24.11.2017 Views

L'Actualitat al SanFran

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

L'ACTUALI TAT AL<br />

San Fran<br />

COLABORACI Ó<br />

LA<br />

AL SAN FRAN ÉS<br />

MOLT I MPORTANT<br />

Montatge creat per l'<strong>al</strong>umna Maria Granel Barba


Vine <strong>al</strong><br />

San Francisco


Índex<br />

01 Actu<strong>al</strong>itat<br />

NOVES NOTÍCIES!<br />

¿Saps que passa <strong>al</strong> San Francisco?<br />

Els <strong>al</strong>umnes han passat per noves<br />

experiencies. Te les expliquem totes<br />

en aquest apartat!<br />

02 Història<br />

ELS ANTICS CANTANTS<br />

Aquest document<strong>al</strong> explica qui eren<br />

els trobadors i en quina época<br />

estaven situats. Viatja <strong>al</strong> passat!<br />

03 Alumnes<br />

YOUTUBE I ELS ALUMNES<br />

BILINGÜES<br />

Els <strong>al</strong>umnes de 4t s'han creat una can<strong>al</strong><br />

a youtube on recomanen llibres. A més<br />

han profunditzat amb l'escritora J.K.<br />

Rowling, fent dos books trailers sobre el<br />

primer i el segon llibre de la saga Harry<br />

Potter.<br />

04 Creacions<br />

DENTRÍFIC ECOLÓGIC<br />

Ara tu també pots crear la teva<br />

pasta de dents més ecologica que<br />

mai! Et deixem els passos on t'ho<br />

expliquem tot pas per pas!<br />

05 Radio<br />

UN CAFÈ AMB LA<br />

HISTÒRIA<br />

Les guerres a Siria estàn causant<br />

molts destrosses. Al programa de<br />

la radia, un cafè amb la història,<br />

expliquen des d'on venen<br />

aquestes guerres.<br />

06 Entreniment<br />

JOCS MATEMÀTICS<br />

Si estàs aburrit <strong>al</strong> metro o esperes<br />

<strong>al</strong> bus, aquí et deixem uns quants<br />

jocs per a que et trenquis la ment.


ACTUALI TAT<br />

NOVES NOTÍ CI ES!<br />

A l?escola Centro Escolar San<br />

Francisco, l?any passat van<br />

començar amb una nova<br />

classe, l?engrescat. Cada<br />

matí els <strong>al</strong>umnes començen<br />

les classes llegint mitja hora<br />

un<br />

llibre.<br />

Aquest any segueixen<br />

aquesta agradable classe<br />

pels matins encara que<br />

aquest any també s?aplica a<br />

les tardes, però d?una<br />

manera diferent.<br />

Els últims quinze minuts de<br />

l?última classe l?aprofiten per<br />

l?engresca?t, però no<br />

llegeixen llibres, escriuen.<br />

L?escola els hi dona una<br />

llibreta verda a cada <strong>al</strong>umne<br />

on poden escriure sobre el<br />

que ells vulguin, ja que<br />

aquestes llibretes nos les<br />

llegeix ningú que no sigui el<br />

propietari de la llibreta.<br />

Encara que si l?<strong>al</strong>umne vol<br />

que un professor llegeixi<br />

<strong>al</strong>gun relat seu el professor<br />

el llegirà.<br />

L?escola C. E. San Fr ancisco ha tingut una<br />

nova idea per a incentivar l?escr iptur a<br />

dels seus <strong>al</strong>umnes<br />

Si els <strong>al</strong>umnes es queden sense idees, cada setmana<br />

els professors decideixen <strong>al</strong>gun tema. Aquestes idees<br />

poden ser des de escriure la seva opinió sobre una<br />

fotografia que els professors escollin fins a debatre<br />

sobre <strong>al</strong>gun tema que està passant fora de l?escola.<br />

?M?agrada perquè jo el<br />

que faig es explicar el que<br />

em passa i em desfogo.?<br />

Aquesta és l?opinió d?un<br />

<strong>al</strong>umne del nou engresca?t,<br />

i amb aixó podem veure<br />

que es pot escriure sobre<br />

qu<strong>al</strong>sevol tema amb<br />

només un llapis i una<br />

llibreta .


