11.12.2012 Views

ENERGÍA CREATIVA ENERGIA SORTZAILEA - Neiker

ENERGÍA CREATIVA ENERGIA SORTZAILEA - Neiker

ENERGÍA CREATIVA ENERGIA SORTZAILEA - Neiker

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>ENERGÍA</strong> <strong>CREATIVA</strong><br />

<strong>ENERGIA</strong> <strong>SORTZAILEA</strong><br />

3<br />

2 º semestre<br />

2. seihilekoa<br />

2006<br />

actualidadberriak<br />

La SPRI reconoce a<br />

TECNALIA como su mejor<br />

proveedor en 2006<br />

SPRIk adierazi duenez,<br />

TECNALIA bere hornitzaile<br />

onena izan da 2006. urtean<br />

Convenio con AENOR en<br />

favor de la competitividad<br />

AENORekin sinatutako<br />

hitzarmena<br />

lehiakortasunaren aldea<br />

V Aniversario: un Modelo<br />

de referencia consolidado<br />

V. urteurrena: erreferentziaeredu<br />

sendotua<br />

afondosakonki<br />

Energía en la encrucijada<br />

Energia bidegurutzean<br />

lafirmasinadura<br />

ENDESA, un compromiso<br />

histórico con la Tecnología<br />

y la Innovación<br />

ENDESA, konpromiso<br />

historikoa teknologiarekin<br />

eta berrikuntzarekin


sumario<br />

aurkibidea<br />

actualidadberriak<br />

TECNALIA se consolida<br />

como modelo de<br />

referencia en 5 años<br />

TECNALIA erreferentziaeredua<br />

da 5 urte igaro<br />

ondoren 3<br />

Convenio con AENOR<br />

para mejorar la<br />

competitividad<br />

AENORekin sinatutako<br />

hitzarmena, lehiakortasuna<br />

hobetzeko 5<br />

Primera piedra de la<br />

nueva sede del Parque<br />

Tecnológico de Bizkaia<br />

Bizkaiko Parke<br />

Teknologikoko egoitza<br />

berrian jarritako lehen harria 9<br />

a fondosakonki<br />

Energía, Imaginación e<br />

Innovación para salir de la<br />

encrucijada<br />

Energia, irudimena eta<br />

berrikuntza bidegurutzetik<br />

irteteko 11<br />

sectoressektoreak<br />

Aerotrends difunde las<br />

últimas tendencias<br />

aeronáuticas<br />

Aerotrendsek azken<br />

joera aeronautikoen<br />

berri eman du 21<br />

TRANSFAC, soluciones<br />

creativas para la<br />

industria del Transporte<br />

TRANSFAC, irtenbide<br />

sortzaileak garraioaren<br />

industriarako 22<br />

TECNALIA<br />

Parque Tecnológico de Bizkaia<br />

C/ Geldo Edif. 700<br />

48160 Derio-Bizkaia<br />

Tel.: +34 94 404 14 44<br />

Fax: +34 94 404 14 44<br />

editorial editoriala<br />

Pasión por el futuro Etorkizunarekiko grina<br />

¿Hacia dónde se dirige nuestra civilización?<br />

¿Qué futuro le espera a la humanidad?<br />

Aumenta la longevidad, pero<br />

¿y la calidad de vida? ¿Está la sanidad<br />

preparada para dar respuesta a las<br />

nuevas enfermedades? ¿Hasta cuándo<br />

durarán los recursos naturales? ¿Qué<br />

haremos después del petróleo? ¿Hay<br />

solución a los flujos migratorios? ¿Seremos<br />

capaces de absorber la nueva<br />

mano foránea? ¿Cómo será el trabajo<br />

en las próximas décadas? ¿Y la comunicación<br />

del mañana? ¿Y el transporte?<br />

¿Seremos capaces de revertir el calentamiento<br />

global?. Estas y otras<br />

cuestiones provocan en el ser humano<br />

una preocupación innegable. Pero<br />

quienes nos conocen saben que en<br />

TECNALIA no somos pesimistas.<br />

Muchas de las respuestas están ya disponibles y perfeccionándose<br />

día a día: Internet, comunicaciones móviles, inteligencia<br />

ambiental, ITER, pilas de combustible, energía "verde",<br />

vehículos "inteligentes", Galileo, Airbus, nanotecnologías,<br />

astronomía, ingeniería molecular, exploración del espacio,<br />

etc. Si usamos nuestro talento y trabajamos juntos,<br />

proporcionaremos un buen futuro a las siguientes generaciones,<br />

garantizando la calidad de vida y la prosperidad<br />

económica, sin comprometer la sostenibilidad de nuestros<br />

recursos y nuestro Medio Ambiente.<br />

En Europa Occidental no podemos competir con trabajo<br />

barato, no podemos malgastar ni maltratar nuestro entorno,<br />

porque no somos precisamente ricos en recursos naturales.<br />

Debemos competir con conocimiento, investigación e<br />

innovación: hacer crecer nuestro conocimiento y transformarlo<br />

en ventaja competitiva. Para TECNALIA, investigación<br />

e innovación son las claves. Nos gusta trabajar con empresas<br />

que poseen los cuatro ingredientes fundamentales<br />

para investigar e innovar: osadía, pasión, asunción del riesgo<br />

y tolerancia. Somos osados, pasionales, no tememos al<br />

fracaso y pensamos a lo grande. Y a todo ello sumamos la<br />

creatividad. Una creatividad fundamentada en fuertes dosis<br />

de ilusión y ambición, que estamos aplicando, por ejemplo,<br />

en nuestras actividades relacionadas con el sector de la<br />

Energía, al que dedicamos nuestra sección de "A Fondo"<br />

en este número.<br />

Estamos en el buen camino como lo demuestran, por citar<br />

algunos, los galardones y reconocimientos recibidos recientemente,<br />

la presencia de TECNALIA en foros y congresos internacionales,<br />

así como la firma de acuerdos de colaboración<br />

con entidades y organizaciones de prestigio en diferentes<br />

sectores y áreas de investigación. Las previsiones de<br />

participación en el 7º Programa Marco europeo de I+D<br />

apuntan también a un destacado papel de nuestra Corporación.<br />

Por todo ello, en TECNALIA tenemos auténtica Pasión<br />

por el Futuro.<br />

Norantz ote doa gure zibilizazioa? Nolako<br />

etorkizuna izango ote du giza<br />

arrazak? Gero eta urte gehiago bizi<br />

gara, bizi-kalitaterik ote dugu, ordea?<br />

Gaixotasun berriei aurre egiteko prestatuta<br />

ote dago sanitatea? Noiz arte<br />

iraungo ote dute baliabide naturalek?<br />

Zer egingo ote dugu petrolioaren ostean?<br />

Migrazio-fluxuetarako irtenbiderik<br />

ote dago? Nahikoa lan izango<br />

ote dugu atzerritar guztientzat? Nolakoa<br />

izango ote da lana hurrengo hamarkadetan?<br />

Eta etorkizuneko komunikazioa?<br />

Eta garraioa? Beroketa orokorrari<br />

aurre egin ahal izango ote diogu?<br />

Gaiok eta beste gai batzuk oso<br />

kezkagarriak dira gizakientzat. Hala<br />

ere, ezagutzen gaituztenek badakite<br />

TECNALIAn ezkorrak ez garela.<br />

Hainbat eta hainbat erantzun eskuragarriak dira gaur<br />

egun, eta egunez egun egiten dute hobera: Internet, komunikazio<br />

mobilak, ingurumenaren arloko adimena, ITER,<br />

erregai-pilak, energia “berdea”, ibilgailu "adimendunak",<br />

Galileo, Airbus, nanoteknologiak, astronomia, ingeniaritza<br />

molekularra, espazioaren araketa... Gure talentua erabiltzen<br />

badugu eta elkarrekin lan egiten badugu, etorkizun<br />

ona eskainiko diegu hurrengo belaunaldiei, eta bizi-kalitatea<br />

zein oparotasun ekonomikoa bermatuko ditugu, gure<br />

baliabideen eta ingurumenaren iraunkortasuna kolokan<br />

jarri gabe.<br />

Mendebaldeko Europan, ezin gara lan merkearekin lehiatu,<br />

eta ezin dugu gure ingurunea alferrik galdu eta gaizki<br />

tratatu, baliabide natural asko ez ditugulako. Ezagutzaren,<br />

ikerketaren eta berrikuntzaren bidez lehiatu behar gara:<br />

gure ezagutza handitu eta abantaila lehiakor bihurtu behar<br />

dugu. TECNALIAren ustez, ikerketa eta berrikuntza<br />

giltzarriak dira. Ikertzeko eta berritzeko orduan oinarrizko<br />

lau osagaiak dituzten enpresekin lan egitea dugu gustuko:<br />

ausardia, grina, arriskuaren onarpena eta tolerantzia. Ausartak<br />

bezain grinatsuak gara, ez gara porrotaren beldur<br />

eta asmo handiak ditugu. Horrez gain, sormena ere badugu.<br />

Sormen hori ilusioan eta handinahian oinarrituta dago,<br />

eta, esate baterako, energiaren sektorearekin zerikusia<br />

daukaten jardueretan ezartzen dugu. Ale honetan, hain<br />

zuzen ere, “Sakon-sakon” atalean hitz egingo dugu gai<br />

horri buruz.<br />

Duela gutxi jaso ditugun sariak eta onespenak kontuan<br />

hartuta, bide onetik goaz. Era berean, TECNALIAk agerpen<br />

handia dauka nazioarteko biltzarretan eta foroetan, eta<br />

lankidetza-hitzarmenak sinatu ditu zenbait sektore eta<br />

ikerketa-arlotako entitate eta erakunde ospetsuekin.<br />

I+Gko 7. Esparru Programa Europarreko partaidetzaren<br />

aurreikuspenen arabera, gure korporazioak zeregin nabarmena<br />

izango du. Hori guztiori dela eta, TECNALIAk osooso<br />

gustuko du etorkizuna.<br />

Edita Argitaratzailea: TECNALIA Corporación Tecnológica<br />

Coordinación y realización Koordinazioa eta errealizazioa: MBN Comunicación<br />

Impresión y fotomecánica Inprimaketa eta fotomekanika: Novoprint<br />

Depósito Legal Lege-gordailua: BI-2904-05


TECNALIA se ha consolidado en<br />

sus cinco años de vida como un<br />

Modelo de Referencia en I+D+i a<br />

nivel del País Vasco y del Estado.<br />

En su primer lustro de vida, la<br />

Corporación ha duplicado su cifra<br />

de ingresos, pasando de los<br />

40 millones de euros en 2001 a<br />

cerca de 84 millones el pasado<br />

año. Su cartera de clientes asciende<br />

a 3.800 empresas e instituciones<br />

y su plantilla supera los<br />

1.000 investigadores, más 140<br />

técnicos/as en formación. La<br />

apuesta de TECNALIA por la Excelencia<br />

queda también reflejada<br />

en el número de doctores y doctorandos.<br />

Entre ambos, suponen<br />

cerca del 20% de su plantilla total.<br />

En este período, la Corporación<br />

ha impulsado la creación de<br />

16 patentes y 14 empresas de<br />

base tecnológica.<br />

"TECNALIA está contribuyendo a<br />

la transformación del sistema de<br />

Innovación, no sólo en el País<br />

Vasco, sino también en el Estado,<br />

a la vez que está siendo aceptada<br />

como un interlocutor tecnológico<br />

de primer nivel en la Unión Europea",<br />

según su presidente, José<br />

María Echarri.<br />

actualidad<br />

TECNALIA, un modelo de<br />

referencia en I+D+i a los<br />

5 años de su nacimiento<br />

Desde el inicio de su actividad en<br />

el año 2001, TECNALIA ha apostado<br />

por mantener relaciones<br />

fluidas y una colaboración leal y<br />

eficaz con las Administraciones<br />

Públicas, tanto a nivel de Euskadi<br />

como del Estado español.<br />

En el ámbito del País Vasco es la<br />

primera organización de presencia<br />

en INTEK (Ayudas del Gobierno<br />

Vasco a proyectos de I+D+i).<br />

En 2005, TECNALIA presentó<br />

unas 130 propuestas, que suponen<br />

4 millones de euros, más del<br />

55% del importe total de los proyectos<br />

presentados. ●<br />

Centro Europeo de Polímeros<br />

Nanoestructurados (ECNP)<br />

La ciudad italiana de Florencia ha<br />

sido elegida para albergar la sede<br />

del Centro Europeo de Polímeros<br />

Nanoestructurados (ECNP), orientado<br />

a la promoción de la excelencia<br />

y la innovación tecnológica<br />

aplicada a los sectores de aeronáutica,<br />

automoción, telecomunicaciones,<br />

optoelectrónica y salud<br />

(nanobiomateriales). La Red de<br />

Excelencia Europea Nanofun-poly,<br />

de la que surge este Centro, está<br />

integrada por 26 socios representantes<br />

de centros públicos y privados<br />

de investigación europea, uno<br />

de los cuales es TECNALIA. El<br />

berriak<br />

TECNALIA hizo balance en Rueda de Prensa de sus cinco años de vida.<br />

TECNALIAk prentsaurrekoan egin zuen bost urteko jarduerari buruzko balantzea.<br />

ECNP se constituye un año antes<br />

de lo previsto por el 6º Programa<br />

Marco europeo y es el primero<br />

surgido de entre las diversas redes<br />

de excelencia existentes en Europa.<br />

En el consejo de dirección del<br />

nuevo Centro participa de manera<br />

destacada TECNALIA. La misión<br />

del ECNP es la coordinación y realización<br />

de actividades conjuntas<br />

para promover la excelencia en el<br />

desarrollo tecnológico de Europa,<br />

en los sectores prioritarios de ERA<br />

(European Research Area), especialmente<br />

en nanotecnologías de<br />

polímeros. ●<br />

TECNALIA, I+G+b-ko<br />

erreferentzia-eredua, sortu<br />

zenetik 5 urte igaro ondoren<br />

Bost urteko jardueraren ostean,<br />

TECNALIA sendotu egin da, eta<br />

I+G+b-ko erreferentzia-eredua<br />

da Euskadin zen estatuan. Bost<br />

urteotan, korporazioak diru-sarreren<br />

kopurua bikoiztu du,<br />

2001. urtean 40 milioi irabazi<br />

euro irabazi zituelako; eta iaz,<br />

ia-ia 84 milioi euro. Bezeroen<br />

zorroan, 3.800 enpresa eta erakunde<br />

daude, eta 1.000tik gora<br />

ikertzaile ditu lanean, bai eta<br />

prestakuntzako 140tik gora teknikari<br />

ere. Doktoreen eta doktoregaien<br />

kopurua ere TECNALIAk<br />

bikaintasunaren alde egindako<br />

apustuaren adierazgarri da. Bien<br />

artean, langile-talde osoaren<br />

%20 osatzen dute. Epealdi horretan,<br />

korporazioak 16 patenteren<br />

eta oinarri teknologikoko<br />

14 enpresaren sorrera sustatu<br />

du.<br />

"TECNALIAk berrikuntza-sistemaren<br />

eraldaketa bultzatu du<br />

Euskadin zein estatuan. Aldi<br />

berean, gainera, lehen mailako<br />

solaskide teknologikotzat daukate<br />

Europar Batasunean",<br />

adierazi du José María Echarri<br />

presidenteak.<br />

2001an lanean hasi zenetik,<br />

TECNALIAk harreman onak eta<br />

lankidetza leiala bezain eraginkorra<br />

eduki ditu Euskadiko zein<br />

estatu espainoleko administrazio<br />

publikoekin.<br />

Euskadin bertan, INTEKen<br />

agerpena daukan lehen erakundea<br />

da (Eusko Jaurlaritzak<br />

I+G+b-ko proiektuetarako<br />

emandako laguntzak). 2005.<br />

urtean, TECNALIAk 130 proposamen<br />

aurkeztu zituen, eta 4<br />

milioi eurokoak izan ziren, hau<br />

da, aurkeztutako proiektuen<br />

zenbateko osoaren %55etik<br />

gorakoak. ●<br />

Polimero Nanoegituratuen<br />

Zentro Europarra (ECNP)<br />

Polimero Nanoegituratuen Zentro<br />

Europarreko (ECNPko) egoitza nagusia<br />

Florentziako hiri italiarrean<br />

egongo da, eta aeronautikan, automobilgintzan,telekomunikazioetan,<br />

optoelektronikan eta osasunean<br />

(nanobiomaterialetan) ezarritako<br />

bikaintasuna eta berrikuntza<br />

teknologikoa sustatzea dauka<br />

helburu nagusi. Nanofun-poly Europako<br />

Bikaintasun Sarea zentroaren<br />

sorburua da, eta Europako<br />

ikerketa-zentro publiko eta pribatuetako<br />

ordezkariak diren 26 kidek<br />

osatzen dute. TECNALIA bera<br />

euretako bat da. ECNP aurreikusi-<br />

takoa baino urtebete lehenago<br />

eratu zen 6. Esparru Programa Europarraren<br />

bidez, eta, Europan<br />

dauden bikaintasun-sare guztiak<br />

kontuan hartuta, lehendabizi sortutakoa<br />

da. TECNALIAk partaidetza<br />

nabaria du zentro berriko Zuzendaritza<br />

Batzordean. ECNPk batera<br />

egindako jarduerak koordinatu<br />

eta garatu egiten ditu, Europako<br />

garapen teknologikoan, ERAko<br />

(European Research Areako) lehentasunezko<br />

sektoreetan eta,<br />

batez ere, polimeroen nanoteknologietan<br />

bikaintasuna sustatzeko<br />

orduan. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 3


infotecnalia<br />

4<br />

La localidad vascofrancesa de<br />

Biarritz acogerá la cuarta edición<br />

del congreso TransAl, que se celebrará<br />

entre el 22 y 25 de junio<br />

del año 2008. "El aluminio y el<br />

desarrollo sostenible" focalizarán<br />

el debate en la IV edición del<br />

congreso organizado por CTIF de<br />

Francia, CQRDA de Canadá y<br />

TECNALIA. Las jornadas se complementarán<br />

con visitas industriales<br />

a empresas del País vasco<br />

francés.<br />

2ºsemestre2006<br />

actualidad berriak<br />

La última edición de TransAL tuvo lugar en 2005 en Canadá, bajo la organización del centro CQRDA de Québec.<br />

TransAL Biltzarraren azken edizioa 2005ean egin zen Kanadan, eta Québeceko CQRDA Zentroa izan zen antolatzailea.<br />

Aluminio y Desarrollo Sostenible, temas<br />

estrella en el Congreso TransAl 2008<br />

Ipar Euskal Herriko Miarritzeko<br />

udalerrian, TransAl Biltzarraren<br />

laugarren edizioa egingo da<br />

2008ko ekainaren 22tik 25era.<br />

"Aluminioa eta garapen iraunkorra"<br />

gai nagusiak izango dira<br />

Frantziako CTIFk, Kanadako<br />

CQRDAk eta TECNALIAk antolatutako<br />

biltzarreko IV. Edizioko<br />

eztabaidan. Jardunaldien osagarri,<br />

ikustaldi industrialak egingo<br />

dira Ipar Euskal Herriko enpresetara.<br />

La participación, por vez primera,<br />

de TECNALIA Corporación Tecnológica<br />

como organizador, aportará<br />

al certamen trianual el carácter<br />

de un congreso franco-hispano,<br />

de modo que una parte de los actos<br />

previstos tendrá lugar en Donostia-San<br />

Sebastián. Una visita<br />

industrial a empresas del País vasco<br />

francés y español y una feriaexposición<br />

sobre la oferta tecnológica,<br />

aplicaciones y productos<br />

de aluminio, a través de medio<br />

centenar de stands, complementarán<br />

la oferta técnica del Congreso.<br />

La próxima cita TransAl en 2008<br />

dará la oportunidad a los participantes<br />

de conocer las últimas innovaciones<br />

en el campo del conformado<br />

del aluminio y facilitar<br />

una visión global del estado actual<br />

de las innovaciones tecnológicas<br />

y sus aplicaciones en los distintos<br />

sectores, en especial en el<br />

de automoción. ●<br />

Aluminioa eta garapen iraunkorra,<br />

2008ko TransAl Biltzarreko gai nagusiak<br />

TECNALIA Korporazio Teknologikoak<br />

lehen aldiz parte hartuko du<br />

antolatzaile moduan, eta kutsu<br />

frantziar-espainiarra emango dio<br />

hiru urtean behin egindako biltzarrari,<br />

aurreikusitako ekitaldi batzuk<br />

Donostian garatuko direlako.<br />

Biltzarreko eskaintza teknikoaren<br />

osagarri, ikustaldi industriala<br />

egingo da Ipar Euskal Herriko eta<br />

Espainiako enpresetara, eta eskaintza<br />

teknologikoari, aplikazioei<br />

eta aluminiozko produktuei bu-<br />

ruzko erakusketa-azoka antolatuko<br />

da, berrogeita hamar inguru<br />

erakustokiren bitartez.<br />

2008. urtean egingo den TransAl<br />

Biltzarrak parte-hartzaileei emango<br />

die aluminioaren konformazioaren<br />

arloko azken berrikuntzak<br />

ezagutzeko aukera, eta, horrez<br />

gain, ikuspegi orokorra eskainiko<br />

die zenbait arlotako eta, batez<br />

ere, automobilgintzako berrikuntza<br />

teknologikoen eta euren aplikazioen<br />

egungo egoerari buruz. ●<br />

Nueva edición<br />

de la Feria<br />

del Medio<br />

Ambiente<br />

PROMA<br />

TECNALIA estuvo presente con<br />

stand propio, en el área reservada<br />

a la Asociación Cluster de<br />

Empresas del Medio Ambiente<br />

del País Vasco (Aclima), en la<br />

última edición de la feria internacional<br />

del Medio Ambiente<br />

PROMA, celebrada entre los días<br />

3 y 6 de octubre en las instalaciones<br />

de Bilbao Exhibition<br />

Center (BEC) de Ansio-Barakaldo<br />

(Bizkaia).<br />

El stand de TECNALIA presentó,<br />

por un lado, la oferta medioambiental<br />

de te+C (Evaluación<br />

de la Conformidad) y, por<br />

otro, la correspondiente a la innovación<br />

e investigación en el<br />

mismo campo, y que se proyectaba<br />

hacia tres colectivos muy<br />

concretos: la Administración, la<br />

Eco-Industria y el resto de sectores.<br />

●<br />

PROMA<br />

Ingurumenaren<br />

Azokaren<br />

beste<br />

edizio bat<br />

TECNALIAk bere erakustokia<br />

eduki zuen Ingurumeneko Industrien<br />

Euskadiko Kluster Elkartearen<br />

(Aclimaren) gunean,<br />

PROMA Ingurumenaren Nazioarteko<br />

Azokak urriaren 3tik 6ra<br />

Bizkaiko Antsio-Barakaldoko<br />

Bilbao Exhibition Centereko<br />

(BECeko) instalazioetan egindako<br />

azken edizioan.<br />

Batetik, TECNALIAk te+C-ko<br />

(adostasunaren ebaluazioko)<br />

ingurumen-eskaintza aurkeztu<br />

zuen; eta bestetik, arlo berean<br />

hiru talde zehatzok helburu dituzten<br />

ikerketaren eta berrikuntzaren<br />

eskaintza: administrazioa,<br />

eko-industria eta gainerako<br />

sektoreak. ●


Convenio con AENOR para<br />

mejorar la competitividad<br />

La Asociación Española para la<br />

Normalización y Certificación<br />

(AENOR) y TECNALIA han firmado<br />

un convenio de colaboración<br />

con el fin de potenciar la competitividad<br />

del tejido empresarial<br />

por medio del desarrollo de<br />

la certificación de las empresas.<br />

Dicho acuerdo supone la alianza<br />

entre la primera entidad de certificación<br />

española y la primera<br />

corporación tecnológica del Estado.<br />

En la búsqueda de sinergias<br />

entre las dos organizaciones,<br />

cada una de ellas mantendrá<br />

y potenciará su papel en el<br />

mercado empresarial: AENOR<br />

desarrollando las actividades como<br />

ente normalizador y certificador<br />

y TECNALIA explotando<br />

sus capacidades tecnológicas en<br />

el ámbito de la evaluación de la<br />

conformidad y el control de calidad<br />

realizando, básicamente,<br />

actividades de ensayos, inspección,<br />

consultoría y auditoría. La<br />

firma de este acuerdo coincide<br />

con la creación por parte de<br />

TECNALIA de un innovador proyecto<br />

empresarial denominado<br />

te+C (Testing, Evaluation &<br />

Conformity Services o Evaluación<br />

de la Conformidad), que<br />

desarrolla su actividad en el ámbito<br />

de la Certificación y Evaluación<br />

de la Calidad en toda la cadena<br />

de valor de sus clientes. El<br />

convenio incluye la promoción y<br />

difusión de los sellos de certifi-<br />

actualidad berriak<br />

cación de AENOR, la búsqueda<br />

conjunta de nuevas oportunidades<br />

de negocio mediante el desarrollo<br />

de nuevos servicios, la<br />

prospección conjunta de nuevos<br />

mercados, la realización de actividades<br />

de formación, consultoría,<br />

auditoría para certificación y<br />

asistencia técnica, y la colaboración<br />

en el desarrollo y adaptación<br />

de normas. Por la propia<br />

naturaleza multisectorial de AE-<br />

NOR y TECNALIA, las actividades<br />

a desarrollar conjuntamente,<br />

tanto lo referido a la certificación<br />

de sistemas como de<br />

productos, abarcarán un amplio<br />

abanico de sectores, entre los<br />

que destaca Construcción, Energía,<br />

Software, Agroalimentación<br />

y Automoción, entre otros. ●<br />

MATELEC 2006, testigo de la<br />

oferta de servicios de te+C<br />

TECNALIA-Energía ha tenido una<br />

presencia activa en la Feria de<br />

Material Eléctrico `Matelec 2006´,<br />

celebrada en IFEMA (Madrid) el<br />

pasado mes de Octubre. En esta<br />

ocasión, TECNALIA ha acudido<br />

con la Oferta global de Servicios<br />

de te+C (Evaluación de la Conformidad)<br />

para el sector de la<br />

Energía. La presencia en la Feria<br />

se ha reforzado con la organización<br />

de una interesante jornada<br />

técnica celebrada en las instalaciones<br />

de IFEMA sobre Certifica-<br />

Ramón Naz, Director Gral. de AENOR, entre Luis Irazabal y Roberto Gracia.<br />

Ramón Naz, AENOReko zuzendari nagusia, Luis Irazabalen eta Roberto Graciaren artean.<br />

