INUNCAT

INUNCAT
PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER INUNDACIONS
Actualització informada favorablement per la Comissió de Protecció Civil:
14 de setembre de 2016
Revisió aprovada: ACORD GOV/14/2015, de 10 de febrer

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ I ABAST ........................................................................................ 9
1.1. OBJECTIU.......................................................................................................... 9
1.2. FUNCIONS BÀSIQUES ......................................................................................... 9
1.3. ABAST ............................................................................................................ 10
1.3.1. Abast territorial .................................................................................. 10
1.3.2. Abast corporatiu ................................................................................. 10
1.4. CONCEPTES BÀSICS ......................................................................................... 11
1.5. MARC LEGAL.................................................................................................... 12
2. CONEIXEMENT DEL RISC .................................................................................... 15
2.1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 15
2.1.1. Definició dels objectius ........................................................................ 16
2.1.2. Abast i limitacions............................................................................... 16
2.1.3. Aspectes climàtics............................................................................... 17
2.1.4. Conques i divisió de conques ................................................................ 26
2.2. ANÀLISI DEL PERILL ......................................................................................... 36
2.2.1. Introducció ........................................................................................ 36
2.2.2. Metodologia de l’estudi de perillositat..................................................... 37
2.2.3. Conclusió sobre la informació de perill.................................................... 69
2.3. ANÀLISI DE LA VULNERABILITAT ........................................................................ 69
2.3.1. Introducció ........................................................................................ 69
2.3.2. Metodologia de l’estudi de la vulnerabilitat.............................................. 71
2.4. ANÀLISI HISTÒRICA. ........................................................................................ 78
2.4.1. Temporals de Llevant o Llevantades. ..................................................... 79
2.5. ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI ............................................................................ 80
2.5.1. Anàlisi de les zones potencialment inundables......................................... 80
2.5.2. Anàlisi del risc d’inundacions ................................................................ 81
2.6. MUNICIPIS QUE HAN D’ELABORAR EL PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM) ............... 90
2.7. PERÍODES DE PERILL........................................................................................ 91
2.8. ALTRES FENOMENS D’INUNDACIONS .................................................................. 93
2.9. TREBALLS REALITZATS EN EL MARC DE LA DIRECTIVA EUROPEA
D’INUNDACIONS ............................................................................................ 102
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ ........................................................................ 104
3.1. COMITÈ D’EMERGÈNCIES ................................................................................ 105
3.1.1. Comitè de Direcció i Director/a del Pla ................................................. 105
3.1.2. Director general competent en matèria de Protecció Civil........................ 106
3.1.3. Consell Assessor ............................................................................... 106
3.1.4. Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions.................................. 107
3.1.5. Gabinet d'Informació ......................................................................... 107
3.2. GRUPS D'ACTUACIÓ ....................................................................................... 107
3.2.1. Coordinació interna dels grups ............................................................ 108
3.2.2. Coordinador del Centre de Comandament Avançat................................. 108
3.2.3. Grup d'intervenció............................................................................. 108
3.2.4. Grup d'Ordre.................................................................................... 109
3.2.5. Grup logístic..................................................................................... 110
3.2.6. Grup sanitari .................................................................................... 111
3.2.7. Grup d’avaluació hidrometeorológica ................................................... 112
3.3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ D’ALTRES ENTITATS INTEGRADORES.................... 114
3.3.1. Plans d’Actuació Municipal (PAM)......................................................... 114
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
3.3.2. Plans d’autoprotecció......................................................................... 116
3.3.3. Altres plans...................................................................................... 117
3.3.4. Fitxes d’actuació ............................................................................... 117
3.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA ......................................................................... 118
3.4.1. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT......................... 118
3.4.2. Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) ........................... 119
3.4.3. Centre de Comandament Avançat (CCA) .............................................. 119
3.4.4. Centre de Coordinació Operativa estatal (CECOP) .................................. 119
3.4.5. Altres centres relacionats amb el pla INUNCAT ...................................... 119
4. OPERATIVITAT ................................................................................................. 121
4.1. FASE DEL PLA INUNCAT .................................................................................. 121
4.1.1. Suposits que no formen part de l’operativa del pla................................. 122
4.1.2. Prealerta ......................................................................................... 122
4.1.3. Alerta.............................................................................................. 122
4.1.4. Emergència...................................................................................... 123
4.1.5. Avís d’observació .............................................................................. 123
4.2. PROCEDIMENTS D'ACTUACIÓ........................................................................... 124
4.2.1. Prealerta ......................................................................................... 124
4.2.2. Alerta.............................................................................................. 124
4.2.3. Emergència...................................................................................... 125
4.2.4. Primeres actuacions. ......................................................................... 126
4.2.5. Coordinació...................................................................................... 127
4.2.6. Seguiment del desenvolupament del succés. Fi de l'emergència............... 127
4.3. INTERFASE I COORDINACIÓ AMB ALTRES PLANS................................................ 127
4.3.1. Interfase amb els PAM ....................................................................... 127
4.3.2. Interfase amb els Plans d’autoprotecció................................................ 128
4.4. ACTUACIONS GENERALS DE PROTECCIÓ A LA POBLACIÓ..................................... 128
4.4.1. Determinació de la zona d’emergència. ................................................ 128
4.4.2. Control d'accessos ............................................................................ 129
4.4.3. Evacuació i allotjament ...................................................................... 129
4.4.4. Informació a la població durant la situació d'emergència......................... 129
4.5. LA COORDINACIÓ AMB EL PLA ESTATAL ............................................................ 131
4.5.1. Sistema d'informació ......................................................................... 131
4.5.2. Cooperació de les forces armades ....................................................... 131
4.5.3. Sol·licitud de mitjans de socors internacionals....................................... 131
5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA ........................ 132
5.1. EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS NECESSÀRIES PER L’ACTIVACIÓ DEL PLA........... 132
5.2. MITJANS I RECURSOS ESPECÍFICS PER ALS GRUPS ACTUANTS ............................ 132
6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA ......................... 133
6.1. IMPLANTACIÓ ................................................................................................ 133
6.2. MANTENIMENT DEL PLA: ACTUALITZACIÓ I REVISIÓ........................................... 133
6.3. SIMULACRES ................................................................................................. 134
6.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ........................................................................... 134
7. ANNEXOS.......................................................................................................... 136
ANNEX 1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES ...................................... 136
Annex 1.1. Municipis per conques ....................................................................... 136
ANNEX 2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS ............................................................ 152
Annex 2.1. Llistat de pluviòmetres....................................................................... 153
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 3. CARTOGRAFIA I LLISTATS......................................................................... 163
ANNEX 4. PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)........................................................ 164
ANNEX 5. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ (PAU) ............................................................... 165
ANNEX 6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ DE LES PRESES.................................................. 166
ANNEX 7. GUIES DE RESPOSTA................................................................................ 174
Annex 7.1. Transports Metropolitans de Barcelona................................................. 174
Annex 7.2. Gas Natural...................................................................................... 187
Annex 7.3. Aigües de Barcelona .......................................................................... 207
ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC ................................... 209
Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc. ....... 209
Annex 8.2. Anàlisi històrica d’inundacions. Conclusions. ......................................... 224
Annex 8.3. Determinació del perill. Metodologia i resultats...................................... 268
Annex 8.4. Annexos de l’anàlisi geomorfològica i fenòmens geològics associat. .......... 291
Annex 8.5. Determinació de la vulnerabilitat. Metodologia. Resultats. Mapa de
vulnerabilitat. Catàleg d’elements vulnerables. Temps d’intervenció. ........ 298
Annex 8.6. Zonificació de les àrees inundables en funció del risc.............................. 324
Annex 8.7. Caracterització dels municipis segons el risc i la obligatorietat o
recomanació a elaborar el pla d’actuació municipal (PAM) per
inundacions...................................................................................... 341
Annex 8.8. Municipis amb risc per afectació en cas de mal funcionament o
Annex 8.9.
trencament d’una presa ..................................................................... 354
Taules del risc municipal davant un avís de Situació meteorològica de
Perill ............................................................................................... 355
Annex 8.10. Metodologia de determinació de l’evolució del perill de pluges i
inundacions. Eines disponibles. Èpoques de perill................................... 406
Annex 8.11. Afectació a cursos fluvials i a municipis no inclosos a un SMP .................. 408
ANNEX 9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA...................................................... 414
Annex 9.1. Implantació de la revisió del pla .......................................................... 414
Annex 9.2. Actualització i revisió del pla............................................................... 414
Annex 9.3. Programa d'exercicis de formació als grups d'actuació. ........................... 415
Annex 9.4. Actuacions des dels municipis ............................................................. 415
Annex 9.5. Campanyes d'informació a la població.................................................. 417
Annex 9.6. Redacció dels plans de sector de risc ................................................... 417
Annex 9.7. Consells a la Població ........................................................................ 417
Annex 9.8. Comunicats de premsa ...................................................................... 419
ANNEX 10. EMBASSAMENTS .................................................................................... 425
Annex 10.1. Plànol general de situació dels embassaments de Catalunya.................... 425
Annex 10.2. Tipologies de preses.......................................................................... 433
Annex 10.3. Riscos associats a la tipologia de preses ............................................... 434
Annex 10.4. Descripció de les conseqüències.......................................................... 434
Annex 10.5. Fitxes tècniques dels embassaments de l’Agència Catalana de l'Aigua....... 436
ANNEX 11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS ......................................................... 506
ANNEX 12. PLA DE RECUPERACIÓ ............................................................................ 511
ANNEX 13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH ........................................................... 512
ANNEX 14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA ............................................................ 519
Annex 14.1. Descripció dels elements continguts en l’aplicació de punts d’actuació
prioritària ........................................................................................ 519
Annex 14.2. Fitxa d’inventari de punts d’actuació prioritària...................................... 522
Annex 14.3. Llistats de Punts d’actuació prioritària .................................................. 523
ANNEX 15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA ............................................................... 556
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Índex de mapes
Mapa 2.1. Zones geogràfiques ..................................................................................... 18
Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 2 anys ............................................................................ 20
Mapa 2.3. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 10 anys........................................................................... 20
Mapa 2.4. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 50 anys........................................................................... 21
Mapa 2.5. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 100 anys......................................................................... 21
Mapa 2.6. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 500 anys......................................................................... 22
Mapa 2.7. Xarxa hidrogràfica de Catalunya. Font: figura elaborada per l’Agència
Catalana de l’Aigua a partir de les cobertures de xarxa hidrogràfica E1:50.000 ....... 27
Mapa 2.8. Representació de la xarxa hidrogràfica principal de Catalunya i les seves
conques hidrogràfiques................................................................................... 38
Mapa 2.9. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació
existent de les zones potencialment inundables segons criteris
geomorfològics.............................................................................................. 39
Mapa 2.10. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació
existent de model hidràulic. ............................................................................ 39
Mapa 2.11. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació de
detall existent de zones potencialment inundables segons criteris
geomorfològics.............................................................................................. 41
Mapa 2.12. Representació per conques hidrogràfiques principals de la informació
existent de zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics............ 41
Mapa 2.13. Representació de la base altimètrica vs1 i vs2................................................ 42
Mapa 2.14. Detall de la xarxa hidrogràfica i conques hidrogràfiques (Pallars Jussà).............. 42
Mapa 2.15. Base de dades geològiques 1:50.000 (Mapa d’estat, juny 2005). ...................... 43
Mapa 2.16. Exemple del solapament de la informació geomorfològica de diferents
escales......................................................................................................... 43
Mapa 2.17. Exemple del solapament de la informació geomorfològica amb la provinent
de model hidràulic. ........................................................................................ 44
Mapa 2.18. Representació de les zones inundables segons criteris geomorfològics,
segons el model hidràulic, xarxa de rius i cons de dejecció delimitats sobre el
model d’ombra. ............................................................................................. 44
Mapa 2.19. Detall de la cartografia de cons de dejecció i zones inundables abans de la
recodificació.................................................................................................. 47
Mapa 2.20. Representació de les comarques cobertes pel mapa de prevenció de riscs
geològics. L’estudi de les allaus i l’acceleració sísmica bàsica cobreix tot
Catalunya. .................................................................................................... 48
Mapa 2.21. Comarques disponibles pels moviments de massa en el planejament
urbanístic (MCRG, 2.004)................................................................................ 51
Mapa 2.22. Fragment del Mapa de moviments de massa de la comarca del Bages
(MCRG). Sobre el model altimètric es representen les zones amb probabilitat
alta i mitja d’ocurrència de moviments de massa (classe A, color groc).................. 52
Mapa 2.23. Detall de la base de dades geològica Escala 1:50.000 de la comarca del
Bages amb representació de les zones inundables i les vessants afectades per
possibles fenòmens de soscavació. ................................................................... 52
Mapa 2.24. Detall de la comarca del Bages amb representació de les zones inundables
i les vessants afectades per possibles fenòmens de soscavació. ............................ 53
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.25. Exemple de detall de la cartografia obtinguda a les rodalies de Súria
(comarca del Bages). Es representa sobre el model digital d’elevacions
(esquerra) i sobre l’ortofotomapa 1:5.000 (dreta) amb la delimitació de les
conques hidrogràfiques................................................................................... 54
Mapa 2.26. Danys monetaris (euros) pels municipis de Catalunya ..................................... 75
Mapa 2.27.Nombre de persones ubicades en àraea inundable........................................... 77
Mapa 2.28 Quilòmetres de vies inundables per municipi amb calats superiors a 0.3
metres ......................................................................................................... 78
Mapa 2.29. Risc municipal enfront les inundacions .......................................................... 89
Mapa 2.30. Municipis obligats i recomanats a realitzar el PAM........................................... 91
Mapa 2.31. Esquema de la situació meteorològica favorable a les seixes. ........................... 94
Mapa 2.32. Mapa del dia 12 de novembre de 2001 a les 00 T.U. Vents del NE superiors
als 100 km/h a molts punts de la costa i superiors als 150 km/h al nord de
Cap de Creus. Hi va haver importants desperfectes a tot el litoral però poca
precipitació. .................................................................................................. 99
Mapa 2.33. Mapa del dia 8 de maig de 2002 a les 00 T.U. Vents entre E i NE pròxims
als 60 km/h i localment superiors a tot el litoral. En aquest cas es van produir
alguns danys materials molt localitzats i el més destacat van ser les
precipitacions que van supera.......................................................................... 99
Mapa 2.34. Sismicitat 1964-2001 (Font: EMSC)............................................................ 101
Mapa 2.35. Events sísmics històrics que han generat tsunamis a la Mediterrània. Des
de l’any 1500 a l’any 1990 es comptabilitzen 297 events (Font: Tsunami
Laboratory Russian Academy of Sciences, http://omzg.sscc.ru/tsulab/) ............... 101
Mapa annex 6.1. Mapa de la zona afectada en la presa de Rialb ...................................... 167
Mapa annex 6.2. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de Rialb................................ 168
Mapa annex 6.3. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (1) .................. 170
Mapa annex 6.4. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (2) .................. 171
Mapa annex 6.5. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (3) .................. 172
Mapa annex 6.6. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de la Palma d'Ebre ................. 173
Mapa annex 8.7. Mapes del 7 de novembre de 1982 ..................................................... 253
Mapa annex 8.8. Mapes del 8 de novembre de 1982. .................................................... 254
Mapa annex 8.9. Mapes del 25 de setembre................................................................. 256
Mapa annex 8.10. Mapes del 26 de setembre de 1962................................................... 257
Mapa annex 8.11. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a 500 hpa i
850 hpa del dia 7 de maig de 2002 ................................................................ 259
Mapa annex 8.12. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a 500 hpa i
850 hpa del dia 8 de maig de 2002 ................................................................ 260
Mapa annex 8.13. Pluja acumulada segons SMC ........................................................... 262
Mapa annex 8.14. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a 500 hPa I
850 hPa. .................................................................................................... 264
Mapa annex 8.15. Mapes de superfície i alçada del dia 3/12/1998. .................................. 265
Mapa annex 8.16. Mapa de la presipitació acumulada. ................................................... 267
Mapa annex 8.17. Cursos fluvials objecte del present estudi........................................... 282
Mapa annex 8.18. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 5
anys .......................................................................................................... 287
Mapa annex 8.19. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 50
anys .......................................................................................................... 288
Mapa annex 8.20. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de
recurrència de 5 anys................................................................................... 289
Mapa annex 8.21. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de
recurrència de 50 anys. ................................................................................ 290
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Índex de taules
Taula 2.1. Definició de les classes de perillositat en funció dels tipus litològics i
pendent en relació amb els indicis d’inestabilitat reconeguts. ............................... 50
Taula 2.2. Distribució de percentatges d’àrees classe A, B, I i X per a les tretze
comarques disponibles del MCRG sense discriminar simetria a les conques............. 54
Taula 2.3. Nombre de cons de dejecció a Catalunya agrupat per comarques i escala de
la cartografia en la que s’han delimitat.............................................................. 55
Taula 2.4. Relació de cons de dejecció per comarques que poden afectar a nuclis. ............... 56
Taula 2.5. Valoració de l’estructura de les edificacions ..................................................... 73
Taula 2.6. Valoració dels diferents tipus de cultiu............................................................ 74
Taula 2.7.Zonificació del risc “Directriu bàsica del risc d’inundacions”................................. 82
Taula 2.8. Zonificació del risc INUNCAT 1997 ................................................................. 82
Taula 2.9. Zonificació del risc de “Directriu bàsica del risc d’inundacions” amb
informació complementària. ............................................................................ 83
Taula 2.10. Matriu emprada per la classificació de les EDIFICACIONS segons la
“Directriz de Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us = tipologia de l’ús
del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua).................................................... 84
Taula 2.11. Matriu emprada per la classificació de les PERSONES seguint la
metodologia de la “Directriz de Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us
= tipologia de l’ús del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua) .......................... 85
Taula 2.12. Valors de ponderació en funció del nivell de risc ............................................. 87
Taula 2.13. Histograma de l’alçada significant. ............................................................... 96
Taula 2.14. Histograma del període mitjà. ..................................................................... 96
Taula 2.15. Histograma de l’alçada significant. ............................................................... 96
Taula 2.16. Histograma del període mitjà. ..................................................................... 97
Taula 2.17. Histograma de l’alçada significant. ............................................................... 97
Taula 2.18. Histograma del període mitjà. ..................................................................... 97
Taula 2.19. Histograma de l’alçada significant. ............................................................... 98
Taula 2.20. Histograma del període mitjà. ..................................................................... 98
Taula annex 8.1. Agrupació de les dades, sobre inundacions, per mesos i per estacions ..... 251
Taula annex 8.2. Resultats obtinguts de 208 estacions .................................................. 277
Taula annex 8.3. primera metodologia de valoració del risc als cons de dejecció
mitjançant eines GIS en funció dels diferents factors. ....................................... 291
Taula annex 8.4. Esllavissades més importants documentades a Catalunya (Modificat
d’Història Natural dels Països Catalans. Volum 3: Recursos geològics i sòl)........... 292
Taula annex 8.5. Camps a incloure a la cobertura línies d’inundació geomorfològiques ....... 293
Taula annex 8.6. Tipus d’origen de la inundació. ........................................................... 293
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Índex d’il·lustracions
Il·lustració 2.1. Vista obliqua de la localitat de la Guingueta d’Àneu. .................................. 46
Il·lustració 2.2. Vista en planta poc desprès dels efectes dels aiguats de l’any 1.982
(fotografia petita) i estat posterior. .................................................................. 46
Il·lustració 2.3. Nombre de cons de dejecció per províncies. ............................................. 55
Il·lustració 2.4. Esquema de les oscil·lacions mar-atmosfera (font web de l’AEMET). ............ 94
Il·lustració annex 8.1. Imatges radar dia 7 i 8 de maig de 2001 ...................................... 261
Il·lustració annex 8.2. Passeig de Lloret de Mar. Fotografia facilitada pel Tècnic de
Protecció Civil del municipi, Felip Carbonell...................................................... 263
Il·lustració annex 8.3. Imatge radar a les 12:OO UTC.................................................... 266
Il·lustració annex 8.4. Relació pendent /velocitat per als diferents períodes de retorn......... 285
0. ÍNDEX

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1. INTRODUCCIÓ I ABAST
1.1. OBJECTIU
L'objectiu del pla INUNCAT és fer front a les emergències per inundacions, dins de l’àmbit
territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels
serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats
privades.
El pla INUNCAT quantifica i localitza dins de tot el territori de Catalunya, els aspectes
fonamentals per a l'anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les
èpoques de perill i desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures de
recolzament per als treballs d'actuació en cas d'emergència.
Cal tenir una bona planificació per tal de poder fer front i poder minimitzar els possibles
efectes i danys que es puguin produir, per inundacions, sobre les persones, els béns i el medi
ambient, i que permeti restablir la normalitat per a la població en el menor temps possible.
S’han introduït en aquest pla les qüestions següents:
− Estudi de risc i vulnerabilitat:
− Concreció del pla INUNCAT en el territori amb els plans d’actuació de sectors de risc.
Aquests plans d’actuació inclouran un estudi més detallat de vulnerabilitat (amb les zones
d’intervenció), les mesures de protecció a la població i l’operativitat, entre d’altres.
Dins d’aquest estudis de sectors hi quedaran inclosos els estudis d’inundabilitat en cas de
ruptura d’alguns pantans.
− Organització dels grups d’actuació amb la incorporació al pla d’un nou grup d’actuació amb
la important funció de, en cas d’inundació, avaluar l’estat, valorar l’evolució i preveure el
seu abast.
− Incidència en l’aspecte preventiu del Pla. S’establirà un mecanisme de l’avís i prealerta.
1.2. FUNCIONS BÀSIQUES
−
−
−
−
−
−
−
−
Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències
produïdes per inundacions a Catalunya.
Preveure els mecanismes i procediments de coordinació amb el Pla estatal de Protecció
Civil davant el risc d'inundacions, per garantir una integració adient.
Establir, en cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les
diferents administracions locals i definir els criteris de planificació dels Plans d'Actuació
Municipal (PAM).
Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de les conseqüències
previsibles; delimitar les àrees d'acord amb les possibles intervencions, el desplegament de
mitjans i recursos.
Establir el mapa bàsic de risc municipal i definir les àrees d'acord amb les possibles
intervencions i el desplegament de mitjans i recursos.
Concretar els procediments d’actuació: els diferents avisos, la intervenció, aspectes
preventius, etc.
Definir i especificar els procediments d'informació a la població.
Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d'actuació.
1. INTRODUCCIÓ I ABAST 9

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1.3. ABAST
1.3.1. Abast territorial
L’abast territorial del pla és el territori de Catalunya. Aquest pla, doncs, podrà ser activat per a
qualsevol inundació que afecti de manera important qualsevol punt de Catalunya.
Tot i amb això, als efectes del pla INUNCAT, es podran introduir sectors de risc pels quals, les
accions previstes en el pla, es concretaran en els corresponents plans d’actuació.
1.3.2. Abast corporatiu
Els serveis i entitats que intervindran en l'operativitat del pla INUNCAT són:
− La Direcció General competent en matèria de protecció civil (Direcció General de Protecció
Civil)
− Serveis de protecció civils locals
− La Direcció General competent en matèria prevenció i salvaments (Direcció General de
Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments)
− Bombers de Barcelona
− Forces i cossos de seguretat:
• La direcció general competent en matèria de seguretat ciutadana (Direcció General de
Policia)
• Policies locals
− Cos d’Agents Rurals
− L'organisme competent en matèria de predicció meteorològica a Catalunya (Servei
Meteorològic de Catalunya)L'organisme competent en matèria de transport sanitari urgent
(Sistema d'Emergències Mèdiques) així com la resta d'organismes i entitats públiques i/o
privades prestadores de serveis sanitaris a la població)
− Agència Catalana de l’Aigua
− Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
− Confederació Hidrogràfica del Xúquer
− Titulars dels embassaments
− Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Entitats gestores de la xarxa viària i ferroviària, públiques (Generalitat, Diputacions,
Administració Central, RENFE, ADIF/Empreses ferroviàries, Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya) i privades (ABERTIS, ACESA, AUMAR, AUTEMA, Túnels del Cadí...)
Entitats responsables de la regulació del trànsit per carretera i ferrocarril
Entitats responsables de la gestió i el subministrament dels serveis bàsics
Ajuntaments, Consell Comarcals i Diputacions
Altres ens (particulars diversos, mitjans de comunicació, organismes experts: Diputacions i
organismes de les administracions locals i autonòmica)
Delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya (i subdelegacions del Govern de
l’Estat si s’escau)
Direcció General d’atenció ciutadana
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Federació de Municipis de Catalunya
Direcció General d’atenció ciutadana
Creu Roja
1. INTRODUCCIÓ I ABAST 10

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
Altres ens públics i privats (particulars diversos, mitjans de comunicació, organismes
experts...) que puguin proveir mitjans i recursos necessaris a través del Grup Logístic
1.4. CONCEPTES BÀSICS
- Llera: l’espai ocupat per la màxima crescuda ordinària (mitjana dels màxims cabals anuals
durant 10 anys consecutius representatius).
- Terrassa fluvial: Terrassa obrada sobre una antiga plana d’inundació abandonada i tallada
per talusos més o menys simètrics a banda i banda d’un riu.
- Punt de desbordament: Punt per on desborden les aigües d’avingudes.
- Franja de servitud: franja de 5 metres als dos costats de la llera, reservada pel pas de la
guarderia fluvial, pesca, salvament de persones i per subjectar-hi les embarcacions.
- Franja de policia: franja de 100 metres als dos costats de la llera, on es condicionarà l’us
del sòl i les activitats a desenvolupar.
- Cabal dominant o formatiu de la llera principal: tècnicament es defineix com aquell
cabal de període de retorn entre 1,5 i 7 anys.
- Avinguda, crescuda, riuada, riada: Augment inusual de cabal d’aigua en una llera que
pot produir desbordament i inundacions.
- Inundacions: Submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de
l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que és
habitual en una zona determinada.
- Zona inundable: Segons l'article 14 del Real Decret 849/1996 del Reglamento del
Dominio Público Hidráulico es consideraran zones inundables les delimitades pels nivells
teòrics als que arribarien les aigües en les avingudes on el seu període estadístic de retorn
sigui de cinc-cents anys.
Segons la Directriu Bàsica d'inundacions, resolució de 31 de gener de 1995, es considerarà
zona inundable la part del territori normalment seca que queda submergida temporalment,
com a conseqüència de l'aportació inusual, i més o menys sobtada d'una quantitat d'aigua
superior a la que és habitual en una zona determinada.
Tenint en compte aquestes definicions de zones inundables, a efectes del Pla, podem dir en
un principi que són zones potencialment inundables, tots aquells territoris que limiten amb
els llits dels rius, torrents, rieres, llacs o aigües continentals que poden ser afectades per
avingudes fins a un període de retorn de 500 anys o que poden embassar-se per falta de
drenatge, i aquelles zones urbanes on per la insuficiència del clavegueram es pugui produir
una acumulació d'aigua per a pluges amb períodes de retorn inferiors a 10 anys.
- Xarxes meteorològiques: Són aquells sistemes i xarxes existents, per obtenir aquella
informació destinada a establir una predicció meteorològica i el seu seguiment respecte a:
Gènesis i evolució del fenomen, localització, extensió, duració i intensitat.
- Estacions meteorològiques: Són aquells instruments destinats bàsicament a l'obtenció
d'informació sobre precipitacions, velocitat i direcció del vent, % d'humitat, radiació solar,
temperatura, pressió, etc.
- Estacions pluviomètriques i pluvionivomètriques: Son aquells instruments que
mesuren la quantitat de precipitació de pluja o neu en intervals de temps, constants o
variables.
- Xarxes hidrològiques: Són aquells instruments ubicats a les lleres dels rius, canals o
embassaments que permeten determinar altures o cabals circulants i l'estat d’aquests
mitjançant els elements mecànics de gestió hidràulica.
- Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP): El Servei Meteorològic de Catalunya
creu convenient realitzar un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es prevegi
la superació d'uns llindars específics per cada meteor. A més l'avís meteorològic tindrà sis
graus segons el llindar a superar. Un avís serà de grau 1, 2 i 3 quan es prevegi superar el
1. INTRODUCCIÓ I ABAST 11

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
primer llindar pel meteor en qüestió, i serà de grau 4, 5 i 6 quan es prevegi superar el
segon llindar, cosa que el converteix en un avís de situació meteorològica d'alt risc.
- Punts d’actuació prioritària: Els punts d’actuació prioritària són indrets on,
freqüentment, les pluges fortes o les avingudes poden afectar, de forma important, a les
persones, vies de comunicació, serveis bàsics, béns,…
També es considerà punt d’actuació prioritària aquells llocs on les inundacions puguin
produir algun efecte dominó.
- Risc: Pèrdues esperades (persones, danys en propietats...) deguts a l'exposició a un
determinat perill en una deterinada àrea i periode. El risc és el producte del perill i la
vulnerabilitat.
- Perill (perillositat): Probabilitat d’ocurrència d’una inundació, en un indret, en un període
de temps determinat.
- Vulnerabilitat: El grau estimat de dany o pèrdua d’un element o grup d’elements
exposats a l’ocurrència d’un fenòmen d’una determinada magnitud i intensitat.
- Element vulnerable: Element (població, edificació, obra d’enginyeria civil, activitat
econòmica, serveis públic, element mediambiental...) exposat a patir danys davant d’un
perill.
- Efecte dòmino: És l’efecte pel que, a conseqüències de les inundacions, es produeixen
noves situacions d’emergència.
- Fenòmens geològics associats: Són aquells fenòmens geològics que són generats o
accelerats per precipitacions o avingudes.
- Període de retorn: la mitjana dels intervals entre successos que igualen o excedeixen
aquesta magnitud.
- Classificació de la zona en funció de la freqüència (període de retorn):
o Zones d'inundació freqüent: Zones inundables delimitades superiorment per la línia
d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.
o Zones d'inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia
d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línia de període de
cent anys.
o Zones d'inundació exepcional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia
d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línia de període de cinccent
anys.
1.5. MARC LEGAL
Principal marc legal vigent sobre temes relacionats amb la gestió d'emergències i la prevenció
de catàstrofes per inundacions:
Protecció Civil
− Constitució espanyola (articles 30.4 i 148.1: apartats 3,10 i 22):
i article 30.4: “Mitjançant llei es podrà regular els deures dels ciutadans en els casos de
greu riscs, catàstrofe o calamitat pública”.
i article 148.1: “Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les
següents matèries:
4 apartat 3: Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
4 apartat 10: Els projectes, construcció i explotació dels aprofitaments hidràulics,
canals i regadius d’interès de la Comunitat Autònoma les aigües minerals i termals.
4 apartat 22: La vigilància i la protecció dels seus edificis i instal·lacions. La
coordinació i altres facultats en relació amb els Policies Locals amb els termes que
ho estableixi una llei orgànica”.
1. INTRODUCCIÓ I ABAST 12

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
− Estatut d'Autonomia de Catalunya:
i Article 117. Aigua i obres hidràuliques: Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües
que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries.
i Article 132. Emergències i protecció civil:
4 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil,
que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a
les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis
de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens
perjudicide les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que
estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat
pública.
4 La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior
a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats
autònomes i amb l’Estat.
4 Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament
marítim, en els termes que determini la legislació del’Estat.
4 La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes
que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les
lleis.
i Article 137. Habitatge: Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria
d’habitatge.
i Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia: Corresponen a la Generalitat
la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a
l’establiment de normes addicionals de protecció.
i Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme:
4 Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la
competència exclusiva.
4 Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim
general del domini públic, la competència exclusiva.
4 Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general
situades al litoral català.
- Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecció civil.
- Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.
- Decret 234/1990, de 17 de setembre, pel qual es regulen les competències de la
Generalitat en matèria de protecció civil.
- Reial decret 407/1992, de 24 d'abril, pel qual s'aprova la Norma bàsica de protecció civil.
- Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant del Risc d'Inundacions, aprovada
per Resolució de la Secretaria d'Estat d'Interior, de 31 de gener de 1995. (BOE núm 38, de
14/02/1995, pàg 4846).
- Decret 161/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Pla de protecció civil de Catalunya
(PROCICAT).
- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
- Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a
l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals.
- Decret 240/1999, de 31 d'agost, pel qual es regulen els senyals acústics de la xarxa
general d'alarmes i comunicacions de protecció civil.
- Decret 291/1999, de 9 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i
funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
− Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de les associacions del
voluntariat de protecció civil de Catalunya
− Reial Decret 967/2002, de 20 de setembre, pel qual es regula la composició i el règim
funcional de la Comissió Nacional de Protecció Civil
− Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i
de règim local de Catalunya
− Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei
d'organització comarcal de Catalunya
1. INTRODUCCIÓ I ABAST 13

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
− Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007,
relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació
− Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió de riscos d'inundació.
− Resolució de 2 d'agost de 2011, de la Subsecretaria, per la qual es publica l'Acord del
Consell de Ministres de 29 de juliol de 2011, pel qual s'aprova el Pla estatal de protecció
civil davant el risc d'inundacions.
Meteorologia
− Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia.
Aigües
− Reial Decret 2646/1985, de 27 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de
l'administració de l'Estat a la Generalitat en matèria d'obres hidràuliques.
− Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel que s'aprova el Reglament de Domini Públic
Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I, IV, V, VI, i VII de la Llei 29/1985, de 2
d'agost, d'Aigües.
− Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, pel que s'aprova el Reglament de l'Administració
Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica.
− Ordre de 24 de setembre de 1992, d'aprovació de les instruccions i recomanacions
tècniques complementàries per a l'elaboració dels plans hidrològics de les conques
intercomunitàries.
− Ordre de 12 de març de 1996. D'aprovació del Reglament Tècnic sobre Seguretat de Preses
i Embassaments.
− Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans hidrològics de conca.
− Llei 25/1998 de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.
− Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la
que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d'aigües.
− Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Llei
d'Aigües.
− Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional.
− Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació
en matèria d'aigües de Catalunya.
− Real Decret 9/2008, de 11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic
Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de 11 d'abril.
− Decret 104/2010, de 3 d'agost, paper qual s'aprova el Desplegament territorial de l'Agència
Catalana de l'Aigua.
Legislació Sanitària
− Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’Ordenació Sanitària de Catalunya.
Altra legislació:
Veure a l’ANNEX 15.
1. INTRODUCCIÓ I ABAST 14

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2. CONEIXEMENT DEL RISC
Es defineix risc com el grau de pèrdues esperades (persones, danys en propietats...), deguts a
l'exposició a un determinat perill en una determinada àrea i periode. L’assignació del nivell de
risc requereix un coneixement previ del perill i de la vulnerabilitat existent en un determinat
indret.
Tal i com mostra la Figura 2.1, el perill es caracteritza per la freqüència o probabilitat que es
produeixi l’event i per la magnitud o intensitat d’aquest. En el cas de les inundacions es pot
referir al calat de l’aigua, la velocitat, la duració de l’event...
La vulnerabilitat identifica el possible impacte que poden tenir les inundacions sobre els
elements vulnerables del territori: població, infrastructures, habitatges, bens, etc.
El principal objectiu, a assolir amb l’anàlisi de risc, és determinar quines són les afectacions
que es poden produir en cas d’inundacions i establir quines accions d’autoprotecció i actuació
s’han de realitzar.
Freqüència
Intensitat
Perillositat
Vulnerabilitat
RISC
Figura 2.1. Definició de risc
2.1. INTRODUCCIÓ
En aquest punt del coneixement del risc es fa una breu descripció dels aspectes bàsics de
l’anàlisi de risc d’inundacions a Catalunya, és a dir, fonamentalment de les zones inundables
segons les diverses probabilitats i de la vulnerabilitat d’aquestes zones davant les inundacions
previsibles. També es descriuen, breument, alguns aspectes bàsics del territori que
condicionen el risc (fonamentalment la meteorologia i la geomorfologia de les conques). Per
acabar es fa una zonificació del territori en funció dels criteris que indica la Directriu Bàsica del
Risc d’Inundacions i s’identifiquen els municipis que han de fer els plans d’actuació municipal
(PAM) i els municipis als que se’ls hi recomana la seva elaboració.
En l’ANNEX 8. es fa una descripció més detallada d’alguns d’aquests aspectes.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 15

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.1.1. Definició dels objectius
L'objectiu principal de l'anàlisi del risc d'inundació és classificar les zones inundables en funció
dels danys i de les afectacions que es puguin produir com a conseqüència de les inundacions, a
fi de poder preveure els diversos escenaris i les estratègies d'intervenció en cas d'emergència.
Això s’aconsegueix amb les diverses línies de treball desenvolupades:
− Delimitació cartogràfica de les principals àrees inundables associades a una certa
probabilitat d’ocurrència.
− Inici de l’estudi dels problemes geològics associats 1 .
− Caracterització del comportament de resposta de les conques: determinació aproximada de
la seva velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de conques.
− Caracterització de la “perillositat intrínseca” de les conques i determinació de la relació
entre cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions d’aforament.
− Recull de punts d’actuació prioritària, és a dir, d’aquelles zones en que les inundacions es
presenten amb molta freqüència i presenten problemes constants.
− Anàlisi de la vulnerabilitat. Quantificació, encara que d’una manera simplificada, de la
possible afectació a persones, vies de comunicació, etc. Amb tot això es té una descripció a
nivell de Catalunya del risc d’inundacions.
− L’anàlisi de risc dels plans de preses s’incorporarà a mesura que es vagin elaborant i
aprovant.
2.1.2. Abast i limitacions
L’abast territorial de l’estudi de risc, com ja s’ha dit, és tota Catalunya. Però el grau de detall
amb que s’han estudiat les diverses zones no ha pogut ser homogeni en tot el territori.
Per a “tota” Catalunya s’ha fet una anàlisi geomorfològica, es a dir, una caracterització de
zones inundables basada en la interpretació de les característiques que presenta el paisatge
(relleu) i els elements que el configuren. Aquesta anàlisi s’ha fet, però, per a la xarxa
hidrogràfica amb més entitat i que estan propers a nuclis urbans o susceptible d’establir-se
assentaments. Tot i que no s’han arribat a estudiar tots els torrents i rierols de Catalunya 2 es
té una visió molt completa i global del perill d’inundacions a tot el territori.
Per als cursos amb més entitat (superfícies de conca superior als 100 km 2 de Catalunya (Ebre,
Francolí, Gaià, Foix, Llobregat, Besos, Tordera, Ter, Daró, Fluvià, Muga, etc), s’ha fet una
modelització hidrològica–hidràulica per obtenir zones inundables per a diferents freqüències
d’inundació. Aquesta anàlisi permet, a diferència de la geomorfologia, determinar la
probabilitat d’ocurrència .
Ja que l’objectiu de l’anàlisi és una caracterització del risc a nivell de tota Catalunya, això vol
dir que per aplicacions de més detall, per exemple per decisions urbanístiques, haurem d’anar
amb compte en aplicar el resultats d’aquesta anàlisi. Hem de ser conscients de les escales de
treball i les necessitats de detall que exigeixen altres aplicacions (urbanístiques,
infrastructures, etc) que no sigui aquesta anàlisi “general” feta per al pla Inuncat amb vistes a
la protecció de la població.
Aquesta anàlisi de risc, de totes maneres, sempre pot ser una primera aproximació per a
anàlisi més acurades utilitzades, per exemple en ordenació territorial, planificació
d’infrastructures, etc.
1 Es disposa d’estudis parcials d’algunes comarques:
1a fase: Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgel, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Ripollès i
Bages.
2a fase: Anoia i Osona
3a fase: Alt Empodà i Baix Empordà
4a fase: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
2 La xarxa hidrogràfica superficial té una extensió de uns 70.500 km lineals i ocupa una superfície territorial de més de
32.000 km 2 .
2. CONEIXEMENT DEL RISC 16

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Cal dir, però, que algunes zones inundables del pla Inuncat s’han caracteritzat amb escales de
força detall. Són les zones inundables extretes dels estudis associats a la “Planificació dels
Espais Fluvials (PEF)” 3. .
2.1.3. Aspectes climàtics
El clima determina la forma en que plou i, fins i tot, arriba a determinar fortament l’orografia i
d’altres característiques territorials i socials.
Per explicar la forma en que plou, i especialment la forma en que plou de manera intensa, el
Servei Meteorològic de Catalunya fa, seguidament, una descripció climàtica general de
Catalunya fixant-se en els fenòmens extrems de pluges d‘intensitat important.
2.1.3.1. Descripció general del clima a Catalunya
La posició occidental a Catalunya respecte el continent euroasiàtic i la seva situació latitudinal
determinen un clima de tipus mediterrani pel conjunt del territori. No obstant això, la
complexa orografia catalana, amb forts desnivells i diferents orientacions de les valls, i la
proximitat del Mediterrani, originen un notable nombre de varietats locals del clima
mediterrani. Únicament a l’extrem nord-occidental del país, a la Val d’Aran, es defineix un
clima de tipus atlàntic, amb una temperatura relativament suau i una precipitació abundant
repartida regularment al llarg de l’any.
El clima mediterrani es caracteritza, bàsicament, per hiverns amb una temperatura suau i
estius calorosos i secs. La pluviometria és molt irregular. La presència de la massa d’aire
mediterrània modera la temperatura alhora que pot originar pluja torrencial a la tardor,
especialment a la zona litoral i prelitoral. A mida que s’avança cap a l’interior les
característiques tèrmiques i pluviomètriques es modifiquen, generalment augmentant
l’amplitud tèrmica i disminuint la precipitació. Així, a la Depressió Central els hiverns són freds
i abunda la boira d’inversió tèrmica, mentre que els estius són molt calorosos i secs. A les
zones de muntanya la temperatura és més baixa i la precipitació més abundant. Al Pirineu
Oriental l’estació més plujosa és l’estiu, degut al gran nombre de tempestes estivals. D’altra
banda, la posició de Catalunya a la frontera entre les masses d’aire tropical i polar, entre
Euràsia i Àfrica, fa que es vegi afectada per entrades d’aire fred procedents del nord o
entrades d’aire càlid procedents del sud, ocasionant sobtades baixades o pujades de la
temperatura.
La definició de clima ve determinada en funció del valor que prenen una sèrie de paràmetres
relacionats amb la pluviometria i la temperatura. Aquests paràmetres són els següents:
PMA = Precipitació mitjana anual
RPE = Règim pluviomètric estacional
TMA = Temperatura mitjana anual
AAMT = Amplitud anual mitjana de la temperatura (diferència entre la temperatura
mitjana del mes més càlid i la del mes més fred)
3 “PEF (Planificació dels Espais Fluvials) en diferents escenaris. Són uns estudis de detall, l'escala de treball emprada
en els estudis hidràulics és 1:1000, la qual cosa porta una millor definició dels resultats. Aquesta planificació tracta,
a més dels aspectes hidrològics, hidràulics i geomorfològics que permeten definir els cabals d’avinguda i les zones
d’inundació, una diagnosi sobre l’estat ecològic de tot l’espai fluvial i un inventari del patrimoni cultural i històric que
pugui haver associat a aquest espai. Finalment s’acaben proposant i valorant les actuacions necessàries per a
corregir les problemàtiques detectades en els diversos aspectes.” (http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1204454461208200506963)
2. CONEIXEMENT DEL RISC 17

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Segons aquests paràmetres, i segons la divisió geogràfica (Mapa 2.1), cada tipus de clima ve
definit pels següents registres:
Mapa 2.1. Zones geogràfiques
• Clima oceànic o atlàntic: caracteritzat per una pluviometria equilibrada durant l’any. Es
localitza a la Val d’Aran.
PMA = 900 – 1100 mm
RPE = Equilibrat
TMA = 6 – 10 ºC
AAMT = 13 – 14 ºC
• Clima mediterrani: caracteritzat per uns hiverns amb una temperatura suau i estius
calorosos i secs, i una pluviometria molt irregular. Dins els clima mediterrani es poden
descriure els següents
o
o
o
Clima pirinenc: caracteritzat per una pluviometria abundant associada al pas de
sistemes frontals, durant la primavera, tardor i hivern, i una precipitació convectiva
durant l’estiu.
PMA = 1.000 – 1.300 mm
RPE = Màxim estiu; mínim hivern
TMA = 2 – 10 ºC
AAMT = 13 – 16 ºC
Clima prepirinenc: caracteritzat per una pluviometria moderada provocada també
com en el cas del clima pirinenc pel pas de sistemes frontals i per una precipitació
convectiva durant l’època d’estiu.
PMA = 650 – 1.100 mm
RPE = Màxim estiu i primavera; mínim hivern
TMA = 9 – 13 ºC
AAMT = 16 – 19 ºC
Clima continental: caracteritzat per una pluviometria entre moderada i escassa,
produïda pel pas de sistemes frontals que, molt afeblits, travessen Catalunya. Els
estius solen ser secs. Es localitza a Ponent, a la Catalunya Central i a la Plana de
Vic.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 18

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
o
o
PMA = 350 – 850 mm
RPE = Màxim tardor i primavera; mínim estiu
TMA = 12 – 15 ºC
AAMT = 17 – 20 ºC
Clima prelitoral: caracteritzat per precipitació moderada produïda per masses d’aire
procedents del mediterrani, preferentment a la tardor.
PMA = 600 – 1.000 mm
RPE = Màxim tardor i primavera
TMA = 11 – 15 ºC
AAMT= 15 – 18 ºC
Clima litoral: caracteritzat per una precipitació moderada i una gran influència del
mediterrani, preferentment a la tardor o a finals de l’estiu.
PMA = 500 – 750 mm
RPE = Màxim tardor
TMA = 14,5 – 17 ºC
AAMT = 14 – 15 ºC
2.1.3.2. Precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn
Per a valorar la precipitació màxima diària esperada a Catalunya s’ha fet ús de l’estudi
referenciat a l’Annex 8.3.1 realitzat en base a informació de precipitació diària facilitada per
l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), corresponent a un total de 145 estacions
pluviomètriques distribuïdes arreu de Catalunya i de les quals es disposa de sèries prou
representatives. Les dades diàries representen el què s’anomena “dia pluviomètric” (període
comprès entre les 07:00 T.U.C. d’un dia i la mateixa hora del dia següent).
A continuació es comenta el contingut dels mapes corresponents a la precipitació màxima
diària esperada a Catalunya per als períodes de retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys, com a
il·lustració gràfica dels resultats de l’estudi.
La distribució espacial resultant que localitza els valors màxims i mínims és idèntica per als
cinc mapes i és producte directe de la metodologia utilitzada. A grans trets, es pot dir que les
àrees on es pot esperar un màxim de precipitació diària es localitzen a la meitat est de
Catalunya, a les zones més altes del Pirineu i al terç sud de Catalunya i que les àrees on cal
esperar una mínima precipitació diària coincideixen en gran part amb la Depressió Central,
estenent-se des del seu extrem occidental fins a l’altiplà del Lluçanès i la Plana de Vic.
Com a resultat de l’estudi de precipitacions extremes diàries a Catalunya, a continuació es
representen 5 mapes, corresponents als períodes de retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys.
• Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un
període de retorn de 2 anys
• Mapa 2.3. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un
període de retorn de 10 anys
• Mapa 2.4. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un
període de retorn de 50 anys
• Mapa 2.5. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un
període de retorn de 100 anys
• Mapa 2.6. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m2) per a un
període de retorn de 500 anys
2. CONEIXEMENT DEL RISC 19

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un període de retorn de 2 anys
Mapa 2.3. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un període de retorn de 10 anys
2. CONEIXEMENT DEL RISC 20

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.4. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un període de retorn de 50 anys
Mapa 2.5. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un període de retorn de 100 anys
2. CONEIXEMENT DEL RISC 21

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.6. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un període de retorn de 500 anys
4.1.1.1.1. Comentari dels mapes
A la meitat est de Catalunya els màxims més destacats dibuixen una línia que segueix la
Serralada Prelitoral, des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, cap al Montseny i les Guilleries
i que s’estén en direcció nord tot seguint la Serralada Transversal fins arribar al Pirineu
Oriental, des d’on s’estén a l’oest fins el sector del Moixeró i cap a l’est per les Alberes fins al
mar. L’indret on es poden esperar valors màxims per a les precipitacions diàries extremes és la
zona de les Guilleries, però també són molt destacats els màxims resultants a la zona
compresa entre les capçaleres dels rius Ter i Muga i la zona del cap de Creus.
Al Pirineu es destaquen altres zones on cal esperar precipitacions diàries importants,
coincidents també amb les zones de major altitud. La més destacada se situa al nord de la
Cerdanya, a la zona compresa entre els pics de Perafita i de Puigpedrós, i una altra secundària
a l’oest, a la divisòria d’aigües de les conques de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana
i la Garona.
A tot el terç sud de Catalunya es defineix també una àrea de màxims per a la precipitació
diària acumulada definida al voltant de la Serralada Prelitoral, des de les muntanyes de Prades
fins al Montsià i que s’estén en direcció oest, fins els Ports. Els màxims més importants se
situen sobre als Ports, a la Serra de Cardó a la franja litoral que envolta tot el golf de Sant
Jordi i finalment, a la meitat nord del delta de l’Ebre.
En comparar aquests mapes amb els de precipitació mitjana anual a Catalunya (Atles Climàtic
de Catalunya, 1996), s’observa una gran similitud en la seva distribució espacial. Les zones on
s’estima un valor màxim per a la precipitació màxima diària descrites anteriorment tenen
molta semblança amb àrees de la Catalunya més plujosa, on se superen els 700 mm. Ara bé,
també es detecten àrees de màxims dibuixades dins el què es pot considerar la Catalunya
seca, cap de Creus i golf de Sant Jordi, on la precipitació mitjana anual se situa entre els 500 i
600 mm, però en canvi són indrets on es donen els valors màxims per a la precipitació diària
més importants.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 22

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Pel que fa a la distribució de mínims més destacats, d’una banda existeix una gran coincidència
amb la Catalunya més seca, és a dir, l’extrem occidental de la Depressió Central que es
dibuixa en el mapa de precipitació mitjana anual. Altres zones de mínims coincideixen amb les
ombres pluviomètriques ben conegudes de la vall de la Noguera de Cardós, o de les terres de
l’Alt Urgell. D’una banda la Val d’Aran o La Plana de Vic són àrees de la Catalunya plujosa que
en canvi presenten mínims pel que fa a l’estimació de valors màxims per a la precipitació
diària. A la franja litoral cal fer esment dels mínims situats al Garraf - Alt Penedès i al Camp de
Tarragona, els quals delimiten un màxim relatiu al voltant d’una àrea que coincideix prou bé
amb la delimitació comarcal del Baix Penedès.
En observar com evolucionen els valors dels màxims i mínims quan s’incrementa el temps de
període de retorn, de 2 a 500 anys, s’observa que la diferència entre ambdós valors també
s’incrementa fins arribar a duplicar-se.
A continuació s’esmenten els trets més importants del Mapa 2.2, Mapa 2.3, Mapa 2.4, Mapa
2.5 i Mapa 2.6, referents a la precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de
retorn.
• Mapa 2.2. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 2 anys
El valor de les isolínies d’aquest mapa varia entre un mínim de 40 mm i un màxim de 100 mm,
i l’equidistància entre isolínies és de 10 mm.
El mapa corresponent a un període de retorn de 2 anys mostra que es poden donar 40 mm a
tot Catalunya.
Els valors màxims de precipitació diària extrema per sobre els 80 mm es troben localitzats a
Sant Llorenç del Munt, al Montseny, a les Guilleries, a l’àrea que va des de la Serralada
Transversal fins arribar al Pirineu Oriental, des del sector del Moixeró fins les Alberes,
destacant fins i tot valors per sobre els 100 mm a les Guilleries i a la part nord del Ripollès.
També s’arriba a valors per sobre els 80 mm a la franja litoral del golf de Sant Jordi, als Ports,
a la zona de la Pica d’Estats, a la divisòria d’aigües de les conques de la Noguera Pallaresa i la
Ribagorçana i finalment al nord de la Cerdanya, entre Perafita i Puigpedrós.
Pel què fa als valors mínims de precipitació diària extrema, cal destacar la Depressió Central,
amb valors inferiors als 50 mm, assolint fins i tot valors inferiors als 40 mm a la confluència
entre el Segre i el Cinca.
• Mapa 2.3. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 10 anys
El valor de les isolínies d’aquest mapa varia entre un mínim de 50 mm i un màxim de 180 mm,
i l’equidistància entre isolínies és de 10 mm.
Per una banda, els valors màxims per a la precipitació diària extrema apareixen al voltant de la
Serralada Transversal, més concretament damunt les Guilleries, i a l’extrem del cap de Creus,
amb un màxim superior als 180 mm.
Al nord del país també destaquen altres màxims: un localitzat a la part nord del Ripollès, i un
segon al nord de la Cerdanya, entre Perafita i Puigpedrós. Tots dos màxims assoleixen valors
de precipitació per sobre els 160 mm.
A l’extrem sud de Catalunya es defineixen tres màxims amb valors per sobre els 140 mm,
centrats als Ports, a la franja litoral que envolta el golf de Sant Jordi i a l’extrem del delta de
l’Ebre.
Altres màxims relatius apareixen a la zona del massís de Montserrat i a la confluència entre les
comarques de l’Alta Ribagorça i els Pallars, amb valors per sobre els 130 mm.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 23

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Per altra banda, els mínims coincideixen amb la Vall de Cardós, les terres de l’Alt Urgell, la
conca de Tremp, el Baix Penedès i la Depressió Central, estenent-se fins al Pla de Lluçanès, la
Plana de Vic, la Serra de Prades, amb valors entre 60 i 90 mm, destacant valors inferiors a 60
mm, un a la zona on conflueixen el Segre i el Cinca i l’altre entre les comarques del Pla d’Urgell
i l’Urgell.
• Mapa 2.4. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 50 anys
Les isolínies d’aquest mapa varien entre un mínim de 80 mm i un màxim de 220 mm, i
l’equidistància entre les isolínies és de 20 mm.
En aquest mapa, es pot fer una divisió territorial similar a la del mapa anterior pel què fa a la
distribució de màxims i de mínims.
A l’extrem del cap de Creus apareixen els valors màxims de precipitació diària extrema per
sobre els 240 mm. Altres màxims es donen a l’extrem sud de Catalunya, al nord de la
Cerdanya i a la zona que va des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, cap al Montseny i les
Guilleries, estenent-se cap a la Serralada Transversal, fins el Pirineu Oriental, fins el cap de
Creus, amb valors de les isohietes superiors als 200 mm.
Cal destacar també els tres màxims relatius a la zona de confluència entre l’Alta Ribagorça i els
Pallars, al massís de Montserrat i als Ports, amb valors superiors als 180 mm.
Els valors mínims per a la precipitació diària extrema apareixen sobre la Depressió Central,
estesa cap el Camp de Tarragona, la conca de Tremp, la Vall de Cardós, el Pla de Lluçanès i la
Plana de Vic, amb valors per sota de 80 mm a la zona centrada al Segrià, les comarques del
Pla d’Urgell i l’Urgell i la Panadella.
• Mapa 2.5. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 100 anys
Les isolínies d’aquest mapa varien entre un mínim de 80 mm i un màxim de 280 mm, i
l’equidistància entre les isolínies és de 20 mm.
En aquest mapa contrasten, novament, els mínims de precipitació de la Catalunya seca,
localitzats geogràficament a la Depressió Central, amb els màxims corresponents a la zona
nord-est de Catalunya.
Els valors màxims també apareixen a les mateixes zones que en el mapa anterior, però amb
valors més alts. Així, s’obtenen valors de precipitació diària importants al cap de Creus, amb
valors de precipitació per sobre 280 mm, i al Massís de les Guilleries i nord de la Cerdanya,
amb valors per sobre els 260 mm. Altres màxims relatius es troben a la franja litoral que
envolta tot el golf de Sant Jordi i l’extrem del delta de l’Ebre, amb valors superiors als 220
mm.
Pel que fa a la distribució de mínims els valors més destacats, per sota els 120 mm, apareixen
a la Vall de Cardós, al que seria la delimitació comarcal del Baix Penedès, i a dins l’àrea
definida per la depressió Central, el Pla de Lluçanès, la Plana de Vic, la conca de Tremp,
estenent-se cap al Camp de Tarragona. Cal destacar el mínim centrat al Segrià, amb valors per
sota els 80 mm.
• Mapa 2.6. Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària (l/m 2 ) per a un
període de retorn de 500 anys
Les isolínies d’aquest mapa varien entre un mínim de 80 mm i un màxim de 360 mm, i
l’equidistància entre isolínies és de 20 mm.
Els valors màxims de precipitació diària extrema apareixen a l’extrem del cap de Creus, amb
un valor superior a 360 mm. Altres màxims importants destaquen al nord de la Cerdanya, amb
valors de 340 mm, a la zona de les Guilleries, amb valors de 320 mm, i a la Franja Litoral que
envolta el golf de Sant Jordi i l’extrem del delta de l’Ebre, llocs on s’arriben a superar els 300
mm.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 24

