ENERGÍA CREATIVA ENERGIA SORTZAILEA - Neiker
ENERGÍA CREATIVA ENERGIA SORTZAILEA - Neiker
ENERGÍA CREATIVA ENERGIA SORTZAILEA - Neiker
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>ENERGÍA</strong> <strong>CREATIVA</strong><br />
<strong>ENERGIA</strong> <strong>SORTZAILEA</strong><br />
3<br />
2 º semestre<br />
2. seihilekoa<br />
2006<br />
actualidadberriak<br />
La SPRI reconoce a<br />
TECNALIA como su mejor<br />
proveedor en 2006<br />
SPRIk adierazi duenez,<br />
TECNALIA bere hornitzaile<br />
onena izan da 2006. urtean<br />
Convenio con AENOR en<br />
favor de la competitividad<br />
AENORekin sinatutako<br />
hitzarmena<br />
lehiakortasunaren aldea<br />
V Aniversario: un Modelo<br />
de referencia consolidado<br />
V. urteurrena: erreferentziaeredu<br />
sendotua<br />
afondosakonki<br />
Energía en la encrucijada<br />
Energia bidegurutzean<br />
lafirmasinadura<br />
ENDESA, un compromiso<br />
histórico con la Tecnología<br />
y la Innovación<br />
ENDESA, konpromiso<br />
historikoa teknologiarekin<br />
eta berrikuntzarekin
sumario<br />
aurkibidea<br />
actualidadberriak<br />
TECNALIA se consolida<br />
como modelo de<br />
referencia en 5 años<br />
TECNALIA erreferentziaeredua<br />
da 5 urte igaro<br />
ondoren 3<br />
Convenio con AENOR<br />
para mejorar la<br />
competitividad<br />
AENORekin sinatutako<br />
hitzarmena, lehiakortasuna<br />
hobetzeko 5<br />
Primera piedra de la<br />
nueva sede del Parque<br />
Tecnológico de Bizkaia<br />
Bizkaiko Parke<br />
Teknologikoko egoitza<br />
berrian jarritako lehen harria 9<br />
a fondosakonki<br />
Energía, Imaginación e<br />
Innovación para salir de la<br />
encrucijada<br />
Energia, irudimena eta<br />
berrikuntza bidegurutzetik<br />
irteteko 11<br />
sectoressektoreak<br />
Aerotrends difunde las<br />
últimas tendencias<br />
aeronáuticas<br />
Aerotrendsek azken<br />
joera aeronautikoen<br />
berri eman du 21<br />
TRANSFAC, soluciones<br />
creativas para la<br />
industria del Transporte<br />
TRANSFAC, irtenbide<br />
sortzaileak garraioaren<br />
industriarako 22<br />
TECNALIA<br />
Parque Tecnológico de Bizkaia<br />
C/ Geldo Edif. 700<br />
48160 Derio-Bizkaia<br />
Tel.: +34 94 404 14 44<br />
Fax: +34 94 404 14 44<br />
editorial editoriala<br />
Pasión por el futuro Etorkizunarekiko grina<br />
¿Hacia dónde se dirige nuestra civilización?<br />
¿Qué futuro le espera a la humanidad?<br />
Aumenta la longevidad, pero<br />
¿y la calidad de vida? ¿Está la sanidad<br />
preparada para dar respuesta a las<br />
nuevas enfermedades? ¿Hasta cuándo<br />
durarán los recursos naturales? ¿Qué<br />
haremos después del petróleo? ¿Hay<br />
solución a los flujos migratorios? ¿Seremos<br />
capaces de absorber la nueva<br />
mano foránea? ¿Cómo será el trabajo<br />
en las próximas décadas? ¿Y la comunicación<br />
del mañana? ¿Y el transporte?<br />
¿Seremos capaces de revertir el calentamiento<br />
global?. Estas y otras<br />
cuestiones provocan en el ser humano<br />
una preocupación innegable. Pero<br />
quienes nos conocen saben que en<br />
TECNALIA no somos pesimistas.<br />
Muchas de las respuestas están ya disponibles y perfeccionándose<br />
día a día: Internet, comunicaciones móviles, inteligencia<br />
ambiental, ITER, pilas de combustible, energía "verde",<br />
vehículos "inteligentes", Galileo, Airbus, nanotecnologías,<br />
astronomía, ingeniería molecular, exploración del espacio,<br />
etc. Si usamos nuestro talento y trabajamos juntos,<br />
proporcionaremos un buen futuro a las siguientes generaciones,<br />
garantizando la calidad de vida y la prosperidad<br />
económica, sin comprometer la sostenibilidad de nuestros<br />
recursos y nuestro Medio Ambiente.<br />
En Europa Occidental no podemos competir con trabajo<br />
barato, no podemos malgastar ni maltratar nuestro entorno,<br />
porque no somos precisamente ricos en recursos naturales.<br />
Debemos competir con conocimiento, investigación e<br />
innovación: hacer crecer nuestro conocimiento y transformarlo<br />
en ventaja competitiva. Para TECNALIA, investigación<br />
e innovación son las claves. Nos gusta trabajar con empresas<br />
que poseen los cuatro ingredientes fundamentales<br />
para investigar e innovar: osadía, pasión, asunción del riesgo<br />
y tolerancia. Somos osados, pasionales, no tememos al<br />
fracaso y pensamos a lo grande. Y a todo ello sumamos la<br />
creatividad. Una creatividad fundamentada en fuertes dosis<br />
de ilusión y ambición, que estamos aplicando, por ejemplo,<br />
en nuestras actividades relacionadas con el sector de la<br />
Energía, al que dedicamos nuestra sección de "A Fondo"<br />
en este número.<br />
Estamos en el buen camino como lo demuestran, por citar<br />
algunos, los galardones y reconocimientos recibidos recientemente,<br />
la presencia de TECNALIA en foros y congresos internacionales,<br />
así como la firma de acuerdos de colaboración<br />
con entidades y organizaciones de prestigio en diferentes<br />
sectores y áreas de investigación. Las previsiones de<br />
participación en el 7º Programa Marco europeo de I+D<br />
apuntan también a un destacado papel de nuestra Corporación.<br />
Por todo ello, en TECNALIA tenemos auténtica Pasión<br />
por el Futuro.<br />
Norantz ote doa gure zibilizazioa? Nolako<br />
etorkizuna izango ote du giza<br />
arrazak? Gero eta urte gehiago bizi<br />
gara, bizi-kalitaterik ote dugu, ordea?<br />
Gaixotasun berriei aurre egiteko prestatuta<br />
ote dago sanitatea? Noiz arte<br />
iraungo ote dute baliabide naturalek?<br />
Zer egingo ote dugu petrolioaren ostean?<br />
Migrazio-fluxuetarako irtenbiderik<br />
ote dago? Nahikoa lan izango<br />
ote dugu atzerritar guztientzat? Nolakoa<br />
izango ote da lana hurrengo hamarkadetan?<br />
Eta etorkizuneko komunikazioa?<br />
Eta garraioa? Beroketa orokorrari<br />
aurre egin ahal izango ote diogu?<br />
Gaiok eta beste gai batzuk oso<br />
kezkagarriak dira gizakientzat. Hala<br />
ere, ezagutzen gaituztenek badakite<br />
TECNALIAn ezkorrak ez garela.<br />
Hainbat eta hainbat erantzun eskuragarriak dira gaur<br />
egun, eta egunez egun egiten dute hobera: Internet, komunikazio<br />
mobilak, ingurumenaren arloko adimena, ITER,<br />
erregai-pilak, energia “berdea”, ibilgailu "adimendunak",<br />
Galileo, Airbus, nanoteknologiak, astronomia, ingeniaritza<br />
molekularra, espazioaren araketa... Gure talentua erabiltzen<br />
badugu eta elkarrekin lan egiten badugu, etorkizun<br />
ona eskainiko diegu hurrengo belaunaldiei, eta bizi-kalitatea<br />
zein oparotasun ekonomikoa bermatuko ditugu, gure<br />
baliabideen eta ingurumenaren iraunkortasuna kolokan<br />
jarri gabe.<br />
Mendebaldeko Europan, ezin gara lan merkearekin lehiatu,<br />
eta ezin dugu gure ingurunea alferrik galdu eta gaizki<br />
tratatu, baliabide natural asko ez ditugulako. Ezagutzaren,<br />
ikerketaren eta berrikuntzaren bidez lehiatu behar gara:<br />
gure ezagutza handitu eta abantaila lehiakor bihurtu behar<br />
dugu. TECNALIAren ustez, ikerketa eta berrikuntza<br />
giltzarriak dira. Ikertzeko eta berritzeko orduan oinarrizko<br />
lau osagaiak dituzten enpresekin lan egitea dugu gustuko:<br />
ausardia, grina, arriskuaren onarpena eta tolerantzia. Ausartak<br />
bezain grinatsuak gara, ez gara porrotaren beldur<br />
eta asmo handiak ditugu. Horrez gain, sormena ere badugu.<br />
Sormen hori ilusioan eta handinahian oinarrituta dago,<br />
eta, esate baterako, energiaren sektorearekin zerikusia<br />
daukaten jardueretan ezartzen dugu. Ale honetan, hain<br />
zuzen ere, “Sakon-sakon” atalean hitz egingo dugu gai<br />
horri buruz.<br />
Duela gutxi jaso ditugun sariak eta onespenak kontuan<br />
hartuta, bide onetik goaz. Era berean, TECNALIAk agerpen<br />
handia dauka nazioarteko biltzarretan eta foroetan, eta<br />
lankidetza-hitzarmenak sinatu ditu zenbait sektore eta<br />
ikerketa-arlotako entitate eta erakunde ospetsuekin.<br />
I+Gko 7. Esparru Programa Europarreko partaidetzaren<br />
aurreikuspenen arabera, gure korporazioak zeregin nabarmena<br />
izango du. Hori guztiori dela eta, TECNALIAk osooso<br />
gustuko du etorkizuna.<br />
Edita Argitaratzailea: TECNALIA Corporación Tecnológica<br />
Coordinación y realización Koordinazioa eta errealizazioa: MBN Comunicación<br />
Impresión y fotomecánica Inprimaketa eta fotomekanika: Novoprint<br />
Depósito Legal Lege-gordailua: BI-2904-05
TECNALIA se ha consolidado en<br />
sus cinco años de vida como un<br />
Modelo de Referencia en I+D+i a<br />
nivel del País Vasco y del Estado.<br />
En su primer lustro de vida, la<br />
Corporación ha duplicado su cifra<br />
de ingresos, pasando de los<br />
40 millones de euros en 2001 a<br />
cerca de 84 millones el pasado<br />
año. Su cartera de clientes asciende<br />
a 3.800 empresas e instituciones<br />
y su plantilla supera los<br />
1.000 investigadores, más 140<br />
técnicos/as en formación. La<br />
apuesta de TECNALIA por la Excelencia<br />
queda también reflejada<br />
en el número de doctores y doctorandos.<br />
Entre ambos, suponen<br />
cerca del 20% de su plantilla total.<br />
En este período, la Corporación<br />
ha impulsado la creación de<br />
16 patentes y 14 empresas de<br />
base tecnológica.<br />
"TECNALIA está contribuyendo a<br />
la transformación del sistema de<br />
Innovación, no sólo en el País<br />
Vasco, sino también en el Estado,<br />
a la vez que está siendo aceptada<br />
como un interlocutor tecnológico<br />
de primer nivel en la Unión Europea",<br />
según su presidente, José<br />
María Echarri.<br />
actualidad<br />
TECNALIA, un modelo de<br />
referencia en I+D+i a los<br />
5 años de su nacimiento<br />
Desde el inicio de su actividad en<br />
el año 2001, TECNALIA ha apostado<br />
por mantener relaciones<br />
fluidas y una colaboración leal y<br />
eficaz con las Administraciones<br />
Públicas, tanto a nivel de Euskadi<br />
como del Estado español.<br />
En el ámbito del País Vasco es la<br />
primera organización de presencia<br />
en INTEK (Ayudas del Gobierno<br />
Vasco a proyectos de I+D+i).<br />
En 2005, TECNALIA presentó<br />
unas 130 propuestas, que suponen<br />
4 millones de euros, más del<br />
55% del importe total de los proyectos<br />
presentados. ●<br />
Centro Europeo de Polímeros<br />
Nanoestructurados (ECNP)<br />
La ciudad italiana de Florencia ha<br />
sido elegida para albergar la sede<br />
del Centro Europeo de Polímeros<br />
Nanoestructurados (ECNP), orientado<br />
a la promoción de la excelencia<br />
y la innovación tecnológica<br />
aplicada a los sectores de aeronáutica,<br />
automoción, telecomunicaciones,<br />
optoelectrónica y salud<br />
(nanobiomateriales). La Red de<br />
Excelencia Europea Nanofun-poly,<br />
de la que surge este Centro, está<br />
integrada por 26 socios representantes<br />
de centros públicos y privados<br />
de investigación europea, uno<br />
de los cuales es TECNALIA. El<br />
berriak<br />
TECNALIA hizo balance en Rueda de Prensa de sus cinco años de vida.<br />
TECNALIAk prentsaurrekoan egin zuen bost urteko jarduerari buruzko balantzea.<br />
ECNP se constituye un año antes<br />
de lo previsto por el 6º Programa<br />
Marco europeo y es el primero<br />
surgido de entre las diversas redes<br />
de excelencia existentes en Europa.<br />
En el consejo de dirección del<br />
nuevo Centro participa de manera<br />
destacada TECNALIA. La misión<br />
del ECNP es la coordinación y realización<br />
de actividades conjuntas<br />
para promover la excelencia en el<br />
desarrollo tecnológico de Europa,<br />
en los sectores prioritarios de ERA<br />
(European Research Area), especialmente<br />
en nanotecnologías de<br />
polímeros. ●<br />
TECNALIA, I+G+b-ko<br />
erreferentzia-eredua, sortu<br />
zenetik 5 urte igaro ondoren<br />
Bost urteko jardueraren ostean,<br />
TECNALIA sendotu egin da, eta<br />
I+G+b-ko erreferentzia-eredua<br />
da Euskadin zen estatuan. Bost<br />
urteotan, korporazioak diru-sarreren<br />
kopurua bikoiztu du,<br />
2001. urtean 40 milioi irabazi<br />
euro irabazi zituelako; eta iaz,<br />
ia-ia 84 milioi euro. Bezeroen<br />
zorroan, 3.800 enpresa eta erakunde<br />
daude, eta 1.000tik gora<br />
ikertzaile ditu lanean, bai eta<br />
prestakuntzako 140tik gora teknikari<br />
ere. Doktoreen eta doktoregaien<br />
kopurua ere TECNALIAk<br />
bikaintasunaren alde egindako<br />
apustuaren adierazgarri da. Bien<br />
artean, langile-talde osoaren<br />
%20 osatzen dute. Epealdi horretan,<br />
korporazioak 16 patenteren<br />
eta oinarri teknologikoko<br />
14 enpresaren sorrera sustatu<br />
du.<br />
"TECNALIAk berrikuntza-sistemaren<br />
eraldaketa bultzatu du<br />
Euskadin zein estatuan. Aldi<br />
berean, gainera, lehen mailako<br />
solaskide teknologikotzat daukate<br />
Europar Batasunean",<br />
adierazi du José María Echarri<br />
presidenteak.<br />
2001an lanean hasi zenetik,<br />
TECNALIAk harreman onak eta<br />
lankidetza leiala bezain eraginkorra<br />
eduki ditu Euskadiko zein<br />
estatu espainoleko administrazio<br />
publikoekin.<br />
Euskadin bertan, INTEKen<br />
agerpena daukan lehen erakundea<br />
da (Eusko Jaurlaritzak<br />
I+G+b-ko proiektuetarako<br />
emandako laguntzak). 2005.<br />
urtean, TECNALIAk 130 proposamen<br />
aurkeztu zituen, eta 4<br />
milioi eurokoak izan ziren, hau<br />
da, aurkeztutako proiektuen<br />
zenbateko osoaren %55etik<br />
gorakoak. ●<br />
Polimero Nanoegituratuen<br />
Zentro Europarra (ECNP)<br />
Polimero Nanoegituratuen Zentro<br />
Europarreko (ECNPko) egoitza nagusia<br />
Florentziako hiri italiarrean<br />
egongo da, eta aeronautikan, automobilgintzan,telekomunikazioetan,<br />
optoelektronikan eta osasunean<br />
(nanobiomaterialetan) ezarritako<br />
bikaintasuna eta berrikuntza<br />
teknologikoa sustatzea dauka<br />
helburu nagusi. Nanofun-poly Europako<br />
Bikaintasun Sarea zentroaren<br />
sorburua da, eta Europako<br />
ikerketa-zentro publiko eta pribatuetako<br />
ordezkariak diren 26 kidek<br />
osatzen dute. TECNALIA bera<br />
euretako bat da. ECNP aurreikusi-<br />
takoa baino urtebete lehenago<br />
eratu zen 6. Esparru Programa Europarraren<br />
bidez, eta, Europan<br />
dauden bikaintasun-sare guztiak<br />
kontuan hartuta, lehendabizi sortutakoa<br />
da. TECNALIAk partaidetza<br />
nabaria du zentro berriko Zuzendaritza<br />
Batzordean. ECNPk batera<br />
egindako jarduerak koordinatu<br />
eta garatu egiten ditu, Europako<br />
garapen teknologikoan, ERAko<br />
(European Research Areako) lehentasunezko<br />
sektoreetan eta,<br />
batez ere, polimeroen nanoteknologietan<br />
bikaintasuna sustatzeko<br />
orduan. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 3
infotecnalia<br />
4<br />
La localidad vascofrancesa de<br />
Biarritz acogerá la cuarta edición<br />
del congreso TransAl, que se celebrará<br />
entre el 22 y 25 de junio<br />
del año 2008. "El aluminio y el<br />
desarrollo sostenible" focalizarán<br />
el debate en la IV edición del<br />
congreso organizado por CTIF de<br />
Francia, CQRDA de Canadá y<br />
TECNALIA. Las jornadas se complementarán<br />
con visitas industriales<br />
a empresas del País vasco<br />
francés.<br />
2ºsemestre2006<br />
actualidad berriak<br />
La última edición de TransAL tuvo lugar en 2005 en Canadá, bajo la organización del centro CQRDA de Québec.<br />
TransAL Biltzarraren azken edizioa 2005ean egin zen Kanadan, eta Québeceko CQRDA Zentroa izan zen antolatzailea.<br />
Aluminio y Desarrollo Sostenible, temas<br />
estrella en el Congreso TransAl 2008<br />
Ipar Euskal Herriko Miarritzeko<br />
udalerrian, TransAl Biltzarraren<br />
laugarren edizioa egingo da<br />
2008ko ekainaren 22tik 25era.<br />
"Aluminioa eta garapen iraunkorra"<br />
gai nagusiak izango dira<br />
Frantziako CTIFk, Kanadako<br />
CQRDAk eta TECNALIAk antolatutako<br />
biltzarreko IV. Edizioko<br />
eztabaidan. Jardunaldien osagarri,<br />
ikustaldi industrialak egingo<br />
dira Ipar Euskal Herriko enpresetara.<br />
La participación, por vez primera,<br />
de TECNALIA Corporación Tecnológica<br />
como organizador, aportará<br />
al certamen trianual el carácter<br />
de un congreso franco-hispano,<br />
de modo que una parte de los actos<br />
previstos tendrá lugar en Donostia-San<br />
Sebastián. Una visita<br />
industrial a empresas del País vasco<br />
francés y español y una feriaexposición<br />
sobre la oferta tecnológica,<br />
aplicaciones y productos<br />
de aluminio, a través de medio<br />
centenar de stands, complementarán<br />
la oferta técnica del Congreso.<br />
La próxima cita TransAl en 2008<br />
dará la oportunidad a los participantes<br />
de conocer las últimas innovaciones<br />
en el campo del conformado<br />
del aluminio y facilitar<br />
una visión global del estado actual<br />
de las innovaciones tecnológicas<br />
y sus aplicaciones en los distintos<br />
sectores, en especial en el<br />
de automoción. ●<br />
Aluminioa eta garapen iraunkorra,<br />
2008ko TransAl Biltzarreko gai nagusiak<br />
TECNALIA Korporazio Teknologikoak<br />
lehen aldiz parte hartuko du<br />
antolatzaile moduan, eta kutsu<br />
frantziar-espainiarra emango dio<br />
hiru urtean behin egindako biltzarrari,<br />
aurreikusitako ekitaldi batzuk<br />
Donostian garatuko direlako.<br />
Biltzarreko eskaintza teknikoaren<br />
osagarri, ikustaldi industriala<br />
egingo da Ipar Euskal Herriko eta<br />
Espainiako enpresetara, eta eskaintza<br />
teknologikoari, aplikazioei<br />
eta aluminiozko produktuei bu-<br />
ruzko erakusketa-azoka antolatuko<br />
da, berrogeita hamar inguru<br />
erakustokiren bitartez.<br />
2008. urtean egingo den TransAl<br />
Biltzarrak parte-hartzaileei emango<br />
die aluminioaren konformazioaren<br />
arloko azken berrikuntzak<br />
ezagutzeko aukera, eta, horrez<br />
gain, ikuspegi orokorra eskainiko<br />
die zenbait arlotako eta, batez<br />
ere, automobilgintzako berrikuntza<br />
teknologikoen eta euren aplikazioen<br />
egungo egoerari buruz. ●<br />
Nueva edición<br />
de la Feria<br />
del Medio<br />
Ambiente<br />
PROMA<br />
TECNALIA estuvo presente con<br />
stand propio, en el área reservada<br />
a la Asociación Cluster de<br />
Empresas del Medio Ambiente<br />
del País Vasco (Aclima), en la<br />
última edición de la feria internacional<br />
del Medio Ambiente<br />
PROMA, celebrada entre los días<br />
3 y 6 de octubre en las instalaciones<br />
de Bilbao Exhibition<br />
Center (BEC) de Ansio-Barakaldo<br />
(Bizkaia).<br />
El stand de TECNALIA presentó,<br />
por un lado, la oferta medioambiental<br />
de te+C (Evaluación<br />
de la Conformidad) y, por<br />
otro, la correspondiente a la innovación<br />
e investigación en el<br />
mismo campo, y que se proyectaba<br />
hacia tres colectivos muy<br />
concretos: la Administración, la<br />
Eco-Industria y el resto de sectores.<br />
●<br />
PROMA<br />
Ingurumenaren<br />
Azokaren<br />
beste<br />
edizio bat<br />
TECNALIAk bere erakustokia<br />
eduki zuen Ingurumeneko Industrien<br />
Euskadiko Kluster Elkartearen<br />
(Aclimaren) gunean,<br />
PROMA Ingurumenaren Nazioarteko<br />
Azokak urriaren 3tik 6ra<br />
Bizkaiko Antsio-Barakaldoko<br />
Bilbao Exhibition Centereko<br />
(BECeko) instalazioetan egindako<br />
azken edizioan.<br />
Batetik, TECNALIAk te+C-ko<br />
(adostasunaren ebaluazioko)<br />
ingurumen-eskaintza aurkeztu<br />
zuen; eta bestetik, arlo berean<br />
hiru talde zehatzok helburu dituzten<br />
ikerketaren eta berrikuntzaren<br />
eskaintza: administrazioa,<br />
eko-industria eta gainerako<br />
sektoreak. ●
Convenio con AENOR para<br />
mejorar la competitividad<br />
La Asociación Española para la<br />
Normalización y Certificación<br />
(AENOR) y TECNALIA han firmado<br />
un convenio de colaboración<br />
con el fin de potenciar la competitividad<br />
del tejido empresarial<br />
por medio del desarrollo de<br />
la certificación de las empresas.<br />
Dicho acuerdo supone la alianza<br />
entre la primera entidad de certificación<br />
española y la primera<br />
corporación tecnológica del Estado.<br />
En la búsqueda de sinergias<br />
entre las dos organizaciones,<br />
cada una de ellas mantendrá<br />
y potenciará su papel en el<br />
mercado empresarial: AENOR<br />
desarrollando las actividades como<br />
ente normalizador y certificador<br />
y TECNALIA explotando<br />
sus capacidades tecnológicas en<br />
el ámbito de la evaluación de la<br />
conformidad y el control de calidad<br />
realizando, básicamente,<br />
actividades de ensayos, inspección,<br />
consultoría y auditoría. La<br />
firma de este acuerdo coincide<br />
con la creación por parte de<br />