ción de Equipos Eléctricos para<br />

Redes de Distribución, y que contó<br />

con la participación de Luciano<br />

Azpiazu, de Iberdrola; Antonio<br />

Balado, de AENOR, y Luis Martínez<br />

en representación de TECNA-<br />

LIA-Energía. Esta jornada sirvió<br />

para lanzar las actividades de<br />

promoción de la alianza establecida<br />

entre TECNALIA y AENOR en<br />

certificación de producto y ratificada<br />

el día 24 de Octubre en Madrid<br />

mediante la firma de un<br />

Acuerdo de Colaboración. ●<br />

AENORekin sinatutako hitzarmena,<br />

lehiakortasuna hobetzeko<br />

Espainiako Normalizazio Erakundeak<br />

(AENORek) eta TEC-<br />

NALIAk lankidetza-hitzarmena<br />

sinatu dute, enpresen sarearen<br />

lehiakortasuna enpresen ziurtapenaren<br />

garapenaren bidez<br />

sustatzeko asmoz.<br />

Hitzarmen horren bitartez, Espainiako<br />

lehen ziurtapen-erakundeak<br />

eta estatuko lehen<br />

korporazio teknologikoak bat<br />

egingo dute. Bi erakundeen arteko<br />

sinergien bila, bakoitzak<br />

enpresen merkatuan daukan<br />

zereginari eutsi eta sustatu<br />

egingo du. Beraz, AENORek<br />

normalizazio-erakunde moduan<br />

garatuko ditu jarduerak,<br />

eta TECNALIAk bere gaitasun<br />

teknologikoak ustiatuko ditu<br />

adostasunaren ebaluazioaren<br />

eta kalitatearen kontrolaren arloan,<br />

saiakuntzen, ikuskaritzaren,<br />

aholkularitzaren eta auditoriaren<br />

bitartez.<br />

Hitzarmena sinatu dueneko garaian,<br />

TECNALIAk te+C (Testing,<br />

Evaluation & Conformity<br />

Services edo adostasunaren<br />

ebaluazioa) izeneko enpresaproiektu<br />

berritzailea sortu du,<br />

bezeroen balio-kate osoan kalitatearen<br />

ebaluazioaren eta<br />

ziurtapenaren arloan jarduteko<br />

asmoz.<br />

Hitzarmenaren arabera, AE-<br />

NOReko ziurtapen-zigiluak<br />

sustatu eta zabaldu egingo dira,<br />

negozio-aukera berriak bilatuko<br />

dituzte elkarrekin zerbitzu<br />

berrien garapenaren bidez,<br />

merkatu berrien prospekzioa<br />

egingo dute batera, ziurtapenerako<br />

prestakuntza,<br />

aholkularitza, ikuskaritza eta<br />

laguntza teknikoa eskainiko<br />

dituzte eta batera lan egingo<br />

dute arauak garatu eta egokitu<br />

ahal izateko. AENORen eta<br />

TECNALIAren izaera sektore<br />

anitzekoa denez, sistemen eta<br />

produktuen ziurtapenean batera<br />

egin beharreko jarduerak<br />

era guztietako sektoreetan<br />

garatuko dira; esate baterako,<br />

eraikuntzan, energian, softwarean,<br />

nekazaritzako elikagaietan<br />

eta automobilgintzan,<br />

besteak beste. ●<br />

2006ko MATELEC, te+C<br />

zerbitzuen eskaintzaren lekukoa<br />

TECNALIA-Energiak agerpen<br />

aktiboa izan du urrian IFEMAn<br />

(Madrilen) egindako `Matelec<br />

2006´ Material Elektrikoaren<br />

Azokan. Oraingo honetan,<br />

TECNALIAk energiaren sektorerako<br />

te+C (adostasunaren<br />

ebaluazioa) zerbitzuen eskaintza<br />

orokorra jarri du ikusgai.<br />

Azokako agerpena sendotzeko<br />

asmoz, banaketa-sareetarako<br />

ekipo elektrikoen ziurtapenari<br />

buruzko jardunaldi tekniko interesgarria<br />

antolatu du IFEMA-<br />

ko instalazioetan. Bertan, gainera,<br />

Luciano Azpiazuk, Iberdrolakoak,<br />

Antonio Baladok,<br />

AENORekoak, eta Luis Martínezek,<br />

TECNALIA-Energiaren<br />

ordezkariak, parte hartu zuten.<br />

Jardunaldi horretan, produktuen<br />

ziurtapenean TECNALIAren<br />

eta AENORen artean ezarritako<br />

eta lankidetza-hitzarmenaren<br />

sinaduraren bidez urriaren<br />

24an Madrilen berretsitako<br />

ituna sustatzeko jarduerak<br />

jaulki zituzten. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 5


infotecnalia<br />

6<br />

Acuerdo con Fundecyt<br />

para impulsar la I+D+i en<br />

la Comunidad extremeña<br />

El Consejero de Infraestructuras<br />

y Desarrollo Tecnológico de la<br />

Junta de Extremadura y presidente<br />

de la Junta Rectora de la<br />

Fundación para el Desarrollo de<br />

la Ciencia y la Tecnología (Fundecyt)<br />

en esta Comunidad Autónoma,<br />

Luis Millán Vázquez de<br />

Miguel, y el Director General de<br />

TECNALIA, firmaron el pasado<br />

mes de julio un acuerdo de colaboración<br />

conjunta con el fin de<br />

promover, fomentar y llevar a cabo<br />

actividades de interés común<br />

relacionadas con la investigación<br />

científica y el desarrollo tecnológico.<br />

El convenio incluye la participación<br />

en proyectos conjuntos,<br />

tanto de ámbito nacional como<br />

internacional, así como asesoramiento<br />

recíproco, apoyo mutuo<br />

e intercambio de información en<br />

temas de fomento, desarrollo y<br />

seguimiento de actividades científicas<br />

o de desarrollo tecnológico.<br />

Asimismo, el acuerdo prevé<br />

la cooperación en programas de<br />

formación de personal investigador<br />

y técnico, la organización y<br />

ejecución de actividades comunes<br />

relacionadas con la promo-<br />

II Conferencia Internacional<br />

sobre la Seguridad del<br />

Hidrógeno (Hysafe)<br />

La seguridad es el factor clave para<br />

mejorar y coordinar el conocimiento<br />

y aplicaciones del hidrógeno<br />

como vector energético. El<br />

Palacio Miramar de Donostia-San<br />

Sebastián albergará del 11 al 13<br />

de septiembre de 2007 la II Conferencia<br />

Internacional sobre la<br />

Seguridad del Hidrógeno (ICHS).<br />

El encuentro, que se enmarca en<br />

el proyecto europeo HySafe, está<br />

organizado por TECNALIA, uno<br />

de los socios más relevantes que<br />

participan en esta iniciativa europea.<br />

Entre sus finalidades prácticas<br />

destaca la de proporcionar<br />

unas bases que permitan superar<br />

las barreras relacionadas con ese<br />

2ºsemestre2006<br />

actualidad berriak<br />

El convenio con Fundecyt incluye la participación en proyectos conjuntos.<br />

Fundecytekin sinatutako hitzarmenari esker, batera parte hartuko dute zenbait proiektutan.<br />

ción social de la investigación y el<br />

desarrollo tecnológico, el intercambio<br />

y colaboración de personal<br />

y el establecimiento de unidades<br />

Mixtas de Investigación y<br />

Desarrollo Tecnológico para la<br />

realización de actividades de mutuo<br />

interés o colaboración. Inicialmente,<br />

Fundecyt y TECNALIA<br />

han identificado tres ámbitos<br />

concretos de actuación, de interés<br />

conjunto: Sociedad de la Información,<br />

Construcción y sostenibilidad<br />

y Tecnología de los alimentos.<br />

●<br />

aspecto de la seguridad. Otro objetivo<br />

es contribuir a la aceptación<br />

de las tecnologías del hidrógeno<br />

por parte de la opinión pública<br />

y los usuarios. La conferencia<br />

se apoya en estudios y desarrollos<br />

que se abordan en el proyecto<br />

HySafe, dentro de la Red<br />

de Excelencia del 6º Programa<br />

Marco de la Unión Europea. En<br />

dicha Red participan las principales<br />

empresas, universidades, centros<br />

tecnológicos y entidades de<br />

innovación de diversos países europeos.<br />

Las comunicaciones técnicas<br />

o abstracts deberán presentarse<br />

antes del próximo 31 de<br />

enero de 2007. ●<br />

Fundecytekin sinatutako<br />

hitzarmena Extremadurako<br />

Erkidegoan I+G+b sustatzeko<br />

Extremadurako Juntako Azpiegitura<br />

eta Garapen Teknologikoko<br />

kontseilariak eta Zientziaren<br />

eta Teknologiaren Garapenerako<br />

Fundazioak (Fundecytek)<br />

erkidego horretan daukan<br />

Zuzendaritza Batzordeko presidenteak,<br />

Luis Millán Vázquez<br />

de Miguelek, eta TECNALIAko<br />

zuzendari nagusiak lankidetzahitzarmena<br />

sinatu zuten uztailean,<br />

ikerketa zientifikoarekin<br />

eta garapen teknologikoarekin<br />

zerikusia daukaten jarduera bateratuak<br />

sustatzeko eta gara-<br />

Hidrogenoaren Segurtasunari<br />

buruzko Nazioarteko II.<br />

Biltzarra (Hysafe)<br />

Segurtasuna giltzarria da, bektore<br />

energetikotzat hartutako hidrogenoaren<br />

ezagutza eta aplikazioak<br />

hobetzeko eta koordinatzeko.<br />

2007ko irailaren 11tik 13ra,<br />

Donostiako Miramar Jauregian<br />

egingo da Hidrogenoaren Segurtasunari<br />

buruzko Nazioarteko II.<br />

Biltzarra (ICHS). Topaketa Europako<br />

HySafe Proiektuaren barruan<br />

dago, eta TECNALIAk berak<br />

antolatuko du, Europako ekimenean<br />

parte hartzen duten bazkide<br />

nabarienetakoak, alegia.<br />

Helburu praktikoen artean, nabarmendu<br />

egin behar da segurtasunaren<br />

alderdi horrekin zerikusia<br />

daukaten oztopoak gainditzeko<br />

tzeko. Hitzarmenaren arabera,<br />

batera parte hartuko dute zenbait<br />

proiektutan, nazio-mailan<br />

zein nazioartean. Era berean,<br />

aholkularitza nahiz laguntza<br />

eskainiko diote elkarri, eta jarduera<br />

zientifikoen sustapenari,<br />

garapenari zein jarraipenari eta<br />

garapen teknologikoari buruzko<br />

gaien gaineko informazioa<br />

trukatuko dute.<br />

Horrez gain, ikertzaileak eta<br />

teknikariak prestatzeko programetan<br />

lan egingo dute elkarrekin,<br />

ikerketaren eta garapen<br />

teknologikoaren sustapen sozialarekin<br />

zerikusia daukaten<br />

jarduerak batera antolatu eta<br />

betearazi egingo dituzte, langileak<br />

trukatuko dituzte eta ikerketarako<br />

nahiz garapen teknologikorako<br />

unitate mistoak ezarriko<br />

dituzte, bien intereseko<br />

edo lankidetzako jarduerak egiteko.<br />

Hasiera batean, Fundecytek eta<br />

TECNALIAk hiru jarduketa-arlo<br />

bateratu zehaztu dituzte: informazioaren<br />

gizartea, eraikuntza<br />

eta iraunkortasuna eta elikagaien<br />

teknologia. ●<br />

moduko oinarriak eskaini nahi dituela.<br />

Bestetik, iritzi publikoak<br />

eta erabiltzaileek hidrogenoaren<br />

teknologiak onartzea dauka helburu.<br />

Biltzarrak HySafe Proiektuan,<br />

Europar Batasuneko 6. Esparru<br />

Programako Bikaintasun<br />

Sarearen barruan, jorratzen diren<br />

azterketak eta garapenak hartuko<br />

ditu kontuan. Sare horretan,<br />

Europako zenbait herrialdetako<br />

enpresa, unibertsitate, zentro<br />

teknologiko eta berrikuntza-erakunde<br />

nagusiek parte hartzen<br />

dute. Komunikazio teknikoak<br />

edo abstraktuak 2007ko urtarrilaren<br />

31 baino lehen aurkeztu<br />

beharko dira. ●


TECNALIA y la firma norteamericana<br />

Lanxide Technology Capital<br />

han firmado un acuerdo marco<br />

de transferencia de tecnología,<br />

por el cual TECNALIA será el<br />

agente que desarrolle y explote<br />

en exclusiva para Europa las patentes<br />

de Lanxide durante los<br />

próximos 5 años. El convenio hará<br />

posible la transferencia de tecnología<br />

a empresas del campo de<br />

la automoción que utilicen en su<br />

proceso de fabricación componentes<br />

composites de matrices<br />

de cerámica y matrices metálicas.<br />

La transferencia se hará mediante<br />

licencias y royalties. TECNALIA<br />

será la encargada de realizar esta<br />

actualidad berriak<br />

J. Manuel Giral, de TECNALIA, y Michael J. Hollins, responsable de Lanxide.<br />

J. Manuel Giral, TECNALIAkoa, eta Michael J. Hollins, Lanxideko arduraduna.<br />

Explotación en exclusiva<br />

de patentes de Lanxide<br />

Lanxideko patenteen<br />

ustiapen esklusiboa<br />

TECNALIAk eta AEBetako Lanxide<br />

Technology Capital konpainiak<br />

teknologien transferentziarakoesparru-hitzarmena<br />

sinatu dute. Horren arabera,<br />

hurrengo 5 urteetan Lanxideko<br />

patenteak Europarako<br />

era esklusiboan garatu eta ustiatzen<br />

dituen agentea izango<br />

da TECNALIA. Hitzarmenari esker,<br />

automobilgintzako enpresei<br />

transferituko diete teknologia,<br />

beti ere euren ekoizpenprozesuetan<br />

zeramikazko eta<br />

metalezko matrizeen osagaiak<br />

erabiltzen badituzte. Transferentzia<br />

lizentzien eta royaltien<br />

bidez egingo da. TECNALIAk<br />

transferencia, bien de forma directa<br />

o bien mediante proyectos<br />

previos de investigación que evalúen<br />

la adecuación de estas nuevas<br />

tecnologías, de eficacia ya<br />

demostrada, a las empresas e industrias<br />

demandantes. A través<br />

de este acuerdo se consolida una<br />

importante estrategia de intensa<br />

colaboración internacional (Europa-USA),<br />

con el objetivo de potenciar<br />

el conocimiento y aplicaciones<br />

en el campo de las CMC<br />

(Ceramic Matriz Composites). Las<br />

CMC son actualmente una de las<br />

líneas tecnológicas clave de aplicación<br />

en el sector mundial de<br />

Automoción. ●<br />

transferentzia hori egingo du<br />

zuzenean edo aldez aurretiko<br />

ikerketa-proiektuen bidez, eraginkorrak<br />

diren teknologia berri<br />

horiek enpresa eta industria<br />

eskatzaileetara egokitzen diren<br />

ala ez ebaluatu ahal izateko.<br />

Hitzarmenaren bidez, nazioarteko<br />

lankidetza bizirako estrategia<br />

garrantzitsua sendotuko<br />

da (Europa-AEB), CMCen (Ceramic<br />

Matriz Compositesen)<br />

arloan ezagutza eta aplikazioak<br />

sustatzeko asmoz. Gaur<br />

egun, CMCak aplikazioko linea<br />

teknologiko nagusietako bat<br />

dira munduko automobilgintzan.<br />

●<br />

Convenio con<br />

Fenin para<br />

impulsar la<br />

innovación<br />

sanitaria en<br />

España<br />

Los datos del sector sanitario en<br />

España revelan una gran dependencia<br />

en materia tecnológica. Se<br />

estima que tan sólo el 20% de la<br />

tecnología que se consume es producida<br />

en territorio nacional, lo<br />

que contrasta con su posición industrial<br />

en el marco de la UE y con<br />

el volumen económico de su mercado.<br />

En este contexto, es estratégico<br />

potenciar la generación de<br />

conocimientos científicos basados<br />

en la convergencia de nuevas tecnologías<br />

(biomateriales, micro y<br />

nanotecnologías, biotecnología,<br />

ingeniería tisular, ingeniería de superficies...)<br />

con el objetivo de desarrollar<br />

productos sanitarios innovadores<br />

de media-altatecnología,focalizados<br />

hacia nichos<br />

o segmentos<br />

específicos<br />

del mercado,<br />

con vocación de<br />

convertirse en<br />

líder de ese nicho<br />

o segmento.<br />

A través del<br />

convenio de colaboraciónfirmado<br />

con la FederaciónEspañola<br />

de Empresas<br />

de Tecnología<br />

Sanitaria<br />

(Fenin), se pretende promover la<br />

investigación e innovación tecnológica<br />

en el ámbito de la salud española.<br />

Los beneficios del convenio<br />

repercutirán en el desarrollo de<br />

la tecnología sanitaria española. El<br />

primer fruto del citado convenio es<br />

el proyecto Bioavan, que pretende<br />

contribuir a la mejora de la competitividad<br />

global del Sector de<br />

Productos Sanitarios. El objetivo<br />

del proyecto es el desarrollo de<br />

materiales poliméricos para la fabricación<br />

de productos biomédicos,<br />

diseñados para reparar e, incluso,<br />

reemplazar tejidos óseos o<br />

musculares. ●<br />

Feninekin<br />

sinatutako<br />

hitzarmena,<br />

Espainiako<br />

berrikuntza<br />

sanitarioa<br />

Espainiako sektore sanitarioari<br />

buruzko datuen arabera, teknologiaren<br />

arloko menpetasuna<br />

handi-handia da. Zenbatespenen<br />

arabera, kontsumitutako teknologiaren<br />

%20 baino ez da lurralde<br />

nazionalean ekoizten. Dena<br />

dela, posizio industrial nabarmena<br />

dauka EBren esparruan, eta<br />

kopuru ekonomiko handia dauka<br />

merkatuan. Testuinguru horretan,<br />

estrategikoa da teknologia<br />

berrien konbergentzian oinarritutako<br />

ezagutza zientifikoen<br />

sorrera sustatzea (biomaterialak,<br />

mikro eta nanoteknologiak, bioteknologia,<br />

ingeniaritza tisularra,<br />

gainazalen ingeniaritza...), merkatuko<br />

zoko<br />

edo segmentu<br />

berezietan goimailako<br />

eta erdi-mailakoteknologiakoproduktu<br />

sanitario<br />

berritzaileak<br />

garatzeko eta<br />

zoko edo segmentuhorretako<br />

liderra izateko.Espainiako<br />

Teknologia<br />

Sanitarioko EnpresenFederazioarekin(Feninekin)sinatutakolankidetza-hitzarmenaren<br />