ACTUALI TAT<br />

En mar xa, fem espor t!<br />

El passat divendres, 27<br />

d?Octubre, 4rt d?ESO de<br />

l?escola San Francisco van<br />

anar a fer esport <strong>al</strong> Centre<br />

La Verneda. Aquesta<br />

excursió estava implicada a<br />

Educació<br />

Física.<br />

Una vegada els nois es van<br />

inst<strong>al</strong>·lar, van anar <strong>al</strong><br />

vestuari. La primera, van<br />

anar a un gimnàs petit amb<br />

el sòl de tatami. Van utilitzar<br />

les pilotes fitb<strong>al</strong>l, que són<br />

unes pilotes grans de<br />

plàstic<br />

utilitzades<br />

habitu<strong>al</strong>ment per fer ioga o<br />

pilates.<br />

Aquesta sessió va trigar una<br />

bona estona i després van<br />

anar a esmorzar <strong>al</strong> carrer i<br />

aprofitaren per veure com<br />

jugaven a pàdel a unes<br />

pistes<br />

properes.<br />

La següent activitat va ser<br />

amb els típics materi<strong>al</strong>s del<br />

gimnàs; unes peses, uns<br />

elàstics, unes barres, unes<br />

cintes per <strong>al</strong>s peus? La<br />

monitora els va repartir el<br />

materi<strong>al</strong> i es van posar en<br />

grups.<br />

Quan van acabar, van anar directe a fer<br />

Zumba on hi havien molts mir<strong>al</strong>ls, van<br />

conèixer a la monitora. La classe de<br />

Zumba, va ser la més divertida per ells, va<br />

ser on es van escoltar més ri<strong>al</strong>les.<br />

Una vegada van terminar els <strong>al</strong>umnes la<br />

tercera activitat del matí, i de l?excursió,<br />

van anar <strong>al</strong> vestuari a dutxar-se.<br />

Una vegada ja canviats, van tornar a casa<br />

amb la sensació d?haver passat un bon<br />

matí.


ACTUALI TAT<br />

Un canvi <strong>al</strong> San Fr ancisco<br />

Al 12 de Setembre del 2017 a<br />

l?escola C.E.san Francisco, s?ha<br />

començat el curs amb dues<br />

professores noves de la ESO,<br />

debut a que la professora de<br />

castellà Meritxell Roudà i la<br />

professora de natur<strong>al</strong>s Àfrica<br />

Victory han agafat la baixa<br />

durant uns quants mesos.<br />

El motiu per el qu<strong>al</strong> aquestes<br />

professores s?han posat de<br />

baixa ha sigut perquè estan<br />

embarassades. Això implicara<br />

uns quants mesos d?ausència a<br />

l?escola, ja que han de fer repòs<br />

i mantenir la tranquilitat.<br />

Per evitar que els <strong>al</strong>umnes es<br />

quedin sense professores la<br />

escola a contractat a dues<br />

professores durant aquests<br />

mesos. Les noves professores<br />

són Mònica Guixé de<br />

l?assignatura de Biologia i<br />

Geologia i de Física i Química i<br />

Sonia Rovira de l?assignatura de<br />

Castellà.<br />

Possiblement i amb sort<br />

Meritxell i Àfrica les professores<br />

que estan de baixa,<br />

s?incorporen a l?escola durant<br />

mitjans o fin<strong>al</strong>s de curs.<br />

Per <strong>al</strong>tra banda les noves<br />

professores s?han adaptat<br />

bastant bé <strong>al</strong>s <strong>al</strong>umnes, <strong>al</strong>s<br />

professor i a l?escola en gener<strong>al</strong>,<br />

estan fent bastant bé el seu<br />

treb<strong>al</strong>l. Es veu que<br />

estan tots molts contents amb<br />

les noves professores i molt<br />

animats com cada any.