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els valors mínims es localitzen de nou a la Depressió Central, amb mínims absoluts inferiors a
120 mm, fins i tot amb valors inferiors als 80 mm, a la part més occidental del Segrià.
2.1.3.3. Estudi de freqüència d’ocurrència de situacions meteorològiques de
risc per a la precipitació acumulada en 24 hores
L’objecte de l’estudi és valorar a quines zones de Catalunya s’han donat amb més freqüència
les anomenades Situacions Meteorològiques de Perill (SMP) per a la precipitació diària que el
Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha definit. Els llindars que defineixen una SMP són els
següents:
SMP grau 1, 2 i 3 SMP de grau 4, 5 i 6
Precipitació acumulada > 100 mm / 24
hores
Precipitació acumulada > 200 mm/ 24
hores
4.1.1.1.2. Estudi de freqüència
L’estudi s’ha realitzat fent ús de la base de dades històriques facilitades per l’AEMET,
corresponents a 824 estacions pluviomètriques.
La metodologia s’explica a l’ANNEX 8. amb detall, i els resultats es presenten en forma de
mapes o de taula i són els següents:
· Superació de llindars corresponents a una SMP
· Taula annex 8.2: Superació de llindars corresponents a una SMP i valor màxim de precipitació
diària en tota la sèrie
En aquests mapes es mostra el nombre de vegades que en la sèrie de dades de cada estació
s’han superat els llindars corresponents a l’SMP. També s’hi mostra el valor màxim de
precipitació acumulada en 24 hores, juntament amb el dia en què es va donar aquest valor.
Per valorar la freqüència d’ocurrència s’ha definit el coeficient C de la següent manera: C =
A/B, on A ve definida com el número de dies de tota la sèrie de dades en què s’ha superat el
llindar fixat, i B com el número que pot donar una idea aproximada de cada quants anys s’ha
superat el llindar fixat.
Conclusions
En relació a la superació dels llindars de SMP de grau 1, 2 i 3:
− Les zones del Pririneu oriental, del Litoral, i del Prelitoral són llocs on la superació ha estat
més freqüent, amb un valor de 1/C1 entre 0 i 10 anys. S’ha vist que fins i tot dins
d’aquestes zones, hi ha estacions on la freqüència d’ocurrència és encara més alta, amb
valors de 1/C1 entre 0 i 3 anys, com ara les àrees més altes del Pirineu oriental, la
Serralada Transversal, les Guilleries i el Montseny, així com gran part del l’extrem sud del
país, i gran part de les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
− Les zones on ha sigut menys freqüent la superació del llindar són la Val d’Aran i el Pla de
Lleida.
− A la resta del país s’ha vist que la superació ha estat d’un cop com a mínim al llarg de tota
la sèrie de dades, amb valors de 1/C1 entre 20 i 40 anys.
En relació a la superació dels llindars de SMP de grau 4, 5 i 6:
− S’ha pogut comprovar que en tot el període de funcionament de la gran majoria
d’estacions, sobretot a gran part de la Depressió Central, des del Pla de Lleida fins a
l’altiplà del Lluçanès i la Plana de Vic, no s’ha superat mai el llindar corresponent.
− Al Litoral, Prelitoral i Pirineu oriental, destacant sobretot àrees del nord-est del país, en tota
la sèrie de dades de cada estació s’ha superat el llindar, com a mínim, una vegada.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 25

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.1.4. Conques i divisió de conques
L’Agència Catalana de l’Aigua fa a continuació una descripció general de les conques de
Catalunya. El text complert sobre la descripció de les conques de Catalunya és a l’Annex 8.1.1.
2.1.4.1. Introducció
Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els
Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans
unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3.000 m, i les serralades
litoral i prelitoral, on destaquen els 1.712 m del Montseny.
El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa
hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A
la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis,
arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de
coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi
afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal,
assentaments humans, grans vials etc.
L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir
l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant
sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació,
etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les
envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural
discórrer de l’aigua, des de diversos punts de vista: transformació pluja-escorrentiu,
propagació de riuades, i augment del risc i perillositat respecte als danys que aquestes poden
causar al haver estat ocupades zones potencialment inundables.
2.1.4.2. Conques hidrogràfiques
El potencial hidrològic de Catalunya està integrat per la xarxa hidrològica superficial i pel
conjunt d’àrees hidromorfològiques subterrànies. Tenint en compte la finalitat d’aquest estudi,
realitzar l’anàlisi del risc ocasionat per avingudes, en aquest apartat es presentarà
somerament la xarxa hidrològica superficial, que té una extensió d’uns 70.500 km lineals i
ocupa una superfície territorial de més de 32.000 km 2 , amb l’objectiu de tenir una visió
general de la mateixa.
La xarxa hidrològica superficial es divideix a nivell administratiu i legal en dos grans conques
de similar extensió que abasten tot el territori català (Mapa 2.7):
• Les Conques Internes de Catalunya, d’extensió superior als 16.300 km 2 i uns 36.900
km lineals, que inclou tots aquells cursos que desguassen al Mediterrani al nord de
l’Ebre, constituents de l’antiga Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental; destaquen
com a cursos principals de sud a Nord: el Francolí, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el
Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià i la Muga.
• D’altra banda les Conques Intercomunitàries de Catalunya, amb superfície superior als
15.700 km 2 i uns 33.600 km lineals, conformades per la resta de cursos fluvials no
inclosos en l’anterior classificació, on hi destaquen tres grans conques: la de l’Ebre, la
de la Garona i la de la Sénia.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 26

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.7. Xarxa hidrogràfica de Catalunya. Font: figura elaborada per l’Agència Catalana
de l’Aigua a partir de les cobertures de xarxa hidrogràfica E1:50.000
4.1.1.1.3. Les conques internes
LA MUGA
El primer curs fluvial important de Catalunya pertanyent a les Conques Internes, de nord a
sud, és la Muga, que neix al Pla del mateix nom entre els Puig de la Llibertat i el Montnegre en
zona frontenera amb França i amb un recorregut de 64,7 quilòmetres (tots ells per la mateixa
comarca) va a parar a l’àmplia maresma que conformen els Aiguamolls de l’Empordà,
convertits avui en parc natural. Els seus afluents principals són l’Arnera (nodridor en
capçalera juntament amb el riu principal de l’embassament de Boadella), rep les
aportacions del Llobregat de la Muga amb el Ricardell i l’Orlina per l’esquerra i del Manol
per la dreta.
Regulat el riu en capçalera per l’embassament de Boadella. el qual té una doble finalitat:
abastament a Figueres i regadiu d’una extensa zona de la conca, finalitza el seu curs a la part
nord dels Aiguanollls de l’Empordà.
EL FLUVIÀ
El Fluvià neix d’un seguit de torrenteres que baixen des del nordest de la Serra de Cabrera per
la zona de Falgars fins a la Plana d’en Bas i segueix el seu curs al llarg dels seus 97,2
quilòmetres de recorregut entre dos dels més singulars parcs naturals de Catalunya: el de la
zona volcànica de la Garrotxa i el dels Aiguamolls de l’Empordà.
Els afluents que el Fluvià rep a les zones de capçalera aniran configurant en els trams mitjà i
final el riu principal fins la desembocadura a Sant Pere Pescador. Aquests tributaris principals
procedents de les muntanyes són: La riera de Bianya amb el Riudaura, el Llierca amb la
riera d’Oix i de Beget, el Turonell, el Borró i el Ser.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 27

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Hi ha dues particularitats que diferencien aquest curs fluvial amb respecte a d’altres de les
Conques Internes: curiosament no disposa de cap embassament i, per tant, no està regulat i
d’altra banda els cursos mitjà i final, des de poc més avall de Besalú fins Sant Pere Pescador,
estan dominats per tot un seguit de meandres que ens donen una idea del poc pendent del riu
en els esmentats trams.
El riu finalitza el seu curs a la part sud dels Aiguamolls de l’Empordà.
EL TER
El riu Ter, amb 208,3 quilòmetres de longitud, és un dels més llargs de Catalunya i també un
dels més singulars. Neix a Ulldeter, prop del límit amb França, en el municipi de Setcases.
Després arriba a Camprodon on rep les aigües del Ritort i més tard a Sant Joan de les
Abadesses i a Ripoll on se li uneix el Freser que prèviament ha rebut les aportacions del
Rigat a Ribes de Freser i el Merdàs a la població de Campdevànol.
Ja des de Ripoll el riu té una nítida vocació industrial, que conserva al seu pas per Sant Quirze
de Besora, Torelló i Manlleu, on el traçat del riu dibuixa una sèrie de meandres abans de nodrir
l’embassament de Sau, desprès de rebre la riera de Vallfogona, el Ges, la riera de
Sorreig i el Gurri amb el Meder, immediatament després els de Susqueda i el Pasteral
amb la riera Major i la de Rupit. El riu s’obre camí a través de la Serralada Transversal i
entra a les Guilleries just per la zona on es troba el conjunt d’embassaments anomenats la
“ruta pantanera” del Ter. Pel Pasteral surt a la zona plana i de suaus pendents del Gironès.
A peu de presa de Sau comença l’embassament de Susqueda, sens dubte un dels més
espectaculars de tot Catalunya, construït per la iniciativa privada per a la generació d’energia
elèctrica en un entorn privilegiat de natura salvatge com són les Guilleries.
Desprès del Pasteral va incrementant el seu cabal per les aportacions que successivament li
fan el Brugent, la Riera d’Osor i el Llémena.
El Ter s’acosta a Girona, la ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, amb la Gotarra, el
Galligans i el Güell), endinsant-se a continuació en el congost de Sant Julià de Ramis, on rep
el Terri. El riu recorre mansament la plana al·luvial fins a arribar a Torroella de Montgrí i
desemboca en una àmplia platja, al sud de l’Estartit i davant les illes Medes, formant amb la
Muga i el Fluvià una mena de trident fluvial entre aquestes illes i el Golf de Roses.
El Daró en condicions normals i per a cabals baixos segueix el curs vell fins la desembocadura
a la zona les Basses d’en Coll però per a uns alts cabals es derivat a Gualta fins al marge dret
del Ter.
Al finalitzar la dècada dels anys 50 del passat segle, es va decidir que l’abastament de
Barcelona s’hauria d’assegurar mitjançant una transferència de recursos del riu Ter. Aquest fet
va propiciar la construcció dels embassaments de Sau i el Pasteral (de titularitat pública) i del
de Susqueda (de titularitat privada) amb destinació de l’aigua a usos hidroelèctrics.
L’abastament a Barcelona es fa mitjançant una gran canonada que surt des del Pasteral i
arriba a Cardedeu on hi ha la planta de tractament; d’aquest lloc arriba fins la planta
d’emmagatzematge i distribució de la Trinitat. Després la companyia Aigües de Barcelona se’n
fa càrrec de la xarxa de distribució.
LA TORDERA
Neix en ple cor del Parc Natural del Montseny i els seus torrents precursors baixen dels
màxims cims del massís: Turó de l’Home, les Agudes i Matagalls.
Des del Coll de Sant Marçal fins a Sant Celoni, aquest riu presenta totes les característiques
comuns als rius de muntanya encara que la part veritablement salvatge de la Tordera arriba
fins a Sant Esteve de Palautordera que és on comença a obrir-se la vall. Després, una vegada
arriba als contraforts del Montnegre, l’orografia l’obliga a girar a l’esquerra orientant-se cap al
nord-est i seguint paral·lel a la carretera C-35 i a l’autopista A-7. En arribar a Hostalric gira a
la dreta i s’orienta cap al sud-est per anar plàcidament camí de la desembocadura entre
Malgrat i Blanes.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 28

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
És a partir de Sant Celoni, quan la Tordera ha adoptat una circulació còmoda i tranquil·la, quan
rep els afluents principals: rieres de Vallgorguina, Gualba, Breda, Fuirosos, Arbúcies i
Santa Coloma.
Seu d’un important assentament industrial, el riu segueix el seu curs tranquil després de Sant
Celoni entre la carretera i l’autopista i passa pels termes de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i
Fogars de Tordera entre d’altres. Tot aquest tram des de Sant Celoni fins a Hostalric ha estat
progressivament urbanitzat sobre tot amb polígons industrials on tradicionalment s’hi ha
establert indústries químiques potencialment contaminants. El tram final fa de divisòria entre
l’Alt Maresme i el començament de la Costa Brava i s’hi forma un delta en el qual el regadiu de
l’extensa zona agrícola de Tordera, Palafolls i Malgrat, conviu amb el desenvolupament
d’instal·lacions destinades a allotjar turistes, essent les ocupacions de zones inundables més
importants les produïdes pels càmpings situats al delta, al T. M. de Malgrat. Aquest delta
també ha allotjat la primera planta dessaladora construïda a Catalunya.
La conca de la Tordera no disposa de més embassament d’importància que el de Santa Fe
del Montseny, situat en ple Parc Natural, a la capçalera de la Riera de Gualba. És de
titularitat privada i està destinat a l’aprofitament hidroelèctric, en tres centrals successives. La
seva tipologia és de gravetat i té una capacitat d’1 hm 3 , amb 23 m d’alçada i 160 m de
longitud de coronació.
EL BESÒS
El Besòs és un riu un xic excepcional a causa de diversos factors, tant històrics com geogràfics
i a causa del fet definitiu d’ésser un dels dos rius de la ciutat de Barcelona. Hi ha dos rius o
braços principals que formen el Besòs: són el Congost i el Mogent.
El Congost neix a la comarca d’Osona a peus de Collsuspina i els seus torrents baixen cap a la
plana buscant el curs principal. Poc després de Centelles s’obre pas per un estret congost –que
li dóna el nom- deixant a l’oest els Cingles de Bertí i a l’est el vessant de ponent del Montseny.
No serà fins a prop de la Garriga quan el riu surti a la zona plana i s’enfili en direcció a
Granollers, Montornès i Montmeló.
En aquest tram rep els cabals dels torrents i rieres de muntanya el més important dels quals
és la riera de l’Avencó que s’uneix al Congost a la població d’Aiguafreda.
Després d’abandonar la Garriga i vorejar l’Ametlla del Vallès, aigua avall de Granollers, a
Montmeló, s’uneix amb el Mogent, i ja com a Besòs accepta els cabals, no sempre regulars,
del Tenes, de la riera de Caldes i del Ripoll amb el riu Sec i i de la riera de Sant Cugat.
El Mogent rep les aportacions del vessant sud-oest del Montseny i són les rieres de
Vilamajor i de Cànoves les que tenen una major significació. Drena les poblacions de
Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vilalba Sasserra, Llinars i
Cardedeu. Al final s’uneix amb el Congost entre Montornès i Montmeló.
Antigament les aigües del Besòs s’havien aprofitat per a l’abastament de les poblacions
situades als seus marges mitjançant la utilització d’aigües subterrànies, històricament de gran
qualitat, fet que torna a ser una posibilitat.
La orografia de la seva conca, els pendents dels seus afluents i el règim de vents inherent a
una conca mediterrània, units a la gran ocupació urbanística del darrer mig segle, palesen la
paradoxa de que aquest riu, quasi bé amb cabals baixos, sigui capaç de transportar cabals de
l’ordre de 2.500 m 3 /seg en temps d’aiguats.
El Besòs desemboca a la Mediterrània per Sant Adrià després d’haver deixat enrere Santa
Coloma i Badalona en una zona de parc urbà fluvial. Forma un delta que, malgrat no ser gaire
important, ha modificat la costa substancialment.
Aquesta conca, a causa de la seva irregularitat i topografia, no disposa d’embassaments
reguladors. Només n’hi ha un de petit, el de Vallforners a la riera del mateix nom –després
riera de Cànoves- que es va fer per la iniciativa privada amb l’objectiu de servir a les
necessitats del reg.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 29

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
EL LLOBREGAT
El Llobregat és el nervi de Catalunya, una espina dorsal que s’allarga 156,5 quilòmetres, des
de les anomenades fonts de Llobregat (un dels brolladors més espectaculars del Principat a
Castellar de n’Hug) fins a la seva desembocadura al Prat.
Tot just iniciat el seu periple ja pateix diversos aprofitaments i visita la fàbrica modernista de
ciment de Clot de Moro, la més antiga del país (avui fora de servei), i a La Pobla de Lillet es
troba amb l’Arija, continuant el seu curs fins a Guardiola de Berguedà, on s’incorpora el
Bastareny que és el gran afluent de capçalera, doncs les seves fonts, l’Adou del Bastareny,
poden aportar tant cabal com les del Llobregat mateix.
Més avall rep la riera de Saldes i poc després comença l’embassament la Baells, regulador
dels seus cabals. La riera de Merdançol o de Vilada, afluent per l’esquerra forma el vas
esquerre de la presa.
És a partir de Berga on el Llobregat assoleix el privilegi d’ésser el riu més aprofitat del món.
Des de les èpoques d’esplendor de la indústria del tèxtil és normal contemplar la llera del riu
seca, mentre que el seu cabal discorre per canals laterals al llarg del recorregut que nodreixen
la gran quantitat de petits salts hidroelèctrics que produïen l’electricitat necessària per al
funcionament de les fàbriques situades en ambdós marges del riu, cada fàbrica amb la seva
colònia. Actualment, desaparegudes les colònies, només queden actives les turbines per
produir energia elèctrica i incorporar-la a la xarxa general.
Prop de Manresa, després d’acceptar a la riera de Merlés i a la Gavarresa, formada per la
unió de les rieres de Relat, de Segalers i d’Oló, el Llobregat rep la riera de Calders prop
de Navarcles i la riera de Mura, tots ells per l’esquerra.
El principal afluent per la dreta és el Cardener, riu que neix als vessants de la serra del Port
del Compte, prop de la Coma i la Pedra. Va descendent i abans d’arribar a Solsona, que queda
a la dreta, forma l’embassament de la Llosa del Cavall (el primer gran embassament
projectat i construït per la Generalitat de Catalunya). Després el riu forma l’embassament de
Sant Ponç i continua en direcció a Cardona. Més avall rega Manresa. Els seus afluents més
importants són les rieres d’Aiguadora, de Rajadelli la riera de Guardiola o de Cornet.
És un dels eixos de la revolució industrial de Catalunya, visible en els nuclis tèxtils de Cardona,
Súria, Callús i Manresa, sense oblidar la importància durant molts anys de les mines de
potassa, encara en actiu a Súria i les de sal a Cardona.
Aquestes últimes, des de l’any 2.000 estan patint un esfondrament per dissolució de la sal a
causa de la infiltració de les aigües fluvials. Els problemes han sigut tan grans que s’ha hagut
de desviar el riu tot anul·lant un meandre.
Després de Manresa, al terme municipal de Castellgalí, el Cardener s’uneix al Llobregat en el
lloc anomenat la Torre del Breny, prop de la població de Sant Vicenç de Castellet.
Quan el Llobregat arriba a Castellbell i el Vilar ja té certa entitat perquè ha rebut les principals
aportacions procedents de les zones muntanyoses.
El riu rep les rieres de Marganell, Castellet, Magarola i del Morral, continuant fins a
Martorell, on s’incorpora pel marge dret l’Anoia, veritable eix de comunicació entre les terres
de l’interior i les del litoral.
L’Anoia neix d’un seguit de torrenteres (Veciana, Gran i de Sant Pere), que baixen dels
altiplans de Calaf als aiguavessants que formen la depressió central i a la conca d’Odena, on
està situada la ciutat d’Igualada.
Un cop rebassada la zona d’Igualada, el riu rep pel marge dret els cabals de la riera de
Carme i del Riudebitlles, aquest ja prop de Sant Sadurní d’Anoia on també, per la dreta rep
la riera de Lavernó, i a continuació el riu gira bruscament 90º en direcció nord-est, en topar
amb el massís de Garraf-Ordal. Finalment l’Anoia arriba a Martorell on es produeix la
confluència amb el Llobregat.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 30

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
EL Llobregat entra a Martorell pel congost del mateix nom obrint-se pas a través de la
serralada pre-litoral. Aquesta població compta amb una poderosa indústria química (Solvay i
altres) la instal·lació de la qual ha estat propiciada per la seva situació estratègica en el pas
fluvial. Hi ha diversos ponts sobre el Llobregat en un breu tram: el pont romà, anomenat del
Diable, el de la carretera de Terrassa construït per la Diputació de Barcelona, el de l’Autopista
AP-7 que el sobrevola, el dels FFCC de la Generalitat, el de l’Autovia A-2 i el de l’AVE.
Després, el Llobregat continua el seu descens i rega les poblacions de Sant Andreu de la Barca,
el Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Boi,
Cornellà, l’Hospitalet i el Prat. Prop del Papiol rep la riera de Rubí formada per la de les
Arenes i la de Palau, de trist record doncs durant les inundacions de setembre de 1962 va
causar grans estralls materials i humans i van morir-hi moltes persones.
Una vegada que ha deixat enrera Martorell, el Llobregat va avançant per les poblacions
esmentades amb anterioritat rebent diverses rieres a banda i banda i per la seva zona deltaica
regant els fèrtils camps de conreu que disposen de dos canals principals: el Canal de l’Esquerra
o de la Infanta i el Canal de la Dreta. També la indústria té un paper preponderant en aquesta
zona del delta gràcies a les possibilitats que ofereix el riu i els seus aqüífers associats.
La zona del delta del Llobregat ha sofert una gran transformació paisatgística en favor de les
necessitats de la gran conurbació barcelonina. La incessant demanda d’infrastructures i serveis
de tot tipus ha reduït la zona deltaïca, doncs no hem d’oblidar que allà s’assenten, a més de
productives zones agrícoles, grans indústries, el port, l’aeroport, zones humides d’especial
protecció i grans vies de comunicació.
Mereix menció especial la planta que Aigües de Barcelona té al marge esquerre del Llobregat a
Sant Joan Despí on capta aigües tant superficials com subterrànies per a l’abastament de
Barcelona i els seus voltants. Més amunt a Abrera també està ubicada la planta potabilitzadora
d’ATLL.
El Llobregat arriba al mar per un primer tram final endegat de 5 km de longitud que es va
realitzar com a conseqüència de la riuada de novembre de 1982 i que va des de l’antiga
autovia de Castelldefells fins el pont de Mercabarna. Posteriorment amb el desviament del riu i
totes les obres que s’han dut a terme, l’últim tram del curs fluvial arriba al mar també
endegat.
A la zona final del Llobregat es troba la gran depuradora urbana de Barcelona (Depurbaix), que
recull les aigües brutes de gran part de les poblacions properes.
EL FOIX
El riu Foix amb 48,7 quilòmetres de longitud i una conca de 312 km 2 és un riu típic del vessant
mediterrani: Neix a la serralada prelitoral a les Gorges del Foix, prop de la Llacuna, travessa la
depressió del Penedès i trenca la serralada litoral obrint-se al mar per la plana de Cubelles.
Discorre per tres comarques històricament unides, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Aquest riu té dos afluents principals per la banda dreta que contribueixen a augmentar els
reduïts cabals que normalment hi passen.
La riera de Pontons baixa de la població del mateix nom i neix més amunt d’aquesta, sent el
punt més alt d’aigües permanents del Foix i unint-se a aquest prop del veïnat de la Bleda, a
l’oest de Vilafranca del Penedès.
La riera de Marmellar procedeix de la zona altiplànica del Pla de Manlleu (T.M.
d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp) i s’uneix amb el riu principal poc abans de la cua de
l’embassament de Foix, a mig camí entre l’Arboç i Castellet.
També rep altres afluents menys importants com les rieres de Llitrà, torrent de la Bruixa i
de la Múnia.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 31

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Després de la unió amb la riera de Marmellar, el riu Foix discorre formant la cua de
l’embassament i passa fregant les parets del castell medieval de Castellet. A partir de la presa
baixa plàcidament i freqüentment ja sec en direcció a Cubelles i al Mediterrani lliurant les
escasses aigües al costat de la central tèrmica.
EL GAIÀ
El Gaià neix al voltant de Santa Coloma de Queralt, té una longitud de 65 km i una conca
allargada de nord a sud que compta amb una superfície de 424 km 2 .
Deixa Santa Coloma de Queralt i rega tres comarques (Conca de Barberà, Alt Camp i
Tarragonès) i els termes de Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus (Aiguamúrcia),
Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Vespella, el Catllar, la Riera de Gaià i
Altafulla.
Al terme del Catllar, a la comarca del Tarragonès hi ha l’embassament de Gaià o del
Catllar, construït per la iniciativa privada i dissenyat per emmagatzemar les aigües procedents
de l’Ebre en el primer projecte de transvasament de 1973, aigües que mai van arribar. Per
aquesta raó la seva capacitat és molt superior a les aportacions naturals que la conca pot
subministrar. Aquest embassament en l’actualitat a més de ser regulador, s’utilitza per al reg i,
fonamentalment, per a les necessitats de la indústria petroquímica Repsol de Tarragona.
L’aigua és bombada a unes basses del marge dret i des d’aquest punt s’envia a Repsol -
Tarragona per canonada.
El Gaià desemboca al mar poc després d’abandonar a l’esquerra el terme d’Altafulla, si bé en
condicions normals aigües avall de l’embassament els cabals són nuls o pràcticament nuls.
L’embassament de Gaià es va acabar de construir l’any 1978.
EL FRANCOLÍ
El riu Francolí està format per tot un seguit de barrancs que baixen de la Serra de Llena de les
Muntanyes de Prades. Dos dels principals són el riu Milans que s’uneix amb el Francolí a
Vimbodí i el barranc de Tillars que deixa a la dreta el Monestir de Poblet i s’uneix amb el riu
principal a l’Espluga.
Però el veritable naixement del Francolí es considera que és la Font Major a l’Espluga doncs és
el punt més alt d’aigües permanents; a partir d’aquí el Francolí ja ha adquirit certa rellevància.
Aigua avall es troba Montblanc, capital de la conca de Barberà. Prop d’aquesta població rep
l’Anguera que és l’afluent principal pel marge esquerre
Després es dirigeix cap a la Riba on s’ha obert pas forçós pel congost situat entre els
contraforts de les Muntanyes de Prades i la Serra de les Guixeres. En aquesta població rep les
aigües del Brugent, riu que li aporta importants cabals.
Mes avall i pel seu marge esquerre, el torrent del Puig rega les terres de Valls, vila castellera
per excel·lència, i rep també el torrent de Vallmoll i un cop passat Alcover se li uneixen el
Glorieta i la riera de la Selva pel marge dret.
Continua el seu descens i passa pels polígons industrials del Morell, la Pobla de Mafumet i
Constantí on s’hi ha establert una poderosa indústria química que n’aprofita les aigües del
aqüífer.
Així, després de recórrer 59 quilòmetres i amb una conca de 833 km 2 , el Francolí lliura les
seves aigües al Mediterrani, desembocant dins del Port de Tarragona i discorrent abans molt a
prop de barris densament poblats com el del Serrallo, que han patit històricament grans
inundacions. Actualment, el tram final es troba endegat, encara que alguns ponts, sobretot el
del ferrocarril, continuen suposant autèntics “punts d’actuació prioritària” en avinguda.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 32

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
LES RIERES DEL LITORAL
La descripció de la xarxa hidrogràfica de Catalunya quedaria incompleta si no es fa una menció
a les seves rieres costaneres, lleres en general no massa llargues, de caràcter quasi bé sempre
torrencials, que neixen a les muntanyes prelitorals i desguassen al mar impetuosament quan
les tempestes de la tardor, de gran virulència i amb elevades intensitats de precipitació en
curts terminis de temps, generen grans cabals que les lleres, als seus trams finals, són
incapaces d’absorbir a causa de la pràcticament total impermeabilització del territori per el
desenvolupament del sector turístic, de les segones residències, de l’agricultura d’hivernacle i
de l’efecte barrera que conformen les grans vies de comunicació que discorren paral·leles a la
costa.
Entre les nombroses rieres podriem esmentar, de nord a sud, la Valleta, el Ridaura, la de
Tossa, la de Lloret, la de Malgrat, Santa Susanna, Capaspré, Arenys, Caldes,
Llavaneres, Sant Simó, Argentona, Amell, Premià, Alella, Tiana, Conreria, Martí –
Pujol, Roja, Canyars, Sant Climent, Bagur, Ribes, la Piera, Santa Magdalena, La
Pastera, Sant Joan, la Cobertera, la Bisbal, Bonastre, l’Alforja i Maspujols entre
d’altres, podent esser però moltes d’altres conflictives puntualment.
Cal també esmentar l’especial configuració de Barcelona, tota ella assentada sobre un seguit
de relleus orogràfics que marquen les vies principals de drenatge de les aigües superficials.
Així el Turó de la Peira i el de la Creueta del Coll, el Mont Carmel i el Turó de la Rovira donen
lloc a la riera d’Horta, que aboca al mar.
La vessant nord del Turó de la Peira forma diverses rieres, com el torrent Perellada, la de Sant
Andreu i el torrent de Pujalet, que aboquen al riu Besòs.
Les rieres del sud de la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Carmel, com ara el torrent de
Can Vidalet, el del Pecat i el del Pregó, anaven a parar al mar i després de la regressió marina,
a la badia de les Falsies.
El torrent de l’Olla recollia les aigües de la riera de Vallcarca, les quals s’escolaven entre la
Creueta del Coll i el Tibidabo, i les aigües del tàlveg format per la Creueta del Coll i el Turó del
Putxet. Anava fins al mar pel NE del Mont Tàber.
L’altra vessant del Putxet, en confluència amb la vessant del Turó de Monterols, formava la
riera de Collserola, que duia les aigües fins al mar al ponent del Mont Tàber.
A ponent de l’eix Numància – Sant Joan Bosco – Major de Sarrià, les rieres de Sants, el torrent
Escuder i el torrent Mariner, van a parar a la riera Blanca, que entrava al mar al SW de
Montjuïc.
ELS LLACS. EL LLAC DE BANYOLES
Bastants més d’un centenar de llacs de muntanya pertanyen també a aquesta xarxa
hidrològica superficial, en les capçaleres de molts del nostres rius. Intentar la seva descripció
detallada ultrapassa l’àmbit d’aquest treball la qual cosa no ens impedeix concentrar el
esforços narratius en el llac més important i significatiu de tot Catalunya: el de Banyoles.
La seva longitud, en el seu eix major, nord – sud, és de 2.150 metres; la seva forma
superficial està constituïda per dos lòbuls de 750 i 620 metres d’amplada connectats per una
franja de 250 metres. La profunditat màxima és de 40 metres i la mitjana de 15. Hi ha llocs,
però, on s’han descobert embuts de sorgència que arriben als 120 metres. La superfície de
l’estany és d’1,18 quilòmetres quadrat i la capacitat de 17 hm 3 .
El cabal d’entrada d’aigües a l’estany es valora en uns 600 l/seg. dels quals la major part
procedeixen dels seus manantials dels fons, i la resta, uns 50 l/seg. ve dels rierols Ordés,
Castellana, Tanyers, Vilar i Montalt. Fan de sobreexidors els regs (de Can Hort, Teixidor,
Figuera d’en Xo, Major i de Guemol) que constitueixen l’origen de la conca alta del Terri,
afluent del Ter. Es dóna així el fet ben original del transvasament dels aqüífers de la conca del
Fluvià a la conca del Ter.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 33

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4.1.1.1.4. Les conques intercomunitàries
LA CONCA DE LA GARONA
Neix a la Vall d’Aran i desguassa a l’Atlàntic per Bordeus travessant el sud-oest de França. La
Garona, prop del seu naixement, està conformada per dos braços: el més llarg i el més
cabalós, anomenat Garona de Ruda, neix als llacs de Saboredo, concretament a l’estany Gelat i
baixa per la vall de Ruda fins a prop de Tredòs. En aquesta zona rep les aportacions d’alguns
torrents que baixen del Pla de Beret i en especial el que passa per Vaqueira que ve d’Uelh deth
Garona i va descendent per una comarca que davalla esglaonadament primer cap a l’oest i
després cap al nord rebent com a afluents més importants, l’Aiguamòg, el Malo, l’Unyola, el
Valarties, el Nere, el Saliente, el Varradòs, el Joèu i el Toran.
LA CONCA DE L’EBRE
L’Ebre
L’Ebre entra a Catalunya per Mequinensa i després de recórrer 140 quilòmetres desguassa al
Mediterrani, havent rebut abans en aquest itinerari les aportacions del Segre i dels seus
afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Cinca (la pràctica totalitat del qual es
troba dins l’Aragó). Més avall rep per l’esquerra el Siurana/Montsant i per la dreta el
Matarranya i l’Algars.
La Depressió de l’Ebre és un ampli territori emmarcat pels Pirineus, el Sistema Ibèric i la
Serralada Catalana. Fa centenars de milions d’anys que aquesta depressió era un massís
muntanyós que es va anar esfondrant fins a quedar inundat per l’aigua de mar. Els rius hi van
deixar grans dipòsits deltaïcs fortament cimentats entre ells, dels quals els exemplars més
significatius són els contraforts dels ports de Beseit i de la Serra de Montsant. Posteriorment,
la Serralada Catalana es trencà i el gran llac es buidà, formant l’actual Conca de l’Ebre.
El delta de l’Ebre, amb uns 320 quilòmetres quadrats de superfície, és un dels més importants
del Mediterrani. El 90% dels terrenys es dedica al conreu mentre que la resta són llacunes,
maresmes i espais naturals lliures que constitueixen la principal reserva ecològica de Catalunya
i una de les més importants de la Mediterrània. Per salvaguardar-la es creà, l’any 1983, el Parc
Natural del Delta de l’Ebre de 7.736 hectàrees.
L’Ebre, que és un dels pocs cursos navegables de la Península Ibèrica i l’únic de Catalunya,
travessa la part més àrida de la Comunitat.
El Segre
El Segre el amb els seus 261 quilòmetres de longitud és el riu més llarg de Catalunya, però
curiosament neix i mor fora del Principat. Apareix a la Cerdanya francesa amb el Puigmal a
l’esquerra que l’obliga a dirigir les seves primeres passes cap al nord fins que troba un terreny
més pla, inclinat cap a ponent, i ho aprofita per a canviar de rumb i atansar-se a Puigcerdà.
El Segre, després de rebre el Reür, el Querol o Aravó, el riu d’Alp i el Duran, deixa
definitivament la Cerdanya pel llarg estret de Baridà, que s’obre en la gran falla que ve des del
Rosselló i, seguint-la, envaeix la Ribera de la Seu, punt a partir del qual el riu ha tallat les
successives serralades que ha trobat pel camí i ha obert el coll de Tresponts, en creuar la serra
d’Ares i el Montsec de Tost. Després d’haver rebut les aportacions de la Valira andorrana,
torna a encaixar-se durant una dotzena de quilòmetres fins a omplir l’embassament d’Oliana
amb el seu cabal i també amb els dels seus afluents Cabó, Tost i Lavansa.
A partir d’aquí, el Segre s’endinsa a la comarca de la Noguera rebent els cabals de les riberes
Salada i Madrona i dels rius Llobregós i Sió, tots pel marge esquerre, i del Rialb pel marge
dret on hi ha l’embassament del mateix nom. Més avall se li uneixen la Noguera Pallaresa i
la Noguera Ribagorçana pel marge dret.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 34

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Després de passar per Lleida i d’ajuntar-se amb el Cinca, el Segre lliura les seves aigües a
l’Ebre a la Granja de l’Escarp.
Embassaments del Segre
Fins fa pocs anys aquest riu només comptava amb un embassament, el d’Oliana. La gran
avinguda de 1982, va palesar la insuficiència de regulació existent en aquesta conca. Les
severes afeccions aigua avall d’Oliana van suposar la pràctica desaparició dels marges del riu
Segre a Ponts, que van tenir que ser “reconstruïts” així com a la resta de la conca del Segre:
Peramola, Balaguer, Lleida, Aitona, Serós i La Granja de l’Escarp. A la gran magnitud i
virulència de l’avinguda es va sumar l’escassa capacitat de regulació de l’embassament
d’Oliana, un dels més afectats per la sedimentació de tot Catalunya, fet que redueix en gran
mesura la seva capacitat de laminació.
Actualment ja estan finalitzades les obres del gran embassament d’aquesta conca, situat aigua
avall de l’anterior, l’embassament de Rialb.
La Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa neix a la Vall d’Aran a la font d’Era Noguereta (2.000 m) prop del Pla de
Beret. A partir d’aquí, la robusta orografia pirinenca el fa descriure una gran corba, primer cap
al nord i després cap a l’est i sud tot vorejant el Parc Nacional d’Aigüestortes per la banda est.
Rep, entre d’altres, La Noguera de Cardós i de la Vall Farrera i el de Santa Magdalena i
després de travessar l’impressionant congost de Collegats i de rebre el Flamisell, va a parar a
l’embassament de Talarn o de Sant Antoni situat entre la Pobla de Segur i Tremp.
Al mateix centre de la conca es troba Tremp, capital del Pallars Jussà i el nucli més important
de tota aquesta regió. Immediatament després d’aquesta vila s’inicia la cua del pantà de
Terradets que el riu deixa enrera, així com també el congost del mateix nom, per travessar la
serra del Montsec fins al pantà de Camarasa que, de tan llarg que és, arriba des del propi
congost de Terradets fins la confluència de la Pallaresa amb el Segre.
Tots els embassaments d’aquesta conca són de titularitat privada i estan destinats a la
producció d’energia elèctrica des de fa gairebé un segle.
La Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana és durant una bona part del seu recorregut el límit territorial entre
Catalunya i l’Aragó. Rep una sèrie d’afluents de muntanya tant bells com el Salenques, que
incndeix al Pantà de Senet, el Llauset, la Valira de Castanesa i la Noguera de Tor (amb el
riu Sant Martí, procedent de la vall de Boí). Més avall es troba l’embassament d’Escales
que té el tancament en el congost de Sopeira; a partir d’aquesta població, la vall comença a
obrir-se.
Més avall assistim a un dels trams més espectaculars i salvatges de la Noguera Ribagorçana
quan lluita amb el Montsec a través del congost de Mont-rebei obrint-se pas entre la poderosa
orografia que deixa a la dreta el Montsec d’Estall i a l’esquerra el Montsec d’Ares.
La Ribagorçana ha estat progressivament domesticada per la mà de l’home, amb la construcció
dels embassaments d’Escales, Canelles i Santa Anna. Els dos primeres tenen importants
aprofitaments hidroelèctrics i l’últim, a més de ser utilitzat per a la producció d’energia
elèctrica, serveix de capçalera a obres històricament tant importants com els regs de
Pinyana i el canal d’Aragó i Catalunya.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 35

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.1.4.3. Divisió de Conques per a la determinació dels plans de sector de
l’Inuncat.
Davant una situació d’emergència hidrològica, cal posar en coneixement dels municipis
afectats per un eventual desbordament de la llera ordinària aquest risc. També caldrà
comunicar les previsions a curt termini o mitjà termini per a que aquests puguin activar les
actuacions destinades a minvar els efectes de les inundacions i protegir a la població amb les
mesures més adients.
Amb la intenció d’agilitzar la tramesa de dades així com l’organització dels diferents grups que
hi participarien s’han dividit en diferents trams els cursos fluvial per a crear grups de municipis
amb característiques comunes davant un episodi d’inundacions per desbordament de lleres.
El criteri que s’ha fixat per a elaborar aquesta agrupació de municipis ha estat l’afecció per la
propagació d’una crescuda. S’han dividit els trams dels cursos principals de manera que els
seus extrems estan limitats per elements que poden induir un canvi significatiu en els cabals
transportats. Aquests canvis poden estar provocats per la incorporació d’afluents d’una certa
entitat o la presència de preses amb prou capacitat per a generar un efecte regulador.
El coneixement del comportament d’algunes conques ha motivat l’agrupació o la segregació de
conques, violentant en algunes ocasions el principi esmentat. Així, les conques de capçalera
dels embassament han estat incloses en un únic grup, dintre del curs principal al qual
pertanyen, tot i estar formades per rius clarament diferenciats, atès que els episodis que
generen problemes en aquestes zones acostumen a ser força generalitzats i a afectar a tota la
capçalera.
Tanmateix les rieres litorals amb proximitat geogràfica no han estat diferenciades atesa la
impossibilitat de predir si una tempesta alimentarà la capçalera d’una o una altra riera.
En l’Annex 8.6.2 es presenta l’agrupació de municipis en funció del seu risc hidrològic resultant
de l’aplicació dels criteris abans esmentats:
A partir de l’agrupació realitzada es decidiran els plans de sectors que s’han de realitzar.
2.2. ANÀLISI DEL PERILL
2.2.1. Introducció
Com ja s’ha comentat al principi, l’anàlisi del perill te per objectiu caracteritzar els fenòmens
de les inundacions que poden produir danys. Aquesta caracterització implica conèixer:
− La seva distribució espacial amb la seva intensitat o magnitud i la seva freqüència, es a dir,
conèixer l’abast, els valors de cabals, alçades, velocitats etc. i la freqüència amb que es
presenten.
− Els efectes dòmino que poden provocar esllavissades o altres fenòmens geològics associats,
afectació a embassaments, afectació a instal·lacions potencialment perilloses, etc
− Els punts d’actuació prioritària.
A efectes d'aquest pla es consideren les següents tipologies d’inundacions:
− Inundacions per precipitacions "in situ", o sigui estancament d’aigua especialment en zones
urbanes.
− Inundacions per avingudes o desbordament de les lleres dels rius, rieres, llacs, mar i
aiguamolls, provocades o potenciades per precipitacions, desgel o fusió de neu, obstrucció
de lleres o acció de marees i vents.
− Inundacions per trencament o per operació incorrecta d'embassaments o presses.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 36

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els estudis de perillositat, actualment incorporats al pla, es centren especialment en la
tipologia de les inundacions per avingudes o desbordament. S’han fet algunes consideracions
sobre les precipitacions “in situ” en zones urbanes i els estudis de perillositat per trencament o
per operacions incorrectes de preses s’aniran incorporant a l’anàlisi de risc del pla a mesura
que es vagin elaborant. En aquests moments ja estan elaborats i homologats els plans de
preses de Rialb, la Palma d’Ebre i Sant Ponç.
2.2.2. Metodologia de l’estudi de perillositat
L’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) ha seguit per a l’elaboració de l’estudi de perillositat 8
línies clarament diferenciades:
1) Delimitació de zones potencialment inundables mitjançant l’anàlisi geomorfològica, és a dir
la interpretació del relleu.
2) Delimitació de les zones inundables amb períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, és a dir,
aquelles zones que en la situació actual poden inundar-se amb les freqüències esmentades.
Anàlisi hidrològica-hidràulica.
3) Identificació de punts d’actuació prioritària, en relació a activitats humanes.
4) Determinació de la velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de conques.
5) Determinació de la “perillositat intrínseca” de les conques.
6) Relació entre els cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions d’aforament SAIH 4 .
7) Delimitació de zones inundables per avaries o trencament de preses.
8) Estudi d’inundacions en zones urbanes. Es concreta en el “Pla Director d’Aigües Pluvials a
l’Àmbit de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus”. En aquest
estudi hi ha una caracterització del perill per 33 municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona. L’estudi ha estat realitzat conjuntament entre l’Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i l’ACA.
A aquests punts cal afegir-li l’estudi parcial de fenòmens geològic associats aportat per
l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
2.2.2.1. Anàlisi geomorfològica i fenomens geològic associats.
L’anàlisi geomorfològica, és l’anàlisi del relleu i de la seva historia. Ens permet “llegir” com si
fos el llibre de registre de la Història els events i l’evolució, tant a escala de temps geològic
com històric dels processos que han afectat la superfície terrestre (modelacions del relleu,
sedimentacions, inundacions, etc...).
Bàsicament, amb la cartografia de las terrasses fluvials, plana d’inundació del rius, cons de
dejecció, formacions deltàiques i planes costaneres, s’ha pogut delimitar l’extensió de la zona
potencial inundable.
L’estudi geomorfològic és fa amb una interpretació bàsicament visual del “relleu” i es
desenvolupa a partir d’estudis anteriors, fotografies aèries i visites a camp, que donen una
idea clara del territori adjacent al sistema fluvial actual que ha patit inundacions en diferents
èpoques.
Aquests estudis permeten abastar fàcilment grans extensions territorials, identificar problemes
d’inundació que el mètode de simulació hidràulica no pot detectar (identifica i estima altres
4 Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 37

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
problemes de moviments de vessant: cons de dejecció, tarteres, esllavisaments, etc), i a
l’hora, serveix de marc per a la interpretació de les simulacions.
Les seves principals mancances són que la seva informació, però, no aporta, en general,
l’aspecte freqüencial, encara que la zona delimitada com a potencialment inundable es pot
assimilar a períodes de retorn molt elevats; i tampoc aporta informació concreta sobre
velocitats, alçades, etc.
L’estudi geomorfològic final i els fenomens geològics associats han estat elaborats per l’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Mapa 2.8. Representació de la xarxa hidrogràfica principal de Catalunya i les
seves conques hidrogràfiques.
Dins de l’anàlisi del risc, s’ha treballat amb tota la informació disponible que prové de diferents
fonts documentals i/o projectes. Aquest fet ha comportat que, localment es produeixin
solapaments d’informacions amb diferents graus de resolucions degut a les seves respectives
escales cartogràfiques, així s’ha seleccionat la informació de major resolució i menor escala per
a efectuar una anàlisi més acurada de les dades en cada cas.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 38

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.9. Representació per conques hidrogràfiques principals de la
informació existent de les zones potencialment inundables segons criteris
geomorfològics.
Mapa 2.10. Representació per conques hidrogràfiques principals de la
informació existent de model hidràulic.
L’objectiu d’aquest treball fonamental és fer una homogenïtzació i síntesi de les dades
disponibles per a poder disposar d’una cartografia d’àrees potencialment inundables segons
criteris geomorfològics per aquells cursos on no es disposi d’informació hidràulica i fer una
primera aproximació dels possibles riscos dels municipis catalans.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 39

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4.1.1.1.5. Objectius
L’objectiu principal és disposar d’un conjunt de dades integrades en tecnologies de sistemes
d’informació geogràfica (en endavant SIG), que permetran fer les corresponents estimacions
del risc en el camp de la protecció civil.
Per assolir aquest objectiu ha estat necessari desenvolupar diferents línies de treball:
- Integració i homogeneïtzació de la cartografia existent de zones inundables segons
criteris geomorfològics.
- Revisió de la delimitació i codificació dels cons de dejecció, per a realitzar un primer
inventari dels cons de dejecció.
- Incorporar aquelles informacions disponibles de les zones del territori en les que les
vessants presentin una probabilitat alta de produir i/o reactivar moviments en massa en
cas d’avingudes excepcionals, on els episodis d’avingudes excepcionals poden produir
un increment areal de les zones amb probabilitat de fenòmens gravitatoris.
4.1.1.1.6. Metodologia de l’estudi de perillositat
INFORMACIÓ DE BASE
La informació de base prové de diferents estudis desenvolupats per l’ACA que es descriuen a
continuació, així com les bases topogràfiques, altimètriques, geològiques i de risc geològic de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya (en endavant ICC). Les bases disponibles de les zones
potencialment indundables de l’ACA s’agrupen en dos àmbits geogràfics i escales diferents:
i. Geomorfologia de detall (escala de digitalització E 1:5.000 de l’ICC v1.994) que
corresponen als següents àmbits geogràfics:
• Àrea Metropolitana de Barcelona
• Noguera Pallaressa
• Noguera Ribagorçana
• Segre baix
• Franja litoral catalana
• Garona
• Zones colindants als càmpings de la província de Lleida i Girona
2. CONEIXEMENT DEL RISC 40

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.11. Representació per conques hidrogràfiques principals de la
informació de detall existent de zones potencialment inundables segons
criteris geomorfològics.
ii. Geomorfologia per a delimitació de zones inundables per a l’elaboració de l’Inuncat
(escala de digitalització E 1:50.000 sobre ràster format geotiff de l’ICC).
• Conques internes
• Conques intercomunitàries
Mapa 2.12. Representació per conques hidrogràfiques principals de la
informació existent de zones potencialment inundables segons criteris
geomorfològics.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 41

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
La bases SIG de l’ICC disponibles per a l’anàlisi del tancament i codificació dels cons de
dejecció han estat les següents:
- Base altimètrica de Catalunya (en endavant BDA15). S’ha fet la integració de les dues
versions disponibles del model digital d’elevacions a partir d’una malla regular generada a
partir de la triangulació del mapa topogràfic 1:5.000. La precisió altimètrica arriba els 1.5
m a la versió 1 i a 1 m a la versió 2, Cal mencionar que l’error sistemàtic acumulat en llocs
puntuals del solapament pot arribar a una diferència altimètrica de fins a 4 m. Aquestes
dades s’han utilitzat per a la delimitació dels intervals de pendents i per a l’obtenció dels
calats per avingudes extraodinàries (s’han assimilat a un període de retorn de 500 anys).
Mapa 2.13. Representació de la base altimètrica vs1 i vs2.
- Xarxa hidrogràfica i conques hidrogràfiques de Catalunya E1:50.000. Per a la codificació
dels cons de dejecció s’ha utilitzat la xarxa codificada dels rius de Catalunya i per a la
delimitació dels vessants amb possibles afeccions gravitatòries per soscavament del talus
s’ha incorporat el model de conques versió 2.
Mapa 2.14. Detall de la xarxa hidrogràfica i conques hidrogràfiques (Pallars
Jussà).
2. CONEIXEMENT DEL RISC 42

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
- Base de dades Geològica Escala 1:50.000 (BG50M). La delimitació dels cons de dejecció
també ha fet ús de la base digital geològica.
Mapa 2.15. Base de dades geològiques 1:50.000 (Mapa d’estat, juny
2005).
D’altra banda, pel que fa a l’estudi de moviments de massa, les principals fonts documentals
han estat el Mapa geològic digital a escala 1:50.000 (conveni IGME, DMA i l’ICC), Mapa
geológico de España a Escala 1:50.000 (IGME), Mapa geològic de Catalunya Escala 1:25.000
(ICC), Mapa geològic de Catalunya Escala 1:250.000 (ICC), Mapa de riscos geològics de zones
d’alta muntanya inferiors a 2.000 m Escala 1:50.000 (DPTOP), Mapa Comarcal de Prevenció de
riscs geològics i Informes tècnics, articles i publicacions (ICGC i ICC).
ANÀLISI GEOMORFOLÒGICA
Per a la realització de l’anàlisi geomorfològica ha estat necessari fer la integració i
homogeneïtzació de la cartografia de zones inundables. Així, a partir de la delimitació de les
zones inundables segons criteris geomorfològics E1:50.000 s’ha incorporat aquella informació
E1:5.000 disponible, fent el necessari procés de depuració, d’eliminació i l'homogeneïtzació de
la informació.
Mapa 2.16. Exemple del solapament de la informació geomorfològica de
diferents escales.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 43

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Un cop realitzat aquest procés ha calgut realitzar-ne un altre similar amb la informació
geomorfològica que es solapava amb la provinent de model hidràulic.
Mapa 2.17. Exemple del solapament de la informació geomorfològica amb
la provinent de model hidràulic.
El resultat d’aquest procés és l’estructuració i unificació de totes les dades en una única
cobertura. Així, per a aquells cursos fluvials on no es disposa d’informació hidràulica aquestes
dades permeten definir els llindars màxims històrics coneguts i finalment, fer l’anàlisi de risc
potencial a partir dels calats d’inundació. Per obtindre aquests, ha estat necessari realitzar el
següent procés SIG que es descriu a continuació:
o Al contorn que delimita les zones potencialment inundables segons criteris
geomorfològics, s’ha fet un procés de densificació del número de nodes. El resultat és
que a més dels existents s’han afegit com a mínim un node cada 10 m.
o
o
o
o
Es transforma la cobertura d’arcs/polígons en una de punts; aquesta es combina amb el
BDA15 per assignar la cota altimètrica que li correspon a la intersecció de cada punt i
es genera un TIN a partir de la cobertura de punts amb l’atribut de cota altimètrica, i
aquest es converteix a un grid de 15*15.
A partir d'aquest (corresponent teòricament a la cota absoluta de la làmina d'aigua) es
fa una operació espaial, restant-li la BDA15, obtenint-se per a tot Catalunya els calats
teòrics d’inundació.
Al grid resultant, se li aplica una màscara generada a partir de la cobertura original de
zones potencialment inundables, per eliminar aquelles zones on no hi ha inundacions.
Finalment, es fa un procés de reclassificació d’aquelles zones amb valors negatius per
un valor de calat inferior a 30 cm.
Mapa 2.18. Representació de les zones inundables segons criteris
geomorfològics, segons el model hidràulic, xarxa de rius i cons de dejecció
delimitats sobre el model d’ombra.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 44

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Estudi dels fenòmens geològics associats
Dins de l’estudi dels fenòmens geològics associats s’incorporen els cons de dejecció i les
vessants amb probabilitat d’ocurrència de possibles fenòmens gravitatoris catalitzats per l’acció
d’avingudes extraordinàries.
Delimitació i inventari de cons de dejecció
A les comarques de muntanya, i especialment als Pirineus, és freqüent trobar formacions
geomorfològiques identificables com a cons de dejecció. En alguns casos l’activitat pot ser molt
violenta, amb fenòmens d’inundació, erosió i deposicions, a la llera del barranc i a la superfície
del con, derivats de l’existència d’un flux amb forta concentració de sòlids i moviments de
blocs de roca de grans dimensions. Els efectes poden ser l’arrossegament de persones i
vehicles que s’interposin al flux i, fins i tot, la destrucció de les infrastructures, edificacions i
altres construccions.
Les condicions que afavoreixen l’escapament del flux al con de dejecció són la ruptura del
pendent a l’àpex del con, que pot baixar de 15-30 % en el barranc a 5-10 % en el con,
afavorint la deposició dels materials sòlids.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 45

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Il·lustració 2.1. Vista obliqua de la localitat de la
Guingueta d’Àneu.
Il·lustració 2.2. Vista en planta poc desprès dels efectes dels
aiguats de l’any 1.982 (fotografia petita) i estat posterior.
La delimitació dels cons de dejecció ha permès realitzar un primer inventari de cons de
dejecció i establir un protocol de codificació dels mateixos en base a la xarxa hidrogràfica de
l’ICC. La metodologia emprada en el treball compren la delimitació i codificació dels cons de
dejecció a partir d’un procés d’homogeneïtzació i generació topològica de les bases disponibles,
que ha seguit el següent esquema de treball.
• Identificació i aïllament d’aquells elements inventariats com a cons a les cobertures
originals (E1:50.000 i E1:5.000).
• Anàlisi d’altres element inventariats que tot i no estar etiquetats amb l’atribut de con de
dejecció són susceptibles d’ésser inclosos per les seves característiques morfomètriques.
• Redelimitació d’aquests elements, fent-se:
- Una primera aproximació al que correspondria la posició de l’àpex, segmentant
l’element i reclassificant la part superior que alimenta el con com a zona
potencialment inundable.
- Redefinint-se els cons coalescents o aquells que estaven superposats com a entitats
independents.
• Finalment, s’ha fet un petit anàlisi tenint en compte el pendent (BDA15), la base
geològica disponible (BG50M) i/o l’ortofotomapa (E 1:5.000) per al tancament del polígon
del con. Aquest procés en tots aquells elements identificats s’ha enregistrat en la base de
dades amb un camp anomenat “Criteri” amb el valor “si” (109 casos).
Els criteris per a la codificació dels cons de dejecció ha estat el següent:
1. S’utilitza com a codi identificatiu el camp “CODI” de la cobertura de xarxa de rius de
l’ICC a E 1:50.000.
2. L’identificador del con correspon al camp “CODI”, que s’assigna a partir del curs
principal que travessa la superfície del con amb una major longitud.
3. Si no hi ha cap curs que travessa el con, es segueix un criteri de proximitat (menor
distància), afegint al camp “CODI”, la lletra “M” seguit de un numèric en funció de la
seva distància (éssent p.e. 1, una distància menor que 3).
2. CONEIXEMENT DEL RISC 46

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
La variabilitat de situacions de cons de dejecció pot ser d’una elevada complexitat, i es poden
identificar diverses situacions:
- Hi ha dos cons al llarg d’un mateix curs (p.e. en els llacs d’alta muntanya amb
embassaments).
- Pot haver dos o més cons coalescents al mateix curs tributari.
- Pot haver dos o més cons coalescents amb lòbuls diferenciats o no diferenciats que
pertanyen a dos o més cursos tributaris.
Mapa 2.19. Detall de la cartografia de cons de dejecció i zones inundables
abans de la recodificació.
Aquest treball ha suposat la reestructuració del tancament d’un 40% dels polígons dels 640
cons de Catalunya a Escala 1:5.000.
Delimitació de les àrees amb probabilitat d’ocurrència dels moviments en massa
La climatologia que afecta Catalunya, amb aiguats sobtats i de gran intensitat en qualsevol
punt del país, a més de provocar inundacions, provoca sovint el desencadenament de
moviments de massa potencialment destructius. Com a punt de partida, la delimitació dels
vessants amb desenvolupament de moviments de massa s’ha fet seguint els criteris del mapa
comarcal de prevenció de riscs geològics (en endavant MCRG).
La metodologia emprada en la delimitació de les àrees amb probabilitat d’ocurrència dels
moviments en massa ha tingut el següent esquema de treball:
• recopilació, tractament i anàlisi de la informació documental,
• BDA15,
• anàlisi fotointerpretativa (1.956, 1.974, 1.988, 1.993 i 1.997, escales estudiades
entre 1:18.000 i 1:33.000),
• treball de camp,
• elaboració de mapes i,
• realització de bases digitals integrables.
Amb totes aquestes dades s’ha fet de manera sistemàtica l’homogeneïtzació i estructuració
delMCRG Escala 1:50.000 encarregat per la Secretaria de Planificació Territorial DPTOP al ICGC
(2.002-2.004).
2. CONEIXEMENT DEL RISC 47