bidez, ikerketa<br />

eta berrikuntza teknologikoa<br />

sustatuko da Espainiako osasunaren<br />

arloan. Hitzarmena onuragarria<br />

izango da Espainiako teknologia<br />

sanitarioaren garapenari<br />

begira. Hitzarmen horren lehen<br />

emaitza Bioavan Proiektua izango<br />

da, eta produktu sanitarioen<br />

sektorearen lehiakortasun orokorra<br />

hobetzea dauka helburu.<br />

Proiektuak hezurretako edo<br />

giharretako ehunak konpontzeko<br />

eta ordezkatzeko produktu<br />

biomedikoen ekoizpenerako material<br />

polimerikoak garatzea dauka<br />

helburu. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 7


infotecnalia<br />

8<br />

Premio ONCE de I+D por<br />

un dispositivo para ciegos<br />

TECNALIA ha ganado la IV Edición<br />

del Premio Internacional<br />

ONCE de Investigación y Desarrollo<br />

en Nuevas Tecnologías para<br />

Ciegos y Deficientes Visuales,<br />

máximo galardón existente en el<br />

ámbito internacional centrado<br />

en estas tecnologías. El Proyecto<br />

ganador de TECNALIA tiene como<br />

objetivo desarrollar un sistema<br />

que permita a las personas<br />

ciegas o deficientes visuales<br />

leer, a través de un dispositivo<br />

móvil, las diferentes pantallas<br />

con información (displays) tan<br />

habituales en su uso diario, como<br />

los incluidos en microondas,<br />

carteles comerciales o información<br />

de transporte.<br />

El acto de entrega del premio estuvo<br />

presidido por la ministra de<br />

Educación y Ciencia, Mercedes<br />

Cabrera, y en el mismo participaron<br />

el presidente de la ONCE, Miguel<br />

Carballeda y el presidente<br />

del Consejo Superior de Investigaciones<br />

Científicas (CSIC), Carlos<br />

Martínez Alonso. El proyecto<br />

de TECNALIA, que comenzó en<br />

febrero de 2006, fue elegido co-<br />

Mejor proveedor de servicios<br />

a la SPRI en el ejercicio 2006<br />

La Sociedad para la Promoción y<br />

Reconversión Industrial (SPRI) ha<br />

reconocido a TECNALIA como su<br />

mejor proveedor del año 2006<br />

gracias, entre otros méritos, a las<br />

tareas de Secretaría técnica de la<br />

Red IT4ALL y de apoyo técnico<br />

en el desarrollo de la última<br />

Cumbre Mundial sobre la Sociedad<br />

de la Información celebrada<br />

en Bilbao. Esta distinción se enmarca<br />

dentro de las actuaciones<br />

llevadas a cabo en materia de<br />

Calidad dentro de SPRI. En el acto<br />

de reconocimiento, celebrado<br />

en la sede de la SPRI en Bilbao,<br />

tomaron parte el Director General<br />

de la sociedad pública, Mauri<br />

Lazkano, y una amplia representación<br />

de TECNALIA, encabezada<br />

por su presidente y su director<br />

general, José María Echarri y Luis<br />

Irazabal, respectivamente.<br />

2ºsemestre2006<br />

actualidad berriak<br />

En este acto, Mauri Lazkano destacó<br />

"la calidad de los servicios<br />

prestados por TECNALIA, así como<br />

el gran compromiso profesional<br />

y personal de todo el equipo<br />

de la Corporación". Asimismo,<br />

subrayó el éxito y la proyección<br />

internacional logrados por<br />

la Red IT4ALL como por la Cumbre<br />

Mundial sobre la Sociedad de<br />

la Información. ●<br />

ONCEko I+G saria, itsuentzako<br />

gailua diseinatzeagatik<br />

La ministra de Educación y Ciencia, Mercedes Cabrera, con los premiados.<br />

Hezkuntza eta Zientzia ministroa, Mercedes Cabrera, sarituekin.<br />

mo el mejor entre 54 trabajos de<br />

18 países. El Comité de Expertos<br />

que otorga el galardón, ha destacado<br />

que "este proyecto trata de<br />

cubrir una importante necesidad<br />

de las personas con discapacidad<br />

visual, que es novedoso en el<br />

mercado y que se puede convertir<br />

en una herramienta de enorme<br />

utilidad, dada la abundancia<br />

de estos dispositivos en todos los<br />

ámbitos de la vida cotidiana". ●<br />

TECNALIAk Itsu eta Ikusmen<br />

Urrikoentzako Teknologia Berrien<br />

Ikerketarako eta Garapenerako<br />

Nazioarteko ONCE Sariaren<br />

IV. Edizioa irabazi du,<br />

teknologia horien arloan nazioartean<br />

dagoen sari nagusiena,<br />

alegia. TECNALIAren<br />

proiektu irabazleari esker, itsu<br />

edo ikusmen urrikoentzako sistema<br />

garatuko da, gailu mobilaren<br />

bidez hainbeste erabil-<br />

SPRIko zerbitzu-hornitzaile<br />

onena 2006ko ekitaldian<br />

Industriaren Suztapen eta Eraldaketarako<br />

Baltzuarentzat (SPRIrentzat),<br />

TECNALIA hornitzaile<br />

onena izan da 2006. urtean, besteak<br />

beste, IT4ALL Sareko Idazkaritza<br />

Teknikoan garatutako lanarengatik<br />

eta Bilbon Informazioaren<br />

Gizarteari buruz egindako<br />

azken Munduko Goi Bileraren<br />

garapenean eskainitako laguntza<br />

teknikoagatik. Onespen hori<br />

Una nutrida representación de TECNALIA acudió a la sede de la SPRI.<br />

TECNALIAko ordezkari asko hurbildu ziren SPRIko egoitza nagusira.<br />

tzen diren informazio-pantailak<br />

(displayak) irakurtzeko aukera<br />

izan dezaten. Horra hor<br />

mikrouhinetan, merkataritzaarloko<br />

karteletan edo garraioari<br />

buruzko informazioan agertzen<br />

direnak.<br />

Saria banatzeko ekitaldiko burua<br />

Hezkuntza eta Zientzia ministroa,<br />

Mercedes Cabrera,<br />

izan zen, eta, bertan, ONCEko<br />

presidenteak, Miguel Carballedak,<br />

eta Ikerketa Zientifikoen<br />

Goi Kontseiluko (CSIC) presidenteak,<br />

Carlos Martínez<br />

Alonsok, parte hartu zuten.<br />

TECNALIAren proiektua<br />

2006ko otsailean hasi zen, eta<br />

18 herrialdetako 54 lanen artean<br />

aukeratu zuten. Saria ematen<br />

duen Aditu Batzordeak nabarmendu<br />

duenez, “proiektuak<br />

ikusmen urrikoen premia<br />

handiari aurre egitea du helburu,<br />

oso berritzailea da merkatuan<br />

eta erabilgarritasun handiko<br />

tresna izan daiteke, horrelako<br />

gailu ugari daudelako<br />

eguneroko bizimoduko arlo<br />

guztietan". ●<br />

SPRIn bertan kalitatearen arloan<br />

garatutako jarduketen barruan<br />

dago. SPRIk Bilbon daukan<br />

egoitzan izandako onespen-ekitaldian,<br />

baltzu publikoko zuzendari<br />

nagusiak, Mauri Lazkanok,<br />

eta TECNALIAko ordezkari ugarik<br />

parte hartu zuten. Euren artean,<br />

José María Echarri presidentea<br />

eta Luis Irazabal zuzendari<br />

nagusia nabarmendu behar ditugu.<br />

Ekitaldian bertan, "TECNALIAk<br />

emandako zerbitzuen kalitatea<br />

eta korporazioko talde osoaren<br />

konpromiso profesional eta pertsonal<br />

handia” nabarmendu zituen<br />

Mauri Lazkanok. Era berean,<br />

IT4ALL Sareak eta Informazioaren<br />

Gizarteari buruzko Munduko<br />

Goi Bilerak lortutako arrakasta<br />

eta nazioarteko proiekzioa<br />

ere nabaritu zituen. ●


Primera piedra de la nueva<br />

sede en el PT de Bizkaia<br />

TECNALIA contará en 2007 con<br />

una nueva sede en el Parque Tecnológico<br />

de Bizkaia, dedicada a<br />

la investigación alimentaria, y<br />

que va a suponer una inversión<br />

cercana a los 8 millones de euros.<br />

Al acto de colocación de la primera<br />

piedra en el Parque Tecnológico<br />

de Bizkaia, acudieron más<br />

de 50 personalidades, entre ellas<br />

el consejero de Agricultura, Pesca<br />

y Alimentación, Gonzalo<br />

Sáenz de Samaniego. La construcción<br />

de la nueva sede coincide<br />

con el XXV aniversario del<br />

centro y ratifica, una vez más, la<br />

apuesta de TECNALIA como<br />

Centro Tecnológico experto en<br />

Investigación alimentaria. El nuevo<br />

edificio dispone de tres plantas<br />

y una superficie superior a los<br />

5.000 metros cuadrados totales<br />

construidos. En él, trabajarán alrededor<br />

de 65 personas aunque<br />

tiene capacidad para albergar a<br />

más de 120 personas. Las instalaciones<br />

contarán con dos áreas<br />

o zonas diferenciadas, como la<br />

zona de laboratorios, de investigación<br />

y oficinas. Dispondrá de<br />

laboratorios biológicos -microbiología,<br />

virus y biología molecular-,<br />

químicos de E+C, de análisis<br />

sensorial y laboratorios de I+D.<br />

Asimismo, tendrá una sala de<br />

Convenio con la entidad de<br />

ahorro Kutxa de Gipuzkoa<br />

Crear empresas de base tecnológica,<br />

dar salida industrial al conocimiento<br />

acumulado por la universidad<br />

y generar puestos de trabajo<br />

altamente cualificados en Gipuzkoa<br />

fueron algunos de los objetivos<br />

de un convenio de colaboración<br />

entre Kutxa y TECNALIA, por<br />

el que la entidad de ahorro dotará<br />

con 6 millones de euros en subvenciones<br />

a fondo perdido al Fondo<br />

Tecnológico Sortek. La aportación<br />

económica, que se repartirá a<br />

lo largo del período 2006-2010,<br />

tiene como finalidad crear unos<br />

50 empleos altamente especializados<br />

al año y contribuir a la rege-<br />

actualidad berriak<br />

En el acto simbólico participó el Consejero Gonzalo Sáenz de Samaniego.<br />

Ekitaldi sinbolikoan, Gonzalo Sáenz de Samaniego sailburuak parte hartu zuen.<br />

demostración que, según explicaron<br />

sus responsables, contará<br />

con «las más avanzadas» tecnologías<br />

y servirá como espacio de<br />

referencia para demostración de<br />

tecnologías alimentarias y culinarias.<br />

La segunda zona será la técnica<br />

o planta piloto, donde se reproducirá<br />

a escala piloto los procesos<br />

de la industria alimentaria<br />

en sectores como el lácteo, pesquero,<br />

cárnico, productos de IV y<br />

V gama, entre otros. ●<br />

neración del tejido industrial de<br />

Gipuzkoa.<br />

La firma de este acuerdo establece<br />

un sistema regulado de colaboración<br />

económica entre ambas entidades,<br />

y tiene su antecedente en<br />

abril de 2003 con la creación del<br />

Fondo Tecnológico Sortek, al que<br />

Kutxa ha aportado hasta la fecha<br />

1,8 millones de euros. El Fondo ha<br />

permitido hasta el momento la<br />

creación de 12 empresas de base<br />

tecnológica (tres de ellas aún sin<br />

constituir), la generación de 30<br />

puestos de trabajo cualificados y<br />

una facturación prevista para<br />

2006 de 2.381.000 euros. ●<br />

Bizkaiko Parke Teknologikoan izango<br />

duen egoitza berriaren lehenengo harria<br />

2007. urtean, TECNALIAk egoitza<br />

berria edukiko du Bizkaiko<br />

Parke Teknologikoan, elikagaiak<br />

ikertzea izango du helburu eta 8<br />

milioi euro inguru inbertituko ditu<br />

bertan.<br />

Bizkaiko Parke Teknologikoan lehenengo<br />

harria jartzeko ekitaldian,<br />

50 pertsona ospetsu baino<br />

gehiago egon ziren, eta, euren<br />

artean, Nekazaritza, Arrantza eta<br />

Elikadura sailburua, Gonzalo Sáenz<br />

de Samaniego. Egoitza be-<br />

Gipuzkoako Kutxa aurrezkierakundearekin<br />

sinatutako hitzarmena<br />

Besteak beste, honako hauexek<br />

dira Kutxak eta TECNALIAk sinatutako<br />

lankidetza-hitzarmenaren<br />

helburuak: oinarri teknologikoko<br />

enpresak sortzea, unibertsitateak<br />

metatutako ezagutzari irtenbide<br />

industriala ematea eta Gipuzkoan<br />

oso-oso espezializatuak diren<br />

lanpostuak sortzea. Horren arabera,<br />

aurrezki-erakundeak itzuli<br />

beharrik gabeko 6 milioi euroko<br />

dirulaguntzak emango dizkio<br />

Sortek Fondo Teknologikoari.<br />

Ekarpen ekonomikoa 2006-<br />

2010eko epealdian banatuko da,<br />

eta urtean oso-oso espezializatuta<br />

dauden 50 lanpostu sortzea<br />

rria egiten deneko garaian, zentroaren<br />

XXV. Urteurrena ospatuko<br />

da, eta, berriro ere, elikagaien<br />

ikerketan aditua den zentro teknologiko<br />

moduan TECNALIAren<br />

alde egindako apustua berresten<br />

da. Eraikin berriak hiru solairu<br />

eta eraikitako 5.000 metro koadrotik<br />

gorako azalera dauzka.<br />

Bertan, 65 bat lagunek lan egingo<br />

dute, 120tik gora lagunentzako<br />

lekua izan arren. Instalazioetan,<br />

bi eremu edo gune bereizi<br />

egongo dira; esate baterako, laborategien<br />

eta ikerketen gunea<br />

eta bulegoak. Laborategi biologikoak<br />

(mikrobiologia, birusak eta<br />

biologia molekularra), A+Eko laborategi<br />

kimikoak, azterketa<br />

sentsorialerako laborategiak eta<br />

I+Gko laborategiak izango ditu.<br />

Era berean, erakustaldi-aretoa<br />

izango du, eta, arduradunek<br />

azaldutakoaren arabera, teknologia<br />

«aurreratuenak» edukiko<br />

ditu. Bestetik, erreferentzia-gunea<br />

izango da, elikagaigintzako<br />

eta sukaldaritzako teknologiak<br />

erakusteko. Bigarren gunea teknikoa<br />

edo eredu-solairua izango<br />

da, eta, bertan, eskala eredugarriaren<br />

arabera berregingo dira<br />

elikagaigintzako prozesuak, esnegintzan,<br />

arrantzan, haragigintzan<br />

eta IV. zein V. gamako produktuetan,<br />

besteak beste. ●<br />

eta Gipuzkoako industria-sarea<br />

biziberritzea dauka helburu.<br />

Hitzarmena sinatzean, bi erakundeen<br />

arteko lankidetza ekonomikorako<br />

sistema arautua<br />

ezarri da, eta 2003ko apirilean<br />

dauka aurrekaria, Sortek Fondo<br />

Teknologikoa sortu zenean.<br />

Orain arte, Kutxak 1,8 milioi euro<br />

eman dizkio fondoari. Horri<br />

esker, oinarri teknologikoko 12<br />

enpresa sortu dira (euretako hiru<br />

eratu barik daude oraindik),<br />

30 lanpostu espezializatu sortu<br />

dira eta 2006ko fakturazioa<br />

2.381.000 eurokoa izango<br />

omen da. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 9


10<br />

infotecnalia<br />

La solidificación, sometida a<br />

estudio en IMPRESS<br />

TECNALIA presidió el III Encuentro<br />

de expertos celebrado en el<br />

Hotel María Cristina de Donostia-<br />

San Sebastián para poner en común<br />

los últimos avances alcanzados<br />

en torno al programa europeo<br />

IMPRESS. Su objetivo es investigar<br />

fenómenos de solidificación<br />

tanto en condiciones de gravedad<br />

terrestre como en condiciones<br />

de ausencia de gravedad<br />

en el ámbito de los materiales intermetálicos.<br />

Estos estudios científicos<br />

permiten mejorar los procesos<br />

físico-químicos para la creación<br />

de materiales, medicinas y<br />

otros productos de uso en la vida<br />

cotidiana.<br />

En el acto de inauguración estuvieron<br />

presentes el alcalde de Donostia-San<br />

Sebastián, Odón Elorza;<br />

el director de TECNALIA Aerospace,<br />

Jesús Marcos, así como<br />

representantes de la Agencia Espacial<br />

Europea (ESA).<br />

Las aplicaciones de los nuevos<br />

materiales que desarrolla el proyecto<br />

IMPRESS se centran en aeronáutica<br />

(álabes de turbina),<br />

energía (pilas combustibles de hidrógeno)<br />

y química (catalizadores<br />

más activos y selectivos). Los resultados<br />

están avalados por la<br />

positiva valoración que sobre<br />

ellos ha realizado la Comisión Europea.<br />

Más de 45 socios participan<br />

en el desarrollo de este pro-<br />

Nuevas tendencias en<br />

componentes de automoción<br />

TECNALIA-Automoción celebró<br />

el pasado septiembre en Zamudio<br />

(Bizkaia), la segunda reunión<br />

plenaria de la Plataforma Tecnológica<br />

de Componentes de Automoción<br />

(SERtec, anterior AUTOnet).<br />

En la citada reunión se combinaron<br />

sesiones de trabajo en<br />

grupo con sesiones paralelas de<br />

trabajo, lideradas por las empresas<br />

CIE, (Energía y Medioambiente),<br />

Faurecia (Gestión del I+D), Ficosa<br />

(Seguridad), Gestamp (Diseño<br />

y Producción) y Lear (Transporte<br />

y Movilidad).<br />

La intervención de CIE se centró<br />

en analizar las tendencias y requi-<br />

2ºsemestre2006<br />

actualidad berriak<br />

sitos del sector, con un importante<br />

énfasis en las evoluciones de<br />

los nuevos sistemas de propulsión.<br />

Gestamp puso el acento en<br />

los sistemas avanzados de concepción<br />

producto-proceso, adecuados<br />

a las diferentes tecnologías<br />

de fabricación. Por otro lado,<br />

Lear explicó la interrelación vehículo-vehículo<br />

y vehículo-entorno,<br />

mientras que Filosa analizó la vinculación<br />

entre los diversos elementos<br />

de seguridad activa y pasiva.<br />

Para concluir, Faurecia expuso<br />

el conocimiento de las políticas<br />

y dinámicas de fomento del<br />

I+D+i. ●<br />

Solidotzeko prozesua,<br />

IMPRESSen ikergai<br />

El encuentro reunió a cerca de un centenar de expertos internacionales.<br />

Topaketan, nazioarteko ehun bat aditu elkartu ziren.<br />

yecto, entre los que se encuentran<br />

los centros de investigación y<br />

universidades más prestigiosos<br />

de Europa tales como el Instituto<br />

Alemán Fraunhofer, la Universidad<br />

Católica de Lovaina (KUL) e<br />

importantes empresas de sectores<br />

demandantes de estas tecnologías<br />

como la automovilística<br />

Rolls-Royce y la química Johnson<br />

Matthew, entre otras. ●<br />

TECNALIA Donostiako María<br />

Cristina Hotelean egindako<br />

Adituen III. topaketako buru<br />

izan zen. Bertan, Europako IM-<br />

PRESS Programaren inguruan<br />

lortutako azken aurrerapenen<br />

berri eman zuten. Lurreko grabitatean<br />

eta grabitaterik gabeko<br />

baldintzetan metal arteko<br />

materialen arloan solidotzeko<br />

fenomenoak ikertzea dauka<br />

Automobilgintzako<br />

osagaien joera berriak<br />

Irailean, TECNALIA-Automobilgintzak<br />

Automobilgintzako<br />

Osagaien Plataforma Teknologikoaren<br />

(SERtecen, lehengo<br />

AUTOneten) bigarren osoko<br />

bilkura egin zuen Zamudion<br />

(Bizkaian). Bilera horretan, taldeko<br />

lan-saioak eta aldi bereko<br />

lan-saioak bateratu ziren, CIE<br />

(energia eta ingurumena), Faurecia<br />

(I+Gren kudeaketa), Ficosa<br />

(segurtasuna), Gestamp (diseinua<br />

eta ekoizpena) eta Lear<br />

(garraioa eta mugikortasuna)<br />

enpresen zuzendaritzapean.<br />

CIEk sektorearen joerak eta eskakizunak<br />

aztertu zituen, eta<br />

helburu. Ikerketa horiei esker,<br />

prozesu fisiko eta kimikoak hobetzen<br />

dira, materialak, sendagaiak<br />

eta eguneroko bizimoduko<br />

ohiko beste produktu batzuk<br />

sortzeko orduan.<br />

Irekiera-ekitaldian, Donostiako<br />

alkateak, Odón Elorzak, TECNA-<br />

LIA Aerospaceko zuzendariak,<br />

Jesús Marcosek, eta Europako<br />

Espazio Agentziako (ESAko) ordezkariek<br />

parte hartu zuten.<br />

IMPRESS Proiektuak garatzen<br />

dituen material berrien aplikazioek<br />

aeronautika (turbina-alabeak),<br />

energia (hidrogenozko<br />

erregai-pilak) eta kimika (katalizatzaile<br />

aktiboagoak eta selektiboagoak)<br />

dituzte helburu. Europako<br />

Batzordeak eurei buruz<br />

egin duen balioespen ona<br />

emaitzen bermea. 45etik gora<br />

bazkidek proiektuaren garapenean<br />

parte hartzen dute. Euren<br />

artean, honako hauexek nabarmenduko<br />

ditugu: Europako<br />

ikerketa-zentro eta unibertsitate<br />

ospetsuenak (esate baterako,<br />

Alemaniako Fraunghofer<br />

Institutua, Lovainako Unibertsitate<br />

Katolikoa (KUL)) eta teknologiok<br />

eskatzen dituzten sektoreetako<br />

enpresa garrantzitsuak<br />

(esate baterako, automobilgintzako<br />

Rolls-Royce eta kimikako<br />

Johnson Matthew), besteak<br />

beste). ●<br />

garrantzi handia eman zien<br />

propultsio-sistema berrien bilakaerei.<br />

Gestampek produktua<br />

eta prozesua ekoizpen-teknologien<br />

arabera sortzeko sistema<br />

aurreratuak izan zituen hizpide.<br />

Bestetik, Learek ibilgailu-ibilgailuaren<br />

eta ibilgailu-ingurunearen<br />

artean dagoen lotura<br />

azaldu zuen, eta Filosak segurtasun<br />

aktibo eta pasiboko osagaien<br />

arteko lotura aztertu<br />

zuen. Amaitzeko, Faureciak<br />

I+G+b sustatzeko politiken eta<br />

dinamiken ezagutza izan zuen<br />

hizpide. ●


a fondo<br />

<strong>ENERGÍA</strong>,<br />

Imaginación e Innovación<br />

para salir de la encrucijada<br />

La Energía constituye un tema de candente<br />

actualidad. El encarecimiento del precio de los<br />

hidrocarburos repercute de manera inmediata en el<br />

bolsillo de los consumidores. La industria y el resto de<br />

las actividades económicas pierden competitividad<br />

porque sus costes energéticos suben. El reto al que se<br />

enfrenta el sector es enorme. TECNALIA piensa que la<br />

respuesta a un problema tan<br />

complejo como el expuesto<br />

tiene que estar basada en la<br />

creatividad, fundamentada en<br />

fuertes dosis de ilusión y<br />

ambición.<br />

sakonki<br />

Fuente: European SMARTGRIDS Technology Platform. Vision and Strategy for Europe’s Electricity Networks of the Future. (March, 2006)<br />

