Islam

Introducció
I s l a m
Islam vol dir lliurament absolut a la voluntat de Déu, submissió, resignació.
L'Islam és una religió basada en les revelacions de Mahoma.
El sorgiment de l'Islam com a religió va ser una evolució progressiva, transformar
a la seva tribu els Coraixi (ubicats a la ciutat de la meca) no va ser tasca fàcil ja
que el fet d'haver de adorar un sol Déu (Al·là) els semblava una idea desgavellada ,
és per això que el s'exilien. Pel mateix, la figura de mahoma és digna d'admiració,
ja que com a profeta, legislador i soldat a la vegada, es va aixecar enmig dels
àrabs, arrencant a la seva antiga independència, va reunir pastors incivils, sota
l'estendard d'una religió nova, va inflamar el seu ànim, per pura veritat i va crear
soldats invencibles.
L'expansió de la religió islàmica va portar diversos segles i es va difondre
ràpidament pel motiu que promet el paradís a tot els que morissin combatent la fe
(jihad), on tindran totes les coses que a la vida mundana es priven. Va ser a l'edat
mitjana on la cultura islàmica va brillar en la seva màxima esplendor en tots els
aspectes. No obstant això, va ser decaient gradualment. La seva durada i
importància ens parla d'una hegemonia tant religiosa com cultural, per la seva
acèrrim seguiment de l'Alcorà "Lectura per excel·lència", ia la Sunnah (seguir
l'exemple del profeta) qual tot musulmà (practicant l'Islam) les pren en la seva
vida diària, això porta a que cadascú tingui la seva vida marcada, sabent el que ha
o no fer.
Per entendre l'Islam cal saber que és una religió estrictament monoteista, el
dogma està contingut en les paraules: "No hi ha un altre Déu sinó Al·là, i Mahoma
és el seu profeta", és el creador de l'univers.

La vida quotidiana
L ' i s l a m
Les cases musulmanes
La paraula casa en àrab es maskan i deriva de l’arrel sakina, que significa pau y tranquilitat,
l’única funció que tenien les cases per als musulmans era la relaxació y el descans. En totes les
cases hi havia un pati interior el qual donava al cel, no hi havien finestres gràcies a la iluminació
que hi havia en el pati que transmetia iluminació per tota la casa. És l’únic lloc on la familia
musulmana pot respirar i trobar la seva serenitat i alhora és l’únic lloc on la dona pot anar sense
el hijab ja que no està exposada a ningú extrany.
La casa está organitzada a partir del pati principal, on a partir d’aquest s’inicien diferents
passadisso que van cap a les habitacions, totes tenen una petita porta i depenent d’alguna tenen
algun balcó de fusta amb alguna decoració.
La porta exterior de la casa donava a una mena de segona entrada, la qual feia que qualsevol que
entrés per la porta principal no pogués anar ni veure directament el jardi principal. En les grans
cases, on la família que hi vivia era rica, o tenia molts fills, hi havia un pati gegant dividit per una
paret molt altra, la qual separava el Haremlik, la zona reservada per a les dones, i el Selamlik, la
zona reservada només per als homes. Però normalment, les cases no eren ni molt grans ni molt
riques, pel qual el pati era una sola zona, y la divisió estava situada als pisos, sempre el primer pis
era pels homes i el segon pis per a les dones.
En el pati normalment, hi planten arbres de cítrics i flors blanques, ja que són tipiques per la seva
bellesa i el seu perfum. El voltant del pati está sempre decorat per mármol, i algunes fonts que
simbolitzen la puresa de la família. Aquesta presència d’aigua i arbres dona un significat simbòlic
creen una sensació del paraís a la terra.