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Amb quatre fases desenvolupades fins l’any 2005 s’ha cobert l’estudi d’àrees de probabilitat de
moviments de massa per a 13 comarques com a una eina fonamental del planejament
urbanístic.
Mapa 2.20. Representació de les comarques cobertes pel mapa de
prevenció de riscs geològics. L’estudi de les allaus i l’acceleració sísmica
bàsica cobreix tot Catalunya.
Dintre del mapa de moviments de massa es contemplen els següents processos:
• Despreniments: Corresponen a la caiguda de blocs de roca o de sòl amb una
component principal vertical o quasi vertical.
• Bolcades: Són moviments de rotació cap a fora d’un bloc, que produeix una girada al
voltant d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable.
• Lliscaments translacionals: Són moviments descendents d’una roca o un sòl al llarg
d’una o dues superfícies planes o poc ondulades. Normalment aquestes superfícies
estan inclinades seguint el pendent.
• Lliscaments rotacionals: Són moviments descendents amb un desplaçament d’un gir
al llarg d’una o diverses superfícies corbades, on té lloc un mecanisme de cisalla. Al peu
d’aquests moviments solen desenvolupar-se fluxos.
• Fluxos: Són moviments descendents desorganitzats de sòl i/o de fragments de roca,
que es comporten com un fluid en règim laminar de comportament plàstic i viscós que
es produeixen quan degut a l’elevat contingut d’aigua del sòl, l’angle del vessant supera
l’angle crític d’estabilitat.
La inestabilitat en un vessant és conseqüència de la confluència d’un conjunt de factors
(interns i externs), que indueixen al trencament de l’equilibri existent entre les forces que
actuen sobre una massa de terreny.
‣ Els factors interns estan relacionats amb les propietats del material i la seva
resistència (litologia, gruix, discontinuïtats, etc.), la morfologia del vessant
(pendent, disposició, orientació, etc.) i les condicions ambientals com els canvis
estacionals o la vegetació.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 48

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
‣ Els factors externs com l’aigua i les activitats antròpiques, actuen sobre el
terreny i poden modificar les seves condicions donant lloc al desenvolupament
de moviments. Els terratrèmols forts, com a factor desencadenant, també poden
provocar grans moviments de massa.
Tenint en compte les característiques litològiques i el pendent, juntament amb la tipologia dels
processos considerats, els conjunts litològics diferenciats s’han agrupat de la següent manera:
A. Roques massives. Unitats constituïdes per roques força massives (granits, calcàries,
conglomerats, gresos, etc.) que pel seu gruix i la seva forta cimentació poden donar lloc a
relleus de forts desnivells. La presència de discontinuïtats pot afavorir la individualització de
blocs. S’ha considerat que aquestes unitats poden ser susceptibles de donar lloc a
despreniments o bolcades en vessants amb pendents superiors a 45º.
B. Roques massives amb intercalacions lutítiques i/o gresoses. Unitats constituïdes per
nivells de roques força massives (granits, calcàries, conglomerats, gresos, etc.) amb
intercalacions de litologies menys competents (margues calcàries, gresos, lutites, etc.) de
gruixos variables, que poden donar lloc a relleus força verticals. La presència d’aquestes
intercalacions i de discontinuïtats pot afavorir la individualització de blocs. S’ha considerat
que aquestes unitats poden ser susceptibles de donar lloc a despreniments o bolcades en
vessants amb pendents superiors a 35º.
C. Alternances litològiques. Unitats constituïdes per diverses litologies, que intercalen
nivells o trams cimentats o més compactes, amb trams menys compactes (calcàries i/o
gresos alternants amb margues i/o lutites). Als trams més compactes es poden
desenvolupar despreniments o bolcades per individualització de blocs o per descalçament,
o bé lliscaments translacionals. S’ha considerat que són susceptibles d’inestabilitat amb
pendents superiors a 30º.
D. Graves i sorres cohesives. Dipòsits de terrassa i de ventalls al·luvials quaternaris i alguns
dipòsits miocènics constituïts per graves, sorres i/o lutites, poc o gens cimentades però que
presenten un grau de cohesió important. Tot i que poden donar lloc a escarpaments
importants, també poden desenvolupar despreniments o bolcades per descalçament
(soscavació) o per expansió o descompressió. S’ha considerat que són susceptibles
d’inestabilitat amb pendents superiors a 30º.
E. Tarteres. Dipòsits poc o gens cohesius constituïts per blocs angulosos que poden presentar
inestabilitats a partir de 30º.
F. Alternances litològiques amb predomini argilós. Unitats constituïdes per diverses
litologies amb predomini de litologies lutítiques (argiles, llims, margues, etc.), que
intercalen nivells o trams més o menys massius (calcàries, gresos, conglomerats, etc.). Als
trams més massius es poden desenvolupar despreniments o bolcades per descalçament i
individualització de blocs. Als trams més lutítics poden arribar a desenvolupar-se
lliscaments rotacionals. S’ha considerat que són susceptibles d’inestabilitat amb pendents
superiors a 20º.
G. Graves i sorres poc cohesives. Dipòsits de graves i sorres no cimentades, amb matriu
lutítica i que presenten un grau baix de cohesió. Són sediments de terrassa i de ventalls
al·luvials quaternaris i alguns dipòsits miocens. Es poden desenvolupar despreniments o
bolcades per descalçament (soscavació) o per expansió o descompressió, o bé per
lliscaments rotacionals en els trams més lutítics. S’ha considerat que són susceptibles
d’inestabilitat amb pendents superiors a 20º.
H. Dipòsits lutítics. Dipòsits formats per argiles i/o llims, que poden presentar escasses
intercalacions de litologies més competents. En aquest apartat s’inclouen les “margues” des
de una perspectiva geotècnica. S’ha considerat que els dipòsits argilosos són susceptibles
d’inestabilitat de tipus lliscaments rotacionals o fluxos amb pendents superiors a 10º.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 49

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
En la realització del mapa també s’ha tingut en compte els rebliments antròpics i escombreres
disponibles a Escala 1:50.000. En general, aquests dipòsits estan constituïts per materials
heteromètrics, poc o gens compactats i són altament permeables i per tant, especialment
susceptibles de patir inestabilitzacions després d’episodis de pluges moderades i intenses.
Donat que la definició d’un epígraf geològic pot incloure fins a cinc classes litològiques
diferents, amb comportaments geomecànics ben diferenciats i per tant amb diferents
susceptibilitats, a l’hora d’avaluar la susceptibilitat d’una unitat, s’ha considerat la de la litologia
més desfavorable, encara que aquesta no sigui la litologia predominant.
En aquesta elaboració de bases de moviments del terreny s’ha considerat bàsicament els
paràmetres de litologia, pendent i antecedents d’indicis coneguts. Així, el concepte de
perillositat cal entendre’l d’una manera areal i com una probabilitat de perillositat condicionada
a l’escala de treball.
La perillositat esta condicionada per la magnitud i la freqüència dels fenòmens com a:
• La magnitud d’un fenomen és la capacitat de destrucció d’aquest, està directament
relacionada amb la massa del material mobilitzat i la velocitat amb la qual es desplaça.
Normalment, es calcula a partir d’observacions i criteris de camp. En aquest cas, quan
no s’ha disposat d’informació bibliogràfica s’ha estimat en base a les dimensions dels
moviments inventariats.
• La freqüència determina el grau d’activitat d’un fenomen. Normalment es calcula en
base a indicadors d’activitat observats al camp i a referències històriques. En aquest
cas, quan no s’ha disposat d’informació bibliogràfica s’ha estimat en base a l’existència i
abundància dels moviments inventariats.
Així, aquelles unitats geològiques o determinats afloraments d’una unitat geològica, en les
quals s’ha identificat nombrosos processos d’inestabilitat (mitjana o alta freqüència) o bé
aquests tenen unes dimensions importants (mitjana o alta magnitud), s’ha considerat que
presenten un major grau de perillositat. A partir d’aquests paràmetres, s’ha diferenciat tres
nivells en la perillositat, tal com es reflexa a la Taula 2.1 i la Taula 2.2.
Litologia Tipologia Moviment >45º 35º-45º 30º-35º 20º-30º 10º-20º 6º-10º

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
També cal remarcar que el mètode d’anàlisi utilitzat no discrimina els talussos antròpics dels
vessants naturals i no té en compte l’existència de mesures d’estabilització o de protecció que
puguin existir en aquests talussos amb l’objectiu de reduir el risc.
Mapa 2.21. Comarques disponibles pels moviments de massa
en el planejament urbanístic (MCRG, 2.004).
Per tal d’avançar en la consideració del risc geològic associat a les inundacions s’ha realitzat
l’encreuament de la informació bàsica del MCRG amb les zones inundables delimitades per les
respectives àrees font de les seves conques hidrogràfiques. Cal tenir en compte que la base
MCRG es va concebre com a una eina per a la planificació territorial diferenciant el territori en
dues àrees probables de moviments del terreny en vessants per efecte de la gravetat, fent la
recomanació de l'estudi preceptiu o no del risc en el planejament urbanístic. D’aquesta manera
els moviments de massa no ha estat identificats i delimitats individualment en aquest projecte.
El resultat de partida de l’anàlisi de la perillositat del MCRG va ser la caracterització del territori
en dues classes d’àrees de probabilitat de moviments de massa en el planejament urbanístic:
classe A, zones susceptibles de ser inestables i classe B, zones, a priori, estables.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 51

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.22. Fragment del Mapa de moviments de massa de la comarca del
Bages (MCRG). Sobre el model altimètric es representen les zones amb
probabilitat alta i mitja d’ocurrència de moviments de massa (classe A,
color groc).
Cal destacar que en valls amb desenvolupament de terrenys al·luvials i coluvials, la soscavació
en la base dels talussos inconsistents de terrasses quaternàries produïda per les avingudes,
poden donar lloc a un major nombre d’inestabilitats als vessants (p.e. Riu Cardener en les
rodalies de Súria, a la comarca del Bages).
Mapa 2.23. Detall de la base de dades geològica Escala 1:50.000 de la
comarca del Bages amb representació de les zones inundables i les
vessants afectades per possibles fenòmens de soscavació.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 52

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
La incorporació de les conques hidrogràfiques de la xarxa hidrogràfica de l’ICC, que és el
resultat d’un model hidràulic de fluxos i divisòries d’aigua, ens permet delimitar la propagació
vessant amunt dels fenòmens gravitatoris fins la seva propera divisòria d’aigües a les àrees
font. Les dades d’origen del model connectat són la BDA15 i la xarxa hidrogràfica de la base
BC50M. Aquesta aproximació estableix el llindar màxim de propagació de la inestabilitat
vessant amunt i suposa un increment en el factor de seguretat.
D’aquesta manera obtenim una nova caracterització del territori objecte d’estudi en quatre
classes:
• B, zones de risc geològic mitjà i alt on és preceptiu els estudis de detall en el
planejament urbanístic;
• A, zones de risc baix on no són preceptius els estudis de detall;
• I, zones de classe A on pot produir-se la propogació i/o reactivació vessant amunt per
soscavació a la base del talús i,
• X, zones de classe A que es troben dins de l’àrea inundable.
Finalment, aquests vessants que inclouen possibles soscavacions han estat delimitats per
l’extensió de la conca hidrogràfica fins a la seva propera divisòria d’aigües.
Mapa 2.24. Detall de la comarca del Bages amb representació de les zones
inundables i les vessants afectades per possibles fenòmens de soscavació.
Així totes aquestes noves àrees obtingudes incorporen totes les dades de la xarxa ICC.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 53

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.25. Exemple de detall de la cartografia obtinguda a les rodalies de Súria (comarca del
Bages). Es representa sobre el model digital d’elevacions (esquerra) i sobre l’ortofotomapa
1:5.000 (dreta) amb la delimitació de les conques hidrogràfiques.
Classe ACP AEM ANO BAG BCP BEM BER BPN CBB OSO PRI SOL TAR
%
A 10,756 7,927 7,503 16,733 11,852 46,636 34,218 5,034 7,710 11,656 22,571 12,455 2,066
B 88,570 91,530 91,397 79,393 87,896 50,387 64,601 94,641 91,026 87,766 74,046 86,383 97,770
I 0,610 0,501 1,013 3,599 0,232 2,497 1,064 0,309 1,176 0,485 3,225 1,053 0,153
X 0,064 0,042 0,087 0,275 0,020 0,480 0,117 0,016 0,089 0,092 0,158 0,109 0,011
Taula 2.2. Distribució de percentatges d’àrees classe A, B, I i X per a les tretze comarques disponibles del
MCRG sense discriminar simetria a les conques.
De les dades obtingudes a partir de les tretze comarques estudiades s’observa que les dues
comarques amb major probabilitat d’ocurrència d’esllavissades o despreniments en cas de
soscavació per avingudes extraordinàries corresponen a la comarca del Bages (0.2% àrea
afectada) i el Baix Empordà (0.4% àrea afectada).
4.1.1.1.7. Resultats i conclusions
Com resultats d’aquest conjunt de treballs s’ha obtingut tot una sèrie de cobertures SIG que
permeten l’anàlisi del risc des de diferents vessants. Cal tenir en compte que aquests resultats
s’han de considerar com una primera aproximació a la realitat, d’acord als objectius i escala de
treball de l’Inuncat, i que per tant, en la majoria de casos sols es podran emprar com a
informació de partença per a la realització dels estudis de detall necessaris.
DELIMITACIÓ DE LES ZONES INUNDABLES
L’homogeneïtzació, síntesi i delimitació de les zones inundables provinents de diferents fonts
documentals cartogràfiques (E1:50.000 i E1:5.000), ha permès l’obtenció d’un nivell de
referència base de calats que, permet ser aplicat als càlculs de vulnerabilitat amb les possibles
estimacions de danys als bens i infrastructures afectades per inundacions.
Els calats obtinguts s’han extret a partir de la base de dades altimètrica de Catalunya (versió 1
i versió 2) amb pas de malla de 15 m, que comporta les següents limitacions:
• puntualment poden sorgir dades incongruents fruit de les discrepàncies entre ambdues
versions, ja que no s’ha fet la homogeneïtzació dels dos models digitals d’elevacions de
Catalunya
• la precisió del model altimètric és 1 m (en el cas més favorable) i per tant, els resultats
obtinguts tenen associat com a màxim la mateixa precisió.
A més cal tenir en compte que com s’han emprat cartografies de diferent precisió, la
congruència dels resultats obtinguts queda limitada a l’escala de la font de partença.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 54

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Delimitació de cons de dejecció
L’homogeneïtzació, síntesi de les dades i anàlisi geomètrica i geomorfològica per a la seva
delimitació i codificació segons la Xarxa ICC, permet una informació per a l’avaluació dels
nuclis i vies susceptibles de patir afeccions per aquest tipus de fenomen.
S’han identificat un total de 1.038 cons de dejecció, dels quals 964 estan repartits a 213
municipis de Catalunya, i un total de 74 cons es localitzarien a fora de Catalunya. La distribució
per províncies és la següent:
84 119
Barcelona
134 Girona
Lleida
Tarragona
627
Il·lustració 2.3. Nombre de cons de dejecció per províncies.
Escala treballs Nº Cons Barcelona Girona Lleida Tarragona
E1:5.000 223 14 5 133 63
E1:50.000 815 105 129 494 21
Totals 1038 119 134 627 84
Taula 2.3. Nombre de cons de dejecció a Catalunya agrupat per comarques i escala de la
cartografia en la que s’han delimitat.
Cal destacar, que la major concentració de cons de dejecció amb activitat recent se situa a les
zones de muntanya on es troba la major part de la serralada pirinenca (comarques dels Pallars
i Alta Ribagorça). D’aquesta manera es constata la lògica major distribució majoritàriament
concentrada a l’àrea pirinenca lleidatana.
De l’estudi d’inventari i estructuració de la base de dades de cons de dejecció es desprèn els
següents aspectes:
i. Es comptabilitzen un nombre considerable de cons de dejecció, prop de 1.000, dels
quals 584 afecten a 231 municipis catalans.
ii.
El major nombre de cons de dejecció es localitza al Pallars i Alta Ribagorça (401) i a la
Val d’Aran (146), seguit pels cons del Ripollès (66), Maresme (57), com a més
representatius.
iii.
iv.
Tan sòls hi ha 7 comarques catalanes que a priori no es veuen afectades per cons de
dejecció (Alt Penedès, Bages, Garrigues, Osona, Pla d’Urgell, Pla de l’Estany i Terra Alta).
A partir de les dades obtingudes en aquest treball es desprèn la necessitat d’aprofundir
en els estudis hidrogeomorfològics dels cons de dejecció amb majors indicadors
d’activitat geomorfològica recent. Aquests estudis comportaran una millor definició dels
fenòmens d’inundació, erosió i deposició a la llera dels barrancs i a la superfície dels cons
de dejecció producte de l’existència d’un flux amb forta concentració de sòlids i
moviments de blocs de roca de grans dimensions.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 55

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Nombre Comarca Nombre
Alt Camp 7 Garrotxa 3
Alt Empordà 3 Gironès-Pla de l'Estany 6
Alt Urgell 26 Maresme 57
Pallars Jussà-Sobirà-Alta Ribagorça 401 Montsià 11
Anoia 2 Noguera 17
Baix Camp-Priorat 3 Terra Alta-Ribera d'Ebre 12
Baix Ebre 36 Ripollès 66
Baix Empordà 36 Segarra 7
Baix Llobregat 21 Segrià 20
Baix Penedès 4 Selva 18
Barcelonès 5 Solsonès 4
Berguedà 5 Tarragonès 5
Cerdanya 7 Urgell 1
Alt Camp-Conca Barberà 6 Val d'Aran 146
Garraf 22 Vallès Occidental 1
Vallès Oriental 7
T o t a l 584
Taula 2.4. Relació de cons de dejecció per comarques que poden afectar a nuclis.
Delimitació de les àrees amb probabilitat d’ocurrència dels moviments en massa
S’ha realitzat aquest anàlisi en 13 comarques de Catalunya, tenint en compte els diferents
processos (desprendiments, bolcades...), els factors interns i externs, les característiques
litològiques i el pendent, obtenint-se com a resultat la cartografia de perills associats.
Per a una correcta prevenció, abans de dur a terme qualsevol planejament urbanístic, cal
efectuar estudis específics de perillositat en aquelles zones considerades amb perillositat
mitjana o amb perillositat alta, per tal de constatar i delimitar la perillositat i avaluar la
necessitat de prendre mesures.
En qualsevol cas, les mateixes limitacions esmentades anteriorment porten a considerar que,
abans de qualsevol planejament urbanístic, a les zones de perillositat baixa es convenient
realitzar estudis preliminars d’identificació de perillositat.
Càrrega sòlida als cabals dels rius
S’ha incorporat la delimitació dels vessants que per efecte de soscavació dels talussos en cas
d’avingudes excepcionals poden induir possibles esllavissades vessant amunt en el cas de 13
comarques (Catalunya central, Camp de Tarragona, Alt Empordà i Baix Empordà).
2.2.2.2. Anàlisi hidrològica-hidràulica.
Aquesta anàlisi es divideix com el nom indica en dos parts: la determinació dels cabals del rius
associats a determinats períodes de retorn i l’anàlisi hidràulica.
La determinació dels cabals del rius associats a determinats períodes de retorn, és el que es
denomina anàlisi hidrológica. L’anàlisi hidràulica s’encarrega de determinar les alçades,
velocitats i altres paràmetres que determinen l’abast i característiques de la inundació.
Estudi hidrològic
Els passos per determinar els cabals de les inundacions possibles són:
- Caracteritzacio de les conques implicades.
Divisió de l’àmbit territorial en conques hidrològicament tancades.
S’han obtingut un total de 290 subconques diferents per a les conques internes de
Catalunya. Per a la seva obtenció s’ha emprat el Model Digital del Terreny (MDT) amb pas
de malla de 100 m, proveït per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
2. CONEIXEMENT DEL RISC 56

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Les conques intercomunitaries (Ebre i Garona), s’han dividit en 230 subconques emprant el
Model Digital del Terreny (MDT) amb pas de malla de 100 m, proveït per la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
- Estudi de les precipitacions.
Una vegada determinades les conques i subconques s’examinen les precipitacions màximes
que poden caure sobre elles.
S’ha considerat la seva distribució estadística i temporal per a diferents freqüències
(períodes de recurrència). Obtenció de mapes d’isolínies de precipitació màxima en 24 h de
diferents períodes de retorn.
En el cas dels estudis dels PEF s’han fet estudis de precipitacions màximes amb informació
pluviomètrica local històrica.
- Modelització hidrològica de les conques. Càlcul dels cabals d’avingudes.
A partir de les dades de precipitacions i la modelització dels principals cursos fluvials de les
conques internes i conques intercomunitaries de Catalunya, es simula com cau aquesta
pluja de períodes de retorn diferent sobre el territori i els cabals que genera.
Per a la simulació numèrica s’han utilitzat les diferents versions del model hidrològic HEC-
HMS (Hydrologic Engineering Center 5 , HEC, una organització del Institute for Water
Resources, el qual és un centre expert de l’ U.S. Army Corps of Engineers).
Es justifica l’adopció dels paràmetres utilitzats comparant els cabals obtinguts amb els
cabals de diferents estudis estadístics històrics d’aforaments.
Estudi hidràulic.
Una vegada tenim els cabals que circulen pels diferents trams del rius, es pot calcular l’alçada,
velocitat i altres paràmetres que indiquen l’abast de la inundació que produeix aquest cabal.
L’estudi hidràulic s’ha realitzat sobre una part de la xarxa que es pot considerar com a primària
i que forma els grans eixos drenants de Catalunya amb una longitud total de més de 2.000
km. La selecció dels trams s’ha fet realitzant una anàlisi mixta amb tècniques de SIG i de
valoració subjectiva basada en inundacions històriques dels danys i riscos de les zones
possiblement afectades. Els rius modelitzats són l’Ebre, el Francolí, el Gaià, el Foix, el
Llobregat, el Besos, el Tordera, el Ter, el Daró, el Fluvià i el Muga.
En tot cas, el grau de representativitat de la zona inundable a escala 1:50.000 (on 1 mm
representa 50 m a la realitat), així com la precisió de la metodologia (també associada a les
dades cartogràfiques disponibles, bàsicament la cartografia 1:5.000), limiten l’aplicació
d’aquest estudi als cursos fluvials principals. Mitjançant tècniques informàtiques aplicades
sobre el MDT (model digital de terreny) de detall de l'Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya (malla 15 x 15), i plànols de la sèrie 1:5.000, es van aconseguir les seccions de
càlcul per al model matemàtic HEC-RAS (també del U.S. Army Corps). Aquestes seccions són
les que constitueixen el nucli bàsic del model físic del riu que es vol analitzar i han requerit
d’uns ajustaments manuals posteriors notables, degut a la precisió del MDT, que tot i que és
elevada per a molts usos, fa que es perdi informació en zones planeres i allà on el riu disposa
de motes d’endegament. Amb aquestes dades de gabinet i un elevat nombre de visites de
camp s’han obtingut els paràmetres necessaris per modelitzar satisfactòriament els trams
escollits.
Les sortides gràfiques i matemàtiques d’aquest model hidràulic conformen les zones
inundables amb diferents períodes de retorn. Aquestes representacions s’han realitzat de
manera georeferenciada per tal de poder-les treballar amb SIG.
5 http://www.hec.usace.army.mil/
2. CONEIXEMENT DEL RISC 57

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Diverses fonts de l’anàlisi hidrològica-hidraulica.
Bàsicament s’han utilitzat:
− Estudis de representació a escala 1:50.000. Fet per als principals rius de Catalunya.
− Estudis de detall associats als PEF a una escala de representació 1:5.000, per tant a un
nivell de detall força major. Els trams associats a aquesta escala de detall són per alguns
del rius anteriors i algunes rieres:
Planificació del Espai Fluvial (PEF) del Baix Llobregat
Planificació del Espai Fluvial (PEF) del Baix Ter
Planificació del Espai Fluvial (PEF) de la Tordera
Planificació del Espai Fluvial (PEF) de la Garonna
Planificació del Espai Fluvial (PEF) de la Galera
2.2.2.3. El cas dels estudis de perillositat per avaries o trencament de preses
Estan finalitzats els estudis corresponents a Rialb i a la Palma d’Ebre. També s’han homologat
els PAU de les preses de Sant Ponç, la Llosa de Cavall i la Baells. A mesura que es finalitzin
altres estudis s’aniran incorporant al pla. Els escenaris d’avaries o de trencaments de preses
són totalment diferents als estudiats per avingudes produïdes per pluges. L’alçada de l’aigua i
la seva velocitat són molt més importants.
En els escenaris de les preses es recullen les zones afectades en la primera mitja hora, en la
primera hora i hores successives des del moment de l’eventual trencament.
Tal com s’extableix en la Directriu Básica d’Inundacions:
“El análisis comprenderá el estudio de los fenómenos que puedan afectar negativamente a las condiciones
de seguridad consideradas en el proyecto y construcción de la presa de que se trate o poner de relieve una
disminución de tales condiciones.
En general estos fenómenos serán:
− Comportamiento anormal de la presa, detectado por los sistemas de auscultación de la misma o en las
inspecciones periódicas que se realicen, y que muestren anomalías en lo concerniente a su estado
tensional, deformaciones, fisuración, fracturación o filtraciones en la presa o en su cimentación.
− Avenidas extremas o anomalías en el funcionamiento de los órganos de desagüe.
−
−
Efectos sísmicos.
Deslizamiento de las laderas del embalse o avalanchas de rocas, nieve o hielo.
El análisis de seguridad deberá establecer en términos cuantitativos o cualitativos valores o circunstancias
«umbrales» a partir de los cuales dichos fenómenos o anomalías podrían resultar peligrosos, así como los
sucesos que habrían de concurrir, conjunta o secuencialmente, para que las hipótesis previamente
formuladas pudieran dar lugar a la rotura de la presa.
Zonificación territorial y análisis de los riesgos generados por la rotura de la presa.
Este apartado del Plan tendrá por objeto la delimitación de las áreas que puedan verse cubiertas por las
aguas tras esa eventualidad y la estimación de los daños que ello podría ocasionar.
La delimitación de la zona potencialmente inundable debida a la propagación de la onda de rotura se
establecerá utilizando diversas hipótesis de rotura, según las diferentes causas potenciales (avenidas,
sismos, fallos estructurales de los materiales o del cimiento, etc.), estableciéndose en cada caso los mapas
de inundación con la hipótesis más desfavorable.
Se estudiarán además de las zonas de inundación los diversos parámetros hidráulicos (calados de la lámina
de agua y velocidades), y en todo caso los tiempos de llegada de la onda de rotura delimitándose las áreas
inundadas en tiempos progresivos de hora en hora a excepción de la primera, que se dividirá en dos tramos
de treinta minutos, a partir del fenómeno de la rotura.
En los casos que así lo requieran deberá contemplarse la hipótesis de rotura encadenada de presas.”
2. CONEIXEMENT DEL RISC 58

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
En el moment que es pugui realitzar l’anàlisi de vulnerabilitat dels diferents escenaris que es puguin derivar
del mal funcionament d’una presa, s’aniran incorporant al pla Inuncat i es variarà el risc dels municipis que
queden aigües avall de la presa.
2.2.2.4. Punts d’actuació prioritària
Els punts d’actuació prioritària són aquells punts on, per xàfecs, per pluges importants, per
temporals de mar..., hi ha un risc molt important degut a crescudes sobtades d’aigua en els
rius, rieres, etc, cops de mar, acumulació d’aigua per mal drenatge... Aquests punts, pel seu
risc intrínsec, se’ls ha d’associar una operativa.
L’ACA, a partir de l’experiència, de l’estudi hidràulic de la xarxa primària, d’informació
procedent d’entrevistes realitzades a personal de diferents estaments territorials i de visites als
elements del territori que caracteritzen el funcionament hidràulic dels rius, com ponts i assuts,
va recopilar un gran nombre d’aquest punts.
Amb l’objectiu que els municipis els puguin validar i completar la recopilació a partir dels punts
recollits en el PAM, i poder incloure l’operativitat que se’ls ha d’associar, s’ha fet una aplicació
web.
L’aplicació de punts d’actuació prioritària, és:
• Un repositori únic via web de fàcil accés per a tots els organismes (municipis i els
organismes implicats en la gestió de l'emergència).
• Interoperable i accessible des de qualsevol punt del territori, que permeti actualització
distribuïda a les administracions locals.
• Edició senzilla ja que l’usuari no ha de ser expert amb els sistemes d’informació
geogràfica (SIG)
• Baix cost de desenvolupament i implantació
• Escalable, que el municipi pot treballar amb el seu terme municipal a diferents escales.
L’estructura de la informació de l’aplicació és la següents:
• Localització del punt d’actuació prioritària
• Tipus de punt (pont, gual, zona d’explotació agrària, zona industrial...)
• Tipus d’inundació
• Quan hi ha problemes i de quin tipus
• Operativa a seguir i responsable de portar-la a terme
• Nivell de risc del punt
Aquesta eina s’ha posat a disposició dels Ajuntaments per facilitar-los la feina d’identificar els
punts del seu terme municipal.
El resultat final que es pretén aconseguir és disposar d’una base de dades única per tot els
estaments implicats en l’emergència, on es recullin tots els punts d’actuació prioritària
existents i l’operativa a seguir en cada cas. Aquesta és una tasca que requereix molt esforç i
gairebé amb una actualització continua, ja que les característiques del territori com a
conseqüència de l’acció antròpica són molt variants.
En cas de previsió de precipitacions o risc d’inundacions en una determinada zona de
Catalunya, l’ús d’aquesta eina facilitarà la localització i l’operativitat que cal seguir en cada
punt d’actuació prioritària per poder actuar el més ràpidament possible i evitar així situacions
catastròfiques. Per això, la validació i actualització d’aquests punts, complimentant sobretot la
part operativa té un paper molt important.
L’accés a l’aplicació es pot fer de dues maneres: des del Mapa de Protecció Civil de Catalunya o
des del servei de Geolocal.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 59

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.2.2.5. Determinació de la velocitat de resposta (temps de trànsit) en
diferents trams de conques
La velocitat de resposta dels diferents trams de conca és un paràmetre molt important en els
coneixement del risc i en els mecanismes de protecció a la població. Les conques amb una
velocitat de resposta molt gran poden portar sorpreses molt desagradables i són les que
últimament estan produint un degoteig de morts en inundacions en conques petites que
reaccionen molt ràpidament a les precipitacions.
Donada la necessitat de determinar els temps de trànsit dels diferents cursos fluvials de les
Conques Internes de Catalunya (CIC) i les Conques Catalanes de l’Ebre, s’ha procedit a
elaborar una metodologia per tal de tramificar els diferents cursos fluvials d’una manera
uniforme.
Pel càlcul dels temps de trànsit, l’àmbit d’estudi abasta els cursos fluvials de les Conques
Internes de Catalunya i les Conques Catalanes de l’Ebre que estan dotats d’estacions
d’aforament SAIH. Al Mapa annex 8.17 es poden observar quins són aquests rius.
4.1.1.1.8. Càlcul dels temps de trànsit
S’ha determinat que la millor forma d'obtenir els temps de trànsit d’una manera uniforme és
relacionant la morfologia de les lleres amb la velocitat amb la qual es trasllada el front d’ona
d’una avinguda, la qual s’aproxima a la velocitat d’una ona cinemàtica (Lighthill i Whitham
1955). L’explicació de com obtenir el temps de trànsit s’explica en l’Annex 8.3.
2.2.2.6. Determinació de la perillositat intrínseca de les conques
hidrogràfiques de Catalunya.
Amb aquest estudi es pretén classificar les conques de forma “semi-qualitativa”, segons la
pluja extrema característica que porten associada i la forma de resposta a aquesta pluja que
serà fonamentalment una funció de la “forma de la conca”.
Per la determinació de la perillositat intrínseca de les conques l’àmbit d’estudi abasta totes
aquelles conques que han estat estudiades amb models hidrològics utilitzats a l’INUNCAT.
Per determinar la perillositat intrínseca de les conques hidrogràfiques s’ha aplicat la següent
expressió que relaciona la pluviometria d’una zona concreta amb la seva morfologia.
⎛ CN Pd
⎜
⋅
⎝100
Pd
⋅
L
L
⋅
1
calif .
T C
L’expressió anterior té com a resultat una dimensió temporal que defineix la perillositat de la
conca en funció de la seva rapidesa de reacció hidrològica. En la seva formulació s’ha intentat
relacionar en una única expressió les variables que influeixen en la resposta o temps de
reacció d’una conca donada una determinada precipitació. En aquest sentit s’ha obtingut, per
un costat, un paràmetre adimensional que aporta la informació del tipus de pluja característica
de cada conca, relacionant la precipitació diària associada a un període de retorn en la conca
d’estudi ( Pd ) i la precipitació diària mitjana de les conques de Catalunya associada al mateix
període retorn ( Pd ). Per l’altre costat s’han relacionat els següents paràmetres morfodinàmics
de la conca:
- Número de Corba (CN) de la conca amb la CN= 100 que correspon a una superfície
totalment impermeable. Aquest paràmetre, definit per la Soil Conservation Service
(SCS) està tabulat segons l’ús del sòl, el pendent, les característiques hidrològiques i el
grup (tipologia) de sòl.
- Longitud mitjana de les conques de Catalunya ( L ) i la longitud de la conca d’estudi
( L ). Aquest és un paràmetre de forma de la conca.
⎞
⎟
⎠
−1
2. CONEIXEMENT DEL RISC 60

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
- La inversa del temps de concentració associat a la conca d’estudi (
T
calif
c
.
) que
implícitament a la seva formulació inclou la relació entre el pendent i la longitud de la
conca.
Per finalitzar, com a interpretació dels resultats de l’expressió, es pot concloure que la rapidesa
d’una conca augmenta quan més gran sigui l’escorrentiu (CN) i la precipitació diària associada
a la conca ( Pd ) i, menor sigui la seva longitud ( L ) i el temps de concentració (
T
calif
c
.
). Pel
contrari, la reacció d’una conca serà més lenta quan es donin tendències inverses a les
contemplades anteriorment.
Cal dir que el valor temporal que s’extreu no significa el nombre d’hores que triga en
reaccionar la subconca, sinó que els diversos rangs establerts s’han fet per anàlisi comparatiu
dels valors entre subconques, i per tant, són un indicador relatiu de major o menor perillositat:
de més ràpida a més lenta. L’objecte d’aquest indicador és caracteritzar les diverses
subconques de forma qualitativa segons la rapidesa en què es generen els hidrogrames de
sortida.
Veure mapes de perillositat i mapes de temps de trànsit, que corresponen als periodes de
reton de 5 i 50 anys, a l’ANNEX 8.
2.2.2.7. Relació entre els cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions
d’aforament SAIH 6
Als Esquemes d’Estacions SAIH (ANNEX 13. ) es poden observar dues taules, la primera per
les Conques Internes de Catalunya i la segona per les conques Catalanes de l’Ebre, en la que
estan identificades les estacions d’aforament SAIH, amb el nivell que hauria d’assolir l’aigua
quan passi per aquestes el cabal corresponent als períodes de recurrència de 5, 10, 25, 50,
100 i 500.
Per determinar aquests nivells s’han utilitzat les corbes nivell – cabal de les diferents estacions
d’aforament i per aquells cabals que queden fora de rang s’han utilitzat els models hidràulics o
s’han extrapolat les corbes pertinents, s’ha de fer esment a la baixa fiabilitat d’aquests darrers
resultats.
Aquesta correlació serà molt útil per determinar el grau de perillositat en que ens trobem a
partir de les mesures del SAIH i també per poder avaluar l’evolució possible de la inundació.
2.2.2.8. Estudi d’inundacions en zones urbanes de l’àrea metropolitana. Estudi
de l’EMSHTR. Pla Director d’aigües Pluvials (PDAP)
4.1.1.1.9. Introducció
L’Àrea Metropolitana de Barcelona a l’àmbit de l’EMSHTR abasta un territori de 600 km 2 i una
població de 3 milions d'habitants en 33 municipis. En l’actualitat dintre d’aquest espai es donen
amb una certa freqüència episodis d’inundacions produïdes pels típics xàfecs mediterranis.
L'Agència Catalana de l'Aigua i l'EMMA dins del marc que estableix el programa d'obres
hidràuliques 2.000-2.004, van signar l'any 2.000 un conveni de cooperació per a la realització
d’una sèrie d'obres hidràuliques a l’àrea metropolitana, que preveia també la redacció conjunta
del Pla Director d’Aigües Pluvials.
6 Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 61

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
L’objectiu de l'Entitat ha estat redactar un Pla Director d'Aigües Pluvials per diagnosticar l’estat
dels principals eixos drenants del territori (rieres i grans col·lectors) en l'àmbit metropolità
amb especial atenció sobre les zones urbanes i urbanitzables, proposar una sèrie de mesures
correctores i eines de planificació general i estudiar les mesures per disminuir la contaminació
que prové dels col·lectors en temps de tempesta.
L'àmbit territorial inclou els següents municipis:
Badalona
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Barcelona
Begues
Castellbisbal
Castelldefels
Cerdanyola del Vallès
Cornellà de Llobregat
El Papiol
El Prat de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Gavà
L'Hospitalet de Llobregat
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Pallejà
Ripollet
Sant Adrià de Besòs
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma deGramenet
Tiana
Torrelles de Llobregat
Viladecans
Montgat
En col·laboració amb els ajuntaments dels municipis metropolitans i amb l'Administració
hidràulica de la Generalitat, l'Entitat Metropolitana executa obres d'endegament d'aigües
pluvials i de defensa contra inundacions, de conformitat amb les previsions establertes.
4.1.1.1.10. Condicionants: el territori, el Clima, la xarxa hidrogràfica i
l’ocupació del territori.
El territori
L'Àrea Metropolitana de Barcelona que aglutina els 33 municipis de L’Entitat Metropolitana dels
Serveis Hidràulics i Tractaments de Residus, acull el 50% de la població de Catalunya en una
proporció de sòl molt inferior a aquest valor. Aquesta alta densitat demogràfica, l'alt grau
d'urbanització i desenvolupament i la constant pressió urbanitzadora suposen un increment
dels riscos i una dificultat de resolució dels possibles problemes d’inundacions derivats de
pluges intenses.
Així mateix, com a gran part de Catalunya, l’Àrea Metropolitana té unes característiques
orogràfiques i climàtiques comunes amb la resta de regions mediterrànies, i per tant està
sotmesa a un règim de pluges molt irregular tant en l’escala temporal com a la distribució
espacial.
Amb aquests condicionants, són excessivament freqüents els episodis d'avingudes que
provoquen inundacions, amb els riscos de danys i afeccions materials i personals que comporta
el fet d’estar en un àmbit urbà, amb inundacions més caòtiques, a causa de la desaparició o
2. CONEIXEMENT DEL RISC 62

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
cobertura de les xarxes de drenatge superficials en molts indrets per la modificació antròpica
del territori realitzada pels processos d’urbanització.
El Clima
L’entorn de Barcelona presenta un clima mediterrani característic amb hiverns llargs i suaus i
estius secs i calorosos amb unes mitjanes anuals d’uns 15º C.
El nostre clima temperat amb precipitacions poc abundants, però intenses i irregulars, és un
important definidor del règim fluvial. Tret dels Pirineus i del Prepirineu, la pluviositat és d’uns
400-600 mm anuals repartida en períodes concrets. El règim pluviomètric mediterrani és, no
obstant, complex: d'una banda hi ha pluges causades per fronts atlàntics de característiques
suaus amb una resposta fluvial lenta i d'altra hi ha situacions convectives de curta durada i
forta intensitat amb una resposta fluvial ràpida. Aquesta característica, juntament amb
l’orografia i el tipus de sòl, conforma unes conques fluvials internes modestes que, no obstant,
poden aportar molta aigua quan hi ha pluges torrencials i provocar inundacions.
La distribució de les precipitacions és condicionada per la latitud, la continentalitat i la
topografia. Les diferències d’alçada en l’àrea d’estudi donen com a resultat una diferència
pluviomètrica que es tradueix en unes màximes precipitacions a la Serralada Prelitoral i
menors al municipi de Barcelona. La distribució anual de pluges és màxima a la tardor i
mínima a l’estiu o l’hivern.
A Barcelona, la precipitació mitjana és d’uns 600 mm amb episodis aïllats d’alta intensitat de
pluja amb intensitats que poden arribar als 90 mm/h per pluges de mitja hora de duració i una
freqüència decennal. Els episodis pluviomètrics són capaços de concentrar en 2-3 dies la
meitat de la precipitació anual, o en 30-60 minuts una quarta part de la mateixa. Aquest
fenomen és decisiu en la problemàtica del drenatge urbà.
Hi ha dos factors que alteren la climatologia local, d’una banda la diferència altitudinal per la
presència de serres i el fenomen de les illes tèrmiques a l’entorn dels espais urbanitzats que
afavoreixen les tempestes d’origen convectiu.
Cal remarcar que Barcelona i el seu entorn pertany al grup de regions d’Europa on es
produeixen unes intensitats pluviomètriques més altes.
La xarxa hidrogràfica
Les dues conques fluvials més representatives de l’Àrea Metropolitana són la conca del riu
Llobregat i la conca del riu Besòs. La principal característica d’aquests rius és la modificació del
seu règim natural a causa de la intervenció humana.
La conca del riu Llobregat n’és la principal, amb una superfície de 5.110 km 2 i amb una
longitud de 170 km. Neix a Castellar de N’Hug –al Pirineu català- i desemboca al Prat de
Llobregat- al límit sud-oest del municipi de Barcelona -.
El règim natural d’aquest riu però, es troba alterat per la regulació dels embassaments de Sant
Ponç, la Baells i La Llosa del Cavall, que mantenen un flux mínim durant tot l’any i mitiguen les
crescudes puntuals. Malgrat tot, les crescudes provocades pels seus afluents en el tram baix –
l’Anoia i la riera de Rubí- no són regulades per aquestes infraestructures.
Per altra banda la conca del Besòs abasta 1.038,31 km 2 amb una longitud total de 181 km. El
Besòs recull aigües del Vallès i l’Osona i és el producte de la confluència dels rius Congost i
Mogent. Aquest riu presenta una conca petita i poc regulada que fa que es registrin grans
fluctuacions –d’1,5 a 4,5 m 3 /s, amb un cabal mitjà anual de 3,9 m 3 /s- i uns temps de
concentració i de resposta molt breus, sobretot amb temporals de curta durada i d’alta
intensitat. Aquestes condicions fan que el Besòs sigui un riu més imprevisible i amb un risc
més elevat d'avingudes.
Tanmateix la gran majoria de les conques de l’Àrea Metropolitana són molt petites en
comparació amb les abans esmentades. La majoria no té més de 20 km 2 , i gran part menys de
10 km 2 . Això fa que la resposta hidrològica davant d’episodis extraordinaris sigui molt ràpida.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 63

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
La urbanització i les infrastructures.
L’ocupació urbana del sòl ha passat d’ésser un fet molt puntual i reduït durant l’Edat Mitjana a
un dels fets més característics del territori de l’Àrea de Barcelona en l’actualitat. La seva
difusió deguda a factors socials i dinàmiques geogràfiques, es va localitzar des d’un inici per
tota la franja costanera i els rius. Més endavant, es va produir una forta expansió condicionada
pels nous mitjans de transport com foren el ferrocarril i l’automòbil.
Fins els anys seixanta i setanta el creixement urbà es produïa de manera compacta al voltant
dels nuclis ja existents. A partir dels setanta però, l’expansió urbana es va dispersar per tot el
territori a causa principalment de la implantació de la xarxa de vies ràpides i a l’ús generalitzat
del vehicle privat.
Així doncs els problemes d’incompatibilitat entre superfície urbanitzada i el pas natural de les
aigües poden tenir un origen d’abast global - per la crescuda del nivell d’aigua del conjunt de
la conca dels principals cursos fluvials- o d’abast local - per les precipitacions localitzades a
l’àmbit d’estudi.
Els principals rius de l’àrea de Barcelona han desenvolupat amples planes al·luvials que
s’inundaven periòdicament. Aquests espais són fèrtils, i tradicionalment han estat ocupats per
conreus però en l’actualitat molts d’ells han estat envaïts per grans infraestructures, com les
autopistes, així com zones industrials i residencials.
En el nostre àmbit, les crescudes han estat fenòmens episòdics però habituals. Als darrers
anys la freqüència i la intensitat d’aquestes s’ha anat incrementant a causa bàsicament del
fenomen urbanitzador ja sigui per la modificació del coeficient d’escorrentiu com per la de la
capacitat de laminació.
El procés urbanitzador porta implícit una impermeabilització del sòl que provoca una
acceleració de l’escorrentiu. El temps de concentració es redueix sensiblement i la punta de
crescuda es magnifica per la disminució de capacitat de retenció i infiltració.
La incorporació de les rieres al teixit urbà n’és un cas paradigmàtic. La compatibilització entre
ús viari o residencial i l’existència de les rieres ha estat un problema crònic a Barcelona ciutat
on s’ha solucionat integrant les rieres a la xarxa de col·lectors.
Aquest fenomen no pot generalitzar-se a l’àrea metropolitana on les capçaleres de les conques
tenen superfícies molt importants i on la planificació urbanística no ha considerat fins fa poc,
l’existència dels torrents i rieres.
La progressiva ocupació de les planes d’inundació per vies de comunicació i edificacions ha
reduït la capacitat de laminació i drenatge cap al mar dels rius de l’Àrea Metropolitana. Aquest
fet, s’agreuja amb el fenomen de canalització de la conca alta del riu que hauria de comportar
un redimensionament de les canalitzacions aigua avall.
Aquest tipus d’expansió urbana implicaria la formació de continus urbans indiferenciats que
impossibilitarien la connexió entre les àrees naturals, incrementant a la vegada els punts
d’incompatibilitat entre el règim natural dels fluxos d’aigua i el sistema urbanitzat.
A la vall del Llobregat, per exemple, tant l’autopista AP-2 des de Sant Just fins a Martorell,
com el Cinturó Litoral en direcció a la Zona Franca, l’autopista del Garraf o l’autovia del
Llobregat, segueixen en terraplè la plana d’inundació. Una cosa semblant es pot dir de
l’autopista AP-7 per la vall del Besòs.
Aquesta ocupació té diversos efectes, d’una banda els terraplens protegeixen les poblacions de
les crescudes fluvials –com passa a Sant Feliu del Llobregat i Molins de Rei amb l’AP-2- però al
mateix temps, en reduir l’amplada de la vall pel mateix cabal d’avinguda el nivell de les aigües
arriba més amunt i poden desbordar per indrets on mai no ho havien fet abans.
El PDAP posa èmfasi en l'efecte que tenen les pluges en el territori metropolità. Aquest es pot
veure agreujat en funció de la ocupació del territori, de la seva impermeabilització i dels
obstacles a la lliure circulació de l'aigua de pluja sobre la superfície dels nostres municipis.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 64

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
En certes ocasions les infraestructures (autopistes, carreteres, ferrocarril) poden arribar a ser
un obstacle a la circulació de l'aigua, o si més no, condicionen molt el drenatge d'un
municipi.Situació actual del drenatge i el sanejament a l’AMB
Xarxes drenatges i sanejament
La xarxa metropolitana de sanejament està constituïda per aproximadament uns 200 km de
col·lectors, amb 21 estacions elevadores i les depuradores metropolitanes en servei: Gavà -
Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, Begues, Vallvidrera, Besòs i el Prat de
Llobregat.
L'EMMA gestiona la xarxa metropolitana de sanejament a través de l'Empresa Metropolitana de
Sanejament SA (EMSSA).
El destí de les aigües pluvials que arriben als nuclis urbans depèn de la tipologia de
canalitzacions de cada municipi. En el cas dels municipis que disposen de xarxa unitària
pluvials-residuals, les aigües de pluja van a parar al clavegueram, es barregen amb les aigües
residuals domèstiques o industrials i d’allà van cap a les estacions depuradores d’aigües
residuals (EDARs). Els municipis amb xarxa separativa, condueixen les aigües pluvials a la
xarxa hidrològica, ja sigui fins al curs del riu Besòs, al Llobregat, o a la Mar Mediterrània.
La xarxa metropolitana de drenatge i sanejament es pot classificar en diferents tipus en funció
del seu titular o gestor:
• Xarxa municipal: És la xarxa que comença, discorre i finalitza dins del municipi. Està
constituïda per clavegueres, col·lectors i elements complementaris.
• Xarxa metropolitana-EMSHTR-EMSSA: Aquesta xarxa és la de col·lectors de residuals en
alta, gestionada per EMSSA. Està formada per col·lectors, estacions de bombament,
emissaris submarins, estacions depuradores d'aigües residuals i altres instal·lacions de
sanejament complementàries. Aquesta xarxa recull les aigües residuals generades en
els municipis i les condueixen fins a les estacions depuradores.
Existeixen també uns altres col·lectors unitaris i altres de tipus separatiu pluvial
construïts per EMSSA que no han estat traspassats formalment a cap altra administració
i que són conservats i explotats per aquesta societat.
• Xarxa de l'Agència Catalana de l’Aigua – ACA: Són de la seva competència les lleres
naturals i/o endegaments.
• Xarxa d'altres administracions i institucions: En aquesta categoria s'agrupen alguns
casos especials que en certes ocasions es poden classificar com eixos metropolitans.
Seria el cas de les següents infraestructures:
Canal Lateral de l'Autopista, Canal Sedó.
Xarxa particular del Consorci de la Zona Franca.
Xarxa particular interna del Port de Barcelona.
Xarxa particular interna de ADIF/Empreses ferroviàries i obres de perllongament d'eixos
metropolitants existents dintre dels seus terrenys.
Xarxa particular interna de l'Aeroport de Barcelona.
Criteris adoptats en l’estudi del PDAP
La determinació del període de retorn pel disseny d'un sistema d'aigües pluvials és un tema
complex ja que depèn del grau de seguretat front les inundacions que requereixi la ciutadania,
del comportament de les precipitacions (intensitats i recurrència anual), cabals involucrats,
conseqüències que es puguin produir si la capacitat de les obres és excedida i el cost d'inversió
associat a les mateixes.
El període de retorn (T) es pot estimar com el temps que transcorre entre dos fenòmens de les
mateixes característiques i s’utilitza per fixar el grau de protecció de projecte.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 65

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els criteris adoptats per a la realització del PDAP han estat els següents:
- Períodes de retorn per a disseny/comprovació
T (anys) per a col·lectors urbans
Residencial suburbà i
xarxes secundàries
10
Casc urbà consolidat 10
Grans col·lectors en casos
especials,
passos
25
subterranis, túnels i punts (1)
baixos
(1) Zones baixes o planeres amb dificultats per desguassar o en punts on les obstruccions puguin
causar danys greus. Sempre que sigui factible es dissenyarà amb T=50. En cas de comprovació
d’obres existents, si per a T=25 no es compleix es podran acceptar T inferiors amb un mínim de
T=10 anys
T (anys) per a lleres i endegaments (2)
Mínim Normal Òptim
Trams urbans,
agrícoles o
rústics
Obres
puntuals:
ponts, etc.
50 100 500 (3)
100 500 500 (4)
(2) En cas de cobertura: resguard mínim a estudiar i mesures mínimes que permetin manteniment.
(3) T=500 recomanable si no hi ha restriccions importants.
(4) En cas de perill greu d’obstruccions s’augmenta el resguard fins a 1.00 o 1.50 m.
Els endegaments s'han dissenyat i comprovat pels valors normals indicats, tractant
d’aconseguir mitjançant solucions no estructurals, els nivells de protecció associats als valors
òptims.
La columna de mínim s’ha aplicat en els casos de comprovació d’obres existents que no
complien per als cabals associats als valors normals.
En el cas de conques urbanes o quasi urbanes s'ha calculat l’endegament per a T=10, sempre
que la conca total no superés els 3 km 2 .
- Pluges de disseny
En el conjunt territorial format per les conques de l'àrea metropolitana els cabals s'han
obtingut pels períodes de retorn d’1, 10, 25, 50, 100 i 500 anys.
A partir de la pluja tipus de CLABSA obtinguda de l'observada en l’Observatori Fabra i
utilitzant la tècnica de blocs alternats s'ha obtingut l'hietograma utilitzat per a la simulació.
Existeixen dues tipologies de pluges a utilitzar en els territoris de l’àrea metropolitana:
o
o
Pluja A: utilitzada en el Delta de Llobregat que comprèn els municipis de Gavà,
Viladecans, el Prat de Llobregat, San Boi de Llobregat, Sant Climent de
Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa
Coloma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat i on s'ha aplicat un patró de pluges
CLABSA-tipus B.
Pluja B: utilitzada a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La duració de les pluges es determina a partir del temps de concentració de la conca
hidrològica, essent dues vegades aquest valor i, com a mínim, d’una hora de durada.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 66

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els valors d'intensitats, Pd i zonificació de les pluges es resumeixen a continuació.
On:
Cartografia
Pluja tipus A (Zona Delta Llobregat)
Pluja tipus B (Zona general)
T I5,màx I1 Pd T I5,màx I1 Pd
1 114 32 65 1 99 28 60
10 210 59 135 10 183 52 120
25 242 68 170 25 210 59 150
50 262 74 190 50 228 64 170
100 281 79 215 100 244 69 200
500 319 90 285 500 277 78 255
T: període de retorn en anys
I 5,màx : intensitat 5-minutal màxima en mm/h
I 1 : intensitat horària màxima
P d : pluja diària
La topografia de base que s’ha utilitzat per a la realització del Pla Director d’Aigües Pluvials ha
estat la topografia a escala 1/2.000 facilitada per l’Entitat Metropolitana de Barcelona.
Valoració de les inundacions
Amb la pluja de T=100, es comproven els calats d’aigua (y) de les zones inundades. Si y0.40 m es calcula la
matriu d’impacte i es troba el risc potencial a la zona. Si aquest és baix, es considera tolerable.
Si el risc és mig o alt es plantegen solucions per reduir la gravetat dels danys a la zona
inundable.
Metodologia
La metodologia utilitzada en la redacció del PDAP s'ha fonamentat en la consecució d'un
coneixement de la resposta hidrològica del territori a partir d’unes bases de partides molt
heterogènies. Donat això, s’ha realitzat una discretització del territori utilitzant les tecnologies
informàtiques i realitzant una campanya de visites intensives al territori a modelitzar.
Els treballs desenvolupats en el PDAP s’han subdividit en sistemes i subsistemes relacionats
amb l’actual distribució dels sistemes de sanejament existents a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona. Aquesta divisió respon a la cohesió entre les dades de la xarxa d’aigües pluvials i la
xarxa de sanejament que existeix en l’actualitat.
El procés de simulació va començar la primera etapa de diagnosi dels sistemes i els primers
resultats, que a falta de calibració amb dades instrumentals, van ser comprovats amb els tests
de coherència realitzats durant episodis d’insuficiències drenants a l’Àrea Metropolitana i amb
l’experiència dels tècnics municipals.
A continuació es desenvolupa la fase de proposta de solucions, intentant tenir en compte tots
els condicionants de la zona, especialment als d’usos urbanístics i admissibilitat de riscos.
Finalment es realitza la fase de prognosi on es fa una comprovació completa del funcionament
del sistema amb les solucions proposades.
En el decurs de la realització del Pla, s’han elaborat tot un seguit de nous mapes que serveixen
tant per tenir un major coneixement del territori, com per poder fer una primera avaluació de
les zones més problemàtiques o conflictives del territori.
Els nous mapes elaborats han estat els següents:
• Model Digital de Terreny
A partir de la cartografia facilitada en suport digital i 2D, es va crear un Model Digital del
Terreny mitjançant eines informàtiques que associaven a cada punt la cota més propera
amb la finalitat d’obtenir una malla de punts en 3 dimensions.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 67

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A partir d’aquesta malla es crea el model digital de terreny de 25x25 metres d'ample de
cel·la que s’ha emprat en la divisió del territori en conques hidrològiques.
• Plànol indicador del potencial d’inundació
En aquest plànol es representen les zones potencials on es poden produir inundacions
pretenent que sigui representatiu del territori
• També s’ha realitzat la delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables,
seguint criteris geomorfològics i històrics, a escala 1:5.000 i representada en plànols a
escala 1:20.000.
Diagnosi
La diagnosi del funcionament de les xarxes de drenatge modelitzades es realitza amb la
simulació dels fenòmens extraordinaris de pluja associats a diferents períodes de retorn.
En general, donat l’estat actual d’ocupació del territori, es fa una aposta no rígida pel període
de T=100 anys per a les rieres i torrents i per a T= 10 anys per a la xarxa de col·lectors
bàsics.
En el càlcul de la diagnosi de la xarxa actual s’han considerat les obres existents i les que
estaven en execució durant l’elaboració de l’estudi.
A partir de la diagnosi de les diferents xarxes s’ha comprovat que els principals eixos drenants
del territori (tant rieres com col·lectors) estan en general al límit de la seva capacitat.
Les principals zones inundables diagnosticades sorgeixen a partir de les zones de punts baixos
obtinguts amb el tractament del Model Digital del Terreny i són aproximades.
Algunes circumstàncies contribueixen a augmentar els efectes negatius de pluges intenses. En
el cas de zones amb elevat pendent, l'aigua caiguda viatja molt ràpid, més ràpid quan més
impermeabilitzat és el terreny, això provoca que les parts més planes (aigua avall) puguin
veure's més afectades si no tenen un drenatge ben resolt.
Representació dels resultats
Els resultats de la diagnosi i la prognosi s’han resumit en els corresponents plànols on es
mostra la xarxa primària simulada i s’indica el grau de funcionament en l’instant més
desfavorable del succés simulat.
L’estat de la xarxa s’ha representat seguint el codi de colors que s’utilitza en el PECLAB de
Barcelona i que representa el grau de funcionalitat de la xarxa de col·lectors (amb una
interpretació similar per al cas de les rieres, indicada també als plànols). Així un col·lector en
color verd indica un funcionament en làmina lliure, un color groc indica funcionament en
pressió (només col·lectors), un color taronja indica situació a prop del desbordament i un color
vermell implica inundació, tal i com es pot veure en el gràfic adjunt.
Codi de colors que indica el funcionament de la xarxa
2. CONEIXEMENT DEL RISC 68

