Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
PROJECTE SOCIALS 2n ESO<br />
HISTÒRIA DE CATALUNYA<br />
LÍNIES DE TEMPS<br />
Les línies <strong>de</strong> <strong>temps</strong> són uns gràfics lineals per mostrar <strong>de</strong> manera or<strong>de</strong>nada etapes i fets compresos<br />
entre dues dates.<br />
El perío<strong>de</strong>s i les etapes representa<strong>de</strong>s han <strong>de</strong> guardar sempre la mateixa proporció.<br />
Passos per a la seva realització:<br />
1. Llegir la informació i <strong>de</strong>terminar quina serà la primera i l'última data a representar.<br />
2. Decidir la unitat <strong>de</strong> mesurar que utilitzarem: anys, segles, mil·lennis, ...<br />
3. Dibuixar dues línies paral·leles:<br />
4. Calcular quantes unitats <strong>de</strong> mesura ens faran falta per a representar tots els fets. (10 segles, 8 anys, 4 mil·lennis, ...)<br />
5. Dividir en tants parts iguals com les unitats <strong>de</strong> mesura que vulguem representar:<br />
6. Col·locar al damunt <strong>de</strong> cada divisió l’any, segle o mil·lenni que representa:<br />
500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 Anys<br />
7. Escriu i marca els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’època que volem representar:<br />
500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 Anys<br />
Baixa Edat Mitjana segles VI-XII<br />
Alta Edat Mitjana segles XIII-XV<br />
8. Indica els fets i es<strong>de</strong>veniments que es volen remarcar <strong>de</strong> cada perío<strong>de</strong>:<br />
500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 Anys<br />
Baixa Edat Mitjana segles VI-XII<br />
Alta Edat Mitjana segles XIII-XV<br />
Hègira<br />
(622)<br />
Al-Andalús<br />
(711)<br />
Descomposició <strong>de</strong>l<br />
Califat <strong>de</strong> Còrdova<br />
(1031)<br />
Caiguda <strong>de</strong><br />
L'Imperi romà d'Orient<br />
(1453)
LA HISTÒRIA DE CATALUNYA<br />
DOMINI ISLÀMIC DE LA CATALUNYA VELLA (711-785)<br />
L’any 711 els musulmans inicien la conquesta <strong>de</strong> la península ibèrica i cap a l’any 716 <strong>Catalunya</strong><br />
va ser conquerida pels musulmans, que, travessant els Pirineus, van penetrar en el regne franc<br />
(actual França).<br />
Els musulmans, però, van ser <strong>de</strong>rrotats per l’exèrcit franc comandat per Carles Martell a Poitiers<br />
l’any 732, i pocs anys <strong>de</strong>sprés els francs ja havien fet recular els islàmics fins als Pirineus.<br />
DOMINI FRANC DE LA CATALUNYA VELLA (785-897)<br />
Comptes hispanovisigots (785-827)<br />
Per evitar els atacs <strong>de</strong>ls musulmans, Carlemany, rei <strong>de</strong>ls francs, va voler establir una marca<br />
(Territori fronterer on manava un cap militar) entre els Pirineus i l’Ebre: la Marca Hispànica.<br />
Aquest projecte, però, va quedar reduït només a la conquesta d’una part <strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> l’actual<br />
<strong>Catalunya</strong>. Efectivament, Lluís el Piadós, fill <strong>de</strong> Carlemany, entrà en territori català al capdavant<br />
d’un exèrcit franc. Girona se li va rendir l’any 785 i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> conquerir l’Urgell, la Cerdanya, el<br />
Pallars i la Ribagorça, el rei franc va entrar a Barcelona l’any 801.<br />
Els reis francs van organitzar el territori conquerit en comtats, que eren governats per comtes<br />
<strong>de</strong>signats pel rei. Al començament els reis francs van <strong>de</strong>signar com a comtes grans propietaris<br />
hispanovisigòtics.<br />
Comptes francs (827-878)<br />
Aprofitant la llunyania <strong>de</strong> la cort franca, alguns d’aquests comtes hispanovisigots es van rebel·lar<br />
contra el rei i, per aquest motiu, Lluís el Piadós els va substituir per comtes francs.<br />
Particularment dura va ser la revolta <strong>de</strong>l comte Aissó d’Osona l’any 827<br />
Malgrat això, aquesta solució no va solucionar el govern <strong>de</strong> la Marca Hispànica, doncs molts<br />
d’aquest comtes francs, ni tan sols s’acostaven als comtats.<br />
Per això, a les darreres dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle IX, el rei franc Carles el Calb va canviar d’estratègia i<br />
va <strong>de</strong>signar grans propietaris <strong>de</strong> l’àrea pirinenca com a dirigents <strong>de</strong>ls comtats catalans i els va<br />
cedir els comtats com a feus.<br />
Guifré el pelós (878-897)<br />
L’any 878 el rei franc Carles el Calb va nomenar Guifré I el Pelós comte <strong>de</strong> Barcelona, Osona i<br />
Girona. Anteriorment ja li havien concedit els comptats <strong>de</strong>¡’Urgell, Cerdanya i Conflent. D’ell i per<br />
línia directa proce<strong>de</strong>ixen tots els comtes i, posteriorment, els reis que van governar <strong>Catalunya</strong><br />