ACTUALI TAT<br />

Un ver enar difer ent.<br />

Les fam ílies del C.E. San Francisco ajuden <strong>al</strong>s <strong>al</strong>um nes de 4t d?ESO a arribar a<br />

M<strong>al</strong>lorca.<br />

El passat dimarts 31 d?Octubre, de<br />

15:00 a 17:00 els <strong>al</strong>umnes de 4t<br />

d?ESO van organitzar un berenar<br />

<strong>al</strong> pati de l?escola per <strong>al</strong>s <strong>al</strong>umnes<br />

restants de tot el col·legi.<br />

Una setmana abans els <strong>al</strong>umnes<br />

de 4t van fer una circular per a<br />

que els nens poguessin portar els<br />

diners per a que els organitzadors<br />

de l?activitat poguessin anar a<br />

comprar les pastes i les begudes<br />

necessàries.<br />

Denise Camero, una de les noies<br />

de 4t d?ESO, diu que: ?Vam tenir<br />

<strong>al</strong>guns problemes amb la<br />

recaptació de diners, perquè els<br />

nens no escrivien els seus noms a<br />

la circular, però vam poder<br />

solucionar-los a temps.?<br />

Després d?aquell<br />

berenar, els <strong>al</strong>umnes de<br />

primària van demanar<br />

que posessin musica.<br />

Van posar-la i els nens<br />

estaven feliços i no<br />

paraven de b<strong>al</strong>lar i<br />

festejar aquella<br />

entranyable tradició.<br />

Tot hi així, el berenar va sortir<br />

boníssim i la redacció d?aquesta<br />

revista va quedar molt satisfeta<br />

amb aquell berenar. Tot el pati<br />

era ple de somriures dels nens<br />

il·lusionats!.