TECNALIA de un innovador proyecto<br />
empresarial denominado<br />
te+C (Testing, Evaluation &<br />
Conformity Services o Evaluación<br />
de la Conformidad), que<br />
desarrolla su actividad en el ámbito<br />
de la Certificación y Evaluación<br />
de la Calidad en toda la cadena<br />
de valor de sus clientes. El<br />
convenio incluye la promoción y<br />
difusión de los sellos de certifi-<br />
actualidad berriak<br />
cación de AENOR, la búsqueda<br />
conjunta de nuevas oportunidades<br />
de negocio mediante el desarrollo<br />
de nuevos servicios, la<br />
prospección conjunta de nuevos<br />
mercados, la realización de actividades<br />
de formación, consultoría,<br />
auditoría para certificación y<br />
asistencia técnica, y la colaboración<br />
en el desarrollo y adaptación<br />
de normas. Por la propia<br />
naturaleza multisectorial de AE-<br />
NOR y TECNALIA, las actividades<br />
a desarrollar conjuntamente,<br />
tanto lo referido a la certificación<br />
de sistemas como de<br />
productos, abarcarán un amplio<br />
abanico de sectores, entre los<br />
que destaca Construcción, Energía,<br />
Software, Agroalimentación<br />
y Automoción, entre otros. ●<br />
MATELEC 2006, testigo de la<br />
oferta de servicios de te+C<br />
TECNALIA-Energía ha tenido una<br />
presencia activa en la Feria de<br />
Material Eléctrico `Matelec 2006´,<br />
celebrada en IFEMA (Madrid) el<br />
pasado mes de Octubre. En esta<br />
ocasión, TECNALIA ha acudido<br />
con la Oferta global de Servicios<br />
de te+C (Evaluación de la Conformidad)<br />
para el sector de la<br />
Energía. La presencia en la Feria<br />
se ha reforzado con la organización<br />
de una interesante jornada<br />
técnica celebrada en las instalaciones<br />
de IFEMA sobre Certifica-<br />
Ramón Naz, Director Gral. de AENOR, entre Luis Irazabal y Roberto Gracia.<br />
Ramón Naz, AENOReko zuzendari nagusia, Luis Irazabalen eta Roberto Graciaren artean.<br />
ción de Equipos Eléctricos para<br />
Redes de Distribución, y que contó<br />
con la participación de Luciano<br />
Azpiazu, de Iberdrola; Antonio<br />
Balado, de AENOR, y Luis Martínez<br />
en representación de TECNA-<br />
LIA-Energía. Esta jornada sirvió<br />
para lanzar las actividades de<br />
promoción de la alianza establecida<br />
entre TECNALIA y AENOR en<br />
certificación de producto y ratificada<br />
el día 24 de Octubre en Madrid<br />
mediante la firma de un<br />
Acuerdo de Colaboración. ●<br />
AENORekin sinatutako hitzarmena,<br />
lehiakortasuna hobetzeko<br />
Espainiako Normalizazio Erakundeak<br />
(AENORek) eta TEC-<br />
NALIAk lankidetza-hitzarmena<br />
sinatu dute, enpresen sarearen<br />
lehiakortasuna enpresen ziurtapenaren<br />
garapenaren bidez<br />
sustatzeko asmoz.<br />
Hitzarmen horren bitartez, Espainiako<br />
lehen ziurtapen-erakundeak<br />
eta estatuko lehen<br />
korporazio teknologikoak bat<br />
egingo dute. Bi erakundeen arteko<br />
sinergien bila, bakoitzak<br />
enpresen merkatuan daukan<br />
zereginari eutsi eta sustatu<br />
egingo du. Beraz, AENORek<br />
normalizazio-erakunde moduan<br />
garatuko ditu jarduerak,<br />
eta TECNALIAk bere gaitasun<br />
teknologikoak ustiatuko ditu<br />
adostasunaren ebaluazioaren<br />
eta kalitatearen kontrolaren arloan,<br />
saiakuntzen, ikuskaritzaren,<br />
aholkularitzaren eta auditoriaren<br />
bitartez.<br />
Hitzarmena sinatu dueneko garaian,<br />
TECNALIAk te+C (Testing,<br />
Evaluation & Conformity<br />
Services edo adostasunaren<br />
ebaluazioa) izeneko enpresaproiektu<br />
berritzailea sortu du,<br />
bezeroen balio-kate osoan kalitatearen<br />
ebaluazioaren eta<br />
ziurtapenaren arloan jarduteko<br />
asmoz.<br />
Hitzarmenaren arabera, AE-<br />
NOReko ziurtapen-zigiluak<br />
sustatu eta zabaldu egingo dira,<br />
negozio-aukera berriak bilatuko<br />
dituzte elkarrekin zerbitzu<br />
berrien garapenaren bidez,<br />
merkatu berrien prospekzioa<br />
egingo dute batera, ziurtapenerako<br />
prestakuntza,<br />
aholkularitza, ikuskaritza eta<br />
laguntza teknikoa eskainiko<br />
dituzte eta batera lan egingo<br />
dute arauak garatu eta egokitu<br />
ahal izateko. AENORen eta<br />
TECNALIAren izaera sektore<br />
anitzekoa denez, sistemen eta<br />
produktuen ziurtapenean batera<br />
egin beharreko jarduerak<br />
era guztietako sektoreetan<br />
garatuko dira; esate baterako,<br />
eraikuntzan, energian, softwarean,<br />
nekazaritzako elikagaietan<br />
eta automobilgintzan,<br />
besteak beste. ●<br />
2006ko MATELEC, te+C<br />
zerbitzuen eskaintzaren lekukoa<br />
TECNALIA-Energiak agerpen<br />
aktiboa izan du urrian IFEMAn<br />
(Madrilen) egindako `Matelec<br />
2006´ Material Elektrikoaren<br />
Azokan. Oraingo honetan,<br />
TECNALIAk energiaren sektorerako<br />
te+C (adostasunaren<br />
ebaluazioa) zerbitzuen eskaintza<br />
orokorra jarri du ikusgai.<br />
Azokako agerpena sendotzeko<br />
asmoz, banaketa-sareetarako<br />
ekipo elektrikoen ziurtapenari<br />
buruzko jardunaldi tekniko interesgarria<br />
antolatu du IFEMA-<br />
ko instalazioetan. Bertan, gainera,<br />
Luciano Azpiazuk, Iberdrolakoak,<br />
Antonio Baladok,<br />
AENORekoak, eta Luis Martínezek,<br />
TECNALIA-Energiaren<br />
ordezkariak, parte hartu zuten.<br />
Jardunaldi horretan, produktuen<br />
ziurtapenean TECNALIAren<br />
eta AENORen artean ezarritako<br />
eta lankidetza-hitzarmenaren<br />
sinaduraren bidez urriaren<br />
24an Madrilen berretsitako<br />
ituna sustatzeko jarduerak<br />
jaulki zituzten. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 5
infotecnalia<br />
6<br />
Acuerdo con Fundecyt<br />
para impulsar la I+D+i en<br />
la Comunidad extremeña<br />
El Consejero de Infraestructuras<br />
y Desarrollo Tecnológico de la<br />
Junta de Extremadura y presidente<br />
de la Junta Rectora de la<br />
Fundación para el Desarrollo de<br />
la Ciencia y la Tecnología (Fundecyt)<br />
en esta Comunidad Autónoma,<br />
Luis Millán Vázquez de<br />
Miguel, y el Director General de<br />
TECNALIA, firmaron el pasado<br />
mes de julio un acuerdo de colaboración<br />
conjunta con el fin de<br />
promover, fomentar y llevar a cabo<br />
actividades de interés común<br />
relacionadas con la investigación<br />
científica y el desarrollo tecnológico.<br />
El convenio incluye la participación<br />
en proyectos conjuntos,<br />
tanto de ámbito nacional como<br />
internacional, así como asesoramiento<br />
recíproco, apoyo mutuo<br />
e intercambio de información en<br />
temas de fomento, desarrollo y<br />
seguimiento de actividades científicas<br />
o de desarrollo tecnológico.<br />
Asimismo, el acuerdo prevé<br />
la cooperación en programas de<br />
formación de personal investigador<br />
y técnico, la organización y<br />
ejecución de actividades comunes<br />
relacionadas con la promo-<br />
II Conferencia Internacional<br />
sobre la Seguridad del<br />
Hidrógeno (Hysafe)<br />
La seguridad es el factor clave para<br />
mejorar y coordinar el conocimiento<br />
y aplicaciones del hidrógeno<br />
como vector energético. El<br />
Palacio Miramar de Donostia-San<br />
Sebastián albergará del 11 al 13<br />
de septiembre de 2007 la II Conferencia<br />
Internacional sobre la<br />
Seguridad del Hidrógeno (ICHS).<br />
El encuentro, que se enmarca en<br />
el proyecto europeo HySafe, está<br />
organizado por TECNALIA, uno<br />
de los socios más relevantes que<br />
participan en esta iniciativa europea.<br />
Entre sus finalidades prácticas<br />
destaca la de proporcionar<br />
unas bases que permitan superar<br />
las barreras relacionadas con ese<br />
2ºsemestre2006<br />
actualidad berriak<br />
El convenio con Fundecyt incluye la participación en proyectos conjuntos.<br />
Fundecytekin sinatutako hitzarmenari esker, batera parte hartuko dute zenbait proiektutan.<br />
ción social de la investigación y el<br />
desarrollo tecnológico, el intercambio<br />
y colaboración de personal<br />
y el establecimiento de unidades<br />
Mixtas de Investigación y<br />
Desarrollo Tecnológico para la<br />
realización de actividades de mutuo<br />
interés o colaboración. Inicialmente,<br />
Fundecyt y TECNALIA<br />
han identificado tres ámbitos<br />
concretos de actuación, de interés<br />
conjunto: Sociedad de la Información,<br />
Construcción y sostenibilidad<br />
y Tecnología de los alimentos.<br />
●<br />
aspecto de la seguridad. Otro objetivo<br />
es contribuir a la aceptación<br />
de las tecnologías del hidrógeno<br />
por parte de la opinión pública<br />
y los usuarios. La conferencia<br />
se apoya en estudios y desarrollos<br />
que se abordan en el proyecto<br />
HySafe, dentro de la Red<br />
de Excelencia del 6º Programa<br />
Marco de la Unión Europea. En<br />
dicha Red participan las principales<br />
empresas, universidades, centros<br />
tecnológicos y entidades de<br />
innovación de diversos países europeos.<br />
Las comunicaciones técnicas<br />
o abstracts deberán presentarse<br />
antes del próximo 31 de<br />
enero de 2007. ●<br />
Fundecytekin sinatutako<br />
hitzarmena Extremadurako<br />
Erkidegoan I+G+b sustatzeko<br />
Extremadurako Juntako Azpiegitura<br />
eta Garapen Teknologikoko<br />
kontseilariak eta Zientziaren<br />
eta Teknologiaren Garapenerako<br />
Fundazioak (Fundecytek)<br />
erkidego horretan daukan<br />
Zuzendaritza Batzordeko presidenteak,<br />
Luis Millán Vázquez<br />
de Miguelek, eta TECNALIAko<br />
zuzendari nagusiak lankidetzahitzarmena<br />
sinatu zuten uztailean,<br />
ikerketa zientifikoarekin<br />
eta garapen teknologikoarekin<br />
zerikusia daukaten jarduera bateratuak<br />
sustatzeko eta gara-<br />
Hidrogenoaren Segurtasunari<br />
buruzko Nazioarteko II.<br />
Biltzarra (Hysafe)<br />
Segurtasuna giltzarria da, bektore<br />
energetikotzat hartutako hidrogenoaren<br />
ezagutza eta aplikazioak<br />
hobetzeko eta koordinatzeko.<br />
2007ko irailaren 11tik 13ra,<br />
Donostiako Miramar Jauregian<br />
egingo da Hidrogenoaren Segurtasunari<br />
buruzko Nazioarteko II.<br />
Biltzarra (ICHS). Topaketa Europako<br />
HySafe Proiektuaren barruan<br />
dago, eta TECNALIAk berak<br />
antolatuko du, Europako ekimenean<br />
parte hartzen duten bazkide<br />
nabarienetakoak, alegia.<br />
Helburu praktikoen artean, nabarmendu<br />
egin behar da segurtasunaren<br />
alderdi horrekin zerikusia<br />
daukaten oztopoak gainditzeko<br />
tzeko. Hitzarmenaren arabera,<br />
batera parte hartuko dute zenbait<br />
proiektutan, nazio-mailan<br />
zein nazioartean. Era berean,<br />
aholkularitza nahiz laguntza<br />
eskainiko diote elkarri, eta jarduera<br />
zientifikoen sustapenari,<br />
garapenari zein jarraipenari eta<br />
garapen teknologikoari buruzko<br />
gaien gaineko informazioa<br />
trukatuko dute.<br />
Horrez gain, ikertzaileak eta<br />
teknikariak prestatzeko programetan<br />
lan egingo dute elkarrekin,<br />
ikerketaren eta garapen<br />
teknologikoaren sustapen sozialarekin<br />
zerikusia daukaten<br />
jarduerak batera antolatu eta<br />
betearazi egingo dituzte, langileak<br />
trukatuko dituzte eta ikerketarako<br />
nahiz garapen teknologikorako<br />
unitate mistoak ezarriko<br />
dituzte, bien intereseko<br />
edo lankidetzako jarduerak egiteko.<br />
Hasiera batean, Fundecytek eta<br />
TECNALIAk hiru jarduketa-arlo<br />
bateratu zehaztu dituzte: informazioaren<br />
gizartea, eraikuntza<br />
eta iraunkortasuna eta elikagaien<br />
teknologia. ●<br />
moduko oinarriak eskaini nahi dituela.<br />
Bestetik, iritzi publikoak<br />
eta erabiltzaileek hidrogenoaren<br />
teknologiak onartzea dauka helburu.<br />
Biltzarrak HySafe Proiektuan,<br />
Europar Batasuneko 6. Esparru<br />
Programako Bikaintasun<br />
Sarearen barruan, jorratzen diren<br />
azterketak eta garapenak hartuko<br />
ditu kontuan. Sare horretan,<br />
Europako zenbait herrialdetako<br />
enpresa, unibertsitate, zentro<br />
teknologiko eta berrikuntza-erakunde<br />
nagusiek parte hartzen<br />
dute. Komunikazio teknikoak<br />
edo abstraktuak 2007ko urtarrilaren<br />
31 baino lehen aurkeztu<br />
beharko dira. ●
TECNALIA y la firma norteamericana<br />
Lanxide Technology Capital<br />
han firmado un acuerdo marco<br />
de transferencia de tecnología,<br />
por el cual TECNALIA será el<br />
agente que desarrolle y explote<br />
en exclusiva para Europa las patentes<br />
de Lanxide durante los<br />
próximos 5 años. El convenio hará<br />
posible la transferencia de tecnología<br />
a empresas del campo de<br />
la automoción que utilicen en su<br />
proceso de fabricación componentes<br />
composites de matrices<br />
de cerámica y matrices metálicas.<br />
La transferencia se hará mediante<br />
licencias y royalties. TECNALIA<br />
será la encargada de realizar esta<br />
actualidad berriak<br />
J. Manuel Giral, de TECNALIA, y Michael J. Hollins, responsable de Lanxide.<br />
J. Manuel Giral, TECNALIAkoa, eta Michael J. Hollins, Lanxideko arduraduna.<br />
Explotación en exclusiva<br />
de patentes de Lanxide<br />
Lanxideko patenteen<br />
ustiapen esklusiboa<br />
TECNALIAk eta AEBetako Lanxide<br />
Technology Capital konpainiak<br />
teknologien transferentziarakoesparru-hitzarmena<br />
sinatu dute. Horren arabera,<br />
hurrengo 5 urteetan Lanxideko<br />
patenteak Europarako<br />
era esklusiboan garatu eta ustiatzen<br />
dituen agentea izango<br />
da TECNALIA. Hitzarmenari esker,<br />
automobilgintzako enpresei<br />
transferituko diete teknologia,<br />
beti ere euren ekoizpenprozesuetan<br />
zeramikazko eta<br />
metalezko matrizeen osagaiak<br />
erabiltzen badituzte. Transferentzia<br />
lizentzien eta royaltien<br />
bidez egingo da. TECNALIAk<br />
transferencia, bien de forma directa<br />
o bien mediante proyectos<br />
previos de investigación que evalúen<br />
la adecuación de estas nuevas<br />
tecnologías, de eficacia ya<br />
demostrada, a las empresas e industrias<br />
demandantes. A través<br />
de este acuerdo se consolida una<br />
importante estrategia de intensa<br />
colaboración internacional (Europa-USA),<br />
con el objetivo de potenciar<br />
el conocimiento y aplicaciones<br />
en el campo de las CMC<br />
(Ceramic Matriz Composites). Las<br />
CMC son actualmente una de las<br />
líneas tecnológicas clave de aplicación<br />
en el sector mundial de<br />
Automoción. ●<br />
transferentzia hori egingo du<br />
zuzenean edo aldez aurretiko<br />
ikerketa-proiektuen bidez, eraginkorrak<br />
diren teknologia berri<br />
horiek enpresa eta industria<br />
eskatzaileetara egokitzen diren<br />
ala ez ebaluatu ahal izateko.<br />
Hitzarmenaren bidez, nazioarteko<br />
lankidetza bizirako estrategia<br />
garrantzitsua sendotuko<br />
da (Europa-AEB), CMCen (Ceramic<br />
Matriz Compositesen)<br />
arloan ezagutza eta aplikazioak<br />
sustatzeko asmoz. Gaur<br />
egun, CMCak aplikazioko linea<br />
teknologiko nagusietako bat<br />
dira munduko automobilgintzan.<br />
●<br />
Convenio con<br />
Fenin para<br />
impulsar la<br />
innovación<br />
sanitaria en<br />
España<br />
Los datos del sector sanitario en<br />
España revelan una gran dependencia<br />
en materia tecnológica. Se<br />
estima que tan sólo el 20% de la<br />
tecnología que se consume es producida<br />
en territorio nacional, lo<br />
que contrasta con su posición industrial<br />
en el marco de la UE y con<br />
el volumen económico de su mercado.<br />
En este contexto, es estratégico<br />
potenciar la generación de<br />
conocimientos científicos basados<br />
en la convergencia de nuevas tecnologías<br />
(biomateriales, micro y<br />
nanotecnologías, biotecnología,<br />
ingeniería tisular, ingeniería de superficies...)<br />
con el objetivo de desarrollar<br />
productos sanitarios innovadores<br />
de media-altatecnología,focalizados<br />
hacia nichos<br />
o segmentos<br />
específicos<br />
del mercado,<br />
con vocación de<br />
convertirse en<br />
líder de ese nicho<br />
o segmento.<br />
A través del<br />
convenio de colaboraciónfirmado<br />
con la FederaciónEspañola<br />
de Empresas<br />
de Tecnología<br />
Sanitaria<br />
(Fenin), se pretende promover la<br />
investigación e innovación tecnológica<br />
en el ámbito de la salud española.<br />
Los beneficios del convenio<br />
repercutirán en el desarrollo de<br />
la tecnología sanitaria española. El<br />
primer fruto del citado convenio es<br />
el proyecto Bioavan, que pretende<br />
contribuir a la mejora de la competitividad<br />
global del Sector de<br />
Productos Sanitarios. El objetivo<br />
del proyecto es el desarrollo de<br />
materiales poliméricos para la fabricación<br />
de productos biomédicos,<br />
diseñados para reparar e, incluso,<br />
reemplazar tejidos óseos o<br />
musculares. ●<br />
Feninekin<br />
sinatutako<br />
hitzarmena,<br />
Espainiako<br />
berrikuntza<br />
sanitarioa<br />
Espainiako sektore sanitarioari<br />
buruzko datuen arabera, teknologiaren<br />
arloko menpetasuna<br />
handi-handia da. Zenbatespenen<br />
arabera, kontsumitutako teknologiaren<br />
%20 baino ez da lurralde<br />
nazionalean ekoizten. Dena<br />
dela, posizio industrial nabarmena<br />
dauka EBren esparruan, eta<br />
kopuru ekonomiko handia dauka<br />
merkatuan. Testuinguru horretan,<br />
estrategikoa da teknologia<br />
berrien konbergentzian oinarritutako<br />
ezagutza zientifikoen<br />
sorrera sustatzea (biomaterialak,<br />
mikro eta nanoteknologiak, bioteknologia,<br />
ingeniaritza tisularra,<br />
gainazalen ingeniaritza...), merkatuko<br />
zoko<br />
edo segmentu<br />
berezietan goimailako<br />
eta erdi-mailakoteknologiakoproduktu<br />
sanitario<br />
berritzaileak<br />
garatzeko eta<br />
zoko edo segmentuhorretako<br />
liderra izateko.Espainiako<br />
Teknologia<br />
Sanitarioko EnpresenFederazioarekin(Feninekin)sinatutakolankidetza-hitzarmenaren<br />
bidez, ikerketa<br />
eta berrikuntza teknologikoa<br />
sustatuko da Espainiako osasunaren<br />
arloan. Hitzarmena onuragarria<br />
izango da Espainiako teknologia<br />
sanitarioaren garapenari<br />
begira. Hitzarmen horren lehen<br />
emaitza Bioavan Proiektua izango<br />
da, eta produktu sanitarioen<br />
sektorearen lehiakortasun orokorra<br />
hobetzea dauka helburu.<br />
Proiektuak hezurretako edo<br />
giharretako ehunak konpontzeko<br />
eta ordezkatzeko produktu<br />
biomedikoen ekoizpenerako material<br />
polimerikoak garatzea dauka<br />
helburu. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 7
infotecnalia<br />
8<br />
Premio ONCE de I+D por<br />
un dispositivo para ciegos<br />
TECNALIA ha ganado la IV Edición<br />
del Premio Internacional<br />
ONCE de Investigación y Desarrollo<br />
en Nuevas Tecnologías para<br />
Ciegos y Deficientes Visuales,<br />
máximo galardón existente en el<br />
ámbito internacional centrado<br />
en estas tecnologías. El Proyecto<br />
ganador de TECNALIA tiene como<br />
objetivo desarrollar un sistema<br />
que permita a las personas<br />
ciegas o deficientes visuales<br />
leer, a través de un dispositivo<br />
móvil, las diferentes pantallas<br />
con información (displays) tan<br />
habituales en su uso diario, como<br />
los incluidos en microondas,<br />
carteles comerciales o información<br />
de transporte.<br />
El acto de entrega del premio estuvo<br />
presidido por la ministra de<br />
Educación y Ciencia, Mercedes<br />
Cabrera, y en el mismo participaron<br />
el presidente de la ONCE, Miguel<br />
Carballeda y el presidente<br />
del Consejo Superior de Investigaciones<br />
Científicas (CSIC), Carlos<br />
Martínez Alonso. El proyecto<br />
de TECNALIA, que comenzó en<br />
febrero de 2006, fue elegido co-<br />
Mejor proveedor de servicios<br />
a la SPRI en el ejercicio 2006<br />
La Sociedad para la Promoción y<br />
Reconversión Industrial (SPRI) ha<br />
reconocido a TECNALIA como su<br />
mejor proveedor del año 2006<br />
gracias, entre otros méritos, a las<br />
tareas de Secretaría técnica de la<br />
Red IT4ALL y de apoyo técnico<br />
en el desarrollo de la última<br />
Cumbre Mundial sobre la Sociedad<br />
de la Información celebrada<br />
en Bilbao. Esta distinción se enmarca<br />
dentro de las actuaciones<br />
llevadas a cabo en materia de<br />
Calidad dentro de SPRI. En el acto<br />
de reconocimiento, celebrado<br />
en la sede de la SPRI en Bilbao,<br />
tomaron parte el Director General<br />
de la sociedad pública, Mauri<br />
Lazkano, y una amplia representación<br />
de TECNALIA, encabezada<br />
por su presidente y su director<br />
general, José María Echarri y Luis<br />
Irazabal, respectivamente.<br />
2ºsemestre2006<br />
actualidad berriak<br />
En este acto, Mauri Lazkano destacó<br />
"la calidad de los servicios<br />
