05.03.2017 Views

Línia de temps història Catalunya

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

PROJECTE SOCIALS 2n ESO<br />

HISTÒRIA DE CATALUNYA<br />

LÍNIES DE TEMPS<br />

Les línies <strong>de</strong> <strong>temps</strong> són uns gràfics lineals per mostrar <strong>de</strong> manera or<strong>de</strong>nada etapes i fets compresos<br />

entre dues dates.<br />

El perío<strong>de</strong>s i les etapes representa<strong>de</strong>s han <strong>de</strong> guardar sempre la mateixa proporció.<br />

Passos per a la seva realització:<br />

1. Llegir la informació i <strong>de</strong>terminar quina serà la primera i l'última data a representar.<br />

2. Decidir la unitat <strong>de</strong> mesurar que utilitzarem: anys, segles, mil·lennis, ...<br />

3. Dibuixar dues línies paral·leles:<br />

4. Calcular quantes unitats <strong>de</strong> mesura ens faran falta per a representar tots els fets. (10 segles, 8 anys, 4 mil·lennis, ...)<br />

5. Dividir en tants parts iguals com les unitats <strong>de</strong> mesura que vulguem representar:<br />

6. Col·locar al damunt <strong>de</strong> cada divisió l’any, segle o mil·lenni que representa:<br />

500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 Anys<br />

7. Escriu i marca els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’època que volem representar:<br />

500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 Anys<br />

Baixa Edat Mitjana segles VI-XII<br />

Alta Edat Mitjana segles XIII-XV<br />

8. Indica els fets i es<strong>de</strong>veniments que es volen remarcar <strong>de</strong> cada perío<strong>de</strong>:<br />

500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 Anys<br />

Baixa Edat Mitjana segles VI-XII<br />

Alta Edat Mitjana segles XIII-XV<br />

Hègira<br />

(622)<br />

Al-Andalús<br />

(711)<br />

Descomposició <strong>de</strong>l<br />

Califat <strong>de</strong> Còrdova<br />

(1031)<br />

Caiguda <strong>de</strong><br />

L'Imperi romà d'Orient<br />

(1453)


LA HISTÒRIA DE CATALUNYA<br />

DOMINI ISLÀMIC DE LA CATALUNYA VELLA (711-785)<br />

L’any 711 els musulmans inicien la conquesta <strong>de</strong> la península ibèrica i cap a l’any 716 <strong>Catalunya</strong><br />

va ser conquerida pels musulmans, que, travessant els Pirineus, van penetrar en el regne franc<br />

(actual França).<br />

Els musulmans, però, van ser <strong>de</strong>rrotats per l’exèrcit franc comandat per Carles Martell a Poitiers<br />

l’any 732, i pocs anys <strong>de</strong>sprés els francs ja havien fet recular els islàmics fins als Pirineus.<br />

DOMINI FRANC DE LA CATALUNYA VELLA (785-897)<br />

Comptes hispanovisigots (785-827)<br />

Per evitar els atacs <strong>de</strong>ls musulmans, Carlemany, rei <strong>de</strong>ls francs, va voler establir una marca<br />

(Territori fronterer on manava un cap militar) entre els Pirineus i l’Ebre: la Marca Hispànica.<br />

Aquest projecte, però, va quedar reduït només a la conquesta d’una part <strong>de</strong>l nord <strong>de</strong> l’actual<br />

<strong>Catalunya</strong>. Efectivament, Lluís el Piadós, fill <strong>de</strong> Carlemany, entrà en territori català al capdavant<br />

d’un exèrcit franc. Girona se li va rendir l’any 785 i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> conquerir l’Urgell, la Cerdanya, el<br />

Pallars i la Ribagorça, el rei franc va entrar a Barcelona l’any 801.<br />

Els reis francs van organitzar el territori conquerit en comtats, que eren governats per comtes<br />

<strong>de</strong>signats pel rei. Al començament els reis francs van <strong>de</strong>signar com a comtes grans propietaris<br />

hispanovisigòtics.<br />

Comptes francs (827-878)<br />

Aprofitant la llunyania <strong>de</strong> la cort franca, alguns d’aquests comtes hispanovisigots es van rebel·lar<br />

contra el rei i, per aquest motiu, Lluís el Piadós els va substituir per comtes francs.<br />

Particularment dura va ser la revolta <strong>de</strong>l comte Aissó d’Osona l’any 827<br />

Malgrat això, aquesta solució no va solucionar el govern <strong>de</strong> la Marca Hispànica, doncs molts<br />

d’aquest comtes francs, ni tan sols s’acostaven als comtats.<br />

Per això, a les darreres dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle IX, el rei franc Carles el Calb va canviar d’estratègia i<br />

va <strong>de</strong>signar grans propietaris <strong>de</strong> l’àrea pirinenca com a dirigents <strong>de</strong>ls comtats catalans i els va<br />

cedir els comtats com a feus.<br />

Guifré el pelós (878-897)<br />

L’any 878 el rei franc Carles el Calb va nomenar Guifré I el Pelós comte <strong>de</strong> Barcelona, Osona i<br />

Girona. Anteriorment ja li havien concedit els comptats <strong>de</strong>¡’Urgell, Cerdanya i Conflent. D’ell i per<br />

línia directa proce<strong>de</strong>ixen tots els comtes i, posteriorment, els reis que van governar <strong>Catalunya</strong><br />

fins al segle XV. La dinastia fundada per Guifré s’anomena Casal <strong>de</strong> Barcelona.<br />