fins al segle XV. La dinastia fundada per Guifré s’anomena Casal <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Per primer cop un sol comte reunia un conjunt <strong>de</strong> comtats que, fins aquell moment, eren<br />
in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts entre si. El comte <strong>de</strong> Barcelona es<strong>de</strong>venia, així, un governant fort, al voltant <strong>de</strong>l<br />
qual es va anar formant el que seria la <strong>Catalunya</strong> in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt.<br />
Per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar el territori <strong>de</strong>ls atacs àrabs, el comte Guifré va impulsar l’ocupació <strong>de</strong><br />
territoris i els va repoblar amb pagesos proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls Pirineus. Per protegir-los, Guifré fortificà<br />
la zona amb una xarxa <strong>de</strong> castells, com el <strong>de</strong> Cardona i va fundar centres religiosos importants<br />
que van reactivar la vida econòmica <strong>de</strong>l territori. Tota aquesta tasca la va fer sense rebre cap<br />
ajuda <strong>de</strong>ls reis francs.<br />
Guifré va morí l’any 897 <strong>de</strong>ixant els comtats en herència als seus fills sense <strong>de</strong>manar permís al<br />
rei franc.<br />
CAP A LA INDEPENDÈNCIA DEL REGNE FRANC (897-1258)<br />
El fet que els comptes catalans no esperessin a l’aprovació <strong>de</strong>l rei franc <strong>de</strong>l nomenament <strong>de</strong>l nou<br />
comte <strong>de</strong> Barcelona i que aquest es quedés com a propi el territori que el rei li havia encomanat<br />
governar va ser el primer pas cap a la in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
Al llarg <strong>de</strong>l segle X, l’autoritat <strong>de</strong>ls reis francs es va afeblir per les constants revoltes nobiliàries.<br />
Aquesta situació va permetre als successors <strong>de</strong> Guifré governar els comtats com si no<br />
<strong>de</strong>penguessin <strong>de</strong>l rei franc, tot i que en fossin vassalls.<br />
L’any 988 el regne franc <strong>de</strong> la nova dinastia <strong>de</strong>ls Capet, Hug Capet, va reclamar <strong>de</strong> Borrell II la<br />
prestació <strong>de</strong> l’homenatge com a vassall. Borrell, però, no s’hi va presentar perquè es tractava<br />
d’un rei d’una dinastia nova. Alhora, argumentava que la monarquia franca no havia protegit el<br />
comte català <strong>de</strong>ls atacs <strong>de</strong>l cap militar àrab Almansor, una protecció que el senyor <strong>de</strong>via al<br />
vassall. Borrell, per tant, va consi<strong>de</strong>rar trencat el pacte feudal. Aquesta <strong>de</strong>cisió marcà l’inici <strong>de</strong> la<br />
in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong>l comtat <strong>de</strong> Barcelona. Però fins al tractat <strong>de</strong> Corbeil (1258), signat entre els<br />
reis Lluís IX <strong>de</strong> França i Jaume I el Conqueridor <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>-Aragó, no es va reconèixer<br />
legalment la in<strong>de</strong>pendència catalana.
TASCA:<br />
• Primer <strong>de</strong> tot heu <strong>de</strong> llegir el text i realitzar un esborrany <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> <strong>temps</strong> al vostre<br />
qua<strong>de</strong>rn d’aprenentatge (cadascun <strong>de</strong>ls integrants <strong>de</strong>l grup). Els perío<strong>de</strong>s (en<br />
morat i negreta al text) i les dates <strong>de</strong>ls fetes més significatiu (en blau i negreta al<br />
text) sobre la <strong>història</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
• En segon lloc heu <strong>de</strong> fer una línia <strong>de</strong> <strong>temps</strong> utilitzant el programa informàtic<br />
Timegli<strong>de</strong>r.com mostrant la mateixa informació utilitzant els recursos <strong>de</strong>l programa i<br />
imatges digitals.<br />
◦ Per aquesta segona tasca heu <strong>de</strong> seguir el següents passos:<br />
▪<br />
▪<br />
▪<br />
Obrir un document <strong>de</strong> text (Word, LibreOffice, etc) per a organitzar les da<strong>de</strong>s<br />
que voldreu posar en cada data <strong>de</strong> la <strong>Línia</strong> <strong>de</strong> <strong>temps</strong>.<br />
Per a cada data s’ha d’incloure:<br />
◦ La URL d’una imatge que il·lustri el fet històric.<br />
◦ Un text que expliqui el fet/perío<strong>de</strong> històric (po<strong>de</strong>u utilitzar fragments <strong>de</strong>l<br />
text que us facilitem en aquesta fitxa o buscar més informació)<br />
Després només us caldrà copiar les URL <strong>de</strong> les imatges i els textos i anar-los<br />
enganxant ens els apartats indicats <strong>de</strong>l programa Timegli<strong>de</strong>r.com.<br />
RECURSOS:<br />
• Registre al programa en línia Timegli<strong>de</strong>r.com<br />
• Ví<strong>de</strong>o tutorial Timegli<strong>de</strong>r<br />
TEMPORITZACIÓ:<br />
• 4 hores