prestados por TECNALIA, así como<br />
el gran compromiso profesional<br />
y personal de todo el equipo<br />
de la Corporación". Asimismo,<br />
subrayó el éxito y la proyección<br />
internacional logrados por<br />
la Red IT4ALL como por la Cumbre<br />
Mundial sobre la Sociedad de<br />
la Información. ●<br />
ONCEko I+G saria, itsuentzako<br />
gailua diseinatzeagatik<br />
La ministra de Educación y Ciencia, Mercedes Cabrera, con los premiados.<br />
Hezkuntza eta Zientzia ministroa, Mercedes Cabrera, sarituekin.<br />
mo el mejor entre 54 trabajos de<br />
18 países. El Comité de Expertos<br />
que otorga el galardón, ha destacado<br />
que "este proyecto trata de<br />
cubrir una importante necesidad<br />
de las personas con discapacidad<br />
visual, que es novedoso en el<br />
mercado y que se puede convertir<br />
en una herramienta de enorme<br />
utilidad, dada la abundancia<br />
de estos dispositivos en todos los<br />
ámbitos de la vida cotidiana". ●<br />
TECNALIAk Itsu eta Ikusmen<br />
Urrikoentzako Teknologia Berrien<br />
Ikerketarako eta Garapenerako<br />
Nazioarteko ONCE Sariaren<br />
IV. Edizioa irabazi du,<br />
teknologia horien arloan nazioartean<br />
dagoen sari nagusiena,<br />
alegia. TECNALIAren<br />
proiektu irabazleari esker, itsu<br />
edo ikusmen urrikoentzako sistema<br />
garatuko da, gailu mobilaren<br />
bidez hainbeste erabil-<br />
SPRIko zerbitzu-hornitzaile<br />
onena 2006ko ekitaldian<br />
Industriaren Suztapen eta Eraldaketarako<br />
Baltzuarentzat (SPRIrentzat),<br />
TECNALIA hornitzaile<br />
onena izan da 2006. urtean, besteak<br />
beste, IT4ALL Sareko Idazkaritza<br />
Teknikoan garatutako lanarengatik<br />
eta Bilbon Informazioaren<br />
Gizarteari buruz egindako<br />
azken Munduko Goi Bileraren<br />
garapenean eskainitako laguntza<br />
teknikoagatik. Onespen hori<br />
Una nutrida representación de TECNALIA acudió a la sede de la SPRI.<br />
TECNALIAko ordezkari asko hurbildu ziren SPRIko egoitza nagusira.<br />
tzen diren informazio-pantailak<br />
(displayak) irakurtzeko aukera<br />
izan dezaten. Horra hor<br />
mikrouhinetan, merkataritzaarloko<br />
karteletan edo garraioari<br />
buruzko informazioan agertzen<br />
direnak.<br />
Saria banatzeko ekitaldiko burua<br />
Hezkuntza eta Zientzia ministroa,<br />
Mercedes Cabrera,<br />
izan zen, eta, bertan, ONCEko<br />
presidenteak, Miguel Carballedak,<br />
eta Ikerketa Zientifikoen<br />
Goi Kontseiluko (CSIC) presidenteak,<br />
Carlos Martínez<br />
Alonsok, parte hartu zuten.<br />
TECNALIAren proiektua<br />
2006ko otsailean hasi zen, eta<br />
18 herrialdetako 54 lanen artean<br />
aukeratu zuten. Saria ematen<br />
duen Aditu Batzordeak nabarmendu<br />
duenez, “proiektuak<br />
ikusmen urrikoen premia<br />
handiari aurre egitea du helburu,<br />
oso berritzailea da merkatuan<br />
eta erabilgarritasun handiko<br />
tresna izan daiteke, horrelako<br />
gailu ugari daudelako<br />
eguneroko bizimoduko arlo<br />
guztietan". ●<br />
SPRIn bertan kalitatearen arloan<br />
garatutako jarduketen barruan<br />
dago. SPRIk Bilbon daukan<br />
egoitzan izandako onespen-ekitaldian,<br />
baltzu publikoko zuzendari<br />
nagusiak, Mauri Lazkanok,<br />
eta TECNALIAko ordezkari ugarik<br />
parte hartu zuten. Euren artean,<br />
José María Echarri presidentea<br />
eta Luis Irazabal zuzendari<br />
nagusia nabarmendu behar ditugu.<br />
Ekitaldian bertan, "TECNALIAk<br />
emandako zerbitzuen kalitatea<br />
eta korporazioko talde osoaren<br />
konpromiso profesional eta pertsonal<br />
handia” nabarmendu zituen<br />
Mauri Lazkanok. Era berean,<br />
IT4ALL Sareak eta Informazioaren<br />
Gizarteari buruzko Munduko<br />
Goi Bilerak lortutako arrakasta<br />
eta nazioarteko proiekzioa<br />
ere nabaritu zituen. ●
Primera piedra de la nueva<br />
sede en el PT de Bizkaia<br />
TECNALIA contará en 2007 con<br />
una nueva sede en el Parque Tecnológico<br />
de Bizkaia, dedicada a<br />
la investigación alimentaria, y<br />
que va a suponer una inversión<br />
cercana a los 8 millones de euros.<br />
Al acto de colocación de la primera<br />
piedra en el Parque Tecnológico<br />
de Bizkaia, acudieron más<br />
de 50 personalidades, entre ellas<br />
el consejero de Agricultura, Pesca<br />
y Alimentación, Gonzalo<br />
Sáenz de Samaniego. La construcción<br />
de la nueva sede coincide<br />
con el XXV aniversario del<br />
centro y ratifica, una vez más, la<br />
apuesta de TECNALIA como<br />
Centro Tecnológico experto en<br />
Investigación alimentaria. El nuevo<br />
edificio dispone de tres plantas<br />
y una superficie superior a los<br />
5.000 metros cuadrados totales<br />
construidos. En él, trabajarán alrededor<br />
de 65 personas aunque<br />
tiene capacidad para albergar a<br />
más de 120 personas. Las instalaciones<br />
contarán con dos áreas<br />
o zonas diferenciadas, como la<br />
zona de laboratorios, de investigación<br />
y oficinas. Dispondrá de<br />
laboratorios biológicos -microbiología,<br />
virus y biología molecular-,<br />
químicos de E+C, de análisis<br />
sensorial y laboratorios de I+D.<br />
Asimismo, tendrá una sala de<br />
Convenio con la entidad de<br />
ahorro Kutxa de Gipuzkoa<br />
Crear empresas de base tecnológica,<br />
dar salida industrial al conocimiento<br />
acumulado por la universidad<br />
y generar puestos de trabajo<br />
altamente cualificados en Gipuzkoa<br />
fueron algunos de los objetivos<br />
de un convenio de colaboración<br />
entre Kutxa y TECNALIA, por<br />
el que la entidad de ahorro dotará<br />
con 6 millones de euros en subvenciones<br />
a fondo perdido al Fondo<br />
Tecnológico Sortek. La aportación<br />
económica, que se repartirá a<br />
lo largo del período 2006-2010,<br />
tiene como finalidad crear unos<br />
50 empleos altamente especializados<br />
al año y contribuir a la rege-<br />
actualidad berriak<br />
En el acto simbólico participó el Consejero Gonzalo Sáenz de Samaniego.<br />
Ekitaldi sinbolikoan, Gonzalo Sáenz de Samaniego sailburuak parte hartu zuen.<br />
demostración que, según explicaron<br />
sus responsables, contará<br />
con «las más avanzadas» tecnologías<br />
y servirá como espacio de<br />
referencia para demostración de<br />
tecnologías alimentarias y culinarias.<br />
La segunda zona será la técnica<br />
o planta piloto, donde se reproducirá<br />
a escala piloto los procesos<br />
de la industria alimentaria<br />
en sectores como el lácteo, pesquero,<br />
cárnico, productos de IV y<br />
V gama, entre otros. ●<br />
neración del tejido industrial de<br />
Gipuzkoa.<br />
La firma de este acuerdo establece<br />
un sistema regulado de colaboración<br />
económica entre ambas entidades,<br />
y tiene su antecedente en<br />
abril de 2003 con la creación del<br />
Fondo Tecnológico Sortek, al que<br />
Kutxa ha aportado hasta la fecha<br />
1,8 millones de euros. El Fondo ha<br />
permitido hasta el momento la<br />
creación de 12 empresas de base<br />
tecnológica (tres de ellas aún sin<br />
constituir), la generación de 30<br />
puestos de trabajo cualificados y<br />
una facturación prevista para<br />
2006 de 2.381.000 euros. ●<br />
Bizkaiko Parke Teknologikoan izango<br />
duen egoitza berriaren lehenengo harria<br />
2007. urtean, TECNALIAk egoitza<br />
berria edukiko du Bizkaiko<br />
Parke Teknologikoan, elikagaiak<br />
ikertzea izango du helburu eta 8<br />
milioi euro inguru inbertituko ditu<br />
bertan.<br />
Bizkaiko Parke Teknologikoan lehenengo<br />
harria jartzeko ekitaldian,<br />
50 pertsona ospetsu baino<br />
gehiago egon ziren, eta, euren<br />
artean, Nekazaritza, Arrantza eta<br />
Elikadura sailburua, Gonzalo Sáenz<br />
de Samaniego. Egoitza be-<br />
Gipuzkoako Kutxa aurrezkierakundearekin<br />
sinatutako hitzarmena<br />
Besteak beste, honako hauexek<br />
dira Kutxak eta TECNALIAk sinatutako<br />
lankidetza-hitzarmenaren<br />
helburuak: oinarri teknologikoko<br />
enpresak sortzea, unibertsitateak<br />
metatutako ezagutzari irtenbide<br />
industriala ematea eta Gipuzkoan<br />
oso-oso espezializatuak diren<br />
lanpostuak sortzea. Horren arabera,<br />
aurrezki-erakundeak itzuli<br />
beharrik gabeko 6 milioi euroko<br />
dirulaguntzak emango dizkio<br />
Sortek Fondo Teknologikoari.<br />
Ekarpen ekonomikoa 2006-<br />
2010eko epealdian banatuko da,<br />
eta urtean oso-oso espezializatuta<br />
dauden 50 lanpostu sortzea<br />
rria egiten deneko garaian, zentroaren<br />
XXV. Urteurrena ospatuko<br />
da, eta, berriro ere, elikagaien<br />
ikerketan aditua den zentro teknologiko<br />
moduan TECNALIAren<br />
alde egindako apustua berresten<br />
da. Eraikin berriak hiru solairu<br />
eta eraikitako 5.000 metro koadrotik<br />
gorako azalera dauzka.<br />
Bertan, 65 bat lagunek lan egingo<br />
dute, 120tik gora lagunentzako<br />
lekua izan arren. Instalazioetan,<br />
bi eremu edo gune bereizi<br />
egongo dira; esate baterako, laborategien<br />
eta ikerketen gunea<br />
eta bulegoak. Laborategi biologikoak<br />
(mikrobiologia, birusak eta<br />
biologia molekularra), A+Eko laborategi<br />
kimikoak, azterketa<br />
sentsorialerako laborategiak eta<br />
I+Gko laborategiak izango ditu.<br />
Era berean, erakustaldi-aretoa<br />
izango du, eta, arduradunek<br />
azaldutakoaren arabera, teknologia<br />
«aurreratuenak» edukiko<br />
ditu. Bestetik, erreferentzia-gunea<br />
izango da, elikagaigintzako<br />
eta sukaldaritzako teknologiak<br />
erakusteko. Bigarren gunea teknikoa<br />
edo eredu-solairua izango<br />
da, eta, bertan, eskala eredugarriaren<br />
arabera berregingo dira<br />
elikagaigintzako prozesuak, esnegintzan,<br />
arrantzan, haragigintzan<br />
eta IV. zein V. gamako produktuetan,<br />
besteak beste. ●<br />
eta Gipuzkoako industria-sarea<br />
biziberritzea dauka helburu.<br />
Hitzarmena sinatzean, bi erakundeen<br />
arteko lankidetza ekonomikorako<br />
sistema arautua<br />
ezarri da, eta 2003ko apirilean<br />
dauka aurrekaria, Sortek Fondo<br />
Teknologikoa sortu zenean.<br />
Orain arte, Kutxak 1,8 milioi euro<br />
eman dizkio fondoari. Horri<br />
esker, oinarri teknologikoko 12<br />
enpresa sortu dira (euretako hiru<br />
eratu barik daude oraindik),<br />
30 lanpostu espezializatu sortu<br />
dira eta 2006ko fakturazioa<br />
2.381.000 eurokoa izango<br />
omen da. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 9
10<br />
infotecnalia<br />
La solidificación, sometida a<br />
estudio en IMPRESS<br />
TECNALIA presidió el III Encuentro<br />
de expertos celebrado en el<br />
Hotel María Cristina de Donostia-<br />
San Sebastián para poner en común<br />
los últimos avances alcanzados<br />
en torno al programa europeo<br />
IMPRESS. Su objetivo es investigar<br />
fenómenos de solidificación<br />
tanto en condiciones de gravedad<br />
terrestre como en condiciones<br />
de ausencia de gravedad<br />
en el ámbito de los materiales intermetálicos.<br />
Estos estudios científicos<br />
permiten mejorar los procesos<br />
físico-químicos para la creación<br />
de materiales, medicinas y<br />
otros productos de uso en la vida<br />
cotidiana.<br />
En el acto de inauguración estuvieron<br />
presentes el alcalde de Donostia-San<br />
Sebastián, Odón Elorza;<br />
el director de TECNALIA Aerospace,<br />
Jesús Marcos, así como<br />
representantes de la Agencia Espacial<br />
Europea (ESA).<br />
Las aplicaciones de los nuevos<br />
materiales que desarrolla el proyecto<br />
IMPRESS se centran en aeronáutica<br />
(álabes de turbina),<br />
energía (pilas combustibles de hidrógeno)<br />
y química (catalizadores<br />
más activos y selectivos). Los resultados<br />
están avalados por la<br />
positiva valoración que sobre<br />
ellos ha realizado la Comisión Europea.<br />
Más de 45 socios participan<br />
en el desarrollo de este pro-<br />
Nuevas tendencias en<br />
componentes de automoción<br />
TECNALIA-Automoción celebró<br />
el pasado septiembre en Zamudio<br />
(Bizkaia), la segunda reunión<br />
plenaria de la Plataforma Tecnológica<br />
de Componentes de Automoción<br />
(SERtec, anterior AUTOnet).<br />
En la citada reunión se combinaron<br />
sesiones de trabajo en<br />
grupo con sesiones paralelas de<br />
trabajo, lideradas por las empresas<br />
CIE, (Energía y Medioambiente),<br />
Faurecia (Gestión del I+D), Ficosa<br />
(Seguridad), Gestamp (Diseño<br />
y Producción) y Lear (Transporte<br />
y Movilidad).<br />
La intervención de CIE se centró<br />
en analizar las tendencias y requi-<br />
2ºsemestre2006<br />
actualidad berriak<br />
sitos del sector, con un importante<br />
énfasis en las evoluciones de<br />
los nuevos sistemas de propulsión.<br />
Gestamp puso el acento en<br />
los sistemas avanzados de concepción<br />
producto-proceso, adecuados<br />
a las diferentes tecnologías<br />
de fabricación. Por otro lado,<br />
Lear explicó la interrelación vehículo-vehículo<br />
y vehículo-entorno,<br />
mientras que Filosa analizó la vinculación<br />
entre los diversos elementos<br />
de seguridad activa y pasiva.<br />
Para concluir, Faurecia expuso<br />
el conocimiento de las políticas<br />
y dinámicas de fomento del<br />
I+D+i. ●<br />
Solidotzeko prozesua,<br />
IMPRESSen ikergai<br />
El encuentro reunió a cerca de un centenar de expertos internacionales.<br />
Topaketan, nazioarteko ehun bat aditu elkartu ziren.<br />
yecto, entre los que se encuentran<br />
los centros de investigación y<br />
universidades más prestigiosos<br />
de Europa tales como el Instituto<br />
Alemán Fraunhofer, la Universidad<br />
Católica de Lovaina (KUL) e<br />
importantes empresas de sectores<br />
demandantes de estas tecnologías<br />
como la automovilística<br />
Rolls-Royce y la química Johnson<br />
Matthew, entre otras. ●<br />
TECNALIA Donostiako María<br />
Cristina Hotelean egindako<br />
Adituen III. topaketako buru<br />
izan zen. Bertan, Europako IM-<br />
PRESS Programaren inguruan<br />
lortutako azken aurrerapenen<br />
berri eman zuten. Lurreko grabitatean<br />
eta grabitaterik gabeko<br />
baldintzetan metal arteko<br />
materialen arloan solidotzeko<br />
fenomenoak ikertzea dauka<br />
Automobilgintzako<br />
osagaien joera berriak<br />
Irailean, TECNALIA-Automobilgintzak<br />
Automobilgintzako<br />
Osagaien Plataforma Teknologikoaren<br />
(SERtecen, lehengo<br />
AUTOneten) bigarren osoko<br />
bilkura egin zuen Zamudion<br />
(Bizkaian). Bilera horretan, taldeko<br />
lan-saioak eta aldi bereko<br />
lan-saioak bateratu ziren, CIE<br />
(energia eta ingurumena), Faurecia<br />
(I+Gren kudeaketa), Ficosa<br />
(segurtasuna), Gestamp (diseinua<br />
eta ekoizpena) eta Lear<br />
(garraioa eta mugikortasuna)<br />
enpresen zuzendaritzapean.<br />
CIEk sektorearen joerak eta eskakizunak<br />
aztertu zituen, eta<br />
helburu. Ikerketa horiei esker,<br />
prozesu fisiko eta kimikoak hobetzen<br />
dira, materialak, sendagaiak<br />
eta eguneroko bizimoduko<br />
ohiko beste produktu batzuk<br />
sortzeko orduan.<br />
Irekiera-ekitaldian, Donostiako<br />
alkateak, Odón Elorzak, TECNA-<br />
LIA Aerospaceko zuzendariak,<br />
Jesús Marcosek, eta Europako<br />
Espazio Agentziako (ESAko) ordezkariek<br />
parte hartu zuten.<br />
IMPRESS Proiektuak garatzen<br />
dituen material berrien aplikazioek<br />
aeronautika (turbina-alabeak),<br />
energia (hidrogenozko<br />
erregai-pilak) eta kimika (katalizatzaile<br />
aktiboagoak eta selektiboagoak)<br />
dituzte helburu. Europako<br />
Batzordeak eurei buruz<br />
egin duen balioespen ona<br />
emaitzen bermea. 45etik gora<br />
bazkidek proiektuaren garapenean<br />
parte hartzen dute. Euren<br />
artean, honako hauexek nabarmenduko<br />
ditugu: Europako<br />
ikerketa-zentro eta unibertsitate<br />
ospetsuenak (esate baterako,<br />
Alemaniako Fraunghofer<br />
Institutua, Lovainako Unibertsitate<br />
Katolikoa (KUL)) eta teknologiok<br />
eskatzen dituzten sektoreetako<br />
enpresa garrantzitsuak<br />
(esate baterako, automobilgintzako<br />
Rolls-Royce eta kimikako<br />
Johnson Matthew), besteak<br />
beste). ●<br />
garrantzi handia eman zien<br />
propultsio-sistema berrien bilakaerei.<br />
Gestampek produktua<br />
eta prozesua ekoizpen-teknologien<br />
arabera sortzeko sistema<br />
aurreratuak izan zituen hizpide.<br />
Bestetik, Learek ibilgailu-ibilgailuaren<br />
eta ibilgailu-ingurunearen<br />
artean dagoen lotura<br />
azaldu zuen, eta Filosak segurtasun<br />
aktibo eta pasiboko osagaien<br />
arteko lotura aztertu<br />
zuen. Amaitzeko, Faureciak<br />
I+G+b sustatzeko politiken eta<br />
dinamiken ezagutza izan zuen<br />
hizpide. ●
a fondo<br />
<strong>ENERGÍA</strong>,<br />
Imaginación e Innovación<br />
para salir de la encrucijada<br />
La Energía constituye un tema de candente<br />
actualidad. El encarecimiento del precio de los<br />
hidrocarburos repercute de manera inmediata en el<br />
bolsillo de los consumidores. La industria y el resto de<br />
las actividades económicas pierden competitividad<br />
porque sus costes energéticos suben. El reto al que se<br />
enfrenta el sector es enorme. TECNALIA piensa que la<br />
respuesta a un problema tan<br />
complejo como el expuesto<br />
tiene que estar basada en la<br />
creatividad, fundamentada en<br />
fuertes dosis de ilusión y<br />
ambición.<br />
sakonki<br />
Fuente: European SMARTGRIDS Technology Platform. Vision and Strategy for Europe’s Electricity Networks of the Future. (March, 2006)<br />
<strong>ENERGIA</strong>,<br />
bidegurutzetik irteteko<br />
irudimena eta berrikuntza<br />
Energia gaurkotasun handiko gaia da.<br />
Hidrokarburoen prezioaren gorakadak berehalako<br />
eragina du kontsumitzaileen poltsikoan. Industriak<br />
eta gainerako jarduera ekonomikoek lehiakortasuna<br />
galtzen dute, euren kostu energetikoek gora egiten<br />
dutelako. Sektoreak, beraz, erronka handiari aurre<br />
egin behar dio. TECNALIAren ustez, hain korapilotsua<br />
den arazoari eman beharreko<br />
erantzuna ilusioz eta<br />
handinahiz betetako<br />
sormenean oinarrituta egon<br />
behar da.<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 11
12<br />
infotecnalia<br />
Energía creativa<br />
El sector de la Energía está siendo protagonista<br />
de operaciones empresariales de gran envergadura<br />
a nivel mundial. Entidades financieras entran<br />
en liza e, incluso, las prósperas empresas de<br />
la construcción pretenden aplicar sus beneficios<br />
de los últimos años en adquisiciones en el sector<br />
de la energía, y dicen que es para quedarse. ¿Estamos<br />
asistiendo al tránsito desde la “burbuja inmobiliaria”<br />
hacia la “burbuja energética” ?<br />
Si se habla del modelo económico<br />
actual es obligatorio hablar de<br />
los combustibles fósiles, fundamentalmente<br />
de los hidrocarburos.<br />
Consiguientemente, el precio<br />
del petróleo se ha convertido en<br />
uno de los factores clave para la<br />
evolución de la economía mundial.<br />
Cada una de las tres últimas<br />
recesiones mundiales fue provocada<br />
al menos en parte por un<br />
fuerte aumento previo en el precio<br />
del petróleo. Ante este trascendental<br />
escenario, el sector está<br />
en la obligación de saltar a la<br />
primera línea para liderar el cambio<br />
del escenario energético del<br />
siglo XXI y sus profesionales tienen<br />
que ser actores principales.<br />
En esta encrucijada, tres son fundamentalmente<br />
los vértices sobre<br />
los que va a apoyarse la evolución<br />
hacia el nuevo contexto<br />
energético: modelo económico,<br />
sostenibilidad y tecnologías energéticas.<br />
En la medida en la que<br />
la sociedad sea capaz de desarrollar<br />
esta transición, manejando<br />
adecuadamente cada uno de<br />
ellos y sus interrelaciones, habrá<br />
sido capaz de triunfar en este<br />
trascendental reto.<br />
El reto al que se enfrenta el sector<br />
es enorme, situándose en el<br />
punto de mira de los gobernantes<br />
y de la sociedad en su conjunto.<br />
TECNALIA piensa que la<br />
respuesta a un problema tan<br />
complejo tiene que estar basada<br />
en la creatividad, fundamentada<br />
en fuertes dosis de ilusión y ambición.<br />
La industria europea, y la<br />
española muy en particular, ya ha<br />
2ºsemestre2006<br />
demostrado en el pasado y presente<br />
que ha fundamentado su<br />
competitividad en la aplicación<br />
de nuevas tecnologías, de manera<br />
muy singular en las renovables.<br />
Demanda de hidrocarburos<br />
La demanda de hidrocarburos en<br />
España ha crecido enormemente<br />
en los últimos años. Durante la<br />
última década, el crecimiento<br />
medio anual de la demanda de<br />
petróleo en nuestro país ha crecido<br />