<strong>ENERGIA</strong>,<br />

bidegurutzetik irteteko<br />

irudimena eta berrikuntza<br />

Energia gaurkotasun handiko gaia da.<br />

Hidrokarburoen prezioaren gorakadak berehalako<br />

eragina du kontsumitzaileen poltsikoan. Industriak<br />

eta gainerako jarduera ekonomikoek lehiakortasuna<br />

galtzen dute, euren kostu energetikoek gora egiten<br />

dutelako. Sektoreak, beraz, erronka handiari aurre<br />

egin behar dio. TECNALIAren ustez, hain korapilotsua<br />

den arazoari eman beharreko<br />

erantzuna ilusioz eta<br />

handinahiz betetako<br />

sormenean oinarrituta egon<br />

behar da.<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 11


12<br />

infotecnalia<br />

Energía creativa<br />

El sector de la Energía está siendo protagonista<br />

de operaciones empresariales de gran envergadura<br />

a nivel mundial. Entidades financieras entran<br />

en liza e, incluso, las prósperas empresas de<br />

la construcción pretenden aplicar sus beneficios<br />

de los últimos años en adquisiciones en el sector<br />

de la energía, y dicen que es para quedarse. ¿Estamos<br />

asistiendo al tránsito desde la “burbuja inmobiliaria”<br />

hacia la “burbuja energética” ?<br />

Si se habla del modelo económico<br />

actual es obligatorio hablar de<br />

los combustibles fósiles, fundamentalmente<br />

de los hidrocarburos.<br />

Consiguientemente, el precio<br />

del petróleo se ha convertido en<br />

uno de los factores clave para la<br />

evolución de la economía mundial.<br />

Cada una de las tres últimas<br />

recesiones mundiales fue provocada<br />

al menos en parte por un<br />

fuerte aumento previo en el precio<br />

del petróleo. Ante este trascendental<br />

escenario, el sector está<br />

en la obligación de saltar a la<br />

primera línea para liderar el cambio<br />

del escenario energético del<br />

siglo XXI y sus profesionales tienen<br />

que ser actores principales.<br />

En esta encrucijada, tres son fundamentalmente<br />

los vértices sobre<br />

los que va a apoyarse la evolución<br />

hacia el nuevo contexto<br />

energético: modelo económico,<br />

sostenibilidad y tecnologías energéticas.<br />

En la medida en la que<br />

la sociedad sea capaz de desarrollar<br />

esta transición, manejando<br />

adecuadamente cada uno de<br />

ellos y sus interrelaciones, habrá<br />

sido capaz de triunfar en este<br />

trascendental reto.<br />

El reto al que se enfrenta el sector<br />

es enorme, situándose en el<br />

punto de mira de los gobernantes<br />

y de la sociedad en su conjunto.<br />

TECNALIA piensa que la<br />

respuesta a un problema tan<br />

complejo tiene que estar basada<br />

en la creatividad, fundamentada<br />

en fuertes dosis de ilusión y ambición.<br />

La industria europea, y la<br />

española muy en particular, ya ha<br />

2ºsemestre2006<br />

demostrado en el pasado y presente<br />

que ha fundamentado su<br />

competitividad en la aplicación<br />

de nuevas tecnologías, de manera<br />

muy singular en las renovables.<br />

Demanda de hidrocarburos<br />

La demanda de hidrocarburos en<br />

España ha crecido enormemente<br />

en los últimos años. Durante la<br />

última década, el crecimiento<br />

medio anual de la demanda de<br />

petróleo en nuestro país ha crecido<br />

una media anual del 3,5%<br />

frete a un crecimiento global del<br />

1,8%. En el caso del gas este crecimiento<br />

ha sido de un 15% en<br />

término medio anual. Actualmente,<br />

los hidrocarburos representan<br />

el 70% de la mezcla de<br />

energía primaria consumida por<br />

España. A nivel europeo tampoco<br />

este índice es muy alentador, estando<br />

en un 64%. España depende<br />

casi en exclusiva de hidrocarburos<br />

importados. Lo que<br />

ocurra en el Golfo Pérsico y Afri-<br />

a fondo<br />

Energiaren sektorea mundu-mailako enpresa-eragiketa<br />

garrantzitsuen protagonista nagusia da azken<br />

aspaldian. Finantza-erakundeak borrokan<br />

sartzen dira, eta eraikuntzako enpresa emankorrek<br />

ere azken urteotako mozkinak inbertitu nahi<br />

dituzte energiaren sektorean egindako erosketetan.<br />

Gainera, bertan geratzeko asmoa dutela diote.<br />

“Higiezinen burbuilatik” “energiaren burbuilarako”<br />

urratsa eman ote dugu?<br />

Energia sortzailea<br />

Gaur egungo eredu ekonomikoari<br />

buruz hitz egitean, erregai<br />

fosilei buruz eta, batez ere, hidrokarburoei<br />

buruz berba egin<br />

beharra dago. Hori dela eta, petrolioaren<br />

prezioa faktore nagusietakoa<br />

da munduko ekonomiaren<br />

bilakaerari begira. Munduko<br />

azken hiru atzeraldien<br />

eragileetako bat petrolioaren<br />

prezioaren gorakada itzela izan<br />

zen, behintzat. Egoera garrantzitsu<br />

horren aurrean, sektorea<br />

aurre-aurrean egon behar da,<br />

XXI. mendeko egoera energetikoaren<br />

aldaketan aitzindaria<br />

izateko, eta bertako profesionalak<br />

eragile nagusiak izan behar<br />

dira.<br />

Bidegurutze horretan, batez ere<br />

hiru erpinetan oinarrituko da<br />

testuinguru energetiko berriranzko<br />

bilakaera: eredu ekonomikoa,<br />

iraunkortasuna eta teknologia<br />

energetikoak. Gizartea<br />

trantsizio hori garatzeko gai<br />

den neurrian eta hiru erpinok<br />

zein euren arteko loturak behar<br />

den moduan erabiltzen dituen<br />

neurrian, garaile izango da<br />

erronka garrantzitsu horretan.<br />

Sektoreak erronka handi-handiari<br />

aurre egin behar dio, eta<br />

mandatarien zein gizartearen<br />

ikusmiran egongo da. TECNA-<br />

LIAren ustez, hain korapilotsua<br />

den arazoari emandako erantzuna<br />

sormenean, ilusioan eta<br />

handinahian oinarrituta egon<br />

behar da. Europako eta, batik<br />

bat, Espainiako industriak iraganean<br />

eta gaur egun egiaztatu<br />

du teknologia berrien aplikazioan<br />

oinarritu duela lehiakortasuna<br />

eta, batez ere, berriztagarrietan.<br />

Hidrokarburoen eskaria<br />

Espainian, hidrokarburoen eskaria<br />

ikaragarri igo da azken urteotan.<br />

Azken hamarkadan, gure<br />

herrialdean petrolioaren eskariaren<br />

batez besteko urteko<br />

hazkuntza %3,5 igo da urtean,<br />

%1,8ko hazkuntza orokorraren<br />

aldean. Gasari dagokionez, batez<br />

besteko urteko hazkuntza<br />

%15ekoa izan da. Gaur egun,<br />

Espainiak kontsumitutako lehen<br />

mailako energiaren nahasmenduaren<br />

%70 dira hidrokarburoak.<br />

Europa mailan ere, indize<br />

hori ez da lar itxaropentsua,<br />

%64koa da-eta. Espainia inportatutako<br />

hidrokarburoen eraginpean<br />

dago erabat. Espainiarentzat<br />

oso garrantzitsua da zer<br />

gertatzen den Pertsiako Golkoan<br />

eta Iparraldeko zein Mende-


ca del Norte y Occidental es de<br />

interés primordial para España,<br />

ya que concentran alrededor del<br />

40% de la energía primaria consumida.<br />

Necesidades de energía<br />

Con la vista en el futuro, el panorama<br />

es mucho más desalentador.<br />

El World Energy Outlook<br />

2005 de la Agencia Internacional<br />

de la Energía indica en su Escenario<br />

de Referencia que si los gobiernos<br />

continúan con sus políticas<br />

actuales, las necesidades de<br />

energía serán en 2030 un 50%<br />

superiores a las actuales y lo que<br />

es peor, alrededor del 60% de<br />

ese incremento se sustentará en<br />

los hidrocarburos. La tarea de conectar<br />

a los 2.000 millones de<br />

habitantes que carecen de acceso<br />

a energía es el reto energético<br />

más importante con que se enfrenta<br />

la comunidad mundial.<br />

Según la Administración de Información<br />

Energética del Gobierno<br />

de Estados Unidos, faltan alrededor<br />

de 30 años para que la producción<br />

de petróleo crudo barato<br />

llegue a tocar techo. Sin embargo,<br />

los resultados de nuevos estudios<br />

publicados por algunos de<br />

los principales expertos mundiales<br />

en geología dicen que la producción<br />

global de petróleo crudo<br />

barato podría tocar techo entre<br />

2010 y 2020, y esto ha provocado<br />

un encendido debate.<br />

sakonki<br />

Por el lado de la sostenibilidad,<br />

las predicciones acerca del calentamiento<br />

global no son nada uniformes.<br />

En el mejor de los casos,<br />

si reducimos las emisiones y resulta<br />

suficiente la capacidad que<br />

tiene la Tierra para hacer frente a<br />

un aumento de los gases de efecto<br />

invernadero, a finales del año<br />

2100 la temperatura del planeta<br />

podría verse incrementada en<br />

1°C; y en el peor de los casos,<br />

podría llegar a aumentar en<br />

3,5°C. Por estudios realizados,<br />

sabemos que el clima ha cambiado<br />

con respecto al pasado y que<br />

los cambios operados tienen lugar<br />

de hecho muy rápidamente,<br />

y parece claro que las consecuencias<br />

de todo tipo de cambios podrían<br />

repercutir muy gravemente<br />

a escala mundial, si bien no todas<br />

las regiones sufrirían el mismo tipo<br />

de cambio.<br />

La Unión Europea lidera la guerra<br />

contra los gases de efecto invernadero,<br />

pero el deterioro es tan<br />

alarmante, que su principal propuesta,<br />

Kyoto, no parece más<br />

que un paso adelante en una cinta<br />

transportadora que va a toda<br />

velocidad en sentido contrario.<br />

La opinión del sector<br />

Y ante todo esto, ¿qué opina el<br />

sector? Recientemente conocíamos<br />

los resultados de una encuesta<br />

global del sector eléctrico<br />

realizada por Price Waterhouse<br />

baldeko Afrikan, kontsumitutako<br />

lehen mailako energiaren<br />

%40 inguru handikxe datorrelako.<br />

Energia-premiak<br />

Etorkizunari begira, egoera<br />

askoz ere txarragoa da. Energiaren<br />

Nazioarteko Agentziako<br />

2005eko World Energy Outlooken<br />

adierazitako erreferentzia-egoeraren<br />

arabera,<br />

gobernuek gaur egungo politikei<br />

eusten badiete, 2030. urtean<br />

energia-premiak gaur<br />

egungoak baino %50 handiagoak<br />

izango dira. Hori guztiori<br />

gutxi balitz, hazkuntza horren<br />

%60 inguru hidrokarburoetan<br />

oinarrituko da. Munduko<br />

erkidegoak erronka energetiko<br />

handienari aurre egin<br />

behar dio, energiarik ez duten<br />

2.000 milioi biztanleak konektatu<br />

behar dituelako.<br />

AEBetako gobernuko Informazio<br />

Energetikorako Administrazioak<br />

adierazi duenez, gutxi gorabehera<br />

30 urte barru petrolio<br />

gordin merkearen ekoizpenak<br />

muga joko du. Nolanahi ere,<br />

munduko geologiako zenbait<br />

aditu nagusik argitaratutako azterlan<br />

berrietako emaitzak kontuan<br />

hartuta, petrolio gordin<br />

merkearen ekoizpen orokorrak<br />

2010. eta 2020. urteen artean<br />

joko du muga. Horren ondorioz,<br />

eztabaida sutsua piztu da.<br />

Iraunkortasunari begira, beroketa<br />

orokorrari buruzko iragarpenak<br />

ez dira batere berdinak.<br />

Onenean jarrita, igorpenak murrizten<br />

baditugu eta Lurrak negutegi-efektuko<br />

gasen gorakadari<br />

aurre egiteko besteko gaitasuna<br />

badu, 2100. urtearen<br />

amaieran planetako tenperatura<br />

1° C igo liteke; eta txarrenean<br />

jarrita, 3,5°C. Egindako azterketan<br />

arabera, badakigu<br />

eguraldia iraganekoa ez bezalakoa<br />

dela eta aldaketa horiek azkar-azkar<br />

gertatu direla. Beraz,<br />

badirudi era guztietako aldaketen<br />

ondorioek eragin larria izan<br />

dezaketela munduan, eskualde<br />

guztietan aldaketa bera gertatuko<br />

ez balitz ere.<br />

Europar Batasuna aitzindaria da<br />

negutegi-efektuko gasen aurkako<br />

borrokan. Dena dela, narriadura<br />

hain handia denez,<br />

proposamen nagusia, Kioto,<br />

kontrako norabidean abiadan<br />

doan uhal garraiatzailean<br />

emandako aurrerapausoa baino<br />

ez da, antza.<br />

Sektorearen iritzia<br />

Hori guztiori kontuan hartuta,<br />

zer iritzi dauka sektoreak?<br />

Orain dela gutxi, Price Waterhouse<br />

Coopersek sektore elektrikoan<br />

egindako inkesta orokorreko<br />

emaitzen barri izan genuen.<br />

2006. urtean, hain zuzen<br />

ere, mundu zabaleko elektrizi-<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 13


