Muntatge Audiovisual

MIRAR A TRAVÉS DE LA CÀMERA
Les imatges cinematogràfiques, televisives i vídeogràfiques creen un efecte
d'aparent sembalança amb la realitat.
El primer element que hem de tenir en compte és que la càmera actua com un ull
que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les persones i les
accions. La càmera destaca alguns elements fent que la fotografia prengui un
sentit o un altre.
Un cop s'han observat i enregistrat imatges i sons amb la càmera, aquests són
combinats a través del muntatge. El muntatge implica estructurar la narració,
ordenar les imatges i els sons, determinar les seves relacions, crear seqüències,
escenes i, per tant, determinar l'encanadament de significats que configuraran
l'obra.

EL RELAT AUDIOVISUAL
El procés constructiu d'una producció audiovisual s'assembla a altres
construccions on la suma de les parts va, constituint el tot.
• El pla, unitat bàsica de la narrativa constitueix seqüències.
• La seqüència és una unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i
conclou una situació dramàtica.
• L'escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i
que per si mateix no té un sentit dramàtic complet.
• La presa defineix tot allò que s'ha captat des del moment que la càmera
comença a enregistrar fins al moment que ho deixa de fer.
Anomenem planificació a la previsió de plans que s'enregistraran.

Els moviments
de la càmera

ELS MOVIMENTS DE LA CÀMERA
Com en fotografia, hi ha una sèrie de recursos audiovisuals que determinen la visió que
enregistrarem amb la càmera i la manera com es processarà la informació que volem capturar
de les escenes reals. La majoria d'aquests recursos són comuns amb la captació d'imatges.
Quan parlem d'imatges en moviment, a més, podem afegir-hi el moviment de la càmera.
1. Camera fixa
La càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.
2. Panoràmica
És un moviment de rotació de la càmera que gira sobre si mateixa mantenint una distància
focal constant. El gir pot produir-se horitzontalment, verticalment o amb balanceig.
Segons la intenció:
• Descriptiva: permet captar més àmpliament tot l'escenari.
• De seguiment: s'utilitza per a seguir el recorregut d'una persona o element.
• De relació: serveix per vincular dos o més elements.

3. Tràveling
És un moviment de translació de la càmera. Determinen el tipus de tràveling segons la
trajectòria del desplaçament respecte a l'element que s'està enfocant.
• Frontal: la càmera es mou cap endavant o enrere.
• Lateral: la càmera acompanya paral·lelament el desplaçament d'un element.
• Circular: la càmera es desplaça circularment al voltant de l'element.
• Vertical ascendent o descendent: la càmera puja o baixa.
4. Moviment lliure
Quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.
5. Zoom
S'anomena també tràveling òptic. El que es desplaça és l'òptica, la lent de la càmera passa
progressivament d'una distància focal a una altre.

EL MUNTATGE
És el procés de relacionar i combinat els fragments. Es realitza en diferents fases:
• Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència.
• Decidir la seva longitud.
• Ordenar les preses i enganxar-les.
• Combinar les imatges amb la banda sonora.
Al llarg del temps s'ha utilitzat una taula de muntatge amb una moviola. Es tallava i
s'empalmava la cinta físicament. Ara el muntatge es fa digitalment, ha permès guanyar molta
precisió en els talls i transicions.
1. Tipus de muntatge:
Tot i que les possibilitats del muntatge són moltes i
diverses i que existeixen moltes categories de
classificació, indiquem aquí un seguit de relacions
bàsiques que es poden establir entre plans a través
del muntatge.
• Muntatge continu: quan es fa una reconstrucció en
temps real d'una acció a partir de diferents plans,
sense que hi hagi un gran espai temporal entre un i
altre pla. Tots els plans es mostren progressivament
el mateix lloc en el mateix moment.
• Muntatge discontinu: el temps és reduït mitjançant
el·lipsis. Aquestes impliquen l'eliminació d'una part
més o menys àmplia de la situació o de l'acció que
s'està presentant.
• Muntatge en paral·lel: dues o més escenes, que
passen en moments i en llocs diferents, es van
mostrant per crear una associació d'idees.