una media anual del 3,5%<br />
frete a un crecimiento global del<br />
1,8%. En el caso del gas este crecimiento<br />
ha sido de un 15% en<br />
término medio anual. Actualmente,<br />
los hidrocarburos representan<br />
el 70% de la mezcla de<br />
energía primaria consumida por<br />
España. A nivel europeo tampoco<br />
este índice es muy alentador, estando<br />
en un 64%. España depende<br />
casi en exclusiva de hidrocarburos<br />
importados. Lo que<br />
ocurra en el Golfo Pérsico y Afri-<br />
a fondo<br />
Energiaren sektorea mundu-mailako enpresa-eragiketa<br />
garrantzitsuen protagonista nagusia da azken<br />
aspaldian. Finantza-erakundeak borrokan<br />
sartzen dira, eta eraikuntzako enpresa emankorrek<br />
ere azken urteotako mozkinak inbertitu nahi<br />
dituzte energiaren sektorean egindako erosketetan.<br />
Gainera, bertan geratzeko asmoa dutela diote.<br />
“Higiezinen burbuilatik” “energiaren burbuilarako”<br />
urratsa eman ote dugu?<br />
Energia sortzailea<br />
Gaur egungo eredu ekonomikoari<br />
buruz hitz egitean, erregai<br />
fosilei buruz eta, batez ere, hidrokarburoei<br />
buruz berba egin<br />
beharra dago. Hori dela eta, petrolioaren<br />
prezioa faktore nagusietakoa<br />
da munduko ekonomiaren<br />
bilakaerari begira. Munduko<br />
azken hiru atzeraldien<br />
eragileetako bat petrolioaren<br />
prezioaren gorakada itzela izan<br />
zen, behintzat. Egoera garrantzitsu<br />
horren aurrean, sektorea<br />
aurre-aurrean egon behar da,<br />
XXI. mendeko egoera energetikoaren<br />
aldaketan aitzindaria<br />
izateko, eta bertako profesionalak<br />
eragile nagusiak izan behar<br />
dira.<br />
Bidegurutze horretan, batez ere<br />
hiru erpinetan oinarrituko da<br />
testuinguru energetiko berriranzko<br />
bilakaera: eredu ekonomikoa,<br />
iraunkortasuna eta teknologia<br />
energetikoak. Gizartea<br />
trantsizio hori garatzeko gai<br />
den neurrian eta hiru erpinok<br />
zein euren arteko loturak behar<br />
den moduan erabiltzen dituen<br />
neurrian, garaile izango da<br />
erronka garrantzitsu horretan.<br />
Sektoreak erronka handi-handiari<br />
aurre egin behar dio, eta<br />
mandatarien zein gizartearen<br />
ikusmiran egongo da. TECNA-<br />
LIAren ustez, hain korapilotsua<br />
den arazoari emandako erantzuna<br />
sormenean, ilusioan eta<br />
handinahian oinarrituta egon<br />
behar da. Europako eta, batik<br />
bat, Espainiako industriak iraganean<br />
eta gaur egun egiaztatu<br />
du teknologia berrien aplikazioan<br />
oinarritu duela lehiakortasuna<br />
eta, batez ere, berriztagarrietan.<br />
Hidrokarburoen eskaria<br />
Espainian, hidrokarburoen eskaria<br />
ikaragarri igo da azken urteotan.<br />
Azken hamarkadan, gure<br />
herrialdean petrolioaren eskariaren<br />
batez besteko urteko<br />
hazkuntza %3,5 igo da urtean,<br />
%1,8ko hazkuntza orokorraren<br />
aldean. Gasari dagokionez, batez<br />
besteko urteko hazkuntza<br />
%15ekoa izan da. Gaur egun,<br />
Espainiak kontsumitutako lehen<br />
mailako energiaren nahasmenduaren<br />
%70 dira hidrokarburoak.<br />
Europa mailan ere, indize<br />
hori ez da lar itxaropentsua,<br />
%64koa da-eta. Espainia inportatutako<br />
hidrokarburoen eraginpean<br />
dago erabat. Espainiarentzat<br />
oso garrantzitsua da zer<br />
gertatzen den Pertsiako Golkoan<br />
eta Iparraldeko zein Mende-
ca del Norte y Occidental es de<br />
interés primordial para España,<br />
ya que concentran alrededor del<br />
40% de la energía primaria consumida.<br />
Necesidades de energía<br />
Con la vista en el futuro, el panorama<br />
es mucho más desalentador.<br />
El World Energy Outlook<br />
2005 de la Agencia Internacional<br />
de la Energía indica en su Escenario<br />
de Referencia que si los gobiernos<br />
continúan con sus políticas<br />
actuales, las necesidades de<br />
energía serán en 2030 un 50%<br />
superiores a las actuales y lo que<br />
es peor, alrededor del 60% de<br />
ese incremento se sustentará en<br />
los hidrocarburos. La tarea de conectar<br />
a los 2.000 millones de<br />
habitantes que carecen de acceso<br />
a energía es el reto energético<br />
más importante con que se enfrenta<br />
la comunidad mundial.<br />
Según la Administración de Información<br />
Energética del Gobierno<br />
de Estados Unidos, faltan alrededor<br />
de 30 años para que la producción<br />
de petróleo crudo barato<br />
llegue a tocar techo. Sin embargo,<br />
los resultados de nuevos estudios<br />
publicados por algunos de<br />
los principales expertos mundiales<br />
en geología dicen que la producción<br />
global de petróleo crudo<br />
barato podría tocar techo entre<br />
2010 y 2020, y esto ha provocado<br />
un encendido debate.<br />
sakonki<br />
Por el lado de la sostenibilidad,<br />
las predicciones acerca del calentamiento<br />
global no son nada uniformes.<br />
En el mejor de los casos,<br />
si reducimos las emisiones y resulta<br />
suficiente la capacidad que<br />
tiene la Tierra para hacer frente a<br />
un aumento de los gases de efecto<br />
invernadero, a finales del año<br />
2100 la temperatura del planeta<br />
podría verse incrementada en<br />
1°C; y en el peor de los casos,<br />
podría llegar a aumentar en<br />
3,5°C. Por estudios realizados,<br />
sabemos que el clima ha cambiado<br />
con respecto al pasado y que<br />
los cambios operados tienen lugar<br />
de hecho muy rápidamente,<br />
y parece claro que las consecuencias<br />
de todo tipo de cambios podrían<br />
repercutir muy gravemente<br />
a escala mundial, si bien no todas<br />
las regiones sufrirían el mismo tipo<br />
de cambio.<br />
La Unión Europea lidera la guerra<br />
contra los gases de efecto invernadero,<br />
pero el deterioro es tan<br />
alarmante, que su principal propuesta,<br />
Kyoto, no parece más<br />
que un paso adelante en una cinta<br />
transportadora que va a toda<br />
velocidad en sentido contrario.<br />
La opinión del sector<br />
Y ante todo esto, ¿qué opina el<br />
sector? Recientemente conocíamos<br />
los resultados de una encuesta<br />
global del sector eléctrico<br />
realizada por Price Waterhouse<br />
baldeko Afrikan, kontsumitutako<br />
lehen mailako energiaren<br />
%40 inguru handikxe datorrelako.<br />
Energia-premiak<br />
Etorkizunari begira, egoera<br />
askoz ere txarragoa da. Energiaren<br />
Nazioarteko Agentziako<br />
2005eko World Energy Outlooken<br />
adierazitako erreferentzia-egoeraren<br />
arabera,<br />
gobernuek gaur egungo politikei<br />
eusten badiete, 2030. urtean<br />
energia-premiak gaur<br />
egungoak baino %50 handiagoak<br />
izango dira. Hori guztiori<br />
gutxi balitz, hazkuntza horren<br />
%60 inguru hidrokarburoetan<br />
oinarrituko da. Munduko<br />
erkidegoak erronka energetiko<br />
handienari aurre egin<br />
behar dio, energiarik ez duten<br />
2.000 milioi biztanleak konektatu<br />
behar dituelako.<br />
AEBetako gobernuko Informazio<br />
Energetikorako Administrazioak<br />
adierazi duenez, gutxi gorabehera<br />
30 urte barru petrolio<br />
gordin merkearen ekoizpenak<br />
muga joko du. Nolanahi ere,<br />
munduko geologiako zenbait<br />
aditu nagusik argitaratutako azterlan<br />
berrietako emaitzak kontuan<br />
hartuta, petrolio gordin<br />
merkearen ekoizpen orokorrak<br />
2010. eta 2020. urteen artean<br />
joko du muga. Horren ondorioz,<br />
eztabaida sutsua piztu da.<br />
Iraunkortasunari begira, beroketa<br />
orokorrari buruzko iragarpenak<br />
ez dira batere berdinak.<br />
Onenean jarrita, igorpenak murrizten<br />
baditugu eta Lurrak negutegi-efektuko<br />
gasen gorakadari<br />
aurre egiteko besteko gaitasuna<br />
badu, 2100. urtearen<br />
amaieran planetako tenperatura<br />
1° C igo liteke; eta txarrenean<br />
jarrita, 3,5°C. Egindako azterketan<br />
arabera, badakigu<br />
eguraldia iraganekoa ez bezalakoa<br />
dela eta aldaketa horiek azkar-azkar<br />
gertatu direla. Beraz,<br />
badirudi era guztietako aldaketen<br />
ondorioek eragin larria izan<br />
dezaketela munduan, eskualde<br />
guztietan aldaketa bera gertatuko<br />
ez balitz ere.<br />
Europar Batasuna aitzindaria da<br />
negutegi-efektuko gasen aurkako<br />
borrokan. Dena dela, narriadura<br />
hain handia denez,<br />
proposamen nagusia, Kioto,<br />
kontrako norabidean abiadan<br />
doan uhal garraiatzailean<br />
emandako aurrerapausoa baino<br />
ez da, antza.<br />
Sektorearen iritzia<br />
Hori guztiori kontuan hartuta,<br />
zer iritzi dauka sektoreak?<br />
Orain dela gutxi, Price Waterhouse<br />
Coopersek sektore elektrikoan<br />
egindako inkesta orokorreko<br />
emaitzen barri izan genuen.<br />
2006. urtean, hain zuzen<br />
ere, mundu zabaleko elektrizi-<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 13
14<br />
infotecnalia<br />
Coopers que en 2006 entrevista<br />
a altos directivos de compañías<br />
de electricidad y gas de todo el<br />
mundo. La principal conclusión<br />
es que el sector se enfrenta a un<br />
cambio revolucionario. Dos terceras<br />
partes de los encuestados<br />
afirman que la industria afronta<br />
su mayor desafío de los últimos<br />
tiempos. En el sector está extendida<br />
la opinión de que el ritmo de<br />
cambio debe acelerarse, ya que<br />
los progresos realizados hasta la<br />
fecha están muy por debajo de<br />
las necesidades. Varios piensan<br />
que el sector se está quedando<br />
rezagado en el desarrollo de las<br />
energías renovables. Un porcentaje<br />
incluso superior considera<br />
que es imprescindible trabajar firmemente<br />
durante los próximos<br />
años en la reducción de los daños<br />
medioambientales, el desarrollo<br />
de nuevas tecnologías, la mejora<br />
de las relaciones y los servicios de<br />
atención al cliente y la búsqueda<br />
de otras fuentes de combustible.<br />
Los dos acontecimientos que<br />
consideran más importantes en el<br />
sector durante los próximos cinco<br />
años son la preocupación sobre<br />
la garantía del suministro, con<br />
riesgos reales de que se produzcan<br />
cortes habituales de suministro,<br />
y el fomento de las energías<br />
renovables. Precios de la energía<br />
más elevados, líneas de suministro<br />
saturadas y necesidad de inversión<br />
en una infraestructura diversificada<br />
y ampliada, suponen<br />
más costes en la cadena de valor.<br />
Las compañías confían en la innovación<br />
tecnológica tanto para<br />
lograr eficiencias como para resolver<br />
dos problemas que actúan<br />
como una pinza: los retos futuros<br />
de la demanda y las preocupaciones<br />
medioambientales.<br />
Los gobiernos de los países desarrollados<br />
son conscientes de la<br />
necesidad de un suministro energético<br />
seguro y sostenible desde<br />
el punto de vista económico y<br />
medioambiental. Con este objetivo,<br />
la propia Comisión Europea<br />
apuesta por el establecimiento de<br />
un mercado energético europeo<br />
que, además de asegurar la seguridad<br />
del suministro, promueva<br />
también la eficiencia y el ahorro<br />
energético, y el desarrollo de<br />
nuevas y renovables fuentes de<br />
energía. El incremento del consumo<br />
energético, el aumento del<br />
factor de carga en las redes eléc-<br />
2ºsemestre2006<br />
tricas, y la creciente complejidad<br />
de los sistemas eléctricos y los<br />
mercados, pueden tener un efecto<br />
directo en la seguridad del suministro.<br />
Sobre la base de este debate, se<br />
intuye que es necesario mejorar<br />
la concepción de los mercados y<br />
sistemas eléctricos inter-europeos,<br />
para lo cual pueden ser claves<br />
el uso generalizado de los recursos<br />
energéticos distribuidos y la<br />
gestión óptima de las redes eléctricas,<br />
incluyendo la gestión de la<br />
demanda.<br />
Otro de los elementos que van a<br />
constituir una parte relevante de<br />
la solución del problema energético<br />
son las energías renovables<br />
(eólica, solar, biomasa, mareomotriz,<br />
hidrógeno, ...). Constituyen<br />
fuentes muy repartidas y, en particular,<br />
en los países menos desarrollados.<br />
Son muy abundantes y<br />
en teoría inagotables. Sus efectos<br />
en términos de emisiones de gases<br />
de efecto invernaderos son<br />
bajos en comparación con otras<br />
fuentes. Tienen impacto social<br />
positivo en términos de empleos y<br />
usos de suelos improductivos. Sin<br />
embargo, no van a poder sustituir<br />
a todas las fuentes convencionales<br />
en varias generaciones. ●<br />
a fondo<br />
tate eta gas konpainietako goimailako<br />
zuzendariei egin zien<br />
elkarrizketa. Lehenengo ondorioaren<br />
arabera, sektoreak aldaketa<br />
iraultzaileari aurre egin beharko<br />
dio. Inkestatuen bi herenek<br />
egiaztatu egin dute industriak<br />
azken aspaldiko erronka<br />
handienari aurre egin beharko<br />
diola. Sektorean bertan, aldaketaren<br />
erritmoa arindu egin behar<br />
dela uste dute gehienek,<br />
gaur arte egindako aurrerapenak<br />
premien azpi-azpitik daudelako.<br />
Zenbaiten ustez, sektorea<br />
atzean geratzen ari da energia<br />
berriztagarrien garapenaren<br />
arloan. Ehuneko handiagoaren<br />
iritziz, hurrengo urteetan irmoirmo<br />
lan egin behar dugu , ingurumenean<br />
eragindako kalteak<br />
murrizteko, teknologia berriak<br />
garatzeko, harremanak<br />
eta bezeroak atenditzeko zerbitzuak<br />
hobetzeko eta beste<br />
erregai-iturri batzuk bilatzeko.<br />
Datozen bost urteei begira,<br />
hornikuntzaren bermearen gaineko<br />
kezka (ohiko hornikuntzaetenak<br />
gertatu daitezke benetan)<br />
eta energia berriztagarrien<br />
sustapena oso garrantzitsuak<br />
izango dira sektorean. Energiaren<br />
prezioak gora egingo due-<br />
nez, hornikuntza-lineek gainezka<br />
egingo dutenez eta azpiegitura<br />
dibertsifikatu bezain zabalean<br />
inbertitu behar denez, balio-kateko<br />
kostuak areagotu<br />
egingo dira. Konpainiek berrikuntza<br />
teknologikoan jarri dute<br />
euren konfiantza, egokitasunak<br />
lortzeko orduan eta pintzaefektua<br />
daukaten bi arazo konpontzeko:<br />
eskariaren etorkizuneko<br />
erronkak eta ingurumenaren<br />
arloko kezkak.<br />
Garatutako herrialdeetako gobernuek<br />
badakite hornikuntza<br />
energetikoa segurua eta iraunkorra<br />
izan behar dela ekonomiaren<br />
eta ingurumenaren ikuspegitik.<br />
Helburu hori betetzeko<br />
asmoz, Europako Batzordeak<br />
berak Europako merkatu energetikoaren<br />
ezarpenaren aldeko<br />
apustua egiten du, hornikuntzaren<br />
segurtasuna bermatzeko,<br />
egokitasuna zein aurrezki<br />
energetikoa sustatzeko eta<br />
energia-iturri berriak bezain berriztagarriak<br />
garatzeko. Kontsumo<br />
energetikoaren gorakadak,<br />
sare elektrikoetako karga-faktorearen<br />
igoerak eta sistema<br />
elektrikoen zein merkatuen<br />
konplexutasun handiagoak eragin<br />
zuzena eduki dezakete hornikuntzaren<br />
segurtasunean.<br />
Eztabaida horren oinarrian, antzeman<br />
egiten da Europa arteko<br />
merkatuak eta sistema elektrikoak<br />
ulertzeko modua hobetu<br />
behar dela. Horretarako, oso<br />
garrantzitsua izan daiteke banatutako<br />
baliabide energetikoak<br />
oro har erabiltzea eta sare<br />
elektrikoak zein eskaria behar<br />
den moduan kudeatzea.<br />
Era berean, arazo energetikoa<br />
konpontzeko orduan, garrantzi<br />
handikoak izango dira energia<br />
berriztagarriak (eolikoa, eguzkienergia,<br />
biomasa, mareomotriza,<br />
hidrogenoa...). Oso banatuta<br />
dauden iturriak dira, baina<br />
batez ere, hain garatuta ez dauden<br />
herrialdeetan. Oso-oso<br />
ugariak dira, eta, teorian,<br />
behintzat, agortezinak. Negutegi-efektuko<br />
gasen igorpenean<br />
daukaten eragina txiki-txikia<br />
da, beste iturri batzuen aldean.<br />
Euren eragin soziala positiboa<br />
da, lanpostuei eta emankorrak<br />
ez diren lurzoru-erabilerei begira.<br />
Edonola ere, ezin izango dituzte<br />
ohiko iturri guztiak zenbait<br />
belaunalditan ordezkatu. ●
sakonki<br />
Las redes eléctricas: de<br />
Thomas Alba Edison a las<br />
`Smartgrids´ del futuro<br />
Desde los inicios de la electricidad,<br />
alrededor de 1880, cuando<br />
Thomas Alba Edison dispuso de<br />
su primera planta de generación<br />
conjunta de calor y electricidad,<br />
hasta nuestros días, la concepción<br />
del sistema energético ha<br />
evolucionado notablemente,<br />
tanto tecnológicamente como<br />
en su modelo de negocio.<br />
Más que una evolución, hay<br />
quien habla de una auténtica revolución,<br />
sobre todo a partir de<br />
la década de los 80 del siglo pasado<br />
cuando se empezó a proponer<br />
una nueva visión del modelo<br />
energético basada en el libre<br />
mercado. Uno de los principales<br />
dilemas es saber cuál será<br />
el papel de las redes eléctricas a<br />
medio y largo plazo. Todo parece<br />
indicar que las redes eléctricas<br />
del futuro (Smartgrids) deberán<br />
ser capaces de enfrentarse eficazmente<br />
a diferentes posibles<br />
escenarios energéticos: desde un<br />
proceso de transición más o menos<br />
suave hacia un sistema descentralizado<br />
basado en energías<br />
renovables y distribuidas, hasta<br />
un escenario mucho más hostil<br />
con una guerra constante por<br />
los recursos fósiles, derivando en<br />
problemas de abastecimiento y<br />
fuertes oscilaciones de precios.<br />
Considerando las últimas tendencias,<br />
las Smartgrids deberán<br />
también soportar el tráfico de<br />
grandes cantidades de energía<br />
con precisión y fiabilidad, a la<br />
vez que manejarán un número<br />
exponencialmente creciente de<br />
transacciones comerciales entre<br />
las empresas operadoras y los<br />
clientes. La red eléctrica se convertirá<br />
así en una especie de Internet<br />
de electrones: un “lugar”<br />
donde los compradores (usuarios<br />
finales y comercializadores) y<br />
vendedores (generadores) de<br />
electricidad se encuentran para<br />
desarrollar sus transacciones.<br />
Cuanto más ágil, flexible, potente<br />
e interconectada sea esta red,<br />
más fácilmente se desarrollarán<br />
estas transacciones en un mercado<br />
libre. Además de contar con<br />
nuevos materiales y técnicas para<br />
optimizar su rendimiento<br />
energético, en la red de Distribución<br />
del año 2030, el flujo de<br />
electricidad será bi-direccional,<br />
circulando desde los recursos<br />
distribuidos hacia los niveles jerárquicos<br />
superiores o viceversa<br />
dependiendo de las condiciones<br />
de demanda y suministro.<br />
El intercambio de información y<br />
la monitorización de la red en<br />
tiempo real permitirán a los mercados<br />
energéticos procesar las<br />
transacciones instantáneamente,<br />
y los consumidores tendrán la<br />
posibilidad de recabar de los suministradores<br />
de electricidad diseños<br />
a medida de sus necesidades<br />
de energía, incluyendo costos,<br />
impacto medioambiental, y<br />
niveles de fiabilidad y calidad de<br />
suministro.<br />
Arquitecturas avanzadas como<br />
las microrredes, se integrarán<br />
efectivamente en la red de Distribución,<br />
de manera que, gestionadas<br />
de manera global, pueden<br />
ser vistas por el operador de<br />
la red de distribución como una<br />
entidad única. Estas microrredes<br />
permiten una integración eficaz<br />
de las fuentes renovables y la<br />
generación distribuida, con los<br />
consiguientes beneficios medioambientales,<br />
de eficiencia energética<br />
e incluso de seguridad del<br />
suministro que eso supone. ●<br />
Sare elektrikoak: Thomas<br />
Alba Edisonetik etorkizuneko<br />
`Smartgridetara´<br />
Elektrizitatearen hastapenetatik,<br />
1880. urtetik, gutxi gorabehera,<br />
Thomas Alba Edisonek beroa<br />
eta elektrizitatea batera sortzeko<br />
lehen gunea eduki zuenetik,<br />
gaur egunera arte, sistema<br />
energetikoa ulertzeko modua<br />
erabat bilakatu da teknologiari<br />
eta negozio-ereduari begira.<br />
Bilakaera barik, benetako iraultza<br />
izan dela diote batzuek, joan<br />
den mendeko 80ko hamarkadatik<br />
aurrera, batez ere, garai<br />
hartan merkatu askean oinarritutako<br />
eredu energetikoaren<br />
ikuspegi berria proposatzen hasi<br />
ziren-eta. Hala ere, badago zalantzarik,<br />
inork ez dakielako<br />
zein izango den sare elektrikoen<br />
zeregina epe ertain eta luzeari<br />
begira. Dena dela, badirudi<br />
etorkizuneko sare elektrikoek<br />
Smartgridek) eraginkortasunez<br />
aurre egin beharko dietela era<br />
guztietako egoera energetikoei:<br />
banatutako energi berriztagarrietan<br />
oinarritutako sistema<br />
deszentralizaturanzko trantsizioprozesu<br />
