revistavalescience

Índex
L’editorial 1
Article d’opinió 3
Dietes miracle, perdràs una gran quantitat de pes en un
període de temps molt curt sense cap esforç.
L’entrevista 5
Jordi Tarrats, professor d’astrofísica en l’Universitat
Autònoma de Barcelona
Crítica 7
Pel·lícula “Splice: Experiment mortal”
Crítica 9
Llibre “El gen egoísta” de Richard Dawkins
Passatemps 11

Mai t’has preguntat quants misteris tens al teu
voltant? La ciència ocupa molts àmbits del nostre
món i n’hi ha milions d’estudis de qualsevol tipus
que dia a dia intenten resoldre aquesta enorme
quantitat d’incògnites que envolten la nostra
existència i les seves condicions. Aquesta revista
té l’objectiu de provocar interès als lectors sobre
temes d’actualitat i aportar més coneixements
d’aquests.
En aquesta revista, com ja s’ha esmentat anteriorment,
no es tractarà un únic àmbit, sinó que es tracta d’obrir-se
al màxim de temàtiques possibles que siguin actuals, per
tal d’ampliar coneixements al lector. La ideologia
d’aquesta revista es veu reflectida de diverses maneres:
per exemple, en aquesta edició hi trobem un article
d’opinió que parla sobre les “dietes miracle”, les quals consisteixen en la presentació d’un
seguit de pautes alimentàries per tal de reduir el pes d’una persona en molt poc temps, i en
aquí podràs comprovar la realitat d’aquestes dietes.
També disposa d’entrevistes, com en aquest cas
disposem d’una entrevista amb en Jordi Tarratts, qui ens
parlarà sobre recents descobriments relacionats amb
l’espai i els misteris que l’envolten
Finalment, una part molt
important on més destaca la posició de la revista respecte diversos
temes d’actualitat que s’hi troben en llibres, articles, pel·lícules,
teatres, etc. En aquest cas d’exemple tenim una crítica a un llibre
anomenat “El gen egoista”, de Richard Dawkins. En ell l’autor
expressa idees sobre la genètica i la evolució que són contràries a les
de teories actuals en gran part. En el text es plantegen les idees que hi
ha de cada banda i es fa una crítica subjectiva d’aquestes.

Per finalitzar tenim una crítica de la
pel·lícula “Splice”, que bàsicament
tracta sobre la creació d’un individu
terrorífic a partir de la enginyeria
genètica. És cert que la pel·lícula és de
ciència ficció, però en aquesta crítica
veurem realment fins quin punt és
ficció el que es veu.
En conclusió, aquesta revista té l’objectiu de presentar coneixements diversos de maneres
diferents per tal d’ampliar els coneixements del lector i causar interès i conscienciar a aquest,
sempre des del punt de vista científic i empíric.
Crèdits
Editorial Edge S.A.
Director General ​
Joel Martínez
​Disseny Digital
Alba Mompel
Coordinació Editorial​
Joel Martínez
Anna Tarradas
Maria Contreras
Laura Mateo
​Participants
Alba Mompel
Maria Contreras

“Dietes miracle, perdràs una gran quantitat de pes en un
període de temps molt curt sense cap esforç.”
Una afirmació que hem vist moltes vegades per la xarxa, i que amb l’època de “l’operació
bikini” es multiplica. Aquestes dietes miracle no acostumen a estar basades en cap fonament
ni científic ni nutricional i, per tant, són dietes que realment no estan recolzades per experts
en el tema.
Considero que hem de tenir molta cura amb
aquestes dietes, perquè moltes vegades són
hipocalòriques, és a dir, amb molt poca ingesta
de calories i, per tant, fan que no tinguem fonts
per obtenir l'energia que necessitem cada dia.
En altres ocasions són dietes dissociatives o el
que és el mateix, que trien els aliments que
podem menjar segons l'augment de pes que
podem tenir, és a dir, moltes vegades ens faran
deixar de menjar coses que no hauríem. Altres vegades, aquestes dietes poden ser excloents,
la qual cosa fa que eliminin algun tipus de nutrient d'elles, produint una manca d'aquest
element que anem eliminar de la nostra dieta.
Normalment no som conscients de les reaccions biològiques que pot tenir això al nostre cos,
però enumerarem alguns dels efectes negatius per el nostre organisme més comuns:
1. Quan passem una temporada amb una dieta
molt estricta en la que ingerim una quantitat
molt petita de calories, el nostre cos passa a
ingerir més del que necessitem i el que ingerim
tendeix a emmagatzemar-se per quan torni una
època de carència com la que vam tenir
anteriorment , és a dir, tornarem a guanyar pes.
Això és el que s'anomena efecte “bumerang” i
és el que fa que recuperem fins i tot més pes del que abans teníem.