14<br />

infotecnalia<br />

Coopers que en 2006 entrevista<br />

a altos directivos de compañías<br />

de electricidad y gas de todo el<br />

mundo. La principal conclusión<br />

es que el sector se enfrenta a un<br />

cambio revolucionario. Dos terceras<br />

partes de los encuestados<br />

afirman que la industria afronta<br />

su mayor desafío de los últimos<br />

tiempos. En el sector está extendida<br />

la opinión de que el ritmo de<br />

cambio debe acelerarse, ya que<br />

los progresos realizados hasta la<br />

fecha están muy por debajo de<br />

las necesidades. Varios piensan<br />

que el sector se está quedando<br />

rezagado en el desarrollo de las<br />

energías renovables. Un porcentaje<br />

incluso superior considera<br />

que es imprescindible trabajar firmemente<br />

durante los próximos<br />

años en la reducción de los daños<br />

medioambientales, el desarrollo<br />

de nuevas tecnologías, la mejora<br />

de las relaciones y los servicios de<br />

atención al cliente y la búsqueda<br />

de otras fuentes de combustible.<br />

Los dos acontecimientos que<br />

consideran más importantes en el<br />

sector durante los próximos cinco<br />

años son la preocupación sobre<br />

la garantía del suministro, con<br />

riesgos reales de que se produzcan<br />

cortes habituales de suministro,<br />

y el fomento de las energías<br />

renovables. Precios de la energía<br />

más elevados, líneas de suministro<br />

saturadas y necesidad de inversión<br />

en una infraestructura diversificada<br />

y ampliada, suponen<br />

más costes en la cadena de valor.<br />

Las compañías confían en la innovación<br />

tecnológica tanto para<br />

lograr eficiencias como para resolver<br />

dos problemas que actúan<br />

como una pinza: los retos futuros<br />

de la demanda y las preocupaciones<br />

medioambientales.<br />

Los gobiernos de los países desarrollados<br />

son conscientes de la<br />

necesidad de un suministro energético<br />

seguro y sostenible desde<br />

el punto de vista económico y<br />

medioambiental. Con este objetivo,<br />

la propia Comisión Europea<br />

apuesta por el establecimiento de<br />

un mercado energético europeo<br />

que, además de asegurar la seguridad<br />

del suministro, promueva<br />

también la eficiencia y el ahorro<br />

energético, y el desarrollo de<br />

nuevas y renovables fuentes de<br />

energía. El incremento del consumo<br />

energético, el aumento del<br />

factor de carga en las redes eléc-<br />

2ºsemestre2006<br />

tricas, y la creciente complejidad<br />

de los sistemas eléctricos y los<br />

mercados, pueden tener un efecto<br />

directo en la seguridad del suministro.<br />

Sobre la base de este debate, se<br />

intuye que es necesario mejorar<br />

la concepción de los mercados y<br />

sistemas eléctricos inter-europeos,<br />

para lo cual pueden ser claves<br />

el uso generalizado de los recursos<br />

energéticos distribuidos y la<br />

gestión óptima de las redes eléctricas,<br />

incluyendo la gestión de la<br />

demanda.<br />

Otro de los elementos que van a<br />

constituir una parte relevante de<br />

la solución del problema energético<br />

son las energías renovables<br />

(eólica, solar, biomasa, mareomotriz,<br />

hidrógeno, ...). Constituyen<br />

fuentes muy repartidas y, en particular,<br />

en los países menos desarrollados.<br />

Son muy abundantes y<br />

en teoría inagotables. Sus efectos<br />

en términos de emisiones de gases<br />

de efecto invernaderos son<br />

bajos en comparación con otras<br />

fuentes. Tienen impacto social<br />

positivo en términos de empleos y<br />

usos de suelos improductivos. Sin<br />

embargo, no van a poder sustituir<br />

a todas las fuentes convencionales<br />

en varias generaciones. ●<br />

a fondo<br />

tate eta gas konpainietako goimailako<br />

zuzendariei egin zien<br />

elkarrizketa. Lehenengo ondorioaren<br />

arabera, sektoreak aldaketa<br />

iraultzaileari aurre egin beharko<br />

dio. Inkestatuen bi herenek<br />

egiaztatu egin dute industriak<br />

azken aspaldiko erronka<br />

handienari aurre egin beharko<br />

diola. Sektorean bertan, aldaketaren<br />

erritmoa arindu egin behar<br />

dela uste dute gehienek,<br />

gaur arte egindako aurrerapenak<br />

premien azpi-azpitik daudelako.<br />

Zenbaiten ustez, sektorea<br />

atzean geratzen ari da energia<br />

berriztagarrien garapenaren<br />

arloan. Ehuneko handiagoaren<br />

iritziz, hurrengo urteetan irmoirmo<br />

lan egin behar dugu , ingurumenean<br />

eragindako kalteak<br />

murrizteko, teknologia berriak<br />

garatzeko, harremanak<br />

eta bezeroak atenditzeko zerbitzuak<br />

hobetzeko eta beste<br />

erregai-iturri batzuk bilatzeko.<br />

Datozen bost urteei begira,<br />

hornikuntzaren bermearen gaineko<br />

kezka (ohiko hornikuntzaetenak<br />

gertatu daitezke benetan)<br />

eta energia berriztagarrien<br />

sustapena oso garrantzitsuak<br />

izango dira sektorean. Energiaren<br />

prezioak gora egingo due-<br />

nez, hornikuntza-lineek gainezka<br />

egingo dutenez eta azpiegitura<br />

dibertsifikatu bezain zabalean<br />

inbertitu behar denez, balio-kateko<br />

kostuak areagotu<br />

egingo dira. Konpainiek berrikuntza<br />

teknologikoan jarri dute<br />

euren konfiantza, egokitasunak<br />

lortzeko orduan eta pintzaefektua<br />

daukaten bi arazo konpontzeko:<br />

eskariaren etorkizuneko<br />

erronkak eta ingurumenaren<br />

arloko kezkak.<br />

Garatutako herrialdeetako gobernuek<br />

badakite hornikuntza<br />

energetikoa segurua eta iraunkorra<br />

izan behar dela ekonomiaren<br />

eta ingurumenaren ikuspegitik.<br />

Helburu hori betetzeko<br />

asmoz, Europako Batzordeak<br />

berak Europako merkatu energetikoaren<br />

ezarpenaren aldeko<br />

apustua egiten du, hornikuntzaren<br />

segurtasuna bermatzeko,<br />

egokitasuna zein aurrezki<br />

energetikoa sustatzeko eta<br />

energia-iturri berriak bezain berriztagarriak<br />

garatzeko. Kontsumo<br />

energetikoaren gorakadak,<br />

sare elektrikoetako karga-faktorearen<br />

igoerak eta sistema<br />

elektrikoen zein merkatuen<br />

konplexutasun handiagoak eragin<br />

zuzena eduki dezakete hornikuntzaren<br />

segurtasunean.<br />

Eztabaida horren oinarrian, antzeman<br />

egiten da Europa arteko<br />

merkatuak eta sistema elektrikoak<br />

ulertzeko modua hobetu<br />

behar dela. Horretarako, oso<br />

garrantzitsua izan daiteke banatutako<br />

baliabide energetikoak<br />

oro har erabiltzea eta sare<br />

elektrikoak zein eskaria behar<br />

den moduan kudeatzea.<br />

Era berean, arazo energetikoa<br />

konpontzeko orduan, garrantzi<br />

handikoak izango dira energia<br />

berriztagarriak (eolikoa, eguzkienergia,<br />

biomasa, mareomotriza,<br />

hidrogenoa...). Oso banatuta<br />

dauden iturriak dira, baina<br />

batez ere, hain garatuta ez dauden<br />

herrialdeetan. Oso-oso<br />

ugariak dira, eta, teorian,<br />

behintzat, agortezinak. Negutegi-efektuko<br />

gasen igorpenean<br />

daukaten eragina txiki-txikia<br />

da, beste iturri batzuen aldean.<br />

Euren eragin soziala positiboa<br />

da, lanpostuei eta emankorrak<br />

ez diren lurzoru-erabilerei begira.<br />

Edonola ere, ezin izango dituzte<br />

ohiko iturri guztiak zenbait<br />

belaunalditan ordezkatu. ●


sakonki<br />

Las redes eléctricas: de<br />

Thomas Alba Edison a las<br />

`Smartgrids´ del futuro<br />

Desde los inicios de la electricidad,<br />

alrededor de 1880, cuando<br />

Thomas Alba Edison dispuso de<br />

su primera planta de generación<br />

conjunta de calor y electricidad,<br />

hasta nuestros días, la concepción<br />

del sistema energético ha<br />

evolucionado notablemente,<br />

tanto tecnológicamente como<br />

en su modelo de negocio.<br />

Más que una evolución, hay<br />

quien habla de una auténtica revolución,<br />

sobre todo a partir de<br />

la década de los 80 del siglo pasado<br />

cuando se empezó a proponer<br />

una nueva visión del modelo<br />

energético basada en el libre<br />

mercado. Uno de los principales<br />

dilemas es saber cuál será<br />

el papel de las redes eléctricas a<br />

medio y largo plazo. Todo parece<br />

indicar que las redes eléctricas<br />

del futuro (Smartgrids) deberán<br />

ser capaces de enfrentarse eficazmente<br />

a diferentes posibles<br />

escenarios energéticos: desde un<br />

proceso de transición más o menos<br />

suave hacia un sistema descentralizado<br />

basado en energías<br />

renovables y distribuidas, hasta<br />

un escenario mucho más hostil<br />

con una guerra constante por<br />

los recursos fósiles, derivando en<br />

problemas de abastecimiento y<br />

fuertes oscilaciones de precios.<br />

Considerando las últimas tendencias,<br />

las Smartgrids deberán<br />

también soportar el tráfico de<br />

grandes cantidades de energía<br />

con precisión y fiabilidad, a la<br />

vez que manejarán un número<br />

exponencialmente creciente de<br />

transacciones comerciales entre<br />

las empresas operadoras y los<br />

clientes. La red eléctrica se convertirá<br />

así en una especie de Internet<br />

de electrones: un “lugar”<br />

donde los compradores (usuarios<br />

finales y comercializadores) y<br />

vendedores (generadores) de<br />

electricidad se encuentran para<br />

desarrollar sus transacciones.<br />

Cuanto más ágil, flexible, potente<br />

e interconectada sea esta red,<br />

más fácilmente se desarrollarán<br />

estas transacciones en un mercado<br />

libre. Además de contar con<br />

nuevos materiales y técnicas para<br />

optimizar su rendimiento<br />

energético, en la red de Distribución<br />

del año 2030, el flujo de<br />

electricidad será bi-direccional,<br />

circulando desde los recursos<br />

distribuidos hacia los niveles jerárquicos<br />

superiores o viceversa<br />

dependiendo de las condiciones<br />

de demanda y suministro.<br />

El intercambio de información y<br />

la monitorización de la red en<br />

tiempo real permitirán a los mercados<br />

energéticos procesar las<br />

transacciones instantáneamente,<br />

y los consumidores tendrán la<br />

posibilidad de recabar de los suministradores<br />

de electricidad diseños<br />

a medida de sus necesidades<br />

de energía, incluyendo costos,<br />

impacto medioambiental, y<br />

niveles de fiabilidad y calidad de<br />

suministro.<br />

Arquitecturas avanzadas como<br />

las microrredes, se integrarán<br />

efectivamente en la red de Distribución,<br />

de manera que, gestionadas<br />

de manera global, pueden<br />

ser vistas por el operador de<br />

la red de distribución como una<br />

entidad única. Estas microrredes<br />

permiten una integración eficaz<br />

de las fuentes renovables y la<br />

generación distribuida, con los<br />

consiguientes beneficios medioambientales,<br />

de eficiencia energética<br />

e incluso de seguridad del<br />

suministro que eso supone. ●<br />

Sare elektrikoak: Thomas<br />

Alba Edisonetik etorkizuneko<br />

`Smartgridetara´<br />

Elektrizitatearen hastapenetatik,<br />

1880. urtetik, gutxi gorabehera,<br />

Thomas Alba Edisonek beroa<br />

eta elektrizitatea batera sortzeko<br />

lehen gunea eduki zuenetik,<br />

gaur egunera arte, sistema<br />

energetikoa ulertzeko modua<br />

erabat bilakatu da teknologiari<br />

eta negozio-ereduari begira.<br />

Bilakaera barik, benetako iraultza<br />

izan dela diote batzuek, joan<br />

den mendeko 80ko hamarkadatik<br />

aurrera, batez ere, garai<br />

hartan merkatu askean oinarritutako<br />

eredu energetikoaren<br />

ikuspegi berria proposatzen hasi<br />

ziren-eta. Hala ere, badago zalantzarik,<br />

inork ez dakielako<br />

zein izango den sare elektrikoen<br />

zeregina epe ertain eta luzeari<br />

begira. Dena dela, badirudi<br />

etorkizuneko sare elektrikoek<br />

Smartgridek) eraginkortasunez<br />

aurre egin beharko dietela era<br />

guztietako egoera energetikoei:<br />

banatutako energi berriztagarrietan<br />

oinarritutako sistema<br />

deszentralizaturanzko trantsizioprozesu<br />

leuna edo ez hain leuna<br />

edo baliabide fosilak lortzeko<br />

etengabeko gerra ezaugarri<br />

bereizgarri duen egoera gogorra<br />

(hornikuntza-arazoak egongo<br />

lirateke eta prezioen gorabeherak<br />

handiak izango lirateke),<br />

besteak beste.<br />

Azken joerei erreparatuta,<br />

Smartgridek zehaztasunez eta<br />

fidagarritasunez aurre egin beharko<br />

diote energia-kopuru<br />

handien zirkulazioari, eta, aldi<br />

berean, gero eta ugariagoak<br />

izango dira enpresa operadoreen<br />

eta bezeroen arteko merkataritza-eragiketak.<br />

Horiek horrela,<br />

sare elektrikoa elektroien nolabaiteko<br />

Internet izango da:<br />

elektrizitatearen erosleak (azken<br />

erabiltzaileak eta merkaturatzaileak)<br />

eta saltzaileak (sortzaileak)<br />

“bertan” elkartuko dira, euren<br />

eragiketak garatzeko asmoz.<br />

Zenbat eta arinagoa, malguagoa<br />

eta ahaltsuagoa izan eta<br />

zenbat eta konektatuago egon<br />

sarea, orduan eta errazago garatuko<br />

dira merkatu askeko eragiketok.<br />

2030. urteko banaketa-sarean,<br />

material eta teknika<br />

berriak egongo dira energiaren<br />

errendimendua hobetu ahal izateko,<br />

baina horrez gain, elektrizitatearen<br />

fluxua bi norabidekoa<br />

izango da, hau da, banatutako<br />

baliabideetatik goragoko<br />

maila hierarkikoetarantz joango<br />

da edo alderantziz, eskariaren<br />

eta hornikuntzaren baldintzen<br />

arabera.<br />

Informazioa trukatzean eta sarea<br />

unean bertan monitorizatzean,<br />

merkatu energetikoek<br />

berehala prozesatu ahal izango<br />

dituzte eragiketak, eta<br />

kontsumitzaileek euren energiapremien<br />

araberako diseinuak<br />

eskatu ahal izango dizkiete hornitzaileei,<br />

kostuak, ingurumenaren<br />

gaineko eragina, fidagarritasun-maila<br />

eta hornikuntzaren<br />

kalitatea kontuan hartuta.<br />

Mikrosareak bezalako arkitektura<br />

aurreratuak eraginkortasunez<br />

txertatuko dira banaketa-sarean.<br />

Hori dela eta, oro har kudeatuz<br />

gero, sareko operadoreak<br />

erakunde bakartzat hartu ditzake.<br />

Mikrosare horiei esker, iturri<br />

berriztagarriek eta banatutako<br />

sorkuntzak eraginkortasunez<br />

bat egingo dute, eta, horren<br />

ondorioz, ingurumen-arloko<br />

onurak, egokitasun energetikoa<br />

eta hornikuntzaren segurtasuna<br />

lortuko dira. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 15


infotecnalia<br />

16<br />

El aerogenerador del siglo<br />

XXI empieza a rotar<br />

Hace tiempo que la energía eólica<br />

ha dejado de ser algo anecdótico<br />

para ser considerada una<br />

tecnología madura que además<br />

tiene una significativa aportación<br />

al sistema eléctrico. En el año<br />

2005, la potencia eólica instalada<br />

en España supuso el 12,86 %<br />

de la total, siendo por tanto el<br />

segundo país mundial en energía<br />

eólica instalada por detrás<br />

solamente de Alemania. La producción<br />

eólica contribuyó en<br />

2005 con el 7,26% de la energía<br />

eléctrica total generada por<br />

todas las fuentes durante ese<br />

año. Este "éxito" de la producción<br />

de energía eléctrica ha ido<br />

acompañado de la consolidación<br />

de una fuerte industria eólica<br />

con capacidad exportadora. España<br />

cuenta con mas de 30 fábricas<br />

de aerogeneradores y<br />

componentes que en su conjunto<br />

han supuesto en 2005 el<br />

15% de toda la producción<br />

mundial. Por otra parte, los distintos<br />

planes energéticos de las<br />

administraciones consolidan su<br />

apuesta por la energía eólica. La<br />

“Estrategia Energética de Euskadi<br />

2010” establece un objetivo<br />

de 623 MW eólicos. El “Plan de<br />

Energías Renovables” del Gobierno<br />

español sitúa el objetivo<br />

en 20.155 MW para ese año. En<br />

el plano mas técnico, el concepto<br />

de aerogenerador tripala de<br />

eje horizontal (HAWT) se ha impuesto<br />

hace años. Desde entonces,<br />

el aumento de tamaño de<br />

los aerogeneradores junto con<br />

su evolución tecnológica ha sido<br />

la constante. Las máquinas mas<br />

grandes hacen mas rentables los<br />

emplazamientos. En estos momentos<br />

ya se comercializan aerogeneradores<br />

de 3 MW y prototipos<br />

de 5 MW en aplicaciones<br />

off-shore. Sin embargo, todavía<br />

no se ha alcanzado el límite técnico<br />

para el crecimiento en potencia<br />

aunque los expertos los<br />

sitúan en torno a los 10 MW. A<br />

partir de estos niveles de potencia,<br />

el actual concepto de tripala<br />

probablemente deberá ser revisado.<br />

En este sentido, TECNALIA<br />

ha apostado por el concepto de<br />

2ºsemestre2006<br />

máquina síncrona multipolar de<br />

imanes permanentes, de accionamiento<br />

directo o con semimultiplicadora<br />

y con conexión a<br />

red a través de un convertidor<br />

de toda la potencia con tecnología<br />

multinivel. Esta máquina dotada<br />

de control multivariable y<br />

altamente sensorizada, estará integrada<br />

y monitorizada a través<br />

de protocolos estándar como el<br />

IEC-61400/25 y estará dotada de<br />

sistemas de almacenamiento de<br />

energía a nivel de máquina o<br />

parque eólico para nivelar la curva<br />

de generación.TECNALIA<br />

Energía trabaja en distintos proyectos<br />

eólicos, entre los que destacan:<br />

■ IBLADE: Sensorización de Palas<br />

de Arogeneradores<br />

■ AEROSIMNU: Convertidores<br />

Multinivel para Generadores<br />

Sícronos<br />

■ GESIPRE: Generador Síncrono<br />

de Imanes Permanentes de<br />

Rotor Externo.<br />

■ UPWIND: Diseño de Grandes<br />

Aerogeneradores.<br />

■ WINDLIDER: Modelización y<br />

Simulación de Grandes Aerogeneradores.<br />

●<br />

a fondo<br />

XXI. mendeko haize-errota<br />

biraka hasi da<br />

Aspaldidanik, energia eolikoa ez<br />

da anekdotikoa, sistema elektrikoan<br />

ekarpen handia daukan<br />

teknologia heldua baizik. 2005.<br />

urtean, Espainian jarritako potentzia<br />

eolikoa guztizkoaren<br />

%12,86koa zen. Beraz, munduko<br />

bigarren herrialdea zen jarritako<br />

energia eolikoari dagokionez,<br />

Alemaniaren ostean.<br />

2005ean, ekoizpen eolikoak urte<br />

osoan zehar iturri guztiek sortutako<br />

energia elektriko guztiaren<br />

%7,26 sortu zuen. Energia<br />

elektrikoaren ekoizpenaren<br />

“arrakastarekin” batera, esportatzeko<br />

gaitasuna daukan industria<br />

eoliko ahaltsua sendotu da.<br />

Espainian, haize-errotak eta osagaiak<br />

egiteko 30etik gora lantegi<br />

daude, eta, 2005. urteari begira,<br />

munduko ekoizpen osoaren<br />

%15 sortu dute. Bestetik,<br />

administrazioen plan energetikoek<br />

energia eolikoaren alde<br />

egin duten apustua sendotu dute.<br />

“2010eko Euskadiko Estrategia<br />

Energetikoaren” arabera,<br />

helburua 623 MW eolikokoa da.<br />

Espainiako gobernuko “Energia<br />

Berriztagarrien Planaren” arabera,<br />

helburua 20.155 MW-koa<br />

zen urte horretarako. Arlo tekni-<br />

koagoan, hiru besodun eta ardatz<br />

horizontaldun haize-errotaren<br />

kontzeptua (HAWT) duela<br />

urte luze ezarri da. Harrezkero,<br />

haize-erroten tamaina etengabe<br />

handitu da, bai eta euren bilakaera<br />

teknologikoa ere. Zenbat<br />

eta handiagoak izan makinak,<br />

orduan eta errentagarriagoak dira<br />

kokaguneak. Gaur egun, 3<br />

MW-ko haize-errotak eta 5<br />

MW-ko prototipoak merkaturatzen<br />

dira off-shore aplikazioetan.<br />

Nolanahi ere, oraindik ez da potentziaren<br />

hazkuntzarako muga<br />

teknikorik lortu, adituen ustez<br />

10 MW ingurukoa bada ere. Potentzia-maila<br />

horietatik aurrera,<br />

gur egungo hiru besodun kontzeptua<br />

berrikusi egin beharko<br />

da seguruenik. Alde horretatik,<br />

TECNALIAk iman iraunkordun<br />

polo anitzeko makina sinkronoaren<br />

kontzeptuaren aldeko<br />

apustua egin du. Zuzenean jartzen<br />

da abian edo erdi-biderkatzailearen<br />

bidez, eta sarera konektatuta<br />

dago, maila anitzeko<br />

teknologiaren bitartez potentzia<br />

guztia bihurtzen duen<br />

bihurgailuaren bidez. Makinak<br />

aldagai anitzeko kontrola dauka,<br />

oso sentsorizatuta dago,<br />

IEC-61400/25 bezalako protokolo<br />

estandarren bitartez integratuta<br />

eta monitorizatuta dago<br />

eta energia biltegiratzeko<br />

sistemak edukiko ditu makinaren<br />

edo parke eolikoaren mailan,<br />

sorkuntza-kurba berdindu<br />

ahal izateko. TECNALIA-Energiak<br />

zenbait proiektu eolikotan<br />

lan egiten du, eta, euren artean,<br />

honako hauexek nabarmentzen<br />

dira:<br />

■ IBLADE: Haize-erroten besoen<br />

sentsorizazioa.<br />

■ AEROSIMNU: Errota sinkronoetarako<br />

maila anitzeko bihurgailuak.<br />

■ GESIPRE: Kanpoko errotoredun<br />

eta iman iraunkordun<br />

errota sinkronoa.<br />

■ UPWIND: Haize-errota handien<br />

diseinua.<br />

■ WINDLIDER: Haize-errota handien<br />

modelizazioa eta simulazioa.<br />


sakonki<br />

Instalaciones fotovoltaicas<br />

que aprovechan toda<br />

la energía del sol<br />

A pesar de que su contribución<br />

en el volumen total de generación<br />

eléctrica es todavía escasa,<br />

la Energía Fotovoltaica presenta<br />

importantes cifras de crecimiento<br />

(40 % anual de media y 90<br />

% en 2005) debido al impulso<br />

legislativo e institucional y a su<br />

buena aceptación social. El desarrollo<br />

tecnológico pretende reducir<br />

los costes y mejorar la eficiencia<br />

de los sistemas fotovoltaicos<br />

mediante la mejora de los actuales<br />

conceptos que afectan al llamado<br />

Balance of System (BOS -<br />

equipos electrónicos del sistema<br />

fotovoltaico) y nuevas tecnologías<br />

y materiales para la fabricación<br />

de células fotovoltaicas.<br />

TECNALIA Energía ha centrado<br />

su apuesta en mejorar la eficiencia<br />

y el coste de los sistemas fotovoltaicos,<br />

mediante el desarrollo<br />

de la arquitectura distribuida<br />

frente a la centralizada o tecnología<br />

string. En este contexto se<br />

engloban los convertidores DC-<br />

DC de media potencia y los 'módulos<br />

fotovoltaicos inteligentes'.<br />

Este sistema está basado en convertidores<br />

DC/DC de alta eficiencia<br />

que permiten extraer el máximo<br />

de energía de cada panel,<br />

sobre todo en situaciones de<br />

fuerte desadaptación, lo que lo<br />

hace especialmente aplicable a<br />

plantas integradas en edificios.<br />

Además, se ha dotado a los<br />