• Muntatge altern: es mostren accions que es produeixen el mateix moment però en llocs
diferents.
• Flashback: quan parlem de la utilització d'un pla que suposa tornar enrere em el temps.
Parlem de Flash-forward quan el pla es trasllada a un temps futur.
• Muntatge d'anticipació: es parla d'anticipació quan sobre un pla s'encavalquen diàlegs,
música o sons del següent pla.
• Muntatge rítmic: el muntatge pot manipular el ritme i jugar amb l'acceleració o l'alentiment
d'un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.
• Muntatge de síntesi: amb pocs plans hem passat d'un
temps present a un futur força llunyà a partir del qual
continuarà la narració.
• Muntatge ideològic o intel·lectual: en aquest cas no hi
ha relació de continuïtat física, temporal o espacial.
Aquest pla actua metafòricament, vol ampliar, suggerir o
remarcar alguna idea de la situació que se'ns està
presentant. En aquest sentit, cal entendre l'anomenat
Efecte Kuletxov. Segons Lev Kuletxov el muntatge pot
relacionar coses dispars i fer-les entendre com una
mateixa.
• Pla seqüència: pla que es manté durant tota una
seqüència.
2. Errors que cal evitar
EFECTE KULETXOV
• Falta de continuïtat o raccord: entenem per continuïtat o raccord la interrelació d'uns plans
amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten donar la sensació de
continuïtat.
• Salt d'eix: en a glee crossing line, és un error que consisteix en la inversió sobtada i
injustificada de l'angle.

3. Transicions
En el muntatge audiovisual acostumem a veure una successió de plans sense tenir la
impressió que es produeixen talls. A vegades adopta formes diferents en funció del propòsit
narratiu. La més comuna és la fosa negra i la fosa a blanc. La fosa encadenada consisteix en
fer desaparèixer un pla mentre va apareixent el següent.
FOSA A NEGRE
FOSA ENCADENADA

LA BANDA SONORA
Allò que caracteritza l'audiovisual, com el seu mateix nom ens indica, és la combinació de sons
i d'imatges
5.1 Realització de la banda sonora
Desorés del seu enregistrament i tractament, cal muntar la banda sonora amb les imatges,
sincronitzant els sons entre si i conjuntament amb les imatges i controlant la intervenció i
preponderància de cada una de les pistes. També es realitza el procés de doblatge de totes les
veus dels actors.
5.2 Utilitats del so
A través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l'estat en el
qual es troben els personatges.
El so i la percepció del so: les mateixes imatges marquen una línia temporal, però el so amb els
seus elements rítmics, amb creixendos i descreixendos, amb elements repetitius pot completar
o acabar de definir la manera com avança la narració.
El que crea l'espai: l'enquadrament fa sempre visible un espai, però parcialment. El fora de
camp és sempre molt important. L'espectador el construeix a partir de les pistes que cada pla
ens ha anat donant, però estranyament podem accedir a la seva percepció general. Aixi es
recorre al so per a definir i per a fer-nos present aquest espai.

La puntuació: tant els sons com la música, fins i tot en alguns casos la veu, també ajuden a
crear continuïtat entre les escenes i entre la planificació.
Anticipació: la música també ajuda a anticipar allò que vindrà, a crear expectativa, esperança.
El silenci: si hi ha presència de so, també podem jugar amb el silenci. Aquest pot reforçar els
elements citats anteriorment. En un moment de silenci, un soroll i potser la imatge, es
converteix en quelcom important.
L'ús de temes musicals: un dels elements que serveix per a generar alguns dels efectes
esmentats, és la repetició d'un repertori. Normalment, aquests temes es vinculen amb nuclis de
la pel·lícula, des de personatges, ambients o llocs, fins a sentiments o accions concretes, entre
d'altres.
La música i l'emotivitat de les imatges: la única pot indicir sobre les sensacions emotives
experimentades per l'espectador, pot exegarar, potenciar, fins i tot variar l'emotivitat de les
imatges. Fisiològicament, alguns sons i ritmes poden alterar les nostres sensacions i estats
anímics, pero també cal dir que, segons uns determinats paràmetres culturals, segons una
experiència adquirida, associem determinades músiques amb sensacions concretes.