Projecte/Treball Fi de Carrera

Annex VII Estudi energètic i alternatives energètiques
Així doncs, es calcula que la potència tèrmica en tancaments, sostres i terres, en
aquest cas té un valor de �� = �. ���, �� ����
. Incloses ambdues plantes d’oficines.
����
B.1.1.2. Valor de la càrrega tèrmica (Q2) deguda a entrades d’aire exterior
En el càlcul tèrmic global d’aquest espai també es té en compte la càrrega tèrmica
per entrades d’aire exterior. En aquest cas, s’aplica la fórmula següent:
� � = � × �� � − � �� × �⊽� �� × � 1
� �
On: � �, és la potència a aportar per contrarestar les entrades d’aire exterior.
(kcal/h)
V, és el volum de l’espai al que s’han de realitzar les renovacions d’aire i
calefactarem m 3 (he considerat un 85% de la superfície per a descomptar
passadissos, això són 718 m 3 per ambdues plantes)
, és l’entalpia de l’aire a la Tme (Temperatura mitjana exterior) (3,36ºC) =
3,68 kcal/kg.
, és l’entalpia de l’aire a Tmi (Temperatura mitjana interior) (20ºC) = 13,8
kcal/kg.
, és el volum específic mitjà de l’aire entre Tme i Tmi. [m 3 /kg] L’invers del
volum específic és la densitat [kg/m 3 ]. En aquest cas el volum específic és
0,806 m 3 /kg.
, és la taxa diària de renovació d’aire, (aquest valor extret de taules es fixa
en 5 renovacions/hora. (web Soler& Palau,2012).
D’aquí en surt la següent expressió d’aquesta potència:
� � = 718 × �13,8 − 3,28� × �0,806� × �5�
� � = 30.440,05 ����
ℎ���
Aquests dos paràmetres són els més desfavorables, i per tant els més importants
per dimensionar els espais a escalfar a l’hivern.
- 159 -