'módulos inteligentes' de capacidad<br />

de comunicación por el bus<br />

DC, lo que permite controlar su<br />

nivel de tensión y monitorizar el<br />

estado del panel instantáneamente.<br />

Asimismo, el 90% de la<br />

producción de energía solar fotovoltaica<br />

se basa en la utilización<br />

de tecnologías de silicio. El<br />

grado de desarrollo de esta tecnología<br />

permite la instalación de<br />

líneas de producción en un tiempo<br />

relativamente corto con un<br />

bajo riesgo inversor y razonable<br />

periodo de retorno de la misma.<br />

En este contexto se produce una<br />

doble situación. Por un lado, lo<br />

fabricantes de dispositivos fotovoltaicos<br />

buscan soluciones que<br />

minimicen la necesidad de silicio,<br />

como el desarrollo de células<br />

más delgadas o la optimización<br />

de los procesos de producción.<br />

Por otro lado, se está acelerando<br />

la penetración en el mercado de<br />

otras tecnologías como las basadas<br />

en silicio amorfo o las de los<br />

compuestos II-VI, fundamentalmente<br />

calcopiritas y telururo de<br />

cadmio. Estas tecnologías de capa<br />

delgada ofrecen, además,<br />

nuevas oportunidades de desarrollo<br />

como la fabricación de dispositivos<br />

flexibles de bajo peso y<br />

menor coste. En esta línea, TEC-<br />

NALIA Energía participa en proyectos<br />

de investigación con nuevos<br />

materiales fotovoltaicos,<br />

apostando por las nanotecnologías<br />

en la búsqueda de una mejora<br />

en la eficiencia y una reducción<br />

de costes. En otra escala, se<br />

están fabricando prototipos de<br />

dispositivos fotovoltaicos que<br />

materialicen las nuevas posibilidades<br />

de aplicación de estas tecnologías.<br />

La resolución de problemas como<br />

la durabilidad de estos módulos o<br />

su integración en vehículos o edificios<br />

se contemplan entre las actividades<br />

realizadas. ●<br />

Eguzkiaren energia guztia<br />

ustiatzen duten instalazio<br />

fotovoltaikoak<br />

Oraindik sorkuntza elektrikoaren<br />

kopuru osoan daukan ekarpena<br />

eskasa izan arren, energia fotovoltaikoa<br />

ikaragarri hazi da (urteko<br />

%40 batez beste; eta %90,<br />

2005ean), legegintza eta erakunde<br />

arloko bultzada handia<br />

izan delako eta onarpen handia<br />

izan duelako gizartean. Garapen<br />

teknologikoak sistema fotovoltaikoen<br />

kostuak murriztea eta<br />

euren eraginkortasuna hobetzea<br />

du helburu. Horretarako, Balance<br />

of Systemen (BOSen - sistema<br />

fotovoltaikoko ekipo elektronikoetan)<br />

eragina daukaten gaur<br />

egungo kontzeptuak hobetu behar<br />

dira, eta material zein teknologia<br />

berriak erabili behar dira,<br />

zelula fotovoltaikoak egiteko.<br />

TECNALIA-Energiak sistema fotovoltaikoen<br />

eraginkortasuna eta<br />

kostua hobetu nahi ditu, eta,<br />

horretarako, zentralizatua edo<br />

string teknologia barik, banatutako<br />

arkitektura garatuko du.<br />

Testuinguru horretan, potentzia<br />

erdiko DC-DC bihurgailuak eta<br />

“modulu fotovoltaiko adimendunak”<br />

dira nagusi. Sistema hori<br />

egokitasun handiko DC/DC<br />

bihurgailuetan oinarrituta dagoenez,<br />

ahalik eta energia-kopuru<br />

handiena atera ahal zaio panel<br />

bakoitzari, desegokitzapena handi-handia<br />

denean, batez ere. Hori<br />

dela eta, oso egokia da eraikinetan<br />

txertatutako instalazioetan<br />

jartzeko. Horrez gain, “modulu<br />

adimendunak” DC busaren bidez<br />

komunikatu daitezkeenez,<br />

euren tentsio-maila kontrolatu<br />

daiteke eta panelaren egoera<br />

berehala monitorizatu daiteke.<br />

Era berean, eguzki-energia fotovoltaikoaren<br />

ekoizpena %90 siliziozko<br />

teknologien erabileran oinarrituta<br />

dago. Teknologia hori<br />

oso garatuta dagoenez, ekoizpen-lineak<br />

epe labur-laburrean<br />

jartzen dira, inbertsore-arriskua<br />

txikia da eta itzulaldia zentzuzkoa<br />

da.<br />

Testuinguru horretan, egoera bikoitza<br />

gertatzen da. Batetik, gailu<br />

fotovoltaikoen ekoizleek irtenbideak<br />

bilatzen dituzte, siliziopremia<br />

gutxitu ahal izateko; esate<br />

baterako, zelula meheagoak<br />

garatzen dituzte edo ekoizpenprozesuak<br />

hobetzen dituzte.<br />

Bestetik, beste teknologia batzuk<br />

azkar-azkar sartu dira merkatuan;<br />

adibidez, silizio amorfoan<br />

oinarritutakoak edo II-VI konposatuak<br />

eta, batez ere, kalkopiritak<br />

eta kadmio telururoa dituztenak.<br />

Geruza meheko teknologiek,<br />

gainera, garapen-aukera<br />

berriak eskaintzen dituzte; esate<br />

baterako, pisu eta kostu gutxiagoko<br />

gailu malguak egiten dituzte.<br />

Alde horretatik, TECNA-<br />

LIA-Energiak material fotovoltaiko<br />

berriak ikertzeko proiektuetan<br />

parte hartzen du, eta nanoteknologien<br />

aldeko apustua egiten<br />

du, eraginkortasuna hobetzeko<br />

eta kostuak murrizteko orduan.<br />

Beste eskala batean, gailu<br />

fotovoltaikoen prototipoak<br />

ekoizten ari dira, teknologia horiek<br />

aplikatzeko aukera berriak<br />

gauzatu ahal izateko.<br />

Era berean, egindako jardueren<br />

artean, moduluen iraungarritasun-arazoen<br />

konponbidea edo<br />

ibilgailu edo eraikinetan erabiltzeko<br />

ekimena nabarmendu behar<br />

ditugu. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 17


18<br />

infotecnalia<br />

Energía del mar en<br />

la `cresta de la ola´<br />

La idea de utilizar la fuerza del<br />

mar para producir energía no es<br />

nueva. De todas las formas de<br />

extraer energía del mar (olas,<br />

mareas, corrientes marinas, gradiente<br />

térmico y gradiente salino),<br />

la energía del oleaje presenta<br />

el mayor potencial por ser<br />

una energía muy distribuida en<br />

todo el mundo, de bajo impacto<br />

medioambiental y alta capacidad<br />

de predicción. En Europa, las<br />

costas atlánticas presentan un<br />

potencial energético medio-alto.<br />

Los flujos de energía del oleaje<br />

oscilan entre 20 y 40 kW/m, tendiendo<br />

a aumentar a medida<br />

que nos desplazamos hacia el<br />

norte. En el mar Cantábrico, el<br />

potencial ronda los 30 kW/m.<br />

Además, el hecho de que el<br />

37% de la población mundial viva<br />

a menos de 90 km de la costa<br />

establece una buena correlación<br />

entre recurso y demanda.<br />

La energía del oleaje se encuentra<br />

en una fase de clara divergencia<br />

tecnológica en la que coexiste<br />

un gran número ideas pero<br />

ninguna ha demostrado su liderazgo<br />

tecnológico. En la mayoría<br />

de los casos, las tecnologías<br />

de aprovechamiento todavía<br />

requieren de un considerable esfuerzo<br />

multidisciplinar en I+D,<br />

debido a las condiciones tan severas<br />

a las que se tienen que someter<br />

los dispositivos de captación.<br />

Sin embargo, los retos son<br />

más abordables que en épocas<br />

anteriores gracias al avance tec-<br />

2ºsemestre2006<br />

nológico unido a una mayor<br />

atención a los problemas energéticos<br />

y medioambientales.<br />

La industria de la energía del<br />

oleaje es todavía muy joven. Se<br />

espera que para el año 2020 sea<br />

la fuente de energía con mayor<br />

tasa de crecimiento anual. Aunque<br />

existirá un pequeño mercado<br />

para los dispositivos situados<br />

en costa, el verdadero potencial<br />

de la energía del oleaje radica en<br />

la explotación de dispositivos en<br />

mar abierto u offshore.<br />

TECNALIA, en su apuesta por las<br />

tecnologías emergentes, ha<br />

puesto en marcha el proyecto<br />

"Oceantec 2005-2009" con un<br />

triple objetivo: desarrollar un<br />

convertidor de energía del oleaje<br />

offshore de alto rendimiento y<br />

coste competitivo, crear oportunidades<br />

de desarrollo y reconversión<br />

industrial, y apoyar el aprovechamiento<br />

del recurso energético<br />

en la costa vasca. Durante<br />

2005 se ha trabajado en la definición<br />

de requisitos y la selección<br />

de la tecnología, que ha<br />

concluido con el registro de la<br />

Patente Internacional “Instalación<br />

y Método para el Aprovechamiento<br />

de la Energía de las<br />

Olas”. Actualmente se está finalizando<br />

el desarrollo de la tecnología<br />

base y en 2007 se tiene<br />

previsto construir un prototipo a<br />

escala para su experimentación<br />

en mar, con los requisitos de robustez,<br />

disponibilidad, seguridad,<br />

impacto y eficiencia. ●<br />

a fondo<br />

Itsasoko energia<br />

“olatuaren gandorrean”<br />

Itsasoaren indarra energia sortzeko<br />

erabiltzeko ideia ez da<br />

berria. Itsasotik energia ateratzeko<br />

modu guztietatik (olatuak,<br />

mareak, itsas lasterrak, gradiente<br />

termikoa eta gradiente salinoa),<br />

olatuen energia da ahalmen<br />

handiena duena, mundu<br />

zabalean oso-oso banatuta dagoen<br />

energia delako, ingurumenean<br />

eragin txikia duelako eta<br />

iragarpen-gaitasun handia duelako.<br />

Europan, kostalde atlantikoen<br />

energia-ahalmena erdi-goi<br />

mailakoa da. Olatuen energiaren<br />

fluxuak metroko 20 eta 40<br />

kW artekoak dira, eta, zenbat<br />

eta iparralderago joan, orduan<br />

eta handiagoak dira. Kantauri<br />

Itsasoan, ahalmena metroko 30<br />

kW ingurukoa da. Horrez gain,<br />

munduko biztanleen %37 kostaldetik<br />

90 km-tik beherako distantziara<br />

bizi direnez, lotura<br />

egokia dago baliabidearen eta<br />

eskariaren artean.<br />

Olatuen energia dibergentzia<br />

teknologiko argiko fasean dago.<br />

Izan ere, ideia ugari dauden<br />

arren, batek ere ez du bere lidergo<br />

teknologikoa erakutsi.<br />

Gehienetan, oraindik ustiapenerako<br />

teknologiek diziplina anitzeko<br />

ahalegin ikaragarria egin<br />

behar dute I+Gn, hartuneek<br />

baldintza gogorrei aurre egin<br />

behar dietelako. Edonola ere,<br />

erronkak aurreko garaietan baino<br />

lorgarriagoak dira, teknologiak<br />

aurrera egin duelako eta<br />

energiaren zein ingurumenaren<br />

arloko arazoei gehiago erreparatzen<br />

zaielako.<br />

Olatuen energiaren industria<br />

gazte-gaztea da oraindik. 2020.<br />

urterako, urteko hazkuntza-tasa<br />

handiena izango duen energiaiturria<br />

izango da seguruenik.<br />

Kostaldean jarritako gailuetarako<br />

merkatu txikia egongo den<br />

arren, itsaso zabalean edo offshore<br />

jarritako gailuen ustiapena<br />

da olatuen energiaren benetako<br />

ahalmena.<br />

TECNALIAk garapen-bidean<br />

dauden teknologien aldeko<br />

apustua egin duenez, "Oceantec<br />

2005-2009" proiektua jarri<br />

du abian, eta hiru helburu bete<br />

nahi ditu: offshore jarritako olatuen<br />

energiaren bihurgailua garatzea,<br />

errendimendu handikoa<br />

izan dadin eta kostu lehiakorra<br />

eduki dezan; garapenerako eta<br />

industriaren birmoldaketarako<br />

aukerak sortzea; eta euskal kostaldeko<br />

baliabide energetikoaren<br />

ustiapena sustatzea. 2005.<br />

urtean, eskakizunak zehaztu dituzte,<br />

teknologia aukeratu dute<br />

eta “Olatuen energiaren ustiapenerako<br />

instalazioa eta metodoa”<br />

nazioarteko patentea<br />

erregistratu dute. Gaur egun,<br />

oinarrizko teknologiaren garapena<br />

amaitzen ari dira, eta,<br />

2007. urtean, eskalako prototipoa<br />

egingo dute itsasoan nola<br />

dabilen aztertzeko eta sendoa,<br />

erabilgarria, segurua, kaltegarria<br />

eta eraginkorra den jakiteko.<br />


sakonki<br />

La gasificación de Biomasa<br />

como alternativa de<br />

generación eléctrica<br />

El tratamiento de la biomasa, los<br />

residuos forestales, agrícolas, urbanos,<br />

etc. constituye para la sociedad<br />

actual un problema permanente.<br />

La cuantía y el volumen<br />

de los residuos generados<br />

plantean problemas importantes,<br />

que se traducen en la necesidad<br />

de un sistema eficaz de tratamiento,<br />

al menor coste posible y<br />

en condiciones de respeto al<br />

medio ambiente. Las directivas<br />

vigentes priorizan la minimización<br />

en la generación, la reutilización<br />

y el reciclado, para finalizar<br />

por la eliminación con el<br />

aprovechamiento de la energía<br />

que contienen los residuos y la<br />

recuperación de las materias primas.<br />

Esta legislación penaliza la<br />

opción tradicional de vertido,<br />

con el consiguiente desperdicio<br />

de los recursos que se encuentran<br />

contenidos en los residuos.<br />

La fracción orgánica de la biomasa<br />

posee un potencial energético<br />

elevado que puede aprovecharse<br />

de diversas formas.<br />

Una de ellas es la gasificación,<br />

proceso que constituye una alternativa<br />

novedosa a los métodos<br />

tradicionales de vertido e incineración.<br />

La gasificación consiste<br />

en la conversión del residuo<br />

en un gas combustible y reductor,<br />

por medio de su reacción<br />

con unos agentes gasificantes,<br />

aire/O2 y H2O. La cantidad,<br />

composición y potencia calorífica<br />

de los gases producidos depende<br />

de los agentes gasificantes<br />

utilizados. Los procesos de gasificación<br />

operan normalmente a<br />

temperaturas mayores (900-<br />

1.500°C) que las de pirólisis. A<br />

diferencia de la pirólisis y la incineración,<br />

el objetivo es la generación<br />

del máximo de gases<br />

combustibles por oxidación parcial<br />

de la materia orgánica, evitando<br />

tanto la combustión u oxidación<br />

total, como la formación<br />

de alquitranes y carbonilla. El<br />

proceso se realiza de forma autosostenida,<br />

mediante la combustión<br />

parcial de la materia orgánica<br />

en la parte baja del gasi-<br />

ficador. Los gases combustibles<br />

generados, gas de síntesis, consisten<br />

fundamentalmente en<br />

CO, CO2, CH4 e H2. En función<br />

de su naturaleza y poder calorífico<br />

tienen diversas aplicaciones,<br />

si bien su elevado poder calorífico<br />

facilita su empleo como combustible<br />

en motores de combustión<br />

especialmente adaptados, o<br />

bien en calderas para generación<br />

de vapor y aprovechamiento en<br />

turbinas eléctricas. Las tecnologías<br />

de gasificación se encuentran<br />

en pleno desarrollo, previéndose<br />

su irrupción en el mercado de<br />

manera significativa en el plazo<br />

de 2 ó 3 años. En la actualidad<br />

existen diversas plantas en el<br />

mundo, con especial incidencia<br />

en la gasificación de biomasa forestal.<br />

A corto plazo se prevé<br />

una mayor diversificación de sus<br />

aplicaciones, atendiendo a residuos<br />

de naturaleza agropecuaria,<br />

alimentación, sólidos urbanos,<br />

fangos de depuradora, etc.<br />

TECNALIA Energía cuenta con<br />

un prototipo de gasificación en<br />

lecho fluidizado burbujeante capaz<br />

de tratar varias decenas de<br />

kg/h de residuos como los citados<br />

anteriormente. ●<br />

Biomasaren gasifikazioa,<br />

sorkuntza elektrikoaren<br />

alternatiba<br />

Biomasaren eta basogintzako,<br />

nekazaritzako eta hiriko hondakinen<br />

tratamendua arazo<br />

handia da gaur egungo gizartean.<br />

Sortutako hondakinen<br />

kopurua handia denez, arazo<br />

larriak daude gaur egun, eta,<br />

horren ondorioz, ingurumena<br />

errespetatzen duen tratamendu-sistema<br />

eraginkor eta ahalik<br />

eta merkeena ezarri beharra<br />

dago. Indarrean dauden<br />

zuzentarauek sorreraren murrizketari,<br />

berrerabilpenari eta<br />

birziklapenari ematen diete lehentasuna;<br />

eta azkenik, ezabapenari,<br />

hondakinen energia<br />

ustiatu eta lehengaiak berreskuratu<br />

ondoren. Legeriak, beraz,<br />

isurketaren ohiko aukera<br />

zigortzen du, hondakinek dituzten<br />

baliabideak alferrik<br />

galtzen direlako. Biomasaren<br />

frakzio organikoak energiaahalmen<br />

handia dauka, eta<br />

era askotara ustiatu daiteke.<br />

Euretako bat gasifikazioa da.<br />

Prozesu hori, hain zuzen ere,<br />

berritzailea da, isurketaren eta<br />

errausketaren ohiko metodoen<br />

aldean. Gasifikatzean, hondakina<br />

gas erregai eta erreduktore<br />

bihurtzen da, agente ga-<br />

sifikatzaileekin,<br />

airearekin/O2rekin eta H2Orekin<br />

nahastean sortutako erreakzioaren<br />

bitartez. Sortutako<br />

gasen konposizioa eta beroahalmena<br />

erabilitako agente<br />

gasifikatzaileen araberakoa<br />

da. Oro har, gasifikazio-prozesuak<br />

pirolisian baino tenperatura<br />

handiagoetara gertatzen<br />

dira (900-1.500°C). Pirolisian<br />

eta errausketan ez bezala, materia<br />

organikoaren zati bat<br />

oxidatzean ahalik eta gas erregai<br />

gehien sortzea da helburua.<br />

Horretarako, erabateko<br />

oxidazioa edo errekuntza eta<br />

alkitranen zein kedarren sorrera<br />

ekidin behar dira. Prozesua<br />

modu autoeutsian garatzen<br />

da, materia organikoaren zati<br />

bat gasifikagailuaren beheko<br />

aldean erretzen denean. Sortutako<br />

gas erregaiak, sintesizko<br />

gasak, CO, CO2, CH4 eta<br />

H2 dira, batez ere. Euren<br />

ezaugarrien eta bero-ahalmenaren<br />

arabera, zenbait aplikazio<br />

dituzte. Hala ere, beroahalmen<br />

handia dutenez, erregai<br />

moduan erabili daitezke<br />

modu berezian egokitutako<br />

errekuntza bidezko motorretan<br />

edo lurruna sortzeko galdaretan<br />

eta turbina elektrikoetako<br />

ustiapenean. Gasifikaziorako<br />

teknologiak bete-betean<br />

garatzen ari dira, eta, aurreikuspenen<br />

arabera, modu adierazgarrian<br />

merkaturatuko dira<br />

bizpahiru urteko epean. Gaur<br />

egun, zenbait lantegi daude<br />

mundu zabalean, basogintzako<br />

biomasaren gasifikazioan,<br />

batez ere. Epe laburrera, bere<br />

aplikazioak dibertsifikatu egingo<br />

dira, nekazaritzako, abeltzaintzako,<br />

elikagaigintzako eta<br />

hiriko hondakinak, araztegiko<br />

lokatzak… kontuan hartuta.<br />

TECNALIA-Energiak ohe fluidizatu<br />

burbuiladun gasifikazioprototipoa<br />

dauka, eta hamarnaka<br />

kilo hondakin tratatu ditzake<br />

orduko (lehen aipatu ditugun<br />

motako hondakinez ari<br />

gara). ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 19


20<br />

infotecnalia<br />

Hidrógeno y pilas<br />

de combustible<br />

La progresiva disminución de las<br />

reservas de combustibles fósiles,<br />

los problemas medioambientales<br />

asociados a su combustión y el<br />

compromiso de satisfacer el crecimiento<br />

proyectado de la demanda<br />

de energía en las próximas<br />

décadas han obligado a<br />

acelerar la búsqueda de nuevas<br />

alternativas energéticas. En este<br />

contexto, el hidrógeno se presenta<br />

como uno de los candidatos<br />

ideales como vector energético<br />

debido a sus importantes<br />

ventajas y múltiples aplicaciones.<br />

El hidrógeno es el elemento más<br />

abundante en el universo pero<br />

no es un recurso natural y debe<br />

obtenerse a partir de otras materias<br />

primas y a través de una<br />

serie de transformaciones en las<br />

que se consume alguna fuente<br />

de energía primaria.<br />

De modo general se distinguen<br />

tres formas básicas de almacenar<br />

hidrógeno: Almacenamiento como<br />

gas en contenedores a presión,<br />

como líquido en depósitos<br />

criogénicos y de hidrógeno por<br />

absorción. El almacenamiento en<br />

nanotubos de carbono podría<br />

revolucionar la tecnología de almacenamiento<br />

de hidrógeno.<br />

Hace unos años se descubrió<br />

que grandes cantidades de hidrógeno<br />

podían se almacenadas<br />

en estructuras de grafito microscópicamente<br />

pequeñas con forma<br />

de tubo.<br />

Las pilas de combustible<br />

Las pilas de combustible son sistemas<br />

electroquímicos en los<br />

que la energía de una reacción<br />

química se convierte directamente<br />

en electricidad con alta eficiencia<br />

(45-65%) y generando<br />

como único subproducto calor y<br />

agua. Una pila de combustible<br />

está constituida por varias celdas<br />

de combustible individuales conectadas<br />

eléctricamente.<br />

Las aplicaciones de las pilas de<br />

combustible, las cuáles se clasifican<br />

por el tipo de electrolito empleado,<br />

pueden abarcar una amplia<br />

variedad de productos: desde<br />

dispositivos portátiles, donde<br />

2ºsemestre2006<br />

las pilas empleadas son de pequeño<br />

tamaño, pasando por<br />

aplicaciones móviles como vehículos<br />

de todo tipo, hasta generadores<br />

de calor y energía en<br />

aplicaciones estacionarias para<br />

empresas, hospitales, zonas residenciales,<br />

etc. Los futuros sistemas<br />

energéticos dispondrán de<br />

conversores mejorados de energía<br />

convencional basados en el<br />

hidrógeno (motores de combustión<br />

interna, motores Stirling o<br />

turbinas), así como otros vectores<br />

energéticos (calor y electricidad<br />

producidos directamente a<br />

partir de renovables y biocarburantes<br />

para el transporte).<br />

TECNALIA Energía, consciente<br />

de las ventajas del hidrógeno como<br />

vector energético, está trabajando<br />

en el desarrollo de estas<br />

tecnologías a través de proyectos<br />

nacionales e internacionales.<br />

Para ello, TECNALIA aborda el<br />

desarrollo de las Tecnologías implicadas<br />

en toda la cadena del<br />

Hidrógeno: Producción; Almacenamiento;<br />

Seguridad y Desarrollo<br />

de Materiales y Componentes<br />

para Pilas de Combustible y Electrolizadores.<br />

●<br />

a fondo<br />

Hidrogenoa eta<br />

erregai-pilak<br />

Erregai fosilen erreserbak gero<br />

eta txikiagoak direnez, euren<br />

errekuntzak ingurumenean arazoak<br />

sortzen dituenez eta hurrengo<br />

hamarkadetan energiaeskariaren<br />

hazkuntzari aurre<br />

egin behar zaionez, alternatiba<br />

energetiko berriak bilatu behar<br />

izan dira azkar-azkar. Testuinguru<br />

horretan, hidrogenoa<br />

hautagai egokietakoa bat da<br />

bektore energetiko moduan,<br />

abantaila eta aplikazio ugari<br />

dauzkalako. Hidrogenoa unibertsoko<br />

osagai ugariena da,<br />

baina baliabide naturala ez denez,<br />

beste lehengai batzuen bidez<br />

lortu behar da. Horretarako,<br />

zenbait eraldaketa egin behar<br />

direnez, lehen mailako<br />

energia-iturri bat edo beste<br />

kontsumitu beharra dago.<br />

Oro har, hidrogenoa biltegiratzeko<br />

oinarrizko hiru modu<br />

daude: gas moduan biltegiratzen<br />

da presiozko edukiontzietan,<br />

likido moduan biltegiratzen<br />

da gordailu kriogenikoetan<br />

eta xurgapen bidez biltegiratzen<br />

da. Karbonozko nanohodietan<br />

biltegiratzea sekulako<br />