2. Quan prenem una quantitat més petita de calories de la que necessita el nostre cos, el
nostre metabolisme es torna molt més lent perquè el cos gasti com menys millor, és a dir,
intenta no gastar els dipòsits de greix per si seguim amb una època de carència. Per tant,
cremarem molt menys greix que amb una dieta equilibrada i no aconseguirem el nostre
objectiu.
3. Com són unes dietes amb una gran manca, el nostre cos tendirà a recórrer als dipòsits que
tenim en els nostres músculs i reduirem la nostra massa muscular, que no conté greix i que
per tant, no farà que perdem el pes d'on nosaltres volíem. Podem perdre pes ràpidament però
serà un pes de la nostra massa muscular, un pes que mai hauríem d'haver perdut.
4. Aquestes dietes miracle també fan que tinguem manca de vitamines i minerals la qual cosa
pot tenir bastantes conseqüències que no podem ni imaginar com poden ser els mals de cap,
una gran fatiga i cansament, pèrdua de pèl, depressions, etc.
5. En moltes ocasions fan que perdem una gran quantitat d'aigua i electròlits, i a més no ens
permeten recuperar-los no recomanant la ingesta dels mateixos, això pot portar greus
conseqüències com la deshidratació o fins i tot el mal funcionament d'alguns òrgans
importants del cos a causa d'aquesta manca de fluids en el cos.
Per aquests motius, crec que les dietes miracle porten
moltes conseqüències negatives i al final no són
favorables. Si volem realment perdre pes d'una manera
saludable i efectiva hem de seguir una dieta
equilibrada, que realment ens faci perdre pes, però que
ens faci perdre pes a poc a poc, com tota dieta
efectiva, ja que si perdem aquest pes a poc a poc amb
una dieta equilibrada, en primer lloc no tindrem efectes negatius, i en segon lloc, no tindrem
aquest odiós efecte “bumerang” que fa que recuperem tots els quilos que tant ens ha costat
perdre.
Mompel, Alba
Dra en nutrició

“​La pregunta si hi ha vida més enllà del planeta Terra o
del Sistema Solar podria ser resolta en els propers anys”.
● “​En aquests moments el descobriment es troba en una fase positiva, ja que s’han
trobat molts més planetes del que s’esperava”.
● “​Si es confirma i es troba alguna cosa a Mart, és molt probable que hi hagi vida
gairebé a qualsevol part de l’Univers en la que hi hagi una estrella i un parell de
planetes”.
L’any 2016 el científic Guillem Anglada va fer un
dels descobriments més importants de l’any en
l’àmbit científic. L’astrofísic és reconegut com el
descobridor de Proxima b, l’exoplaneta més proper
al Sistema Solar que podria ser habitable. És per
això que va ser reconegut com un dels 10 millors
científics del 2016. Jordi Tarrats, professor
d’astrofísica en l’Universitat Autònoma de
Barcelona va ser membre en part de la investigació i
avui serà entrevistat.
Creus que existeix vida més enllà de la Terra o del Sistema Solar?
La pregunta de si existeix vida més enllà de la Terra o del Sistema Solar no se quan es podrà
resoldre. La gràcia o la màgia del moment és que, per primera vegada, podria ser que aquesta
pregunta es pogués resoldre en els propers anys. En les expedicions que es realitzaran al llarg
dels pròxims anys pot passar que no es trobi res, però no trobar res ja ens dirà quelcom
també.

Què opines sobre que l’univers sigui un lloc altament habitable o poblat en referència al
descobriment que s’ha fet?
En aquests moments el descobriment es troba en una fase positiva, ja que s’han trobat molts
més planetes del que s’esperava. Si en aquests planetes descoberts resulta que es troben
atmosferes viables per a l’existència de vida, significarà que probablement l’Univers és un
lloc altament poblat.
Això dóna lloc a unes altres preguntes com per exemple; per què si hi ha tants planetes
habitables, o si hi ha vida més enllà, no ens podem comunicar o no veiem evidència de
civilitzacions extraterrestres?
La propera expedició a Mart serà determinant, creus que trobarem vida allà?
Hi ha una certa evidència de que podria haver vida al planeta Mart perquè, per exemple, s’ha
detectat metà en l'atmosfera. Aquest compost se suposa que és un producte d’activitat
biològica, però també ho podria ser d’activitat geològica. Si es confirma i es troba alguna
cosa a Mart, és molt probable que hi hagi vida gairebé a qualsevol part de l’Univers en la que
hi hagi una estrella i un parell de planetes.
Què opines que passaria si trobem vida extraterrestre?
Si trobem vida en altres planetes, l’impacte immediat dependrà del que signifiqui per a
cadascú. Per aquelles persones que siguin molt religioses probablement sigui molt impactant
suposo, o simplement no ho creuran. A gran escala o més filosòficament podria significar que
no som tan especials. Ens podria tranquil·litzar i adonar-nos que l’Univers no és un lloc que
estigui buit i hi ha l’esperança de poder sortir del planeta Terra i conèixer formes de pensar o
formes de viure molt diferents a les nostres.