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.2.3. Conclusió sobre la informació de perill
Com s’ha pogut veure, l’anàlisi de perillositat representa un treball molt important. S’han
utilitzat diverses metodologies i diverses fonts. També cal indicar que no es pot donar per
acabat tant pel que respecta a la precisió que s’anirà incrementant amb la incorporació de
nous estudis de detall com per a l’extensió; per exemple noves zones inundables s’analitzaran i
els estudis de fenòmens geològics associats s’estendran fins arribar a tota Catalunya.
1) Anàlisi geomorfològica. Aquesta metodologia han estat aplicades a tota Catalunya de forma
generalitzada. Per tant, per a les zones no incloses en l’estudi hidrològic-hidràulic aquesta
és la única anàlisi disponible. Cal remarcar, de totes maneres, que no s’han arribat a
estudiar tots el torrents i rierols de Catalunya (treball realment ingent), però sí els que
representen un risc més important.
2) Anàlisi hidrològica-hidràulica. Com es comentava en la introducció s’aplicat per als cursos
amb més entitat (superfícies de conca superior als 100 km 2 de Catalunya (Ebre, Francolí,
Gaià, Foix, Llobregat, Besos, Tordera, Ter, Daró, Fluvià, Muga, etc). Els estudis de Plans
d’Espais Fluvials, alla on se’n disposen, han afegit una major precisió a l’anàlisi.
3) Identificació de punts d’actuació prioritària. S’ha recollit diversa informació sobre punts
d’actuació prioritària i cal remarcar la creació d’una base de dades consensuada entre ACA i
operatius.
4) Per a la determinació de la velocitat de resposta (temps de trànsit) en diferents trams de
conques, s’ha considerat la determinació de la “perillositat intrínseca” de les conques i la
relació entre els cabals estimats per al pla i la alçada de les estacions d’aforament SAIH 7 .
Aquests estudis es podran anar afinant a mesura que s’obtinguin més dades històriques del
SAIH i millors dades sobre pluges extremes.
5) La delimitació de zones inundables per avaries o trencament de preses. S’anirà introduint
els resultats de totes les presses que afecten Catalunya.
6) Estudi d’inundacions en zones urbanes. L’Estudi del Pla Directors de Pluvials de l’Àrea
Metropolitana en l’àmbit de l’EMSHTR permet identificar unes determinades formes de
comportament de les inundacions en zones netament urbanes amb un sistema de pluvials
força complex. En el futur es podrà estendre a altres zones amb superfície i densitat de
població importants.
7) Fenòmens geològic associats. L’estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
caldrà que s’amplií a tota Catalunya.
En quant als resultats obtinguts, a part de les conclusions possiblement massa obvies i
generals, el que cal es consultar la cartografia elaborada amb l’estudi de perillositat i de
vulnerabilitat per a cada àrea que sigui d’interès. Veure ANNEX 3.
2.3. ANÀLISI DE LA VULNERABILITAT
2.3.1. Introducció
La vulnerabilitat es pot definir com el grau estimat de dany o pèrdua d’un element o grup
d’elements exposats a l’ocurrència d’un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat. La
vulnerabilitat varia amb la tipologia de l’element considerat i amb la intensitat de l’event
produït.
7 Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 69

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A l’hora d’avaluar els danys o pèrdues provocats per una inundació es poden considerar els
següents factors, entre d’altres:
- El calat o alçada de l’aigua
- La velocitat
- La duració de l’event
- La concentració de sediments
Una anàlisi molt acurada de la vulnerabilitat hauria de contemplar la totalitat dels factors
anteriors. Com que en les dades derivades de l’estudi de perillositat només es disposa
d’informació relativa a les línies d’inundació i a calats de l’aigua, davant la dificultat
d’incorporar altres variables, en el present estudi es calcularan els danys o pèrdues únicament
en funció del calat o alçada de l’aigua. Aquesta metodologia ja fou utilitzada per White 8 l’any
1945.
L’anàlisi de la vulnerabilitat a més a més, es completarà amb informació referent a les
següents variables (Penning-Rowsell and Fordham 9 , 1994):
- Variables socials i econòmiques
- Variables relacionades amb les infrastructures ex. Susceptibilitat de la estructura i del
contingut de les edificacions
L’anàlisi de vulnerabilitat, és el pas següent a l’anàlisi de la perillositat i tracta de determinar la
relació entre els danys potencials i els nivells de perillositat.
2.3.1.1. Abast i limitacions
La metodologia i les dades emprades en l’anàlisi de la vulnerabilitat creen una sèrie de
limitacions en l’estudi. Tot i això, donat que l’objectiu és realitzar un estudi a escala “regional”,
analitzant tota Catalunya i utilitzant els municipis com a unitat mínima de valoració, la
metodologia assegura l’assoliment dels objectius proposats, d’acord amb l’escala regional
adoptada.
Les principals limitacions existents són:
- El nivell de detall de la cartografia digital disponible. La classificació d’usos del sòl no és
suficientment detallada, ja que en alguns casos no permet identificar exactament quina és
la tipologia de les edificacions (indústries, habitatges, usos comercials...), aquest fet influeix
directament en els càlculs de vulnerabilitat.
- La limitació de la informació sobre perillositat. L’anàlisi hidrològic-hidràulic s’ha elaborat pels
cursos d’aigües principals i queden zones en que tan sols es disposa d’una anàlisi
geomorfològica. També cal considerar la incertesa dels paràmetres principals de perillositat,
com ara el calat de l’aigua, que s’utilitzen en l’estudi de vulnerabilitat.
- La falta d’informació relativa als danys reals produïts per inundacions a Catalunya. Per
aquest motiu per tal de realitzar l’estimació de la vulnerabilitat s’ha utilitzat la metodologia
emprada en altres països.
- No s’han pogut avaluar els danys indirectes produïts per les inundacions ja que no es
disposa de dades.
- La manca d’informació que indiqui el nombre exacte de persones que es poden trobar en
una determinada edificació. Per aquest motiu el nombre de persones que es poden trobar
en una determinada edificació s’ha calculat a partir d’estadístiques referents a tot el
municipi.
Donades les restriccions anteriors, la metodologia utilitzada és “senzilla”, adaptada a un
tractament amb sistemes d’informació geogràfica (SIG).
8 White, G.F., 1945. Human Adjustements to Floods. A Geographical Approach to the Flood Problem in the United
Satates Doctoral Dissertation and Research paper no. 29. Departament of Geography, University of Chicago.
9 Penning-Rowsel, E., Fordham, M., 1994. Floods Across Europe Hazard Assessment, Modelling and Management.
ISBN 1 898253 01 3. Middlesex University Press, Middlesex, 214 pp.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 70

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els resultats obtinguts, tot i les seves limitacions, permeten conèixer d’una manera general
quina és la distribució de la vulnerabilitat a Catalunya així com distingir els municipis amb més
vulnerabilitat. Per tal determinar més exactament els valors de vulnerabilitat dels diferents
elements del territori caldria realitzar estudis a escala més detallada.
2.3.1.2. Fonts de la informació cartogràfica
Les fonts de cartografia emprades per l’estudi són principalment l’Institut Cartogràfic de
Catalunya (ICC) i el Departament de Medi Ambient.
- S’utilitza com a informació vectorial de base, la corresponent a la base topogràfica 1:5.000
(versió 2) de l’ICC, com en algunes zones aquesta informació no està disponible, s’ha
utilitzat per completar la informació de la base cartogràfica 1:50.000 (versió 3) de l’ICC.
- Per determinar la tipologia dels usos del sòl s’ha utilitzat una capa ràster d’usos del sòl
generada pel Departament de Medi Ambient, la informació correspon a dades
multitemporals captades pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat. La
resolució és de 30 metres.
- La informació hidrològico-hidràulica ha estat facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua,
aquesta informació inclou les línies d’inundació pels períodes de retorn de 50, 100 i 500
anys i els calats de l’aigua. La precisió de les dades varia en funció de l’estudi del que
provenen, planificació d’espais fluvials (PEF) o Inuncat.
Provenen d’estudis PEF, la part baixa del Llobregat, la part baixa del Ter, la Tordera, la
Galera i la Garona, la resta d’estudis hidrològico-hidràulics provenen de l’Inuncat. A l’hora
de realitzar l’estudi però, han mancat dades de calats d’alguns rius, per aquest motiu des
de la Direcció General de protecció civil, s’ha dissenyat una programació per tal de generar
la informació de calats necessària a partir de les línies d’inundació dels diferents períodes
de retorn i d’un model digital de terreny generat a partir d’informació a escala 1:5.000. Els
calats generats des de la DGPC han estat: la Muga, el Fluvià, el Ter Alt, la Riera de la
Bisbal.
En quant a la diferent precisió de les dades de l’Inuncat i dels PEF, remarcar que la
resolució de la capa de calats en l’Inucat és de 15 metres, en els PEF la resolució de la capa
de calats és de 5 metres.
- La informació geomorfològica ha estat elaborada i facilitada conjuntament per l’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya l’ICGC i l’Agència Catalana de l’Aigua.
2.3.2. Metodologia de l’estudi de la vulnerabilitat
D’acord amb les dades disponibles i les limitacions existents, l’anàlisi de la vulnerabilitat es
basa en l’avaluació per separat dels següents factors:
A. La valoració de pèrdues
B. L’estimació de la població ubicada en zones inundables
C. L’estimació dels quilòmetres de vies de comunicació susceptibles a ésser inundats
La magnitud calculada pels diferents factors mostrarà el grau de vulnerabilitat, valors més
elevats de pèrdues monetàries, població ubicada i vies afectades implicaran graus més elevats
de vulnerabilitat.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 71

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.3.2.1. Valoració de pèrdues
En les inundacions un dels paràmetres bàsics quan es pretén avaluar l’impacte és el càlcul dels
danys o pèrdues. Els danys es classifiquen en dos grans grups, els tangibles i els intangibles.
Els tangibles són aquells que poden ser avaluats quantitativament en termes monetaris, com
danys o pèrdues en edificacions, en infrastructures... Els intangibles són aquells difícilment
expressables en termes monetaris i materials, com per exemple inseguretat de la població,
estrès, ansietat de les víctimes...
En els danys o pèrdues tangibles es diferencien en dues tipologies, els directes i els indirectes.
Els directes són causats pel contacte físic amb l’aigua, poden afectar estructures, equipaments
i persones. Els indirectes són causats per la interrupció de les activitats socials com a
conseqüència dels danys directes. Són d’aquest tipus les pèrdues de producció en diferents
processos, la reducció del servei ofert per les infrastructures o serveis, els costos de neteja, els
costos d’evacuació...
En la valoració de pèrdues del present estudi, davant la inexistència de cap estudi previ en el
que s’hagi realitzat una avaluació dels danys o pèrdues produïts per inundacions, únicament es
consideren els danys tangibles directes, ja que són els més fàcilment avaluables amb les dades
de que disposem. El càlcul d’aquest danys està referit a una corba de danys-alçada de l’aigua,
tot seguint la metodologia emprada en altres països com Estats Units, Gran Bretanya...
La corba de danys-alçada de l’aigua representa la relació entre l’alçada de l’aigua i els costos
dels danys per a cada tipus d’ús del sòl. El tipus d’ús del sòl s’expressa com a preu per unitat
d’àrea, aquest fet implica conèixer el valor econòmic de l’element per tal de determinar les
pèrdues.
La corba de danys és una funció amb valors que oscil·len entre 0 i 1, 0 indica que no hi ha
danys i 1 que els danys són màxims.
Els tipus d’usos del sòl que s’han distingit a l’hora de realitzar la valoració de pèrdues són:
a) Habitatges
En aquesta tipologia es considera qualsevol tipus d’habitatge. Les corbes de danys que
s’apliquen són les incloses en l’”Economic guidance memorandum (EGM) 01-03” (USACE 10 ,
2000), que estimen els danys estructurals i en contingut dels habitatges.
Existeixen diferents tipus de corbes segons la tipologia de l’edificació (existència o no de
soterrani i nombre de plantes). Desprès de revisar les estadístiques de l’Idescat sobre la
tipologia de les edificacions en els diferents municipis de Catalunya, s’ha considerat que la
majoria de les edificacions no disposen de soterrani.
10 USACE, 2000. Economic Guidance Memorandum (EGM) 01-03, Generic Depth-Damage Relationships.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 72

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
En la Figura 2.2 es mostren les corbes de danys per l’estructura i el contingut pels habitatges,
en funció del nombre de plantes de l’edificació.
90,0
% de danys
80,0
70,0
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
-1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0
Calat de l'aigua (m)
Estructura 2 o més plantes
Contingut 2 o més plantes
Estructura 1 planta
Contingut 1 planta
Figura 2.2.Corbes de danys emprades (USACE, 2000)
L’estimació del nombre de plantes s’ha realitzat a nivell municipal, a partir de les dades de
l’Institut d’Estadística de Catalunya. Partint de l’estadística del nombre de plantes de les
edificacions per municipi, s’ha considerat el nombre de plantes emprat en les corbes de danys
com la mitja del nombre de plantes de les estadístiques per cada municipi. En quant a la
valoració monetària de l’estructura de les edificacions, aquesta s’ha obtingut a partir de dades
procedents del Boletín Económico de la Construcción de l’any 2003, en la Taula 2.5 es mostren
els valors considerats. Els continguts segons diversa bibliografia consultada s’ha considerat que
són 0,5 cops el valor de l’estructura.
Taula 2.5. Valoració de l’estructura de les edificacions
Tipologia
preu (€/m2)
b) Zones industrials i comercials
Apartaments 606,79
Casa de renta normal 653,01
Vivenda unifamiliar senzilla de 2
plantes entre mitjaneres 529,46
Es consideren en aquest grup els usos industrials i comercials. Les corbes de danys emprades
són genèriques i han estat elaborades per FEMA 11 (Federal Emergency Management Agency),
11 Federal Emergency Management Agency (FEMA), 2003. Multi-hazard Loss Estimation Methodology. Flood
Model. HAZUS MH. 22 pp.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 73

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
en elles es distingeixen els danys en contingut i en estructura. La valoració de l’estructura dels
elements s’ha establert a partir de dades del Boletín Económico de la Construcción, adoptant
un valor de 346,5 €/m 2 . El contingut dels elements s’ha considerat que és 1,07 cops el valor
de l’estructura.
c) Càmpings
Al igual que en la tipologia anterior s’han utilitzat les corbes genèriques elaborades per FEMA.
La valoració monetària s’ha establert a partir d’una consulta realitzada a l’associació de
càmpings de Catalunya, es considera un valor mig de la parcel·la de 117 €/m 2 , el valor dels
continguts es considera que és 1,07 cops el valor de la parcel·la.
d) Zones agrícoles
Com a conseqüència de la manca de dades referents a la valoració de danys en cultius
específics de la nostra àrea, l’estimació dels danys es realitza a partir de les estadístiques de
rendiments agraris per Catalunya de l’any 1999 i de les primes base d’assegurances
establertes per l’any 2003, per als diferents usos agrícoles considerats.
Es parteix de la premissa de que els danys ascendeixen al 100% del valor estimat, sense
considerar la influència de l’alçada del calat de l’aigua. En la Taula 2.6 es mostren les dades
monetàries emprades.
Taula 2.6. Valoració dels diferents tipus de cultiu
Tipus cultiu Secà Regadiu
Cereals (€/ha) 365,9 553,9
Fruiters (€/ha) 2168,4 4713,3
Raïm (€/ha) 2253,2 2880,9
En referència a les corbes de danys-calats emprades, en l’Annex 8.5.1 es poden consultar els
valors de danys en contingut i en estructura que corresponen a cada alçada de calat de l’aigua
en funció del tipus d’us considerat.
La metodologia emprada parteix de la premissa de que es disposa de la següent informació:
- Classificació d’usos del sòl, en el cas que ens ocupa la capa d’informació emprada té una
resolució de 5 metres i és el resultat de completar la informació d’usos del sòl del
Departament de Medi Ambient amb la informació vectorial a escala 1:5.000 i 1:50.000 de
l’ICC. S’ha optat per emprar aquesta resolució perquè és el mínim tamany que permet
representar adequadament les edificacions.
- Línies d’inundació pels períodes de retorn de 50, 100 i 500
- Calat o alçada de l’aigua que correspon a les diferents línies d’inundació.
Paral·lelament i amb la finalitat de poder disposar de dades de tota Catalunya, davant la
limitació que només es disposa de dades hidrològico-hidràuliques dels trams principals, s’ha
completat la informació hidrològica amb dades geomorfològiques, des de l’ACA i l’ICC s’ha
realitzat el procés de càlcul dels calats corresponents.
La resolució espacial emprada per realitzar les operacions ha estat de 5 metres.
El procés ha consistit en primer lloc en avaluar per cada cel·la el valor corresponent de
perillositat, combinant mitjançant eines SIG els intervals de freqüència i el calats de l’aigua.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 74

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Posteriorment aquesta informació ha estat completada amb dades relatives a l’ús del sòl de
l’àrea. Finalment, a partir de les valoracions monetàries establertes per cada tipus d’us del sòl i
de la informació de les corbes de danys, s’han calculat els danys o pèrdues monetàries
corresponents (euros).
Per tal d’avaluar les pèrdues a nivell municipal s’ha realitzat un sumatori del resultats per
municipi.
Destacar que per simplificar el procés en el moment de realitzar els càlculs, com a pas previ,
s’ha realitzat una reclassificació dels valors de calat de l’aigua, utilitzant els següents intervals:
- 0 a 0.3 metres
- 0.3 a 1.2 metres
- 1.2 a 2 metres
- 2 a 3 metres
- > 3 metres
En el Mapa 2.26 es mostren el resultats obtinguts en els diferents municipis de Catalunya. En
l’Annex 8.5.2 trobareu un llistat que mostra explícitament els danys monetaris calculats per
municipi.
Mapa 2.26. Danys monetaris (euros) pels municipis de Catalunya
Els valors obtinguts en l’avaluació de danys, com a conseqüència de les limitacions ja
exposades (limitació de les dades sobre perillositat, exactitud de la classificació d’usos del sòl i
manca de dades referents a danys reals en inundacions passades) s’han de prendre com un
índex i com el resultat d’una metodologia imposada, ja que la manca de dades reals no permet
validar els resultats. Tot i això els resultats permeten diferenciar quines són les àrees més
susceptibles a rebre danys en cas d’inundació.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 75

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.3.2.2. L’estimació de la població ubicada en zones inundables
Per avaluar la vulnerabilitat enfront a les inundacions d’una determinada zona, paral·lelament
al càlcul de pèrdues monetàries es poden realitzar altres càlculs complementaris per tal de
considerar el nombre de persones afectades per l’event. Aquest factor serà un dels principals
paràmetres a l’hora d’assignar la vulnerabilitat.
L’objectiu és estimar el nombre de persones que es poden trobar en la zona inundable, tot
considerant la informació de les línies d’inundació per períodes de retorn de 50, 100 i 500
anys, aquesta informació serà complementada en els trams que no es disposi d’informació
amb la informació geomorfològica.
Paral·lelament a l’estimació de la quantitat de població possiblement afectada en cas
d’inundació és poden determinar en funció dels calats les magnituds dels impactes produïts. La
caracterització dels impactes produïts es realitzarà en l’apartat d’anàlisi del risc.
El recompte de la població ubicada en àrea inundable, es realitza a partir de dades de l’Institut
d’Estadística de Catalunya. El nombre de persones que es pot trobar en una edificació s’ha
calculat com el producte del nombre mig de persones que habiten per llar i el nombre mig de
pisos o vivendes en les edificacions.
En el cas de les àrees industrials la població existent també s’ha estimat a patir de les dades
de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En el cas dels càmpings s’ha considerat la
seva capacitat màxima o nombre de places.
La metodologia aplicada permet, utilitzant conjuntament la informació de les línies d’inundació
i la geomorfologia, així com les estadístiques, calcular la quantitat de població ubicada en
l’àrea inundable. El resultat final és un nombre de persones ubicades en àrea inundable per
municipi. El Mapa 2.27 mostra els resultats obtinguts. Paral·lelament en l’Annex 8.5.2,
trobareu un llistat que identifica els diferents municipis i la totalitat de persones en àrea
inundable.
Cal remarcar però que davant les limitacions ja exposades en apartats anteriors, els resultats
no s’han de prendre com a xifres reals, sinó que són xifres que permeten diferenciar les zones
on la població és més vulnerable. Per determinar exactament la població afectada caldria
realitzar estudis a nivell molt detallat partint d’un inventari real de la població ubicada en les
diferents edificacions.
2.3.2.3. L’estimació dels quilòmetres de via de comunicació susceptibles de
ser inundats a nivell municipal.
Davant la impossibilitat de poder disposar d’una corba de danys-calat d’inundació per les vies
de comunicació, s’ha decidit realitzar un càlcul parcial per tal d’avaluar els quilòmetres de vies
de comunicació que es poden veure afectats en cas d’inundació.
L’objectiu és avaluar la longitud total de vies de comunicació en la que els vehicles poden tenir
problemes en el moment de circular en cas d’inundació. El càlcul es realitza a nivell municipal.
Prèviament als càlculs però, s’ha consultat diversa bibliografia per tal d’establir el calat crític a
partir del qual els vehicles tenen problemes a l’hora de circular. Seguint les indicacions de
Melbourne Water 12 (2003), Emergency Management Australia 13 (2002) i Defra 14 (2003) s’ha
establert el valor de 0.3 metres com a calat crític, a partir del qual els vehicles en el moment
de circular poden perdre l’estabilitat i començar a flotar.
12 Melbourne Water, 2003. Guideliness for Development in flood-prone areas
13 Emergency Management Australia, 2002. Disaster Loss Assessment
14 Defra, 2003. Flood Risks to people. R&D Technical Report FD 2317/TR. ISBN 1844321355. 114 pp.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 76

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
La metodologia emprada ha consistit en seleccionar tots els trams de via afectats per calats
d’aigua superiors a 0.3 metres i realitzar el sumatori de la longitud total de les vies per
municipi. En el Mapa 2.28 es mostren els resultats expressats en quilòmetres pels municipis de
Catalunya. En l’Annex 8.5.2 es pot consultar exactament el valor calculat.
Mapa 2.27.Nombre de persones ubicades en àraea inundable
2. CONEIXEMENT DEL RISC 77

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.28 Quilòmetres de vies inundables per municipi amb calats superiors a 0.3 metres
2.4. ANÀLISI HISTÒRICA.
Tal com ha quedat ben reflectit durant la introducció del pla Inuncat, Catalunya és un país amb
una meteorologia “complicada”, el mateix podrien dir de la seva orografia i si això li afegim la
important ocupació humana del territori, especialment en la zona litoral i prelitoral, llavors
tenim un quadre que no podem classificar precisament com a senzill.
L’objectiu bàsic de l’anàlisi històrica es poder recollir les inundacions més importants que s’han
produït a Catalunya i veure quines conclusions es poden extreure. Tot i la importància que ha
de tenir l’anàlisi històrica, desgraciadament no tenim un recull sistemàtic i amb els paràmetres
que ens interessarien per fer d’aquesta anàlisi un dels aspectes fonamentals de l’anàlisi de risc.
Un altre aspecte que s’ha de considerar en l’anàlisi històrica especialment la referent al segle
XX és l’enorme transformació territorial i urbanística que ha tingut el país.
En aquesta presentació analitzarem l’evolució de les diferents avingudes fins a finals del segle
XX en les dues conques principals: Pirineu Oriental i Conca de l’Ebre. També, i a partir de
1948, es presenta la situació mesoescalar del dia o dies en qüestió amb una explicació de les
conseqüències. Les sèries d’inundacions d’aquestes dues Conques han estat extretes de la
“Comisión Nacional de Protección Civil 15 ” i el Dr.Mariano Barriendos 16 .
El recull d’inundacions i una anàlisi més detallada es poden trobar en l’Annex 8.2. .
Analitzant les dades del recull d’inundacions històriques tenim:
15 “Les inundacions en la España Peninsular”. Marzo 1988.
16 Comunicació personal
2. CONEIXEMENT DEL RISC 78

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Pirineu Oriental Conca Ebre Catalunya
Desembre 10 3 13
Gener 10 26 19,12% 2 6 12,77% 12 32 17,49%
Febrer 6 1 7
Març 5 4 9
Abril 10 20 14,71% 4 10 21,28% 14 30 16,39%
Maig 5 2 7
Juny 3 6 9
Juliol 4 14 10,29% 2 8 17,02% 6 22 12,02%
Agost 7 0 7
Setembre 21 7 28
Octubre 36 76 55,88% 8 23 48,94% 44 99 54,10%
Novembre 19 8 27
74,32% 25,68%
Total 136 47 183
De les dades anteriors, podem extreure algunes conclusions d’interès:
- Les avingudes a la Conca del Pirineu Oriental representen el 74 % del total i les avingudes
de la Conca de l’Ebre el 26%
- Els mesos de setembre, octubre i novembre, la tardor, són els mesos que hi ha més
avingudes, un 55,8% i un 49,0% respectivament.
- A la Conca de l’Ebre, la primavera és la segona estació en importància, 21,28%.
- A la Conca del Pirineu Oriental, l’hivern és la segona estació en importància, 19,12%
- A nivell de Catalunya, la seqüència d’estacions en importància és : tardor, hivern, primavera
i estiu.
- Al Pirineu Oriental, la seqüència d’estacions en importància és: tardor, hivern, primavera i
estiu.
- A la Conca de l’Ebre, la seqüència d’estacions en importància és: tardor, primavera, estiu i
hivern.
- Aquesta diferència de seqüències entre les dues conques és deguda a que la conca del
pirineu oriental queda afectada directament per a ciclogènesi del mediterrani i la conca de
l’Ebre, afectada també per la ciclogènesi en la seva part més baixa, per una meteorologia
més atlàntica.
- Pel que fa a la seva distribució territorial, Girona havia estat la ciutat més afectada per la
confluència del riu Ter i l’Onyar. A partir de la construcció del pantans de Sau i Susqueda el
règim està canviant.
- La segona zona més afectada és la del Delta del Llobregat i en especial la població del Prat
de Llobregat.
- Tortosa i Lleida són les altres zones més afectades. Tortosa per l’Ebre i Lleida pel Segre.
- Sobre els danys és difícil extreure conclusions massa concretes degut a la falta de dades.
2.4.1. Temporals de Llevant o Llevantades.
Un altre aspecte d’interès per a l’anàlisi històric són els temporals de llevant o llevantades.
Si ens fixem en la definició que en fa el diccionari meteorològic d’ infomet, www.infomet.fcr.es
diu : “llevantada = vent fresc o fort del NE, que a la costa catalana va acompanyat de mal
temps i mar grossa. “. Tot i així cal caracteritzar més la definició.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 79

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
De situacions de llevant en podem tenir d’aquelles que només provoquen nuvolositat i
precipitacions febles o nul·les i les autèntiques, en les quals hi ha una gran aportació de vent
entre NE i E, pluges intenses, superiors a 100 litres/m 2 en 24 hores i un onatge superior a 2
metres. La seva durada va des de 24 hores fins als 3 o 4 dies.
Es donen preferentment per primavera i tardor, és a dir, a les estacions de transició. Tot i que
alguna vegada en trobarem a l’estiu i a l’hivern. Anualment i de mitjana, en podem comptar
entre 5 i 9, incloent-hi els dos tipus de llevantades. La seva durada varia entre el mínim,
voltant les 24 hores, fins al seu màxim, més o menys 96 hores.
El procés de formació s’explica amb el moviment d’una depressió del Golf de Cadis que
s’endinsa cap al Mediterrani i s’aprofundeix, gràcies a que el Mediterrani és un mar càlid i
envoltat de muntanyes altes. Aquest tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques on la insolació
encara és prou alta (tardor i primavera), però estem a prop de l’hivern perquè una massa
d’aire fred pugui davallar de latitud. Si l’acumulació d’energia a l’aigua del mar, i especialment
a l’estiu, és molt elevada, ens podem trobar amb episodis de gran ciclogènesis i , com a
conseqüència, grans acumulacions de precipitacions en 24 h.
2.5. ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI
2.5.1. Anàlisi de les zones potencialment inundables
A l’hora d’analitzar les zones potencialment inundables, existeix diversa legislació entre la que
destaca:
- La delimitació de zones objecte de l'aplicació de l'article 14 del RD 849/1996 del
Reglamento del Dominio Público Hidráulico i el que es deriva del desenvolupament dels
plans hidrològics de conca.
- El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
d’Aigües.
- Els intruments de planificació i en concret la Planificació d’Espais Fluvials
- La Directriu Bàsica d’Inundacions.
El present pla però, es basa fonamentalment en la delimitació de zones que estableix la
Directriu Bàsica d’Inundacions. Per tal de caracteritzar les zones inundables la directriu té en
compte els següents aspectes:
- la freqüència de les inundacions (període de retorn de 50, 100 i 500 anys),
− la gravetat d’afectació (danys greus, impacte, danys significatius i danys petits) i
− el tipus d’elements vulnerables afectats (nuclis urbans, habitatges aïllats, instal·lacions
comercials, instal·lacions industrials, serveis bàsics,
La classificació que estableix la Directriu a priori, es basa en la freqüència o probabilitat en que
es produeixen les inundacions. Les zones que es distingeixen són les següents:
- Zones d'inundació freqüent: Zones inundables delimitades superiorment per la línia
d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.
- Zones d'inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia
d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línia de període de cent
anys.
- Zones d'inundació excepcional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia
d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línia de període de cinc-cents
anys.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 80

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.5.2. Anàlisi del risc d’inundacions
Paral·lelament a la discretització de les zones potencialment inundables en funció de la
freqüència en que es produeix l’event, les zones inundables també són susceptibles d’ésser
classificades en funció del nivell de risc.
Aquest fet implica avaluar per cada indret en concret i període considerat, el grau de pèrdues
esperades com a conseqüència de l’exposició al perill d’inundació.
L’avaluació i l’assignació del nivell de risc en el present pla, s’ha realitzat diferenciant dos
nivells de detall. En el primer nivell, es pretén establir el nivell de risc assignat a cada element
del territori, en el segon nivell es pretén avaluar el risc a nivell municipal.
2.5.2.1. Risc d’inundacions, elements del territori
Amb l’objectiu de classificar els diferents elements del territori en funció del risc, s’ha seguit la
classificació utilitzada en la Directriu Bàsica d’Inundacions. Aquesta estableix la següent
zonificació:
- Zones A, de risc alt: Són aquelles zones en que les inundacions poden produir danys
importants a nuclis de població, a grans instal·lacions comercials, industrials o agrícoles i/o
de serveis bàsics per a la població, vies de comunicació, infrastructures, ramaderies i al
medi.
Dintre d'aquestes zones, i a efectes d'emergència s'establiran les següents subzones:
o Subzones A1: Risc Alt Freqüent; són aquelles zones A en què les avingudes
corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cinquanta anys produiran
danys greus a nuclis urbans.
o Subzones A2: Risc Alt Ocasional; són aquelles zones A en què les avingudes
corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cent anys produiran danys
greus a nuclis urbans.
o
Subzones A3: Risc Alt Excepcional; són aquelles zones A en què les avingudes
corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cinc-cents anys produiran
danys greus a nuclis urbans.
- Zones B de risc significatius (mitjà): Són aquelles zones, no coincidents amb les zones A, en
les que les avingudes corresponents a la línia d’inundació de període de retorn de cent anys
poden produir danys importants a habitatges aïllats i les avingudes corresponents a la línia
d’inundació de període de retorn entre cent anys i cinc-cents anys, danys significatius a
instal·lacions comercials, industrials, usos agrícoles, usos ramaders, serveis bàsics per a la
població, medi i vies de comunicació.
- Zones C de risc baix: Són aquelles, no coincidents amb les zones A ni amb les B, en les que les
inundacions corresponents a període de retorn de cinc-cents anys produirien impactes en
habitatges aïllats i la resta d’avingudes de període de retorn de cent i cinquanta anys
produirien danys petits, a instal·lacions comercials, industrials, agrícoles i/o de serveis bàsics
per a la població. 17
Comparant la classificació anterior amb l’establerta en el Pla Inuncat elaborat l’any 1997 i
informat favorablement per la Comissió de Protecció Civil el mateix any, es detecten algunes
petites diferències en algunes definicions. En la Taula 2.7 es mostra la classificació de la
Directriu Bàsica d’Inundacions, en la
Taula 2.8.la classificació emprada en el Pla INUNCAT l’any 1997
17 S'entén per nucli urbà: Al conjunt amb població de dret de més de 50 habitants o al conjunt agrupat de més de 5 habitatges
habitades.
Es considera inclòs dins del nucli urbà aquelles edificacions aïllades, distants menys de 200 metres del límit exterior del
conjunt.
S'entén per habitatges aïllades: al conjunt format entre 1 i 5 habitatges habitades.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 81

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Taula 2.7.Zonificació del risc “Directriu bàsica del risc d’inundacions”
Zones d’inundació freqüent
Zones d’inundació ocasional
Zones d’inundació excepcional
50 anys
100 anys
500 anys
Danys greus a nuclis de
població
Zona risc alt freqüent
(A-1)
Zona risc alt ocasional
(A-2)
Zona risc alt excepcional
(A-3)
Impactes en habitatges
aïllats
Zona risc alt
(A)
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc baix
(C)
Danys importants en
instal·lacions comercials,
industrial o serveis bàsic
Zona risc alt
(A)
Danys significatius en
instal·lacions comercials,
industrial o serveis bàsic
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Danys petits en
instal·lacions comercials,
industrial o serveis bàsic
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Taula 2.8. Zonificació del risc INUNCAT 1997
Zones d’inundació
ordinària
Zones d’inundació
freqüent
Zones d’inundació
ocasional
Zones d’inundació
excepcional
5 anys
50 anys
100 anys
500 anys
Danys importants a nuclis de
població
Zona risc alt ordinari
(A-1)
Zona risc alt freqüent
(A-2)
Zona risc alt
ocasional
(A-3)
Zona risc alt excepcional
(A-4)
Danys importants a
instal·lacions comercials,
industrial, agrícoles, de
serveis bàsics, vies de
comunicació, infrastructures,
ramaderia o el medi
Zona risc alt ordinari
(A-1)
Zona risc alt freqüent
(A-2)
Zona risc alt
ocasional
(A-3)
Zona risc alt excepcional
(A-4)
Danys importants en
habitatges aïllats
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc
significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Danys significatius en
instal·lacions comercials,
industrial, agrícoles, de
serveis bàsics, vies de
comunicació, infrastructures,
ramaderia o el medi.
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc
significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Danys petits en habitatges
aïllats
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Danys petits en
instal·lacions comercials,
industrial, agrícoles, de
serveis bàsics, vies de
comunicació, infrastructures,
ramaderia o el medi.
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Les diferències més notables que es poden apreciar entre les dues taules són:
Existeix petites diferències en la qualificació dels danys
- Existeixen diferencies importants a l’hora de qualificar l’afectació als habitatges aïllats, en la
classificació de l’Inuncat de 1997 la tipologia assignada és més baixa, per aquest motiu es
segueixen les indicacions de la Directriu.
- L’INUNCAT 1997 introdueix una zona de període de retorn de 5 anys. Per a l’estudi que
demana la Directriu no es necessari considerar aquest període de retorn
2. CONEIXEMENT DEL RISC 82

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
- En la classificació de la Directriu existeixen alguns requadres que no tenen nivell de risc
assignat. Per poder assignar el nivell de risc a la major part d’elements del territori, s’han
completat els requadres que no disposen de classificació, assignant el nivell de risc més
adient en cada cas. El resultat es mostra en la Taula 2.9.
Taula 2.9. Zonificació del risc de “Directriu bàsica del risc d’inundacions” amb informació complementària.
Zones d’inundació freqüent
Zones d’inundació ocasional
Zones d’inundació excepcional
50 anys
100 anys
500 anys
Danys greus a nuclis de població
Zona risc alt freqüent
Zona risc alt ocasional
Zona risc alt excepcional
(A-1)
(A-2)
(A-3)
Impactes en habitatges aïllats
Zona risc alt
Zona risc significatiu
Zona risc baix
(A)
(B)
(C)
Danys importants en instal·lacions
comercials, industrial o serveis
bàsic
Zona risc alt
(A)
Zona risc alt
(A)
Zona risc alt
(A)
Danys significatius en
instal·lacions comercials, industrial
o serveis bàsic
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc significatiu
(B)
Danys petits en instal·lacions
comercials, industrial o serveis
bàsic
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
Zona risc baix
(C)
El nivell de risc a assignar a cada element tal i com es mostra a la taula anterior, és funció del
període de retorn o probabilitat d’ocurrència i del nivell de danys produïts.
Tot i que existeixen diferents variables que es poden considerar a l’hora d’avaluar els danys
(calat de l’aigua, velocitat, concentració de sediments...), l’assignació en el present pla, s’ha
basat únicament en el calat de l’aigua. Aquest fet es deu a que es tracta de l’única variable de
la que es disposa d’informació i a més a més és un dels factors més importants i d’aplicació
més senzilla quan es vol analitzar el risc. Destacar que en les zones on no es disposa d’estudi
hidrològic-hidràulic s’ha emprat el calat d’afectació calculat per les paleolleres.
La metodologia emprada ha consistit en:
- Identificar els usos a considerar, aquests coincideixen amb els descrits en la
directriu.
Degut a les limitacions de la informació disponible, no és possible distingir entre nuclis de
població i habitatges aïllats, per a aquest motiu aquestes dues tipologies s’identifiquen com
a “edificacions”. Per tal de completar la informació d’aquest grup s’ha considerat també la
informació referent als càmpings de Catalunya. Paral·lelament també s’han distingit el usos
comercials i industrials.
- Parametritzar els rangs de calats que defineixen el grau de danys produïts.
Amb l’objectiu d’avaluar el risc al que estan exposades les edificacions així com el risc al
que estan exposades les persones, s’han emprat rangs de calats de l’aigua diferents ja que
la possible afectació no és comparable en els dos elements.
Consultant els treballs d’investigació realitzats per Melbourne Water 18 (2003), Emergency
Management Australia 19 (2002) i Defra 20 (2003), s’han distingit el següents calats:
• Edificacions. Es considera el calat de 0.3 metres com el calat crític a partir del que es
comencen a apreciar danys notables en les construccions i en els seus continguts. A
18 Melbourne Water, 2003. Guideliness for Development in flood-prone areas
19 Emergency Management Australia, 2002. Disaster Loss Assessment
20 Defra, 2003. Flood Risks to people. R&D Technical Report FD 2317/TR. ISBN 1844321355. 114 pp.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 83

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
més a més es considera que calats de l’aigua superiors a 2 metres lligats a una certa
velocitat de l’aigua poden produir el colapse en les construccions.
• Persones. En aquest cas es considera que qualsevol persona pel fet de trobar-se en
zona inundable està sotmesa a un risc tot i que sigui baix. Es considera que amb un
calat de 0.3 metres l’afectació a les persones pot ser notable i que amb calats superiors
a 1.2 metres inclús es pot produir la mort.
El resultat de la interposició de rangs de calats de l’aigua diferenciats per cada element
genera dues taules de classificació, on en funció de la probabilitat d’ocurrència i del calat o
alçada de l’aigua, es pot determinar el risc assignat ( A, A1, A2, A3, B o C ). En la Taula
2.10 i la Taula 2.11 es mostren els nivells assignats per les edificacions i per les persones
respectivament.
Taula 2.10. Matriu emprada per la classificació de les EDIFICACIONS segons la “Directriz de Inundaciones” (On T =
Període de retorn, Us = tipologia de l’ús del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua)
Zones d’inundació freqüent
Zones d’inundació ocasional
Zones d’inundació excepcional
50 anys
100 anys
500 anys
Danys greus en edificacions
Zona risc alt freqüent
Zona risc alt ocasional
Zona risc alt excepcional
(A-1)
T = 50 Us = urbà o càmping
Calat >= 2 m
(A-2)
T = 100 Us = urbà o càmping
Calat >= 2 m
(A-3)
T = 500 Us = urbà o càmping
Calat >= 2m
Impactes en edificacions
Zona risc alt
Zona risc significatiu
Zona risc baix
(A)
(B)
(C)
T = 50 Us = urbà o càmping
T = 100 Us = urbà o càmping
T = 500 Us = urbà o càmping
1.2 m

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Taula 2.11. Matriu emprada per la classificació de les PERSONES seguint la metodologia de la “Directriz de
Inundaciones” (On T = Període de retorn, Us = tipologia de l’ús del territori, Calat = calat o alçada de l’aigua)
Zones d’inundació freqüent
Zones d’inundació ocasional
Zones d’inundació excepcional
50 anys
100 anys
500 anys
Danys greus en les
persones, edificacions
Zona risc alt freqüent
(A-1)
T = 50 Us = urbà o càmping
Calat >= 1.2 m
Zona risc alt ocasional
(A-2)
T = 100 Us = urbà o càmping
Calat >= 1.2 m
Zona risc alt excepcional
(A-3)
T = 500 Us = urbà o càmping
Calat >= 1.2m
Impactes en les persones,
edificacions
Zona risc alt
(A)
Zona risc significatiu
(B)
Zona risc baix
(C)
T = 50 Us = urbà o càmping
T = 100 Us = urbà o càmping
T = 500 Us = urbà o càmping
0.3m = 1.2 m
Danys significatius en les
persones, instal·lacions
comercials, industrial o
serveis bàsic
Zona risc significatiu
(B)
T = 50 Us = Indústria
Zona risc significatiu
(B)
T = 100 Us = Indústria
Zona risc significatiu
(B)
T = 500 Us = Indústria
0.3m

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.5.2.2. Classificació de les preses en funció del risc potencial
En funció del risc potencial que pugui derivar de la possible ruptura o funcionament incorrecte
de cada presa aquesta es classificarà en una de les següents categories:
Categoria A: Correspon a les preses la ruptura o funcionament incorrecte, de les quals, pot
afectar greument a nuclis urbans o serveis essencials, o produir danys materials o
mediambientals molt importants.
Categoria B: Correspon a les preses la ruptura o funcionament incorrecte, de les quals, pot
ocasionar danys materials o mediambientals importants o afectar un reduït nombre
d'habitatges.
Categoria C: Correspon a les preses la ruptura o funcionament incorrecte, de les quals, pot
produir danys materials de moderada importància i només incidentalment pèrdua de vides
humanes. En tot cas, a aquesta categoria pertanyeran totes les preses no incloses en les
Categories A o B.
2.5.2.3. Risc d’inundacions, municipis
Un dels principals objectius del present pla és realitzar un estudi a escala regional que permeti
diferenciar la tipologia del risc a nivell municipal amb la finalitat de determinar les obligacions
dels municipis en la planificació de les emergències.
Per tal d’establir el nivell de risc per inundacions a assignar a cada municipi s’han considerat
diferents variables entre les que destaquen la classificació de risc dels elements del territori
(realitzada en l’apartat anterior), els càlculs realitzats per l’avaluació de la vulnerabilitat i
finalment paràmetres relatius a la perillositat de les conques.
La metodologia aplicada ha consistit en:
a) Calcular el valor a nivell municipal de les següents variables
o
Variables relacionades amb la vulnerabilitat:
S’ha realitzat el sumatori dels següents paràmetres per cada municipi:
o
• Els danys monetaris totals
• El nombre total de persones ubicades en zona inundable.
• La longitud total de vies de comunicació en la que els vehicles poden tenir
problemes en el moment de circular
Variables relacionades amb la perillositat de les conques
Davant la impossibilitat de disposar de dades relatives a tota Catalunya que indiquen el temps
de trànsit o temps de resposta de les conques, s’han emprat dades referents a la perillositat
intrínseca de les conques.
Com que els límits que marquen l’àrea espacial ocupada per les diferents conques i els que
marquen l’àrea espacial dels municipis no coincideixen, s’ha optat per assignar al municipi el
valor de perillositat intrínseca de la conca que sigui més freqüent.
o
Variables relacionades amb l’assignació del nivell de risc als diferents elements del territori
A partir de la classificació realitzada a l’apartat anterior, en la que s’assigna el nivell de risc al
que estan exposades les edificacions i les persones, es calculen dos índex que s’utilitzen
posteriorment en l’avaluació del nivell de risc del municipi.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 86

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els índex que d’ara en endavant es denominaran com a I persones i I edificacions , es basen en la
quantificació a nivell municipal de la superfície afectada per cada nivell de risc. Posteriorment
aquest valors són ponderats pels valors establerts en la Taula 2.12 i dividits per la superfície
total classificada en el municipi.
Taula 2.12. Valors de ponderació en funció del nivell de risc
Risc
Puntuació
A1 20
A2 15
A3 10
A 15
B 5
C 1
L’expressió matemàtica emprada en el càlcul dels dos índex és la següent:
I persones = (ΣS A1persones *V A1 + ΣS A2 persones *V A2 + ΣS A3 persones *V A3 + ΣS A persones *V A + ΣS B persones *V B
+ ΣS C persones *VC) / S T persones
I edificacions = (ΣS A1edificacions *V A1 + ΣS A2 edificacions *V A2 + ΣS A3 edificacions *V A3 + ΣS A edificacions *V A + ΣS B
edificacions *V B + ΣS C edificacions *VC) / S T edificacions
On:
S T : Superfície total sotmesa a risc. El subíndex persones o edificacions mostra quin és
l’element considerat a l’hora d’assignar el risc
S A1, S A2... : Superfícies classificades segons el risc com a A1, A2...... El subíndex
persones o edificacions mostra quin és l’element considerat a l’hora d’assignar el risc
V A1 , V A2...... : Valoració assignada a cada nivell de de risc
Del càlcul dels respectius índex s’extreu que, valors dels índex superiors a 7 indiquen que la
major part de superfície classificada del municipi té un nivell de risc assignat bastant important
(classes A i B)
b) Combinar mitjançant tècniques SIG la informació anterior per a cada municipi de
Catalunya
S’ha combinat per cada municipi la informació de les diferents variables calculada en el pas
anterior. D’aquesta manera tal i com es mostra en l’Annex 8.5.2 per cada municipi es disposa
de la següent informació:
• Quantitat de danys monetaris
• Nombre de persones ubicades en zones inundables
• Nombre de quilòmetres de vies de comunicació susceptibles a ésser inundats
• Índex de persones (I persones)
2. CONEIXEMENT DEL RISC 87

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• Índex d’edificacions (I edificacions )
• Perillosistat intrínseca de la conca
c) Assignar el nivell de risc al municipi, en funció de la informació disponible a nivell
municipal.
Mitjançant l’aplicació d’una sèrie de condicionants per les diferents variables, s’ha assignat el
nivell de risc que correspon als diversos municipis. Els condicionants que defineixen cada
classe són els que es mostren a continuació:
• Municipis amb risc Mot Alt, són aquells en què:
• Hi ha més de 250 persones ubicades en àrea inundable i els danys monetaris són
superiors a 60.000 euros
• Hi ha més de 250 persones, els danys monetaris són inferiors a 60.000 euros i la
perillositat de la conca és greu o moderada
• Hi ha entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys
monetaris són superiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca és greu i l’índex de
persones i l’índex d’edificacions és superior a 7.
• Municipis amb risc Alt, són aquells en què:
• Hi ha entre 50 persones i 250 persones en àrea inundable, els danys monetaris són
superiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu o moderada
• Hi ha entre 50 persones i 250 persones en àrea inundable, els danys monetaris són
superiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca és greu i l’índex de persones o
l’índex d’edificacions és menor que 7
• Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, els danys monetaris són superiors a
60.000 euros, la perillositat de la conca és greu, l’índex de persones i l’índex de
directriu és superior a 7
• Hi ha entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys
monetaris són inferiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca és greu o moderada
• Hi ha més de 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris són
inferiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu
• Municipis amb risc Mitjà, són aquells en què:
• Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, el danys monetaris són superiors a
60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu o moderada
• Hi ha entre 25 i 50 persones, els danys monetaris són superiors a 60.000 euros, la
perillositat de la conca és greu i l’índex de persones o l’índex d’edificacions és menor
que 7
• Hi ha entre 25 i 50 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris calculats
són inferiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca és greu o moderada
• Hi ha entre 50 i 250 en àrea inundable, els danys calculats són inferiors a 60.000 euros
i la perillositat de la conca és lleu
• Municipis amb risc Moderat, són aquells en què:
• Hi ha entre 5 i 25 persones en àrea inundable i existeixen danys monetaris
• Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, els danys calculats són inferiors a
60.000 euros i la perillositat de la conca és lleu
2. CONEIXEMENT DEL RISC 88

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• Hi ha menys de 5 persones en àrea inundable, existeixen danys monetaris i la
perillositat de la conca és greu o moderada
• Municipis amb risc Baix, són aquells en què:
• Hi ha menys de 5 persones en àrea inundable i la perillositat de la conca és lleu
• Municipis en els que no existeixen danys monetaris, ni afectació a vies de comunicació i
en els que l’afectació a persones és molt petita.
• Municipis en que no es produeix afectació a persones i els danys són molt petits
• Municipis en els que a partir de les dades disponibles de geomorfologia i estudi
hidràulic, no s’ha detectat cap afectació en quant a generació de danys, afectació a
persones ni a vies de comunicació.
El nivell de risc assignat als diferents municipis de Catalunya en funció dels condicionants
anteriors es mostra en forma de taula a l’Annex 8.7. i en forma de mapa al Mapa 2.29.
La tipologia dels municipis en funció del risc queda distribuïda de la següent manera:
- Nombre de municipis amb risc Molt Alt: 204
- Nombre de municipis amb risc Alt: 180
- Nombre de municipis amb risc Mitjà: 108
- Nombre de municipis amb risc Moderat: 258
- Nombre de municipis amb risc Baix: 196
Mapa 2.29. Risc municipal enfront les inundacions
2. CONEIXEMENT DEL RISC 89

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.6. MUNICIPIS QUE HAN D’ELABORAR EL PLA D'ACTUACIÓ
MUNICIPAL (PAM)
Per determinar els municipis que han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions
(PAM), es diferencien tres categories de municipis:
- Els municipis que tenen l’obligació d’elaborar el seu PAM per inundacions
- Els municipis als que se’ls hi recomana elaborar el PAM
- La resta de municipis
La classificació d’un municipi en una tipologia o altra es determina fonamentalment pel nivell
de risc d’inundacions assignat al municipi. A priori s’estableix la següent classificació:
• Municipis obligats a redactar PAM: Nivell de risc per inundacions del municipi Molt Alt,
Alt o Mitjà i tots aquells que puguin veure’s afectats pel mal funcionament o trencament
d’una bassa o d’una presa en un termini de temps inferior a dues hores.
• Municipis recomanats a redactar el PAM: Nivell de risc per inundacions del municipi
Moderat
• Municipis que no han de redactar el PAM: Nivell de risc per inundacions del municipi
Baix
La classificació anterior però, a posteriori ha estat revisada per tal de considerar la infuència
d’altres factors com:
- L’existència de punts d’actuació prioritària. Freqüència i gravetat de les afectacions
d’inundacions en aquests punts d’actuació prioritària.
- Informació històrica rellevant com les inundacions patides en temps passats i la
classificació assignada al Pla Inuncat de l’any 1997, així com experiència adquirida pels
tècnics del territori.
- Els estudis de perillositat per avaries o trencament de preses
El resultat de la revisió ha esdevingut en el canvi de classificació d’alguns municipis per alguna
de les raons anteriors. Concretament cal destacar el canvi de classificació en els següents
municipis:
- Alòs de Balaguer i Palma d’Ebre, afectats pel plans d’emergència de les preses de Rialb i
Palma d’Ebre respectivament, han passat d’ésser municipis recomanats a obligats.
- Tiurana, afectat pel pla d’emergència de la presa de la Palma d’Ebre, ha passat de no haver
de redactar PAM a recomar-se-li la seva redacció.
- Per la implementació de l’experiència històrica adquirida en el territori, els municipis de
Biure, Boadella, Cantallops, Capmany, Espolla, Garriguella, Pont de Molins, Rabós, Sant
Climent Sescebes, Setcases i Vilademuls, han de redactar el pla, i Albanyà i Juià, se’ls
recomana fer el pla.
El mapa 2.30 mostra la distribució final obtinguda pel diferents municipis de Catalunya.
Numèricament la classificació segueix la següent distribució:
• Nombre de municipis obligats a redactar PAM: 520
• Nombre de municipis recomanats a redactar el PAM: 239
• Nombre de municipis que no han de redactar el PAM: 187
Està clar que l’anàlisi de risc no queda absolutament tancat en el pla Inuncat, fonamentalment
perquè el territori degut a l’acció antròpica està sotmés a canvis constants i les dades i estudis
a partir dels quals s’han generat els càlculs estan contínuament en revisió i millora.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 90

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Un exemple d’aquest fet són els estudis estudis de detall de PEF (Planificació d’Espais Fluvials)
que està previst que es realitzin properament en determinades zones, aquest estudis s’aniran
incorporarant paulatinament al pla. Un altre exemple són els plans de preses i l’anàlisi dels
fenòmens geològics associats, que hauran d’anar completant l’estudi de perillositat. L’aportació
de tota aquesta informació pot produir canvis en les valoracions efectuades. Aquest seria el
cas dels municipis de Canovelles, Guardiola de Berguedà, Llers i la Pobla de Lillet que s’ha
detectat en els estudis preliminars dels del risc d’inundació (APRI) que tenen un risc molt alt
d’inundacions.
Per tant en les successives actualitzacions es poden produir algunes variacions en el llistat dels
municipis que han de fer el pla o que se’ls recomana fer-lo.
Mapa 2.30. Municipis obligats i recomanats a realitzar el PAM
2.7. PERÍODES DE PERILL
La situació latitudinal, a cavall entre les zones climàtiques temperada i tropical, la posició entre
dos mars i dos continents i l’enorme varietat orogràfica del territori, fan de Catalunya un país
amb un singular mosaic de climes i amb una gran complexitat meteorològica. Poques àrees
amb l’extensió de Catalunya reuneixen la seva diversitat climàtica, encara per conèixer a una
escala fina, i afronten el repte d’una prognosi meteorològica tan complicada.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 91

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Malgrat tot, la dinàmica hidroclimàtica pot quedar definida per dos tipus de comportament de
diferent origen:
1. La relacionada amb episodis que superen amb facilitat els 100 mm de pluja, d’intensitat
moderada, essent la seva característica principal la persistència en el temps.
2. Les pluges de curta durada, de gran intensitat (per damunt dels 50 mm/h) i que en crisis
hidrometeorològiques molt greus poden superar els 100 mm en unes poques hores.
El primer comportament aniria relacionat a núvols de tipus estratiforme. Si bé poden aparèixer
a qualsevol època de l’any, es donen amb una major freqüència entre els mesos de desembre i
maig. Una situació característica ve donada per la presència d’una baixa a la Mediterrània,
entre Castelló i les Illes Balears, de manera que afavoreix l’entrada del vent de llevant . Si
aquesta baixa és prou profunda, és a dir, s’ha format tant a superfície com a nivells més alts
(fins a 500 o 300 hPa) sol tenir una persistència més gran, i el seu radi d’influència és major.
En canvi, el segon comportament és de tipus torrencial, i està relacionat amb núvols
convectius. La seva previsió a curt i mig termini presenta moltes dificultats, essent més
freqüents entre els mesos de juny i novembre. Aquest comportament determina la
pluviometria de la serralada pirenaica, prepirinenca i planes interiors durant els mesos d’estiu,
mentre que a la zona litoral i Prelitoral les pluges torrencials predominen al llarg dels mesos
d’estiu i de tardor. És durant aquests mesos que solen tenir lloc amb força freqüència després
del pas d’un front fred. Aquest front sol estar associat a una baixa, situada inicialment al
Cantàbric i que se situa al final al sud-est de França. Al final de l’episodi, la tramuntana es
reforça al cap de Creus i es genera una zona de convergència de vents al sud del litoral de
Girona i nord de Barcelona, la qual cosa ajuda a focalitzar la forta convecció en aquestes
zones. De vegades, la baixa situada al sud de França, enlloc de continuar el seu desplaçament
cap a l’oest, s’aprofundeix pel flanc més occidental i s’exten un altre cop cap al litoral català.
En aquests casos els xàfecs d’intensitat forta es propaguen més cap al sud.
Com es pot veure, si tenim en consideració tan sols els aspectes meteorològics, les pluges
importants es donen, encara que en diferents zones de Catalunya, tot l’any. Per acaba de
perfilar unes dates més concretes de les campanyes es va examinar aquelles inundacions que
han produït danys importants a Catalunya 21 i es pot veure que en l’últim segle les inundacions
més importants s’han produït entre el setembre i el novembre. Per tant, proposem que la
campanya d’inundacions tingui les dates següents: del 1 de setembre al 30 de
novembre.
Es evident que es poden produir inundacions importants fora d’aquest interval de temps, per
exemple les inundacions del 10 de juny del 2000 en els rius Llobregat, Besos, Francolí i riera
de La Bisbal amb una important afectació en la muntanya de Montserrat, però la idea de la
campanya és concentrar accions i esforços de divulgació i atenció en unes dates amb una
probabilitat més important d’inundacions catastròfiques. Per exemple, en el cas d’incendis
forestals també es concentren els esforços en unes dates de campanya, encara que d’incendis
forestals tenim tot l’any.
Cal remarcar de totes maneres, que en zones de muntanya durant l’estiu es produeixen
tempestes importants encara que siguin molt localitzades 22. Donada la afluència de visitants
ocasionals i turistes en la època estiuenca a les zones muntanyoses, cal que les campanyes de
inundacions recullin aquest fet característic i informin de manera especial a la població que es
troba o es desplaça a aquestes zones.
21
- Veure el punt 2.4 Anàlisi històrica.
- Jornades “El Agua en Catalunya”. Barcelona 1995. “La problemátca de las inundaciones en Catalunya”. L.
Bergua.
- Memòria del “Pla d’obres i correccions a fer a la xarxa hidrològica de Catalunya”. Departament de Política
Territorial i Obres Públiques i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
22 Pensem per exemple en la tragèdia del Càmping Las Nieves de Biescas es va produir el 8 d’agost.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 92