NOTI CI ES<br />

L'OPINIÓ DELS<br />

NOSTRES ALUMNES<br />

La Denise i l'excur sió <strong>al</strong> gimnàs<br />

Fa dues setmanes els<br />

<strong>al</strong>umnes de 4t de l?ESO<br />

vam anar <strong>al</strong> gimnàs de<br />

la Verneda. Aquella<br />

excursió em va agradar<br />

moltíssim perquè vam<br />

fer esport d?una manera<br />

diferent a la que fem<br />

habitu<strong>al</strong>ment.<br />

A més a més em va<br />

agradar perquè, a la<br />

primera part, ens van<br />

ensenyar a tonificar els<br />

nostres músculs d?una<br />

manera que no havia<br />

escoltat, però no havia<br />

fet mai. L?únic<br />

inconvenient és que per<br />

fer-lo es necessita un<br />

materi<strong>al</strong> específic que<br />

només es pot utilitzar<br />

en una classe dirigida.<br />

A mi m?hauria agradat si<br />

aquest materi<strong>al</strong> es<br />

pogués agafar per lliure<br />

per poder practicar-lo a<br />

un <strong>al</strong>tre cop sense cap<br />

monitor.<br />

La segona part de<br />

l?excursió va ser la que<br />

més hem va agradar<br />

perquè vam b<strong>al</strong>lar<br />

?zumba?.<br />

Al principi vam esc<strong>al</strong>far<br />

fent una serie d?exercicis<br />

on em vaig cansar<br />

bastant perquè es<br />

necessitava bastant força<br />

de resistència.<br />

Una vegada acabat<br />

l?esc<strong>al</strong>fament vam fer la<br />

part divertida. La<br />

monitora marcava uns<br />

moviments molt<br />

graciosos i que em van<br />

agradar molt. A més la<br />

música és la que jo<br />

escolto norm<strong>al</strong>ment i<br />

que més m?agrada.<br />

En resum aquesta<br />

excursió va ser una de<br />

les que més m?han<br />

agradat durant aquest


NOTI CI ES<br />

El dimecr es sense pilota de la Mar ia<br />

A l?escola C.E.San<br />

Francisco han aplicat un<br />

nou mètode que<br />

consisteix en no jugar a la<br />

pilota els dimecres. Cada<br />

curs de la ESO, aquell<br />

mateix dia, inventa un joc<br />

per jugar a l?hora del pati.<br />

Aquesta setmana els ha<br />

tocat a 4t de la ESO, els<br />

qu<strong>al</strong>s han<br />

escollit el joc dels avions<br />

de paper. El joc ha anat<br />

bastant bé, m<strong>al</strong>grat no<br />

tots els nens han sortit<br />

contents del pati.<br />

Segons la meva opinió no<br />

trobo necessari aplicar<br />

aquesta norma, ja que<br />

l?hora del pati és l?única<br />

hora on els <strong>al</strong>umnes<br />

tenen l?oportunitat de<br />

desconnectar dels estudis<br />

i per tant, amb aquesta<br />

norma els estan imposant una<br />

obligació.<br />

Per <strong>al</strong>tra banda penso que si és<br />

una bona idea, ja que en les<br />

majories de les escoles l?esport<br />

més practicat per els <strong>al</strong>umnes és<br />

el futbol i d?aquesta manera<br />

poden practicar més tipus<br />

d?esport.<br />

Dos <strong>al</strong>umnes de l?escola C.E.San<br />

Francisco van donar opinions<br />

diferents sobre aquesta nova<br />

proposta. El primer <strong>al</strong>umne de 4t<br />

d?ESO va opinar a favor ?A mi em<br />

sembla una bona idea perquè així<br />

els nens no ens estan molestant i<br />

donant cops amb la pilota<br />

tota l?estona.?.<br />

En canvi, el segon va donar<br />

una opinió oposada ?Jo<br />

penso que el pati és una<br />

estona molt important per a<br />

nos<strong>al</strong>tres on desconnectem<br />

de tot, llavors sí ens treuen el<br />

futbol no ens deixen llibertat<br />

i no disfrutem del pati.?.<br />

Aquestes dues opinions em<br />

fan pensar que aquesta<br />

norma no ha estat<br />

comentada <strong>al</strong>s <strong>al</strong>umnes<br />

abans<br />

d'aplicar-la.<br />

En conclusió, crec que els<br />

dimecres sense pilota no són<br />

m<strong>al</strong>a idea, encara que tingui<br />

els seus inconvenients i els<br />

seus avantatge, ja que<br />

sempre van bé uns canvis.<br />

No obstant, la millor manera<br />

perquè tots estiguin d?acord<br />

és amb una votació pels<br />

<strong>al</strong>umnes.


NOTI CI ES<br />

El passeig pel Bor n del Ser gi<br />

Ahir vam anar de visita <strong>al</strong><br />

museu del born, com ja sabem<br />

el born era un mercat on la<br />

gent de l?any 1700 anava<br />

venent i comprant per la zona.<br />

Aquesta excursió va ser<br />

divertida i a la vegada<br />

aclaparadora ja que les<br />

explicacions es feien molt i<br />

molt llargues. El monitor va ser<br />

bastant agradable ja que es<br />

notava que sabia de la matèria.<br />

Ara deixo a part les ruïnes i<br />

vaig a comentar una mica la<br />

història del Mercat del Born,<br />

em va impactar bastant com a<br />

gent podia viure tan<br />

tranquilament ja que vam<br />

veure un mapa amb un munt<br />

de mur<strong>al</strong>les i murs per tot<br />

arreu. Sobre tot a les rambles<br />

que hi havia una mur<strong>al</strong>la que<br />

arribava des de el principi de<br />

les Rambles fins <strong>al</strong> fin<strong>al</strong>.<br />

.<br />

Una vegada vaig estar abaix a<br />

les ruïnes no em va sorprendre<br />

massa ja que ja havia anat a<br />

Roma i no hi havia comparació<br />

amb les ruïnes que hi han<br />

(Coliseu, Vaticà? ) Abaix, a les<br />

ruïnes, vam poder contemplar<br />

el pont del carnisser que era<br />

un dels llocs que estaven en<br />

ruïnes. La veritat es que jo ho<br />

veia tot igu<strong>al</strong> ja que eren<br />

pedres i més pedres però es<br />

que no notava la diferència<br />

dels diferents destrosses que<br />

hi havien.