I en el cas que no descobríssim vida extraterrestre?
Pot ser que la resposta sigui que no hi ha vida més enllà de la Terra, o que aquella vida és
microscòpica i molt bàsica i en canvi nosaltres tenim una vida molt complexa. En aquest cas,
hem de cuidar molt el nostre planeta i hem d’anar amb molt més amb compte del que ja anem
ja que estem sols, per tant, tenim una certa responsabilitat moral.
La vida a la Terra té data de caducitat i alguns ja plantegen sortir a buscar altres llars,
què opines sobre això?
Que un grup de països o de persones decideixin anar a Mart no solucionarà els problemes de
la Terra. Els que ara som aquí i els que hi serem en els propers 100 anys, la majoria ens
quedarem i hem d’arreglar la casa primer i, si després hi ha gent que té prous recursos per
organitzar-se i anar a altres planetes, doncs benvinguts siguin.
Ens extingirem?
Extinguir-nos no ens extingirem, però sí que canviaran les coses, cap a bé o cap a malament.
Si col·lapsem no serà culpa de la Mare Naturalesa o de Déu totpoderós, sinó que serà culpa
nostra. És una qüestió de maduresa com a civilització o com a societat.
Contreras, Maria
Experta en astrofísica

Pel·lícula: ​Splice
Splice: Experiment Mortal​és una pel·lícula del 2009 dirigida per Vicenzo Natali, produïda a
Canadà. Aquesta es coneguda com el retorn al mite de Frankenstein. D’ella formen part
l’actor Adrien Brody, un jove estatunidenc,
i Sarah Polley, una noia canadenca, donant
vida a en Clive i l’Elsa.
La pel·lícula tracta de dos científics
brillants, en Clive i l’Elsa, que es dediquen
a l’enginyeria genètica, juguen amb la
genètica i l’ADN d’espècies animals per
crear híbrids per una empresa farmacèutica.
Després de l’èxit del seu últim projecte, la seva ambició els fa perdre el control i endinsar-se
en un nou projecte en secret, utilitzar ADN humà en la creació d’un nou híbrid amb el que
obtindran un nou esglaó en l’arbre evolutiu actual. La criatura resultant, anomenada Dren,
serà un espècimen espectacular en tots els sentits, dotada d’intel·ligència i poderoses
habilitats físiques que amenaça convertir-se en el seu pitjor malson.
Generalment, la situació que més interès crea és el canvi de sexe de l’últim híbrid. Al
principi, els dos protagonistes realitzen un experiment amb dos espècimens de diferent sexe i
un d’ells canvia de sexe. Aquesta mateixa escena la veiem amb en Dren. Quan creen l’híbrid
amb ADN humà, tots dos científics el crien fins que arriba a la maduresa, essent, llavors, de
sexe femení. En una de les escenes finals,
en Dren manté relacions sexuals amb en
Clive i a causa d’això es produeix el seu
canvi de sexe. Un altre tema important que
queda relegat, és que al fer l’experiment
trenquen totes les regles ètiques i morals
que existeixen i que tenen a veure amb la
clonació humana.

Respecte els experiments realitzats en el film, ens poden plantejar dubtes en quant a si
realment succeeix que un ésser viu canviï de sexe després de l’aparellament. En conclusió
darrere d’uns estudis, observem que hi ha alguns casos en el que es dona aquesta situació ja
sigui per temes ambientals, per ser hermafrodites o alguns, fins i tot, per relacions sexuals,
com és el cas d’alguns peixos.
Segons la meva opinió, el director de Splice​, Vincenzo Natali, vol manipular les emocions de
l’espectador amb una pel·lícula “atrevida, pertorbadora i deliciosament retorçada” com diu
Tom Long a ​Detroit News​. Tanmateix, des del punt de vista de Claudia Puig del ​USA Today,
el film comença com un autèntic thriller amb una palpable sensació d’amenaça però la
historia dona tants girs ridículs que acaba minant la premissa inicial i essent un complet error.
Des de la meva perspectiva, la pel·lícula crea moltes expectatives en un principi però després
no sap dirigir el final, com era d’esperar. A més, no s’endinsa en els temes que toca. És a dir,
"entre el drama intimista i la ciència-ficció amb aspiracions terrorífiques, a ​Splice li costa
acomplir amb les expectatives que promet la seva estimulant arrencada” com expressa Sergi
Sánchez a ​La Razón​.
Tarradas, Anna
Periodista