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
2.8. ALTRES FENOMENS D’INUNDACIONS
CONEIXEMENT DEL RISC DE SEIXES
Introducció
El terme seixes prové de la paraula “seiche” feta servir a Suïssa per descriure les oscil·lacions
sobtades del nivell de l’aigua en alguns llacs d’aquest país. Però a molts països davant la
manca d’un mot que descrigui aquest fenomen es va acceptar la paraula seixes per les
variacions del nivell del mar en badies i ports degudes a certes condicions meteorològiques i
ampliades segons les característiques de la badia o del port.
Quan hom observa la superfície del mar a prop de la costa li resulta evident que el nivell de les
aigües no es manté constant sinó que varia amb el temps en forma d'onades d'amplada
variable. Aquestes oscil·lacions són produïdes pel vent, i encara que són les més fàcils
d'observar, no són les úniques. Per exemple, el nivell de la superfície del mar també varia per
l'efecte de l'atracció de la Lluna i el Sol donant lloc a les marees.
Les marees i les onades de vent tenen característiques clarament diferents. Si ens situéssim a
la vora del mar observant una d'aquestes onades, el temps que passaria entre dos màxims
successius del desplaçament vertical, és de només segons per a les onades de vent, però
d'hores per a les ones de marea. Es pot fer servir aquest temps (anomenat període de l'onada)
per classificar els diferents tipus d'oscil·lacions.
Entre els segons i les hores es troba un altre tipus d'oscil·lacions que moltes vegades passen
desapercebudes: onades per les quals el temps que passa entre dos màxims consecutius és de
l'ordre de minuts. Les causes que les poden provocar són normalment causes
meteorològiques: tempestes o variacions de la pressió atmosfèrica. Aquestes variacions
regulars del nivell del mar són les seixes, uns ritmes que son específics de cada port o badia.
En certes ocasions i sota unes condicions determinades, la seva amplitud pot augmentar
considerablement provocant efectes catastròfics a les estructures del port i a les barques
amarrades.
Descripció del fenomen
En aquest cas ens centrarem en les causes que provoquen un augment de l’amplitud de les
seixes dins un port o badia. Un excitador ideal són les oscil·lacions de pressió atmosfèrica i
vent associades a ones atmosfèriques internes, quan aquestes afecten una capa d'inversió
tèrmica.
La situació meteorològica bàsica es pot descriure de la següent forma:
Sobre la Mediterrània hi ha una massa d’aire relativament estable: la massa d’aire
mediterrània. La circulació sobre la península ibèrica és ciclònica i sobre el Mediterrani la
situació sol ser de pantà baromètric (molt poc gradient de pressió). En alçada hi ha un solc que
arrossega aire fred des del nord – oest afectant la part occidental de la península ibèrica,
mentre que sobre la part oriental de la península i la Mediterrània els vents del sud – oest
impliquen una invasió d’aire calent i lleuger de procedència sahariana. Aquesta invasió d’aire
càlid es pot apreciar molt bé a la topografia de 850 hPa (aproximadament a 1500 m d’alçada).
L'aire càlid en trobar-se la massa mediterrània es veu obligat a remuntar-la. Com són fluids de
diferent densitat a la zona de contacte entre ells (zona de cisallament) es produeixen unes
ones (amb període d'entre 8 i 15 minuts) que comporten petites oscil·lacions de la pressió
atmosfèrica. Aquestes ones es poden visualitzar per la formació de núvols a les seves crestes.
Les oscil·lacions de la pressió atmosfèrica es transmeten a la superfície marina a través de la
capa estable (massa mediterrània). Les onades generades a la superfície del mar són de petita
amplitud, d'ordre centimètric. Les petites onades marines es propaguen, separades entre sí
entre 8 i 15 minuts fins que arriben a la costa. Molts ports i badies tenen períodes d'oscil·lació
naturals d'uns 10 minuts. Una vegada passada la bocana del port l'onada assoleix l'altre
extrem del port, on es reflecteix i quan torna a arribar a la bocana es troba amb la següent
onada procedent de mar obert.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 93

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Es produeix un fenomen de ressonància i l'onada s'amplifica (el fenomen és similar al que es
produeix quan una persona es gronxa, donant-se impuls quan s'acaba una oscil·lació).
Sovint aquest fenomen ve acompanyat de pluja de fang.
Pressió superfície
Situació a 500 hPa
Mapa 2.31. Esquema de la situació meteorològica favorable a les seixes.
Dades històriques
Il·lustració 2.4. Esquema de les oscil·lacions mar-atmosfera (font web de l’AEMET).
La zona més afectada per aquesta fenomen són les Illes Balears i per això les primeres i
extenses referències vénen d’aquella zona.
El primer document que fa referència al fenomen data de 1465 i consisteix en una carta escrita
pels Jurats de l'illa de Menorca i enviada als Jurats de l'illa de Mallorca on es menciona un fort
corrent dins el port que produí nombrosos danys. A partir d'aquí es tenen notícies ocasionals
d'algun episodi de gran amplitud, fins arribar al 21 de juny de 1984, en què es va produir una
rissaga (nom amb què es coneixen les seixes a les Illes) excepcional, essent la xifra de
l’amplitud màxima de 350 cm. Aquesta rissaga va ocasionar greus danys, foren afectades 81
de les 117 embarcacions amb base al port, i se’n van enfonsar 35. Els danys econòmics es van
avaluar en més de 400 milions de pessetes.
A Catalunya les seixes d’amplitud de desenes de centímetres només han ocasionat danys poc
importants a algunes embarcacions però no es té constància de cap afectació important.
Avaluació del risc
Arran de la magnitud de les seixes al llarg de la costa catalana i de la seva afectació molt
puntual es considera que el risc d’inundació per seixes és mínim.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 94

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CONEIXEMENT DEL RISC DE TEMPORAL I SOBREELEVACIÓ DEL MAR
Introducció
El litoral català es veu afectat, periòdicament, per temporals de mar, que en algunes ocasions
provoquen desperfectes a les construccions pròximes a la costa. També en algunes ocasions
s’han hagut de lamentar víctimes mortals a causa de l’onatge.
Descripció del fenomen
L’onatge és un moviment oscil·latori de les aigües del mar en sentit ascendent i descendent
caracteritzat, principalment, per la seva alçada, mesurada entre la cresta i la vall, i el període,
temps entre dues crestes o valls. En oceanografia s’utilitzen bàsicament dues mesures
d’alçada, per una banda l’alçada màxima dins un període d’observació i per altra l’alçada
significant, que es defineix com la mitjana del terç de les onades més altes observades i es pot
associar a l'alçada que s’aprecia visualment.
La força que genera aquest moviment prové del vent i la relació entre onades i força del vent
és directe, és a dir, a més vent més onatge. Però s’ha de tenir present que la persistència i el
recorregut del vent sobre el mar també intervenen en el creixement de l’onatge.
Per l’orientació de la costa catalana molt oberta a l’est i
al sud, els vents que més afecten l’estat de la mar són
els de component est i sud. Tot i que no són els més
forts sí que en algunes ocasions poden ser persistents i
tenir un llarg recorregut sobre el mar.
Al litoral català es realitzen diverses mesures d’onatge
per tal de caracteritzar-lo.
Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i
Meteorològics de la Generalitat.
Xarxa de boies de Puertos del Estado.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 95

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Les dades facilitades per la Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de la
Generalitat de Catalunya mostren els següents resums:
Boia de Cap Tortosa (dades de l’any 1990 a l’any 2004):
Alçada màxima mesurada 992 cm
Alçada significant màxima 596 cm
Taula 2.13. Histograma de l’alçada significant.
Taula 2.14. Histograma del període mitjà.
Boia del Golf de Roses (dades de l’any 1992 a l’any 2004):
Alçada màxima mesurada: 1043 cm
Alçada significant màxima: 592 cm
Taula 2.15. Histograma de l’alçada significant.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 96

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Taula 2.16. Histograma del període mitjà.
Boia del delta de la Tordera (dades de l’any 1984 a l’any 2004)
Alçada màxima mesurada: 899 cm
Alçada significant màxima: 509 cm
Taula 2.17. Histograma de l’alçada significant.
Taula 2.18. Histograma del període mitjà.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 97

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Boia del Delta del Llobregat
Alçada màxima mesurada: 780 cm
Alçada significant màxima: 461 cm
Taula 2.19. Histograma de l’alçada significant.
Taula 2.20. Histograma del període mitjà.
De totes aquestes dades es desprèn que els temporals més importants s’inicien entre setembre
i octubre i finalitzen entre abril i maig. La zona més afectada és la costa Brava.
Observant les dades de direcció d’onatge de la
boia de cap Tortosa, únic instrumental que
mesura direcció des de l’any 1990, s’aprecia que
les onades més altes procedeixen de l’est i del
nord-est, ja que aquestes són les direccions
típiques del vent en temporals de llevant i a
causa també del seu gran recorregut marítim.
L’onatge precedent del nord-oest, causat pel fort
vent de mestral, és d’alçada important, però
aquest onatge no té gaire afectació a la costa ja
que es desplaça mar endins.
L’especial orografia de la Mediterrània Occidental
fa que en situacions del nord el vent s’acanali
entre els Alps i el Pirineu, augmentant molt de
velocitat en aquesta àrea. A Catalunya, aquest
vent és el conegut com a tramuntana, que bufa
especialment fort al nord del Cap de Creus, on altera molt l’estat de la mar. Quan aquest vent
gira a gregal se’l coneix com a provençal i pot ser fort fins el cap de Sant Sebastià.
Però tant per l’extensió geogràfica de l’onatge com per l’alçada de les onades, són els
temporals de llevant els que esdevenen més perillosos a Catalunya. Aquests són causats per
una depressió situada al Mar Balear o al Golf de València. La forma d’arc de circumferència de
la costa del Golf de València afavoreix que les depressions s’hi “encaixin”, donant lloc a vents
sostinguts de l’ENE a la costa catalana.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 98

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A més, cal destacar que aquests temporals poden venir sovint associats a una sobreelevació
del nivell del mar causada, tant per l’acumulació d’aigua a la costa a causa de la pressió
exercida pel vent, com per l’augment del nivell del mar originat pel descens de la pressió
atmosfèrica. Aquesta sobreelevació pot ser de l’ordre d’un metre, que s’afegeix a l’alçada de
les onades, multiplicant el seu efecte i fent que puguin penetrar més fàcilment terra endins.
La suma de sobreelevació i onatge dificulta sovint el desguàs de rius o rieres i afavoreixen la
inundació de les zones pròximes a la desembocadura, ja que en situacions de temporal de
llevant la pluja acostuma a ser abundant i continuada.
A continuació es mostren dos mapes de pressió en superfície corresponents a temporals de
gregal i de llevant:
Mapa 2.32. Mapa del dia 12 de novembre de 2001 a les 00
T.U. Vents del NE superiors als 100 km/h a molts punts de
la costa i superiors als 150 km/h al nord de Cap de Creus.
Hi va haver importants desperfectes a tot el litoral però
poca precipitació.
Mapa 2.33. Mapa del dia 8 de maig de 2002 a les 00 T.U.
Vents entre E i NE pròxims als 60 km/h i localment
superiors a tot el litoral. En aquest cas es van produir
alguns danys materials molt localitzats i el més destacat
van ser les precipitacions que van supera
Avaluació del risc
Catalunya és un país on cada any, en general, es produeixen situacions de temporal al mar,
però només alguns d’ells són prou forts com per incidir sobre la població. Per tant es pot dir
que el risc d’inundacions per onatge és elevat i que pot coincidir amb un episodi de pluges
abundants que agreugi la situació.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 99

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Per tal de poder parametritzar adequadament aquest risc és necessari realitzar un estudi de
les situacions de temporal que han causat afectacions importants sobre la població, tasca que
es podria realitzar en properes actualitzacions del pla INUNCAT.
CONEIXEMENT DEL RISC DE TSUNAMI A LA MEDITERRÀNIA
El Institut Geològic ha fet una breu reflexió sobre el perill de tsunamis a la Mediterrània.
Introducció
Amb la catàstrofe produïda al Sud-Est Asiàtic pel terratrèmol del 26 de desembre de 2004 a les
costes de Sumatra s’ha pogut veure com els tsunamis fan possible que els efectes d’un
terratrèmol arribin fins a milers de quilòmetres de la zona epicentral provocant inundacions a
les zones costaneres. També ha donat lloc qüestionar si es necessari incloure la Mediterrània
en un sistema internacional d’alerta de tsunamis i quin ha de ser el treball de prevenció que
cal realitzar per mitigar els efectes d’un possible tsunami. En aquest document es fa una
primera valoració qualitativa de la incidència d’un possible tsunami a les costes de Catalunya.
Descripció del fenomen
Un tsunami consisteix en una sèrie d’onades marines que es generen quan una gran massa
d’aigua es troba ràpidament desplaçada de la seva posició d’equilibri, per tant els terratrèmols
marins, les erupcions volcàniques i les esllavissades submarines tenen un potencial suficient
com per generar un tsunami, també es pot generar per l’impacte de la caiguda d’un meteorit a
l’oceà.
Quan aquesta gran massa d’aigua torna instantàniament al nivell d’equilibri, per acció de la
gravetat, es generen una sèrie d’onades que es propaguen amb cercles de radi creixent a
partir del punt d’impacte. Aquestes onades viatgen conservant l’energia, és a dir fent un
balanç entre la seva energia cinètica, donada per la velocitat de propagació i la seva energia
potencial, donada per l’alçada de la ona.
La velocitat a la que es propaga l’ona depèn de la fondària de l’oceà i de la acceleració de la
gravetat, per tant, mentre la ona viatja per l’oceà, on la fondària és gran i amb petites
variacions de la batimetria, la ona viatja a gran velocitat, de l’ordre de 600 km/h, amb una
alçada molt petita, de l’ordre de 50 cm i per tant amb longituds d’ona molt grans, de centenars
de km. Quan la ona s’apropa a una zona costanera, la disminució de la fondària de l’oceà fa
que la velocitat de la ona disminueixi, la corresponent reducció d’energia cinètica dóna lloc a
un augment de l’energia potencial, per tant de l’alçada de la ona. L’ona es va frenant i va
augmentant la seva alçada formant-se una gran paret d’aigua, la força de la onada fa que
l’aigua entri fins a centenars de metres terra endins inundant tot el que troba al seu pas. En
costes poc profundes les ones poden arribar a tenir 30 m d’alçada, per tant són completament
destructives.
Tsunamis a la Mediterrània
La mediterrània es troba a límit de dues plaques tectòniques que s’apropen: la placa Africana i
la placa Euroasiàtica. Al Mapa 2.34 es presenta un mapa de sismicitat de la mediterrània. Els
terratrèmols de la mediterrània oriental (Turquia, Grècia) tenen una magnitud i freqüència
molt més gran que els de la Mediterrània Occidental, a més a més moltes falles es troben sota
l’aigua i l’ona d’un tsunami pot afectar a les costes.
Els sismes que poden afectar a la mediterrània Occidental són els que tenen epicentre a la línia
Azores-Gibraltar-Tuníssia (Mapa 2.34). A l’oest de l’Estret de Gibraltar es coneixen
terratrèmols de magnituds superiors a 8, com el de 1755, que va produir un gran tsunami amb
ones destructores a les costes portuguesa, espanyola i marroquí. A l’est de l’Estret de Gibraltar
no es coneixen terratrèmols de magnitud superior a 7.5.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 100

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa 2.34. Sismicitat 1964-2001 (Font: EMSC)
Consultant els catàlegs de tsunamis a la Mediterrània (Instituto Geográfico Nacional, projectes
europeus GITEC i GITEC-TWO, Itàlia i Costa Blava, Tsunami Laboratory-Russian Academy of
Sciences) s’observa que històricament hi ha hagut grans tsunamis a la Mediterrània Oriental,
aproximadament un per segle (Mapa 2.35).
Mapa 2.35. Events sísmics històrics que han generat tsunamis a la Mediterrània. Des de l’any 1500 a l’any 1990 es
comptabilitzen 297 events (Font: Tsunami Laboratory Russian Academy of Sciences, http://omzg.sscc.ru/tsulab/)
Valoració qualitativa de la possible incidència de tsunamis a Catalunya
No es tenen descripcions de tsunamis destructius a la Mediterrània Occidental, a l’Oest d’Itàlia,
i per tant, a Catalunya.
Es coneixen tsunamis de moderada importància. Per exemple, el sisme d’Algèria de l’any 2003,
de magnitud 6.8, va produir un tsunami amb onades de fins a 2 m en alguns punts de les
costes de les Illes Balears. A Catalunya, el tsunami va ser enregistrat per mareògrafs en
diversos punts de la costa amb alçades centimètriques sense haver de lamentar danys.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 101

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Sense una anàlisi quantitativa de la perillositat de tsunami, amb aquestes observacions es pot
considerar, que el perill d’un tsunami destructiu és molt baix. A més, la topografia abrupta de
la costa catalana descarta el risc de Tsunami a gran part de les zones costaneres.
Nogensmenys, la configuració d’algunes àrees costaneres com per exemple zones deltaiques,
planes, extenses i baixes amb una gran densitat de població i una important activitat
econòmica aconsella avaluar la incidència de tsunamis d’alçades moderades.
2.9. TREBALLS REALITZATS EN EL MARC DE LA DIRECTIVA EUROPEA
D’INUNDACIONS
En marc del RD 903/2010 d’ avaluació i gestió del risc d’inundacions que transposa la Directiva
europea d’inundacions s’han de realitzat durant el 2014 els Mapes de Perillositat i de Risc
d’Inundació (MAPRI) dels trams de les Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI).
Recordar que aquest Real Decret obliga als països membres a:
1. Definir les àrees amb un risc d’inundació significatiu
2. Elaborar en aquestes àrees mapes de perillositat i risc
3. Redactar plans de gestió del risc d’inundació
La xarxa hidrològica superficial de Catalunya es divideix a nivell administratiu en:
• Conques internes de Catalunya amb competències de l’Agència Catalana de l’Aigua
• Conques intercomunitàries amb competències de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
• Confederació Hidrogràfica del Xúquer
• Conques internacional de la Garona amb competència de la Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre
Avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI)
En una primera fase, cada demarcació hidrogràfica, va fer l’avaluació preliminar del risc
d’inundació (APRI) identificant aquelles zones del territori sotmeses a un risc potencial
d’inundació significatiu o probable, tant d’origen fluvial com marí. Aquesta fase va ser
realitzada per la CHX, CHE i l’ACA, tot i que la primera no va inventariar cap tram ARPSI a
Catalunya.
La metodologia per identificar aquestes àrees es divideix en:
1. Selecció de la xarxa hidrogràfica representativa
2. Recopilació i anàlisi de la informació disponible
3. Preselecció de zones amb risc d’inundació potencial
4. Definició de llindars amb risc significatiu o probable
5. Identificació dels trams amb risc potencial significatiu o probable
En les conques internes de Catalunya, s’han identificat 72 trams que suposen un total de 446,8
km de longitud de la xarxa fluvial.
En la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, s’han identificat 67 trams que suposen un total de
238,56 km de longitud de la xarxa fluvial.
En el cas de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, no es va identificar cap àrea de rics
potencial significatiu d’inundació.
Per una altra part la “Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar del Ministerio
de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino“ van identificar 21 zones marítimes.
En tots els trams identificades s’han elaborat els mapes de perill i de risc.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 102

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapes de perill
Els mapes de perillositat per inundacions determinen les zones geogràfiques que poden
inundar-se segons els escenaris següents:
a. baixa probabilitat d’inundacions: període de retorn de 500 anys
b. probabilitat mitja d’inundacions: període de retorn de 100 anys
c. alta probabilitat d’inundacions: període de retorn de període de retorn de 10 anys
Els mapes de perill varen ser realitzats per la CHE i per l’ACA.
També el “Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino“ varen portar a cap els
mapes de perill de les zones marítimes.
Mapes de risc
Els mapes de risc inclouen:
• els habitants que poden veure’s afectats.
• la distinció de pèrdues segons els diferents usos de sol.
• l’activitat econòmica de la zona que es pot veure afectada.
• les instal·lacions Industriales que poden ocasionar contaminació accidental en cas
d’inundació, com les estacions depuradores.
• les zones protegides per a la captació d’aigua destinada a l’ús humà o masses d’aigua
d’ús recreatiu i zones per a la protecció d’hàbitats i especies.
Els mapes de risc la va realitzar la CHE i la Direcció General de Protecció Civil de Catalunya, tot
i que la metodologia que es va utilitzar per fer els mapes de risc va ser distinta.
El mapes dels trams amb risc d’inundació es poden consultar a les pàgines web de l’Agència
Catalana de l’Aigua:
http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/prevencio/risc/mapri/mapri.ht
m#fragment-3B
i de la Confederación Hidrográfica del Ebro (SITEbro):
http://iber.chebro.es/sitebro/sitebro.aspx.
Plans de gestió
Un cop fets els mapes de les ARPSI, i seguint el que indica la directiva europea, s’estan
elaborant els plans de gestió d’inundació.
Els objectius generals dels plans de gestió són: millorar el coneixement del risc d’inundació, la
coordinació els actors involucrats en el risc d’inundació, contribuir a millorar l’ordenació del
territori, aconseguir una reducció del risc a través de la disminució de la perillositat i millorar la
resiliencia i disminuir la vulnerabilitat dels elements ubicats en les zones inundables.
Una part d’aquests plans de gestió són els plans de protecció civil. A Catalunya ens pertany fer
el pla d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT).
Així doncs, en properes revisions s’adaptarà l’anàlisi de risc del pla Inuncat seguint els
resultats dels mapes de risc d’inundacions i s’utilitzarà, per les zones que no hi ha un tram
ARPSI, la mateixa metodologia utilitzada.
2. CONEIXEMENT DEL RISC 103

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ
El pla INUNCAT (pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya) s'estructura
organitzativament d'acord amb l'organigrama que es mostra a continuació:
COMITÈ D’EMERGÈNCIES
Centre de Coordinació Operativa de
Catalunya
(CECAT)
DIRECTOR DEL PLA
DIRECTOR GENERAL
PROTECCIÓ CIVIL
CONSELL
ASSESSOR
GABINET
INFORMACIÓ
COMITÈ
D’EMERGÈNCIES
CCA
Centre de coordinació
operativa municipal
(CECOPAL)
ALCALDE
CONSELL ASSESSOR
MUNICIPAL
RESP. PROTECCIÓ
CIVIL MUNICIPAL
El/la Director/a del Pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, amb el
recolzament del director general competent en matèria de Protecció Civil, del Consell Assessor
i del Gabinet d'Informació. Els grups d'actuació executen les ordres emanades del/de la
Director/a del Pla. Aquests grups estan coordinats en el lloc de l'emergència pel responsable
del Centre de Comandament Avançat (CCA).
L'actuació municipal és responsabilitat de l'alcalde/ssa. En aquells municipis que els
correspongui, aquesta actuació s'estructura a través del Pla d'Actuació Municipal (PAM).
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 104

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
3.1. COMITÈ D’EMERGÈNCIES
El Comitè d’emergències està format pel Director del Pla, el director general competent en
matèria de Protecció Civil, el Consell Assessor i el Gabinet d’informació.
3.1.1. Comitè de Direcció i Director/a del Pla
Correspon al Titular del Departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de
protecció civil o persona en qui delegui.
El Director del Pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, i per exercir les seves
funcions es recolza en:
‣ el CECAT.
‣ el director general de Protecció Civil
‣ el Consell Assessor.
‣ el Gabinet d’Informació.
‣ els Consells Assessora Territorials, si escau.
‣ els Comitès d’Emergència Municipals.
Les funcions bàsiques del Director del Pla són les següents:
− Declarar els avisos preventius, les activacions del pla Inuncat i els canvis en els nivells
d’activació assessorat pel CECAT i a proposta del director general competent en matèria de
Protecció Civil.
− En cas d’activació del Pla, convocar el Consell Assessor. Aquesta convocatòria pot ser total
o parcial, segons la importància de l'emergència, podent-se afegir aquells membres que es
considerin necessaris per millorar la gestió de l’emergència.
− Analitzar i valorar les situacions provocades per l’emergència i decidir, amb el recolzament
del Consell Assessor, les actuacions més adients per a fer front a l'emergència així com
l'aplicació de mesures de protecció a la població, als béns, a l’entorn i al personal adscrit al
pla.
− Mantenir contacte amb els/les alcaldes/esses dels municipis afectats i coordinar amb ells
les actuacions municipals, establint directrius i gestionant els mitjans i els recursos que es
considerin adients a través dels Centres de Coordinació Operativa Municipals.
− Determinar i coordinar la informació a la població durant l’emergència a través del Gabinet
d’Informació, així com la seva forma de difusió i la informació oficial a subministrar als
mitjans de comunicació social i a les diferents administracions i entitats. S'inclou aquí tant
la informació destinada a adoptar mesures d’autoprotecció com la informació sobre el
desenvolupament de l’emergència.
− Declarar el final de la situació d'emergència, desactivar el Pla i finalitzar els avisos
preventius.
La titularitat de la Direcció del Pla podrà ser delegada, si s'escau, en la figura que el Director del
Pla consideri oportuna; entre d'altres, en el/la director/a general competent en matèria de
Protecció Civil o el secretari o secretària general del Departament competent en matèria de
protecció civil.
En determinades ocasions, el Director del Pla pot delegar funcions directives en els delegats
territorials del Govern de la Generalitat i/o en els alcaldes.
En aquelles emergències en la gestió de les quals participen diferents administracions o en el
moment en què així sigui sol·licitat per la Direcció del Pla, el CECAT actuarà com a Centre de
Coordinació Operativa Integrat (CECOPI), i serà la seu del Comitè de Direcció, integrat pels
titulars de les administracions implicades (en ocasions, al binomi conseller/a - alcalde/essa se
l’anomena comitè de direcció).
En les emergències d'àmbit autonòmic, si s'ha constituït el Comitè de Direcció, correspondrà al/la
Conseller/Consellera del Departament competent en matèria de Protecció Civil donar per
finalitzada l’emergència.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 105

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Tot i que ordinàriament, el CECAT és la seu del Consell Assessor, del Gabinet d'Informació i, en el
seu cas, del Comitè de Direcció, el Director del Pla pot decidir, si s'escau, canviar-ne la ubicació
3.1.2. Director general competent en matèria de Protecció Civil
Correspon al titular de la direcció general que tingui les competències en matèria de protecció
civil o persona en qui delegui donar recolzament al Director del Pla en la gestió de
l’emergència. En concret, les funcions bàsiques del director general de Protecció Civil en el
marc del Pla Inuncat són les següents:
− Proposar al Director del Pla els avisos preventius i l’activació i desactivació del pla.
− Proposar al Director del Pla la convocatòria del Consell Assessor.
− Convocar el Comitè Tècnic de Seguiment del risc.
− Formar part integrant del Consell Assessor i coordinar-lo.
− En base a tota la informació disponible, establir i proposar a la direcció del Pla les directius
estratègiques per a la direcció de l’emergència.
− Assegurar el manteniment de l'operativitat del Pla.
− Participar en l'avaluació dels resultats dels simulacres i informar-ne el Director del Pla.
− Totes aquelles que li corresponguin per delegació del Director de Pla.
Per exercir les seves funcions, el director general de Protecció Civil es recolzarà la mateixa
estructura que la Direcció del Pla.
3.1.3. Consell Assessor
El consell assessor és un comitè directiu que assisteix el/la Director/a del Pla en els diferents
aspectes de l'emergència, i, per tant, té com a missions:
− Assessorar el/la Director/a del Pla
− Analitzar i valorar la situació de l'emergència.
Composició bàsica del consell assessor:
− Un representant del grup d'intervenció
− Coordinador del grup sanitari
− Coordinador del grup d'ordre
− Coordinador del grup logístic (representant de la Subdirecció General de Coordinació i
Gestió d'Emergències)
− Coordinador/s del grup d’avaluació hidrometeorològica
− Un representant del Servei Meteorològic de Catalunya
− Un representant de protecció civil de l'Estat
− Un representant de l'organisme competent en matèria de protecció civil de la Generalitat
de Catalunya (Direcció General de Protecció Civil)
− Representants dels ajuntaments afectats.
− Representants dels organismes de conca afectats per l’emergència.
− Representants del Departament de Territori i Sostenibilitat:
• Direcció General de Transports i Mobilitat
• Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre
− Un representant de la Conselleria de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat
industrial.
− Un representant del Departament de Benestar Social i Família.
− Un representant del Cos d’Agents Rurals.
− Un representant de les empreses de gestió de vies de comunicació afectades.
− Un representant de les empreses gestores dels serveis bàsics afectats.
− Un representant dels organismes de les administracions responsables de les vies de
comunicació.
− Un representant de l’organisme de l’administració responsable dels serveis bàsics.
− Un representant del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC)
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 106

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
Un representant de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Representant de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya
Director o similar de la xarxa Rescat
Altres, a judici del/ de la Director/a del Pla.
3.1.4. Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions
El Comitè tècnic de seguiment, és el comitè operatiu format pels tècnics que, en cas d’un avís
de situació meteorològica de perill que activi el pla en alerta (a criteri del cap de l’equip de
guàrdia del CECAT), es reuneixen per a fer la valoració de la situació prevista, de la seva
evolució i per decidir les actuacions a realitzar.
Aquest Comitè tècnic de seguiment, també es reunirà en cas que en una presa s’hi hagi
declarat l’escenari 1 (escenari d’aplicació de mesures correctores).
Composició del Comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions. Un representant en capacitat
de decisió de l’estratègia a seguir per part del seu dispositiu o organisme de:
− Direcció General de protecció civil.
− Cap de l’equip i/o tècnic de guàrdia de la sala CECAT.
− ACA.
− Servei Meteorològic de Catalunya.
− Bombers de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.
− Mossos d’Esquadra.
− Cos d’Agents Rurals.
3.1.5. Gabinet d'Informació
El Gabinet d'Informació és l'estructura oficial a través de la qual s'ha de canalitzar la
informació a la població durant l'emergència, i depèn directament del/de la Director/a del Pla.
Les seves funcions són:
− Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l'emergència per a facilitar-la
als mitjans de comunicació socials.
− Informar sobre l'emergència als organismes i mitjans de comunicació que ho sol·licitin.
− Difondre les ordres i recomanacions dictades pel/per la Director/a del Pla a través dels
mitjans de comunicació social.
− Coordinar la informació amb els diferents gabinets de premsa de l’Administració General de
l’Estat i de les administracions locals.
El cap del gabinet d'informació és el cap del gabinet de premsa del departament d‘Interior. La
seu habitual del gabinet d'informació del pla INUNCAT és el CECAT.
3.2. GRUPS D'ACTUACIÓ
Les actuacions previstes en aquest pla, seran executades per cinc Grups d'Actuació:
− Grup d'intervenció.
− Grup d'ordre.
− Grup sanitari.
− Grup logístic.
− Grup d’avaluació hidrometeorològica.
Cada grup està format per personal especialitzat amb la preparació i els mitjans necessaris per
fer front a l’emergència de manera coordinada i d’acord amb les funcions que tenen
encomanades.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 107

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els Grups d'Actuació conformen la part operativa del Pla. Cada grup està format pel personal
especialitzat i pels mitjans materials pertinents per fer front a l'emergència de manera
coordinada i d'acord amb les funcions que tenen encomanades. Les unitats especialitzades dels
diferents cossos operatius, organismes i institucions que puguin col·laborar executant funcions
pròpies dels diferents grups s’hauran d’integrar en els mateixos, sempre i quan siguin requerits
pel coordinador operatiu del grup respectiu o pel director del pla i restaran a la seva disposició
i comandament.
El Pla INUNCAT recull l’estructura i les funcions genèriques dels grups. L’estructura detallada i
el funcionament de cada grup es concreta al corresponent Pla d'Actuació de Grup (PAG).
Els grups actuants estan coordinats al lloc de l’emergència pel responsable o coordinador del
Centre de Comandament Avançat.
3.2.1. Coordinació interna dels grups
Cada grup té un coordinador, que s'encarrega d’integrar i optimitzar el funcionament conjunt
de totes les entitats adscrites en ell. A partir d'aquí, els actuants, en el moment de
l’emergència, funcionen segons els seus comandaments naturals. El coordinador és el
responsable de l'elaboració i implantació del corresponent pla d'actuació i del manteniment de
l'operativitat del grup.
El coordinador de grup és l’encarregat de l'elaboració i implantació del corresponent Pla
d'Actuació de Grup (PAG) i del manteniment de l'operativitat del grup. El coordinador de cada
grup tindrà en consideració les especialitats i competències de les diferents entitats implicades,
llurs temps de resposta, o la pròpia ubicació sobre el territori dels mitjans adscrits al grup.
A més, a l'esmentat pla d'actuació es definirà un responsable del grup al CCA. Normalment es
tractarà del professional de més alt grau adscrit al grup present a la zona.
3.2.2. Coordinador del Centre de Comandament Avançat
L'actuació dels grups a la zona afectada per l'emergència és responsabilitat del Coordinador del
CCA. Mentre no hi hagi una designació expressa, el responsable serà el Coordinador del Grup
d'Intervenció o, a falta d'aquest, el responsable del Grup d'Ordre en el lloc de l'emergència.
El/la Director/a del Pla, si ho considera oportú, pot designar un altre responsable del CCA
diferent dels esmentats.
* Funcions:
− Establir a prop del lloc de l'emergència, el centre de comandament avançat – CCA .
− Coordinar els diferents grups d'actuació des del CCA.
− Recomanar la ubicació de l’àrea sanitària AS i establir una relació directa entre el CCA i
l’AS. Igualment per altres àrees o centres específics que es puguin crear en el moment de
l’emergència.
− Informar el CECAT sobre l’establiment del CCA i sobre les actuacions que s’estan duent a
terme en l’emergència.
Quan l’abast territorial de l’emergència així ho aconselli, podrà constituir-se més d’un CCA,
cada un amb un coordinador.
3.2.3. Grup d'intervenció
* Estructura:
Coordinador - responsable: en funció de l’extensió creixent de l’àmbit territorial afectat, la
coordinació del grup d’intervenció serà assumida pels diferents comandaments del cos de
Bombers de la Generalitat.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 108

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Cal exceptuar les inundacions a la ciutat de Barcelona, amb bombers propis, que la coordinació
del grup d’intervenció serà assumida pels diferents comandaments del cos de bombers del
municipi.
−
−
−
−
−
Bombers de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.
Bombers de Barcelona, per al municipi de Barcelona.
Mitjans de l'empresa privada, bombers d'empresa i altres.
Altres en funció de les característiques de l’emergència (per si s’incorpora un grup de gossos
de rescat, o de submarinistes...).
Agents rurals.
* Funcions:
− Recepció i transmissió de la notificació de la inundació.
− Valoració des del lloc de l'emergència i determinació inicial de la zona de rescat i
salvaments i de la prioritat d’actuació.
− Salvament i socors de les persones afectades i aplicar les mesures de prevenció i protecció
adients.
− Prevenir i reduir els efectes de la inundació i, quan sigui possible, les seves causes.
− Col·laborar en l’aplicació d’altres mesures de protecció a la població que es considerin adients.
− Si s’escau, salvar les propietats i la fauna afectada, i pal·liar les conseqüències sobre l'entorn,
dins dels límits possibles.
− Les funcions pròpies de coordinador del CCA mentre o quan la coordinació recaigui en aquest
grup.
− En les xarxes de gas, electricitat o aigua que puguin resultar afectades i que s’hi puguin
desencadenar nous accidents per efecte dòmino, controlar les xarxes, amb la col·laboració
dels responsables de les companyies de serveis.
− Col·laborar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
− Col·laborar amb el grup d’ordre, en l’evacuació de la població pressent a la possible zona
afectada, en aquells casos en els quals el risc ho justifiqui.
3.2.4. Grup d'Ordre
* Estructura:
Coordinador - responsable: la coordinació del grup d’ordre serà assumida pels diferents
comandaments del cos de Mossos d’Esquadra.
El grup d’ordre té com objectiu principal garantir la seguretat ciutadana a la zona del sinistre i
col·laborar si s’escau, en l’evacuació de la població.
−
−
−
−
−
Mossos d'Esquadra.
Policies locals, dins de les seves possibilitats, tal com s'hagi establert prèviament en el Pla
d'Actuació del Grup i respectant les atribucions reflectides en el Pla d'Actuació Municipal
corresponent.
Agents Rurals.
Servei Català de Trànsit.
Altres, en funció de les característiques de la inundació.
* Funcions:
− En detectar la situació d’emergència, transmetre l'alarma.
− Valorar la repercussió de l’emergència en el lloc.
− Ordenar el trànsit.
− Garantir el control d'accessos i fer la vigilància vial de les zones afectades. Establir rutes
alternatives a les vies afectades.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 109

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències estranyes.
Garantir l’ordre públic.
Custòdia de béns a les zones afectades.
Col·laborar en els avisos a la població.
Organitzar i/o executar, si cal, d'acord amb les autoritats municipals qualsevol acció que
impliqui moviment gran de persones.
Per la autoritat que representen tenen la funció de mobilitzar, si és necessari, tots els
mitjans que la Direcció del Pla i els altres Grups d'Actuació necessitin per a complir les
seves respectives missions.
Funcions de policia judicial.
Informar al coordinador del CCA.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
Exercir les funcions de policia judicial.
Controlar que es compleixen determinades ordres, manaments o prohibicions emanades de
la Direcció del Pla durant la gestió de l’emergència i que tenen la finalitat de protegir la
població. Per exemple: talls en el subministrament d’aigua en males condicions o
prohibicions de pesca en determinats trams de cursos fluvials degut a episodis greus de
contaminació.
Les funcions pròpies de coordinador del CCA mentre o quan la coordinació recaigui en aquest
grup.
3.2.5. Grup logístic
* Estructura:
Coordinador - responsable: Personal de la Direcció General de Protecció Civil.
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Direcció General de Protecció Civil
Serveis logístics de les administracions autonòmica i estatal, a través de les delegacions
territorials del Govern i serveis territorials afectats.
Serveis dels municipis afectats (brigades d'obres, serveis socials, voluntaris municipals,
etc)
Creu Roja i/o voluntaris d’altres organitzacions i/o entitats.
Agents Rurals.
Serveis de manteniment dels serveis bàsics.
Unitats de circulació i manteniment de les infraestructures viàries.
Empreses de serveis públics que puguin ser requerides pel/per la Director/a del Pla.
Empreses amb mitjans propis necessàries per realitzar mesures per a les inundacions.
Direcció de Protecció Civil de ADIF/Empreses ferroviàries.
* Funcions:
Aquest grup té com a objecte assegurar la provisió dels recursos complementaris necessaris
per a la gestió de l'emergència, que el/la Director/a del Pla i els grups d'actuació necessitin per
a complir les seves respectives missions i de la mobilització d'aquests mitjans. En particular:
− Donar suport a la constitució el CCA.
− Donar suport al coordinador del CCA i assegurar les funcions d’aquest centre i la
coordinació entre els grups.
− Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport i en particular mitjans tècnics
específics per al Grup d'Intervenció, per al rescat i salvament de persones.
− Valorar l’afectació als serveis bàsics essencials (aigua, gas, electricitat, comunicacions …) i
definir accions d’urgència per a assegurar-ne els mínims.
− Donar suport a l'abastament de queviures pel personal dels grups i combustibles per als
vehicles i màquines i assegurar el subministrament d'aliments, medicaments, roba i serveis
bàsics en general a la població.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 110

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECAT, els CECOPAL, CCA, etc. i
establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari.
Col·laborar i donar recolzament al grup sanitari en la identificació de les persones que hagin
de rebre un tractament mèdic especial i en la detecció de població de risc.
Aportar mitjans de suport per a l'aplicació de les mesures de protecció a la població i
organització de zones de refugi temporal i segur per a les persones que han hagut de ser
evacuades, en cas de ser necessari.
Informar al Coordinador del CCA.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
3.2.6. Grup sanitari
* Estructura:
Atesa la complexitat i les funcions del grup sanitari, es requereix una figura addicional, no
homòloga a la resta de grups actuants: la de director del Grup Sanitari.
El director del grup sanitari té com a funció principal coordinar tots els aspectes de l’àmbit
sanitari. Aquesta funció serà assumida pel Director/a dels Serveis Territorials del Departament
de Salut de la demarcació afectada o per qui determini el/la Conseller/a de Salut.
D’altra banda, anàlogament a la resta de grups actuants, el grup sanitari també comptarà amb
les figures següents:
− Coordinador del Grup Sanitari: correspon al director/a general del SEM u òrgan
unipersonal equivalent al seu càrrec, o persones en qui deleguin. A petició de la direcció del
Pla, s’incorporaran al Consell Assessor, petició que es cursarà a través del Director del Grup
Sanitari.
− Responsable operatiu del Grup Sanitari: correspon al comandament operatiu que
determini el SEM en cada cas, i s’incorporarà al Centre de Comandament Avançat (CCA),
sent l’únic interlocutor “in situ” amb el Centre Coordinador del SEM.
La composició prevista del Grup Sanitari serà la següent:
− Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)
− Xarxa hospitalària (Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP); Xarxa de centres
sociosanitaris)
− Xarxa d’atenció primària
− Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i serveis municipals de salut pública
− Creu Roja, prèvia activació per part del comandament operatiu i que s’incorporarà a les
estructures del grup, segons la seva especialitat
− Empreses i entitats amb recursos d’atenció sanitària, prèvia activació per part del
comandament operatiu, i que s’incorporaran a les estructures del grup segons la seva
especialitat
− Altres entitats, organismes, col·lectius i persones amb capacitats de resposta específica
(Ambulàncies privades, transport sanitari aeri), prèvia activació per part del comandament
operatiu, i que s’incorporaran a les estructures del grup segons la seva especialitat
* Funcions:
El Grup Sanitari té com a missió fonamental donar assistència sanitària als afectats per
l’emergència mitjançant una actuació coordinada de tots els recursos sanitaris adscrits al pla.
− Recepció i transmissió d’incidències o emergències relacionades amb la inundació i de
l’existència o no de ferits. Notificació de l’avís al CECAT.
− Recollir tota la informació possible sobre l'estat sanitari de l'emergència, valorar l’afectació i
determinar les prioritats sanitàries derivades de l’emergència.
− Proporcionar assistència sanitària urgent als ferits i a les persones afectades per
l’emergència (actuants inclosos), en totes les fases de la cadena assistencial, incloent-hi
l’atenció psicològica.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 111

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
−
Coordinar les accions amb altres grups, a través del CCA, facilitant i col·laborant amb les
tasques d’informació.
Coordinar els recursos sanitaris mòbils i organitzar la infraestructura de recepció
hospitalària als diferents centres assistencials durant l’emergència. Coordinació dels
diferents serveis sanitaris (públics o privats) i dels mitjans materials i personals de què
disposin (al lloc del sinistre, transport sanitari, i disponibilitat de llits als hospitals).
Participar en l’evacuació de persones especialment vulnerables des del punt de vista
sanitari i preveure les necessitats de tractaments inajornables (diàlisis, subministrament
d’insulina…).
Avaluar, determinar i satisfer les necessitats sanitàries de les persones evacuades,
desplaçades o acollides i coordinar amb el grup logístic l’abastiment dels productes
essencials (aliments, aigua i medicaments), així com la seva qualitat i salubritat. Preveure
les possibles necessitats físiques, socials i d’atenció psicològica als afectats.
Realitzar les tasques d’informació pública respecte els riscos sanitaris associats a
l’emergència d’acord amb la Direcció del Pla i a través del Gabinet d’Informació.
Participar en la confecció del llistat de persones afectades, el seu estat i el lloc on es
troben. Facilitar al CECAT els llistat i posteriors actualitzacions.
Normalment, s’assumeix com a funció pròpia del Grup Sanitari l’establiment d’una àrea
sanitària prop del lloc de l’emergència. En el cas d’una inundació però, els afectats estaran
dispersats pel territori i el seu tractament es farà a través dels canals sanitaris habituals, per la
qual cosa no es contempla la necessitat d’establir cap àrea sanitària com a tal.
3.2.7. Grup d’avaluació hidrometeorológica
Coordinador - responsable:
- en el cas d’inundacions originades per riuades o desbordaments, ja sigui per
fenòmens naturals, per desembassaments importants de les preses o basses, o per
trencament o funcionament incorrecte en preses o basses, el coordinador és
l’organisme competent de la conca. En el cas que es vegi implicat una presa o
bassa, el gestor d’explotació té l’obligació d’informar.
- en el cas d’inundacions en el litoral el coordinador del grup és el Servei Meteorològic
de Catalunya.
* Estructura:
− Servei meteorològic de Catalunya (SMC)
− Els organismes de Conca:
Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)
Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ)
− Tècnics especialistes en la matèria (autonòmics, municipals, d’empreses…)
− Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
− Titulars i gestors de preses i basses de tipus A i B
* Funcions del grup:
− Determinació de l’abast de les possibles inundacions i delimitació de l’àrea geogràfica
potencialment afectada (Delimitació de Zones Inundables, lligat a l’execució del Pla de
Gestió de Riscos d’Inundacions).
− Avaluació, seguiment i previsió de l’evolució de la situació meteorològica, en l’àrea
afectada.
− L’organisme competent en la gestió de la conca ha de donar informació a la direcció del
pla, a través del CECAT, sobre el seguiment de la crescuda de la conca fluvial.
− En situació de risc, l’organisme competent en la gestió de la conca (ACA, CHE, CHJ) ha de
fer les tasques següents i informar al CECAT:
− Prevenir, avaluar i fer el seguiment dels rius, preses i basses de la seva competència en les
zones on hi ha la prealerta o es declara l’alerta o l’emergència. Si s’escau, i si es disposa de
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 112

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
−
−
−
recursos, desplaçament a punts estratègics per fer una valoració in situ del risc. En cas que
la valoració es realitzi pels ens locals, fer-ne la valoració final amb les dades que els arriba
d’aquests a través del CECAT.
Avaluar la situació real i previsible dels nivells dels rius, en la mesura que els recursos ho
permetin, per tal que es puguin prendre les mesures de protecció i actuació tenint en
compte, en determinats punts de la conca:
desglaç
precipitacions
mecanismes de transport fluvial
desembassaments
Informar quan s’arribi als llindars de cabal de prealerta i alerta, a partir dels quals es
preveu que es podran produir inundacions, i emergència quan comença a desordar.
Emissió de comunicats d’alerta hidrològica quan els nivells dels rius estiguin propers al
desbordament. En concret, s’emetran avisos en aquells casos en què les prediccions
meteorològiques facin preveure augments del nivell dels cursos fluvials tant en zones
afectades per un avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) com en zones que no ho
estiguin però que en puguin resultar afectades. A l’annex 8.11 es detalla l’afectació en
cursos fluvials que pot tenir un avís SMP en comarques diferents a les del propi avís.
Donar tot el suport necessari al responsable del o dels centres de comandament avançat
(CCA), a través del CECAT.
Coordinar les actuacions del grup d’avaluació amb els altres grups en el CCA. Aquesta
coordinació es pot fer mitjançant el CECAT sinó hi ha presència de representants del grup
en el CCA.
Notificar i donar assessorament tècnic en general, a través dels seus representants, al
comitè d’emergències del pla.
En el cas de risc sobre els serveis bàsics, donar les pautes per fer les tasques de
rehabilitació de les lleres del riu i de la geologia de la zona, d'acord amb el que preveu la
llei de protecció civil de Catalunya.
En cas que hi hagi constància d’indicis o que es produeixin moviments del terreny
(esllavissades, despreniments, fluxos torrencials, esfondraments) es farà una avaluació i
seguiment de la situació.
Previsió de l’equivalent en aigua líquida del mantell nival. Funcions organisme gestor de la
conca:
Les funcions de l’organisme gestor de la conca en situacions de perill potencial d’inundacions
fluvials i durant les inundacions són:
- Prevenir, avaluar i fer el seguiment dels rius i preses de la seva competència en les zones
on hi ha la prealerta o es declara l’alerta o l’emergència del pla Inuncat.
- Tenir en compte Combinar les informacions dels diferents organismes del grup per a poder
determinar l’abast de les inundacions. Avaluar la situació real i previsible dels nivells dels
rius per tal que es puguin prendre les mesures de protecció i actuació tenint en compte, en
determinats punts de la conca:
• desglaç
• precipitacions
• mecanismes de transport fluvial
• desembassaments
- Informar quan s’arribi als llindars de cabal de prealerta i alerta, a partir dels quals es
preveu que es podran produir inundacions, i emergència quan comença a desordar.
- Informar al CECAT dels desembassaments de les preses de la seva competència i dels
contactes i dades dels titulars dels embassaments inscrits al registres dels cedits en gestió
d’explotacióde preses i basses.
- Donar la informació a la direcció del pla, a través del CECAT.
- Coordinar les actuacions del grup d’avaluació amb els altres grups en el CCA. Aquesta
coordinació es pot fer mitjançant el CECAT sinó hi ha presència de representants del grup
en el CCA., a través del CECAT.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 113

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
- Donar tot el suport i la informació necessària al responsable del o dels CCA. Aquesta
coordinació es pot fer mitjançant el CECAT sinó hi ha presència de representants del grup
en el CCA.
- Notificar i donar assessorament tècnic al comitè d’emergències del pla.
- Les funcions que emanen dels articles 26.c i 49.1 del Reglament de Domini Públic Hidràulic
Funcions servei meteorològic de catalunya (SMC):
- Avaluació, seguiment i previsió de l’evolució de la situació meteorològica, en l’àrea
afectada.
Funcions Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC):
- En cas que hi hagi constància d’indicis o que es produeixin moviments del terreny
(esllavissades, despreniments, fluxos torrencials, esfondraments) es farà una avaluació i
seguiment de la situació.
- Previsió de l’equivalent en aigua líquida del mantell nival.
Funcions dels gestors de preses i basses:
- Informar al CECAT de les maniobres de desembassaments importants i dels trencaments o
funcionaments incorrectes d’aquestes.
3.3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ D’ALTRES ENTITATS
INTEGRADORES.
3.3.1. Plans d’Actuació Municipal (PAM)
Les actuacions d'un municipi davant d'una emergència per inundacions queden reflectides en el
Pla d'Actuació Municipal. També hi consten, a més, les actuacions encaminades a garantir
l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Els PAM formen part d'aquest pla
i es desenvoluparan en el procés d'implantació d'aquest.
Han d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal aquells municipis que estan en les
zones de risc d'inundació molt alt, alt o mitjà.
També estan obligats a elaborar el pla d’actuació municipal (PAM) aquells municipis que poden
veure’s afectats pel mal funcionament o trencament d’una bassa o d’una presa en un termini de
temps inferior a dues hores. La llista de municipis afectats per aquest supòsit es troba a l’annex
8.8. El PAM redactat ha de tenir l’escenari i els protocols d’aquest tipus d’inundació.
Per una altra banda, es recomana l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal als municipis que
resultin amb risc moderat. Els municipis amb risc baix estan exempts de realitzar el Pla d’Actuació
Municipal. Veure llistat a l’Annex 8.7.
La llista d'aquests municipis serà actualitzada periòdicament, d’acord amb el que està previst
en el punt 6.2.
Els consells comarcals podran elaborar plans d'assistència i suport (PAS) per als municipis del
seu àmbit territorial per ajudar-los a complir les seves responsabilitats, d'acord amb el que per
reglament es desenvolupi, segons l'article 50 de la llei 4/97.
Correspon l’aprovació del pla d'actuació municipal (PAM) a l’organ competent del municipi i la
seva homologació per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 114

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
3.3.1.1. Responsabilitats dels municipis
Les responsabilitats del municipi, per tal de prevenir i mitigar les conseqüències de les
inundacions:
− Elaborar, implantar i mantenir operatiu i actualitzat el PAM, designant una persona
encarregada d'aquesta tasca, amb els mitjans necessaris, i establint un programa
d'actuacions.
− Determinar i ubicar els elements vulnerables i establir les tasques prioritàries d’actuació.
− Determinar les instal·lacions que per la seva activitat han de dotar-se d'un pla
d'autoprotecció, i donar suport a la seva elaboració i execució (segons el que està establert
en el punt 3.3.2).
− Conèixer els mitjans i recursos del municipi, mantenint actualitzades i operatives les dades.
− Col·laborar en l'elaboració dels plans d'actuació dels grups i, en general, en les accions
d'implantació i manteniment del pla INUNCAT.
− Informar la població en general.
− Organitzar i controlar els voluntaris municipals.
El municipi tindrà un Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), normalment
ubicat al costat del Centre Receptor d'Alarmes Municipal (CRA), en contacte permanent amb el
Centre de Comandament Avançat (CCA) i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya
(CECAT).
3.3.1.2. Funcions bàsiques del PAM
Són funcions bàsiques dels PAM:
− Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències
per inundacions que afectin el seu terme municipal, en coordinació amb els grups
d'actuació previstos en aquest pla.
− Preveure procediments d'informació i alerta a la població en coordinació amb els previstos
en aquest Pla, fent especial atenció als elements vulnerables possiblement afectats.
− Preveure l'organització necessària per a la posada en pràctica, en cas d'emergència, de
mesures orientades a la disminució dels efectes de la inundació i dels fenòmens perillosos
que d’ella se’n puguin derivar. Cal preveure allotjament, proveïment d'aliments, control,
serveis socials, etc. per aquelles persones afectades i que han estat evacuades i que no
tenen allotjament,…
− Catalogar els mitjans i recursos específics per a la posada en pràctica de les activitats
previstes.
3.3.1.3. Direcció del PAM
El/la Director/a del PAM és l'alcalde/ssa, o persona en qui delegui (tinent d'alcalde/ssa o
regidor/a).
Les funcions bàsiques dels/de les alcaldes/sses en cas d'emergència, com a "autoritat local
superior de protecció civil, sens perjudici de les funcions del/de la Conseller/a d’interior i
Participació en cas d'activació d'un pla autonòmic" es defineixen a l'article 48 de la Llei de
Protecció Civil de Catalunya. D'acord amb aquesta disposició legal, les funcions del/de la
Director/a del PAM quan el pla INUNCAT està activat són:
− Declarar l'activació i la desactivació del PAM.
− Informar i coordinar-se amb el/la director/a del pla autonòmic, a través del CECAT.
− Exercir la direcció i el comandament superior i la coordinació i inspecció de tots els serveis i
recursos afectes al PAM i de les actuacions que es facin, sense perjudici de les funcions que
corresponen al/a la Director/a del Pla.
− Convocar el comitè d'emergències municipal.
− Constituir el CECOPAL i exercir-ne la direcció superior.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 115

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
−
Dirigir i coordinar en el terme municipal les actuacions adreçades a informar i protegir la
població.
Dirigir i coordinar l'avaluació i definició dels principals elements vulnerables del terme
municipal afectats per l'emergència.
Requerir l'activació dels plans d'autoprotecció i, si cal, activar-los i desactivar-los
subsidiàriament.
Coordinar la integració dels recursos municipals adscrits als grups d'actuació del pla
INUNCAT
Requerir les entitats privades i els particulars per a la prestació de la col·laboració
necessària.
Dirigir i coordinar, en general, l'execució de les funcions encomanades al municipi.
Mitjans municipals
El municipi disposa d'un Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) que estarà en
contacte permanent amb el Centre de Comandament Avançat (CCA) i els controls centrals de
les Regions d’Emergència dels serveis d'extinció, en qualsevol sinistre i amb el/la director/a del
Pla, a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
Així mateix el municipi ha de tenir un Centre Receptor d'Alarmes Municipal, telèfon amb
resposta les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.
El catàleg de mitjans i recursos municipals passarà a formar part del catàleg de mitjans i
recursos del Pla INUNCAT.
3.3.2. Plans d’autoprotecció
3.3.2.1. Titulars dels elements vulnerables.
Els centres i instal·lacions tant públics com privats considerats vulnerables i que estan ubicats
en els municipis susceptibles de tenir inundacions, han d'elaborar plans d'autoprotecció que
contemplin les mesures de resposta interna davant d’una inundació que els pugui afectar.
Es consideren com a tals, en general, centres i instal·lacions, dels tipus següents, ubicats en
zones inundables:
− Zones poblades: nuclis de població i urbanitzacions
− Cases de colònies, zones turístiques, zones d’esbarjo, càmpings,…
− Zones de risc definit que poden crear un efecte dòmino: indústries químiques, etc.
− Centres docents, escoles, universitats,…
− Hospitals, casals d’avis, residències de gent gran
− Àrees pública concurrència
En els plans de sectors de risc es pot precisar més el tipus de centres i instal·lacions.
En el pla és on s’ha de definir l'organització, el funcionament i els mitjans disponibles per a fer
front a l’emergència.
La redacció i manteniment dels PAU correspon a la persona titular o representant del bé a
protegir, mentre que la seva aprovació correspon a l’òrgan competent del municipi.
L'homologació sempre correspon a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, amb informe
previ de l'ajuntament, d'acord amb l'article 19 de la llei de protecció civil.
Per aquells casos que l'explotació estigui cedida o arrendada a una altra entitat o persona física
o jurídica el concessionari o arrendatari assumirà l'obligació del titular, si bé aquest resta
responsable subsidiàriament.
L’aprovació del pla d’autoprotecció el realitzarà l’òrgan competent.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 116