NOTI CI ES<br />

L'escr iptur a de l'Ar iadna<br />

Al principi d?aquest curs, els<br />

professors de l?ESO van donar-nos<br />

unes llibretes per a escriure tot el que<br />

volguéssim.<br />

La meva opinió <strong>al</strong> respecte de les<br />

llibretes es que són una pèrdua de<br />

temps, es a dir, la gent en gener<strong>al</strong> no<br />

aprofita aquell temps per escriure ja<br />

que la majoria està dibuixant, parlant<br />

o jugant.<br />

En part es bo ja que pots desfogar-te<br />

però per molt que et desfoguis no<br />

serveix de res, es a dir, que per molt<br />

que escriguis els teus problemes, no<br />

es poden solucionar per a que ho<br />

posis en una llibreta.<br />

Estic d?acord amb que els professors<br />

vulguin que els seus <strong>al</strong>umnes<br />

escriguin i practiquin els seus dots<br />

d?escriptura però jo person<strong>al</strong>ment<br />

preferiria llegir en comptes d?escriure<br />

ja que, en tot el dia, redactem un<br />

munt de coses tant a mà com a<br />

ordinador durant tot el curs escolar.<br />

De tot això trec que els últims quinze<br />

minuts podrien utilitzar-se per a fer<br />

projecte o per a fer classe en comptes<br />

d?escriure.