leuna edo ez hain leuna<br />
edo baliabide fosilak lortzeko<br />
etengabeko gerra ezaugarri<br />
bereizgarri duen egoera gogorra<br />
(hornikuntza-arazoak egongo<br />
lirateke eta prezioen gorabeherak<br />
handiak izango lirateke),<br />
besteak beste.<br />
Azken joerei erreparatuta,<br />
Smartgridek zehaztasunez eta<br />
fidagarritasunez aurre egin beharko<br />
diote energia-kopuru<br />
handien zirkulazioari, eta, aldi<br />
berean, gero eta ugariagoak<br />
izango dira enpresa operadoreen<br />
eta bezeroen arteko merkataritza-eragiketak.<br />
Horiek horrela,<br />
sare elektrikoa elektroien nolabaiteko<br />
Internet izango da:<br />
elektrizitatearen erosleak (azken<br />
erabiltzaileak eta merkaturatzaileak)<br />
eta saltzaileak (sortzaileak)<br />
“bertan” elkartuko dira, euren<br />
eragiketak garatzeko asmoz.<br />
Zenbat eta arinagoa, malguagoa<br />
eta ahaltsuagoa izan eta<br />
zenbat eta konektatuago egon<br />
sarea, orduan eta errazago garatuko<br />
dira merkatu askeko eragiketok.<br />
2030. urteko banaketa-sarean,<br />
material eta teknika<br />
berriak egongo dira energiaren<br />
errendimendua hobetu ahal izateko,<br />
baina horrez gain, elektrizitatearen<br />
fluxua bi norabidekoa<br />
izango da, hau da, banatutako<br />
baliabideetatik goragoko<br />
maila hierarkikoetarantz joango<br />
da edo alderantziz, eskariaren<br />
eta hornikuntzaren baldintzen<br />
arabera.<br />
Informazioa trukatzean eta sarea<br />
unean bertan monitorizatzean,<br />
merkatu energetikoek<br />
berehala prozesatu ahal izango<br />
dituzte eragiketak, eta<br />
kontsumitzaileek euren energiapremien<br />
araberako diseinuak<br />
eskatu ahal izango dizkiete hornitzaileei,<br />
kostuak, ingurumenaren<br />
gaineko eragina, fidagarritasun-maila<br />
eta hornikuntzaren<br />
kalitatea kontuan hartuta.<br />
Mikrosareak bezalako arkitektura<br />
aurreratuak eraginkortasunez<br />
txertatuko dira banaketa-sarean.<br />
Hori dela eta, oro har kudeatuz<br />
gero, sareko operadoreak<br />
erakunde bakartzat hartu ditzake.<br />
Mikrosare horiei esker, iturri<br />
berriztagarriek eta banatutako<br />
sorkuntzak eraginkortasunez<br />
bat egingo dute, eta, horren<br />
ondorioz, ingurumen-arloko<br />
onurak, egokitasun energetikoa<br />
eta hornikuntzaren segurtasuna<br />
lortuko dira. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 15
infotecnalia<br />
16<br />
El aerogenerador del siglo<br />
XXI empieza a rotar<br />
Hace tiempo que la energía eólica<br />
ha dejado de ser algo anecdótico<br />
para ser considerada una<br />
tecnología madura que además<br />
tiene una significativa aportación<br />
al sistema eléctrico. En el año<br />
2005, la potencia eólica instalada<br />
en España supuso el 12,86 %<br />
de la total, siendo por tanto el<br />
segundo país mundial en energía<br />
eólica instalada por detrás<br />
solamente de Alemania. La producción<br />
eólica contribuyó en<br />
2005 con el 7,26% de la energía<br />
eléctrica total generada por<br />
todas las fuentes durante ese<br />
año. Este "éxito" de la producción<br />
de energía eléctrica ha ido<br />
acompañado de la consolidación<br />
de una fuerte industria eólica<br />
con capacidad exportadora. España<br />
cuenta con mas de 30 fábricas<br />
de aerogeneradores y<br />
componentes que en su conjunto<br />
han supuesto en 2005 el<br />
15% de toda la producción<br />
mundial. Por otra parte, los distintos<br />
planes energéticos de las<br />
administraciones consolidan su<br />
apuesta por la energía eólica. La<br />
“Estrategia Energética de Euskadi<br />
2010” establece un objetivo<br />
de 623 MW eólicos. El “Plan de<br />
Energías Renovables” del Gobierno<br />
español sitúa el objetivo<br />
en 20.155 MW para ese año. En<br />
el plano mas técnico, el concepto<br />
de aerogenerador tripala de<br />
eje horizontal (HAWT) se ha impuesto<br />
hace años. Desde entonces,<br />
el aumento de tamaño de<br />
los aerogeneradores junto con<br />
su evolución tecnológica ha sido<br />
la constante. Las máquinas mas<br />
grandes hacen mas rentables los<br />
emplazamientos. En estos momentos<br />
ya se comercializan aerogeneradores<br />
de 3 MW y prototipos<br />
de 5 MW en aplicaciones<br />
off-shore. Sin embargo, todavía<br />
no se ha alcanzado el límite técnico<br />
para el crecimiento en potencia<br />
aunque los expertos los<br />
sitúan en torno a los 10 MW. A<br />
partir de estos niveles de potencia,<br />
el actual concepto de tripala<br />
probablemente deberá ser revisado.<br />
En este sentido, TECNALIA<br />
ha apostado por el concepto de<br />
2ºsemestre2006<br />
máquina síncrona multipolar de<br />
imanes permanentes, de accionamiento<br />
directo o con semimultiplicadora<br />
y con conexión a<br />
red a través de un convertidor<br />
de toda la potencia con tecnología<br />
multinivel. Esta máquina dotada<br />
de control multivariable y<br />
altamente sensorizada, estará integrada<br />
y monitorizada a través<br />
de protocolos estándar como el<br />
IEC-61400/25 y estará dotada de<br />
sistemas de almacenamiento de<br />
energía a nivel de máquina o<br />
parque eólico para nivelar la curva<br />
de generación.TECNALIA<br />
Energía trabaja en distintos proyectos<br />
eólicos, entre los que destacan:<br />
■ IBLADE: Sensorización de Palas<br />
de Arogeneradores<br />
■ AEROSIMNU: Convertidores<br />
Multinivel para Generadores<br />
Sícronos<br />
■ GESIPRE: Generador Síncrono<br />
de Imanes Permanentes de<br />
Rotor Externo.<br />
■ UPWIND: Diseño de Grandes<br />
Aerogeneradores.<br />
■ WINDLIDER: Modelización y<br />
Simulación de Grandes Aerogeneradores.<br />
●<br />
a fondo<br />
XXI. mendeko haize-errota<br />
biraka hasi da<br />
Aspaldidanik, energia eolikoa ez<br />
da anekdotikoa, sistema elektrikoan<br />
ekarpen handia daukan<br />
teknologia heldua baizik. 2005.<br />
urtean, Espainian jarritako potentzia<br />
eolikoa guztizkoaren<br />
%12,86koa zen. Beraz, munduko<br />
bigarren herrialdea zen jarritako<br />
energia eolikoari dagokionez,<br />
Alemaniaren ostean.<br />
2005ean, ekoizpen eolikoak urte<br />
osoan zehar iturri guztiek sortutako<br />
energia elektriko guztiaren<br />
%7,26 sortu zuen. Energia<br />
elektrikoaren ekoizpenaren<br />
“arrakastarekin” batera, esportatzeko<br />
gaitasuna daukan industria<br />
eoliko ahaltsua sendotu da.<br />
Espainian, haize-errotak eta osagaiak<br />
egiteko 30etik gora lantegi<br />
daude, eta, 2005. urteari begira,<br />
munduko ekoizpen osoaren<br />
%15 sortu dute. Bestetik,<br />
administrazioen plan energetikoek<br />
energia eolikoaren alde<br />
egin duten apustua sendotu dute.<br />
“2010eko Euskadiko Estrategia<br />
Energetikoaren” arabera,<br />
helburua 623 MW eolikokoa da.<br />
Espainiako gobernuko “Energia<br />
Berriztagarrien Planaren” arabera,<br />
helburua 20.155 MW-koa<br />
zen urte horretarako. Arlo tekni-<br />
koagoan, hiru besodun eta ardatz<br />
horizontaldun haize-errotaren<br />
kontzeptua (HAWT) duela<br />
urte luze ezarri da. Harrezkero,<br />
haize-erroten tamaina etengabe<br />
handitu da, bai eta euren bilakaera<br />
teknologikoa ere. Zenbat<br />
eta handiagoak izan makinak,<br />
orduan eta errentagarriagoak dira<br />
kokaguneak. Gaur egun, 3<br />
MW-ko haize-errotak eta 5<br />
MW-ko prototipoak merkaturatzen<br />
dira off-shore aplikazioetan.<br />
Nolanahi ere, oraindik ez da potentziaren<br />
hazkuntzarako muga<br />
teknikorik lortu, adituen ustez<br />
10 MW ingurukoa bada ere. Potentzia-maila<br />
horietatik aurrera,<br />
gur egungo hiru besodun kontzeptua<br />
berrikusi egin beharko<br />
da seguruenik. Alde horretatik,<br />
TECNALIAk iman iraunkordun<br />
polo anitzeko makina sinkronoaren<br />
kontzeptuaren aldeko<br />
apustua egin du. Zuzenean jartzen<br />
da abian edo erdi-biderkatzailearen<br />
bidez, eta sarera konektatuta<br />
dago, maila anitzeko<br />
teknologiaren bitartez potentzia<br />
guztia bihurtzen duen<br />
bihurgailuaren bidez. Makinak<br />
aldagai anitzeko kontrola dauka,<br />
oso sentsorizatuta dago,<br />
IEC-61400/25 bezalako protokolo<br />
estandarren bitartez integratuta<br />
eta monitorizatuta dago<br />
eta energia biltegiratzeko<br />
sistemak edukiko ditu makinaren<br />
edo parke eolikoaren mailan,<br />
sorkuntza-kurba berdindu<br />
ahal izateko. TECNALIA-Energiak<br />
zenbait proiektu eolikotan<br />
lan egiten du, eta, euren artean,<br />
honako hauexek nabarmentzen<br />
dira:<br />
■ IBLADE: Haize-erroten besoen<br />
sentsorizazioa.<br />
■ AEROSIMNU: Errota sinkronoetarako<br />
maila anitzeko bihurgailuak.<br />
■ GESIPRE: Kanpoko errotoredun<br />
eta iman iraunkordun<br />
errota sinkronoa.<br />
■ UPWIND: Haize-errota handien<br />
diseinua.<br />
■ WINDLIDER: Haize-errota handien<br />
modelizazioa eta simulazioa.<br />
●
sakonki<br />
Instalaciones fotovoltaicas<br />
que aprovechan toda<br />
la energía del sol<br />
A pesar de que su contribución<br />
en el volumen total de generación<br />
eléctrica es todavía escasa,<br />
la Energía Fotovoltaica presenta<br />
importantes cifras de crecimiento<br />
(40 % anual de media y 90<br />
% en 2005) debido al impulso<br />
legislativo e institucional y a su<br />
buena aceptación social. El desarrollo<br />
tecnológico pretende reducir<br />
los costes y mejorar la eficiencia<br />
de los sistemas fotovoltaicos<br />
mediante la mejora de los actuales<br />
conceptos que afectan al llamado<br />
Balance of System (BOS -<br />
equipos electrónicos del sistema<br />
fotovoltaico) y nuevas tecnologías<br />
y materiales para la fabricación<br />
de células fotovoltaicas.<br />
TECNALIA Energía ha centrado<br />
su apuesta en mejorar la eficiencia<br />
y el coste de los sistemas fotovoltaicos,<br />
mediante el desarrollo<br />
de la arquitectura distribuida<br />
frente a la centralizada o tecnología<br />
string. En este contexto se<br />
engloban los convertidores DC-<br />
DC de media potencia y los 'módulos<br />
fotovoltaicos inteligentes'.<br />
Este sistema está basado en convertidores<br />
DC/DC de alta eficiencia<br />
que permiten extraer el máximo<br />
de energía de cada panel,<br />
sobre todo en situaciones de<br />
fuerte desadaptación, lo que lo<br />
hace especialmente aplicable a<br />
plantas integradas en edificios.<br />
Además, se ha dotado a los<br />
'módulos inteligentes' de capacidad<br />
de comunicación por el bus<br />
DC, lo que permite controlar su<br />
nivel de tensión y monitorizar el<br />
estado del panel instantáneamente.<br />
Asimismo, el 90% de la<br />
producción de energía solar fotovoltaica<br />
se basa en la utilización<br />
de tecnologías de silicio. El<br />
grado de desarrollo de esta tecnología<br />
permite la instalación de<br />
líneas de producción en un tiempo<br />
relativamente corto con un<br />
bajo riesgo inversor y razonable<br />
periodo de retorno de la misma.<br />
En este contexto se produce una<br />
doble situación. Por un lado, lo<br />
fabricantes de dispositivos fotovoltaicos<br />
buscan soluciones que<br />
minimicen la necesidad de silicio,<br />
como el desarrollo de células<br />
más delgadas o la optimización<br />
de los procesos de producción.<br />
Por otro lado, se está acelerando<br />
la penetración en el mercado de<br />
otras tecnologías como las basadas<br />
en silicio amorfo o las de los<br />
compuestos II-VI, fundamentalmente<br />
calcopiritas y telururo de<br />
cadmio. Estas tecnologías de capa<br />
delgada ofrecen, además,<br />
nuevas oportunidades de desarrollo<br />
como la fabricación de dispositivos<br />
flexibles de bajo peso y<br />
menor coste. En esta línea, TEC-<br />
NALIA Energía participa en proyectos<br />
de investigación con nuevos<br />
materiales fotovoltaicos,<br />
apostando por las nanotecnologías<br />
en la búsqueda de una mejora<br />
en la eficiencia y una reducción<br />
de costes. En otra escala, se<br />
están fabricando prototipos de<br />
dispositivos fotovoltaicos que<br />
materialicen las nuevas posibilidades<br />
de aplicación de estas tecnologías.<br />
La resolución de problemas como<br />
la durabilidad de estos módulos o<br />
su integración en vehículos o edificios<br />
se contemplan entre las actividades<br />
realizadas. ●<br />
Eguzkiaren energia guztia<br />
ustiatzen duten instalazio<br />
fotovoltaikoak<br />
Oraindik sorkuntza elektrikoaren<br />
kopuru osoan daukan ekarpena<br />
eskasa izan arren, energia fotovoltaikoa<br />
ikaragarri hazi da (urteko<br />
%40 batez beste; eta %90,<br />
2005ean), legegintza eta erakunde<br />
arloko bultzada handia<br />
izan delako eta onarpen handia<br />
izan duelako gizartean. Garapen<br />
teknologikoak sistema fotovoltaikoen<br />
kostuak murriztea eta<br />
euren eraginkortasuna hobetzea<br />
du helburu. Horretarako, Balance<br />
of Systemen (BOSen - sistema<br />
fotovoltaikoko ekipo elektronikoetan)<br />
eragina daukaten gaur<br />
egungo kontzeptuak hobetu behar<br />
dira, eta material zein teknologia<br />
berriak erabili behar dira,<br />
zelula fotovoltaikoak egiteko.<br />
TECNALIA-Energiak sistema fotovoltaikoen<br />
eraginkortasuna eta<br />
kostua hobetu nahi ditu, eta,<br />
horretarako, zentralizatua edo<br />
string teknologia barik, banatutako<br />
arkitektura garatuko du.<br />
Testuinguru horretan, potentzia<br />
erdiko DC-DC bihurgailuak eta<br />
“modulu fotovoltaiko adimendunak”<br />
dira nagusi. Sistema hori<br />
egokitasun handiko DC/DC<br />
bihurgailuetan oinarrituta dagoenez,<br />
ahalik eta energia-kopuru<br />
handiena atera ahal zaio panel<br />
bakoitzari, desegokitzapena handi-handia<br />
denean, batez ere. Hori<br />
dela eta, oso egokia da eraikinetan<br />
txertatutako instalazioetan<br />
jartzeko. Horrez gain, “modulu<br />
adimendunak” DC busaren bidez<br />
komunikatu daitezkeenez,<br />
euren tentsio-maila kontrolatu<br />
daiteke eta panelaren egoera<br />
berehala monitorizatu daiteke.<br />
Era berean, eguzki-energia fotovoltaikoaren<br />
ekoizpena %90 siliziozko<br />
teknologien erabileran oinarrituta<br />
dago. Teknologia hori<br />
oso garatuta dagoenez, ekoizpen-lineak<br />
epe labur-laburrean<br />
jartzen dira, inbertsore-arriskua<br />
txikia da eta itzulaldia zentzuzkoa<br />
da.<br />
Testuinguru horretan, egoera bikoitza<br />
gertatzen da. Batetik, gailu<br />
fotovoltaikoen ekoizleek irtenbideak<br />
bilatzen dituzte, siliziopremia<br />
gutxitu ahal izateko; esate<br />
baterako, zelula meheagoak<br />
garatzen dituzte edo ekoizpenprozesuak<br />
hobetzen dituzte.<br />
Bestetik, beste teknologia batzuk<br />
azkar-azkar sartu dira merkatuan;<br />
adibidez, silizio amorfoan<br />
oinarritutakoak edo II-VI konposatuak<br />
eta, batez ere, kalkopiritak<br />
eta kadmio telururoa dituztenak.<br />
Geruza meheko teknologiek,<br />
gainera, garapen-aukera<br />
berriak eskaintzen dituzte; esate<br />
baterako, pisu eta kostu gutxiagoko<br />
gailu malguak egiten dituzte.<br />
Alde horretatik, TECNA-<br />
LIA-Energiak material fotovoltaiko<br />
berriak ikertzeko proiektuetan<br />
parte hartzen du, eta nanoteknologien<br />
aldeko apustua egiten<br />
du, eraginkortasuna hobetzeko<br />
eta kostuak murrizteko orduan.<br />
Beste eskala batean, gailu<br />
fotovoltaikoen prototipoak<br />
ekoizten ari dira, teknologia horiek<br />
aplikatzeko aukera berriak<br />
gauzatu ahal izateko.<br />
Era berean, egindako jardueren<br />
artean, moduluen iraungarritasun-arazoen<br />
konponbidea edo<br />
ibilgailu edo eraikinetan erabiltzeko<br />
ekimena nabarmendu behar<br />
ditugu. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 17
18<br />
infotecnalia<br />
Energía del mar en<br />
la `cresta de la ola´<br />
La idea de utilizar la fuerza del<br />
mar para producir energía no es<br />
nueva. De todas las formas de<br />
extraer energía del mar (olas,<br />
mareas, corrientes marinas, gradiente<br />
térmico y gradiente salino),<br />
la energía del oleaje presenta<br />
el mayor potencial por ser<br />
una energía muy distribuida en<br />
todo el mundo, de bajo impacto<br />
medioambiental y alta capacidad<br />
de predicción. En Europa, las<br />
costas atlánticas presentan un<br />
potencial energético medio-alto.<br />
Los flujos de energía del oleaje<br />
oscilan entre 20 y 40 kW/m, tendiendo<br />
a aumentar a medida<br />
que nos desplazamos hacia el<br />
norte. En el mar Cantábrico, el<br />
potencial ronda los 30 kW/m.<br />
Además, el hecho de que el<br />
37% de la población mundial viva<br />
a menos de 90 km de la costa<br />
establece una buena correlación<br />
entre recurso y demanda.<br />
La energía del oleaje se encuentra<br />
en una fase de clara divergencia<br />
tecnológica en la que coexiste<br />
un gran número ideas pero<br />
ninguna ha demostrado su liderazgo<br />
tecnológico. En la mayoría<br />
de los casos, las tecnologías<br />
de aprovechamiento todavía<br />
requieren de un considerable esfuerzo<br />
multidisciplinar en I+D,<br />
debido a las condiciones tan severas<br />
a las que se tienen que someter<br />
los dispositivos de captación.<br />
Sin embargo, los retos son<br />
más abordables que en épocas<br />
anteriores gracias al avance tec-<br />
2ºsemestre2006<br />
nológico unido a una mayor<br />
atención a los problemas energéticos<br />
y medioambientales.<br />
La industria de la energía del<br />
oleaje es todavía muy joven. Se<br />
espera que para el año 2020 sea<br />
la fuente de energía con mayor<br />
tasa de crecimiento anual. Aunque<br />
existirá un pequeño mercado<br />
para los dispositivos situados<br />
en costa, el verdadero potencial<br />
de la energía del oleaje radica en<br />
la explotación de dispositivos en<br />
mar abierto u offshore.<br />
TECNALIA, en su apuesta por las<br />
tecnologías emergentes, ha<br />
puesto en marcha el proyecto<br />
"Oceantec 2005-2009" con un<br />
triple objetivo: desarrollar un<br />
convertidor de energía del oleaje<br />
offshore de alto rendimiento y<br />
coste competitivo, crear oportunidades<br />
de desarrollo y reconversión<br />
industrial, y apoyar el aprovechamiento<br />
del recurso energético<br />
en la costa vasca. Durante<br />
2005 se ha trabajado en la definición<br />
de requisitos y la selección<br />
de la tecnología, que ha<br />
concluido con el registro de la<br />
Patente Internacional “Instalación<br />
y Método para el Aprovechamiento<br />
de la Energía de las<br />
Olas”. Actualmente se está finalizando<br />
el desarrollo de la tecnología<br />
base y en 2007 se tiene<br />
previsto construir un prototipo a<br />
escala para su experimentación<br />
en mar, con los requisitos de robustez,<br />
disponibilidad, seguridad,<br />
impacto y eficiencia. ●<br />
a fondo<br />
Itsasoko energia<br />
“olatuaren gandorrean”<br />
Itsasoaren indarra energia sortzeko<br />
erabiltzeko ideia ez da<br />
berria. Itsasotik energia ateratzeko<br />
modu guztietatik (olatuak,<br />
mareak, itsas lasterrak, gradiente<br />
termikoa eta gradiente salinoa),<br />
olatuen energia da ahalmen<br />
handiena duena, mundu<br />
zabalean oso-oso banatuta dagoen<br />
energia delako, ingurumenean<br />
eragin txikia duelako eta<br />
iragarpen-gaitasun handia duelako.<br />
Europan, kostalde atlantikoen<br />
energia-ahalmena erdi-goi<br />
mailakoa da. Olatuen energiaren<br />
fluxuak metroko 20 eta 40<br />
kW artekoak dira, eta, zenbat<br />
eta iparralderago joan, orduan<br />
eta handiagoak dira. Kantauri<br />
Itsasoan, ahalmena metroko 30<br />
kW ingurukoa da. Horrez gain,<br />
munduko biztanleen %37 kostaldetik<br />
90 km-tik beherako distantziara<br />
bizi direnez, lotura<br />
egokia dago baliabidearen eta<br />
eskariaren artean.<br />
Olatuen energia dibergentzia<br />
teknologiko argiko fasean dago.<br />
Izan ere, ideia ugari dauden<br />
arren, batek ere ez du bere lidergo<br />
teknologikoa erakutsi.<br />
Gehienetan, oraindik ustiapenerako<br />
teknologiek diziplina anitzeko<br />
ahalegin ikaragarria egin<br />
behar dute I+Gn, hartuneek<br />
baldintza gogorrei aurre egin<br />
behar dietelako. Edonola ere,<br />
erronkak aurreko garaietan baino<br />
lorgarriagoak dira, teknologiak<br />
aurrera egin duelako eta<br />
energiaren zein ingurumenaren<br />
arloko arazoei gehiago erreparatzen<br />
zaielako.<br />
Olatuen energiaren industria<br />
gazte-gaztea da oraindik. 2020.<br />
urterako, urteko hazkuntza-tasa<br />
handiena izango duen energiaiturria<br />
izango da seguruenik.<br />
Kostaldean jarritako gailuetarako<br />
merkatu txikia egongo den<br />
arren, itsaso zabalean edo offshore<br />
jarritako gailuen ustiapena<br />