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
3.3.3. Altres plans
3.3.3.1. Plans de sectors de risc (Plans d’Actuació de les zones definides al pla
INUNCAT)
Els plans de sectors de riscs són aquells plans de cadascuna de les zones derivades de la
zonificació del territori del pla INUNCAT i que s’han indicat en el punt 2.1.4 Dins d’aquests
plans s’inclourà els plans d’actuació de les preses.
En aquests plans es realitzarà l’anàlisi de risc de la zona i s’estudiaran els possibles escenaris.
A partir dels diferents escenaris que s’hi defineixin es concretaran les actuacions a realitzar per
a fer front a l’emergència, es definiran els grups d’actuació en la zona i es contemplarà un
estudi de les necessitats de mitjans i recursos per a dur a terme l’estratègia d’actuació
plantejada pels diferents grups d’actuació (plans d’actuació de cadascun dels grups d’actuació).
Aquest pla ha de tenir associats els plans d’actuació municipal, amb els corresponents PAU dels
elements vulnerables.
Aquests plans s’han de redactar d’acord amb l’índex que s’especifiquen en l’ANNEX 6.
3.3.3.2. Plans d’Actuació dels Grups Actuants
Les actuacions previstes en el pla INUNCAT seran executades pels Grups d’actuació:
− Grup d’intervenció.
− Grup d’ordre.
− Grup logístic.
− Grup d’avaluació hidrometeorològica.
− Grup sanitari.
Els grups d’actuació formen la part operativa del pla INUNCAT. Cada grup està format per
personal especialitzat i els seus mitjans. La seva estructura i els procediments operatius es
concreten en el corresponent pla d’actuació (PAG). Cada grup té un coordinador que
s’encarrega d’integrar i optimitzar el funcionament conjunt de totes les entitats adscrites en
ell. A partir d’aquí els actuants funcionen segons els seus comandaments naturals. El
coordinador és el responsable de l’elaboració i implantació del corresponent pla d’actuació i del
manteniment de l’operativitat del grup. A més, a l’esmentat pla d’actuació es definirà un
responsable del grup al Centre de Comandament Avançat (CCA). Normalment es tractarà del
professional de més alt grau adscrit al grup que estigui present a la zona.
3.3.3.3. Plans d’Actuació d’altres elements de l’estructura del pla INUNCAT
−
−
−
Pla d’actuació del CECAT
Pla d’actuació del Gabinet d’Informació.
Altres plans d’actuació
i
i
Plans d’actuació de les vies de comunicació (PAVIC).
Plans d’actuació dels Serveis Bàsics (PASB).
3.3.4. Fitxes d’actuació
El pla d’emergència i els plans d’actuació són els documents d’organització de la resposta a
l’emergència. Les fitxes són els documents de resposta pròpiament dits per a tots aquells que
intervenen o poden intervenir-hi.
Les corresponents fitxes d’actuació de cada grup, entitat i/o institució davant d’una
emergència, seran elaborades per cadascun d’ells i es concretaran en la fase d’implantació del
Pla.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 117

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
3.4. CENTRES DEFINITS EN EL PLA
3.4.1. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT
Segons la llei 4/1997 de protecció civil a Catalunya, el Centre de Coordinació Operativa de
Catalunya (CECAT) és el centre superior de coordinació i informació de l’estructura de
protecció civil de Catalunya, és a dir, el centre des d’on es coordinen la gestió de les
emergències i les actuacions dels grups operatius i dels serveis de les diferents administracions
públiques i entitats (públiques o privades) implicades.
El CECAT disposa de dos centres que formen una única sala de guàrdia, un situat a les
instal.lacions del Departament d’Interior a Barcelona, i l’altre a Reus. El CECAT és el Centre de
Coordinació Operativa del Pla i és la seu de la direcció del Pla, juntament amb el Consell
Assessor i el Gabinet d'Informació.
En aquelles emergències que previsiblement tinguin una durada extraordinària o bé en cas que
es consideri necessari disposar d’un centre de coordinació més proper al lloc de l’emergència,
es podrà mobilitzar el CECAT Mòbil d’acord als procediments interns de la Direcció General de
Protecció Civil. El CECAT Mòbil pot funcionar com a centre de coordinació d’emergències i
també pot actuar donant suport a altres centres de coordinació com els CECOPALs o el CCA.
D'acord amb les seves funcions, el CECAT:
− Actua com a centre receptor d’alarmes i de comunicacions amb els organismes i entitats
implicats a l’emergència, tant de la Generalitat com d'altres administracions i privats.
El CECAT emetrà tots els avisos i comunicats associats a l’INUNCAT i l’activarà o no d’acord
amb la direcció del pla i en base a la informació recopilada i/o tramesa per:
i Grup d’Avaluació Hidrometeorològica.
i altres grups actuants (especialment les primeres unitats en arribar al lloc de
l’emergència) a través del Centre de Comandament Avançat (CCA) i en absència
d’aquest, a través dels centres de coordinació dels grups operatius actuants.
i el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya.
i els centres de coordinació o control de vies de comunicació o d’altres organismes.
i els municipis a través dels CECOPALs.
L’activació del pla suposa que el CECAT activa els grups actuants i avisa als municipis
potencialment afectats, emetent els avisos que s’escaiguin a les diferents administracions
públiques i empreses o institucions previstes a l’apartat d’operativitat del pla. De la mateixa
manera, en el moment d’activar-se el pla, es constitueix el Gabinet d’Informació i si s’escau
s’activa al Consell Assessor d’acord amb la direcció del pla.
− És el centre de coordinació de les operacions relacionades amb l’emergència
En tot moment, el CECAT recull informació sobre la gestió de l’emergència in situ i sobre
l’evolució d’aquesta a través dels diferents centres de coordinació dels grups actuants o
organismes implicats en l’emergència i del responsable del Centre de Comandament
Avançat (CCA), amb qui el contacte ha de ser directe i permanent.
En base a aquesta informació, el CECAT actua de manera coordinada amb els diferents
centres de control dels grups operatius i dels serveis bàsics, i, molt especialment, amb el
Centre de Comandament Avançat (CCA) i els centres de coordinació operativa municipal
(CECOPAL), facilitant la coordinació i els fluxos d’informació entre els operatius i prioritzant
la protecció a la població (aplicació de mesures d’autoprotecció).
Els municipis afectats han de coordinar les seves actuacions amb el CECAT a través dels
seus Centres de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL).
Els centres operatius dels organismes que formen els grups d'actuació, els CECOPAL i el
CCA, s'enllacen i es consideren integrats al CECAT mentre el pla INUNCAT estigui activat.
− És el centre de suport tècnic de la direcció del pla
En el CECAT es situa el suport tècnic necessari per a la correcta gestió de l’emergència.
Aquest suport es defineix a través d’una estructura variable en funció de l’emergència, que
preveu l’assignació d’una sèrie de posicions tècniques a les dependències del CECAT per les
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 118

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
diferents organitzacions implicades. Aquestes posicions formen part de la pròpia gestió de
l’emergència, tot realitzant tasques d’assistència tècnica des de les posicions de treball
previstes a la sala de guàrdia del CECAT i de traspàs d’informació requerida sobre
l’emergència, incloent aspectes com, per exemple, informacions relatives a bases de dades,
cartografia, mitjans i recursos disponibles.
La presència d’aquest potencial tècnic i expert a la sala de guàrdia permet que des del
CECAT es pugui fer el seguiment, el control i la vigilància d’un risc potencial, la valoració i
anàlisi d’un risc real, i l’avaluació i determinació de les conseqüències que es puguin derivar
d’una situació d’emergència generada per un risc real.
3.4.2. Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL)
És el centre de direcció i coordinació del Pla d’actuació Municipal. Per tant, des del CECOPAL es
dirigeixen les accions que són responsabilitat del municipi i es recolzen a nivell municipal les
accions determinades pel/per la Director/a del pla INUNCAT. En aquest sentit, des del
CECOPAL es vetllarà per la bona coordinació dels mitjans i recursos municipals integrats en els
grups d'actuació del pla INUNCAT. L' alcalde/ssa o la persona en qui ell delegui, és el màxim
responsable del CECOPAL.
Cada municipi potencialment obligat a elaborar el Pla d’Actuació Municipal, disposarà d'un
CECOPAL. Els plans d'assistència i suport comarcals podran preveure altres centres i eines que
recolzin els diferents CECOPAL del territori i facilitin l'exercici de la funció de direcció dels plans
d'actuació municipal, d'acord amb el que estableix la llei de protecció civil.
3.4.3. Centre de Comandament Avançat (CCA)
És el centre des d'on es coordinen les diferents actuacions "in situ" per combatre l'emergència,
així com la coordinació de les xarxes de transmissions. Està en coordinació i contacte
permanent a temps real amb el/la director/a del Pla, a través del CECAT, amb els CECOPAL, i
amb els corresponents Controls Centrals de Bombers.
El Coordinador del Grup d'Intervenció és també el Coordinador del CCA i coordina les
actuacions de tots els altres grups al lloc de l'emergència. És també qui determina la seva
ubicació i la transmet immediatament al CECAT, des d'on es comunicarà als altres grups, a
través dels respectius centres de coordinació.
Per bé que la ubicació del CCA depèn de les característiques de l'emergència, cal tenir en
compte, però, que el CCA ha d'estar en un lloc segur i prop de la zona més afectada pel
sinistre, és a dir, prop del lloc on caldrà concentrar els esforços. D’acord amb les
circumstàncies de l’emergència es podran establir el número de CCA necessaris.
3.4.4. Centre de Coordinació Operativa estatal (CECOP)
És el Centre de Coordinació Operativa de la Delegació i Subdelegacions del Govern de l'Estat a
Catalunya, des d'on es farà l'enllaç amb el Pla d'Emergència Estatal.
3.4.5. Altres centres relacionats amb el pla INUNCAT
En funció de les necessitats, el CECAT es mantindrà en contacte amb altres centres,
bàsicament centres de coordinació d’organismes implicats en el pla, centres de control de les
entitats o empreses responsables dels serveis bàsics per a la població, de gestió
d’infraestructures i les vies de comunicació i de les instal·lacions que en cas d’emergència
puguin fer augmentar els danys per efectes de risc associats.
− Centre de control del Cos d'Agents Rurals.
− Centre de control de les Agrupació de Defensa Forestal (ADF).
− Centre de control de Sistema d’Emergències Mèdiques SA
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 119

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Lloc de comandament de ADIF/Empreses ferroviàries per cadascuna de les províncies.
Lloc de comandament de Ferrocarrils de la Generalitat.
Centre de control de les diferents autopistes.
Centre de control de carreteres de la Generalitat.
Serveis de carreteres de la diputació per a cada una de les províncies.
Centre de control de la demarcació de carreteres de l’Estat.
Centre de control de Trànsit (CIVICAT)
Centre de control de Mossos d’Esquadra.
Centre de control dels Serveis Bàsics.
3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 120

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4. OPERATIVITAT
Davant una previsió o en cas d’inundacions, és fonamental una transmissió ràpida de la
informació entre tots els estaments involucrats per tal de poder procedir a realitzar, el més
ràpid possible, les mesures adients per fer front a l’emergència, tals com la vigilància dels
nivells de l’aigua en punts determinats, talls i control sobretot dels punts d’actuació
prioritària (indrets on, freqüentment, les pluges fortes, les avingudes... poden afectar, de
forma important, a les persones, vies de comunicació, serveis bàsics, béns…) evitant,
d’aquesta manera, la possibilitat que hi quedin persones atrapades, reparar els possibles
problemes en els serveis essencials i realitzant tot allò que serveixi per minimitzar les
conseqüències de les inundacions.
És molt important que els membres dels diferents grups operatius i els municipis, aportin la
informació de l’estat dels cursos fluvials i de les incidències de forma ràpida al CECAT, a fi de
poder prendre les mesures més adients.
4.1. FASE DEL PLA INUNCAT
En el cas de les previsions meteorològiques, els criteris per posar en marxa les fases
preventives del pla INUNCAT i els criteris d’activació d’aquest, s’estableixen en funció de
diferents variables, que són principalment: la tipologia d’avís de situació meteorològica de
perill (SMP) emès pel SMC i l’anticipació associada a la predicció 23 .
Cal tenir en compte que es modularà la fase corresponent de l’INUNCAT en base a la valoració
conjunta de les variables anteriors i de tots aquells factors que puguin tenir incidència en el
risc, com ara la saturació del terreny com a conseqüència d’episodis abundants de
precipitacions recents, la capacitat dels cursos fluvials i els períodes que facin preveure una
mobilització de persones cap a les zones potencialment afectades.
En els casos d’avisos de perill meteorològic que siguin a mig o llarg termini pels quals les
actualitzacions poden precisar la predicció, la Direcció General de Protecció Civil, a través del
CECAT, podrà ajustar les fases operatives del pla INUNCAT que es farà tenint en compte les
condicions concretes de cada cas i sempre valorant el temps d’anticipació disponible i els
paràmetres de risc abans indicats. En qualsevol cas, s’haurà de permetre que els municipis,
consells comarcals i grups operatius puguin activar de forma progressiva els dispositius
preventius per fer front a la situació de perill prevista.
En els casos d’avisos d’alerta hidrològica, els organismes de conca formalitzaran aquesta alerta
enviant el corresponent comunicat al CECAT, indicant els cursos i els municipis que es poden
veure afectats.
Als efectes del pla INUNCAT, i com a referència general, s’entendrà:
− predicció a llarg termini com aquella que s’emet amb una anticipació superior a les 36
hores aproximadament.
− previsions meteorològiques a mig termini, aquelles que s’emeten amb una anticipació
aproximadament entre 24 i 36 hores,
− previsions meteorològiques a curt, aquelles que s’emeten amb una anticipació
aproximadament entre 12 i hores i 24 hores,
− previsions meteorològiques a molt curt termini, aquelles que s’emeten amb una anticipació
aproximadament entre 0 i 12 hores.
23 L’anticipació és el marge d’hores que hi ha entre el moment que el SMC emet la predicció de perill i el moment en
què s’inicia el fenomen pronosticat.
4. OPERATIVITAT 121

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4.1.1. Supòsits que no formen part de l’operativa del pla
Les previsions a llarg i mig termini i les de grau 1 i grau 2 a curt i molt curt termini seran
trameses als grups operatius d’acord al procediment establert pel CECAT.
4.1.2. Prealerta
Es pot emetre una PREALERTA en els supòsits següents:
− Preses: La quantitat d’aigua que desguassa una presa és propera a produir danys i/o
inundacions aigües avall de la presa, està propera al Qmàx 24 . En aquest cas, s’emetrà un
comunicat de prealerta als municipis de la zona per a que es prenguin les mesures
previstes en el seu pla d’actuació (PAM).
− Previsió meteorològica:
i SMP per intensitat i/o acumulació de grau de perill 2 a molt curt termini i amb aspectes
que puguin agreujar la situació 25 .
i SMP per intensitat i/o acumulació de grau de perill 3, a curt termini i molt curt termini.
− Hidrològiques:
i Els òrgans de conca preveguin que, a curt termini, els nivells d’aigua dels rius, propers
al Qmàx, estaran propers a produir danys.
i Els òrgans de conca preveguin que, a curt termini, puguin créixer els nivells dels rius de
comarques sense SMP però que es poden veure afectades per SMP d’altres comarques.
− Inundació de la costa: quan hi hagi la previsió que a curt termini es puguin produir
inundacions marítimes.
4.1.3. Alerta
Es pot activar el pla en ALERTA en els supòsits següents::
− Preses: S’hagi qualificat l’escenari d’aplicació de mesures correctores o escenari 1 26 i/o
l’aigua que es desguassa de la presa produeixi desbordament sense que hi hagi danys
importants. S’ha superat el Qmàx.
− Previsió meteorològica:
i SMP per intensitat i/o acumulació de grau de perill 3, a molt curt termini i amb
aspectes que puguin agreujar la situació 27 .
i SMP per intensitat i/o acumulació de graus de perill 4, 5 o 6, a curt i a molt curt
termini.
−
−
Hidrològiques:
i Els òrgans de conca preveguin que es puguin produir inundacions a molt curt termini
(antelació mínima de 3 hores) perquè és imminent que es desbordi el riu. Es pugui
superar el Qmàx.
i Quan ja s’hagi desbordat el riu sense que es produeixin danys importants. Ja s’ha
superat el Qmàx.
i Els òrgans de conca preveguin que, a molt curt termini (antelació mínima de 3 hores),
puguin créixer els nivells dels rius de comarques sense SMP però que es poden veure
afectades per SMP d’altres comarques.
Inundació de la costa:
24 Qmàx.: màxima crescuda ordinària. Cabal corresponent a la mitjana dels màxims cabals anuals, en el seu règim
natural, produïts durant deu anys consecutius, que siguin representatius del comportament hidràulic del corrent (Art.
4.2 del Reglament del Domini Públic Hidràulic).
25 Son aspectes que poden agreujar la situació, com per exemple: l’estat de les lleres, la saturació del terreny, el desgel,
si és un fenòmen general...
26 Escenari d’aplicació de mesures correctores o escenari 1: s’han produït esdeveniments que de no aplicar-se mesures
de correcció (tècniques d’explotació, desembassament,…), podria ocasionar perill d’avaria greu o de ruptura de la presa,
per bé que la situació es pot solucionar amb seguretat per mitja de l’aplicació de les mesures previstes i els mitjans
disponibles.
27 Ib. nota peu pàg. 25
4. OPERATIVITAT 122

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
i Quan hi hagi la previsió que a molt curt termini es puguin produir inundacions
marítimes.
i Quan ja s’està inundant la costa sense que es produeixin danys importants.
Altres supòsits:
i Al final d’un episodi d’inundacions importants, en el retorn gradual cap a la normalitat.
i Altres supòsits, a criteri del director del pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu
preventiu especial.
4.1.4. Emergència
Es pot activar el pla en emergència en els supòsits següents:
− Preses:
i Per escenari excepcional o escenari 2 28 en preses i/o el desguàs de la presa sigui la que
produeix danys importants aigües avall de la presa.
i Per escenari límit o escenari 3 29 en preses i/o el desguàs de la presa sigui la que
produeix danys molt importants aigües avall de la presa.
− Hidrològiques:
i Es produeixi inundacions per la crescuda de rius, rieres, torrents… i estiguin afectant de
manera important produint nombrosos danys.
i S’estant produint un conjunt d’inundacions simultànies (produïdes per pluges molt
fortes, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres naturals o artificials, invasió de lleres,
enfonsaments o dificultats de drenatge) que estiguin afectant de manera important
produint nombrosos danys.
− Inundació de la costa: Es produeixi inundacions pel mal estat de la mar i estiguin afectant
de manera important produint nombrosos danys.
4.1.5. Avís d’observació
En el cas que les eines de teledetecció i la resta d’observacions meteorològiques indiquin que
en algun punt pot estar plovent considerablement, el SMC emet un avís d’observació.
En base a aquest avís, el CECAT avisarà als municipis potencialment afectats i als grups
d’actuació, tot indicant la zona afectada en el moment de l’observació i l’evolució que es
preveu durant la següent hora, amb la finalitat d’intensificar el seguiment del fenomen i
d’intensificar la vigilància dels punts d’actuació prioritària.
L’avís d’observació es gestionarà d’acord a les fases operatives del pla INUNCAT abans
descrites, ja sigui un avís de prealerta o l’activació en les fases previstes. La fase es decidirà
en funció de les condicions concretes en cada moment, tot tenint en compte els efectes de les
pluges al territori afectat, els paràmetres de risc descrits a aquest pla i també la fase vigent
del pla. En cap cas l’avís d’observació es podrà gestionar amb una fase inferior a la vigent.
28 Escenari excepcional o escenari 2: Existeix perill de ruptura o avaria greu de la presa i no pot assegurar-se amb
certesa que es pugui ser controlat per mitja de l’aplicació de les mesures i mitjans disponibles.
29 Escenari límit o escenari 3 La probabilitat de ruptura de la presa es elevada o ja ha començat, resultant
pràcticament inevitable que es produeixi l’onada d’avinguda generada per la ruptura.
4. OPERATIVITAT 123

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4.2. PROCEDIMENTS D'ACTUACIÓ
Davant d’aquestes previsions (pluges importants, crescuda de nivell dels rius...) abans de
l’alerta o emergència, es donaran els avisos següents:
4.2.1. Prealerta
La prealerta implicarà que:
− Hi hagi una informació interna entre les institucions i els organismes.
− Es començarà a informar a la població que segueixi les previsions meteorològiques davant
del risc de pluges fortes...
− Cada organisme continuarà donant la seva informació habitual i iniciarà les tasques
previstes, tals com les mobilitzacions orientades a la vigilància de zones inundables,
disponibilitat de mitjans, neteja d’embornals, etc.
Les principals actuacions que es realitzaran seran les següents:
− El CECAT enviarà els avisos als organismes oportuns i a l’oficina de premsa, tal com està
previst en el seu pla d’actuació.
− Tal com està previst en el seu pla d’actuació, i entre altres coses, l’oficina de Premsa
enviarà un comunicat als mitjans de comunicació de les comarques que es puguin veure
afectades, si s’escau, a fi de:
i Confirmar les previsions: meteorològiques, de l’estat de la presa, dels rius…
i Aconsellar a la població que segueixi les informacions sobre l’evolució de la situació (a
través dels mitjans de comunicació, dels telèfons d’informació ciutadana, pàgines
web…) i prengui les mesures que es recomanin.
− Cada organisme continuarà fent la seva informació habitual (el Servei meteorològic de
Catalunya –informació meteorològica –, empreses –telèfons informació a clients–, el Servei
Català de Trànsit –informació sobre la xarxa viària–…).
− Cada organisme actuarà segons el seu pla (per exemple es preparen equips de resposta
per l’emergència, es revisa material, si cal, es controlen els punts conflictius, avisos de
possibles rierades, etc.)
− Si es produeix un canvi de la situació, es farà una tramesa d’un comunicat del CECAT als
organismes oportuns, i de l’Oficina de Premsa als mitjans de comunicació, informant de la
millora.
En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions, s’enviarà la
informació a les institucions i als mitjans de comunicació.
4.2.2. Alerta
Es procedirà a l’activació en alerta del pla INUNCAT davant d’aquelles situacions que facin
necessari l’establiment d’àmplies mesures preventives i de control.
L’activació en fase d’alerta implicarà, a més de l’alerta dels grups actuants, actuacions
preventives i sistematitzades en els diferents cossos que els integren com ara la reorganització
del personal als efectes d’incrementar la disponibilitat d’efectius, d’acord amb els respectius
plans d’actuació, vigilància dels punts d’actuació prioritària i del nivell de l’aigua, control
d’accessos, etc.
D’altra banda, també implicarà la informació als organismes i serveis involucrats a fi i efecte
d’activar els seus dispositius preventius enfront al risc d’inundacions, la informació a la
població en els casos que s’escaiguin i el seguiment de les tasques a realitzar.
A més el Servei Meteorològic de Catalunya realitzarà, dins qualsevol episodi de pluges fortes,
la tasca de vigilància meteorològica ininterrompuda per tal de poder facilitar la informació
necessària a tots els equips del pla d’inundacions.
4. OPERATIVITAT 124

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
El pla INUNCAT es mantindrà en alerta mentre la situació es pugui solucionar amb els mitjans
habituals de gestió d'emergències i l'afectació a la població sigui nul·la o reduïda. Atès que es
pot provocar l'alarma entre la població o pot evolucionar a un empitjorament de la situació
meteorològica, l’estat de la presa, el nivell dels rius, rieres…, l'actuació del pla INUNCAT anirà
encaminada a la informació i el seguiment. Per tant, es comunica a tots els grups d'actuació i
s'informa a les autoritats i institucions.
Principals actuacions:
− Es farà la valoració, per part del comitè tècnic de seguiment de risc d’inundacions (en cas
d’estar convocats a criteri del cap de l’equip de guàrdia del CECAT), davant l’avís de
situació meteorològic de risc hidrològica o de l’aplicació de mesures correctores en una
presa.
− El CECAT enviarà els avisos als organismes oportuns i al gabinet d’informació, tal com està
previst en el seu pla d’actuació.
− El Gabinet d’Informació enviarà un comunicat als mitjans de comunicació de les comarques
que es puguin veure afectades per tal de:
i Confirmar les previsions i actualitzar la informació de la Situació Meteorològica de Perill
(SMP), de l’estat de la presa, dels nivells de l’aigua...
i Informar de:
4 L’activació en alerta del pla INUNCAT.
4 La situació produïda i aconsellar a la població que segueixi les informacions sobre la
situació (a través dels mitjans de comunicació, pels telèfons d’informació ciutadana,
per les pàgines web…).
− Cada organisme actuarà d’acord amb el seu pla (per exemple: control als punts d’actuació
prioritària, control de les carreteres, neteges pel pas de l’aigua, avisos a la població,
mobilització, en cas de ser necessari, dels grups d’actuació, etc).
− Si es produeix un canvi de la situació, es farà una tramesa d’un comunicat del CECAT als
organismes oportuns, i del gabinet de Premsa als mitjans de comunicació, informant de la
desactivació del pla INUNCAT.
En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions meteorològiques,
hidrològiques... s’enviarà la informació a les institucions i als mitjans de comunicació.
4.2.3. Emergència
Comporta la posada en funcionament de l'estructura organitzativa de gestió de l'emergència
amb la mobilització total o parcial de les eines i mitjans adscrits al pla.
El pla es podrà activar, en funció a la gravetat creixent de la situació.
Emergència 1
L'activació del pla en EMERGÈNCIA 1 implica les primeres actuacions següents:
− Mobilització immediata dels grups d’actuació pertinents que actuaran tal com està previst
en el seu pla d’actuació.
− Determinació de l’abast de les inundacions per part de grup d’avaluació
hidrometeorològica.
− El CECAT enviarà els avisos als organismes oportuns i al gabinet d’informació, tal com està
previst en el seu pla d’actuació.
− Es pot constituir el comitè d’emergències d’acord amb el criteri del Director del Pla.
− El gabinet d’informació realitzarà la màxima difusió als mitjans de comunicació 30 , tal com
està previst en el seu pla d’actuació, sobre:
i L’abast de les inundacions i l’evolució de la situació meteorològica, estat de la presa,…
i La situació de l’estat de la xarxa viària, rutes alternatives,…
30 Elaboració de notes de premsa, cròniques en emissores de radio i TV, s’iniciaran els talls d’emissió a les emissores
de titularitat pública per tal de prioritzar connexions amb informacions de l’emergència.
4. OPERATIVITAT 125

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
i Consells
Cada organisme actuarà d’acord amb el pla INUNCAT i el seu pla per la situació plantejada.
Si l’evolució meteorològica, el nivell dels rius, rieres, llacs… o la situació del litoral o de la presa
és favorable es pot passar a la situació d’alerta o la desactivació del pla INUNCAT.
Emergència 2
En cas d'emergència 2, a més a més de les indicades amb caràcter general a l’emergència 1,
les actuacions dels grups aniran encaminades a:
− Si encara no s’ha constituït el Comitè d’Emergències, aquest es constituirà al CECAT
(Centre d’Emergències de Catalunya).
− Informació a la població, incloent instruccions i consells d'autoprotecció, especialment a
través dels mitjans de comunicació previstos.
L’activació en fase d’emergència 2, suposarà, a més, convocar el Consell Assessor, en cas que
no s’hagi ja realitzat en la fase d’emergència 1.
Quadre d’equivalència amb els nivells referenciats a la “Directriz Básica de Planificación de
Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones”.
FASES DE LA DIRECTRIZ
PREEMERGÈNCIA
FASE DEL PLA INUNCAT
AVÍS
EMERGÈNCIA
SITUACIÓ 0
PREALERTA
ALERTA
SITUACIÓ 1
SITUACIÓ 2
SITUACIÓ 3
EMERGÈNCIA
EMERGÈNCIA
4.2.4. Primeres actuacions.
Les missions a realitzar en els primers moments, seran les següents:
* Grup d'intervenció:
− Control de punts crítics i de nivell de l’aigua (fase de prealerta i alerta)
− Rebre informació sobre la inundació i del seu abast territorial.
− Establir el o els Centres de Comandament Avançat.
− Rescatar i traslladar les persones atrapades, a la zona inundada, fins als llocs d’acollida.
− Rescatar i fer recerca de persones desaparegudes.
− Localitzar els possibles danys derivats, i establir l’estratègia de lluita.
− Coordinar els recursos disponibles.
− Mobilitzar els recursos més immediats per a l'emergència.
− Avaluar la situació i informar al CECAT.
* Grup d'ordre:
− Senyalització.
− Control de punts crítics i punts conflictius.
− Control d'accessos i ordenació i regulació del trànsit de les vies afectades i properes.
− Control de nivell de l’aigua.
4. OPERATIVITAT 126

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4.2.5. Coordinació
La coordinació dins el pla inclou els següents aspectes: coordinació dels grups d'actuació,
coordinació amb el municipis, coordinació amb les institucions i empreses de gestió de serveis
bàsics i de les vies de comunicació, coordinació amb les instal·lacions singulars amb capacitat
d’incrementar el dany per accidents derivats de la inundació. Es durà a terme de la manera
següent:
− En el CCA es situarà el coordinador del grup d'intervenció, el qual actuarà d’interlocutor
directe amb el CECAT i de coordinador de les accions i mitjans en el propi CCA.
− El/la Director/a del pla INUNCAT coordinarà les actuacions dels diferents municipis
mitjançant el CECAT i els corresponents CECOPAL.
− Les actuacions no vinculades directament amb el CCA, tant dels Grups d'Actuació com
d'altres entitats seran coordinades des dels centres de coordinació de cada grup, en
contacte amb el CECAT.
− Les diferents entitats necessàries en l’emergència amb tasques no incloses en la
intervenció i els serveis bàsics gestionaran la seva participació en l'emergència a través del
CECAT.
4.2.6. Seguiment del desenvolupament del succés. Fi de l'emergència
El seguiment del succés serà fet des del CECAT, a través de les informacions que arribin del
CCA, dels diferents centres de coordinació i a través de les dades que arribin del grup
d’avaluació hidrometeorològica.
El/la director/a del pla INUNCAT decidirà les mesures a prendre o canvis d'estratègia, i
decretarà la fi de l'emergència basant-se en les recomanacions del consell assessor, un cop
restablerta la normalitat i minimitzades les conseqüències de la inundació. Des del CECAT es
transmetrà la fi de l'emergència a tots els estaments involucrats.
Un cop desactivat el pla INUNCAT, els poders públics podran establir, si s'escau, un pla de
recuperació i rehabilitació dels serveis bàsics i de l'entorn, tal com s'exposa a la secció
cinquena de la llei de protecció civil de Catalunya i es desenvolupa a l’ANNEX 12. .
4.3. INTERFASE I COORDINACIÓ AMB ALTRES PLANS
4.3.1. Interfase amb els PAM
L'alcalde/ssa de cada Municipi afectat, com a Director/a del Pla Municipal, serà alertat, a través
del Centre Receptor d'Alarmes del seu municipi pel CECAT quan es produeixi l'activació del pla
INUNCAT. L’alcalde/ssa, d'acord amb el/la Director/a del Pla, posarà en funcionament el Pla
d'Actuació Municipal (PAM).
Hi haurà una comunicació constant entre el CECAT i els CECOPAL.
Per tal que els municipis determinin la fase en què correspon posar en funcionament el PAM, hi
ha els següents elements: l’operativitat establerta en el propi PAM, la informació continguda en
el comunicat emès pel CECAT i el marge de temps disponible fins que comencin les
precipitacions previstes. Com a criteri general, cal tenir en compte que a mesura que s’apropa
el fenomen i es van confirmant les prediccions, és convenient intensificar les actuacions
preventives i per tant la fase en la qual el pla de protecció civil es posa en marxa.
El comunicat emès pel CECAT conté els mapes dinàmics de risc d’inundació. Aquests
mapes resulten de la fusió entre el mapa de risc de l’INUNCAT i les diferents tipologies d’avisos
de pluges emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per a un episodi en concret.
4. OPERATIVITAT 127

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
És a dir, els mapes dinàmics de risc ens mostren el nivell de risc esperable a cada municipi
davant d’un episodi concret de precipitacions, si finalment es materialitzen les pluges
anunciades pel SMC.
L’annex 8.8 recull el detall de la metodologia emprada per generar els mapes dinàmics de risc
d’inundació. A continuació, la figura següent esquematitza el procés:
4.3.2. Interfase amb els Plans d’autoprotecció
Hi ha d’haver una interfase entre el pla INUNCAT, els corresponents plans d’actuació municipal
i els Plans d’autoprotecció. Aquesta interfase s’entén com el conjunt de procediments i mitjans
comuns entre el Pla d’autoprotecció i els primers, així com els criteris i canals de notificació
entre ells.
4.4. ACTUACIONS GENERALS DE PROTECCIÓ A LA POBLACIÓ
4.4.1. Determinació de la zona d’emergència.
Cal determinar l’abast de les inundacions i en quines zones s’ha de procedir a fer actuacions de
rescat, neteja de vies de circulació,… i d’altres emergències que d’ella se’n pugui derivar, i
definir la resposta que cal prendre.
4. OPERATIVITAT 128

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Per a la determinació de l'avaluació de l'emergència, el/la Director/a del Pla disposarà de
diferents fonts d'informació:
− la procedent del CCA i dels municipis afectats.
− la facilitada pel Consell Assessor i els diferents centres operatius a través del CECAT.
− la que desenvolupi el Grup d’Avaluació hidrometeorològica.
Amb aquestes dades el/la director/a determinarà la Zona d'emergència, i, si s’escau, definirà
zones d’actuació prioritària.
4.4.2. Control d'accessos
El control d’accessos té com a objectiu controlar i evitar els problemes de circulació que poden
produir-se per les entrades i les sortides de persones i vehicles a la zona d’emergència i als
llocs d’acollida.
Amb aquest control es pretén:
− Facilitar l'entrada i sortida dels Grups d'Actuació a la zona d'emergència.
− Establir el control del trànsit i disposició dels vehicles dels diferents grups que arriben al
CCA.
− Evitar danys a les persones i vehicles per accés a vies insegures.
− Minimitzar l'efecte de l'emergència sobre la normalitat del trànsit i la seguretat viària i
evitar que els vehicles quedin atrapat a la xarxa viària.
Aquest control contemplarà el trànsit rodat i també el ferroviari.
L'aplicació d'aquesta mesura implica tallar, desviar i controlar el trànsit a la zona afectada, i és
bàsicament, responsabilitat dels integrants del Grup d'Ordre, d'acord amb el seu pla
d'actuació. El Grup d’Ordre realitzarà el control d’accessos segons el nivell d’activació del pla.
4.4.3. Evacuació i allotjament
Aquestes mesures consisteixen en les accions encaminades a traslladar a les persones que
queden afectades per les inundacions i procedir al seu allotjament en llocs segurs.
La decisió del trasllat de les persones i del seu allotjament la prendrà el/la Director/a del pla
INUNCAT d'acord amb l'alcalde/ssa o alcaldes/sses dels municipis corresponents. En cas
d'urgència, la decisió podrà ser presa pel coordinador del CCA o el/la Director/a del Pla
d'actuació municipal.
Evacuar les persones ho realitzaran el grup d’intervenció amb el suport del Grup d'Ordre, el
Grup Logístic i el grup sanitari quan es tracti de persones especialment vulnerables, malaltes o
ferides, sota la coordinació del CCA en l'entorn immediat i del CECOPAL a altres zones.
Per tal que es pugui realitzar l’evacuació caldrà la mobilització dels recursos necessaris com,
per exemple, mitjans de transport tant de persones com d’animals, o recerca de materials
necessaris…
Per l’allotjament, de les persones evacuades, cal que s’habiliti llocs (escoles, pavellons
poliesportius…) per al seu acolliment.
4.4.4. Informació a la població durant la situació d'emergència
Els principals objectius que es pretenen aconseguir amb els avisos i la informació a la població
són els següents:
− Alertar i informar la població.
− Assegurar l'autoprotecció.
− Mitigar les conseqüències de la inundació.
4. OPERATIVITAT 129

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
La informació procedent del/de la Director/a del Pla haurà d'ajustar-se a pautes preestablertes
per a cada situació i segons el tipus de notificació que s'emeti (consell, ordre, etc). El Gabinet
d'Informació difondrà als mitjans de comunicació social, ràdio, TV..., les notícies que el/la
Director/a del Pla consideri oportunes.
Aquesta informació haurà de ser concisa, no alarmista i adequada al moment i a la gravetat.
La informació serà donada en els moments següents:
- Abans de la inundació quan hi hagi avís de situació meteorològica de perill. Es donarà el
tipus d’informació següent:
i Informació meteorològica i de conques on s’indiqui la probabilitat de les inundacions
i Recomanacions (seguir les informacions meteorològiques, revisar l’estat de la casa,
precaucions si s’ha de sortir amb el cotxe, no estacionar el cotxe en rieres seques,
platges, i zones inundables...)
−
Durant les inundacions i mentre hi hagi problemes a la xarxa viària, a la dels ferrocarrils,
als serveis bàsics... Es donarà el tipus d’informació següent:
i Informació meteorològica.
i Informació de l’estat de la xarxa viària, de ferrocarrils o de les inundacions.
i Recomanacions (intentar evitar els desplaçaments, buscar zones elevades, no
atravessar zones inundades ni a peu ni en vehicle, allunyar-se de rieres, torrents... en
general de les zones inundables.)
La informació que es donarà en cas de probabilitat d’inundacions és sobre possibles
recomanacions i mesures a prendre. La transmissió podrà fer-se per algun dels mitjans
següents:
−
−
−
−
−
−
−
Emissores de ràdio:
i "Catalunya Ràdio"
i "Catalunya Informació"
i "Radio Nacional d'Espanya"
i Emissores municipals
Televisions
Megafonia fixa
Policia Local, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, amb cotxes patrulla i
megafonia mòbil.
Policia Local, porta a porta (en alguns casos especials).
Telèfons particulars (en alguns casos especials).
Mitjans de comunicació
− Telèfon 012
S’informarà, i es donaran consells a la població, a través del Twitter de Protecció Civil de la
Generalitat @emergenciescat amb el hashtag: #Protecciocivil.
Veure els consells a la població a l’Annex 9.5. i l’Annex 9.7.
4. OPERATIVITAT 130

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
4.5. LA COORDINACIÓ AMB EL PLA ESTATAL
4.5.1. Sistema d'informació
La coordinació entre el pla especial i el pla estatal implica la informació a través del CECAT OK
a la Delegació del Govern a Catalunya, que contindrà:
a) L'activació del pla en alerta o emergència.
b) Abast i característiques de la inundació, afectació a la població i als serveis essencials i vies
de comunicació i altres dades que es considerin d'interès.
c) Classificació del nivell de gravetat, fase d’activació del pla INUNCAT i previsió d’evolució de
la situació d’emergència.
d) La desactivació del pla.
Aquestes dades es trametran, a més, a través d'un document normalitzat que es troba com
Annex 9.8.
4.5.2. Cooperació de les forces armades
Quan les característiques de l'emergència ho aconsellin, el/la Director/a del Pla valorarà la
necessitat de cooperació d'unitats militars en les tasques que els siguin assignades.
El/la Director/a del Pla formalitzarà la sol.licitud a través de la Direccion General de Protección
Civil.
La coordinació superior de tots els mitjans materials i personals correspondrà a la Generalitat
de Catalunya. Per tal de facilitar aquesta coordinació, un representant de l'autoritat militar
s'integrarà en el Consell Assessor. Aquest representant actuarà d'enllaç amb els
comandaments de les unitats participants, als quals transmetrà les missions generals a
complir.
La participació de mitjans militars es farà sempre per unitats completes, sota el comandament
dels seus caps naturals. En les accions d'intervenció de mitjans de les FAS, el detall de les
missions sobre el terreny les facilitarà el cap del grup corresponent, prèvia consulta amb el cap
de la unitat participant.
4.5.3. Sol·licitud de mitjans de socors internacionals
El/de la Director/a del pla INUNCAT valorarà la necessitat de sol.licitar ajuda internacional.
Aquesta sol·licitud s’efectuarà un cop exhaurides les possibilitats d'incorporació de mitjans
estatals, d'acord amb els procediments establerts per a l'aplicació de la Resolució del Consell
de les Comunitats Europees de 8 de juliol de 1991 sobre la millora d'assistència recíproca entre
Estats membres, en cas de catàstrofes naturals o tecnològiques.
4. OPERATIVITAT 131

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA
5.1. EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS NECESSÀRIES PER L’ACTIVACIÓ
DEL PLA
Les instal·lacions i equipaments necessaris són els que disposen per aquesta tasca, els
organismes involucrats en el pla (Servei Meteorològic de Catalunya, organismes de les
conques: Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE),
Departament d’interior, xarxa de comunicacions amb els organismes involucrats)
Durant la fase d’implantació d’aquest pla es determinaran quins són els equipaments
extraordinaris necessaris per a la gestió de l’emergència, en el seu cas.
5.2. MITJANS I RECURSOS ESPECÍFICS PER ALS GRUPS ACTUANTS
Veure la relació de mitjans i recursos, tant materials com humans, necessaris per l’actuació
dels diferents grups, en el catàleg de mitjans i recursos que s’adjunta en l’ANNEX 2. i on es
detallaran totes les dades.
5. INSTAL·LACIONS, MITJANS I RECURSOS ADSCRITS EN EL PLA 132

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA
6.1. IMPLANTACIÓ
Aquesta etapa d’implantació, on es pretén donar a conèixer el pla i que s’assumeixin les
actuacions que li corresponen a cadascú, és la culminació del procés iniciat amb la seva
redacció. Amb la implantació es vol conseguir que el pla sigui totalment operatiu, és a dir, que
tots els actuants previstos tinguin un ple coneixement dels mecanismes i actuacions
planificades i assignades per aquest pla.
En concret, la implantació comporta que:
1. Tots els implicats en el pla el coneguin. Cal realitzar sessions informatives dirigides als
diversos col·lectius d'actuants (bombers, serveis d'ordre, sanitaris, components del Consell
Assessor, personal de les diferents entitats integrades...).
2. Cada grup actuant ha d’elaborar el seu pla d’actuació (PAG) on s’especificarà l’estructura
del grup, les funcions que cal executar, el mitjans necessaris i la coordinació dels diferents
cossos al lloc de l’emergència i amb les seves sales de control. Durant la fase
d’implantació, el cap de grup, amb el suport de la resta de components del grup ha
d’elaborar aquest PAG, que ha de ser autosuficient. Per tant, ha de contenir tota la
documentació necessària per als integrants del grup com pot ser protocols concrets o
cartografira, per exemple.
3. Els municipis obligats d’acord amb els criteris d’afectació municipal del pla d’emergències
per inundacions a Catalunya (INUNCAT) han d’elaborar el seu Pla d’Actuació Municipal per
risc d’inundacions.
4. S’han de realitzar campanyes d'informació i divulgació dirigides als ciutadans on se’ls
informa del risc i de les actuacions més adequades per fer front a aquestes situacions.
Aquestes campanyes es realitzen conjuntament Direcció General de Protecció Civil i
Ajuntaments.
5. S’han de dur a terme actuacions destinades a disposar dels mitjans i recursos que es
considerin oportuns.
6. Realitzar simulacres per comprovar que la implantació ha estat correcta.
6.2. MANTENIMENT DEL PLA: ACTUALITZACIÓ I REVISIÓ
El manteniment del Pla és el conjunt de tasques necessàries per aconseguir que aquest sigui
operatiu en tot moment. El manteniment comença quan s’ha acabat la implantació. Per tal de
mantenir el Pla dins els nivells necessaris d'operativitat, cal dur a terme de forma periòdica
una sèrie d'activitats:
1. Actualitzacions, que afectaran l’inventari de mitjans i recursos, els canvis normatius i els
canvis d’organització.
2. Realització periòdica de simulacres, per tal que tots els recursos es trobin en el grau
d'operativitat que el Pla els assigna.
3. Desenvolupament i seguiment dels programes d’informació destinats als òrgans i serveis
actuants.
4. Dur a terme les propostes econòmiques adients perquè siguin viables tots els aspectes del
Pla.
6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA 133

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
5. Revisions del Pla, independents de les actualitzacions, que vindran determinades per:
a. Noves anàlisis de riscs.
b. Altres tipus de modificacions importants.
c. Pel termini de vigència previst d’acord amb la legislació vigent (4 anys). La finalització
d’aquest termini de vigència comporta una revisió però això no vol dir que
forçosament hi hagi una modificació obligatòria del Pla.
6.3. SIMULACRES
En el simulacre es posa a prova l’activació, en condicions fictícies, del pla INUNCAT per tal
d’avaluar l’operativitat d’aquest. El que es pretén comprovar en el simulacre és:
- El sistema d’avisos que es desencadenen quan s’inicia la situació d’emergència.
- La transmissió d’informació entre tots els implicats en l’emergència, tant sigui entre
sales de diferents serveis com entre una sala i els corresponents operatius.
- La coordinació dels diferents grups actuants definits en el pla.
- La direcció del pla.
- La interfase del Pla INUNCAT amb els d’àmbit inferior.
- Els sistemes d’avisos a la població (si s’escau).
Finalitzada la fase d’implantació cal realitzar un simulacre per verificar. Posteriorment, i durant
la fase de manteniment, cal programar un calendari de simulacres.
Quan es prepara el simulacre cal definir els objectius per després verificar si aquests s’han
assolit. Avaluant aquests objectius que hem definit podem detectar possibles necessitats de
millora que poden comportar modificacions en algunes parts del Pla. Aquestes modificacions
s'inclouran immediatament o en la següent actualització del Pla.
Per tant, és esencial disposar d’observadors en els lloc més estràtegics per tal de comprovar
com es gestiona l’emergència simulada i detectar els punts forts i febles. Aquests observadors
són personal dels mateixos grups implicats en l’emergència. Posteriorment serà necessari que
cada grup actuant realitzi un informe de valoració amb les dades proporcionades per aquests
observadors.
Finalment, i com a recull de tots els informes de valoració de cada grup, es realitzarà un
informe final de valoració on es reculliran totes les conclusions. És especialment important
recollir els aspectes que cal millorar i introduir els canvis que siguin necessaris en el Pla.
En aquest punt cal diferenciar un simulacre d’un exercici. En els exercicis es posa a prova un
PAG d’un grup d’actuació concret. Igualment es requereix de la realització d’exercicis per
mantenir l’operativitat del pla però aquests es definiran en els PAG corresponents.
6.4. INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ
Aquestes campanyes s'hauran de fonamentar en fulletons descriptius de les mesures de
protecció personal que s'han d'adoptar, redactats en els termes que es descriuen en l'apartat
següent, i si cal amb material àudio-visual. Com a recolzament a aquesta informació escrita o
filmada, s'han d'organitzar entre altres els actes següents:
- Xerrades i conferència sobre els objectius i mitjans del Pla.
- Informació cada cop que es produeixi una activació del Pla, sigui real o simulada.
- Informació general relativa als diferents nivells de gravetat, inclosos els efectes potencials
d'aquests sobre la població i l'entorn.
- Informació referent a com s’informarà la població en cas d'emergència.
6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA 134

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
- Informació adequada referent a què haurà de fer i com haurà de comportar-se la població
afectada en cas d'emergència.
Ensenyament Bàsic de les Mesures d’Autoprotecció Personal
La forma concreta d'aquesta informació pot dependre tant de la idiosincràsia local com de
l'estat de l'opinió pública. En conseqüència es redactaran aquestes comunicacions per a cada
cas concret, sota la supervisió del Director del Pla.
El fulletó informatiu haurà d'estar constituït per un material i tenir un format tal que pugui ser
fàcilment conservable per la població i contindrà indicacions explícites sobre les mesures a
prendre en cas d'emergència d’inundacions. És recomanable que aquest fulletó informatiu
s'acompanyi d'una carta en la qual s'expliquin els propòsits del Pla i se sol·liciti la col·laboració
del destinatari.
6. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DE L’OPERATIVITAT DEL PLA 135

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
7. ANNEXOS
ANNEX 1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES
En aquest annex s’inclouen la relació dels municipis que hi ha en cadascuna de les principals.
Això permetrà poder realitzar els avisos als municipis aigües avall d’un municipi en concret.
Annex 1.1. Municipis per conques
RIERA DE PORTBOU
Riera de Portbou
Portbou
RIERA DE MOLINÀ
Riera de Molinàs
Colera
RIERA DE VALLETA
Riera de Valleta
Rabós
Vilajuïga
Llançà
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 136

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU MUGA
Riu Muga Riu Arnera Riu Llobregat d'Empordà Riu Anyet Riu Orlina Riu Manol Riera d'Àlguema
Albanyà Masanet de Cabrenys la Jonquera la Jonquera Rabós Albanyà Cabanelles
Sant Llorenç de la Muga Agullana Sant Climent Sescebes Espolla Cabanelles Lladó
Darnius Capmany Masarac Mollet de Peralada Lladó Navata
Terrades Darnius Navata Ordis
Boadella d'Empordà Biure Cistella Pontós
Pont de Molins Pont de Molins Vilanant Borrassà
Llers Masarac Avinyonet de Puigventós
Cabanes Cabanes Vilafant
Peralada
Santa Llogaia d'Àlguema
Castelló d'Empúries
Vilamalla
Figueres
el Far d'Empordà
Vila-sacra
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 137

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU FLUVIÀ
Riu Fluvià Riu Riudaura Riu Llierca Riera Sant Aniol Riu Ser
Vall d'en Bas, la Riudaura Camprodon Albanyà Santa Pau
les Preses la Vall d'en Bas Montagut Sant Ferriol
Olot Olot Sales de Llierca Sant Miquel de Campmajor
la Vall de Bianya la Vall de Bianya Tortellà
Sant Joan les Fonts
Castellfollit de la Roca
Montagut
Sant Jaume de Llierca
Argelaguer
Sant Ferriol
Besalú
Maià de Montcal
Serinyà
Crespià
Esponellà
Cabanelles
Vilademuls
Navata
Pontós
Bàscara
Garrigàs
Vilaür
Palau de Santa Eulàlia
Sant Mori
Sant Miquel de Fluvià
Ventalló
Torroella de Fluvià
l'Armentera
Sant Pere Pescador
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 138

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ALT TER
Riu Ter Riu Ritort Riu Freser Riu Rigard Riera de Vallfogona Riu Ges Riu Gurri Riu Mèder Riera Major
Setcases Molló Queralbs Castellar de n'Hug Vallfogona de Ripollès Vidrà Seva Muntanyola Viladrau
Vilallonga de Ter Ribes de Freser Toses Sant Pere de Torelló Taradell Santa Eulàlia de Riuprimer Sant Sadurní d'Osormort
Llanars Campelles Planoles Sant Vicenç de Torelló Tona
Camprodon Campdevànol Malla
Sant Pau de Segúries
Santa Eugènia de Berga
Sant Joan de les Abadesses
Vic
Ripoll
Gurb
les Llosses
Santa Maria de Besora
Montesquiu
Sora
Sant Quirze de Besora
Orís
Sant Vicenç de Torelló
Torelló
les Masies de Voltregà
Manlleu
Gurb
les Masies de Roda
Roda de Ter
Tavèrnoles
Santa Maria de Corcó
Tavertet
Vilanova de Sau
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 139

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
BAIX TER
Riu Ter Riu Brugent Riera d'Osor Riera de Llémena Riu Onyar Riera de Gotarra Riu Terri
Osor Sant Feliu de Pallerols Espinelves Sant Aniol de Finestres Brunyola Llagostera Banyoles
Amer Les Planes d'Hostoles Sant Hilari Sacalm Sant Martí de Llémena Bescanó Caldes de Malavella Porqueres
La Cellera de Ter Osor Vilobí d'Onyar Cassà de la Selva Cornellà del Terri
Sant Julià del Llor i Bonmatí Caldes de Malavella Sant Andreu Salou
Anglès
Riudellots de la Selva
Bescanó
Campllong
Sant Gregori
Fornells de la Selva
Salt
Quart
Girona
Sarrià de Ter
Sant Julià de Ramis
Celrà
Bordils
Cervià de Ter
Sant Jordi Desvalls
Sant Joan de Mollet
Flaçà
Foixà
Colomers
Jafre
Verges
Ultramort
Serra de Daró
La Tallada d'Empordà
Fontanilles
Ullà
Gualta
Torroella de Montgrí
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 140

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU DARÓ
Riu Daró
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura
La Bisbal d'Empordà
Corçà
Ullastret
Parlavà
Serra de Daró
Fontanilles
Gualta
Pals
Torroella de Montgrí
Riu Rissec
Sant Martí Vell
Quart
Madremanya
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura
RIERA DE CALONGE
Riera de Calonge
Santa Cristina d'Aro
Castell-Platja d'Aro
Calonge
RIU RIDAURA
Riu Ridaura
Llagostera
Santa Cristina d'Aro
Castell-Platja d'Aro
RIERA DE TOSSA
Riera de Tossa
Tossa de Mar
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 141

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU TORDERA
Riu Tordera Riera de Gualba Riera d'Arbúcies Riera de Santa Coloma Sèquia de Sils
Montseny Fogars de Montclús Viladrau Sant Hilari Sacalm Caldes de Malavella
Sant Pere de Vilamajor Gualba Arbúcies Santa Coloma de Farners Sils
Fogars de Montclús Sant Feliu de Buixalleu Riudarenes
Sant Esteve de Palautordera Hostalric Massanes
Santa Maria de Palautordera
Maçanet de la Selva
Gualba
Sant Celoni
Sant Feliu de Buixalleu
Hostalric
Massanes
Maçanet de la Selva
Fogars de la Selva
Tordera
Palafolls
Blanes
Malgrat de Mar
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 142

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIERA DE PINEDA
Riera de Pineda
Sant Cebrià de Vallalta
Tordera
Pineda de Mar
RIERA DE VALLALTA
Riera de Vallalta
Arenys de Munt
Sant Iscle de Vallalta
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Pol de Mar
RIERA D’ARENYS
Riera d'Arenys
Arenys de Munt
Arenys de Mar
RIERA D’ARGENTONA
Riera d'Argentona
Dosrius
Argentona
Mataró
Cabrera de Mar
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 143

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU BESOS
Riu Besòs (el Congost) Riu Mogent Riera de Vallserena Rec de Vallforners Riera de Tenes Riera de Caldes Riu Ripoll Riu Sec
Collsuspina Dosrius Sant Pere de Vilamajor Tagamanent Balenyà Gallifa Sant Llorenç Savall Matadepera
Tona Vilalba Sasserra Sant Antoni de Vilamajor Cànoves i Samalús Collsuspina Caldes de Montbui Castellar del Vallès Terrassa
Balenyà Llinars del Vallès Llinars del Vallès Cardedeu Castellcir Palau-solità i Plegamans Sabadell Sant Quirze del Vallès
Centelles la Roca del Vallès la Roca del Vallès Sant Quirze Safaja Polinyà Barberà del Vallès Sabadell
Seva Vilanova del Vallès Sant Feliu de Codines Santa Perpètua de Mogoda Ripollet Badia del Vallès
Aiguafreda Montornès del Vallès Bigues i Riells la Llagosta Montcada i Reixac Cerdanyola del Vallès
Sant Martí de Centelles l'Ametlla del Vallès Ripollet
Tagamanent
Santa Eulàlia de Ronçana
Figaró-Montmany
Lliçà d'Amunt
la Garriga
Lliçà de Vall
les Franqueses del Vallès
Parets del Vallès
Canovelles
Montmeló
Granollers
Mollet del Vallès
Montornès del Vallès
Montmeló
Mollet del Vallès
Martorelles
la Llagosta
Sant Fost de Campsentelles
Montcada i Reixac
Barcelona
Santa Coloma de Gramenet
Sant Adrià de Besòs
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 144