ELS AN<br />

CANTA<br />

HI STÒRI A<br />

Des de mitjans del segle XIV i<br />

fins a fin<strong>al</strong>s del segle XV,<br />

Cat<strong>al</strong>unya va ser una etapa<br />

de crisi que li van fer perdre<br />

la seva hegemonia en el si de<br />

la Corona d?Aragó.<br />

Els francesos dominaven la<br />

Cat<strong>al</strong>unya Vella i la van<br />

dividir en sis comptats, per<br />

cada una d?aquests comptats<br />

hi havia un compte.<br />

S. XI El compte de Barcelona,<br />

Ramon Berenguer III, es va<br />

imposar per damunt de la<br />

resta de comtats.<br />

Després va haver-hi una<br />

<strong>al</strong>tre etapa de crisis<br />

anomenada ?Lo m<strong>al</strong> any<br />

primer?, una m<strong>al</strong>a collita de<br />

blat va provocar una pujada<br />

dels preus i de la fam. Amb<br />

l?aparició de la pesta negra<br />

Cat<strong>al</strong>unya va experimentar<br />

una gran mort<strong>al</strong>dat en les<br />

ciutats i els pagesos pobres.<br />

Durant els segles XIII i a<br />

primers del segle XIV, el<br />

camp va estar molt poblat. A<br />

Cat<strong>al</strong>unya vella es conreava<br />

qu<strong>al</strong>sevol<br />

terreny.<br />

Les dificultats econòmiques<br />

que va travessar Cat<strong>al</strong>unya<br />

durant el segle XV, van ser<br />

conflictes soci<strong>al</strong>s com el de<br />

la busca i biga a Barcelona.<br />

La busca representava els<br />

que es dedicaven a<br />

l?exportació la Biga<br />

representava els interessos<br />

de les ciutats. La crisi es va<br />

manifestar a les ciutats amb<br />

més retard que <strong>al</strong> camp<br />

L?activitat econòmica es va<br />

mantenir en un bon nivell<br />

fins a l?any 1430. Els<br />

mercaders cat<strong>al</strong>ans van ser<br />

desplaçats pels genovesos<br />

en els mercats And<strong>al</strong>usos.<br />

La societat estava dividida<br />

en tres grup, en primer lloc<br />

estava el rei i la seva família.<br />

A sota la noblesa i per el<br />

últim els pagesos i els<br />

esclaus.<br />

Piràmide Feud<strong>al</strong><br />

La societat excloïa els<br />

artesans, els mercaders<br />

i els habitants de la<br />

ciutat perquè la seva<br />

importància era escassa.<br />

A la baixa Edat Mitjana,<br />

van haver revoltes dels<br />

pagesos contra els<br />

senyors, les diverses<br />

ciutats i els reis es van<br />

<strong>al</strong>iar contra les<br />

ambicions dels senyors<br />

feud<strong>al</strong>s.<br />

Aquesta època regnar el<br />

feud<strong>al</strong>isme <strong>al</strong>s segles VIII<br />

i X, el feud<strong>al</strong>isme es va<br />

caracteritzar per<br />

l?existència de petits<br />

grup que vivien del<br />

treb<strong>al</strong>l de les famílies<br />

camperoles.Per<br />

controlar tot això<br />

existien monarquies<br />

feud<strong>al</strong>s.


HI STÒRI A<br />

TI CS<br />

NTS<br />

La poesia trobadoresca<br />

va néixer a les corts<br />

aristocràtiques occitanes<br />

durant el s. XVII i XVIII.<br />

Aquesta poesia es culta.<br />

L?autor dels poemes<br />

s?anomenava trobadors<br />

en poetes profession<strong>al</strong>s.<br />

La diferencia entre una<br />

porta i un trobador es<br />

que el poeta era aquell<br />

que escrivia poesia en<br />

llatí i els trobadors en un<br />

llenguatge romànic.<br />

Hi havien tres estils<br />

diferents, el Trobador llei<br />

que era el més senzill i<br />

no venia complicacions<br />

liter<strong>al</strong>s. El trobador ric<br />

que tenia una gran<br />

dificultat d?expressió i un<br />

llenguatge treb<strong>al</strong>lat i<br />

fin<strong>al</strong>ment el trobador<br />

clus que era molt difícil i<br />

una poesia complexa.<br />

Els sentiments que<br />

s?expressen <strong>al</strong>s poemes<br />

solien ser molt elaborats i<br />

s?utilitzaven versos llargs i<br />

curts. Hi havien diferents<br />

tipus de poemes segons els<br />

temes, estava la cançó que<br />

era un tema amorós del<br />

trobador cap una dama<br />

noble i el sirventès que eren<br />

composicions que consistien<br />

en contrariar a l?<strong>al</strong>tre<br />

trobador.<br />

També estava l?<strong>al</strong>ba,<br />

una composició amorosa<br />

que explicava els sentiments<br />

dels trobadors i de la seva<br />

amant, la pastorel·la que era<br />

la trobada que tenia un<br />

cav<strong>al</strong>ler amb la dama<br />

enamorada, el plany que<br />

consistia en una poesia<br />

fúnebre destinada a lloar un<br />

gran personatge que ha<br />

mort. I fin<strong>al</strong>ment la tensó<br />

que era un debat líric entre<br />

dos<br />

trobadors.<br />

Autors<br />

Els trobadors més destacats<br />

d?aquella època van ser<br />

Guillem de Berguedà<br />

(1138-1192), que va<br />

compondre cançons de<br />

temàtica amorosa i<br />

sirventesos. El Cerverí de<br />

Girona (1259-1285) on la<br />

seva obra consistia en 114<br />

poemes líric i 5 en<br />

narratiu.IGuillem de<br />

Cabestany (XII-XIII) que va<br />

ser un trobador cèlebre per<br />

les seves cançons amoroses<br />

en estil senzill i un cav<strong>al</strong>ler<br />

noble.


ALUM NES<br />

Youtube i els <strong>al</strong>umnes bilingües<br />

Unos <strong>al</strong>umnos de<br />

cuarto de la ESO se<br />

han crado una cuenta<br />

en youtube y se llaman<br />

los recomend<strong>al</strong>ibros.<br />

Han abierto un nuevo<br />

can<strong>al</strong> con un tag<br />

llamado el tag de las<br />

series y películas. En<br />

este Tag nos<br />

recomiendan libros y<br />

películas sobre<br />

diferentes temas.<br />

A demás , entre medio<br />

del vídeo, nos explican<br />

tres tipologias<br />

textu<strong>al</strong>es : el texto<br />

argumentativo, el texto<br />

di<strong>al</strong>ogado y el texto<br />

narrativo.<br />

Aquí os dejamos su<br />

vídeo.