Novel·la: El gen egoista
Richard Dawkins és un etòleg britànic, teòric evolutiu
i un escriptor de divulgació científica. Al llarg de seva
vida ha escrit molts llibres entre ells "El gen egoista".
Aquest llibre tracta sobre temes molt complexos, però
la forma d'escriure de l'autor fa més fàcil la lectura
d'ella, és bastant clar, no has de ser un expert per
poder llegir-ho.
El llibre té gairebé quaranta anys, conté idees sobre la
genètica i l'evolució que fan que et plantegis moltes
coses. L'escriptor comença aquest llibre amb la següent afirmació: "Som màquines de
supervivència, autòmates programades a cegues amb el fi de perpetuar l'existència dels
egoistes gens que alberguem en les nostres cèl·lules". Quan llegim aquesta afirmació la
primera reacció és d'incredulitat, però quan acabem el llibre és probable que l'escepticisme
hagi desaparegut.
"El gen egoista" plateja la següent hipòtesi: el gen és la peça clau, davant de l'evolució.
Aquesta hipòtesi trenca la idea que l'individu és el centre de
l'evolució, com ha defensat sempre el darwinisme, i Dawkins ens
mostra el gen com una "unitat replicadora", és a dir, que fa còpies de
si mateixa sempre, convertint-la en alguna cosa immortal. Totes les
conductes que posa com a exemples es centren en animals, però
també en altres organismes. L'individu el mostra com un "vehicle"
que transporta els gens d'un cos a un altre. Aquests gens controlen el
vehicle i dominen el seu comportament en el seu recorregut per
continuar una altra generació d'individus. Per estar present en aquesta
següent generació han de competir amb unes altres versions d'ells
mateixos, és a dir, amb els seus al·lels.
L'egoisme és innat en totes les especies. Al llarg de tot el llibre Richard Dawkins intenta
mostrar que el bé individual és prioritari sobre el bé comú, i això fa dubtar sobre si és un

llibre moral, encara que ens mostri la seva teoria i vol demostrar que l'egoisme és una part
biològica dels éssers vius i clarament fa condicionar el sentit ètic del lector, ja que exposa el
seu punt de vista moral sobre l'egoisme.
Finalment cal remarcar que l’autor no busca persuadir al lector sobre la seva ideologia, sinó
que exposa la seva teoria de forma que ens fa entendre el comportament humà des del seu
punt de vista i això pot repercutir en el teu propi concepte de si l'egoisme és innat en els
éssers vius o no.
Mateo, Laura
Periodista

JOCS I PASSATEMPS
D E L O X V F G R I P Y
T S I D A G B O B C B N
A C U P R E M N E A F C
S L B I A W F O S U D E
P E N D M S Y R I N L K
M R U E P X T R F Y A Z
R O S L I N D E I P I S
W S Y J O I A A L C M U
V I X A L Z H E I M E R
A S G H I Q R L S O N V
F T O R E G R E P S A X
I P N E U M O N I A R S
Solució: ​Esclerosis, Sida, Xarampio, Alzheimer, TDAH, Gonorrea, Sifilis, Anemia, Grip,
Pneumonia, Asperger.

Vertical
1.​Ciència que estudia l’origen, l’evolució, la composició, la distància i el moviment de tots els cossos celestes i de la matèria
dispersa de l’Univers.
2.​Instrument òptic per a observar objectes llunyans, especialment els cossos celestes, que consta essencialment d’un mirall o
lent que concentra els rajos lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent que l’amplifica.
3.​Ocultació total o parcial d’un astre per la interposició d’un altre astre entre ell i l’observador, o pel pas d’aquell per l’ombra
projectada per un altre astre.
4.​Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva lluminositat per mitjà d’un procés explosiu fins a un
valor milions de vegades més gran que l’original, i després s’extingeix.
5.​Zona del cel que comprèn un grup arbitrari d’estels fixos i la regió que els envolta.
Horitzontal
1.​Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta primari.
2.​Cos celeste amb llum pròpia.
3.​Cos celeste del sistema solar, de forma irregular, d’unes desenes de quilòmetres de gruix, compost de pols i gels de diversa
composició, que segueix una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol i, en aproximar-s’hi, desenvolupa una cabellera i una o
dues cues.
4.​Sistema físic format per estels, gas i pols lligats gravitacionalment, d’aspecte nebulós, que és part constitutiva de l’Univers.
Solució: ​Galàxia, astronomia, satèl·lit, telescopi, estel, eclipsi, cometa, supernova, constel·lació.