iraultza izango litzateke hidro-<br />

genoa gordetzeko teknologiaren<br />

arloan. Duela zenbait urte,<br />

hidrogeno-kopuru handiak grafitozko<br />

tutu-erako egitura txikitxikietan<br />

gorde zitezkeela aurkitu<br />

zuten.<br />

Erregai-pilak<br />

Erregai-pilak sistema elektrokimikoak<br />

dira, eta, bertan, erreakzio<br />

kimikoaren energia eraginkortasun<br />

handiko (%45-<br />

65eko) elektrizitate bihurtzen<br />

da zuzenean eta beroa zein ura<br />

baino ez ditu sortzen azpiproduktu<br />

moduan. Erregai-pilek<br />

elektrizitatearen bidez bananbanan<br />

konektatutako zenbait<br />

erregai-gelaxka dituzte osagai.<br />

Erregai-pilak erabilitako elektrolito-motaren<br />

arabera sailkatzen<br />

dira, eta era askotako<br />

produktuetan ezarri daitezke:<br />

gailu eramangarriak (erabilitako<br />

pilak txikiak dira), aplikazio<br />

mobilak (era guztietako ibilgailuak)<br />

eta beroaren zein energiaren<br />

sorgailuak enpresetarako,<br />

ospitaleetarako, egoitzaeremuetarako…<br />

aplikazio<br />

egonkorretan. Etorkizuneko<br />

sistema energetikoek ohiko<br />

energiadun bihurgailu hobetuak<br />

izango dituzte, eta hidrogenoan<br />

oinarrituko dira (barruko<br />

errekuntza bidezko motorrak,<br />

Stirling motorrak edo turbinak).<br />

Era berean, beste bektore<br />

energetiko batzuk ere<br />

izango dituzte (garraiorako berriztagarrien<br />

eta bioerregaien<br />

bidez zuzenean sortutako beroa<br />

eta elektrizitatea).<br />

TECNALIA-Energiak badaki hidrogenoak<br />

abantaila handiak<br />

eskaintzen dituela bektore<br />

energetiko moduan. Hori dela<br />

eta, teknologia horiek garatzen<br />

ari da nazio-mailako eta nazioarteko<br />

proiektuen bitartez. Horretarako,<br />

hidrogenoaren kate<br />

osoan inplikatutako teknologiak<br />

garatzen ditu TECNALIAk:<br />

ekoizpena, biltegiratzeko prozesua,<br />

segurtasuna eta erregaipiletarako<br />

zein elektrolizatzaileetarako<br />

materialen eta osagaien<br />

garapena. ●


sectores<br />

sektoreak<br />

AEROSPACE AEROSPACE<br />

Aerotrends difunde las<br />

tendencias aeronáuticas<br />

TECNALIA-Aeroespace ha desempeñado<br />

un papel relevante<br />

en el congreso Aerotrends, presidiendo<br />

la sesión dedicada a<br />

conocer las tendencias aeronáuticas<br />

desde los principales<br />

actores del sector y las estrategias<br />

del futuro programa europeo<br />

aeronáutico. Este certamen,<br />

organizado por el cluster vasco<br />

aeroespacial, ha sido diseñado<br />

como un punto de encuentro<br />

entre las empresas del sector, y<br />

ha permitido establecer los contactos<br />

para la preparación de<br />

proyectos europeos. Fabricantes<br />

de aviones, helicópteros, aviones<br />

de negocios, no tripulados,<br />

de motores y de satélites espaciales,<br />

así como fabricantes de<br />

sistemas y equipos, simuladores<br />

y piezas de recambio para aeronáutica,<br />

etc, se dieron cita el pasado<br />

octubre en el foro que reunió<br />

a fabricantes que desean<br />

ampliar su red de proveedores.<br />

TECNALIA-Aerospace estuvo<br />

igualmente presente con stands<br />

en el amplio escaparate que<br />

mostraba las actividades y servicios<br />

ofrecidos por sus centros<br />

Reunión de la Federación<br />

Astronáutica Mundial (IAC)<br />

El Congreso de la Federación Astronáutica<br />

Mundial (IAC) se celebró<br />

en Valencia durante la primera<br />

semana de octubre. TECNALIA-<br />

Aerospace informó sobre tecnologías<br />

dirigidas a presentar proyectos<br />

de desarrollo de materiales y<br />

tecnología espacial, realizadas en<br />

colaboración con la Agencia Espacial<br />

Europea. Jesús Marcos, director<br />

de TECNALIA-Aerospace,<br />

expuso conceptos relativos a protecciones<br />

térmicas de cápsulas de<br />

re-entrada, plataformas y cajas<br />

electrónicas con materiales multi-<br />

TECNALIA Aerospace contó con un stand propio en la Feria Aerotrends.<br />

TECNALIA-Aerospacek bere erakustokia izan zuen Aerotrends Azokan.<br />

tecnológicos. Además de TEC-<br />

NALIA-Aerospace, acudieron<br />

empresas como Aernnova, Airbus,<br />

Eurocopter, ITP, Eads-Casa<br />

y Sener. Los fabricantes manifestaron<br />

su interés en encontrar<br />

soluciones para sus necesidades<br />

de subcontratación en torno a<br />

líneas de trabajo como mecanizado,<br />

ingeniería y montaje y ensamblaje<br />

electrónico, entre<br />

otras. ●<br />

funcionales, transferencia de tecnología<br />

espacial en España y componentes<br />

cerámicos de motores<br />

de propulsión. TECNALIA-Aerospace<br />

estuvo presente en el stand<br />

español conjuntamente con Proespacio,<br />

INTA y CDTI.<br />

El IAC es el congreso mundial<br />

más importante del sector espacial,<br />

con más de 3.000 participantes,<br />

100 expositores y 20 sesiones<br />

paralelas en las que se abordan<br />

cuestiones tan diversas como el<br />

derecho espacial o la búsqueda<br />

de vida extraterrestre. ●<br />

Aerotrendsek joera<br />

aeronautikoen berri eman du<br />

TECNALIA-Aerospacek zeregin<br />

garrantzitsua izan du Aerotrends<br />

Biltzarrean. Izan ere,<br />

sektoreko eragile nagusien bidez<br />

joera aeronautikoak eta<br />

Europako Aeronautikako etorkizuneko<br />

Programako estrategiak<br />

ezagutzeko saioa zuzendu<br />

du.<br />

Biltzarra Euskal Kluster Aeroespazialak<br />

antolatu du, sektoreko<br />

enpresentzako elkargune<br />

Munduko Federazio<br />

Astronautikoaren (IACen) bilera<br />

Munduko Federazio Astronautikoaren<br />

(IACen) Biltzarra Valentzian egin<br />

zen urriko lehen astean. TECNALIA-<br />

Aerospacek materialen eta teknologia<br />

espazialaren garapenerako<br />

proiektuak aurkezteko teknologiei<br />

buruzko informazioa eskaini zuen.<br />

Hain zuzen ere, Europako Agentzia<br />

Espazialarekin batera garatzen ditu.<br />

Jesús Marcosek, TECNALIA-Aerospaceko<br />

zuzendariak, honako hauei<br />

buruzko kontzeptuak azaldu zituen:<br />

berriro sartzeko kapsulen babes<br />

termikoak, funtzio anitzeko<br />

materialak dituzten plataformak<br />

moduan diseinatu da eta Europako<br />

proiektuak prestatzeko<br />

harremanak ezartzeko aukera<br />

eskaini du. Hegazkinen, helikopteroen,negozio-hegazkinen,<br />

tripulatu gabeko hegazkinen,<br />

motor eta satelite espazialen<br />

ekoizleak eta aeronautikarako<br />

sistemen, ekipoen, simulagailuen<br />

eta ordezko piezen<br />

ekoizleak urrian elkartu<br />

ziren hornitzaileen sarea handitu<br />

nahi zuten ekoizleentzat<br />

antolatutako foroan. TECNA-<br />

LIA-Aeroespace ere bertan<br />

egon zen, eta erakustokia jarri<br />

zuen bere zentro teknologikoek<br />

eskainitako jarduerak eta<br />

zerbitzuak erakusten zituen<br />

erakusleiho zabalean. TECNA-<br />

LIA-Aeroespace ez ezik, Aernnova,<br />

Airbus, Eurocopter, ITP,<br />

Eads-Casa eta Sener enpresak<br />

ere egon ziren bertan. Ekoizleek<br />

euren azpikontratazio-premietarako<br />

irtenbideak bilatu<br />

nahi zituzten honako lan-lerro<br />

hauetan: mekanizazioa, ingeniaritza<br />

eta muntaia zein<br />

mihiztaketa elektronikoa, besteak<br />

beste. ●<br />

eta kutxa elektronikoak, teknologia<br />

espazialaren transferentzia Espainian<br />

eta propultsio bidezko motorren<br />

osagai zeramikoak. TECNALIA-<br />

Aerospace Espainiako erakustokian<br />

egon zen, Proespaciorekin, INTArekin<br />

eta CDTIrekin batera.<br />

IAC sektore espazialeko munduko<br />

biltzar garrantzitsuena da, 3.000tik<br />

gora parte-hartzaile, 100 erakusketari<br />

eta aldi bereko 20 saio dituelako.<br />

Bertan, gainera, zuzenbide espaziala<br />

edo bizitza estralurtarren bilaketa<br />

dira hizpide nagusiak, besteak<br />

beste. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 21


22<br />

infotecnalia<br />

Si la transferencia tecnológica es<br />

clave para el desarrollo de la innovación,<br />

su necesidad es imperiosa<br />

en un sector tan competitivo como<br />

el del transporte. El Congreso<br />

TRANSFAC sobre Soluciones Innovadoras<br />

para la Industria del Transporte<br />

(Automoción, Aeronáutica y<br />

Ferrocarril), celebrado en San Sebastián,<br />

se ha revelado como el<br />

primer y esperado certamen para<br />

compartir las innovaciones y promover<br />

la transferencia transversal<br />

de tecnología, en la búsqueda de<br />

un aprovechamiento óptimo de<br />

soluciones que cubran las necesidades<br />

subsectoriales del transporte.<br />

TRANSFAC´06 se ha perfilado<br />

como una oportunidad única para<br />

afrontar los principales retos en<br />

cuanto a seguridad, confort, calidad<br />

medioambiental, optimización<br />

de los materiales y mejora de<br />

los servicios y prestaciones para el<br />

usuario. Organizado por TECNA-<br />

LIA y TMS, el Congreso Internacio-<br />

El diseño y concepción de los automóviles<br />

de Epsilon Euskadi,<br />

centro de alto rendimiento en<br />

tecnología automovilística , se verá<br />

reforzado con la colaboración<br />

y soporte tecnológico de TECNA-<br />

LIA-Automoción. El acuerdo firmado<br />

entre ambas entidades<br />

permitirá el trabajo conjunto en<br />

el desarrollo de actividades de<br />

I+D+i en el ámbito de la automoción<br />

de alta competición.<br />

Este convenio prevé proyectos<br />

conjuntos sobre diseño, fabricación<br />

y experimentación de diferentes<br />

elementos del vehículo. El<br />

más inmediato, la puesta a punto<br />

del vehículo que competirá en Le<br />

Mans en 2007. Dentro de sus actividades<br />

de formación técnica y<br />

profesional destaca su Máster de<br />

2ºsemestre2006<br />

sectores sektoreak<br />

AUTOMOCIÓN AUTOMOZIOA<br />

TRANSFAC '06, soluciones<br />

innovadoras para la<br />

industria del Transporte<br />

nal del Transporte ha brillado por<br />

el contenido de sus ponencias técnicas,<br />

a cargo de las empresas de<br />

mayor peso del sector. Las soluciones<br />

propuestas, que están ya en<br />

aplicación industrial o lo estarán<br />

en los próximos años, fueron los<br />

grandes alicientes de una cita que<br />

volverá a repetirse en 2009 en Estados<br />

Unidos. TRANSFAC fue escenario<br />

para la presentación del programa<br />

de apoyo a la innovación y<br />

avances en las industrias del transporte<br />

de la UE. ●<br />

I+D+Espectáculo con Epsilon<br />

Euskadi, presente en Le Mans<br />

Especialización Técnica en Competición<br />

Automovilística, único<br />

en su género. Alumnos de este<br />

programa formativo podrán realizar<br />

su proyecto de fin de carrera<br />

en colaboración con TECNALIA-<br />

Automoción. ●<br />

2006ko TRANSFAC,<br />

garraioaren industriarako<br />

irtenbide berritzaileak<br />

La inaguración de TRANSFAC estuvo presidida por el alcalde Odón Elorza.<br />

Odón Elorza alkatea TRANSFACeko irekiera-ekitaldiko buru izan zen.<br />

Berrikuntza garatzeko orduan<br />

teknologia transferitzea oso-oso<br />

garrantzitsua bada, bere premia<br />

ezinbestekoa da garraioarena<br />

bezain lehiakorra den sektorean.<br />

Garraioaren Industriarako (automobilgintzarako,aeronautikarako<br />

eta trenerako) Irtenbide Berritzaileei<br />

buruzko TRANSFAC<br />

Biltzarra Donostian egin da, eta<br />

ikusmin handia sortu duen lehen<br />

erakusketa izan da, berrikuntzak<br />

partekatzeko eta teknologiaren<br />

zeharkako transferentzia susta-<br />

El acuerdo fue ratificado por directivos de TECNALIA y Epsilon Euskadi.<br />

TECNALIAko eta Epsilon Euskadiko zuzendariek hitzarmena berretsi zuten.<br />

Epsilon Euskadi goi-errendimenduko<br />

zentroa da automobilgintzako<br />

teknologian, eta bere ibilgailuen<br />

diseinua eta ezaugarriak sendotu<br />

egingo dira, TECNALIA-Automobilgintzaren<br />

lankidetzari eta<br />

euskarri teknologikoari esker. Bi<br />

tzeko, garraioko azpisektoreen<br />

premiei aurre egiteko moduko irtenbideen<br />

ustiapen egokia bilatzean.<br />

TRANSFAC´06 aukera<br />

aparta izan da, segurtasunaren,<br />

erosotasunaren, ingurumen-kalitatearen,<br />

materialen hobekuntzaren<br />

eta erabiltzaileentzako<br />

zerbitzu zein prestazioen hobekuntzaren<br />

arloko erronka nagusiei<br />

aurre egiteko. Garraioare4n<br />

Nazioarteko Biltzarra TECNALIAk<br />

eta TMSk antolatu dute, eta oso<br />

hitzaldi tekniko interesgarriak eskaini<br />

ditu, sektorean zeresan<br />

handiena duten enpresen eskutik.<br />

Proposatutako irtenbideak<br />

aplikazio industrialean daude<br />

edo egongo dira hurrengo urteetan,<br />

eta hizpide nagusiak izan ziren<br />

2009. urtean AEBetan berriro<br />

egingo den biltzarrean.<br />

TRANSFACen bertan, EBko garraioaren<br />

industrietan berrikuntza<br />

eta aurrerapenak sustatzeko<br />

programa aurkeztu zuten. ●<br />

I+G+Ikuskizuna Le Mansen<br />

egondateko Epsilon Euskadirekin<br />

erakundeen artean sinatutako hitzarmenaren<br />

arabera, batera lan<br />

egingo dute, goi-lehiaketako automobilgintzaren<br />

arloan I+G+b-ko<br />

jarduerak garatzeko asmoz.<br />

Hitzarmen horri esker, baterako<br />

proiektuak egingo dituzte ibilgailuko<br />

zenbait osagairen diseinuan,<br />

ekoizpenean eta saiakuntzan.<br />

Hasteko, 2007. urtean Le Mansen<br />

lehiatuko den ibilgailua prestatuko<br />

dute. Prestakuntza tekniko eta<br />

profesionalerako jardueren artean,<br />

Automobil Lehiaketako Espezializazio<br />

Teknikorako Masterra<br />

nabarmentzen da, arlo horretako<br />

bakarra da-eta. Prestakuntza-programa<br />

horretako ikasleek ikasketen<br />

amaierako proiektua egin ahal<br />

izango dute TECNALIA-Automobilgintzarekin<br />

batera. ●


sectores sektoreak<br />

CONSTRUCCIÓN ERAIKUNTZA<br />

Proyecto PROMETEO, llega la<br />

revolución de los materiales<br />

TECNALIA-Construcción apuesta<br />

por la innovación en el campo<br />

de los materiales de construcción<br />

como vía para la creación<br />

de nuevas oportunidades<br />

de negocio. Con este objetivo,<br />

participa en el proyecto "Prometeo",<br />

el más ambicioso de<br />

investigación del CDTI destinado<br />

a romper las reglas actuales<br />

en la construcción de edificaciones,<br />

dentro del Programa<br />

CENIT de la iniciativa INGENIO<br />

2010.<br />

"Prometeo", que simboliza el<br />

reto de la lucha contra el conocimiento<br />

establecido, es un proyecto<br />

revolucionario para crear<br />

nuevo conocimiento y tecnologías<br />

inteligentes con la idea de<br />

inventar materiales más ligeros,<br />

con mayor facilidad de construcción<br />

y multifuncionales. El<br />

proyecto está liderado por Ac-<br />

ciona Infraestructuras y tiene<br />

un presupuesto superior a 30<br />

millones de euros. El objetivo es<br />

la creación de los materiales de<br />

construcción del futuro que han<br />

de hacer posible la edificación<br />

sostenible del mañana.<br />

La base serán los materiales orgánicos<br />

y cerámicos, orientados<br />

a la mejora de la productividad<br />

potenciando el negocio en el<br />

ámbito de una edificación más<br />

sostenible, que permita mejorar<br />

los aspectos de productividad,<br />

calidad, seguridad, eficiencia<br />

energética y habitabilidad. La<br />

participación de TECNALIA-<br />

Construcción se centra en la investigación<br />

en nanocomposites<br />

de matriz polimérica, e incluirá<br />

tanto desarrollos de simulación<br />

y modelización computacional,<br />

como de desarrollo experimental.<br />

●<br />

PROMETEO Proiektua,<br />

materialen iraultza heldu da<br />

TECNALIA-Eraikuntzak berrikuntzaren<br />

aldeko apustua egin<br />

du eraikuntzako materialen arloan,<br />

negozio-aukera berriak<br />

sortzeko asmoz. Helburu hori<br />

betetzeko, "Prometeo" Proiektuan<br />

parte hartzen du. CDTIren<br />

asmo handiko ikerketa-proiektua<br />

da, eta gaur egungo arauak<br />

hautsi nahi ditu eraikinen eraikuntzan,<br />

INGENIO 2010 ekimeneko<br />

CENIT Programaren barruan.<br />

"Prometeo" ezarritako ezagutzaren<br />

aurkako borrokaren sinboloa<br />

da. Proiektu iraultzailea<br />

da, eta ezagutza berria zein<br />

teknologia adimendunak sortzea<br />

dauka helburu, material<br />

arinagoak, errazago eraikitzekoak<br />

eta funtzio anitzekoak asmatu<br />

ahal izateko. Proiektua<br />

Acciona Infraestructuras enpresaren<br />

aitzindaritzapean dago,<br />

eta 30 milioi eurotik gorako aurrekontua<br />

dauka. Bere helburua<br />

etorkizuneko eraikuntzako materialak<br />

sortzea da, behar-beharrezkoak<br />

izango direlako biharetziko<br />

eraikuntza iraunkorra<br />

egia bihurtu ahal izateko.<br />

Material organikoak eta zeramikoak<br />

oinarria izango dira, eta<br />

emankortasuna hobetzea eta<br />

iraunkorragoa den eraikuntzaren<br />

arloko negozioa sustatzea<br />

dute helburu. Horiek horrela,<br />

produktibitatea, kalitatea, segurtasuna,<br />

energiaren eraginkortasuna<br />

eta bizigarritasuna<br />

hobetu ahal izango dira. TEC-<br />

NALIA-Eraikuntzak matrize polimerikodun<br />

nanokonposatuak<br />

ikertzen ditu, eta, aldi berean,<br />

simulazioaren nahiz modelizazio<br />

konputazionalaren garapenak<br />

eta saiakuntzazko garapena<br />

izango ditu aztergai. ●<br />

Fachada del emblemático Teatro Campos Elíseos, en el centro de Bilbao.<br />

Bilboko erdialdean dagoen Campos Elíseos Antzoki ospetsuaren fatxada.<br />

Rehabilitación<br />

del Teatro<br />

Campos<br />

Elíseos<br />

de Bilbao<br />

TECNALIA-Construcción ha realizado<br />

el diagnóstico, redacción del<br />

proyecto y dirección de obra de la<br />

ampliación y rehabilitación del<br />

Teatro Campos Elíseos de Bilbao,<br />

construido en 1907 y declarado<br />

Bien de Interés Cultural. El teatro<br />

se convertirá en un centro de innovación<br />

y vanguardia artística, al<br />

ser de SGAE, motivo por el que<br />

cuenta con ampliación vertical en<br />

altura de sala, mediante la adición<br />

de dos nuevos pisos para sede de<br />

la sociedad y sala de ensayos, y la<br />

creación de un sótano para alojamiento<br />

de instalaciones. El complejo<br />

crece también en altura en la<br />

caja escénica y con la creación de<br />

almacenes y camerinos en la planta<br />

baja. Sus elementos más singulares<br />

desde el punto de vista histórico<br />

son la fachada modernista y el<br />

interior de la sala, cuya conservación<br />

y restauración resulta imprescindible.<br />

●<br />

Bilboko<br />

Campos<br />

Elíseos<br />

Antzokiaren<br />

zaharberrikuntza<br />

TECNALIA-Eraikuntzak diagnostikoa<br />

egin du, proiektua idatzi du eta<br />

lanak zuzendu ditu, 1907an Bilbon<br />

eraikitako eta Interes Kulturaleko<br />

Ondasun izendatutako Campos Elíseos<br />

Antzokia handiagotu eta zaharberritu<br />

ahal izateko. Antzokia<br />

SGAErena da, eta berrikuntzako<br />

zein abangoardia artistikoko zentroa<br />

izango da. Handipena, hain zuzen<br />

ere, bertikala izango da aretoaren<br />

mailan, eta, horretarako, bi solairu<br />

berri erantsiko dizkiote, sozietatearen<br />

egoitza nagusia eta entseguen<br />

aretoa jartzeko. Era berean,<br />

instalazioak jartzeko sotoa ere sortuko<br />

dute. Guneko kaxa eszenikoa<br />

ere garaiagoa izango da, eta biltegiak<br />

zein aldagelak jarriko dira beheko<br />

solairuan. Ikuspegi historikoari<br />

begira, fatxada modernista eta<br />

aretoaren barruko aldea dira osagai<br />

esanguratsuenak. Hori dela eta,<br />

ezinbestekoa da osagaiok artatzea<br />

eta zaharberritzea. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 23


24<br />

infotecnalia<br />

2ºsemestre2006<br />

sectores sektoreak<br />

FUNDICIÓN GALDAKETA<br />

Castpress inaugura su<br />

planta de Irun (Gipuzkoa)<br />

TECNALIA-Fundición ha inaugurado<br />

en Irun (Gipuzkoa) su nueva<br />

Unidad de Innovación, Castpress,<br />

orientada a prestar un<br />

servicio integral a la industria<br />

española de la fundición inyectada.<br />

Esta Unidad prevé incorporar<br />

de manera competitiva las<br />

tecnologías de futuro en la fundición<br />

de aleaciones ligeras por<br />

inyección. Castpress ha sido posible<br />

gracias al respaldo de diversas<br />

asociaciones de fundidores,<br />

apoyo que prevé incrementar<br />

para ofrecer un servicio exclusivo<br />

y de calidad en el ámbito<br />

de la fundición inyectada.<br />

En el acto intervinieron el presidente<br />

de TECNALIA, José María<br />

Echarri; el director general de<br />

FEAF, Ignacio Saenz de Gorbea;<br />

el viceconsejero vasco de Tecnología<br />

y Desarrollo Industrial, Iñaki<br />

Telletxea, y María Callejón, directora<br />

general de política de la<br />

pyme del Ministerior de Industria,<br />

Turismo y Comercio, entre<br />

otras autoridades. Los objetivos<br />

estratégicos de este proyecto<br />

son la innovación en proyectos<br />

maduros y la consolidación de<br />

la alianza con CTIF (Francia) y<br />

CQRDA (Canadá). En suma, dar<br />

apoyo integral al sector. ●<br />

Castpress ofrece desde Irún apoyo tecnológico intregral al sector.<br />

Castpressek babes teknologiko integrala eskaintzen dio sektoreari Irunetik bertatik.<br />

Castpressek Irungo<br />

(Gipuzkoako) lantegia ireki du<br />

TECNALIA-Galdaketak Gipuzkoako<br />

Irunen ireki du Berrikuntza Unitate<br />

berria, Castpress, alegia, eta<br />

injektatutako galdaketaren industria<br />

espainiarrari zerbitzu integrala<br />

eskaintzea dauka helburu. Unitatearen<br />

aurreikuspenen arabera,<br />

etorkizuneko teknologiak lehiakortasunez<br />

erabiltzen hasiko da<br />

injekzio bidezko aleazio arinen<br />

galdaketan. Castpress sortzeko,<br />

galdatzaileen elkarteen babesa<br />

lortu behar izan da, eta babes hori<br />

areagotu egingo da, injekzio bidezko<br />

galdaketaren arloan kalitateko<br />

zerbitzu bakarra eskaini ahal<br />

izateko. Ekitaldian, TECNALIAko<br />

presidenteak, José María Echarrik,<br />

FEAko zuzendari nagusiak, Ignacio<br />

Saenz de Gorbeak, Teknologia<br />

eta Industria Garapeneko euskal<br />

sailburuordeak, Iñaki Telletxeak,<br />

eta Industria, Turismo eta Merkataritza<br />

Ministerioko ETEen Politikako<br />

zuzendari nagusiak, María<br />

Callejónek, parte hartu zuten,<br />

besteak beste. Hain zuzen ere,<br />

proiektu helduetako berrikuntza<br />

eta Frantziako CTIFrekin nahiz Kanadako<br />

CQRDArekin sinatutako<br />

itunaren finkapena dira proiektuaren<br />

helburu estrategikoak. Azken<br />

batean, babes integrala eman<br />

nahi dio sektoreari. ●<br />

TECNALIA tuvo una participación destacada en el Congreso de Fundidores.<br />

TECNALIAk partaidetza nabarmena izan zuen Munduko Galdatzaileen Biltzarrean.<br />