One of their recommended films is Harry Potter, from the writer J. K. Rowling. They<br />

have invetigated about this writer.<br />

They created a timeline of her life and the books that she has written.<br />

ALUM NES<br />

For more information you can scan the QR and watch differnt videos.<br />

Interview of Harry Potter Biography of J. K. Rowling Documentary J. K.<br />

Rowling<br />

Also they published on their youtube channel two book trailers, one of the first film,<br />

Harry Potter and the Philsopher's Stone. And another of the second film, Harry Potter<br />

and Chamber of the Secrets.


CREACI I ONS<br />

Dentrífic ecológic<br />

En aquest art icle farem un experim ent que consist eix en crear un dent ífric ecològic. El<br />

que volem aconseguir és crear un dent ífric m és sa a part ir de m at eri<strong>al</strong>s ecològics, que<br />

els que podem t robar <strong>al</strong>s nost res superm ercat s.<br />

Us plantejem la següent Hipòtesi:<br />

Pot ser podem crear una pasta de dents sigui més sana i<br />

ecològica que la que es ven <strong>al</strong> supermercat?<br />

Mater i<strong>al</strong>s<br />

Per fer aquesta pasta<br />

necessitarem diferents<br />

materi<strong>al</strong>s que podem trobar<br />

a una herboristeria Sàlvia o<br />

farigola, oli essenci<strong>al</strong> de<br />

ment, s<strong>al</strong> marina, argila<br />

blanca i gases.<br />

A més necessitarem<br />

instruments de laboratori<br />

com una placa de petri poder<br />

possar els materi<strong>al</strong>s a la<br />

bascula i obtenir la mesura<br />

corresponent, un vas de<br />

precipitats, una cullera i una<br />

espàtula.


CREACI I ONS<br />

Primer de tot, hem d'esc<strong>al</strong>far un<br />

got d?aigua (250 ml) en el<br />

microones durant 4 min. (Però en<br />

<strong>al</strong>guns <strong>al</strong>tres microones per la seva<br />

temperatura pot variar entre més o<br />

menys). Després d?esc<strong>al</strong>far el got,<br />

afegim una cullereta (5mg) de<br />

sàlvia i aquesta la cobrim (amb<br />

paper film o bé amb un drap<br />

qu<strong>al</strong>sevol) durant 15 minuts.<br />

Conclusions<br />

Una vegada acbat el temps d?espera<br />

filtrem a través d'una gasa la infusió a un<br />

got. A continuació a un got net, posem<br />

dues cullerades (10mg) d?infusió, tot<br />

seguit, vam afegir dues gotes d?essència<br />

de menta a la infusió. Una vegada vam<br />

tenir l?essència de la menta hem d'afegir<br />

una mica de s<strong>al</strong> i tres cullerades (15mg)<br />

d?argila blanca.<br />

A continuació barrejem tot amb una<br />

espàtula fins a que quedi una massa<br />

espessa.<br />

Fin<strong>al</strong>ment i per acabar l?experiment, hem<br />

d'introduir tot el que ja tenim<br />

d?experiment en un recipient adequat i ho<br />

posem <strong>al</strong> frigorífic (o bé es pot posar a un<br />

congelador a baixa temperatura).<br />

Una vegada fin<strong>al</strong>itzat<br />

l?experiment. Els resultats<br />

han d'estar com nos<strong>al</strong>tres<br />

havíem d'esperar.<br />

A l?hora de barrejar els<br />

elements hem afegit les<br />

quantitats necessaries de<br />

cada materi<strong>al</strong>. A més a més<br />

hem deixat que la massa es<br />

refredés a la nevera<br />

durant dos dies i <strong>al</strong><br />

treure-la hem pogut<br />

observar que la pasta de<br />

dents ha agafat una<br />

ton<strong>al</strong>itat de marró -<br />

grisós.<br />

Ara, un cop acabat aquest<br />

procediment, podem<br />

possar la massa <strong>al</strong><br />

recipient corresponent<br />

per a que ens podem<br />

rentar les dents d?una<br />

manera més ecològica i<br />

econòmica.