da olatuen energiaren benetako<br />
ahalmena.<br />
TECNALIAk garapen-bidean<br />
dauden teknologien aldeko<br />
apustua egin duenez, "Oceantec<br />
2005-2009" proiektua jarri<br />
du abian, eta hiru helburu bete<br />
nahi ditu: offshore jarritako olatuen<br />
energiaren bihurgailua garatzea,<br />
errendimendu handikoa<br />
izan dadin eta kostu lehiakorra<br />
eduki dezan; garapenerako eta<br />
industriaren birmoldaketarako<br />
aukerak sortzea; eta euskal kostaldeko<br />
baliabide energetikoaren<br />
ustiapena sustatzea. 2005.<br />
urtean, eskakizunak zehaztu dituzte,<br />
teknologia aukeratu dute<br />
eta “Olatuen energiaren ustiapenerako<br />
instalazioa eta metodoa”<br />
nazioarteko patentea<br />
erregistratu dute. Gaur egun,<br />
oinarrizko teknologiaren garapena<br />
amaitzen ari dira, eta,<br />
2007. urtean, eskalako prototipoa<br />
egingo dute itsasoan nola<br />
dabilen aztertzeko eta sendoa,<br />
erabilgarria, segurua, kaltegarria<br />
eta eraginkorra den jakiteko.<br />
●
sakonki<br />
La gasificación de Biomasa<br />
como alternativa de<br />
generación eléctrica<br />
El tratamiento de la biomasa, los<br />
residuos forestales, agrícolas, urbanos,<br />
etc. constituye para la sociedad<br />
actual un problema permanente.<br />
La cuantía y el volumen<br />
de los residuos generados<br />
plantean problemas importantes,<br />
que se traducen en la necesidad<br />
de un sistema eficaz de tratamiento,<br />
al menor coste posible y<br />
en condiciones de respeto al<br />
medio ambiente. Las directivas<br />
vigentes priorizan la minimización<br />
en la generación, la reutilización<br />
y el reciclado, para finalizar<br />
por la eliminación con el<br />
aprovechamiento de la energía<br />
que contienen los residuos y la<br />
recuperación de las materias primas.<br />
Esta legislación penaliza la<br />
opción tradicional de vertido,<br />
con el consiguiente desperdicio<br />
de los recursos que se encuentran<br />
contenidos en los residuos.<br />
La fracción orgánica de la biomasa<br />
posee un potencial energético<br />
elevado que puede aprovecharse<br />
de diversas formas.<br />
Una de ellas es la gasificación,<br />
proceso que constituye una alternativa<br />
novedosa a los métodos<br />
tradicionales de vertido e incineración.<br />
La gasificación consiste<br />
en la conversión del residuo<br />
en un gas combustible y reductor,<br />
por medio de su reacción<br />
con unos agentes gasificantes,<br />
aire/O2 y H2O. La cantidad,<br />
composición y potencia calorífica<br />
de los gases producidos depende<br />
de los agentes gasificantes<br />
utilizados. Los procesos de gasificación<br />
operan normalmente a<br />
temperaturas mayores (900-<br />
1.500°C) que las de pirólisis. A<br />
diferencia de la pirólisis y la incineración,<br />
el objetivo es la generación<br />
del máximo de gases<br />
combustibles por oxidación parcial<br />
de la materia orgánica, evitando<br />
tanto la combustión u oxidación<br />
total, como la formación<br />
de alquitranes y carbonilla. El<br />
proceso se realiza de forma autosostenida,<br />
mediante la combustión<br />
parcial de la materia orgánica<br />
en la parte baja del gasi-<br />
ficador. Los gases combustibles<br />
generados, gas de síntesis, consisten<br />
fundamentalmente en<br />
CO, CO2, CH4 e H2. En función<br />
de su naturaleza y poder calorífico<br />
tienen diversas aplicaciones,<br />
si bien su elevado poder calorífico<br />
facilita su empleo como combustible<br />
en motores de combustión<br />
especialmente adaptados, o<br />
bien en calderas para generación<br />
de vapor y aprovechamiento en<br />
turbinas eléctricas. Las tecnologías<br />
de gasificación se encuentran<br />
en pleno desarrollo, previéndose<br />
su irrupción en el mercado de<br />
manera significativa en el plazo<br />
de 2 ó 3 años. En la actualidad<br />
existen diversas plantas en el<br />
mundo, con especial incidencia<br />
en la gasificación de biomasa forestal.<br />
A corto plazo se prevé<br />
una mayor diversificación de sus<br />
aplicaciones, atendiendo a residuos<br />
de naturaleza agropecuaria,<br />
alimentación, sólidos urbanos,<br />
fangos de depuradora, etc.<br />
TECNALIA Energía cuenta con<br />
un prototipo de gasificación en<br />
lecho fluidizado burbujeante capaz<br />
de tratar varias decenas de<br />
kg/h de residuos como los citados<br />
anteriormente. ●<br />
Biomasaren gasifikazioa,<br />
sorkuntza elektrikoaren<br />
alternatiba<br />
Biomasaren eta basogintzako,<br />
nekazaritzako eta hiriko hondakinen<br />
tratamendua arazo<br />
handia da gaur egungo gizartean.<br />
Sortutako hondakinen<br />
kopurua handia denez, arazo<br />
larriak daude gaur egun, eta,<br />
horren ondorioz, ingurumena<br />
errespetatzen duen tratamendu-sistema<br />
eraginkor eta ahalik<br />
eta merkeena ezarri beharra<br />
dago. Indarrean dauden<br />
zuzentarauek sorreraren murrizketari,<br />
berrerabilpenari eta<br />
birziklapenari ematen diete lehentasuna;<br />
eta azkenik, ezabapenari,<br />
hondakinen energia<br />
ustiatu eta lehengaiak berreskuratu<br />
ondoren. Legeriak, beraz,<br />
isurketaren ohiko aukera<br />
zigortzen du, hondakinek dituzten<br />
baliabideak alferrik<br />
galtzen direlako. Biomasaren<br />
frakzio organikoak energiaahalmen<br />
handia dauka, eta<br />
era askotara ustiatu daiteke.<br />
Euretako bat gasifikazioa da.<br />
Prozesu hori, hain zuzen ere,<br />
berritzailea da, isurketaren eta<br />
errausketaren ohiko metodoen<br />
aldean. Gasifikatzean, hondakina<br />
gas erregai eta erreduktore<br />
bihurtzen da, agente ga-<br />
sifikatzaileekin,<br />
airearekin/O2rekin eta H2Orekin<br />
nahastean sortutako erreakzioaren<br />
bitartez. Sortutako<br />
gasen konposizioa eta beroahalmena<br />
erabilitako agente<br />
gasifikatzaileen araberakoa<br />
da. Oro har, gasifikazio-prozesuak<br />
pirolisian baino tenperatura<br />
handiagoetara gertatzen<br />
dira (900-1.500°C). Pirolisian<br />
eta errausketan ez bezala, materia<br />
organikoaren zati bat<br />
oxidatzean ahalik eta gas erregai<br />
gehien sortzea da helburua.<br />
Horretarako, erabateko<br />
oxidazioa edo errekuntza eta<br />
alkitranen zein kedarren sorrera<br />
ekidin behar dira. Prozesua<br />
modu autoeutsian garatzen<br />
da, materia organikoaren zati<br />
bat gasifikagailuaren beheko<br />
aldean erretzen denean. Sortutako<br />
gas erregaiak, sintesizko<br />
gasak, CO, CO2, CH4 eta<br />
H2 dira, batez ere. Euren<br />
ezaugarrien eta bero-ahalmenaren<br />
arabera, zenbait aplikazio<br />
dituzte. Hala ere, beroahalmen<br />
handia dutenez, erregai<br />
moduan erabili daitezke<br />
modu berezian egokitutako<br />
errekuntza bidezko motorretan<br />
edo lurruna sortzeko galdaretan<br />
eta turbina elektrikoetako<br />
ustiapenean. Gasifikaziorako<br />
teknologiak bete-betean<br />
garatzen ari dira, eta, aurreikuspenen<br />
arabera, modu adierazgarrian<br />
merkaturatuko dira<br />
bizpahiru urteko epean. Gaur<br />
egun, zenbait lantegi daude<br />
mundu zabalean, basogintzako<br />
biomasaren gasifikazioan,<br />
batez ere. Epe laburrera, bere<br />
aplikazioak dibertsifikatu egingo<br />
dira, nekazaritzako, abeltzaintzako,<br />
elikagaigintzako eta<br />
hiriko hondakinak, araztegiko<br />
lokatzak… kontuan hartuta.<br />
TECNALIA-Energiak ohe fluidizatu<br />
burbuiladun gasifikazioprototipoa<br />
dauka, eta hamarnaka<br />
kilo hondakin tratatu ditzake<br />
orduko (lehen aipatu ditugun<br />
motako hondakinez ari<br />
gara). ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 19
20<br />
infotecnalia<br />
Hidrógeno y pilas<br />
de combustible<br />
La progresiva disminución de las<br />
reservas de combustibles fósiles,<br />
los problemas medioambientales<br />
asociados a su combustión y el<br />
compromiso de satisfacer el crecimiento<br />
proyectado de la demanda<br />
de energía en las próximas<br />
décadas han obligado a<br />
acelerar la búsqueda de nuevas<br />
alternativas energéticas. En este<br />
contexto, el hidrógeno se presenta<br />
como uno de los candidatos<br />
ideales como vector energético<br />
debido a sus importantes<br />
ventajas y múltiples aplicaciones.<br />
El hidrógeno es el elemento más<br />
abundante en el universo pero<br />
no es un recurso natural y debe<br />
obtenerse a partir de otras materias<br />
primas y a través de una<br />
serie de transformaciones en las<br />
que se consume alguna fuente<br />
de energía primaria.<br />
De modo general se distinguen<br />
tres formas básicas de almacenar<br />
hidrógeno: Almacenamiento como<br />
gas en contenedores a presión,<br />
como líquido en depósitos<br />
criogénicos y de hidrógeno por<br />
absorción. El almacenamiento en<br />
nanotubos de carbono podría<br />
revolucionar la tecnología de almacenamiento<br />
de hidrógeno.<br />
Hace unos años se descubrió<br />
que grandes cantidades de hidrógeno<br />
podían se almacenadas<br />
en estructuras de grafito microscópicamente<br />
pequeñas con forma<br />
de tubo.<br />
Las pilas de combustible<br />
Las pilas de combustible son sistemas<br />
electroquímicos en los<br />
que la energía de una reacción<br />
química se convierte directamente<br />
en electricidad con alta eficiencia<br />
(45-65%) y generando<br />
como único subproducto calor y<br />
agua. Una pila de combustible<br />
está constituida por varias celdas<br />
de combustible individuales conectadas<br />
eléctricamente.<br />
Las aplicaciones de las pilas de<br />
combustible, las cuáles se clasifican<br />
por el tipo de electrolito empleado,<br />
pueden abarcar una amplia<br />
variedad de productos: desde<br />
dispositivos portátiles, donde<br />
2ºsemestre2006<br />
las pilas empleadas son de pequeño<br />
tamaño, pasando por<br />
aplicaciones móviles como vehículos<br />
de todo tipo, hasta generadores<br />
de calor y energía en<br />
aplicaciones estacionarias para<br />
empresas, hospitales, zonas residenciales,<br />
etc. Los futuros sistemas<br />
energéticos dispondrán de<br />
conversores mejorados de energía<br />
convencional basados en el<br />
hidrógeno (motores de combustión<br />
interna, motores Stirling o<br />
turbinas), así como otros vectores<br />
energéticos (calor y electricidad<br />
producidos directamente a<br />
partir de renovables y biocarburantes<br />
para el transporte).<br />
TECNALIA Energía, consciente<br />
de las ventajas del hidrógeno como<br />
vector energético, está trabajando<br />
en el desarrollo de estas<br />
tecnologías a través de proyectos<br />
nacionales e internacionales.<br />
Para ello, TECNALIA aborda el<br />
desarrollo de las Tecnologías implicadas<br />
en toda la cadena del<br />
Hidrógeno: Producción; Almacenamiento;<br />
Seguridad y Desarrollo<br />
de Materiales y Componentes<br />
para Pilas de Combustible y Electrolizadores.<br />
●<br />
a fondo<br />
Hidrogenoa eta<br />
erregai-pilak<br />
Erregai fosilen erreserbak gero<br />
eta txikiagoak direnez, euren<br />
errekuntzak ingurumenean arazoak<br />
sortzen dituenez eta hurrengo<br />
hamarkadetan energiaeskariaren<br />
hazkuntzari aurre<br />
egin behar zaionez, alternatiba<br />
energetiko berriak bilatu behar<br />
izan dira azkar-azkar. Testuinguru<br />
horretan, hidrogenoa<br />
hautagai egokietakoa bat da<br />
bektore energetiko moduan,<br />
abantaila eta aplikazio ugari<br />
dauzkalako. Hidrogenoa unibertsoko<br />
osagai ugariena da,<br />
baina baliabide naturala ez denez,<br />
beste lehengai batzuen bidez<br />
lortu behar da. Horretarako,<br />
zenbait eraldaketa egin behar<br />
direnez, lehen mailako<br />
energia-iturri bat edo beste<br />
kontsumitu beharra dago.<br />
Oro har, hidrogenoa biltegiratzeko<br />
oinarrizko hiru modu<br />
daude: gas moduan biltegiratzen<br />
da presiozko edukiontzietan,<br />
likido moduan biltegiratzen<br />
da gordailu kriogenikoetan<br />
eta xurgapen bidez biltegiratzen<br />
da. Karbonozko nanohodietan<br />
biltegiratzea sekulako<br />
iraultza izango litzateke hidro-<br />
genoa gordetzeko teknologiaren<br />
arloan. Duela zenbait urte,<br />
hidrogeno-kopuru handiak grafitozko<br />
tutu-erako egitura txikitxikietan<br />
gorde zitezkeela aurkitu<br />
zuten.<br />
Erregai-pilak<br />
Erregai-pilak sistema elektrokimikoak<br />
dira, eta, bertan, erreakzio<br />
kimikoaren energia eraginkortasun<br />
handiko (%45-<br />
65eko) elektrizitate bihurtzen<br />
da zuzenean eta beroa zein ura<br />
baino ez ditu sortzen azpiproduktu<br />
moduan. Erregai-pilek<br />
elektrizitatearen bidez bananbanan<br />
konektatutako zenbait<br />
erregai-gelaxka dituzte osagai.<br />
Erregai-pilak erabilitako elektrolito-motaren<br />
arabera sailkatzen<br />
dira, eta era askotako<br />
produktuetan ezarri daitezke:<br />
gailu eramangarriak (erabilitako<br />
pilak txikiak dira), aplikazio<br />
mobilak (era guztietako ibilgailuak)<br />
eta beroaren zein energiaren<br />
sorgailuak enpresetarako,<br />
ospitaleetarako, egoitzaeremuetarako…<br />
aplikazio<br />
egonkorretan. Etorkizuneko<br />
sistema energetikoek ohiko<br />
energiadun bihurgailu hobetuak<br />
izango dituzte, eta hidrogenoan<br />
oinarrituko dira (barruko<br />
errekuntza bidezko motorrak,<br />
Stirling motorrak edo turbinak).<br />
Era berean, beste bektore<br />
energetiko batzuk ere<br />
izango dituzte (garraiorako berriztagarrien<br />
eta bioerregaien<br />
bidez zuzenean sortutako beroa<br />
eta elektrizitatea).<br />
TECNALIA-Energiak badaki hidrogenoak<br />
abantaila handiak<br />
eskaintzen dituela bektore<br />
energetiko moduan. Hori dela<br />
eta, teknologia horiek garatzen<br />
ari da nazio-mailako eta nazioarteko<br />
proiektuen bitartez. Horretarako,<br />
hidrogenoaren kate<br />
osoan inplikatutako teknologiak<br />
garatzen ditu TECNALIAk:<br />
ekoizpena, biltegiratzeko prozesua,<br />
segurtasuna eta erregaipiletarako<br />
zein elektrolizatzaileetarako<br />
materialen eta osagaien<br />
garapena. ●
sectores<br />
sektoreak<br />
AEROSPACE AEROSPACE<br />
Aerotrends difunde las<br />
tendencias aeronáuticas<br />
TECNALIA-Aeroespace ha desempeñado<br />
un papel relevante<br />
en el congreso Aerotrends, presidiendo<br />
la sesión dedicada a<br />
conocer las tendencias aeronáuticas<br />
desde los principales<br />
actores del sector y las estrategias<br />
del futuro programa europeo<br />
aeronáutico. Este certamen,<br />
organizado por el cluster vasco<br />
aeroespacial, ha sido diseñado<br />
como un punto de encuentro<br />
entre las empresas del sector, y<br />
ha permitido establecer los contactos<br />
para la preparación de<br />
proyectos europeos. Fabricantes<br />
de aviones, helicópteros, aviones<br />
de negocios, no tripulados,<br />
de motores y de satélites espaciales,<br />
así como fabricantes de<br />
sistemas y equipos, simuladores<br />
y piezas de recambio para aeronáutica,<br />
etc, se dieron cita el pasado<br />
octubre en el foro que reunió<br />
a fabricantes que desean<br />
ampliar su red de proveedores.<br />
TECNALIA-Aerospace estuvo<br />
igualmente presente con stands<br />
en el amplio escaparate que<br />
mostraba las actividades y servicios<br />
ofrecidos por sus centros<br />
Reunión de la Federación<br />
Astronáutica Mundial (IAC)<br />
El Congreso de la Federación Astronáutica<br />
Mundial (IAC) se celebró<br />
en Valencia durante la primera<br />
semana de octubre. TECNALIA-<br />
Aerospace informó sobre tecnologías<br />
dirigidas a presentar proyectos<br />
de desarrollo de materiales y<br />
tecnología espacial, realizadas en<br />
colaboración con la Agencia Espacial<br />
Europea. Jesús Marcos, director<br />
de TECNALIA-Aerospace,<br />
expuso conceptos relativos a protecciones<br />
térmicas de cápsulas de<br />
re-entrada, plataformas y cajas<br />
electrónicas con materiales multi-<br />
TECNALIA Aerospace contó con un stand propio en la Feria Aerotrends.<br />
TECNALIA-Aerospacek bere erakustokia izan zuen Aerotrends Azokan.<br />
tecnológicos. Además de TEC-<br />
NALIA-Aerospace, acudieron<br />
empresas como Aernnova, Airbus,<br />
Eurocopter, ITP, Eads-Casa<br />
y Sener. Los fabricantes manifestaron<br />
su interés en encontrar<br />
soluciones para sus necesidades<br />
de subcontratación en torno a<br />
líneas de trabajo como mecanizado,<br />
ingeniería y montaje y ensamblaje<br />
electrónico, entre<br />
otras. ●<br />
funcionales, transferencia de tecnología<br />
espacial en España y componentes<br />
cerámicos de motores<br />
de propulsión. TECNALIA-Aerospace<br />
estuvo presente en el stand<br />
español conjuntamente con Proespacio,<br />
INTA y CDTI.<br />
El IAC es el congreso mundial<br />
más importante del sector espacial,<br />
con más de 3.000 participantes,<br />
100 expositores y 20 sesiones<br />
paralelas en las que se abordan<br />
cuestiones tan diversas como el<br />
derecho espacial o la búsqueda<br />
de vida extraterrestre. ●<br />
Aerotrendsek joera<br />
aeronautikoen berri eman du<br />
TECNALIA-Aerospacek zeregin<br />
garrantzitsua izan du Aerotrends<br />
Biltzarrean. Izan ere,<br />
sektoreko eragile nagusien bidez<br />
joera aeronautikoak eta<br />
Europako Aeronautikako etorkizuneko<br />
Programako estrategiak<br />
ezagutzeko saioa zuzendu<br />
du.<br />
Biltzarra Euskal Kluster Aeroespazialak<br />
antolatu du, sektoreko<br />
enpresentzako elkargune<br />
Munduko Federazio<br />
Astronautikoaren (IACen) bilera<br />
Munduko Federazio Astronautikoaren<br />
(IACen) Biltzarra Valentzian egin<br />
zen urriko lehen astean. TECNALIA-<br />
Aerospacek materialen eta teknologia<br />
espazialaren garapenerako<br />
proiektuak aurkezteko teknologiei<br />
buruzko informazioa eskaini zuen.<br />
Hain zuzen ere, Europako Agentzia<br />
Espazialarekin batera garatzen ditu.<br />
Jesús Marcosek, TECNALIA-Aerospaceko<br />
zuzendariak, honako hauei<br />
buruzko kontzeptuak azaldu zituen:<br />
berriro sartzeko kapsulen babes<br />
termikoak, funtzio anitzeko<br />
materialak dituzten plataformak<br />
moduan diseinatu da eta Europako<br />
proiektuak prestatzeko<br />
harremanak ezartzeko aukera<br />
eskaini du. Hegazkinen, helikopteroen,negozio-hegazkinen,<br />
tripulatu gabeko hegazkinen,<br />
motor eta satelite espazialen<br />
ekoizleak eta aeronautikarako<br />
sistemen, ekipoen, simulagailuen<br />
eta ordezko piezen<br />
ekoizleak urrian elkartu<br />
ziren hornitzaileen sarea handitu<br />
nahi zuten ekoizleentzat<br />
antolatutako foroan. TECNA-<br />
LIA-Aeroespace ere bertan<br />
egon zen, eta erakustokia jarri<br />
zuen bere zentro teknologikoek<br />
eskainitako jarduerak eta<br />
zerbitzuak erakusten zituen<br />
erakusleiho zabalean. TECNA-<br />
LIA-Aeroespace ez ezik, Aernnova,<br />
Airbus, Eurocopter, ITP,<br />
Eads-Casa eta Sener enpresak<br />
ere egon ziren bertan. Ekoizleek<br />
euren azpikontratazio-premietarako<br />
irtenbideak bilatu<br />
nahi zituzten honako lan-lerro<br />
hauetan: mekanizazioa, ingeniaritza<br />
eta muntaia zein<br />
mihiztaketa elektronikoa, besteak<br />
beste. ●<br />
eta kutxa elektronikoak, teknologia<br />
espazialaren transferentzia Espainian<br />
eta propultsio bidezko motorren<br />
osagai zeramikoak. TECNALIA-<br />
Aerospace Espainiako erakustokian<br />
egon zen, Proespaciorekin, INTArekin<br />
eta CDTIrekin batera.<br />
IAC sektore espazialeko munduko<br />
biltzar garrantzitsuena da, 3.000tik<br />
gora parte-hartzaile, 100 erakusketari<br />
eta aldi bereko 20 saio dituelako.<br />
Bertan, gainera, zuzenbide espaziala<br />
edo bizitza estralurtarren bilaketa<br />
dira hizpide nagusiak, besteak<br />
beste. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 21
22<br />
infotecnalia<br />
Si la transferencia tecnológica es<br />
clave para el desarrollo de la innovación,<br />
su necesidad es imperiosa<br />
en un sector tan competitivo como<br />
el del transporte. El Congreso<br />
TRANSFAC sobre Soluciones Innovadoras<br />
para la Industria del Transporte<br />
(Automoción, Aeronáutica y<br />
Ferrocarril), celebrado en San Sebastián,<br />
se ha revelado como el<br />
primer y esperado certamen para<br />
compartir las innovaciones y promover<br />
la transferencia transversal<br />
de tecnología, en la búsqueda de<br />
un aprovechamiento óptimo de<br />
soluciones que cubran las necesidades<br />
subsectoriales del transporte.<br />
TRANSFAC´06 se ha perfilado<br />
como una oportunidad única para<br />
afrontar los principales retos en<br />
cuanto a seguridad, confort, calidad<br />
medioambiental, optimización<br />
de los materiales y mejora de<br />
los servicios y prestaciones para el<br />
