambient que emmarquen un fet.
Podem distingir entre dos tipus de reportatges: l’objectiu i l’interpretatiu.
El reportatge objectiu és informatiu, és més extens que la notícia i inclou elements
com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i
dades, i textos complementaris (fotografies, esquemes i altres tipus d’informació
gràfica), mentre que l’interpretatiu és una combinació d’elements informatius
i d’opinió. En els reportatges interpretatius els relats descriptius del fets estan
acompanyats per determinats judicis de valor que determinen l’enfocament del tema
tractat.
Per a més informació:
http://goo.gl/JsHdRa
C. Revisar
Abans de lliurar el reportatge al professor, cada alumne ha de revisar
el text d’un company que hagi fet el reportatge sobre la mateixa entitat.
Revisa el text amb la rúbrica que tens a continuació i anota’n els aspectes
positius i els que es poden millorar.
Presentació en roda de premsa
U6
57

Graella per a la coavaluació del reportatge
Conté els 3 elements:
• El titular
• L’entrada
• El cos
El títol i l’entrada tenen un llenguatge
atractiu, interessant i directe.
El text conté informacions i opinions
sobre el fet que tracta, l’analitza, en
descobreix els detalls i n’ofereix una
visió completa.
El reportatge conté les conclusions
que es basen en les dades
objectives recollides.
Els paràgrafs mantenen una unitat
temàtica.
· Ús de connectors adequats que
estableixen ordre i progrés del
discurs.
· Ús de les conjuncions causals (ja
que, perquè, com que...),
finals (perquè, a fi que…),
condicionals (si, sempre que…),
concessives (malgrat que, tot i
que…), consecutives (doncs, per
tant…) i adversatives (però, no
obstant això...).
Ús de lèxic ric, precís i adequat al
tema.
Combina textos de tipologia
diferent: descriptius, expositius i
conversacionals.
Conté documents complementaris:
fotografies, gràfics, dibuixos...
Té una bona presentació formal.
U6
58 Presentació en roda de premsa Sí No Comentaris - propostes - anotacions

Presentació en roda de premsa
U6
59

© Consorci per a la Normalització Lingüística
2014