7 | Out door M agazi ne Oct 20 16


PROGRAM ES DE RADI O<br />

Un cafè amb la<br />

història<br />

Les guer r es a Sír ia<br />

El can<strong>al</strong> de radio "Un cafè amb la<br />

història" , és un programa on parlen<br />

sobre fets cultur<strong>al</strong>s d'actu<strong>al</strong>itat i<br />

d'història.<br />

L'últim programa que han fet l'han<br />

dedicat a les guerres de Síria .<br />

Els locutors us proposen que<br />

publiqueu un twit , estiquetant-los<br />

(@cafèamblahistòria) i possant el<br />

hastag #lesguerresasiria, i comentau la<br />

vostra opinió sobre aqueste guerres.<br />

Us deixem un enllaç on podeu escoltar<br />

el seu programa.<br />

http://www.ivoox.com/22170825<br />

Fes click per escolatr el programa de radio.


ENTRTENI M ENT<br />

Passatemps<br />

JOC 1 - LA PIRÀMIDE EGÍPCIA<br />

En aquest hexàgon, la suma dels costats i de les rectes que van d'un vèrtex fins <strong>al</strong> vètex<br />

par<strong>al</strong>·lel, donen cam a resulatat 125. Averigua les xifres per a completar-lo com a<br />

l'exemple.


ENTRETENI M ENT<br />

JOC 2 - MAREMÀTIQUES INDHÚS<br />

Esbrineu com s?ha resolt aquesta multiplicació i resol les multiplicacions següents.<br />

JOC 3 - LA PIRÀMIDE EGÍPCIA<br />

En aquesta piràmide has d'esbrinar el sumant de cada tot<strong>al</strong> tenint en compte que cada<br />

filera depèn de la de a sobre.


ENTRTENI M ENT<br />

ENDEVINALLES AMB MOLT DE SABOR!<br />

1. Dues mares li van donar a les seves filles g<strong>al</strong>etes per a berenar. Una de les mares li va<br />

donar 15 g<strong>al</strong>etes a la seva filla. L'<strong>al</strong>tre mare, li va donar a la seva 10 g<strong>al</strong>etes. Però les dues<br />

filles, en tot<strong>al</strong> tenen15. Com expliques això?<br />

2. En Pablo, un cambrer profession<strong>al</strong> li van propossar que coloqués <strong>al</strong> mostrador 17<br />

entrepans en 4 files de forma que a cada fila siguin 5 entrepans.


SOLUCI ONS<br />

Passatemps<br />

JOC 1 - LA PIRÀMIDE EGÍPCIA<br />

En aquest hexàgon, la suma dels costats i de les rectes que van d'un vèrtex fins <strong>al</strong> vètex<br />

par<strong>al</strong>·lel, donen cam a resulatat 125. Averigua les xifres per a completar-lo com a<br />

l'exemple.


SOLUCI ONS


ENTRTENI M ENT<br />

ENDEVINALLES AMB MOLT DE SABOR!<br />

1. Dues mares li van donar a les seves filles g<strong>al</strong>etes per a berenar. Una de les mares li va<br />

donar 15 g<strong>al</strong>etes a la seva filla. L'<strong>al</strong>tre mare, li va donar a la seva 10 g<strong>al</strong>etes. Però les dues<br />

filles, en tot<strong>al</strong> tenen15. Com expliques això?<br />

Les t res m ares són fam ília i est an perquè una és l'avia que t é una filla i aquest a filla<br />

t e una <strong>al</strong>t ra filla.<br />

2. En Pablo, un cambrer profession<strong>al</strong> li van propossar que coloqués <strong>al</strong> mostrador 17<br />

entrepans en 4 files de forma que a cada fila siguin 5 entrepans.<br />

Els entrepans estaran de la següent manera:


Revista creada per Maria Granel, Sergi S<strong>al</strong>daña, Ariadna Tramunt i Denise Camero

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!