Per primer cop un sol comte reunia un conjunt <strong>de</strong> comtats que, fins aquell moment, eren<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts entre si. El comte <strong>de</strong> Barcelona es<strong>de</strong>venia, així, un governant fort, al voltant <strong>de</strong>l<br />

qual es va anar formant el que seria la <strong>Catalunya</strong> in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt.<br />

Per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar el territori <strong>de</strong>ls atacs àrabs, el comte Guifré va impulsar l’ocupació <strong>de</strong><br />

territoris i els va repoblar amb pagesos proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls Pirineus. Per protegir-los, Guifré fortificà<br />

la zona amb una xarxa <strong>de</strong> castells, com el <strong>de</strong> Cardona i va fundar centres religiosos importants<br />

que van reactivar la vida econòmica <strong>de</strong>l territori. Tota aquesta tasca la va fer sense rebre cap<br />

ajuda <strong>de</strong>ls reis francs.<br />

Guifré va morí l’any 897 <strong>de</strong>ixant els comtats en herència als seus fills sense <strong>de</strong>manar permís al<br />

rei franc.<br />

CAP A LA INDEPENDÈNCIA DEL REGNE FRANC (897-1258)<br />

El fet que els comptes catalans no esperessin a l’aprovació <strong>de</strong>l rei franc <strong>de</strong>l nomenament <strong>de</strong>l nou<br />

comte <strong>de</strong> Barcelona i que aquest es quedés com a propi el territori que el rei li havia encomanat<br />

governar va ser el primer pas cap a la in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />

Al llarg <strong>de</strong>l segle X, l’autoritat <strong>de</strong>ls reis francs es va afeblir per les constants revoltes nobiliàries.<br />

Aquesta situació va permetre als successors <strong>de</strong> Guifré governar els comtats com si no<br />

<strong>de</strong>penguessin <strong>de</strong>l rei franc, tot i que en fossin vassalls.<br />

L’any 988 el regne franc <strong>de</strong> la nova dinastia <strong>de</strong>ls Capet, Hug Capet, va reclamar <strong>de</strong> Borrell II la<br />

prestació <strong>de</strong> l’homenatge com a vassall. Borrell, però, no s’hi va presentar perquè es tractava<br />

d’un rei d’una dinastia nova. Alhora, argumentava que la monarquia franca no havia protegit el<br />

comte català <strong>de</strong>ls atacs <strong>de</strong>l cap militar àrab Almansor, una protecció que el senyor <strong>de</strong>via al<br />

vassall. Borrell, per tant, va consi<strong>de</strong>rar trencat el pacte feudal. Aquesta <strong>de</strong>cisió marcà l’inici <strong>de</strong> la<br />

in<strong>de</strong>pendència <strong>de</strong>l comtat <strong>de</strong> Barcelona. Però fins al tractat <strong>de</strong> Corbeil (1258), signat entre els<br />

reis Lluís IX <strong>de</strong> França i Jaume I el Conqueridor <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>-Aragó, no es va reconèixer<br />

legalment la in<strong>de</strong>pendència catalana.


TASCA:<br />

• Primer <strong>de</strong> tot heu <strong>de</strong> llegir el text i realitzar un esborrany <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong> <strong>temps</strong> al vostre<br />

qua<strong>de</strong>rn d’aprenentatge (cadascun <strong>de</strong>ls integrants <strong>de</strong>l grup). Els perío<strong>de</strong>s (en<br />

morat i negreta al text) i les dates <strong>de</strong>ls fetes més significatiu (en blau i negreta al<br />

text) sobre la <strong>història</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />

• En segon lloc heu <strong>de</strong> fer una línia <strong>de</strong> <strong>temps</strong> utilitzant el programa informàtic<br />

Timegli<strong>de</strong>r.com mostrant la mateixa informació utilitzant els recursos <strong>de</strong>l programa i<br />

imatges digitals.<br />

◦ Per aquesta segona tasca heu <strong>de</strong> seguir el següents passos:<br />

▪<br />

▪<br />

▪<br />

Obrir un document <strong>de</strong> text (Word, LibreOffice, etc) per a organitzar les da<strong>de</strong>s<br />

que voldreu posar en cada data <strong>de</strong> la <strong>Línia</strong> <strong>de</strong> <strong>temps</strong>.<br />

Per a cada data s’ha d’incloure:<br />

◦ La URL d’una imatge que il·lustri el fet històric.<br />

◦ Un text que expliqui el fet/perío<strong>de</strong> històric (po<strong>de</strong>u utilitzar fragments <strong>de</strong>l<br />

text que us facilitem en aquesta fitxa o buscar més informació)<br />

Després només us caldrà copiar les URL <strong>de</strong> les imatges i els textos i anar-los<br />

enganxant ens els apartats indicats <strong>de</strong>l programa Timegli<strong>de</strong>r.com.<br />

RECURSOS:<br />

• Registre al programa en línia Timegli<strong>de</strong>r.com<br />

• Ví<strong>de</strong>o tutorial Timegli<strong>de</strong>r<br />

TEMPORITZACIÓ:<br />

• 4 hores

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!