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU LLOBREGAT
Riu Llobregat Riu Bastareny Riu de Saldes Riu Merdançol Riera de Merlès Riera Gavarresa Riera de Calders
Castellar de n'Hug Gisclareny Saldes les Llosses Sant Jaume de Frontanyà Alpens Granera
la Pobla de Lillet Bagà Gisclareny Sant Jaume de Frontanyà les Llosses Lluçà Monistrol de Calders
Sant Julià de Cerdanyola Guardiola de Berguedà Vallcebre Borredà Borredà Perafita Calders
Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà la Quar la Quar Sant Martí d'Albars Navarcles
la Nou de Berguedà Vilada Lluçà Olost
Cercs Sagàs Oristà
Berga Santa Maria de Merlès Sant Feliu Sasserra
Olvan Puig-reig Santa Maria d'Oló
Avià Gaià Avinyó
Casserres
Sallent
Gironella
Artés
Puig-reig
Gaià
Navàs
Balsareny
Sallent
Artés
Calders
Navarcles
Sant Fruitós de Bages
Talamanca
el Pont de Vilomara i Rocafort
Manresa
Castellgalí
Sant Vicenç de Castellet
Castellbell i el Vilar
Monistrol de Montserrat
Collbató
Esparreguera
Olesa de Montserrat
Abrera
Martorell
Castellbisbal
Sant Andreu de la Barca
Corbera de Llobregat
el Papiol
Pallejà
Molins de Rei
Sant Vicenç dels Horts
Sant Feliu de Llobregat
Santa Coloma de Cervelló
Sant Joan Despí
Sant Boi de Llobregat
Cornellà de Llobregat
l'Hospitalet de Llobregat
Barcelona
el Prat de Llobregat
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 145

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU LLOBREGAT - CARDENER
Riu Llobregat Riu Cardener Riu Aigua de Valls Riu Negre Riu Aigua d'Ora Riera de Navel Riera de Salo Riera de Rajadell
Castellar de n'Hug la Coma i la Pedra Gósol Lladurs Castellar del Riu Capolat Riner la Molsosa
la Pobla de Lillet Sant Llorenç de Morunys Saldes Solsona Capolat l'Espunyola Cardona Sant Mateu de Bages
Guardiola de Berguedà Guixers Guixers Olius Guixers Montclar Pinós Sant Pere Sallavinera
Sant Julià de Cerdanyola Navès Riner Navès Montmajor Sant Mateu de Bages Aguilar de Segarra
la Nou de Berguedà Lladurs Clariana de Cardener Montmajor Viver i Serrateix Rajadell
Cercs Olius Cardona Cardona Manresa
Berga
Riner
Olvan
Clariana de Cardener
Avià
Cardona
Casserres
Pinós
Gironella
Navàs
Puig-reig
Sant Mateu de Bages
Gaià
Súria
Navàs
Callús
Balsareny
Sant Joan de Vilatorrada
Sallent
Manresa
Artés
Castellgalí
Calders
Navarcles
Sant Fruitós de Bages
Talamanca
el Pont de Vilomara i Rocafort
Manresa
Castellgalí
Sant Vicenç de Castellet
Castellbell i el Vilar
Monistrol de Montserrat
Collbató
Esparreguera
Olesa de Montserrat
Abrera
Martorell
Castellbisbal
Sant Andreu de la Barca
Corbera de Llobregat
el Papiol
Pallejà
Molins de Rei
Sant Vicenç dels Horts
Sant Feliu de Llobregat
Santa Coloma de Cervelló
Sant Joan Despí
Sant Boi de Llobregat
Cornellà de Llobregat
l'Hospitalet de Llobregat
Barcelona
el Prat de Llobregat
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 146

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU LLOBREGAT-ANOIA-RUBÍ
Riu Llobregat Riu Anoia Riera de Carme Riu de Bitlles Riera de Rubí
Castellar de n'Hug Santa Coloma de Queralt Querol la Llacuna Mura
la Pobla de Lillet Talavera la Llacuna Mediona Matadepera
Guardiola de Berguedà Argençola Santa Maria de Miralles Sant Quintí de Mediona Terrassa
Sant Julià de Cerdanyola Veciana Orpí Sant Pere de Riudebitlles Sant Quirze del Vallès
la Nou de Berguedà Jorba Carme Torrelavit Rubí
Cercs Santa Margarida de Montbui la Pobla de Claramunt Sant Sadurní d'Anoia Sant Cugat del Vallès
Berga Igualada Castellbisbal
Olvan Vilanova del Camí el Papiol
Avià
la Pobla de Claramunt
Casserres
la Torre de Claramunt
Gironella
Capellades
Puig-reig
Vallbona d'Anoia
Gaià
Cabrera d'Igualada
Navàs
Piera
Balsareny
Sant Sadurní d'Anoia
Sallent
Subirats
Artés
Gelida
Calders
Castellví de Rosanes
Navarcles
Sant Esteve Sesrovires
Sant Fruitós de Bages
Martorell
Talamanca
el Pont de Vilomara i Rocafort
Manresa
Castellgalí
Sant Vicenç de Castellet
Castellbell i el Vilar
Monistrol de Montserrat
Collbató
Esparreguera
Olesa de Montserrat
Abrera
Martorell
Castellbisbal
Sant Andreu de la Barca
Corbera de Llobregat
el Papiol
Pallejà
Molins de Rei
Sant Vicenç dels Horts
Sant Feliu de Llobregat
Santa Coloma de Cervelló
Sant Joan Despí
Sant Boi de Llobregat
Cornellà de Llobregat
l'Hospitalet de Llobregat
Barcelona
el Prat de Llobregat
RIERA DE RIBES (RIERA DE BEGUES)
Riera de Ribes (Riera de Begues)
Begues
Olesa de Bonesvalls
Avinyonet del Penedès
Olivella
Sant Pere de Ribes
Sitges
Riera de Vilafranca
la Granada
Vilafranca del Penedès
Olèrdola
Canyelles
Sant Pere de Ribes
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 147

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU FOIX
Riu Foix Riera de Llitrà Riera de Marmellar
la Llacuna Font-rubí Querol
Pontons Vilobí del Penedès Pontons
Torrelles de Foix Pacs del Penedès Aiguamúrcia
Sant Martí Sarroca Vilafranca del Penedès el Montmell
Pacs del Penedès Santa Margarida i els Monjos Sant Martí Sarroca
Santa Margarida i els Monjos
Castellví de la Marca
Castellet i la Gornal
Sant Jaume dels Domenys
Cubelles
l'Arboç
Castellet i la Gornal
RIERA DE LA BISBAL
Riera de la Bisbal
el Montmell
la Bisbal del Penedès
Albinyana
Santa Oliva
el Vendrell
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 148

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU GAIÀ
Riu Gaià
Llorac
Santa Coloma de Queralt
les Piles
Bellprat
Pontils
Querol
el Pont d'Armentera
Aiguamúrcia
Vila-rodona
Bràfim
Montferri
Salomó
Vilabella
Vespella de Gaià
Renau
el Catllar
la Riera de Gaià
Altafulla
Tarragona
BARRANC DE LA MÓRA
Barranc de la Móra
el Catllar
Tarragona
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 149

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIU FRANCOLÍ
Riu Francolí Riu d'Anguera Riu Brugent Torrent de Vallmoll Riu de Glorieta
Prades Sarral Vilaplana Cabra del Camp Vilaplana
Vilanova de Prades Barberà de la Conca Capafonts el Pla de Santa Maria Mont-ral
Vallclara Pira Mont-ral Alió Alcover
Vimbodí Montblanc Montblanc Puigpelat Perafort
l'Espluga de Francolí Vilaverd Nulles el Rourell
Montblanc la Riba Vallmoll Vilallonga del Camp
Vilaverd
el Morell
la Riba
Alcover
Valls
el Milà
la Masó
Vallmoll
el Rourell
el Morell
els Garidells
Perafort
la Pobla de Mafumet
els Pallaresos
Constantí
Tarragona
RIERA DE RIUDOMS
Riera de Riudoms
Vilaplana
l’Aleixar
Maspujols
Riudoms
Vinyols i els Arcs
Cambrils
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 150

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
RIERA D’ALFORJA
Riera d'Alforja
Alforja
les Borges del Camp
Botarell
Riudoms
Montbrió del Camp
Cambrils
RIERA DE RIUDECANYES
Riera de Riudecanyes
l'Argentera
Duesaigües
Riudecanyes
Montbrió del Camp
Mont-roig del Camp
Cambrils
RIU DE LLASTRES
Riu de Llastres
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Pratdip
Mont-roig del Camp
A1. INFORMACIÓ DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES 151

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS
El CECAT disposa d'un catàleg de mitjans i recursos informatitzat a partir del qual es poden
localitzar tota mena de recursos, identificant el responsable, la manera de localitzar-lo i la
ubicació.
Els municipis afectats per aquest risc desenvoluparan el seu catàleg de mitjans i recursos que
quedarà inclòs dins del PAM.
Els diferents organismes i entitats integrats en el pla especial d'emergències per a inundacions
de Catalunya (INUNCAT) hauran de mantenir al dia el seu propi catàleg. En els plans
d'actuació constarà de quina manera s'activen aquests recursos a partir de les necessitats
provocades per l'emergència. Al CECAT, a més, es disposarà dels mitjans de contacte adients
per a poder activar els esmentats recursos a qualsevol moment del dia.
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 152

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 2.1.
Llistat de pluviòmetres
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Canelles (E051) SAIH_CHE 508.0
Valira - oest Andorra (A272(E)) SAIH_CHE 1030.0
Alt Camp Aiguamúrcia SAIH 480.0
Alt Camp Alcover XVPCA 246.0
Alt Camp Alió SAIH 243.0
Alt Camp Mont-ral SAIH 805.0
Alt Camp Nulles XAC 241.0
Alt Camp Vilabella SAIH 140.0
Alt Camp Vila-rodona XMET 290.0
Alt Empordà Agullana XVPCA 217.0
Alt Empordà Boadella SAIH 164.0
Alt Empordà Cabanes XAC 31.0
Alt Empordà Cadaqués SAIH 410.0
Alt Empordà Castelló d'Empúries AEMET 4.0
Alt Empordà Castelló d'Empúries XAC 4.0
Alt Empordà Clapé SAIH 238.0
Alt Empordà Embassament de Portbou SAIH 120.0
Alt Empordà Espolla SAIH 160.0
Alt Empordà Espolla XAC 93.0
Alt Empordà Far Empordà SAIH 38.0
Alt Empordà Garrigàs SAIH 45.0
Alt Empordà Jonquera SAIH 150.0
Alt Empordà Lladó SAIH 245.0
Alt Empordà Maçanet Cabrenys II SAIH 350.0
Alt Empordà Mont Perdut SAIH 310.0
Alt Empordà Peralada SAIH 10.0
Alt Empordà Pont Molins SAIH 40.0
Alt Empordà Portbou XMET 191.0
Alt Empordà Roses XMET 24.0
Alt Empordà Sant Pere Pescador XAC 5.0
Alt Empordà Torroella de Fluvià XAC 6.0
Alt Empordà Ventalló XAC 7.0
Alt Empordà Vilamaniscle SAIH 180.0
Alt Penedès Castellet XACQA 105.0
Alt Penedès Embassament de Foix SAIH 112.0
Alt Penedès Font-rubí XMET 409.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 153

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Alt Penedès La Granada XAC 238.0
Alt Penedès Olesa de Bonesvalls SAIH 650.0
Alt Penedès Pontons SAIH 810.0
Alt Penedès Sant Martí Sarroca XAC 262.0
Alt Penedès Sant Quintí de Mediona - riu SAIH 300.0
Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia SAIH 117.0
Alt Penedès Vilafranca Diputació Barcelona 0.0
Alt Urgell Fornols (P045) SAIH_CHE 1285.0
Alt Urgell Guarida d'Ares (P035) SAIH_CHE 1592.0
Alt Urgell La Seu d'Urgell AEMET 690.0
Alt Urgell la Seu d'Urgell XMET 849.0
Alt Urgell Oliana XAC 506.0
Alt Urgell Oliana (E062) SAIH_CHE 520.0
Alt Urgell Organyà XMET 567.0
Alt Urgell Seu d'Urgell - Valira (A022) SAIH_CHE 697.0
Alta Ribagorça Baserca (E065) SAIH_CHE 1436.0
Alta Ribagorça Cavallers (E063) SAIH_CHE 1785.0
Alta Ribagorça el Pont de Suert XMET 824.0
Anoia Bellmunt de Segarra SAIH 725.0
Anoia els Hostalets de Pierola XMET 312.0
Anoia Jorba SAIH 340.0
Anoia Piera SAIH 755.0
Anoia Santa Maria Miralles SAIH 640.0
Bages Boades SAIH 176.0
Bages Cardona SAIH 395.0
Bages Castellbell SAIH 186.0
Bages Castellgalí SAIH 200.0
Bages Castellnou de Bages XAC 500.0
Bages El Pont de Vilomara i Rocafort XMET 250.0
Bages Rajadell SAIH 492.0
Bages Sallent SAIH 245.0
Bages Sant Salvador SAIH 350.0
Bages Sant Salvador de Guardiola XMET 349.0
Bages Súria SAIH 278.0
Baix Camp Alforja SAIH 420.0
Baix Camp Almoster II SAIH 368.0
Baix Camp Botarell XMET 231.0
Baix Camp Embassament de Riudecanyes SAIH 240.0
Baix Camp Mussara II SAIH 1010.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 154

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Baix Camp Prades XAC 975.0
Baix Camp Reus SAIH 70.0
Baix Camp Riudoms XAC 154.0
Baix Camp Vandellós AEMET 22.0
Baix Camp Vandellòs II SAIH 370.0
Baix Camp Vinyols i els Arcs XAC 24.0
Baix Ebre Aldover XAC 46.0
Baix Ebre Deltebre-el Fangar XAC 1.0
Baix Ebre el Perelló XMET 179.0
Baix Ebre l'Aldea XAC 62.0
Baix Ebre l'Ametlla de Mar XAC 95.0
Baix Ebre Sant Jaume AEMET 3.0
Baix Ebre Tortosa AEMET 50.0
Baix Empordà Begur XVPCA 198.0
Baix Empordà Bisbal Empordà SAIH 35.0
Baix Empordà Castell d'Aro 10.0
Baix Empordà Colomers SAIH 28.0
Baix Empordà Cruïlles SAIH 350.0
Baix Empordà la Bisbal d'Empordà XVPCA 29.0
Baix Empordà la Tallada d'Empordà-Mas Badia XAC 20.0
Baix Empordà Monells XAC 60.0
Baix Empordà Parlavà XAC 13.0
Baix Empordà Santa Cristina SAIH 30.0
Baix Empordà Serra Daró SAIH 11.0
Baix Empordà Torroella de Montgrí XAC 3.0
Baix Llobregat Abrera SAIH 64.0
Baix Llobregat Aeroport de Barcelona AEMET 5.0
Baix Llobregat AGBAR - Central Cornellà CLABSA 0.0
Baix Llobregat Barcelona (Putxet) AEMET 186.0
Baix Llobregat Begues - Parc Natural Garraf XAC 563.0
Baix Llobregat Cervelló SAIH 355.0
Baix Llobregat Gavà SAIH 23.0
Baix Llobregat Gavà Diputació Barcelona 0.0
Baix Llobregat Martorell - Llobregat SAIH 59.0
Baix Llobregat Papiol SAIH 36.0
Baix Llobregat Sant Joan Despí II SAIH 20.0
Baix Llobregat Sant Vicenç SAIH 22.0
Baix Llobregat Vallirana XMET 220.0
Baix Llobregat Viladecans XAC 13.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 155

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Baix Penedès Bisbal Penedès SAIH 201.0
Baix Penedès el Montmell XAC 540.0
Baix Penedès el Vendrell XMET 60.0
Baix Penedès Marmellà SAIH 653.0
Baix Penedès Pujal SAIH 165.0
Baix Penedès Vendrell - riera de la Bisbal SAIH 38.0
Barcelonès AGBAR - Central Besòs CLABSA 0.0
Barcelonès AGBAR - Tibidabo CLABSA 0.0
Barcelonès AGBAR - Turó de la Rovira CLABSA 0.0
Barcelonès Ajuntament Plaça Lesseps CLABSA 0.0
Barcelonès Ajuntament Sarrià - Sant Gervasi CLABSA 0.0
Barcelonès Badalona XMET 109.0
Barcelonès Barcelona XACQA 22.0
Barcelonès Barcelona - Ciutadella XVPCA 8.0
Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra XMET 411.0
Barcelonès Barcelona (CMT) AEMET 25.0
Barcelonès Besós Diputació Barcelona 0.0
Barcelonès Casa Elizalde CLABSA 0.0
Barcelonès Castell Montjuïc CLABSA 0.0
Barcelonès Centre Pau Casals (Canyelles) CLABSA 0.0
Barcelonès Centre Cívic Sagrera CLABSA 0.0
Barcelonès CLABSA CLABSA 0.0
Barcelonès Collserola Diputació Barcelona 0.0
Barcelonès Cotxeres de Sants CLABSA 0.0
Barcelonès Delegació ACA Barcelona SAIH 145.0
Barcelonès Dipòsit Escola Industrial (Plu CLABSA 0.0
Barcelonès Escola Barkeno CLABSA 0.0
Barcelonès Escola Catalònia CLABSA 0.0
Barcelonès Escola Nabi (Vallvidrera) CLABSA 0.0
Barcelonès Facultat de Físiques CLABSA 0.0
Barcelonès FCC-Zona Franca CLABSA 0.0
Barcelonès Montjuïc Diputació Barcelona 0.0
Barcelonès Palau de les Heures CLABSA 0.0
Barcelonès Poliesportiu Nova-Icària CLABSA 0.0
Barcelonès Santa Coloma Gramanet SAIH 17.0
Barcelonès Torrent Estadella CLABSA 0.0
Barcelonès Trinitat SAIH 140.0
Berguedà Bagà SAIH 925.0
Berguedà Castellar n'Hug SAIH 1450.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 156

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Berguedà Embassament de la Baells SAIH 660.0
Berguedà Fígols SAIH 700.0
Berguedà Gisclareny XAC 1397.0
Berguedà Guardiola de Berguedà XMET 720.0
Berguedà La Molina AEMET 1711.0
Berguedà la Quar de Berguedà XMET 860.0
Berguedà l'Espunyola SAIH 800.0
Berguedà Peguera SAIH 1989.0
Berguedà Saldes II SAIH 1300.0
Cerdanya Bellver de Cerdanya XVPCA 1043.0
Cerdanya Das 1096.0
Cerdanya Estana (P043) SAIH_CHE 1510.0
Cerdanya Isovol (A256) SAIH_CHE 1031.0
Cerdanya Viliella (P044) SAIH_CHE 1557.0
Conca de Barberà Blancafort XAC 423.0
Conca de Barberà Cogulla SAIH 768.0
Conca de Barberà l'Espluga de Francolí XMET 441.0
Conca de Barberà Montblanc SAIH 300.0
Conca de Barberà Rocafort SAIH 570.0
Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt XAC 718.0
Conca de Barberà Santa Coloma Queralt II SAIH 710.0
Conca de Barberà Savalla (P055) SAIH_CHE 845.0
Conca de Barberà Vimbodí SAIH 460.0
Garraf Olivella SAIH 236.0
Garraf Sant Pere de Ribes XAC 171.0
Garraf Vilanova i la Geltrú SAIH 75.0
Garrigues Castelldans XAC 225.0
Garrigues Juneda XVPCA 275.0
Garrigues la Granadella XAC 490.0
Garrigues Vilosell (P048) SAIH_CHE 680.0
Garrotxa la Vall d'en Bas XAC 463.0
Garrotxa Olot XMET 422.0
Garrotxa Pla Traver SAIH 1283.0
Garrotxa Sant Aniol SAIH 400.0
Garrotxa Santa Pau XVPCA 569.0
Gironès Angels SAIH 477.0
Gironès Campllong SAIH 98.0
Gironès Cassà de Selva XAC 176.0
Gironès Delegació ACA Girona SAIH 70.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 157

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Gironès Fornells de Selva XAC 99.0
Gironès Girona AEMET 90.0
Gironès Girona 100.0
Gironès Llagostera II SAIH 160.0
Gironès Onyar SAIH 72.0
Maresme Arenys de Mar AEMET 50.0
Maresme Arenys munt SAIH 400.0
Maresme Cabrils XAC 82.0
Maresme Cabrils II SAIH 203.0
Maresme Dosrius II SAIH 400.0
Maresme Dosrius-el Corredor XAC 460.0
Maresme Malgrat de Mar XAC 4.0
Maresme Mataró Diputació Barcelona 0.0
Maresme Órrius SAIH 535.0
Maresme Vilassar de Mar XMET 45.0
Montsià Alcanar XAC 35.0
Montsià Amposta - 1 (crta. Sant Domènec - XVPCA 7.0
Montsià Amposta - 2 (I.R.T.A) XAC 3.0
Montsià Illa de Buda XMET 1.0
Montsià la Sénia XVPCA 357.0
Montsià Mas de Barberans - 1 (Abocador Co XMET 245.0
Montsià Mas de Barberans - 2 (Finca del S XAC 211.0
Montsià Port de les Cases d'Alcanar XAC 4.0
Montsià Sant Carles de la Ràpita - Els Alfa XAC 1.0
Montsià Ulldecona - Els Valentins XAC 225.0
Noguera Albesa XAC 262.0
Noguera Algerri XAC 311.0
Noguera Camarasa (E060) SAIH_CHE 348.0
Noguera Oliola 441.0
Noguera Os de Balaguer (P038) SAIH_CHE 479.0
Noguera Os de Balaguer - Les Avellanes XAC 580.0
Noguera Ponts 245.0
Noguera Rialb (E076) SAIH_CHE 436.0
Noguera Sant Llorenç (E061) SAIH_CHE 241.0
Noguera Vallfogona de Balaguer XAC 245.0
Noguera Vilanova de Meià XMET 590.0
Osona Collsuspina SAIH 1010.0
Osona Gurb XAC 517.0
Osona Manlleu Diputació Barcelona 0.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 158

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Osona Montesquiu XAC 667.0
Osona Muntanyola XMET 809.0
Osona Munts SAIH 1045.0
Osona Orís XMET 630.0
Osona Perafita XAC 770.0
Osona Prats Lluçanès SAIH 730.0
Osona Roda_Gurri SAIH 440.0
Osona Sau SAIH 430.0
Osona Taradell SAIH 670.0
Osona Tavertet SAIH 1035.0
Osona Vic Diputació Barcelona 0.0
Osona Vic XMET 498.0
Osona Viladrau - 1 (Mas Torrent) XMET 772.0
Osona Viladrau - 2 (Camí vell de Viladr XAC 860.0
Osona Vilanova de Sau - Embassament Sau XAC 435.0
Pallars Jussà B. de Tremp (p037) SAIH_CHE 1239.0
Pallars Jussà Boixols (P036) SAIH_CHE 1307.0
Pallars Jussà Castellnou (P034) SAIH_CHE 1550.0
Pallars Jussà Collegats (A102) SAIH_CHE 540.0
Pallars Jussà Estany Gento AEMET 2120.0
Pallars Jussà la Pobla de Segur XMET 513.0
Pallars Jussà St. Romà d'Abella - Isona i Conca XMET 690.0
Pallars Jussà Talarn AEMET 445.0
Pallars Jussà Talarn (E058) SAIH_CHE 513.0
Pallars Jussà Terradets (E059) SAIH_CHE 369.0
Pallars Sobirà Sort XVPCA 682.0
Pallars Sobirà Tabescan (E071) (E080) SAIH_CHE 1104.0
Pla de l'Estany Banyoles XMET 157.0
Pla de l'Estany Esponellà SAIH 110.0
Pla d'Urgell Bellvís XAC 198.0
Pla d'Urgell Castellnou de Seana XMET 264.0
Pla d'Urgell El Poal XAC 227.0
Pla d'Urgell Golmés XAC 261.0
Pla d'Urgell Miralcamp XAC 280.0
Priorat Cornudella SAIH 390.0
Priorat El Masroig XAC 160.0
Priorat Falset XMET 350.0
Priorat Guiamets (E043) SAIH_CHE 187.0
Priorat Margalef de Montsant XMET 405.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 159

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Priorat Morera Montsant SAIH 743.0
Priorat Ulldemolins XMET 631.0
Ribera d'Ebre Ascó XAC 244.0
Ribera d'Ebre Ascó (A163) SAIH_CHE 40.0
Ribera d'Ebre Benissanet XAC 30.0
Ribera d'Ebre Flix (E002) SAIH_CHE 44.0
Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre XAC 76.0
Ribera d'Ebre Ribarroja (E004) SAIH_CHE 76.0
Ribera d'Ebre Vinebre XMET 48.0
Ripollès Camprodon II SAIH 1120.0
Ripollès les Llosses XMET 700.0
Ripollès Llosses II SAIH 880.0
Ripollès Núria (Santuari - Queralbs) XMET 1971.0
Ripollès Núria II SAIH 2120.0
Ripollès Pardines XVPCA 1224.0
Ripollès Repuntxó SAIH 820.0
Ripollès Ripoll AEMET 671.0
Ripollès Ripoll III SAIH 660.0
Ripollès Sant Joan Abadesses II SAIH 729.0
Ripollès Sant Pau de Seguries XMET 851.0
Ripollès Setcases II SAIH 2170.0
Ripollès Veïnat de Fabert – Molló XMET 1406.0
Segarra Cervera XMET 558.0
Segarra Cervera (P047) SAIH_CHE 591.0
Segarra els Plans de Sió-el Canós XAC 440.0
Segrià Aitona XAC 102.0
Segrià Alcarràs XAC 130.0
Segrià Alfarràs 279.0
Segrià Almenar XAC 278.0
Segrià Gimenells XAC 248.0
Segrià Lleida (Obs.) AEMET 192
Segrià Lleida-Bordeta XAC 165.0
Segrià Lleida-Raïmat XAC 290.0
Segrià Maials XAC 347.0
Segrià Serós XAC 128.0
Segrià Torres de Segre XMET 144.0
Segrià Vilanova de Segrià XAC 218.0
Selva Anglès 150.0
Selva Arbúcies II SAIH 705.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 160

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Selva Brunyola SAIH 200.0
Selva Far SAIH 1118.0
Selva Fogars de Tordera - can Simó SAIH 45.0
Selva Lloret de Mar XMET 63.0
Selva Pasteral SAIH 200.0
Selva Santa Coloma de Farners XMET 167.0
Selva Santa Coloma Farners SAIH 160.0
Selva Santa Susanna AEMET 45.0
Selva Susqueda SAIH 410.0
Selva Vilobí d'Onyar XAC 120.0
Solsonès Clariana de Cardener XMET 693.0
Solsonès Embassament de Sant Ponç SAIH 530.0
Solsonès la Llosa del Cavall SAIH 708.0
Solsonès Lladurs XAC 780.0
Solsonès Pinell (P046) SAIH_CHE 658.0
Solsonès Pinós XAC 650.0
Solsonès Port Compte SAIH 1800.0
Tarragonès Abast-Tarragona SAIH 32.0
Tarragonès Aeroport de Reus AEMET 76.0
Tarragonès Constantí-Mas Bové XAC 105.0
Tarragonès Delegació ACA Tarragona SAIH 40.0
Tarragonès Embassament de Catllar SAIH 430.0
Tarragonès Tarragona (universitat) AEMET 48.0
Tarragonès Torrdembarra XMET 2.0
Terra Alta Arnes (P052) SAIH_CHE 520.0
Terra Alta Batea XAC 382.0
Terra Alta Batea (A177) SAIH_CHE 219.0
Terra Alta Bot (P053) SAIH_CHE 287.0
Terra Alta Gandesa XVPCA 363.0
Terra Alta Horta de Sant Joan XMET 512.0
Urgell Tàrrega AEMET 363.0
Urgell Tàrrega XMET 420.0
Urgell Tornabous XAC 297.0
Val d'Aran Arties AEMET 1185.0
Val d'Aran Estanh Redon-Vielha XAC 2236.0
Val d'Aran Vielha e Mijaran XMET 997.0
Vallès Occidental Aeròdrom de Sabadell AEMET 141.0
Vallès Occidental Can ros SAIH 637.0
Vallès Occidental Castellar SAIH 240.0
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 161

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Comarca Municipi Xarxa Altitud m
Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès-Parc Tecnol XAC 97.0
Vallès Occidental la Llagosta XACQA 39.0
Vallès Occidental Matadepera SAIH 405.0
Vallès Occidental Montcada Diputació Barcelona 0.0
Vallès Occidental Rellinars XAC 428.0
Vallès Occidental Sabadell Diputació Barcelona 0.0
Vallès Occidental Sant Cugat SAIH 148.0
Vallès Occidental Sant Cugat Diputació Barcelona 0.0
Vallès Occidental Sant Llorenç Savall XAC 528.0
Vallès Occidental Sant Llorenç Savall II SAIH 510.0
Vallès Occidental Santa Perpètua SAIH 55.0
Vallès Occidental Santa Perpètua Diputació Barcelona 0.0
Vallès Occidental Terrassa SAIH 185.0
Vallès Occidental Terrassa Diputació Barcelona 0.0
Vallès Occidental Vacarisses XMET 343.0
Vallès Oriental Caldes de Montbui XAC 130.0
Vallès Oriental Cardedeu SAIH 155.0
Vallès Oriental Granollers Diputació Barcelona 0.0
Vallès Oriental Granollers Diputació Barcelona 0.0
Vallès Oriental Lliçà SAIH 98.0
Vallès Oriental Mollet Diputació Barcelona 0.0
Vallès Oriental Montmeló XACQA 76.0
Vallès Oriental Montmeló XMET 75.0
Vallès Oriental Montornès XACQA 60.0
Vallès Oriental Sant Celoni SAIH 1220.0
Vallès Oriental Sant Celoni II SAIH 120.0
Vallès Oriental Sant Feliu Codines SAIH 556.0
Vallès Oriental Santa Maria de Palautordera XVPCA 215.0
Vallès Oriental Tagamanent-Parc Natural Montseny XAC 990.0
Vallès Oriental Vilanova del Vallès XAC 140.0
CLABSA: Clavegueram de Barcelona SA
AEMET: Agència Estatal de Meteorologia
SAIH: Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica
SAIH–CHE: Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica - Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
XAC: Xarxa Agrometeorològica de Catalunya
XACQA: Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat de les Aigües
XMET: Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques
XVPCA: Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya
A2. CATÀLEG DE MITJANS I RECURSOS 162

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 3. CARTOGRAFIA I LLISTATS
En aquest annex s’incorpora, sobre la cartografia de Catalunya, informació dels resultats de
l’estudi de perill que s’ha realitzat en el pla:
−
Anàlisi geomorfològica (les delimitacions d’aquest anàlisi s’equiparen a les delimitacions de
l’anàlisi hidrològica – hidràulica que corresponen a un període de retorn de 500 anys).
− Anàlisi hidrològica – hidraulica tenint en compte els periodes de retorn de 50, 100 i 500
anys (s’ha completat amb alguns estudis de Plans d’Espais Fluvials).
−
Ubicació, amb dades associades, d’una relació de punts d’actuació prioritària que s’ha
d’anar ampliant d’acord amb el que aportin els Oganismes Territorials, Agència Catalana de
l’Aigua (ACA) i Cossos Operatius.
− Ubicació dels cons de desjecció i informació sobre fenòmens associats.
Per poder visualitzar tota aquesta cartografia amb la informació associada, s’ha incorporat un
visualitzador pel pla especial d'emergències per a inundacions de Catalunya, INUNCAT,
(sig_inuncat) que permet obtenir aquesta informació tant en mapes com amb ortofotomapes.
Aquest visualitzador està acompanyat d’un petit manual, on s’indica com s’ha d’utilitzar.
A3. CARTOGRAFIA I LLISTATS 163

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 4. PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)
Els pla d'actuació municipal (PAM) s’han d’elaborar d’acord amb el Decret 210/1999, de 27 de
juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans
de protecció civil municipals.
(Seran elaborats en la fase d’implantació de l’INUNCAT).
A4. PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM) 164

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 5. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ (PAU)
Els plans d’autoprotecció (PAU) s’elaboraran, actualment, segons el Decret 82/2010, de 29 de
juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures
d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.
A5. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ (PAU) 165

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ DE LES PRESES 31 .
Els plans d’Emergència de les preses, són els plans d’autoprotecció que han de realitzar pels
titulars de les mateixes preses per a complir el què s’estableix en la “Directriz Básica de
Planificación de Protección Civil ante el riesgo de inundaciones”.
El seu contingut no es refereix a la evaluació del nivel de seguretat de la presa, sino a les
actuacions a portar a terme pel titular d’aquesta per a fer front a eventuals emergències. La
informació que s’hi ha inclòs ha estat elaborada amb la finalitat d’establir mesures preventives
per a reduir el risc.
Tant l’abast com l’estructura d’aquests Plans d’Emergència de les presse s’han d’adequar al
que s’estableix en la Guia Tècnica, “Elaboración de los Planes de Emergencia de Presas”,
redactada per la “Dirección General de Obras Hidráulicas y Calidad de las Aguas” del
“Ministerio de Medio Ambiente”. Un cop realitzat aquests plans, els han ser aprovats pel
“Ministerio de Medio Ambiente”.
Les Comunitats Autònomes han de tenir la resposta a les emergències que es puguin produir
en les preses. Si tenim en compte que els embassaments no asseguren que no hi hagi
inundacions aigües avall de la presa, aquests plans de resposta a les emergències que es
puguin produir en les preses, s’inclouen en els plans de sectors del pla INUNCAT que s’han
d’elaborar.
Els planes que s’han realizat i que han estat aprovats són:
− Pla de la presa de Rialb
− Pla de la presa de la Palma de Ebre
Els plans de preses que han estat homologats són:
− Pla de la presa de Sant Ponç
− Pla de la presa de la Baells
− Pla de la presa de la Llosa del Cavall
Els plans d’autoprotecció de les preses han de ser redactats, també, segons el Decret 82/2010.
Seguint aquest model, s’ha homologat:
− Pla d'autoprotecció (PAU) presa de Riba-roja d'Ebre
Dades més importants dels plans que s’han aprovat són les següents:
Annex 6.1.1.
Pla d’emergència de la presa de Rialb
- L’any de la seva elaboració va ser el 2001.
- Titular de la presa: “Confederación Hidrogràfica del Ebro”.
- Disposa de sirenes per a poder fer l’avís a la població.
- Plànol de la màxima afectació:
31 S’aniran incorporan les dades d’altres plans quan es vagin aprovan.
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 166

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 6.1. Mapa de la zona afectada en la presa de Rialb
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 167

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 6.2. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de Rialb
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 168

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 6.1.2.
Pla d’emergència de la presa de la Palma d’Ebre
- L’any de la seva elaboració va ser el 2002.
- Titular de la presa: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de
Catalunya
- Disposa de sirenes per a poder fer l’avís a la població.
- Plànol de la màxima afectació:
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 169

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 6.3. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (1)
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 170

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 6.4. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (2)
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 171

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 6.5. Mapa de la zona afectada en la presa de la Palma d'Ebre (3)
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 172

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 6.6. Mapa de l'abast de les sirenes de la presa de la Palma d'Ebre
A6. PLANS D’AUTOPROTECCIÓ I D’ACTUACIÓ DE LES PRESES 173

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 7. GUIES DE RESPOSTA
Annex 7.1.
Transports Metropolitans de Barcelona
A7. GUIES DE RESPOSTA 174

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 175

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 176

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 177

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 178

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 179

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 180

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 181

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 182

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 183

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 184

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 185

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 186

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 7.2.
Gas Natural
A7. GUIES DE RESPOSTA 187

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 188

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 7.2.1.
Llistat de subestacions de Gas Natural
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
ERM-01 MONTMELO 010100PP001 438186427 601327352
ERM-06 La Gornal 12002430278 382710468 568357410
ERM-A-36 Besòs 12002063376 435665825 585620853
ERP/07-05 Horticultura 12003108283 343362169 556012512
ERP-001 ZONA FRANCA 00001PP001 428034788 576157809
ERP-002/004 CORNELLA 0000000PP127 423506998 578039397
ERP-003 PRAT-ZONA FRANCA 0000000PP014 424811241 576821175
ERP-003/2 POLIGON PRATENSE 0000000PP114 427082155 574804324
ERP-005/006 ST.JOAN DESPヘ 000000PP143A 421000454 579588802
ERP-008 SANT FELIU DE LLOBRE 0000000PP144 419305863 582429648
ERP-01/01 LA ROCA DEL VALLES 010100PP004 443083125 605356713
ERP-01/02 CARDEDEU 15759811 447208306 608513012
ERP-01/03 LLINARS DEL VALLES 010100PP007 449589538 609467617
ERP-01/04 SANT CELONI 010100PP011 456888658 614056719
ERP-01/05 LA BATLLORIA 010100PP015 462714997 618647917
ERP-01/06 SANT FELIU BUIXALLEU 010100PP018 468536551 620316153
ERP-01/07 HOSTALRIC 010100PP020 471706939 621199724
ERP-01/08 BLANES TORDERA 010100PP021 474790931 621841419
ERP-01/09 MAヌANET DE LA SELVA 010100PP024 479354199 626110648
ERP-01/10 SILS 010100PP052 479464362 629028591
ERP-01/11 GIRONA 010100PP033 481939429 646047001
ERP-01/12 SILS-COSTA BRAVA 010100PP027 479339384 632673748
ERP-01/13 LA GARRIGA 010100PP039 440944687 616482646
ERP-01/14 AIGUAFREDA 010100PP045 437407652 625033891
ERP-01/15 CENTELLES 010100PP046 436407999 627060818
ERP-01/16 FIGARO 010100PP047 439510699 619924436
ERP-01/17 RIUDELLOTS 010100PP030 481818212 638230898
ERP-01/18 ARGENTONA 010100PP055 449166457 602639587
ERP-021/1 SANT BOI 0000211PP001 420226050 575970990
ERP-021/3/4 VILADECANS 0000213PP001 418389036 574026797
ERP-023 MOLINS DE REI 0000023PP001 417921758 584201738
ERP-024 PALLEJA 0000024PP001 417047195 585190080
ERP-024A PAPIOL 000024APP001 416782118 587639239
ERP-026 Sant Andreu de la Barca 0000026PP001 414290645 590099888
ERP-027 CASTELLBISBAL 0000000PP057 412930843 591356015
ERP-028/1 MARTORELL 0000000PP064 410577747 593022901
ERP-028/2 MARTORELL SEAT 0000282PP001 409146868 594136521
ERP-03/01 SANT SADURNI D'ANOIA 030300PP030 397007016 586258858
ERP-03/02 TORRELAVIT 030300PP031 394677739 588273483
ERP-03/03 MANRESA 030300PP040 401436032 619786008
ERP-03/04 CAPELLADES 030300PP033 389957744 597762112
ERP-03/05 S.Pere de Riudeb 030305PP001 392270094 590863900
ERP-03/06 IGUALADA 030300PP037 387037890 604659006
ERP-03/07 MANRESA-BULFALVENT 030300PP029 404175018 619269032
ERP-03/08 LA POBLA DE CLARAMUN 030300PP010 390169556 601035941
ERP-03/09 LA TORRE DE CLARAMUN 030300PP009 389431656 599537292
ERP-03/10 JORBA 030300PP044 380166369 606137136
ERP-03/11 CERVERA 030300PP058 354296815 616325825
ERP-03/12 TARREGA 030300PP063 343263419 613687505
A7. GUIES DE RESPOSTA 189

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
ERP-03/13 BELLPUIG 030300PP067 334799213 613118159
ERP-03/14 MOLLERUSA 030300PP072 323782524 612383742
ERP-03/15 BELL-LLOC 030300PP076 315823663 612173392
ERP-03/16 LLEIDA-ALCOLETGE 030300PP081 305837014 613906675
ERP-03/17 ROSSELLO 030300PP086 300839072 618191358
ERP-03/18 D'ALGUARIE 030300PP090 298373167 622743539
ERP-03/19 ALMENAR 030300PP093 297121175 630013981
ERP-03/20 ALFARRAS 030300PP095 296646356 633931418
ERP-03/21 MONTMANEU 030300PP051 366730235 608220456
ERP-03/23 IVARS D'URGEL 030300PP069 331392480 613675259
ERP-03/24 MEDIONA 030300PP006 391475588 592776418
ERP-03/25 TORREFARRERA 030300PP084 301325839 616696257
ERP-03/26 MIRALCAMP 030300PP097 323268976 609135675
ERP-03/28 JUNEDA 030300PP101 319086761 603377514
ERP-03/29 BORGES BLANQUES 030300PP103 321798857 599661316
ERP-05/00 STA MARGARIDA 050500PP001 387294915 576628122
ERP-053-A Av. del Ferrocarril, 0000000PP070 434704911 586157102
ERP-054 SAN ADRIAN Y BADALON 0000054PP001 434576356 586631434
ERP-055 SANTA COLOMA GRAMANE 0000055PP001 433553826 588777267
ERP-06/01 La Gornal 060600PP001 382703844 568364866
ERP-07/01 INQUITASA 070700PP016 349884535 552938047
ERP-07/02 VIAL BELLICENS 070700PP005 346318741 553267691
ERP-07/03 BASF 070700PP035 347225889 553232723
ERP-07/04 SANT JOSEP OBRER 070700PP033 342755766 556808278
ERP-071/1 LA LLAGOSTA 0000000PP180 433769479 596342617
ERP-071/2 MOLLET DEL VALLES 0000000PP087 434774800 597828030
ERP-071/3 MONTMELO 0000000PP092 437767352 600485861
ERP-071/3A MONTCADA-GRANOLLERS 0000000PP092 437102060 599931757
ERP-071/4 MONTCADA-GRANOLLERS 0000000PP094 437475899 601728472
ERP-072 RIPOLLET 0000000PP164 430281163 593813710
ERP-073/1 CERDANYOLA NORD 0000731PP003 427209788 594148866
ERP-073/2 Sant Cugat del Vallès 0000000PP158 424396957 592582751
ERP-073/3 RUBI 0000000PP157 419732637 593025969
ERP-073/4 RUBI 0000000PP156 418080869 590922204
ERP-073/5 CAN RAVELLA 0000735PP001 421799636 592446000
ERP-074 AREA TECNOLOGICA 0000000PP163 427466314 593096199
ERP-09/01 CONSTANTI 090900PP003 351724093 557747253
ERP-09/02 VALLS 090900PP51 354081919 574010419
ERP-09/03 LA RIBA 090900PP061 347364519 575877437
ERP-09/04 ALCOVER 090900PP033 350216965 570148893
ERP-09/05 MONTBLANC 090900PP066 347814269 582541685
ERP-09-06 CTRA. N-240 12003070378 351445764 561108683
MB-1 SANTA FE 15757988 431067408 586605779
MB-10 VILAMARI 11997096004 428591824 581724763
MB-100 SICILIA 6282608 430455875 584452346
MB-101 PAU CLARIS 15771318 430705328 582684299
MB-102 LLOBREGOS 15765039 429495331 586338714
MB-103 DUC DE AHUMADA 9688634 393867026 564513412
MB-105 LLIBERTAT 9705505 393501749 564178911
MB-106 RAMBLA LA PAU 9702066 393510045 563850324
MB-107 GRECO 21015681 392704578 564274094
MB-108 AIGUA 9717333 392498141 564529407
MB-109 CASERNES 8293402 393354374 565081503
A7. GUIES DE RESPOSTA 190

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MB-11 GENERAL MITRE-VICO 297351067 427878464 583812774
MB-110 ROQUETES I 8744973 394818944 565189991
MB-111 ROQUETAS II 30018955 394890674 565269654
MB-112 VILANOVETA 9219093 394901854 565618951
MB-113 BALMINS 9461991 401015706 565929791
MB-114 NAVARRA 10367127 398671561 565509003
MB-116 SOFIA 15753347 399834103 565723427
MB-117 SINIA MORERA 10557052 399985721 566109764
MB-119 STA. BARBARA 10246548 399130226 566704518
MB-12 FRANヌESC MACIA 15769644 428632928 582941350
MB-120 ARGULLOS 276393749 432016570 588122490
MB-122 CAPELLANS-LA FITA 10408809 400399479 566304857
MB-123 CAN MIRONET 15752553 395936135 566276444
MB-124 CATALUNYA-S.J.DESPI 13420552 421146713 580179478
MB-126 LLUIS MILLET 13098203 423170962 580676598
MB-127 EMILI JUNCADELLA 13129989 423817033 581181434
MB-129 BRUCH-ALMENDROS 12296700 423531722 580542248
MB-13 URGELL 286707695 429183523 582277257
MB-130 ANGEL GUIMERA 12294777 423282131 581062168
MB-135 MONTSERRAT 382555044 429095519 594183327
MB-136 CERDANYOLA 303787478 429212470 593672420
MB-137 SAN PEDRO 6673588 427198662 596706182
MB-138 EUROPA 6714575 426900192 597448881
MB-14 NUムEZ DE ARCE 297371532 428119590 584345932
MB-140 Ctra. Sabadell a Mat 310611117 423706104 602677482
MB-141 CAN DEU 310667116 423817323 603183185
MB-142 CAN BORGUNYO 310571608 424530648 600977479
MB-143 PZA. DEL ANGEL 310582911 425723946 600309188
MB-144 CREU ALTA 15773400 425215635 600999294
MB-145 CERVANTES(SABADELL) 15774736 425530928 599348586
MB-146 ZAMENOHF 310749034 425062142 600494496
MB-147 HUELVA(TAPIOLES) 287510461 419417940 602615276
MB-148 CTRA. DE RUBI 287475816 418122586 600495281
MB-149 MUTUA 287448611 418172024 601983478
MB-15 PLAZA MOLINA 15779269 428803149 583859276
MB-150 RENFE(TERRASSA) 287448611 417884803 602672209
MB-151 GIBERT 287475816 417813570 601251404
MB-152 RAMBLA EGARA 287676507 417106248 602623856
MB-153 CAN BOADA 288137996 416626581 602818597
MB-154 MATADEPERA 287475816 418120878 603936663
MB-155 OBISPO IRURITA 294491164 437345961 589511251
MB-156 CAN RIBO 294104978 438408615 589925422
MB-157 UVAS (POMAR) 11999097525 437526468 590565176
MB-158 GALLINA BLANCA 15768089 435228664 587923740
MB-16 GALA PLACIDIA 329253630 429331636 583578668
MB-160 TIANA 5558733 438784383 592283137
MB-161 PG TIL.LERS 5546231 438909928 591426512
MB-162 MASNOU 5009224 443093793 592821341
MB-166 TEIA 11998114006 443547238 594121252
MB-167 CAMP DE MAR 6715849 447753725 593974510
MB-169 VILASSAR DE DALT 350393015 446801012 596283118
MB-17 UNICERSIDAD 286385006 430138482 582141966
MB-170 CABRILS 345150817 447195000 597306680
A7. GUIES DE RESPOSTA 191

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MB-171 SANT PAU 12001377750 449320536 594829632
MB-172 L'ESPLAI 11999135036 449998599 597120184
MB-173 COSTAMAR 11998112658 450998245 596180518
MB-174 RIALP 340384358 449692723 597323145
MB-175 ARGENTONA 340004806 451780397 598208348
MB-176 C Sant Valent 392981986 453110375 598126882
MB-177 SANT PERE 393060158 454275723 598764850
MB-178 ALFONSO X 15784462 454283310 599672219
MB-18 LESSEPS 329170436 429090825 584517614
MB-180 MONTCABRE 11998086111 448644018 596346961
MB-181 LES MONJES 366470836 434413144 587260158
MB-182 PUJADES 15771799 431820858 582426374
MB-183 BELLVITGE 291985179 425490285 577942279
MB-184 JUSTO OLIVERAS 15767129 424946734 579411945
MB-185 CRTA. DE ESPLUGUES 292241888 424491678 580118436
MB-186 Matadapera 310611117 424347059 601878942
MB-187 ATARAZANAS 286507923 431252945 581004530
MB-188 CIUDAD MERIDIANA 5659680 431598574 590593200
MB-189 TURINA 310667545 423668895 600308112
MB-19 CORCEGA 15779312 430125733 583601615
MB-190 LA PARADA 314705056 403324039 621823428
MB-191 LES BASES 314699595 402674147 621416362
MB-192 PLAZA CATALUNYA 15776550 401910754 620565982
MB-193 FONOLLAR 314698982 401680699 620170377
MB-194 MURALLA 314879024 402060517 619798944
MB-195 BAIXADA DRETS 15777060 402672180 620056581
MB-196 PLAZA ORIOL 15776567 403190028 620104102
MB-197 LA BALCONADA 15776604 403502380 619505695
MB-198 FONT CAPELLANS 6 15776567 403428432 620648651
MB-199 FONT CAPELLANS 1 15776567 403591685 620447543
MB-20 BRUCH-VALENCIA 286645540 430521188 583245812
MB-200 SANT CRISTOBAL 314713172 403237174 620710456
MB-201 BONAVISTA 314700549 402882945 620632754
MB-202 SANT JOSEP 12001302558 402559920 620883189
MB-203 BARCELONA(PEDRO III) 15776604 402297347 620556032
MB-204 PARK DE MAR 15752229 398402170 564877622
MB-205 LA MINA 11999107760 434994265 585527366
MB-206 FABRICA IGUALADA 15782066 385919337 604547457
MB-207 BALMES 345128284 384622727 605102765
MB-209 DESAMPARADOS 21067608 426627078 580423488
MB-210 Moli de VENT 8287822 392059429 564094998
MB-211 CAN BUXEDA 15773499 426022747 598430536
MB-212 AGRICULTURA 15763067 418843312 601290562
MB-213 SANT CUGAT 11998101798 482553089 646879402
MB-214 A. CLAVE (SALT) 11998106843 483556811 647144900
MB-215 Paseo Olot s/n 11998101580 484319936 647409967
MB-216 POETA MARQUINA 11998121393 485042953 647878906
MB-217 CREU (GIRONA) 11998121295 485199661 647311444
MB-218 RENFE (GIRONA) 11998101509 484679596 646637794
MB-219 CONSTITUCIO 11998121571 485243117 648250106
MB-22 POESIA 15764944 428596055 587299855
MB-220 Portal de França 12001394227 485496907 648707922
MB-221 SAN JUAN BOSCO 11998101275 485558571 650565250
A7. GUIES DE RESPOSTA 192

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MB-222 TERUEL 15760295 502197262 626912594
MB-223 ALGAVIRA 15760302 502518538 626282995
MB-224 GIRONA 15760302 502382325 625816726
MB-225 CREU ROJA 15760292 503473767 626516869
MB-226 MONTJUICH 11998101279 486063212 649947542
MB-228 ORIOL 12672800 424106712 580725793
MB-229 INSTITUTO 292183873 425894611 578476809
MB-23 CASTILLEJOS 318620826 430719430 585118789
MB-230 LA PAU 25911556 302582498 610066528
MB-231 BORES 12000337439 302639310 609818114
MB-232 ESTACIO 12000343825 302864040 610520134
MB-233 RICARD VINYES 28694452 301705282 610369593
MB-234 PIUS XII 28694452 301247000 609918660
MB-235 LA VASCA 28694452 302511948 610834337
MB-236 PARAGUAY 12000337710 301862051 609305024
MB-238 LLUIS COMPANYS 12000337511 301314673 609667687
MB-239 ARMARIO UNION 12000337514 301449521 609451158
MB-24 SAGRADA FAMILIA 15748697 430966654 584059952
MB-240 CARRETERA OSCA 12000337599 301430195 610912673
MB-241 RAMBLA MARINA 292216754 425252033 578698926
MB-242 POLIGONO FAMADAS 11998110001 424005504 578994307
MB-243 DRASSANA(Barcrlona) 302345166 432254846 580969819
MB-244 MIRO ESPLUGUES 11998109092 424623033 582043888
MB-245 JOAQUIM VAYREDA 11998101440 484917217 648304994
MB-246 LA SOLAYA 15762794 441821463 592451820
MB-247 SANT MARTI 11998095095 434025074 584016528
MB-248 FONTETES 15783392 428813954 593858641
MB-249 SERRA XIFRE(R.PR-60) 393209926 452621430 598685514
MB-25 DOS DE MAYO 15774898 431371717 584818399
MB-250 CAMI DEL MIG 12001402249 448413925 596072636
MB-251 BUFALA 294532464 436676164 590070640
MB-252 Pコ. NACIONAL 302377062 432097068 581683130
MB-253 CAN CARALLEU 7920516 426166464 584177140
MB-254 SANT NARCIS 11998101544 484274243 646350649
MB-255 CAN CANALETAS 303756105 429040651 592910153
MB-257 MARIA RIVAS (MONGAT) 11999094221 440073719 591136915
MB-258 PREMIA DE MAR 8704093 446000666 593584679
MB-259 FEMSA-S.JOAN DESPI 11997073125 421431206 579936048
MB-26 ROGER DE FLOR 15771946 431283547 583254383
MB-260 CASTELL, IGUALADA 11998077670 384297531 604178598
MB-263 LLORER 12002413922 441243394 593788231
MB-264 AMADEO I 11998103066 442154513 592290202
MB-265 LLARS MUNDET 11999221010 428931922 587749187
MB-266 Avd.Valles 287475816 419438035 601879761
MB-267 LA GRIPIA 12001357815 418733505 602934248
MB-268 CAN LLOBET 11998137034 426979588 597238666
MB-269 DECATHLON-MATARO 11999117164 452613925 600104590
MB-27 GLORIAS 313225977 431955279 583932452
MB-270 SANT ISIDRE 12000301119 427686078 593012384
MB-271 RIBES ROJAS 11999149736 392995962 563623725
MB-272 LES COMES 12000294902 384947557 605527200
MB-273 SANT JORDI 11999134091 439030950 590990551
MB-274 CAMPIONS OLIMPICS 11999159042 417735154 603280656
A7. GUIES DE RESPOSTA 193

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MB-275 AV. MADRID 12000290925 302070144 609575980
MB-278 JOAN FUSTER 11999184545 401013128 566214324
MB-279 TIANA 12002382295 439312334 592477575
MB-280 GIRONA 12002394246 486021644 647112688
MB-29 BACARDI 291668224 430225772 587019839
MB-3 PARLAMENTO 286477278 430190983 581231613
MB-301 Avenida GARRIGUES 74 277152623 303171870 609055107
MB-302 Carretera N-IIA 12001361284 302543512 609049530
MB-31 MARAGALL 313000663 431637841 585823654
MB-312 D.Fleming-Onze S. 11999138177 301017669 610751766
MB-33 VALLDAURA 275979877 430824052 588025470
MB-34 SANT ANDREU 275995644 432703452 587470506
MB-35 GUIPUZCOA 274723011 433279588 585732260
MB-354 SANT ADRIA SUR 366491478 435768309 586411706
MB-355 LLORER 15762935 441578066 593292312
MB-356 AV. ROQUETES 12000333363 395861671 565550372
MB-36 PEDRO IV 318338509 433368750 584541451
MB-37 BORRELL 5838881 429611289 581636753
MB-38 PEDRALBES 339640229 426487217 582557985
MB-39 CIUDAD UNIVERSITARIA 339764897 426253299 581948064
MB-4 PZA. ESPAムA 286421787 429040041 580917504
MB-41 ALTOS HORNOS 307805606 428040140 579322420
MB-42 BUEN PASTOR 275973317 433593931 587665275
MB-43 PLAZA ROVIRA 329213832 429744338 584533606
MB-44 SANT PAU 286433486 430540536 580933279
MB-45 MENDEZ NUムEZ 302557062 431305332 582629283
MB-46 ARIBAU/VALENCIA 286631373 429756071 582489819
MB-47 QUIMICA 307813291 427992314 579944407
MB-48 SANT GREGORIO 15770074 427985204 583096181
MB-49 REPUBLICA ARGENTINA 329033862 428282529 585021504
MB-5 ARIZALA 339726198 426854631 581285005
MB-50 OCATA (KENNEDY) 12000311898 444021580 592842827
MB-54 EUROPA 318530557 430172699 584847436
MB-55 DIAGONAL-ARIBAU 286636923 429108508 583144382
MB-56 MURCIA 313094278 432318085 585371449
MB-57 SANLLEHI 318530633 429962582 585207910
MB-58 VALENCIA - CASTILLEJ 313237285 431574605 584268940
MB-59 GUINARDO 318426586 431175208 586108380
MB-6 SALVADOR ANGLADA 307706329 427806374 580973485
MB-65 SAGRERA 274800111 432504437 585844039
MB-67 BORDETA (BARCELONA) 307877494 427973626 580399156
MB-68 HOSPITAL MILITAR 329188816 428890913 584763505
MB-7 TRAVESERA DE LAS COR 15781127 427274450 581832260
MB-700 BAUMAN 11998109567 438957047 643000579
MB-701 LA CLINICA DE VIC 11998109418 438451009 642971160
MB-702 GURB 11998109521 437997380 642850829
MB-703 TORRE FRARES 12002426673 437587277 642565630
MB-704 Pirineu 11998109320 437606748 642910500
MB-705 L'HOSPITAL 11998109385 438024435 642278777
MB-706 BISBAT 11998109362 438295053 642183156
MB-707 LA GUIXA 11998109602 437464760 641844826
MB-708 REMEI 11998109247 437870090 641640562
MB-709 SANT FERM 11998109248 438445990 641407444
A7. GUIES DE RESPOSTA 194