Congreso Mundial de<br />

Fundidores y Europam 2006<br />

En la última edición del Congreso<br />

Mundial de Fundición, organizado<br />

por la World Foundry Organization,TECNALIA-Fundición<br />

ha presentado por segundo<br />

año consecutivo un paper y un<br />

poster relacionados con un proyecto<br />

sobre la caracterización<br />

para uso virtual avanzado en el<br />

sector de la fundición. El proyecto<br />

presentado por TECNA-<br />

LIA-Fundición consistió en el<br />

uso de un material estrella de<br />

Ashland para una doble función<br />

(macho-manguito) en un molde<br />

de fundición que produce piezas<br />

de automoción. Es la consecuencia<br />

de una caracterización<br />

Munduko Galdatzaileen Biltzarraren<br />

azken edizioa World<br />

Foundry Organizationek antolatu<br />

du. Bertan, TECNALIA-Galdaketak<br />

bigarren urtez jarraian<br />

aurkeztu ditu galdaketaren sektoreko<br />

erabilera birtual aurreraturako<br />

karakterizazioari buruzko<br />

proiektuarekin zerikusia daukaten<br />

papera eta posterra. TEC-<br />

NALIA-Galdaketak aurkeztutako<br />

proiektuak Ashlandeko material<br />

izarraren erabilera sustatuko du<br />

funtzio bikoitzerako (arra/zorroa),<br />

automobilgintzako piezak<br />

ekoizten dituen galdaketa-moldean.<br />

Aldez aurretik, ordea, karakterizazio<br />

birtuala egin dute<br />

virtual previa en proyectos anteriores,<br />

desarrollados en la planta<br />

piloto de Irun para la propia<br />

Ashland. En el proyecto se ha<br />

utilizado el cálculo inverso de<br />

ProCAST, siendo pioneros en<br />

Europa en el uso de estas avanzadas<br />

tecnologías de simulación<br />

aplicadas al mundo de la fundición.<br />

Por otro lado, TECNALIA-Fundición<br />

ha participado en el Congreso<br />

EUROPAM-06, de usuarios<br />

de herramientas de simulación,<br />

organizado en Toulouse<br />

por ESI-Group. En este foro,<br />

presentó un trabajo sobre Cálculo<br />

inverso en simulación. ●<br />

Munduko Galdatzaileen<br />

Biltzarra eta Europam 2006<br />

Ashlandeko bertako beste<br />

proiektu batzuetan, Irungo lantegi<br />

eredugarrian. Proiektuan,<br />

ProCASTen alderantzizko kalkulua<br />

erabili dutenez, Europan aitzindariak<br />

dira galdaketaren arloan<br />

ezarritako simulazio-teknologia<br />

aurreratuok erabiltzeko orduan.<br />

Bestetik, TECNALIA-Galdaketak<br />

EUROPAM-06 Biltzarrean parte<br />

hartu du. Simulazio-tresnen erabiltzaileentzako<br />

biltzarra da, eta<br />

ESI-Groupek antolatu du Toulousen.<br />

Foro honetan, simulazioko<br />

alderantzizko kalkuluari<br />

buruzko lana aurkeztu zuen<br />

TECNALIAk. ●


sectores sektoreak<br />

NAVAL, MARÍTIMO Y PESQUERO ONTZIGINTZA, ITSASOA ETA ARRANTZA<br />

El científico Xabier Irigoien<br />

colabora en un estudio sobre<br />

el calentamiento global<br />

Los océanos del planeta absorberán<br />

un 22% menos de CO2 por el<br />

aumento de temperatura de la Tierra<br />

producido por el cambio climático,<br />

según un estudio realizado<br />

bajo la coordinación del investigador<br />

del Instituto Oceanográfico de<br />

Gijón, Ángel López-Urrutia y en el<br />

que participa Xabier Irigoien, de<br />

TECNALIA. La investigación, que<br />

acaba de publicar la revista «Proceedings<br />

of the National Academy<br />

of Sciences» (PNAS), concluye que<br />

la diferencia neta entre el carbono<br />

que absorben las plantas marinas y<br />

el que respiran todos los organismos<br />

vivos de los océanos se reducirá<br />

según aumente la temperatura,<br />

por lo que el mar podría reducir<br />

su absorción de CO2 en un 22%<br />

lo que representa una tercera parte<br />

del total mundial de emisiones<br />

actuales de este gas por actividades<br />

industriales. Esta teoría tiene<br />

una utilidad esencial en el desarrollo<br />

de modelos de predicción del<br />

cambio climático, ya que los cálculos<br />

sugieren que la incorporación<br />

de estos efectos en los modelos<br />

actuales podría modificar las predicciones<br />

que se tienen en la ac-<br />

El pasado 2 de junio tuvo lugar<br />

en el Aquarium de Donostia-<br />

San Sebastián el acto de presentación<br />

del “Master Europeo<br />

de Medio Ambiente y Recursos<br />

Marinos”, organizado conjuntamente<br />

por TECNALIA, la Universidad<br />

del País Vasco, la Universidad<br />

de Southampton, la<br />

Universidad Bordeaux I y la Fundación<br />

Oceanográfica de Gipuzkoa.<br />

Este Master significa<br />

un paso importante en la formación<br />

específica de los jóvenes<br />

en materia de investigación<br />

oceanográfica, y un considera-<br />

tualidad. El<br />

desarrollo de<br />

estas predicciones<br />

se lleva<br />

a cabo<br />

mediante<br />

complejos<br />

modelos que<br />

sintetizan el<br />

efecto de numerososfactores.<br />

Lo que<br />

el trabajo sugiere<br />

es que<br />

futuros modelos<br />

deberán incorporar esta respuesta<br />

diferencial de las plantas y<br />

los organismos no fotosintetizadores<br />

a aumentos en la temperatura.<br />

Por otro lado, el Dr. Lorenzo Motos,<br />

Director de la Unidad de Investigación<br />

Marina de TECNALIA,<br />

y el Profesor Douglas Wilson del<br />

Instituto para la Gestión Pesquera<br />

y Costera Hirstshals (Dinamarca),<br />

han coordinado una importante<br />

labor de identificación del conocimiento<br />

existente actualmente para<br />

la gestión pesquera, y la manera<br />

que se utiliza para realizar el consejo<br />

científico de gestión. ●<br />

Máster Europeo en Medio<br />

Ambiente y Recursos Marinos<br />

ble esfuerzo de todos los organizadores<br />

por conseguir unos<br />

contenidos adecuados a la demanda<br />

actual de investigación,<br />

con un profesorado de primer<br />

nivel internacional. ●<br />

Planetako<br />

ozeanoek<br />

%22 CO2<br />

gutxiago xurgatuko<br />

dute,<br />

eguraldiaren<br />

aldaketaren<br />

ondorioz Lurrarentenperaturak<br />

gora<br />

egingo duelako,<br />

Ángel<br />

López-Urrutia<br />

Gijoneko<br />

Institutu Ozeanografikoko<br />

ikertzailearen koordinaziopean<br />

egindako azterlanaren<br />

arabera. Bertan, gainera, TECNA-<br />

LIAKO ikertzailea den Xabier Irigoienek<br />

parte hartzen du. «Proceedings<br />

of the National Academy of Sciences»<br />

(PNAS) aldizkariak argitaratu<br />

berri duen ikerketako ondorioak<br />

kontuan hartuta, itsas landareek<br />

xurgatzen duten karbonoaren eta<br />

ozeano guztietako organismo bizidun<br />

guztiek arnasten duten karbonoaren<br />

arteko alde garbia murriztu<br />

egingo da, tenperaturak gora egiten<br />

duen neurrian. Hori dela eta,<br />

itsasoak %22 CO2 gutxiago xurga-<br />

Xabier Irigoien, investigador de TECNALIA.<br />

Xabier Irigoien, TECNALIAko ikertzailea.<br />

Xabier Irigoien zientzialaria<br />

beroketa orokorrari buruzko<br />

azterlanean ari da lanean<br />

Ingurumeneko eta Itsas Baliabideetako<br />

Europako Masterra<br />

Ekainaren 2an, Donostiako<br />

Aquariumean egin zen “Ingurumeneko<br />

eta Itsas Baliabideetako<br />

Europako Masterra” aurkezteko<br />

ekitaldia. Honako hauexek<br />

izan ziren antolatzaileak: TEC-<br />

tuko du, hau da, industriaren arloko<br />

jardueren ondorioz sortutako<br />

gasaren gaur egungo igorpen guztien<br />

herena. Teoria hori funtsezkoa<br />

da eguraldiaren aldaketa iragartzeko<br />

ereduen garapenean, kalkuluen<br />

arabera ondorio horiek gaur egungo<br />

ereduetan kontuan hartuz gero<br />

egungo iragarpenak aldatu litezkeelako.<br />

Iragarpen horiek eredu korapilotsuen<br />

bidez garatzen dira, eta<br />

hainbat faktoreren eragina laburtzen<br />

dute. Lanak iradokitzen duenez,<br />

etorkizuneko ereduek oso<br />

kontuan hartu beharko dute landareek<br />

eta fotosintesirik egiten ez duten<br />

organismoek tenperaturaren<br />

gorakadaren aurrean emandako<br />

erantzun diferentziala.<br />

Bestetik, Lorenzo Motos doktoreak,<br />

TECNALIAko Itsas Ikerketarako Unitateko<br />

zuzendariak eta Danimarkako<br />

Hirstshalseko Arrantza eta Kostalde<br />

Kudeaketarako Institutuko<br />

Douglas Wilson irakasleak oso lan<br />

garrantzitsua koordinatu dute, gaur<br />

egun arrantza-kudeaketarako dagoen<br />

ezagutza zehazteko eta Kudeaketako<br />

Kontseilu Zientifikoa<br />

egitean nola erabili behar den jakiteko.<br />

●<br />

NALIA, Euskal Herriko Unibertsitatea,<br />

Southamptoneko Unibertsitatea,<br />

Bordeauxeko I. Unibertsitatea<br />

eta Gipuzkoako<br />

Fundazio Ozeanografikoa. Masterra,<br />

hain zuzen ere, ikerketa<br />

ozeanografikoaren arloan<br />

emandako urrats handia da<br />

gazteentzako prestakuntza bereziari<br />

begira. Bestetik, antolatzaile<br />

guztiek ahalegin handia<br />

egin dute, gaur egungo ikerketa-eskariaren<br />

araberako edukiak<br />

eskaintzeko eta nazioartean<br />

lehen mailakoak diren irakasleak<br />

ekartzeko. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 25


26<br />

infotecnalia<br />

2ºsemestre2006<br />

sectores sektoreak<br />

TICs IKTak<br />

Servicios de banda<br />

ancha para todos<br />

Más de 120 expertos europeos,<br />

bajo la coordinación de TECNA-<br />

LIA, se han reunido en Bilbao para<br />

trabajar en el desarrollo de la<br />

Banda Ancxha europea, dentro<br />

del Proyecto Europeo MUSE. El<br />

objetivo de la reunión fue alcanzar<br />

un consenso sobre las futuras<br />

redes de acceso en Europa.<br />

TECNALIA participa en la segunda<br />

fase de MUSE, cuyo fin principal<br />

es la Investigación y Desarrollo<br />

de las Futuras Redes de Acceso<br />

y Agregación Multiservicio,<br />

que permitan ofrecer servicios de<br />

Banda Ancha, a bajo coste, a todos<br />

los ciudadanos europeos.<br />

MUSE es un proyecto Integrado<br />

del Programa IST del 6º Programa<br />

Marco enmarcado en el objetivo<br />

estratégico IST Broadband for All<br />

("Ancho de Banda para todos").<br />

El consorcio internacional de MU-<br />

SE se compone de 28 organizaciones<br />

de un total de 14 países.<br />

TECNALIA ha organizado, asimis-<br />

Colaboración<br />

con CONETIC en<br />

beneficio de 26<br />

empresas TIC<br />

La Confederación Española de<br />

Empresas de Tecnologías de la<br />

Información, Comunicaciones y<br />

Electrónica (CONETIC) y TECNA-<br />

LIA han comenzado a desarrollar<br />

un programa de mejora de la<br />

competitividad de las pymes del<br />

sector TIC (COMPETIC), con el<br />

que se pretende que un total de<br />

26 empresas obtengan la certificación<br />

en el nivel 2 del modelo<br />

CMMI (Capability Maturity Model<br />

Integration) del Software Engineering<br />

Institute (SEI). Este<br />

proyecto supondrá un importante<br />

salto en la implantación de<br />

metodologías avanzadas para<br />

mejorar la calidad del software<br />

en las pymes. ●<br />

mo, y en colaboración con la UPV-<br />

EHU, la"MUSE Autum School",<br />

dirigida a estudiantes de final de<br />

carrera y profesionales que tienen<br />

con esta iniciativa una oportunidad<br />

única de aprender de líderes<br />

internacionales los contenidos<br />

más novedosos en la materia.<br />

Esta actividad se enmarca en<br />

el ámbito del Programa Estratégico<br />

AmIGUNE y de MUSE. ●<br />

CONETICekin<br />

garatutako<br />

lankidetza, IKTetako<br />

26 enpresaren<br />

Informazioaren Teknologietako,<br />

Komunikazioetako eta Elektronikako<br />

Enpresen Espainiako Konfederazioa<br />

(CONETIC) eta TEC-<br />

NALIA IKTen sektoreko ETEen<br />

lehiakortasuna hobetzeko programa<br />

(COMPETIC) garatzen hasi<br />

dira, 26 enpresak Software Engineering<br />

Instituteko (SEIko)<br />

CMMI (Capability Maturity Model<br />

Integration) ereduko 2. mailako<br />

ziurtagiria lortu dezaten.<br />

Proiektuari esker, jauzi handia<br />

emango da ETEen softwarearen<br />

kalitatea hobetzeko metodologi<br />

aurreratuen ezarpenean. ●<br />

Banda zabaleko<br />

zerbitzuak guztientzat<br />

Más de 120 expertos europeos en telecomunicaciones se reunieron en Bilbao.<br />

Telekomunikazioetako 120 aditu europar baino gehiago elkartu ziren Bilbon.<br />

TECNALIAren koordinaziopean,<br />

Europako 120tik gora aditu bildu<br />

dira Bilbon, Europako MUSE<br />

Proiektuaren barruan Europako<br />

banda zabalaren garapenean lan<br />

egiteko asmoz. Bileraren helburua<br />

Europako etorkizuneko sarbide-sareei<br />

buruzko adostasuna<br />

lortzea izan zen.<br />

TECNALIAk MUSE Proiektuaren<br />

bigarren fasean parte hartzen<br />

Expertos<br />

internacionales<br />

en software en<br />

ECMDA-FA 2006<br />

mesedetan Un total de 130 expertos internacionales<br />

en software, en su ma-<br />

yoría procedentes de países europeos,<br />

se han dado cita en Bilbao<br />

con motivo de la European Conference<br />

of Model Driven Architecture<br />

- Foundations and Applications<br />

(ECMDA-FA 2006), que<br />

ha organizado TECNALIA con el<br />

apoyo de la Comisión Europea. El<br />

objetivo es avanzar en el estado<br />

del conocimiento e impulsar la<br />

industrialización de la metodología<br />

Model Driven Architecture<br />

(MDA), un nuevo enfoque de desarrollo<br />

de software que persigue<br />

independizar la plataforma de<br />

destino de la propia implementación<br />

y diseño del software. ●<br />

du, eta etorkizuneko sarbide-sareak<br />

eta zerbitzu anitzeko eransketa<br />

ikertzea eta garatzea dauka<br />

helburu nagusi. Horiek horrela,<br />

banda zabaleko zerbitzu merkeak<br />

eskaini ahal izango zaizkie<br />

Europako hiritar guztiei. MUSE<br />

6. Esparru Programako IST Programako<br />

proiektu integratua da,<br />

eta IST Broadband for All (“Guztientzako<br />

banda zabala”) helburu<br />

estrategikoaren barruan dago.<br />

MUSEko Nazioarteko Partzuergoak<br />

14 herrialdetako 28<br />

erakunde ditu kide.<br />

Era berean, TECNALIAk EHUren<br />

laguntzaz antolatu du ikasketen<br />

amaierako ikasleentzako eta<br />

profesionalentzako "MUSE Autum<br />

School", nazioarteko liderren<br />

eskutik arlo horretako eduki<br />

berritzaileenak ikasteko aukera<br />

izan dezaten. Jarduera hori<br />

AmIGUNE Programa Estrategikoaren<br />

eta MUSEren barruan<br />

dago. ●<br />

Softwareko<br />

nazioarteko<br />

adituak 2006ko<br />

ECMDA-FAn<br />

Guztira, softwareko nazioarteko<br />

130 aditu (gehienak europarrak<br />

izan dira) elkartu dira Bilbon,<br />

TECNALIAk Europako Batzordearen<br />

laguntzaz antolatutako European<br />

Conference of Model Driven<br />

Architecture - Foundations<br />

and Applications (ECMDA-FA<br />

2006) biltzarrean parte hartzeko.<br />

Bilerak ezagutzaren egoeran aurrera<br />

egitea eta Model Driven Architecture<br />

(MDA) metodologiaren<br />

industrializazioa sustatzea<br />

izan du helburu. Metodologia<br />

hori, hain zuzen ere, softwarea<br />

garatzeko ikuspegi berria da, eta<br />

helmuga-plataforma softwarearen<br />

ezarpenetik eta diseinutik bereiztea<br />

dauka helburu nagusi. ●


la firma<br />

Un compromiso histórico<br />

con la Tecnología y<br />

la Innovación<br />

ENDESA, la primera empresa eléctrica de España y una de<br />

las mayores del mundo, mantiene un compromiso<br />

histórico con la innovación, impulsando desarrollos<br />

tecnológicos pioneros en el sector eléctrico, tanto en<br />

Generación como en Distribución y energías renovables.<br />

También fomenta la I+D del sector mediante iniciativas<br />

como los Círculos de Innovación de ENDESA (CIDE) y los<br />

premios Novare a la Innovación que, en su última edición,<br />

han incluido a TECNALIA-Energía.<br />

ENDESA es la primera empresa<br />

eléctrica de España y una de las<br />

mayores del mundo, presente en<br />

11 países de 3 continentes. ENDE-<br />

SA cuenta con una sólida base de<br />

negocio, con 41.800 MW de potencia<br />

instalada, 161.500 GWh<br />

vendidos y 20,9 millones de clientes<br />

a los que ofrece electricidad,<br />

gas y nuevas energías. El nivel de<br />

madurez y escala que ha adquirido<br />

ENDESA hacen de la innovación<br />

un elemento crítico.<br />

El compromiso de ENDESA por la<br />

Tecnología y la innovación está<br />

avalado por una actividad histórica<br />

muy relevante. ENDESA ha sido<br />

responsable de importantes desarrollos<br />

tecnológicos pioneros en el<br />

sector eléctrico tanto en Generación<br />

como en Distribución y energías<br />

renovables. Como respaldo al<br />

modelo de Innovación de Endesa,<br />

se ha conseguido de AENOR la<br />

certificación de conformidad respecto<br />

a la norma 166.002<br />

En ENDESA, la innovación está directamente<br />

asociada a la creación<br />

de valor diferencial, esto es, llegar<br />

más allá de la mejora continua<br />

propia de la excelencia en sus procesos<br />

operativos. El valor diferencial<br />

en ENDESA pasa por dar respuestas<br />

a los cambios tecnológicos<br />

en el sector, optimizar su infraestructura<br />

para responder a los retos<br />

crecientes de calidad y eficiencia, y<br />

adecuar sus operaciones y oferta<br />

comercial a las nuevas demandas<br />

de la sociedad: Calidad, Medio<br />

Ambiente y Eficiencia.<br />

En apenas un año se han lanzado<br />

más de una veintena de iniciativas<br />

que, de manera independiente, no<br />

aportarían valor de manera relevante<br />

a la compañía, pero, en EN-<br />

DESA, las iniciativas se organizan y<br />

estructuran de manera coherente<br />

como las piezas de un puzzle, para<br />

conformar el Modelo de Gestión<br />

de la Innovación de Endesa:<br />

un modelo abierto y que se extiende<br />

hasta los Proveedores, Administración,<br />

Universidades y Centros<br />

de Investigación.<br />

Entre las iniciativas lanzadas, destacan<br />

los premios Novare a la Innovación<br />

y los Círculos de Innovación<br />

de ENDESA (CIDE). En ambas<br />

iniciativas, TECNALIA-Energía es<br />

uno de los principales socios tecnológicos<br />

de ENDESA, como demuestran<br />

la concesión de uno de<br />

los premios Novare por un proyecto<br />

de I+D en el área de Gestión de<br />

la Demanda eléctrica, y la identificación<br />

de un número importante<br />

de oportunidades para futuras colaboraciones<br />

TECNALIA-ENDESA<br />

en el marco del CIDE. ●<br />

Jorge Sánchez Cifuentes<br />

Subdirector de Tecnología e<br />

Innovación<br />

ENDESA<br />

Teknologiako eta Berrikuntzako<br />

zuzendariordea<br />

ENDESA<br />

sinadura<br />

Konpromiso historikoa<br />

teknologiarekin eta<br />

berrikuntzarekin<br />

ENDESA Espainiako lehenengo enpresa elektrikoa da, bai<br />

eta munduko handienetakoa ere. Konpromiso historikoa<br />

dauka berrikuntzarekin, eta garapen teknologiko<br />

aitzindariak sustatzen ditu sektore elektrikoan,<br />

sorkuntzan, banaketan zein energia berriztagarrietan. Era<br />

berean, sektoreko I+G ere bultzatzen du zenbait<br />

ekimenen bidez; esate baterako, ENDESAko Berrikuntza<br />

Zirkuluak (CIDE) eta Berrikuntzaren Novare sariak (azken<br />

edizioan TECNALIA-Energia hartu dute kontuan).<br />

ENDESA Espainiako lehenengo<br />

enpresa elektrikoa da, bai eta<br />

munduko handienetakoa ere. 3<br />

kontinentetako 11 herrialdetan<br />

dago. ENDESAk negozio-oinarri<br />

sendoa dauka, 41.800 MW-ko<br />

potentzia daukalako jarrita;<br />

161.500 GWh, salduta; eta 20,9<br />

milioi bezero. Bezero horiei, gainera,<br />

elektrizitatea, gasa eta<br />

energia berriak eskaintzen dizkie.<br />

ENDESAren heldutasun-maila<br />

handia denez eta zeresan handia<br />

daukanez, berrikuntza osagai kritikoa<br />

da beretzat.<br />

ENDESAk teknologiaren eta berrikuntzaren<br />

alde hartutako<br />

konpromisoak jarduera historiko<br />

nabarmena du berme nagusi.<br />

ENDESAk garapen teknologiko<br />

aitzindariak egin ditu sektore<br />

elektrikoan, sorkuntzan,<br />

banaketan zein energia berriztagarrietan.<br />

Bere berrikuntzaereduari<br />

esker, AENORek<br />

166.002 arauaren araberako<br />

adostasun-ziurtagiria eman dio<br />

ENDESAri.<br />

ENDESAn, berrikuntzak lotura zuzena<br />

dauka balio diferentzialaren<br />

sorrerarekin, hau da, bikaintasunaren<br />

berezko etengabeko hobekuntzatik<br />

haratago heldu nahi du<br />

bere prozesuetan. Balio diferentzial<br />

horren arabera, ENDESAk<br />

erantzunak ematen dizkie sektoreko<br />

aldaketa teknologikoei, bere<br />

azpiegitura hobetzen du kalitateko<br />

eta eraginkortasuneko erronkei<br />

aurre egin ahal izateko eta bere<br />

eragiketak zein merkataritza-arloko<br />

eskaintza egokitzen ditu gizartearen<br />

eskari berrietara: kalitatea,<br />

ingurumena eta eraginkortasuna.<br />

Urtebete eskasean, hogeitik gora<br />

ekimen jarri dira abian, eta, banan-banan<br />

hartuz gero, ez liokete<br />

inolako balio nabaririk emango<br />

konpainiari. ENDESAn, ordea, ekimenak<br />

zentzuz antolatu eta egituratzen<br />

dira, puzzleko piezak balira<br />

bezala, ENDESAko Berrikuntza<br />

Kudeatzeko Eredua eratzeko: eredu<br />

irekia da, eta hornitzaile, administrazio,<br />

unibertsitate eta ikerketa-zentroetaraino<br />

iristen da.<br />

Abian jarritako ekimenen artean,<br />

Berrikuntzaren Novare sariak eta<br />

ENDESAko Berrikuntza Zirkuluak<br />

(CIDE) nabarmendu behar dira. Bi<br />

ekimenetan, TECNALIA-Energia<br />

ENDESAko bazkide teknologiko<br />

nagusietakoa da. Izan ere, Novare<br />

sarietako bat jaso du eskari elektrikoaren<br />

kudeaketaren arloko I+G<br />

proiektuagatik. Era berean, aukera<br />

ugari antzeman dira, etorkizunean<br />

TECNALIAk eta ENDESAk CIDEren<br />

esparruan elkarrekin berriro lan<br />

egiteko aukera izan dezaten. ●<br />

infotecnalia<br />

2.sehilekoa2006 27


Roberto Sánchez, III Premio<br />

de Periodismo TECNALIA por<br />

el programa “Tecnópolis”<br />

de Canal Sur Televisión<br />

El periodista Roberto Sánchez Benítez<br />

ha resultado ganador del III Premio<br />

de Periodismo TECNALIA 2005<br />

por el programa “Tecnópolis”, que<br />

presenta y dirige en Canal Sur Televisión.<br />

Roberto Sánchez ha recibido<br />

el galardón, dotado con 6.000 euros,<br />

en un acto celebrado en Bilbao.<br />

En su fallo, el Jurado ha destacado<br />

que el trabajo de Roberto Sánchez<br />

"representa fielmente el espíritu del<br />

Premio, en el tema “Nuevas tecnologías<br />

para el progreso, el bienestar<br />

y la sostenibilidad”, y recoge todos<br />

los atributos de una divulgación<br />

científico-técnica, siendo ameno para<br />

el público en general y rico en<br />

contenidos para el público más técnico".<br />

El programa "Tecnópolis" de<br />

Canal Sur Televisión acerca semanalmente<br />

el mundo de la innovación y<br />

las nuevas tecnologías a los telespectadores<br />

y divulga las actividades<br />

e investigaciones que la Universidad<br />

y la empresa desarrollan en estos<br />

campos. Además de Roberto Sánchez,<br />

han sido también galardonados<br />

Beñat Kortabarria, accésit dotado<br />

con 3.000 euros, por el trabajo<br />

"Teknopolis", difundido a través de<br />

Elhuyar-ETB; Carlos Molina, accésit<br />

dotado con 3.000 euros, por el trabajo<br />

"I+D+i", publicado en el periódico<br />

"Cinco Días"; y mención especial<br />

a Abraham Alonso, por su trabajo<br />

"El imperio de lo pequeño. Nanotecnología",<br />

publicado en la revista<br />

"Muy Interesante". ●<br />

Roberto Sánchez,<br />

TECNALIAko III. Kazetaritza<br />

Saria, Canal Sur Televisióneko<br />

“Tecnópolis” saioagatik<br />

Roberto Sánchez Benítez kazetariak<br />

TECNALIAko 2005eko III. Kazetaritza<br />

Saria irabazi du, Canal Sur Televisiónen<br />

aurkeztu eta zuzentzen<br />

duen “Tecnópolis” telebista-saioagatik.<br />

Roberto Sánchezek 6.000 euroko<br />

saria jaso du Bilbon egindako<br />

ekitaldian. Bere ebazpenean, epaimahaiak<br />

nabarmendu egin du Roberto<br />

Sánchezen lana "sariaren izpirituaren<br />

adierazgarri leiala dela<br />

“Aurrerapenerako, ongizaterako<br />

eta iraunkortasunerako teknologia<br />

berriak” gaian. Horrez gain, zabalkunde<br />

zientifiko eta teknikoen<br />

ezaugarri guztiak betetzen ditu,<br />

atsegina da ikus-entzuleentzat eta<br />

eduki aberatsak ditu ikus-entzule<br />

teknikoagoentzat". Astero, Canal<br />

Sur Televisióneko "Tecnópolis" saioak<br />

berrikuntzaren eta teknologia<br />

berrien mundura eramaten ditu<br />

ikus-entzuleak, eta unibertsitateek<br />

zein enpresek arlo horietan garatzen<br />

dituzten jarduerak eta ikerketak<br />

zabaltzen ditu.<br />

Roberto Sánchez ez ezik, honako<br />

hauexek ere saritu dituzte: Beñat<br />

Kortabarria (3.000 euroko akzesita),<br />

Elhuyar-ETBren bidez zabaldutako<br />

"Teknopolis" lanagatik; Carlos Molina<br />

(3.000 euroko akzesita), "Cinco<br />

Días" egunkarian argitaratutako<br />

"I+D+i" lanagatik; eta Abraham<br />

Alonso (aipamen berezia), "Muy Interesante"<br />

aldizkarian argitaratutako<br />

"El imperio de lo pequeño. Nanotecnología"<br />

lanagatik. ●<br />

En marcha<br />

la IV edición<br />

Tras el éxito de las ediciones anteriores,<br />

TECNALIA prepara la convocatoria<br />

del IV Premio de Periodismo.<br />

El objetivo de este galardón es<br />

incentivar el trabajo de los profesionales<br />

de los medios de comunicación<br />

(prensa, radio, televisión e<br />

internet) que promuevan y divulguen<br />

el conocimiento de la investigación,<br />

la innovación y el desarrollo<br />

tecnológico entre la opinión pública.<br />

El premio está dirigido a los<br />

profesionales de la comunicación<br />

que hayan publicado, emitido o difundido<br />

trabajos periodísticos firmados<br />

con su propio nombre o<br />

seudónimo, realizados de forma<br />

individual o en equipo y en cualquier<br />

modalidad periodística, incluyendo<br />

trabajos escritos y los emitidos<br />

en radio, en televisión y en Internet.<br />

La dotación económica total<br />

del Premio está dividida en tres<br />

categorías. Así, el primer premio<br />

estará dotado con 6.000 euros,<br />

mientras que se fallarán dos accésits,<br />

de 3.000 euros cada uno. El<br />

Jurado del Premio, presidido hasta<br />

la fecha por José Ángel Sánchez<br />

Asiain, está compuesto por personas<br />

de reconocido prestigio en el<br />

mundo de la investigación e innovación<br />

tecnológica y de los medios<br />

de comunicación. ●<br />

www.tecnalia.info<br />

Roberto Sánchez agradeció el Premio concedido por TECNALIA.<br />

Roberto Sánchezek eskerrak eman zituen TECNALIAren sariagatik.<br />

IV. edizioa<br />

abian<br />

TECNALIA, Corporación Tecnológica<br />

Parque Tecnológico de Bizkaia • C/ Geldo Edif. 700 • 48160 Derio-Bizkaia<br />

Tel.: +34 94 404 14 44 • Fax: +34 94 404 14 44<br />

Aurreko edizioen arrakastaren<br />

ostean, TECNALIA IV. Kazetaritza<br />

Sariaren deialdia prestatzen<br />

ari da. Sariak, hain zuzen ere,<br />

komunikabideetako (prentsako,<br />

irratiko, telebistako eta Interneteko)<br />

profesionalen lana suspertzea<br />

dauka helburu, beti ere<br />

ikerketaren, berrikuntzaren eta<br />

garapen teknologikoaren ezagutza<br />

jendaurrean sustatu eta<br />

zabaltzen badute. Saria komunikazioko<br />

kazetaritza-lanak banan-banan<br />

edo taldean edozein<br />

kazetaritza-modalitatetan<br />

argitaratu, emititu edo zabaldu<br />

egin badituzte. Horrez gain,<br />

lan idatziak eta irratian, telebistan<br />

zein Interneten emandakoak<br />

ere hartzen dira kontuan.<br />

Sariaren zuzkidura ekonomiko<br />

osoa hiru mailatan banatuta<br />

dago. Horiek horrela, lehenengo<br />

saria 6.000 eurokoa izango<br />

da, eta 3.000 bana euroko bi<br />

akzesit egongo dira. Gaur arte,<br />

José Ángel Sánchez Asiain izan<br />

da sariko epaimahaiko burua,<br />

eta, aldi berean, ikerketaren,<br />

berrikuntza teknologikoaren<br />

eta komunikabideen arloko<br />

pertsona ospetsuek ere parte<br />

hartzen dute bertan. ●<br />

Todos los galardonados con el Jurado y los responsables de TECNALIA.<br />

Saritu guztiak, epaimahaiarekin eta TECNALIAko arduradunekin.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!