La dona
La dona en aquesta religió, hi té un munt de coses prohibides les quals nosaltres segur
que troben innecesàries de prohibir:
Desplaçar-se sense un home: Han d’estar amb un “mahiam”, un guardià home. La
tradició religiosa es fundamenta en que la llibertat de les dones les fa “vulnerables al
pecat”. També s’aplica si van a comprar o al metge.
Viatjar: Per desplaçar-se fora de la ciutat necessiten una autorització del seu marit o tutor
legal.
Obrir una compta bancària sense permís del seu marit.
Mostrar la seva bellesa: La majoría de les dones es veuen obligades a portar una túnica
negra -l’abaya- i un vel que deixa descobert el seu rostre, menys les mans i els ulls. La
policía religiosa saudí controla estrictament aquesta norma als carrers i centres
comercials.
Banyar-se: Hi han platjes només per dones. Als hotels de luxe, gimnàs i les piscines
estan reservades per homes.
Relacionar-se amb homes: Han de limitar al màxim parlar amb un home que no sigui
parent. Tots els edificis públics tenen diferents entrades per homes i dones.
Practicar esports a la vista de tots: Es estrany veure atletes femenines a competicions
internacionals. I si ho fan, acompanyades de “guardians” masculins i amb una roba
esportiva que els cubreix el cos i el cabell.
Probar-se roba durant les compres: A ells els escandalitza que hi hagin probadors
femenins. Fins el gener del 2012, a les botigues de lencería eren homes asiàtics (els
botiguers), fins que una revolta que ara exigeix que siguin noies.
Llegir una revista femenina: Que ni hagin passat prèviament per a la censura.
Entrar al cementiri: Els camps sants estan oberts només als homes.
Comprar una nina Barbie: Van ser prohibides ja que se les considerava provocatives per
la seva roba i accessoris i postures.
Qualsevol cosa que afecti l’honor del guardià: Si alguna dona fa algo que deshonra el
seu tutor, aquest podrà i haurà de castigar-la. Bàsicament qualsevol cosa que faci o digui
una dona que no sigui obeeïr.
Utilitzar transport públic: És igual que sortir al carrer sense un home. Alguns trens
existeixen vagons només per dones, hi han d’arribar dins a ells i sortir amb un home.
Triar marit: Al 2005 es va prohibir la pràctica de matrimonis forçats, però no s’obeeix
aquesta norma. I a més no existeix una llei que digui l’edat mínima. Diuen que la nena
s’ha de casar cap als 9 i l’home cap als 15.
Vida diaria: La dona no surt de casa, sinó que cuida de la casa i dels seus fills.

L'home
En aquesta religió, l’Islam, l’home és massa possessiu, i l’únic que fa és maltractar a la dona,
podria tenir fins 4 dones però les ha de cuidar totes per igual. Per això els rics tenien més
d’una dona. Poden tenir fills amb qualsevol d’elles. però primer anem per parts;
Vestimenta de l’home:
(túniques)
TAHWB: És una túnica de màniga llarga utilitzada a la Península Aràbiga, Egipte, Jordània,
Irak i altres (tot i que hi han diferències segons el país).
JEALABIYA: És una túnica d’Egipte, Sudàn i el Vall del Riu Nil (Eritrea i Etiopía). El seu tall
és més ample que l’anterior, alguns cops sense coll, mànigues amples, i pot ser de color:
blanc, gris, verd fosc, teles blaves i marrons o ratlles. Es fa servir turbàn.
CHILABA: És una túnica ampla amb mànigues llargues o curtes i caputxa. S’utilitza al
Magreb (Marroc), Nord d’Àfrica, països del Mediterrani. Es fa amb cotó a l’estiu i llana a
l’hivern.
JILABAH o Jilbab: És una vestimenta llarga comuna a Síria i altres països islàmics. El tall és
diferent. A l’actualitat hi han Jilabahs obertes de davant amb botons al mig.
GRAN BOUBOU o Bubu: És una túnica utilitzada pels homes a l’Àfrica Occidental i una mica
al nord d’Àfrica. La roba adquereix una singularitat de noms depenent del país. Actualment
és un vestit de festa o formal.
SHALWAR KAMEEZ: És un tipus de vestimenta utilitzada al sur d’Àsia i central. Es compón
de dues peçes, un pantaló i una túnica o camisa llarga amb obertures laterals. El Shalwar en
persa significa pantalons.
(barrets,turbans o coses pel cap)
TAQIYAH: És rodó curt utilitzat pel cap. Es coneiz com a la gorra de l’oració, i s’utilitza a les
mesquites.
IMAMAH O TURBANT: És una peça de tela fina enrotllada al cap. Es sol utilitzar en color
blanc, negre i verd. A països com Omàn, Egipte, Sudàn, Iràn, Irak, Afganistàn i altres.
KUFIYEH: És un tocat tradicional que es pot posar al cap, a l’esquena o als hombros. I
s’utilitza a Aràbia Saudita i a Jordània.
FEZ: És un barret, vermell i cilíndirc. Va ser per un temps utilitzada pels exèrcits, en diversos
països. Actualment s’utilitza a Egipte i al Marroc.