usuario. Organizado por TECNA-<br />
LIA y TMS, el Congreso Internacio-<br />
El diseño y concepción de los automóviles<br />
de Epsilon Euskadi,<br />
centro de alto rendimiento en<br />
tecnología automovilística , se verá<br />
reforzado con la colaboración<br />
y soporte tecnológico de TECNA-<br />
LIA-Automoción. El acuerdo firmado<br />
entre ambas entidades<br />
permitirá el trabajo conjunto en<br />
el desarrollo de actividades de<br />
I+D+i en el ámbito de la automoción<br />
de alta competición.<br />
Este convenio prevé proyectos<br />
conjuntos sobre diseño, fabricación<br />
y experimentación de diferentes<br />
elementos del vehículo. El<br />
más inmediato, la puesta a punto<br />
del vehículo que competirá en Le<br />
Mans en 2007. Dentro de sus actividades<br />
de formación técnica y<br />
profesional destaca su Máster de<br />
2ºsemestre2006<br />
sectores sektoreak<br />
AUTOMOCIÓN AUTOMOZIOA<br />
TRANSFAC '06, soluciones<br />
innovadoras para la<br />
industria del Transporte<br />
nal del Transporte ha brillado por<br />
el contenido de sus ponencias técnicas,<br />
a cargo de las empresas de<br />
mayor peso del sector. Las soluciones<br />
propuestas, que están ya en<br />
aplicación industrial o lo estarán<br />
en los próximos años, fueron los<br />
grandes alicientes de una cita que<br />
volverá a repetirse en 2009 en Estados<br />
Unidos. TRANSFAC fue escenario<br />
para la presentación del programa<br />
de apoyo a la innovación y<br />
avances en las industrias del transporte<br />
de la UE. ●<br />
I+D+Espectáculo con Epsilon<br />
Euskadi, presente en Le Mans<br />
Especialización Técnica en Competición<br />
Automovilística, único<br />
en su género. Alumnos de este<br />
programa formativo podrán realizar<br />
su proyecto de fin de carrera<br />
en colaboración con TECNALIA-<br />
Automoción. ●<br />
2006ko TRANSFAC,<br />
garraioaren industriarako<br />
irtenbide berritzaileak<br />
La inaguración de TRANSFAC estuvo presidida por el alcalde Odón Elorza.<br />
Odón Elorza alkatea TRANSFACeko irekiera-ekitaldiko buru izan zen.<br />
Berrikuntza garatzeko orduan<br />
teknologia transferitzea oso-oso<br />
garrantzitsua bada, bere premia<br />
ezinbestekoa da garraioarena<br />
bezain lehiakorra den sektorean.<br />
Garraioaren Industriarako (automobilgintzarako,aeronautikarako<br />
eta trenerako) Irtenbide Berritzaileei<br />
buruzko TRANSFAC<br />
Biltzarra Donostian egin da, eta<br />
ikusmin handia sortu duen lehen<br />
erakusketa izan da, berrikuntzak<br />
partekatzeko eta teknologiaren<br />
zeharkako transferentzia susta-<br />
El acuerdo fue ratificado por directivos de TECNALIA y Epsilon Euskadi.<br />
TECNALIAko eta Epsilon Euskadiko zuzendariek hitzarmena berretsi zuten.<br />
Epsilon Euskadi goi-errendimenduko<br />
zentroa da automobilgintzako<br />
teknologian, eta bere ibilgailuen<br />
diseinua eta ezaugarriak sendotu<br />
egingo dira, TECNALIA-Automobilgintzaren<br />
lankidetzari eta<br />
euskarri teknologikoari esker. Bi<br />
tzeko, garraioko azpisektoreen<br />
premiei aurre egiteko moduko irtenbideen<br />
ustiapen egokia bilatzean.<br />
TRANSFAC´06 aukera<br />
aparta izan da, segurtasunaren,<br />
erosotasunaren, ingurumen-kalitatearen,<br />
materialen hobekuntzaren<br />
eta erabiltzaileentzako<br />
zerbitzu zein prestazioen hobekuntzaren<br />
arloko erronka nagusiei<br />
aurre egiteko. Garraioare4n<br />
Nazioarteko Biltzarra TECNALIAk<br />
eta TMSk antolatu dute, eta oso<br />
hitzaldi tekniko interesgarriak eskaini<br />
ditu, sektorean zeresan<br />
handiena duten enpresen eskutik.<br />
Proposatutako irtenbideak<br />
aplikazio industrialean daude<br />
edo egongo dira hurrengo urteetan,<br />
eta hizpide nagusiak izan ziren<br />
2009. urtean AEBetan berriro<br />
egingo den biltzarrean.<br />
TRANSFACen bertan, EBko garraioaren<br />
industrietan berrikuntza<br />
eta aurrerapenak sustatzeko<br />
programa aurkeztu zuten. ●<br />
I+G+Ikuskizuna Le Mansen<br />
egondateko Epsilon Euskadirekin<br />
erakundeen artean sinatutako hitzarmenaren<br />
arabera, batera lan<br />
egingo dute, goi-lehiaketako automobilgintzaren<br />
arloan I+G+b-ko<br />
jarduerak garatzeko asmoz.<br />
Hitzarmen horri esker, baterako<br />
proiektuak egingo dituzte ibilgailuko<br />
zenbait osagairen diseinuan,<br />
ekoizpenean eta saiakuntzan.<br />
Hasteko, 2007. urtean Le Mansen<br />
lehiatuko den ibilgailua prestatuko<br />
dute. Prestakuntza tekniko eta<br />
profesionalerako jardueren artean,<br />
Automobil Lehiaketako Espezializazio<br />
Teknikorako Masterra<br />
nabarmentzen da, arlo horretako<br />
bakarra da-eta. Prestakuntza-programa<br />
horretako ikasleek ikasketen<br />
amaierako proiektua egin ahal<br />
izango dute TECNALIA-Automobilgintzarekin<br />
batera. ●
sectores sektoreak<br />
CONSTRUCCIÓN ERAIKUNTZA<br />
Proyecto PROMETEO, llega la<br />
revolución de los materiales<br />
TECNALIA-Construcción apuesta<br />
por la innovación en el campo<br />
de los materiales de construcción<br />
como vía para la creación<br />
de nuevas oportunidades<br />
de negocio. Con este objetivo,<br />
participa en el proyecto "Prometeo",<br />
el más ambicioso de<br />
investigación del CDTI destinado<br />
a romper las reglas actuales<br />
en la construcción de edificaciones,<br />
dentro del Programa<br />
CENIT de la iniciativa INGENIO<br />
2010.<br />
"Prometeo", que simboliza el<br />
reto de la lucha contra el conocimiento<br />
establecido, es un proyecto<br />
revolucionario para crear<br />
nuevo conocimiento y tecnologías<br />
inteligentes con la idea de<br />
inventar materiales más ligeros,<br />
con mayor facilidad de construcción<br />
y multifuncionales. El<br />
proyecto está liderado por Ac-<br />
ciona Infraestructuras y tiene<br />
un presupuesto superior a 30<br />
millones de euros. El objetivo es<br />
la creación de los materiales de<br />
construcción del futuro que han<br />
de hacer posible la edificación<br />
sostenible del mañana.<br />
La base serán los materiales orgánicos<br />
y cerámicos, orientados<br />
a la mejora de la productividad<br />
potenciando el negocio en el<br />
ámbito de una edificación más<br />
sostenible, que permita mejorar<br />
los aspectos de productividad,<br />
calidad, seguridad, eficiencia<br />
energética y habitabilidad. La<br />
participación de TECNALIA-<br />
Construcción se centra en la investigación<br />
en nanocomposites<br />
de matriz polimérica, e incluirá<br />
tanto desarrollos de simulación<br />
y modelización computacional,<br />
como de desarrollo experimental.<br />
●<br />
PROMETEO Proiektua,<br />
materialen iraultza heldu da<br />
TECNALIA-Eraikuntzak berrikuntzaren<br />
aldeko apustua egin<br />
du eraikuntzako materialen arloan,<br />
negozio-aukera berriak<br />
sortzeko asmoz. Helburu hori<br />
betetzeko, "Prometeo" Proiektuan<br />
parte hartzen du. CDTIren<br />
asmo handiko ikerketa-proiektua<br />
da, eta gaur egungo arauak<br />
hautsi nahi ditu eraikinen eraikuntzan,<br />
INGENIO 2010 ekimeneko<br />
CENIT Programaren barruan.<br />
"Prometeo" ezarritako ezagutzaren<br />
aurkako borrokaren sinboloa<br />
da. Proiektu iraultzailea<br />
da, eta ezagutza berria zein<br />
teknologia adimendunak sortzea<br />
dauka helburu, material<br />
arinagoak, errazago eraikitzekoak<br />
eta funtzio anitzekoak asmatu<br />
ahal izateko. Proiektua<br />
Acciona Infraestructuras enpresaren<br />
aitzindaritzapean dago,<br />
eta 30 milioi eurotik gorako aurrekontua<br />
dauka. Bere helburua<br />
etorkizuneko eraikuntzako materialak<br />
sortzea da, behar-beharrezkoak<br />
izango direlako biharetziko<br />
eraikuntza iraunkorra<br />
egia bihurtu ahal izateko.<br />
Material organikoak eta zeramikoak<br />
oinarria izango dira, eta<br />
emankortasuna hobetzea eta<br />
iraunkorragoa den eraikuntzaren<br />
arloko negozioa sustatzea<br />
dute helburu. Horiek horrela,<br />
produktibitatea, kalitatea, segurtasuna,<br />
energiaren eraginkortasuna<br />
eta bizigarritasuna<br />
hobetu ahal izango dira. TEC-<br />
NALIA-Eraikuntzak matrize polimerikodun<br />
nanokonposatuak<br />
ikertzen ditu, eta, aldi berean,<br />
simulazioaren nahiz modelizazio<br />
konputazionalaren garapenak<br />
eta saiakuntzazko garapena<br />
izango ditu aztergai. ●<br />
Fachada del emblemático Teatro Campos Elíseos, en el centro de Bilbao.<br />
Bilboko erdialdean dagoen Campos Elíseos Antzoki ospetsuaren fatxada.<br />
Rehabilitación<br />
del Teatro<br />
Campos<br />
Elíseos<br />
de Bilbao<br />
TECNALIA-Construcción ha realizado<br />
el diagnóstico, redacción del<br />
proyecto y dirección de obra de la<br />
ampliación y rehabilitación del<br />
Teatro Campos Elíseos de Bilbao,<br />
construido en 1907 y declarado<br />
Bien de Interés Cultural. El teatro<br />
se convertirá en un centro de innovación<br />
y vanguardia artística, al<br />
ser de SGAE, motivo por el que<br />
cuenta con ampliación vertical en<br />
altura de sala, mediante la adición<br />
de dos nuevos pisos para sede de<br />
la sociedad y sala de ensayos, y la<br />
creación de un sótano para alojamiento<br />
de instalaciones. El complejo<br />
crece también en altura en la<br />
caja escénica y con la creación de<br />
almacenes y camerinos en la planta<br />
baja. Sus elementos más singulares<br />
desde el punto de vista histórico<br />
son la fachada modernista y el<br />
interior de la sala, cuya conservación<br />
y restauración resulta imprescindible.<br />
●<br />
Bilboko<br />
Campos<br />
Elíseos<br />
Antzokiaren<br />
zaharberrikuntza<br />
TECNALIA-Eraikuntzak diagnostikoa<br />
egin du, proiektua idatzi du eta<br />
lanak zuzendu ditu, 1907an Bilbon<br />
eraikitako eta Interes Kulturaleko<br />
Ondasun izendatutako Campos Elíseos<br />
Antzokia handiagotu eta zaharberritu<br />
ahal izateko. Antzokia<br />
SGAErena da, eta berrikuntzako<br />
zein abangoardia artistikoko zentroa<br />
izango da. Handipena, hain zuzen<br />
ere, bertikala izango da aretoaren<br />
mailan, eta, horretarako, bi solairu<br />
berri erantsiko dizkiote, sozietatearen<br />
egoitza nagusia eta entseguen<br />
aretoa jartzeko. Era berean,<br />
instalazioak jartzeko sotoa ere sortuko<br />
dute. Guneko kaxa eszenikoa<br />
ere garaiagoa izango da, eta biltegiak<br />
zein aldagelak jarriko dira beheko<br />
solairuan. Ikuspegi historikoari<br />
begira, fatxada modernista eta<br />
aretoaren barruko aldea dira osagai<br />
esanguratsuenak. Hori dela eta,<br />
ezinbestekoa da osagaiok artatzea<br />
eta zaharberritzea. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 23
24<br />
infotecnalia<br />
2ºsemestre2006<br />
sectores sektoreak<br />
FUNDICIÓN GALDAKETA<br />
Castpress inaugura su<br />
planta de Irun (Gipuzkoa)<br />
TECNALIA-Fundición ha inaugurado<br />
en Irun (Gipuzkoa) su nueva<br />
Unidad de Innovación, Castpress,<br />
orientada a prestar un<br />
servicio integral a la industria<br />
española de la fundición inyectada.<br />
Esta Unidad prevé incorporar<br />
de manera competitiva las<br />
tecnologías de futuro en la fundición<br />
de aleaciones ligeras por<br />
inyección. Castpress ha sido posible<br />
gracias al respaldo de diversas<br />
asociaciones de fundidores,<br />
apoyo que prevé incrementar<br />
para ofrecer un servicio exclusivo<br />
y de calidad en el ámbito<br />
de la fundición inyectada.<br />
En el acto intervinieron el presidente<br />
de TECNALIA, José María<br />
Echarri; el director general de<br />
FEAF, Ignacio Saenz de Gorbea;<br />
el viceconsejero vasco de Tecnología<br />
y Desarrollo Industrial, Iñaki<br />
Telletxea, y María Callejón, directora<br />
general de política de la<br />
pyme del Ministerior de Industria,<br />
Turismo y Comercio, entre<br />
otras autoridades. Los objetivos<br />
estratégicos de este proyecto<br />
son la innovación en proyectos<br />
maduros y la consolidación de<br />
la alianza con CTIF (Francia) y<br />
CQRDA (Canadá). En suma, dar<br />
apoyo integral al sector. ●<br />
Castpress ofrece desde Irún apoyo tecnológico intregral al sector.<br />
Castpressek babes teknologiko integrala eskaintzen dio sektoreari Irunetik bertatik.<br />
Castpressek Irungo<br />
(Gipuzkoako) lantegia ireki du<br />
TECNALIA-Galdaketak Gipuzkoako<br />
Irunen ireki du Berrikuntza Unitate<br />
berria, Castpress, alegia, eta<br />
injektatutako galdaketaren industria<br />
espainiarrari zerbitzu integrala<br />
eskaintzea dauka helburu. Unitatearen<br />
aurreikuspenen arabera,<br />
etorkizuneko teknologiak lehiakortasunez<br />
erabiltzen hasiko da<br />
injekzio bidezko aleazio arinen<br />
galdaketan. Castpress sortzeko,<br />
galdatzaileen elkarteen babesa<br />
lortu behar izan da, eta babes hori<br />
areagotu egingo da, injekzio bidezko<br />
galdaketaren arloan kalitateko<br />
zerbitzu bakarra eskaini ahal<br />
izateko. Ekitaldian, TECNALIAko<br />
presidenteak, José María Echarrik,<br />
FEAko zuzendari nagusiak, Ignacio<br />
Saenz de Gorbeak, Teknologia<br />
eta Industria Garapeneko euskal<br />
sailburuordeak, Iñaki Telletxeak,<br />
eta Industria, Turismo eta Merkataritza<br />
Ministerioko ETEen Politikako<br />
zuzendari nagusiak, María<br />
Callejónek, parte hartu zuten,<br />
besteak beste. Hain zuzen ere,<br />
proiektu helduetako berrikuntza<br />
eta Frantziako CTIFrekin nahiz Kanadako<br />
CQRDArekin sinatutako<br />
itunaren finkapena dira proiektuaren<br />
helburu estrategikoak. Azken<br />
batean, babes integrala eman<br />
nahi dio sektoreari. ●<br />
TECNALIA tuvo una participación destacada en el Congreso de Fundidores.<br />
TECNALIAk partaidetza nabarmena izan zuen Munduko Galdatzaileen Biltzarrean.<br />
Congreso Mundial de<br />
Fundidores y Europam 2006<br />
En la última edición del Congreso<br />
Mundial de Fundición, organizado<br />
por la World Foundry Organization,TECNALIA-Fundición<br />
ha presentado por segundo<br />
año consecutivo un paper y un<br />
poster relacionados con un proyecto<br />
sobre la caracterización<br />
para uso virtual avanzado en el<br />
sector de la fundición. El proyecto<br />
presentado por TECNA-<br />
LIA-Fundición consistió en el<br />
uso de un material estrella de<br />
Ashland para una doble función<br />
(macho-manguito) en un molde<br />
de fundición que produce piezas<br />
de automoción. Es la consecuencia<br />
de una caracterización<br />
Munduko Galdatzaileen Biltzarraren<br />
azken edizioa World<br />
Foundry Organizationek antolatu<br />
du. Bertan, TECNALIA-Galdaketak<br />
bigarren urtez jarraian<br />
aurkeztu ditu galdaketaren sektoreko<br />
erabilera birtual aurreraturako<br />
karakterizazioari buruzko<br />
proiektuarekin zerikusia daukaten<br />
papera eta posterra. TEC-<br />
NALIA-Galdaketak aurkeztutako<br />
proiektuak Ashlandeko material<br />
izarraren erabilera sustatuko du<br />
funtzio bikoitzerako (arra/zorroa),<br />
automobilgintzako piezak<br />
ekoizten dituen galdaketa-moldean.<br />
Aldez aurretik, ordea, karakterizazio<br />
birtuala egin dute<br />
virtual previa en proyectos anteriores,<br />
desarrollados en la planta<br />
piloto de Irun para la propia<br />
Ashland. En el proyecto se ha<br />
utilizado el cálculo inverso de<br />
ProCAST, siendo pioneros en<br />
Europa en el uso de estas avanzadas<br />
tecnologías de simulación<br />
aplicadas al mundo de la fundición.<br />
Por otro lado, TECNALIA-Fundición<br />
ha participado en el Congreso<br />
EUROPAM-06, de usuarios<br />
de herramientas de simulación,<br />
organizado en Toulouse<br />
por ESI-Group. En este foro,<br />
presentó un trabajo sobre Cálculo<br />
inverso en simulación. ●<br />
Munduko Galdatzaileen<br />
Biltzarra eta Europam 2006<br />
Ashlandeko bertako beste<br />
proiektu batzuetan, Irungo lantegi<br />
eredugarrian. Proiektuan,<br />
ProCASTen alderantzizko kalkulua<br />
erabili dutenez, Europan aitzindariak<br />
dira galdaketaren arloan<br />
ezarritako simulazio-teknologia<br />
aurreratuok erabiltzeko orduan.<br />
Bestetik, TECNALIA-Galdaketak<br />
EUROPAM-06 Biltzarrean parte<br />
hartu du. Simulazio-tresnen erabiltzaileentzako<br />
biltzarra da, eta<br />
ESI-Groupek antolatu du Toulousen.<br />
Foro honetan, simulazioko<br />
alderantzizko kalkuluari<br />
buruzko lana aurkeztu zuen<br />
TECNALIAk. ●
sectores sektoreak<br />
NAVAL, MARÍTIMO Y PESQUERO ONTZIGINTZA, ITSASOA ETA ARRANTZA<br />
El científico Xabier Irigoien<br />
colabora en un estudio sobre<br />
el calentamiento global<br />
Los océanos del planeta absorberán<br />
un 22% menos de CO2 por el<br />
aumento de temperatura de la Tierra<br />
producido por el cambio climático,<br />
según un estudio realizado<br />
bajo la coordinación del investigador<br />
del Instituto Oceanográfico de<br />
Gijón, Ángel López-Urrutia y en el<br />
que participa Xabier Irigoien, de<br />
TECNALIA. La investigación, que<br />
acaba de publicar la revista «Proceedings<br />
of the National Academy<br />
of Sciences» (PNAS), concluye que<br />
la diferencia neta entre el carbono<br />
que absorben las plantas marinas y<br />
el que respiran todos los organismos<br />
vivos de los océanos se reducirá<br />
según aumente la temperatura,<br />
por lo que el mar podría reducir<br />
su absorción de CO2 en un 22%<br />
lo que representa una tercera parte<br />
del total mundial de emisiones<br />
actuales de este gas por actividades<br />
industriales. Esta teoría tiene<br />
una utilidad esencial en el desarrollo<br />
de modelos de predicción del<br />
cambio climático, ya que los cálculos<br />
sugieren que la incorporación<br />
de estos efectos en los modelos<br />
actuales podría modificar las predicciones<br />
que se tienen en la ac-<br />
El pasado 2 de junio tuvo lugar<br />
en el Aquarium de Donostia-<br />
San Sebastián el acto de presentación<br />
del “Master Europeo<br />
de Medio Ambiente y Recursos<br />
Marinos”, organizado conjuntamente<br />
por TECNALIA, la Universidad<br />
del País Vasco, la Universidad<br />
de Southampton, la<br />
Universidad Bordeaux I y la Fundación<br />
Oceanográfica de Gipuzkoa.<br />
Este Master significa<br />
un paso importante en la formación<br />
específica de los jóvenes<br />
en materia de investigación<br />
oceanográfica, y un considera-<br />
tualidad. El<br />
desarrollo de<br />
estas predicciones<br />
se lleva<br />
a cabo<br />
mediante<br />
complejos<br />
modelos que<br />
sintetizan el<br />
efecto de numerososfactores.<br />
Lo que<br />
el trabajo sugiere<br />
es que<br />
futuros modelos<br />
deberán incorporar esta respuesta<br />
diferencial de las plantas y<br />
los organismos no fotosintetizadores<br />
a aumentos en la temperatura.<br />
Por otro lado, el Dr. Lorenzo Motos,<br />
Director de la Unidad de Investigación<br />
Marina de TECNALIA,<br />
y el Profesor Douglas Wilson del<br />
Instituto para la Gestión Pesquera<br />
y Costera Hirstshals (Dinamarca),<br />
han coordinado una importante<br />
labor de identificación del conocimiento<br />
existente actualmente para<br />
la gestión pesquera, y la manera<br />
que se utiliza para realizar el consejo<br />
científico de gestión. ●<br />
Máster Europeo en Medio<br />
Ambiente y Recursos Marinos<br />
ble esfuerzo de todos los organizadores<br />
por conseguir unos<br />
contenidos adecuados a la demanda<br />
actual de investigación,<br />
con un profesorado de primer<br />
nivel internacional. ●<br />
Planetako<br />
ozeanoek<br />
%22 CO2<br />
gutxiago xurgatuko<br />
dute,<br />
eguraldiaren<br />
aldaketaren<br />
ondorioz Lurrarentenperaturak<br />
gora<br />
egingo duelako,<br />
Ángel<br />
López-Urrutia<br />
Gijoneko<br />
Institutu Ozeanografikoko<br />
ikertzailearen koordinaziopean<br />
egindako azterlanaren<br />
arabera. Bertan, gainera, TECNA-<br />
LIAKO ikertzailea den Xabier Irigoienek<br />
parte hartzen du. «Proceedings<br />
of the National Academy of Sciences»<br />
(PNAS) aldizkariak argitaratu<br />
berri duen ikerketako ondorioak<br />
kontuan hartuta, itsas landareek<br />
xurgatzen duten karbonoaren eta<br />
ozeano guztietako organismo bizidun<br />
guztiek arnasten duten karbonoaren<br />
arteko alde garbia murriztu<br />
egingo da, tenperaturak gora egiten<br />
duen neurrian. Hori dela eta,<br />
itsasoak %22 CO2 gutxiago xurga-<br />
Xabier Irigoien, investigador de TECNALIA.<br />
Xabier Irigoien, TECNALIAko ikertzailea.<br />
Xabier Irigoien zientzialaria<br />
beroketa orokorrari buruzko<br />
azterlanean ari da lanean<br />
Ingurumeneko eta Itsas Baliabideetako<br />
Europako Masterra<br />
Ekainaren 2an, Donostiako<br />
Aquariumean egin zen “Ingurumeneko<br />
eta Itsas Baliabideetako<br />
Europako Masterra” aurkezteko<br />
ekitaldia. Honako hauexek<br />
izan ziren antolatzaileak: TEC-<br />
tuko du, hau da, industriaren arloko<br />
jardueren ondorioz sortutako<br />
gasaren gaur egungo igorpen guztien<br />
herena. Teoria hori funtsezkoa<br />
da eguraldiaren aldaketa iragartzeko<br />
ereduen garapenean, kalkuluen<br />
arabera ondorio horiek gaur egungo<br />
ereduetan kontuan hartuz gero<br />
egungo iragarpenak aldatu litezkeelako.<br />
Iragarpen horiek eredu korapilotsuen<br />
bidez garatzen dira, eta<br />
hainbat faktoreren eragina laburtzen<br />
dute. Lanak iradokitzen duenez,<br />
etorkizuneko ereduek oso<br />
kontuan hartu beharko dute landareek<br />
eta fotosintesirik egiten ez duten<br />
organismoek tenperaturaren<br />
gorakadaren aurrean emandako<br />
erantzun diferentziala.<br />
Bestetik, Lorenzo Motos doktoreak,<br />
TECNALIAko Itsas Ikerketarako Unitateko<br />
zuzendariak eta Danimarkako<br />
Hirstshalseko Arrantza eta Kostalde<br />
Kudeaketarako Institutuko<br />
Douglas Wilson irakasleak oso lan<br />
garrantzitsua koordinatu dute, gaur<br />
egun arrantza-kudeaketarako dagoen<br />
ezagutza zehazteko eta Kudeaketako<br />
Kontseilu Zientifikoa<br />
egitean nola erabili behar den jakiteko.<br />
●<br />
NALIA, Euskal Herriko Unibertsitatea,<br />
Southamptoneko Unibertsitatea,<br />
Bordeauxeko I. Unibertsitatea<br />
eta Gipuzkoako<br />
Fundazio Ozeanografikoa. Masterra,<br />
hain zuzen ere, ikerketa<br />
ozeanografikoaren arloan<br />
emandako urrats handia da<br />
gazteentzako prestakuntza bereziari<br />
begira. Bestetik, antolatzaile<br />
guztiek ahalegin handia<br />
egin dute, gaur egungo ikerketa-eskariaren<br />
araberako edukiak<br />
eskaintzeko eta nazioartean<br />
lehen mailakoak diren irakasleak<br />
ekartzeko. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 25
26<br />
infotecnalia<br />
2ºsemestre2006<br />
sectores sektoreak<br />
TICs IKTak<br />
Servicios de banda<br />
ancha para todos<br />
Más de 120 expertos europeos,<br />
bajo la coordinación de TECNA-<br />
LIA, se han reunido en Bilbao para<br />
trabajar en el desarrollo de la<br />
Banda Ancxha europea, dentro<br />
del Proyecto Europeo MUSE. El<br />
objetivo de la reunión fue alcanzar<br />
un consenso sobre las futuras<br />
redes de acceso en Europa.<br />
TECNALIA participa en la segunda<br />
fase de MUSE, cuyo fin principal<br />
es la Investigación y Desarrollo<br />
de las Futuras Redes de Acceso<br />
y Agregación Multiservicio,<br />
que permitan ofrecer servicios de<br />
Banda Ancha, a bajo coste, a todos<br />
los ciudadanos europeos.<br />
MUSE es un proyecto Integrado<br />
del Programa IST del 6º Programa<br />
Marco enmarcado en el objetivo<br />
estratégico IST Broadband for All<br />
("Ancho de Banda para todos").<br />
El consorcio internacional de MU-<br />
SE se compone de 28 organizaciones<br />
de un total de 14 países.<br />
TECNALIA ha organizado, asimis-<br />
Colaboración<br />
con CONETIC en<br />
beneficio de 26<br />
empresas TIC<br />
La Confederación Española de<br />
Empresas de Tecnologías de la<br />
Información, Comunicaciones y<br />
Electrónica (CONETIC) y TECNA-<br />
LIA han comenzado a desarrollar<br />
un programa de mejora de la<br />
competitividad de las pymes del<br />
sector TIC (COMPETIC), con el<br />
que se pretende que un total de<br />
26 empresas obtengan la certificación<br />
en el nivel 2 del modelo<br />
CMMI (Capability Maturity Model<br />
Integration) del Software Engineering<br />
Institute (SEI). Este<br />
proyecto supondrá un importante<br />
salto en la implantación de<br />
metodologías avanzadas para<br />
mejorar la calidad del software<br />
en las pymes. ●<br />
mo, y en colaboración con la UPV-<br />
EHU, la"MUSE Autum School",<br />
dirigida a estudiantes de final de<br />
carrera y profesionales que tienen<br />
con esta iniciativa una oportunidad<br />
única de aprender de líderes<br />
internacionales los contenidos<br />
más novedosos en la materia.<br />
Esta actividad se enmarca en<br />
el ámbito del Programa Estratégico<br />
AmIGUNE y de MUSE. ●<br />
CONETICekin<br />
garatutako<br />
lankidetza, IKTetako<br />
26 enpresaren<br />
Informazioaren Teknologietako,<br />
Komunikazioetako eta Elektronikako<br />
Enpresen Espainiako Konfederazioa<br />
(CONETIC) eta TEC-<br />
NALIA IKTen sektoreko ETEen<br />
lehiakortasuna hobetzeko programa<br />
(COMPETIC) garatzen hasi<br />
dira, 26 enpresak Software Engineering<br />
Instituteko (SEIko)<br />
CMMI (Capability Maturity Model<br />
Integration) ereduko 2. mailako<br />
ziurtagiria lortu dezaten.<br />
Proiektuari esker, jauzi handia<br />
emango da ETEen softwarearen<br />
kalitatea hobetzeko metodologi<br />
aurreratuen ezarpenean. ●<br />
Banda zabaleko<br />
zerbitzuak guztientzat<br />
Más de 120 expertos europeos en telecomunicaciones se reunieron en Bilbao.<br />
Telekomunikazioetako 120 aditu europar baino gehiago elkartu ziren Bilbon.<br />
TECNALIAren koordinaziopean,<br />
Europako 120tik gora aditu bildu<br />
dira Bilbon, Europako MUSE<br />
Proiektuaren barruan Europako<br />
banda zabalaren garapenean lan<br />
egiteko asmoz. Bileraren helburua<br />
Europako etorkizuneko sarbide-sareei<br />
buruzko adostasuna<br />
lortzea izan zen.<br />
TECNALIAk MUSE Proiektuaren<br />
bigarren fasean parte hartzen<br />
Expertos<br />
internacionales<br />
en software en<br />
ECMDA-FA 2006<br />
mesedetan Un total de 130 expertos internacionales<br />
en software, en su ma-<br />
yoría procedentes de países europeos,<br />
se han dado cita en Bilbao<br />
con motivo de la European Conference<br />
of Model Driven Architecture<br />
- Foundations and Applications<br />
(ECMDA-FA 2006), que<br />
ha organizado TECNALIA con el<br />
apoyo de la Comisión Europea. El<br />
objetivo es avanzar en el estado<br />
del conocimiento e impulsar la<br />
industrialización de la metodología<br />
Model Driven Architecture<br />
(MDA), un nuevo enfoque de desarrollo<br />
de software que persigue<br />
independizar la plataforma de<br />
destino de la propia implementación<br />
y diseño del software. ●<br />
du, eta etorkizuneko sarbide-sareak<br />
eta zerbitzu anitzeko eransketa<br />
ikertzea eta garatzea dauka<br />
helburu nagusi. Horiek horrela,<br />
banda zabaleko zerbitzu merkeak<br />
eskaini ahal izango zaizkie<br />
Europako hiritar guztiei. MUSE<br />
6. Esparru Programako IST Programako<br />
proiektu integratua da,<br />
eta IST Broadband for All (“Guztientzako<br />
banda zabala”) helburu<br />
estrategikoaren barruan dago.<br />
MUSEko Nazioarteko Partzuergoak<br />
14 herrialdetako 28<br />
erakunde ditu kide.<br />
Era berean, TECNALIAk EHUren<br />
laguntzaz antolatu du ikasketen<br />
amaierako ikasleentzako eta<br />
profesionalentzako "MUSE Autum<br />
School", nazioarteko liderren<br />
eskutik arlo horretako eduki<br />
berritzaileenak ikasteko aukera<br />
izan dezaten. Jarduera hori<br />
AmIGUNE Programa Estrategikoaren<br />
eta MUSEren barruan<br />
dago. ●<br />
Softwareko<br />
nazioarteko<br />
adituak 2006ko<br />
ECMDA-FAn<br />
Guztira, softwareko nazioarteko<br />
130 aditu (gehienak europarrak<br />
izan dira) elkartu dira Bilbon,<br />
TECNALIAk Europako Batzordearen<br />
laguntzaz antolatutako European<br />
Conference of Model Driven<br />
Architecture - Foundations<br />
and Applications (ECMDA-FA<br />
2006) biltzarrean parte hartzeko.<br />
Bilerak ezagutzaren egoeran aurrera<br />
egitea eta Model Driven Architecture<br />
(MDA) metodologiaren<br />
industrializazioa sustatzea<br />
izan du helburu. Metodologia<br />
hori, hain zuzen ere, softwarea<br />
garatzeko ikuspegi berria da, eta<br />
helmuga-plataforma softwarearen<br />
ezarpenetik eta diseinutik bereiztea<br />
dauka helburu nagusi. ●
la firma<br />
Un compromiso histórico<br />
con la Tecnología y<br />
la Innovación<br />
ENDESA, la primera empresa eléctrica de España y una de<br />
las mayores del mundo, mantiene un compromiso<br />
histórico con la innovación, impulsando desarrollos<br />
tecnológicos pioneros en el sector eléctrico, tanto en<br />
Generación como en Distribución y energías renovables.<br />
También fomenta la I+D del sector mediante iniciativas<br />
como los Círculos de Innovación de ENDESA (CIDE) y los<br />
premios Novare a la Innovación que, en su última edición,<br />
han incluido a TECNALIA-Energía.<br />
ENDESA es la primera empresa<br />
eléctrica de España y una de las<br />
mayores del mundo, presente en<br />
11 países de 3 continentes. ENDE-<br />
SA cuenta con una sólida base de<br />
negocio, con 41.800 MW de potencia<br />
instalada, 161.500 GWh<br />
vendidos y 20,9 millones de clientes<br />
a los que ofrece electricidad,<br />
gas y nuevas energías. El nivel de<br />
madurez y escala que ha adquirido<br />
ENDESA hacen de la innovación<br />
un elemento crítico.<br />
El compromiso de ENDESA por la<br />
Tecnología y la innovación está<br />
avalado por una actividad histórica<br />
muy relevante. ENDESA ha sido<br />
responsable de importantes desarrollos<br />
tecnológicos pioneros en el<br />
sector eléctrico tanto en Generación<br />
como en Distribución y energías<br />
renovables. Como respaldo al<br />
modelo de Innovación de Endesa,<br />
se ha conseguido de AENOR la<br />
certificación de conformidad respecto<br />
a la norma 166.002<br />
En ENDESA, la innovación está directamente<br />
asociada a la creación<br />
de valor diferencial, esto es, llegar<br />
más allá de la mejora continua<br />
propia de la excelencia en sus procesos<br />
operativos. El valor diferencial<br />
en ENDESA pasa por dar respuestas<br />
a los cambios tecnológicos<br />
en el sector, optimizar su infraestructura<br />
para responder a los retos<br />
crecientes de calidad y eficiencia, y<br />
adecuar sus operaciones y oferta<br />
comercial a las nuevas demandas<br />
de la sociedad: Calidad, Medio<br />
Ambiente y Eficiencia.<br />
En apenas un año se han lanzado<br />
más de una veintena de iniciativas<br />
que, de manera independiente, no<br />
aportarían valor de manera relevante<br />
a la compañía, pero, en EN-<br />
DESA, las iniciativas se organizan y<br />
estructuran de manera coherente<br />
como las piezas de un puzzle, para<br />
conformar el Modelo de Gestión<br />
de la Innovación de Endesa:<br />
un modelo abierto y que se extiende<br />
hasta los Proveedores, Administración,<br />
Universidades y Centros<br />
de Investigación.<br />
Entre las iniciativas lanzadas, destacan<br />
los premios Novare a la Innovación<br />
y los Círculos de Innovación<br />
de ENDESA (CIDE). En ambas<br />
iniciativas, TECNALIA-Energía es<br />
uno de los principales socios tecnológicos<br />
de ENDESA, como demuestran<br />
la concesión de uno de<br />
los premios Novare por un proyecto<br />
de I+D en el área de Gestión de<br />
la Demanda eléctrica, y la identificación<br />
de un número importante<br />
de oportunidades para futuras colaboraciones<br />
TECNALIA-ENDESA<br />
en el marco del CIDE. ●<br />
Jorge Sánchez Cifuentes<br />
Subdirector de Tecnología e<br />
Innovación<br />
ENDESA<br />
Teknologiako eta Berrikuntzako<br />
zuzendariordea<br />
ENDESA<br />
sinadura<br />
Konpromiso historikoa<br />
teknologiarekin eta<br />
berrikuntzarekin<br />
ENDESA Espainiako lehenengo enpresa elektrikoa da, bai<br />
eta munduko handienetakoa ere. Konpromiso historikoa<br />
dauka berrikuntzarekin, eta garapen teknologiko<br />
aitzindariak sustatzen ditu sektore elektrikoan,<br />
sorkuntzan, banaketan zein energia berriztagarrietan. Era<br />
berean, sektoreko I+G ere bultzatzen du zenbait<br />
ekimenen bidez; esate baterako, ENDESAko Berrikuntza<br />
Zirkuluak (CIDE) eta Berrikuntzaren Novare sariak (azken<br />
edizioan TECNALIA-Energia hartu dute kontuan).<br />
ENDESA Espainiako lehenengo<br />
enpresa elektrikoa da, bai eta<br />
munduko handienetakoa ere. 3<br />
kontinentetako 11 herrialdetan<br />
dago. ENDESAk negozio-oinarri<br />
sendoa dauka, 41.800 MW-ko<br />
potentzia daukalako jarrita;<br />
161.500 GWh, salduta; eta 20,9<br />
milioi bezero. Bezero horiei, gainera,<br />
elektrizitatea, gasa eta<br />
energia berriak eskaintzen dizkie.<br />
ENDESAren heldutasun-maila<br />
handia denez eta zeresan handia<br />
daukanez, berrikuntza osagai kritikoa<br />
da beretzat.<br />
ENDESAk teknologiaren eta berrikuntzaren<br />
alde hartutako<br />
konpromisoak jarduera historiko<br />
nabarmena du berme nagusi.<br />
ENDESAk garapen teknologiko<br />
aitzindariak egin ditu sektore<br />
elektrikoan, sorkuntzan,<br />
banaketan zein energia berriztagarrietan.<br />
Bere berrikuntzaereduari<br />
esker, AENORek<br />
166.002 arauaren araberako<br />
adostasun-ziurtagiria eman dio<br />
ENDESAri.<br />
ENDESAn, berrikuntzak lotura zuzena<br />
dauka balio diferentzialaren<br />
sorrerarekin, hau da, bikaintasunaren<br />
berezko etengabeko hobekuntzatik<br />
haratago heldu nahi du<br />
bere prozesuetan. Balio diferentzial<br />
horren arabera, ENDESAk<br />
erantzunak ematen dizkie sektoreko<br />
aldaketa teknologikoei, bere<br />
azpiegitura hobetzen du kalitateko<br />
eta eraginkortasuneko erronkei<br />
aurre egin ahal izateko eta bere<br />
eragiketak zein merkataritza-arloko<br />
eskaintza egokitzen ditu gizartearen<br />
eskari berrietara: kalitatea,<br />
ingurumena eta eraginkortasuna.<br />
Urtebete eskasean, hogeitik gora<br />
ekimen jarri dira abian, eta, banan-banan<br />
hartuz gero, ez liokete<br />
inolako balio nabaririk emango<br />
konpainiari. ENDESAn, ordea, ekimenak<br />
zentzuz antolatu eta egituratzen<br />
dira, puzzleko piezak balira<br />
bezala, ENDESAko Berrikuntza<br />
Kudeatzeko Eredua eratzeko: eredu<br />
irekia da, eta hornitzaile, administrazio,<br />
unibertsitate eta ikerketa-zentroetaraino<br />
iristen da.<br />
Abian jarritako ekimenen artean,<br />
Berrikuntzaren Novare sariak eta<br />
ENDESAko Berrikuntza Zirkuluak<br />
(CIDE) nabarmendu behar dira. Bi<br />
ekimenetan, TECNALIA-Energia<br />
ENDESAko bazkide teknologiko<br />
nagusietakoa da. Izan ere, Novare<br />
sarietako bat jaso du eskari elektrikoaren<br />
kudeaketaren arloko I+G<br />
proiektuagatik. Era berean, aukera<br />
ugari antzeman dira, etorkizunean<br />
TECNALIAk eta ENDESAk CIDEren<br />
esparruan elkarrekin berriro lan<br />
egiteko aukera izan dezaten. ●<br />
infotecnalia<br />
2.sehilekoa2006 27
Roberto Sánchez, III Premio<br />
de Periodismo TECNALIA por<br />
el programa “Tecnópolis”<br />
de Canal Sur Televisión<br />
El periodista Roberto Sánchez Benítez<br />
ha resultado ganador del III Premio<br />
de Periodismo TECNALIA 2005<br />
por el programa “Tecnópolis”, que<br />
presenta y dirige en Canal Sur Televisión.<br />
Roberto Sánchez ha recibido<br />
el galardón, dotado con 6.000 euros,<br />
en un acto celebrado en Bilbao.<br />
En su fallo, el Jurado ha destacado<br />
que el trabajo de Roberto Sánchez<br />
"representa fielmente el espíritu del<br />
Premio, en el tema “Nuevas tecnologías<br />
para el progreso, el bienestar<br />
y la sostenibilidad”, y recoge todos<br />
los atributos de una divulgación<br />
científico-técnica, siendo ameno para<br />
el público en general y rico en<br />
contenidos para el público más técnico".<br />
El programa "Tecnópolis" de<br />
Canal Sur Televisión acerca semanalmente<br />
el mundo de la innovación y<br />
las nuevas tecnologías a los telespectadores<br />
y divulga las actividades<br />
e investigaciones que la Universidad<br />
y la empresa desarrollan en estos<br />
campos. Además de Roberto Sánchez,<br />
han sido también galardonados<br />
Beñat Kortabarria, accésit dotado<br />
con 3.000 euros, por el trabajo<br />
"Teknopolis", difundido a través de<br />
Elhuyar-ETB; Carlos Molina, accésit<br />
dotado con 3.000 euros, por el trabajo<br />
"I+D+i", publicado en el periódico<br />
"Cinco Días"; y mención especial<br />
a Abraham Alonso, por su trabajo<br />
"El imperio de lo pequeño. Nanotecnología",<br />
publicado en la revista<br />
"Muy Interesante". ●<br />
Roberto Sánchez,<br />
TECNALIAko III. Kazetaritza<br />
Saria, Canal Sur Televisióneko<br />
“Tecnópolis” saioagatik<br />
Roberto Sánchez Benítez kazetariak<br />
TECNALIAko 2005eko III. Kazetaritza<br />
Saria irabazi du, Canal Sur Televisiónen<br />
aurkeztu eta zuzentzen<br />
duen “Tecnópolis” telebista-saioagatik.<br />
Roberto Sánchezek 6.000 euroko<br />
saria jaso du Bilbon egindako<br />
ekitaldian. Bere ebazpenean, epaimahaiak<br />
nabarmendu egin du Roberto<br />
Sánchezen lana "sariaren izpirituaren<br />
adierazgarri leiala dela<br />
“Aurrerapenerako, ongizaterako<br />
eta iraunkortasunerako teknologia<br />
berriak” gaian. Horrez gain, zabalkunde<br />
zientifiko eta teknikoen<br />
ezaugarri guztiak betetzen ditu,<br />
atsegina da ikus-entzuleentzat eta<br />
eduki aberatsak ditu ikus-entzule<br />
teknikoagoentzat". Astero, Canal<br />
Sur Televisióneko "Tecnópolis" saioak<br />
berrikuntzaren eta teknologia<br />
berrien mundura eramaten ditu<br />
ikus-entzuleak, eta unibertsitateek<br />
zein enpresek arlo horietan garatzen<br />
dituzten jarduerak eta ikerketak<br />
zabaltzen ditu.<br />
Roberto Sánchez ez ezik, honako<br />
hauexek ere saritu dituzte: Beñat<br />
Kortabarria (3.000 euroko akzesita),<br />
Elhuyar-ETBren bidez zabaldutako<br />
"Teknopolis" lanagatik; Carlos Molina<br />
(3.000 euroko akzesita), "Cinco<br />
Días" egunkarian argitaratutako<br />
"I+D+i" lanagatik; eta Abraham<br />
Alonso (aipamen berezia), "Muy Interesante"<br />
aldizkarian argitaratutako<br />
"El imperio de lo pequeño. Nanotecnología"<br />
lanagatik. ●<br />
En marcha<br />
la IV edición<br />
Tras el éxito de las ediciones anteriores,<br />
TECNALIA prepara la convocatoria<br />
del IV Premio de Periodismo.<br />
El objetivo de este galardón es<br />
incentivar el trabajo de los profesionales<br />
de los medios de comunicación<br />
(prensa, radio, televisión e<br />
internet) que promuevan y divulguen<br />
el conocimiento de la investigación,<br />
la innovación y el desarrollo<br />
tecnológico entre la opinión pública.<br />
El premio está dirigido a los<br />
profesionales de la comunicación<br />
que hayan publicado, emitido o difundido<br />
trabajos periodísticos firmados<br />
con su propio nombre o<br />
seudónimo, realizados de forma<br />
individual o en equipo y en cualquier<br />
modalidad periodística, incluyendo<br />
trabajos escritos y los emitidos<br />
en radio, en televisión y en Internet.<br />
La dotación económica total<br />
del Premio está dividida en tres<br />
categorías. Así, el primer premio<br />
estará dotado con 6.000 euros,<br />
mientras que se fallarán dos accésits,<br />
de 3.000 euros cada uno. El<br />
Jurado del Premio, presidido hasta<br />
la fecha por José Ángel Sánchez<br />
Asiain, está compuesto por personas<br />
de reconocido prestigio en el<br />
mundo de la investigación e innovación<br />
tecnológica y de los medios<br />
de comunicación. ●<br />
www.tecnalia.info<br />
Roberto Sánchez agradeció el Premio concedido por TECNALIA.<br />
Roberto Sánchezek eskerrak eman zituen TECNALIAren sariagatik.<br />
IV. edizioa<br />
abian<br />
TECNALIA, Corporación Tecnológica<br />
Parque Tecnológico de Bizkaia • C/ Geldo Edif. 700 • 48160 Derio-Bizkaia<br />
Tel.: +34 94 404 14 44 • Fax: +34 94 404 14 44<br />
Aurreko edizioen arrakastaren<br />
ostean, TECNALIA IV. Kazetaritza<br />
Sariaren deialdia prestatzen<br />
ari da. Sariak, hain zuzen ere,<br />
komunikabideetako (prentsako,<br />
irratiko, telebistako eta Interneteko)<br />
profesionalen lana suspertzea<br />
dauka helburu, beti ere<br />
ikerketaren, berrikuntzaren eta<br />
garapen teknologikoaren ezagutza<br />
jendaurrean sustatu eta<br />
zabaltzen badute. Saria komunikazioko<br />
kazetaritza-lanak banan-banan<br />
edo taldean edozein<br />
kazetaritza-modalitatetan<br />
argitaratu, emititu edo zabaldu<br />
egin badituzte. Horrez gain,<br />
lan idatziak eta irratian, telebistan<br />
zein Interneten emandakoak<br />
ere hartzen dira kontuan.<br />
Sariaren zuzkidura ekonomiko<br />
osoa hiru mailatan banatuta<br />
dago. Horiek horrela, lehenengo<br />
saria 6.000 eurokoa izango<br />
da, eta 3.000 bana euroko bi<br />
akzesit egongo dira. Gaur arte,<br />
José Ángel Sánchez Asiain izan<br />
da sariko epaimahaiko burua,<br />
eta, aldi berean, ikerketaren,<br />
berrikuntza teknologikoaren<br />
eta komunikabideen arloko<br />
pertsona ospetsuek ere parte<br />
hartzen dute bertan. ●<br />
Todos los galardonados con el Jurado y los responsables de TECNALIA.<br />
Saritu guztiak, epaimahaiarekin eta TECNALIAko arduradunekin.