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MB-710 HORTA VERMELLA 11998109477 438812436 641655334
MB-711 PAU RAVA 11998109339 439184579 642439440
MB-712 ST. MIQUEL XIC 11998109345 439250615 643252901
MB-713 OLIMPIA, VIC 11998109302 437258340 642870283
MB-72 GASOMETRE(G.MORATO) 292082654 426752978 579788671
MB-73 GRAN VIA SUR 15766075 427580750 579576946
MB-74 CAN SERRA 292291946 424824834 579819379
MB-75D SAN FELIU ALTA 292135007 424050934 579873379
MB-75H M-75-H 15766450 425921530 578216264
MB-77 AVDA. MASNOU 292211795 425222783 580531282
MB-78 CARLOS I - LLULL 15771523 432367832 582816113
MB-8 PLAZA SARRIA 297133161 426684536 583729490
MB-80 CORNELLA 12000302905 422507696 578965354
MB-81 BAIX LLOBREGAT 11999262005 421988055 578492161
MB-82 TRAVESERA COLLBLANC 12001299039 425830460 580925306
MB-83 BOMBERS ZONA FRANCA 307715291 428489972 577427087
MB-85 VIA FAVENCIA 275711090 430753732 588513382
MB-851 SANT AGUSTI 11998107302 353534457 553191780
MB-852 MENDEZ NUムEZ 11998107283 353426446 553215795
MB-853 PL. A. CLAVE 11998120563 353294764 553718071
MB-854 VIA AUGUSTA 11998120552 354244977 553371947
MB-855 CESAR AUGUSTO 11998120437 352193565 553839282
MB-856 Corts Catalanes 12001412180 352126157 554159557
MB-857 SANT ANTONI/DIPUTAC. 11998120512 354086780 553553938
MB-858 TORRES JORDI 11998107125 352212836 552835968
MB-859 EROSKI II 11998120455 352144201 553371611
MB-860 SANT PERE Y SANT PAU 11998112892 353362186 555836259
MB-861 Sant Pere y Sant Pau 11998112919 353720377 555819706
MB-862 S. Josep Obrer 11999216004 342667228 557116424
MB-863 Pェ Sunyer 11999145282 340745047 558341255
MB-864 Pz. Villarroel-REUS 11999110688 341721854 557553679
MB-865 Pla 軋 Pastoreta 11999110629 341158986 557311844
MB-866 Pz. De Les OQUES 11999145104 340828759 557979001
MB-867 PARC SANT JORDI 11999102635 341609711 558755771
MB-868 Maria Fortuny 11999085324 342041799 558445351
MB-869 BARRI GAUDI 11999145114 340338702 558462884
MB-870 JARDINS DE REUS 12001336839 342222759 558041988
MB-871 P. CATALANS (TRGONA) 12002433162 352887920 555210022
MB-9 ESPINOSA MONTEROS 15750026 427388890 582887643
MB-901 FABRICA VILAFRANCA 391119372 578537339
MB-901 FABRICA VILAFRANCA 11998106484 391119372 578537339
MB-902 ESTATECNIC 11998106293 390672916 577462651
MB-903 EUGENI D'ORS 11998106472 390729776 578032999
MB-904 VELODROMO 11998106211 391030102 577578093
MB-905 CASAL 11998106151 391369892 578017696
MB-906 PLAヌA MILA 11998106177 391424763 578483692
MB-907 GENERAL PRIM 11998106250 391091014 578146244
MB-909 PEYTON (MOLI ROVIRA) 11998106446 392058800 578311559
MB-910 ORIENTE 325484553 377420177 564394463
MB-911 Vendrell (pont nou) 29126540 377112017 564494803
MB-92 MARESME 318304250 434228748 585332490
MB-93 CONCILIO DE TRENTO 274785333 434062959 586176333
MB-95 BARCINOVA 276057103 430937057 587664112
A7. GUIES DE RESPOSTA 195

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MB-97 BURDEOS 297395187 428203096 582599239
MB-98 RICART 15761180 429731484 580908418
MB-99 ESPANYA 303719932 427646200 594212315
MM-1 SANT PERE DE RIBES 15750877 397126381 568092440
MM-10 GRUPO ARRAHONA 310732780 424182740 599953076
MM-100 GIRONA 11999138130 484303363 632227018
MM-102 PISCINA 29564287 489795989 637005534
MM-104 DR. FLEMING 23187506 505436023 629560208
MM-106 CATALUNYA 11998118001 510831193 633369575
MM-108 ELS VESSANS 30325025 438588170 592251341
MM-109 VILAROJA 11998101475 486833064 646834645
MM-11 CASTELLAR 15760361 423777197 607171966
MM-116 MOSSOS D'ESCUADRA 11999166074 432832978 672619644
MM-117 PLAヌA REGULL 11999166062 433343850 672162115
MM-118 SANT SEBASTIA 11999149851 478900541 646208723
MM-119 TREN(QUART) 12000308042 486641680 643167673
MM-12 SANT LLORENヌ 15763454 419519948 603537464
MM-120 MORAGAS 11999096093 472435814 634428933
MM-1201 MORA D'EBRE 12000319080 302237864 551624934
MM-1202 MORA LA NOVA 12000320433 302843835 552730866
MM-121 STA. COLOMA CERVELLO 11999096088 417931496 580505011
MM-122 VIC (BOMBERS) 11998109345 439381293 643907671
MM-123 CERVELLO 11998084091 413439516 583505751
MM-124 VALLIRANA 11999094218 411198238 582826498
MM-125 SANT MARTI 11998095095 434026606 584013409
MM-126 VILANOVA-LA COLLADA 11999114712 391250512 564714607
MM-127 CUBELLES 11999113734 388450476 562733290
MM-128 CUNIT 11999190002 385502236 561737583
MM-129 AVIA 11999184541 402448109 659583760
MM-130 CASTELL ARNAU 11999212091 422809301 601156373
MM-131 PUIGCERDA-I 11999184467 411871702 698678942
MM-132 PUIGCERDA-II 12000320496 412336060 699448978
MM-133 SEGUR DE CALAFELL 12000318363 383319177 561456929
MM-134 CALAFELL-PLAYA 12000294721 380883151 560991556
MM-135 CALAFELL 12000294778 380086183 561527220
MM-137 VELAZQUEZ, 20 12001299856 510823160 663377044
MM-139 MUTUA 287448611 418171649 601986096
MM-140 ESPARRAGUERA II 12001323907 405220912 600019564
MM-141 onze de setembre 12001395247 432449881 598131411
MM-1501 CAMI DE SOROLLA"DRAS 12002395424 367521959 557403503
MM-1502 Ntra. Sra. Angeles, 12002395425 368841217 558343938
MM-1503 CLOT DE TORRELL 12002435144 364165134 555897520
MM-17 LA FORNACA 350392878 447303587 596456046
MM-18 ARGENTONA 339909210 450360863 600667113
MM-186 S M de Palautordera 12001292453 454291833 616172645
MM-187 CAN LLONG 12001435128 423742824 602375856
MM-189 Pso GARCIA I FARIA 12001296725 434698544 584390847
MM-19 POBLE ESPAムOL 307694459 428962926 580236130
MM-192 unset 12002374932 487037789 644889597
MM-2 SANT JOAN VILATORRAD 15760211 400646035 622117388
MM-20 CARDEDEU 277881655 446753870 610277344
MM-200 CAN GIRONA 12001330539 397580400 565316931
MM-21 AL ROCA 15773285 443742297 604424911
A7. GUIES DE RESPOSTA 196

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MM-22 Llavaneras 6669532 457179383 602331022
MM-23 LA CORTESA 12590497 459583781 603168133
MM-24 ESPLAI-MAR 6738550 459081554 603241345
MM-25 CALDETAS 8225195 460534534 602771292
MM-26 POMPEU FABRA 324085775 462394477 604007839
MM-264 AMADEO I 12001301321 442153157 592293222
MM-27 CAMPO DE FUTBOL 324105015 462073973 603841858
MM-28 ARENYS DE MUNT 6451602 461738994 606172587
MM-29 CANET-DOCTOR.ANGLES 303004926 464852888 604734128
MM-3 SANT SADURNI 14144093 398193131 586689408
MM-30 PARKING-CASINO 758499 486835382 616903866
MM-31 CAN CARRERAS 12000347362 418316219 578052316
MM-310 Cami de MOLLERUSA 28253288 323311956 611331084
MM-311 ALCARRAS 12001289499 293425272 605153885
MM-32 MONTERREY 15746734 487723244 617147989
MM-33 LA FIGUERA 393036846 453686759 600290980
MM-34 MAヌANET 2433089 478397129 625624872
MM-35 SANT ESTEVE SESROVIR 291150432 406043292 594493074
MM-36 SANTA MARGARITA 15781960 384245125 603911995
MM-37 ESTANY DE BANYOLAS 11998122175 480188748 663814750
MM-38 PINEDA (Montserrat) 15746795 474028572 608356679
MM-39 PORT OLIMPIC 15771362 433007727 582253808
MM-4 ESPARRAGUERA I 12000344811 405652549 599223426
MM-40 SANTPEDOR(MANRESA) 298826725 403571060 626181970
MM-41 FABRICA IGUALADA 15782066 385915379 604548037
MM-42 PLA D'EN COLL 15760619 432213745 593644354
MM-43 GARBI 11998104260 503482292 645700166
MM-44 CERVERA 15746975 356143258 615408473
MM-45 TARREGA 26139088 344214886 612563040
MM-46 PAISOS CATALANS 11998101788 482814473 646943565
MM-47 BALANDRAU 11998101581 484224957 647231331
MM-48 JOAQUIM VAYREDA 11998101449 484916637 648307111
MM-49 MAS ABELLA 11998101480 485553441 646531551
MM-5 MARTORELL 15755514 410512649 592155356
MM-50 CREU DE PALAU 11998101481 485185991 645394962
MM-51 FONTAJAU 11998117046 484980634 649106184
MM-52 SANT POPNヌ 11998101358 485269394 649419772
MM-53 DOSRIUS 324328228 450562731 604994171
MM-54 JUST PUIG 11998115205 490876625 653137581
MM-56 PIRINEUS 11998115184 489782887 653331987
MM-57 BASSEGODA 11998110268 483305175 644908304
MM-58 PEDRET 11998101293 485601953 649608159
MM-59 Paisos Catalans 11998123040 481360235 662463619
MM-6 MONTMELO 6607847 437445779 600491442
MM-60 RIERA FRARES 15754317 472662586 607429335
MM-61 RIERA CABASPRE 5080609 471374520 606897245
MM-62 VIDRERES 12000350357 481493144 626411771
MM-63 FABRICA 15749924 502629357 627207981
MM-64 S'AGARO 23435532 503887429 627410660
MM-65 ZAMENHOF 299002617 458755569 671007626
MM-66 PONT DE LES MORES 299077509 457916757 669636402
MM-67 CEMENTIRI 25641442 457698620 670616698
MM-68 BONAVISTA 11998078576 456927277 668462526
A7. GUIES DE RESPOSTA 197

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MM-69 RIUDAURA 11997077012 456340876 670366582
MM-70 JERONI PUJADES 28694452 303240896 610846858
MM-71 BORDETA 277140779 303272912 609310607
MM-72 LLEVANTINA 10186094 401444298 566221402
MM-73 PLAヌA MOLINA 752747 481905924 613529007
MM-74 BERGA-1 314941569 404593825 661653469
MM-75 BERGA-2 314950700 405202959 662052768
MM-76 NAVARCLES I 311181131 409180548 623002805
MM-77 VALLVIDRERA 297072238 425302727 585191518
MM-78 MALGRAT DE MAR 738266 478184104 610789406
MM-79 PARD DE l'ESTACIO 311198644 430663570 609027297
MM-8 SANT CUGAT(RTVE) 12002414699 422784352 594052332
MM-80 TORELLO II 11999150072 438295739 656122599
MM-800 CAMP-REDO,TORTOSA 11999149119 293441732 515400666
MM-801 DELEGACION TORTOSA 11999149205 290835166 520799884
MM-802 PL.ESTADI,FERRERIAS 11999107729 290536091 521279846
MM-803 AVDA. GENERALITAT 11998102401 289763821 521849442
MM-804 BARRI JESUS ,TORTOSA 11999149126 290010021 522572589
MM-805 Montblanc 11998094113 346832149 582116403
MM-806 ALCOVER PUEBLO 211999149388 346974531 570015409
MM-807 C/MAYOR 11998112587 347581366 575960829
MM-808 POLIGONO FORNAS 11998097192 354230040 572789413
MM-809 Pl. del Carme 11998097197 353473350 571772353
MM-81 A.R. INSTITUTS 27949845 301556431 609051796
MM-810 S.BENILDO LA GRANJA 11998107088 350002090 553750213
MM-811 PP-20 VIA AUGUSTA 11998101940 355151759 553867124
MM-812 CALA ROMANA 11998101942 356741130 554591361
MM-813 BARRI ICOMAR 11998101962 351090311 553352310
MM-814 SERRALLO 12000334866 352194992 552677294
MM-815 H.VELLVEDERE-EUROPA 11998115798 344342466 549321207
MM-816 Carlos Buigas 11998115766 344652042 548586759
MM-817 Pz. BONET 11998115792 343176384 549086659
MM-818 Pla 軋 Arago-Cambrils 11998084183 337295817 548261677
MM-819 BARRI PELAYO 11998110526 339456695 558434553
MM-82 TRINIDAD VIEJA 275862658 432420241 589080169
MM-820 Carrasco y Formiguer 11998120360 347935555 553946329
MM-821 Urb. EL PINAR,REUS 11998102611 340829027 559811322
MM-822 Ctra.T-200 11999184242 357237470 580246189
MM-823 Avda. Reus 11999149582 340735751 560506837
MM-824 VILAFORTUNY 12001357389 339818021 549476950
MM-825 CALDERON DE LA BARCA 12001325418 338526449 548170523
MM-826 MELBOURNE 12001325445 346754857 548861376
MM-827 Corts Catalanes 12000335377 352123818 554161181
MM-83 TRINIDAD NUEVA 275953244 432160812 588970858
MM-84 SUROESTE BESOS 318284348 434494557 585764295
MM-86 BELLPUIG 25543321 334131128 610739914
MM-87 BALAFIA 28696214 301832464 611180734
MM-89 VILLA OLIMPICA 15775369 433002608 582606436
MM-90 POBLE NOU DE SALUT 11998092138 427372073 601462676
MM-901 FABRICA VILAFRANCA 11998106484 391118847 578538032
MM-902 ESTATECNIC 11998106476 390671386 577464644
MM-903 SANT PERE MOLANTA 11998101220 394840566 578428725
MM-904 ELS MONJOS 11998104133 388113188 575412970
A7. GUIES DE RESPOSTA 198

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
MM-905 LA RAPITA 11998104133 386992704 574381876
MM-906 L'ARBOヌ 279797534 382826208 569094072
MM-907 BELLVEI 290526628 381257139 566655874
MM-908 Vendrell (pont nou) 29126711 377111520 564494747
MM-91 LA GIRADA 11998110085 391565431 577503818
MM-912 LOS VIムEDOS-S.P.RIB. 11997074075 397799337 567573319
MM-92 TORELLO 11999150015 439187529 655711182
MM-93 MANLLEU 11998104342 440697179 650594008
MM-94 PALAUET 11997077543 304132681 609312550
MM-95 CASTELLAR 11998113277 424215430 606619484
MM-96 ROBERTO BASAS 15758462 430623603 588205041
MM-97 MAGRANERS 11997077553 305175219 609239933
MM-98 SANT VICENヌ DE CAST. 11998113281 405647366 613770204
MM-99 VERDUM NORTE 275686099 430875688 588596618
PR-1 PRAT-ZONA FRANCA 0000000PP014 424827475 576832009
PR-1.1 BELLVITGE 292115382 425896092 578079919
PR-1.10 JOSEP CARNER 12000294776 431295131 580821331
PR-1.2 NAZARETH (HOSPITALET 292045031 427000957 579221892
PR-1.3 MAGORIA 15781112 428068721 580337968
PR-1.4 JUSTO OLIVERAS 15767129 424944785 579416297
PR-1.5 CORNELLA-ELSA 25127708 422414845 579255809
PR-1.6 POLIGONO FAMADAS 25776105 424007304 578994462
PR-1.7 STRAVESERA DE LAS CO 15781121 427266618 581825298
PR-1.8 PARALELO-BLAY 286426550 430000779 580905850
PR-1.9 PASEO NACIONAL 15771333 432098538 581683651
PR-10 RUBI 0000000PP157 419729562 593025147
PR-100 LLINARS DEL VALLES 010103PP007 450235900 610200499
PR-1001 LES FRANQUESES 12000354938 440929992 609432442
PR-1002 CASTELLBISBAL-II 00734PP033A 415667378 593158958
PR-1004 VILLADOLORES II 12001381237 421309189 580998656
PR-1005 CAN NOGUERA 010113PP001 440571021 616223000
PR-1006 CAN OLLA 12001311011 447155178 596006128
PR-1007 Poligono 0000733PP014 419731367 595691539
PR-1008 PUIGVENTOS-CASTELLAR 00I75PP009A 423102610 608334111
PR-1009 Avd. de Maria Torras 0000072PP018 430159742 595300228
PR-101 MAヌANET DE LA SELVA 2433089 479352129 626115411
PR-1010 Ctra. Sabadell 12003028135 423540945 607964606
PR-1011 villafranca 00732PP001A 422844898 592371888
PR-1014 FONTPINEDA 0000024PP033 414624912 585985390
PR-1016 OCCITANIA 12002032454 438278472 590295411
PR-1017 Antoni Bori 0000054PP045 435991446 588168707
PR-1018 unset 12002474577 435396944 600291364
PR-102 SAN CELONI 010104PP013 457697806 615259638
PR-103 TORDERA-I 010108PP004 477045569 616962904
PR-104 LLORET DE MAR 010108PP022 486009117 616716509
PR-105 GUARDIA URBANA 010108PP037 482947162 614943983
PR-106 Pla 軋 Molina 010108PP036 481903450 613529148
PR-107 TORDERA-II 010108PP023 477456280 617302261
PR-108 Hostalric 010107PP005 470709159 621669386
PR-109 CELRA 010111PP038 490540379 653990805
PR-110 MALGRAT DE MAR 010108PP089 478185669 610788233
PR-111 BANYOLES 11999229002 481734570 662607023
PR-112 PINEDA I 010108PP059 474117917 607935474
A7. GUIES DE RESPOSTA 199

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-113 PINEDA II 010108PP090 473012564 607593041
PR-114 LA BISBAL 010111PP098 503253020 646124427
PR-115 SALT 010111PP055 482510340 646174906
PR-116 GAS GIRONA II 010111PP069 485746791 650698118
PR-117 FAB. GAS COSTA BRAVA 010112PP118 502644939 627251990
PR-118 GIRONA-S.GREGORI 010111PP062 480517514 648934599
PR-119 RIERA CABASPRE 010108PP065A 471372730 606896650
PR-12 TANGER 000053APP007 432625887 583978503
PR-120 SANTA SUSANNA 010108PP095 475780916 609425069
PR-1201 MORA D'EBRE 121200PP004 302454814 550773403
PR-1202 MORA LA NOVA 121200PP008 302629529 552451706
PR-121 PALAFOLLS NORTE 010108PP039 479528119 612990256
PR-122 PALAFOLLS SUR 010108PP084 479499907 612391357
PR-123 BESALU 010111PP204 474758767 672694471
PR-124 OLOT 010111PP195 459524894 671507311
PR-125 S.JOAN LES FONTS 010111PP214 460274710 673698926
PR-126 CORNELLA DE TERRI 010111PP115 484577370 659811339
PR-127 CANET DE MAR 010108PP083 465815467 605088949
PR-128 CASTELLFOLLIT 010111PP209 462697664 674573352
PR-129 BESALU II 010111PP204 475451002 672658254
PR-13 ESCUELA SINDICAL 11998080016 428508511 578218995
PR-130 CALDES DE MALAVELLA 010112PP097 484133015 632621950
PR-1300 C/Malta 00013PP014A 423982274 599630635
PR-131 CASSA DE LA SELVA 010112PP111 490030576 636583060
PR-132 LLAGOSTERA 010112PP112 491623272 631190373
PR-133 STA. CRISTINA D'ARO 010112PP113 499667327 629036143
PR-134 Castell D'Aro 010112PP119 502931648 629219342
PR-135 PLATJA D'ARO 010112PP120 504505820 629492127
PR-136 S. ANTONI DE CALONGE 010112PP123 507927044 632930642
PR-137 CALONGE 010112PP124 506855322 634193949
PR-138 PALAMOS 010112PP126 509984677 633820864
PR-139 PALAFRUGELL 010112PP096 513620125 639972087
PR-14 MONTCADA-I 15760528 431795966 594048326
PR-140 SANT POL DE MAR I 010108PP091 468821429 606118900
PR-141 SANT POL DE MAR II 010108PP093 467996459 605687070
PR-142 FONTEJAU 010111PP014 484518143 649198586
PR-143 SILS-PUEBLO 010110PP001 479141065 628807875
PR-144 SARRIA DE TER 11998124024 485405010 651836199
PR-145 CENTELLES 010115PP133 435564774 627985793
PR-146 HOSTALETS DE BALENYA 010115PP134 436473878 629971135
PR-147 TONA 010115PP136 436564960 633809103
PR-149 BOMBERS 010115PP041 439381898 643910302
PR-15 PRAT-I (REMOLA) 0000003PP007 423681729 575546144
PR-150 RODA DE TER 010115PP158 442520875 648622753
PR-1501 BONASTRE 151500PP019 369358947 564806702
PR-1502 RODA DE BARA INTERIO 151500PP030 370443236 560420373
PR-1503 RODA DE BARA PLATJA 151500PP029 372211381 560187470
PR-1504 LA POLBLA DE MONTOR 151500PP032 367254842 559849691
PR-1505 TORREDEMBARRA 151500PP018 367629368 558047856
PR-151 ST VICENヌ DE TORELLO 010115PP179 439839802 656931857
PR-152 LES MASIES VOLTREGA 010115PP175 437689895 652060876
PR-153 Torell・010115PP178 439856165.0 655960849
PR-154 MANLLEU 010115PP163 440038093 650669366
A7. GUIES DE RESPOSTA 200

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-155 RIUDELLOTS I 010117PP004 483597448 638176895
PR-156 RUIDELLOTS II 010117PP004 483602466 638162266
PR-157 JUIA 010111PP072 493108640 654061950
PR-158 FLAヌA 11998110459 496402409 655135194
PR-159 H. JOSEP TRUETA 010111PP066 485144211 649869804
PR-16 BOMBERS ZONA FRANCA 00001PP028 428491850 577426128
PR-160 STA. COLOMA FARNERS 010112PP143 473803291 633494112
PR-161 CAMPDEVANOL 010115PP130A 431521654 674808083
PR-162 RIPOLL 010115PP186 432640017 672725591
PR-163 TARADELL 010115PP144 441140571 636708073
PR-164 SANT QUIRZE BESORA 010115PP188 435028329 661276343
PR-165 MONTESQUIU 010115PP183 434500334 662161908
PR-166 ARGENTONA 010118PP001 449154269 602635392
PR-167 SILS-POLIGONO 010110PP001A 479456299 629032189
PR-168 ARGELAGUER 010111PP206 470215419 674010557
PR-169 S JAUME LIERCA 111225 467857432 673688215
PR-170 SERINYタ 010111PP070 478903296 668610961
PR-171 RIUDARENES 010112PP144 476141550 631159020
PR-172 CORヌA 12001318087 501273037 649123731
PR-175 SERRA DE D'ARO 010111PP266 505918130 653383915
PR-177 ULLタ 010111PP276 509483021 655395377
PR-178 TORROELLA DE MONTGRI 010111PP275 510179611 654380701
PR-179 L'ESTARTIT 010111PP274 512004644 654700231
PR-18 RES.DISMINUIDOS FI 0000054PP037 436508493 592001843
PR-180 Bellcaire d' Empord・010111PP277 508038428.0 659025716
PR-181 L'ESCALA 010111PP265 510744526 662569510
PR-182 SANT JOAN ABADESSES 01015PP223A 440891492 676578702
PR-183 PALAFOLLS SUR II 010108PP094 479499146 612397088
PR-184 TENIS PALAMOS 010112PP081 510297520 635044000
PR-185 SANT LLATZER-VIC 12001356393 439470530 642285457
PR-186 STA. M. PALAUTORDERA 010104PP021 454289865 616168029
PR-187 BREDA I 12001373286 463443071 621157885
PR-188 BREDA II 12001296172 463443701 621160201
PR-189 PALAFRUGELL 12002426176 514892523 638280923
PR-19 TORTOSA (BADALONA) 0000054PP002 436391883 587598693
PR-190 LA BATLLORIA 010105PP007 462697911 618665519
PR-191 SANT CELONI-PLA 010104PP015A 456904715 614823894
PR-192 PR-192 010115PP225 440740838 675678620
PR-193 COLONIA NOGUERA-RIPO 12001290875 431449589 674071356
PR-194 CAMPDEVANOL-II 010115PP130A 431523651 674806008
PR-195 BLANES III 12000321855 481962273 614411302
PR-2 CERDANYOLA 0000000PP107 429733143 593288168
PR-2.1 FONTETES 15783392 428814997 593860329
PR-2.10 MERIANA 0 275781483 431968392 586856108
PR-2.11 HORTA 275781483 430894706 586958484
PR-2.12 POESIA-MONTBAU 15764953 428644984 587264007
PR-2.13 SANT GERVASI 15780511 427945769 584922312
PR-2.14 TRINIDAD NOVA 15758892 432432292 588989192
PR-2.15 BALTASAR RAGON 0000I79PP017 417018868 601189058
PR-2.16 CASTELLAR DEL VALLES 15760358 423941235 605818466
PR-2.17 CAN CARALLEU 15769312 426164817 584176605
PR-2.18 CAN PARELLADA 0000I79PP038 419505182 599220898
PR-2.19 CAN PUIGJANER 15774392 425065424 602381108
A7. GUIES DE RESPOSTA 201

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-2.2 CAN BUXEDA 26309608 426027051 598429288
PR-2.20 SANT QUIRZE DEL VAL 0000I77PP005 424561319 597730956
PR-2.23 SARRIA 15781115 426694482 583730772
PR-2.24 POLINYA 0000I76PP029 430667799 599815504
PR-2.25 PALAU DE PLEGAMANS 0000I76PP042 431416354 604505263
PR-2.26 VILADECAVALLS 0000I79PP019 415653389 601264039
PR-2.27 CASTELLAR DEL VALLES 281391097 424349647 606170054
PR-2.28 LLARS MUNDET 291661805 428931659 587748468
PR-2.29 CAN LLOBET 11998137034 426980212 597236769
PR-2.3 AGRICULTURA 287448611 418842764 601286982
PR-2.30 CAN MAIOL 11998084102 431437890 602440993
PR-2.31 SUD OESTE(U.HERMETIC 11997083099 424602256 597967311
PR-2.32 TORRE ROMEU 15773674 426969979 600144802
PR-2.33 VILADECAVALLS II 0000I79PP026 413566179 601841724
PR-2.34 POLG. STA. MARGARITA 27684128 418997100 600398668
PR-2.35 CALDES DE MONTBUI 0000I76PP079 431039216 608587107
PR-2.36 BARBERA-(C/.GIRONA) 8266610 427467368 596128890
PR-2.38 CAN VINYALS 0000I76PP064 430189965 598608823
PR-2.39 SENTMENAT-I 0000I76PP078 428485916 607334406
PR-2.4 TORRE L'AIGUA 15773499 426163075 600960860
PR-2.40 SENTMENAT-II 12000357785 428483544 607337495
PR-2.41 La GRIPIA 11999114462 418734632 602935836
PR-2.42 ZAMENHOF 0000I75PP001 425061165 600495193
PR-2.43 CRESPI-SABADELL 00I76PP006A 426790199 599382234
PR-2.5 ESFERICOS 310590039 421993457 600285710
PR-2.6 CAN FERRERIES 281907092 430315331 592911395
PR-2.7 CAN CUYAS 31614227 431220308 590907052
PR-2.8 CIUDAD MERIDIANA 275944675 431522011 590541143
PR-2.9 SANT ANDREU 15759133 432710789 587459994
PR-20 SANT JORDI 0000054PP043 439031681 590993212
PR-200 ROQUETES 020201PP008 394472294 564749605
PR-201 S. JOAN DE LA PLANA 020201PP001 392319478 564718714
PR-202 FCA. VILANOVA 020201PP013 394383925 565449311
PR-21 SANT JUST DESVERN 340855301 423352666 581860537
PR-22 MARTORELL-II 0000281PP010 409777214 592447240
PR-23 CASTELLBISBAL-I 0000734PP032 415201874 592408291
PR-2-37 ST Quirze V.II 11998086101 424257191 597968234
PR-24 MONCADA I REIXAC 2 000000PP076 432484356 592873950
PR-25 SUD-OEST 0000005PP001 421010578 579595622
PR-26 HOSPITAL DE SANT PAU 000053APP019 431036827 585007982
PR-27 LA LLAGOSTA 308057972 432866287 596162105
PR-28 S.ANDREU de la BARCA 0000026PP002 413978360 589842759
PR-29 SANT BOI LLOBREGAT 12000347353 420209112 576663560
PR-3 San Cugat del Vallès 0000732PP010 424403131 592579818
PR-30 MASNOU 11997050209 443090782 592817760
PR-300 SANT JOAN DE VILAT 030303PP007 400747912 621387431
PR-301 CAPELLADES 030304PP010 390280020 598300250
PR-302 MANRESA 030303PP001 401441067 619781828
PR-303 S.PERE RIUDEBITLLES 278410291 391713021 589877373
PR-304 VILANOVA DEL CAMI 030306PP003 386744694 603631039
PR-305 FABRICA DE IGUALADA 030306PP009 385906693 604549311
PR-306 CERVERA 030311PP004 355411940 615297877
PR-307 TARREGA 030312PP005 344215186 612551044
A7. GUIES DE RESPOSTA 202

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-308 MOLLERUSA 030314PP012 324026112 610201861
PR-309 PLANTA LLEIDA 030316PP010 304980903 610448234
PR-31 PREMIA DE MAR 8237316 445995613 593581865
PR-310 FONDARELLA 030314PP011 323844252 611095014
PR-311 NAVARCLES 030307PP114 408342744 623243489
PR-312 SALLENT 030307PP115 407965193 631682258
PR-313 BALSARENY 030307PP117 406927516 635061302
PR-314 NAVAS 030307PP118 406698893 639117966
PR-315 SANT FRUITOS 030307PP110 407145681 623226140
PR-3150 unset 12002422161 404827455 621898218
PR-316 PUENTE-TORRELAVIT 030302PP011 394166718 589257209
PR-317 VALLBONA D'ANOIA 11998104331 391939611 597118874
PR-318 BERGA 030307PP109 404711211 660880131
PR-319 GIRONELLA 030307PP124 407464630 653892880
PR-32 MATARO 393032669 452975860 598122992
PR-320 PUIG-REIG 030307PP120 406759032 648122370
PR-321 BELLPUIG 4071201106a 334087890 611133592
PR-322 TORROELLA DE BAIX 030307PP142 408026381 623539468
PR-323 LA POBLA DE CLARAMU 030308PP002A 389776908 601227796
PR-324 ILLA SUD 030307PP138 408507900 629298955
PR-325 CAN BASSACS 030307PP143 407693786 653302311
PR-326 ALGUAIRE 030318PP010 299295202 622994221
PR-327 D'ALMENAR 030319PP001 297522332 629953054
PR-328 D'ALFARRAS 030320PP004 298087903 634149361
PR-329 L'AMETLLA DE MEROLA 31612727 407339648 640672057
PR-33 TURO DEL MAR 30107559 440207803 591261089
PR-330 SANT VICENヌ CASTELLE 030307PP136 405331086 614468782
PR-331 COLONIA VIDAL 030307PP139 407139524 644379224
PR-332 PONT DE VILOMARA 030307PP130 406039422 617157696
PR-333 CALAF 12000301144 376216793 620858649
PR-334 MANRESA-BULFALVENT 11999113655 404175930 619253284
PR-335 IVARS D'URGELL 030323PP006 332454083 616481828
PR-336 MEDIONA 030324PP020 384556827 592976845
PR-337 SANT GUIM FREIXENET 12000357790 368717169 612659694
PR-338 ROSSELLモ 030317PP002 300432748 618472105
PR-339 BELL-LLOC 030315PP005 315670753 611674097
PR-34 SAGUNTO 12000318375 436945836 588468470
PR-340 PIERA 030304PP030 396029343 597878586
PR-341 LINYOLA 030314PP072 325874090 620209842
PR-342 VALLFOGONA DE BALAGU 030314PP082 317985916 624794829
PR-343 BELLCAIRE D'URGELL 030314PP073 325821065 625087522
PR-344 PALAU D'ANGLESOLA 030314PP071 323300561 613098456
PR-345 BALAGUER 030314PP077 318765569 628966531
PR-346 CASTELLO-MOLERUSA 030314PP010 325304989 611245154
PR-347 ALPICAT 030325PP011 297187541 615613463
PR-348 TORREFARRERA 030325PP002 300921460 616884396
PR-349 ALMACELLES 030318PP036 287633221 622725185
PR-35 LA MINA 366450932 434996197 585529831
PR-351 GOLMES 030314PP090 327473424 611432898
PR-353 ODENA 12002414697 386841805 604110573
PR-356 ALCOLETGE 030316PP017 307962086 613682413
PR-357 ARTES 030307PP151 411865741 627369308
PR-359 MIRALCAMP 12003028120 323249476 608842063
A7. GUIES DE RESPOSTA 203

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-36 CORNELLA 0000002PP001 423496140 578031540
PR-360 TORREGROSSA 12003028122 319604132 605261804
PR-361 Camino Borges 12003056033 318970857 601997835
PR-362 unset 12001378308 321938564 599478066
PR-37 PARETS 0000714PP041 436296102 602802524
PR-38 BUVISA 11998095078 445288381 593458562
PR-39 MOLLET 25437627 434826686 598591193
PR-4 unset 0000731PP001 427209898 594152990
PR-40 VALLBONA 0000000PP074 432172922 590817862
PR-401 ESPIRALL 11998118725 391426222 579443978
PR-402 unset 12003058530 392932427 580626705
PR-41 GAVA 0000213PP009 417163048 573194429
PR-42 CAN TEIXIDOR 11997050209 441739949 592367995
PR-43 LA SOLAYA 15762794 441820705 592451090
PR-44 PIUS XII 0000714PP059 440230700 606192480
PR-45 RENFE 11997098179 441164402 606196977
PR-46 SANT MARTI 000053APP021 434019768 584019106
PR-47 CANOVELLES 0000714PP072 440599541 608227397
PR-48 VILLA MATILDE 12000297508 445633145 594839418
PR-49 CAN RIBO 0000054PP025 438382759 589881507
PR-5 ESPLUGUES 12001766831 423372939 580738196
PR-50 KENNEDY 12001356389 444019314 592842127
PR-501 unset 11998104135 388110787 575411362
PR-502 DOMENYS-2 11998094163 388387218 576699782
PR-51 BISBE IRURITA 15768790 437388053 589515702
PR-52 POLIGON CONGOST 0000714PP058 439916736 605776980
PR-53 MONTORNES 0000713PP003 438773722 599930097
PR-54 SANT ADRIA SUR 366423815 435765138 586413836
PR-55 VILASSAR DE DALT 350393015 446798127 596279607
PR-56 CAN RUTI 294303423 436625807 592545399
PR-57 ABRERA 0000282PP014 408186168 597263879
PR-58 MONTMELO 6573879 437770542 600488560
PR-59 CAN PUPINET 0000734PP019 416132359 590265330
PR-6 SANTA COLOMA GRAMANE 0000000PP072 433552516 588779461
PR-60 ALCALDE SERRA XIFRE 393032669 452624445 598686364
PR-601 L'ARBOヌ 060601PP001 382826043 569096645
PR-602 GORNAL 290523627 382139349 568058306
PR-603 BELLVEY 290526628 381258131 566654861
PR-604 VENDRELL MPB 324502864 377769044 564654274
PR-605 VENDRELL MPA 324502864 377770239 564655736
PR-61 Argentona 393032669 451778971 598205152
PR-62 SANT VICENヌ D HORTS 0000024PP016 416921508 584026467
PR-63 CABRERA DE MAR 340388630 450343894 596904003
PR-64 CASTELLDEFELS 0000213PP024 415280453 571199628
PR-66 VILASSAR DE MAR 12001402250 448415508 596071386
PR-67 SANT JOAN 0000054PP026 436028701 589364822
PR-68 RIPOLLET 0000072PP001 430287679 593826720
PR-7 MOLINS DE REI 0000023PP001 418166234 584401742
PR-70 SANT FELIU II 0000008PP014 419603397 582757144
PR-700 BARRI DEL PILAR 11998112949 349972572 553317884
PR-701 VILASECA 070702PP006 344767060 552644031
PR-702 SALOU-EUROPA 11998115821 344341569 549319017
PR-703 PORT AVENTURA 070702PP015 344918431 550628748
A7. GUIES DE RESPOSTA 204

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-705 SANT JOSEP OBRER 070704PP001 342666335 557125044
PR-706 La SELVA del CAMP 11998097135 344517346 564080460
PR-707 FABRICA REUS 070704PP003 343033101 557535020
PR-708 CONSTANTI 070704PP014 346216299 558293795
PR-709 FORTUNY-NAVARRA 070704PP072 341758842 556460838
PR-71 PAPIOL 000024APP002 417434878 587994949
PR-710 BERNAT CALVO 070704PP054 341109186 556777854
PR-711 Verge del Pilar 11999097275 340466846 557507610
PR-712 PELAI 11998110524 339457014 558437394
PR-713 ROVIRA VIRGILI 11999110763 342224051 556984611
PR-714 SUNYER 11999145290 340745605 558338659
PR-715 Dels Forners 070704PP062 341454389 556216545
PR-716 LA DRESERA-LA SELVA 11998097126 345028459 564466261
PR-717 VIAL BELLICENS 070702PP001 346322915 553264831
PR-718 POL.IND.VILASECA 11998112831 345146191 553082022
PR-719 POLIESPORTIU,VILA-SE 070702PP008A 344820622 552002903
PR-72 MARTORELLES 0000712PP007 435689513 597920587
PR-720 URB. BLANCAFOR 11999184239 340237509 555805964
PR-721 INQUITASA 070701PP001 349887884 552939883
PR-722 FONT DE CARBONELL 070704PP085 341209376 555128697
PR-723 EROSKI-II 070701PP006 352141766 553373198
PR-724 RIUDOMS 070704PP093 337508354 556045301
PR-73 CAN REGENT 0000FLIPP018 440107434 591825906
PR-74 PARQUE LOGISTICO 11999125253 427052786 576794888
PR-75 PALLEJA 0000024PP023 416467303 585743976
PR-76 CLOT DE LA MEL 11998103587 432813961 584915721
PR-77 CAN ESTRUC 11998120027 425139422 576259988
PR-78 ICARIA 000053APP036 432530071 582522968
PR-79 PLA D'EN COLL 0000072PP002 432115690 594695796
PR-8 SANT FELIU-I 0000008PP003 420098240 582534826
PR-80 MAS GENER 0000734PP012 419246052 591496296
PR-801 DELEGACION TORTOSA,T 11999149200 290833453 520800266
PR-802 AV. JAPO-TORTOSA 080800PP057 293266610 515524090
PR-806 SANT CARLES DE LA RA 080800PP055 296848288 499728443
PR-807 AMPOSTA 12000354813 296377066 509356019
PR-81 CAMI DEL MIG 13838881 447311068 595008455
PR-82 CAMPO FUTBOL 15771206 431941967 598891080
PR-83 LA GARRIGA 0000714PP023 440250666 614544563
PR-84 BUFALA 0000054PP032 436678831 590070023
PR-85 LLIヌA DE VALL 0000714PP042 436426856 603646763
PR-86 SANT ARMENGOL 0000282PP010 408111975 596614644
PR-87 DOムA AMELIA 12002414688 446636911 594607306
PR-88 ZONA FRANCA 0000003PP017 425856707 576227447
PR-89 ERMITA S.VICENヌ 0000I75PP011 425221468 602565844
PR-9 VILADECANS 11000111 418377134 574024621
PR-90 CAMI RAL 30325324 415893645 571528315
PR-901 Pコ SANTA ISABEL 11998112897 352386906 558160493
PR-902 VIVIENDAS CONSTANTI 090901PP003 350771817 557785699
PR-903 VALLS 090902PP001 354081485 574006756
PR-904 ALCOVER 211999149386 348277563 569914983
PR-905 MONTBLANC 090905PP001 347810682 582544185
PR-906 CAMINO ALIO 090902PP023 357609987 579172648
PR-907 L' Espluga de Franco 090905PP013 344570754 584439650
A7. GUIES DE RESPOSTA 205

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CODIGO NOMBRE CLAVE EXTERNA OBRA ALTA COORD X COORD Y
PR-91 BARNA SUD 27930334 417197072 572533020
PR-92 LES SALINES 0000211PP024 420503852 576498165
PR-94 STA.PERPETUA(CARRETE 11998094095 432105626 598805878
PR-95 C/ Riera del Manxa 12002055917 413974324 583581917
PR-96 LA PALMA DE CERVELLO 0000024PP021 414239263 584974277
PR-97 ZONA FRANCA 00001PP029 428023752 576156398
PR-99 ESPINALE 0000FLIPP030 449447653 595811639
Reg. Abon. 01 BADALONA unset 12002419244 435241069 589583152
Reg. Abon. 01 CAMBRILS CAMBRILS 12001290904 339259058 548532337
Reg. Abon. 01 CASTELLAR V Pere Marra,SN 281448618 423753004 606992160
Reg. Abon. 01 CELRA unset 12001301780 491430161 653887221
Reg. Abon. 01 CERDANYOLA MENORCA 7 303714225 427660767 594046292
Reg. Abon. 01 EL PRAT LLO unset 11998120093 424329522 574995999
Reg. Abon. 01 GIRONA C/ SALT s/n 11998101559 483901867 646360226
Reg. Abon. 01 HOSPITALET Depositos De Fuel 291985419 425180518 577781062
Reg. Abon. 01 LA ROCA V CENTRE PENITENCIARI 11998096051 441438708 603319456
Reg. Abon. 01 MANRESA unset 11998115663 404324749 619391500
Reg. Abon. 01 MATARO P. DEL CALLAO, 1 393132335 454545798 598917728
Reg. Abon. 01 POLINYA C/ MONTBLANC S/N 11999104392 429729463 601399642
Reg. Abon. 01 S.QUIRZE VA AV.EGARA 13741296 422740575 599219871
Reg. Abon. 01 S.VICENヌ HO C/. CARME, 10 12001371840 417118541 583194964
Reg. Abon. 01 S.VICENヌ TO IND. VITRI 11999107770 439094730 656705577
Reg. Abon. 01 SALOU Camping Sandul・012000294462 341954255.0 549045365
Reg. Abon. 01 STA.SUSANNA AV. MAR 11998109003 477192004 609632020
Reg. Abon. 01 TARRAGONA unset 11998112951 349088426 553433153
Reg. Abon. 01 TERRASSA COLEGIO 26482074 420652336 604821853
Reg. Abon. 01 VALLS C/ Artesans s/n 11998097176 355267808 574901244
Reg. Abon. 01 VIC CTRA. RODA 11998085259 439485008 643751962
Reg. Abon. 01 VILASSARMAR SR. MAS 15756310 447821318 594773030
Reg. Abon. 02 EL PRAT LLO unset 11998120093 424362507 574906716
Reg. Abon. 02 POLINYA C/ MONTBLANC S/N 11999104392 429692836 601381675
Reg. Abon. 02 S.QUIRZE VA ABONADO 12002382313 423399589 598966506
Reg. Abon. 02 TARRAGONA unset 11998112951 349044098 553425655
Reg. Abon. 02 VALLS C/ Licoristes s/n 11998097178 355048390 574200859
Reg. Abon. 02 VILASSARMAR SR. PIXOT 15756307 447762752 594827877
Reg. Abon. 03 EL PRAT LLO unset 11998120093 424338504 574897274
Reg. Abon. 03 POLINYA C/ ANETO S/N 11999104392 429756924 601343983
Reg. Abon. 03 TARRAGONA unset 11998112951 349043239 553372651
Reg. Abon. 04 EL PRAT LLO unset 11998120093 424323357 574928333
Reg. Abon. 04 POLINYA C/ SENSE NOM 11 N.24 11999104392 429703099 601322947
Reg. Abon. 04 TARRAGONA unset 11998112954 349325759 553411897
Reg. Abon. 05 TARRAGONA abonado 11998112952 349313048 553483469
Reg. Abon. 06 TARRAGONA unset 11998112954 349302038 553351312
Reg. Abon. 08 TARRAGONA unset 11998112949 349957865 553441244
Reg. Abon. 09 TARRAGONA unset 12002449615 355876788 554042941
Reg. Abon. 15 CERDANYOLA Renaixenca,136 303729442 426722723 594689601
Reg. Abon. 16 CERDANYOLA Josep Luis Sert,SN 303841861 424927487 594919437
Reg. Acom. 01 TERRASSA0 unset V12003018051 217348298 388823554
unset CLOT DE BARRABAS 31037 206056163 380659445
VALL D'ALBA II VALL D'ALBA II GN-REGULADOR 241836926 451721464
A7. GUIES DE RESPOSTA 206

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 7.3.
Aigües de Barcelona
A7. GUIES DE RESPOSTA 207

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A7. GUIES DE RESPOSTA 208

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC
Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori
per situar el risc.
Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia.
Geologia i geomorfologia
INTRODUCCIÓ
Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar
Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve
estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds
superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del
Montseny.
El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa
hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta
vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles
amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu,
boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues,
brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i
activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans
vials etc.
L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha
d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat
augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves
vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres
i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta
incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista:
transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat
respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones
potencialment inundables.
CONQUES HIDROGRÀFIQUES
El potencial hidrològic de Catalunya està integrat per la xarxa hidrològica superficial i
pel conjunt d’àrees hidromorfològiques subterrànies. Tenint en compte la finalitat
d’aquest estudi, realitzar l’anàlisi del risc ocasionat per avingudes, en aquest apartat
es presentarà somerament la xarxa hidrològica superficial, que té una extensió de uns
70.500 km lineals i ocupa una superfície territorial de més de 32.000 km 2 , amb
l’objectiu de tenir una visió general de la mateixa.
La xarxa hidrològica superficial es divideix a nivell administratiu i legal en dos grans
conques de similar extensió que abasten tot el territori català (veure Mapa 2.7):
- Les Conques Internes de Catalunya, d’extensió superior als 16.300 km 2 i uns
36.900 km lineals, que inclou tots aquells cursos que desguassen al
Mediterrani al nord de l’Ebre, constituents de l’antiga Confederació del Pirineu
Oriental; destaquen com a cursos principals de sud a Nord: el Francolí, el
Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià i la Muga.
- D’altra banda les Conques Intercomunitàries de Catalunya, amb superfície
superior als 15.700 km 2 i uns 33.600 km lineals, conformades per la resta de
cursos fluvials no inclosos en l’anterior classificació, on hi destaquen tres
grans conques: la de l’Ebre, la de la Garona i la de la Sénia.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 209

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
LES CONQUES INTERCOMUNITÀRIES
LA CONCA DE LA GARONA
Neix a la Vall d’Aran i desguassa a l’Atlàntic per Bordeus travessant el sud-oest de
França. La Garona, prop del seu naixement, està conformada per dos braços: el més
llarg i el més cabalós, anomenat Garona de Ruda, neix als llacs de Saboredo,
concretament a l’estany Gelat i baixa per la vall de Ruda fins a prop de Tredòs. En
aquesta zona rep les aportacions d’alguns torrents que baixen del Pla de Beret i va
descendent per una comarca que davalla esglaonadament primer cap a l’oest i després
cap al nord rebent com a afluents més importants, l’Aiguamòg, el Malo, l’Unyola, el
Valarties, el Nere, el Saliente, el Varradòs, el Joèu i el Toran.
Mereix especial rellevància fer esment del riu Joèu que s’uneix a la Garona per
l’esquerra al poblet d’es Bordes i suposa una de les aportacions més generoses i
singulars, doncs en virtut d’allò que s’anomena una captura càrstica rep les aigües de
capçalera del riu Èsera (afluent del Cinca/Segre/Ebre i per tant de la conca
mediterrània). S’infiltren a 2000 m d’altitud i apareixen als Uells deth Joèu a 1400 m
de manera espectacular.
LA CONCA DE L’EBRE
L’EBRE
L’Ebre, veu indoeuropea que significa riu, és el riu més cabalós de la Península Ibèrica,
a la qual dóna nom. Entra a Catalunya per Mequinensa i després de recórrer 140
quilòmetres desguassa al Mediterrani, havent rebut abans en aquest itinerari les
aportacions del Segre i dels seus afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i
Cinca (la pràctica totalitat del qual es troba dins l’Aragó). Més avall rep per l’esquerra
el Siurana/Montsant i per la dreta el Matarranya i l’Algars.
La Depressió de l’Ebre és un ampli territori emmarcat pels Pirineus, el Sistema Ibèric i
la Serralada Catalana. Fa centenars de milions d’anys que aquesta depressió era un
massís muntanyós que es va anar esfondrant fins a quedar inundat per l’aigua de mar.
Els rius hi van deixar grans dipòsits deltaïcs fortament cimentats entre ells, dels quals
els exemplars més significatius són els contraforts dels ports de Beseit i de la Serra de
Montsant. Posteriorment, la Serralada Catalana es trencà i el gran llac es buidà,
formant l’actual Conca de l’Ebre.
El delta de l’Ebre, amb uns 320 quilòmetres quadrats de superfície, és un dels més
importants del Mediterrani, doncs només el superen en dimensions i importància el del
Nil (per raons òbvies) i el de la Roine a França. El 90% dels terrenys es dedica al
conreu mentre que la resta són llacunes, maresmes i espais naturals lliures que
constitueixen la principal reserva ecològica de Catalunya i una de les més importants
de la Mediterrània. Per salvaguardar-la es creà, l’any 1983, el Parc Natural del Delta
de l’Ebre de 7.736 hectàrees.
L’Ebre, que és un dels pocs cursos navegables de la Península Ibèrica i l’únic de
Catalunya, travessa la part més àrida de la Comunitat. Aquest fet provocà en
l’antiguitat una important activitat constructora de basses comunals per
emmagatzemar-hi les pluges que posteriorment han servit de nodriment d’una
important xarxa de regadius.
EL SEGRE
El Segre, amb els seus 261 quilòmetres de longitud és el riu més llarg de Catalunya,
però curiosament neix i mor fora del Principat. Apareix a la Cerdanya francesa amb el
Puigmal a l’esquerra que l’obliga a dirigir les seves primeres passes cap al nord fins
que troba un terreny més pla, inclinat cap a ponent, i ho aprofita per a canviar de
rumb i atansar-se a Puigcerdà.
El Segre deixa definitivament la Cerdanya pel llarg estret de Baridà, que s’obre en la
gran falla que ve des del Rosselló i, seguint-la, envaeix la Ribera de la Seu, punt a
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 210

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
partir del qual el riu ha tallat les successives serralades que ha trobat pel camí i ha
obert el coll de Tresponts, en creuar la serra d’Ares i el Montsec de Tost. Després
d’haver rebut les aportacions de la Valira andorrana, torna a encaixar-se durant una
dotzena de quilòmetres fins a omplir l’embassament d’Oliana amb el seu cabal i també
amb els dels seus afluents Cabó, Tost i Lavansa.
A partir d’aquí, el Segre s’endinsa a la comarca de la Noguera rebent els cabals de les
riberes Salada i Madrona i dels rius Llobregós i Sió, tots pel marge esquerre, i del Rialb
pel marge dret on hi ha l’embassament del mateix nom. Més avall se li uneixen la
Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana pel marge dret. Els regadius que propicien
les abundants aportacions d’aquests afluents a les comarques de la Noguera i del
Segrià són sens dubte els més importants de Catalunya.
Després de passar per Lleida i d’ajuntar-se amb el Cinca, el Segre lliura les seves
aigües a l’Ebre a la Granja de l’Escarp.
Embassaments del Segre
Fins fa pocs anys aquest riu només comptava amb un embassament, el d’Oliana. Les
característiques més importants s’adjunten tot seguit:
Oliana
Riu
Terme municipal
SEGRE
OLIANA
DADES EMBASSAMENT
Superfície de la conca 2675,00 km 2
Capacitat total 101,10 hm 3
Capacitat útil 78,38 hm 3
Aportació mitjana anual 1013,00 hm 3
Superfície inundada
Cota màxima embassament normal
443,00 ha
518,30 m
DADES DE LA PRESA
Alçada sobre llera
Alçada sobre fonaments
Longitud de coronació
Tipologia
Cota de coronació
Sobreeixidor
Desguàs de fons
74,00 m
102,00 m
268,00 m
Gravetat.
519,00 m
2 vans. Comportes de 17 x 9 m (2.000 m 3 /s)
2 de 3 conductes d’1 x 1,6 m (125,00 m 3 /s)
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 211

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Volum de materials 347.490,00 m 3
USOS
Superfície regable millorada
Població abastada
Energia (potència instal·lada)
75.003 ha
81.572 hab.
52.500 kW
Any de finalització de les obres 1959
La gran avinguda de 1982, va palesar la insuficiència de regulació existent en aquesta
conca. Les severes afeccions aigua avall d’Oliana van suposar la pràctica desaparició
dels marges del riu Segre en Ponts, que van tenir que ser “reconstruïts” per la llavors
recentment creada Direcció General d’Obres Hidràuliques de la Generalitat, que també
es va ocupar de reparar marges a la resta de la conca del Segre: Peramola, Balaguer,
Lleida, Aitona, Serós i La Granja de l’Escarp. A la gran magnitud i virulència de
l’avinguda es va sumar l’escassa capacitat de regulació de l’embassament d’Oliana, un
dels més afectats per la sedimentació de tot Catalunya, fet que redueix en gran
mesura la seva capacitat de laminació.
Actualment ja estan finalitzades les obres del gran embassament d’aquesta conca,
situat aigua avall de l’anterior, l’embassament de Rialb. Les característiques principals
són:
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 212

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Rialb
Riu
Terme municipal
SEGRE
BARONÍA DE RIALB
DADES EMBASSAMENT
Superfície de la conca 3.320,00 km 2
Capacitat total 402,00 hm 3
Capacitat útil 401,00 hm 3
Aportació mitjana anual 1.108,00 hm 3
Superfície inundada
Cota màxim embassament normal
1.505,00 ha
430,00 m
DADES DE LA PRESA
Alçada sobre llera
Alçada sobre fonaments
Longitud de coronació
Tipologia
Cota de coronació
Sobreeixidor
Desguàs de fons
76,00 m
101,00 m
595,00 m
Gravetat. Formigó compactat (RCC)
436,00 m
1 amb 3 vans de 12 x 7,2 m amb comportes i 1 de 2
vans de 16,5 m (3.081,00 m 3 /s)
3 conductes de 1,8 x 1,4 m (205,00 m 3 /s)
Volum de materials 1.250.000,00 m 3
USOS
Superfície regable millorada
Superfície regable ampliada
Població abastada
Energia
71.540 ha
50,000 ha
200.000 hab.
100,00 gWh/año (estimada)
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 213

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Embassaments de la Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa neix a la Vall d’Aran a la font d’Era Noguereta (2000 m) prop del
Pla de Beret. A partir d’aquí, la robusta orografia pirinenca el fa descriure una gran
corba, primer cap al nord i després cap a l’est i sud tot vorejant el Parc Nacional
d’Aigüestortes per la banda est. Rep, entre d’altres, el riu Tavescan i el de Santa
Magdalena i després de travessar l’impressionant congost de Collegats i de rebre el
Flamicell, va a parar a l’embassament de Talarn situat entre la Pobla de Segur i
Tremp.
Al mateix centre de la conca es troba Tremp, capital del Pallars Jussà i el nucli més
important de tota aquesta regió, ja d’ençà de l’edat mitjana. Immediatament després
d’aquesta vila s’inicia la cua del pantà de Terradets que el riu deixa enrera, així com
també el congost del mateix nom, per travessar la serra del Montsec fins al pantà de
Camarasa que, de tan llarg que és, arriba des del propi congost de Terradets fins la
confluència de la Pallaresa amb el Segre.
Tots els embassaments d’aquesta conca són de titularitat privada i estan destinats a la
producció d’energia elèctrica des de fa gairebé un segle quan, en 1911, Domingo Sert
aconseguia la concessió d’un cabal de 20 m 3 /s destinat a la producció d’energia
elèctrica en el tram comprès entre la Pobla de Segur i Camarasa. La immediata
associació de l’enginyer Pearson amb el concessionari va suposar la creació de
l’empresa “Barcelona Traction”, amb seu a Montreal, que va ser coneguda
popularment com la “Canadiense”. Aquesta empresa tenia com a objectiu l’explotació
de l’energia potencial dels salts d’aigua de Catalunya, iniciant així la producció de força
motriu a gran escala.
LA NOGUERA RIBAGORÇANA
La Noguera Ribagorçana, que fou l’eix central de l’antic Comtat de Ribagorça, ara és
durant una bona part del seu recorregut el límit territorial entre Catalunya i l’Aragó.
Rep una sèrie d’afluents de muntanya tant bells com el Llauset, la Valira de Castanesa
i la Noguera de Tor (amb el riu Sant Martí, procedent de la vall de Boí). Més avall es
troba l’embassament d’Escales que té el tancament en el congost de Sopeira; a partir
d’aquesta població, la vall comença a obrir-se.
Més avall assistim a un dels trams més espectaculars i salvatges de la Noguera
Ribagorçana quan lluita amb el Montsec a través del congost de Mont-rebei obrint-se
pas entre la poderosa orografia que deixa a la dreta el Montsec d’Estall i a l’esquerra
el Montsec d’Ares.
La Ribagorçana ha estat progressivament domesticada per la mà de l’home, amb la
construcció dels embassaments d’Escales, Canelles i Santa Anna. Els dos primeres
tenen importants aprofitaments hidroelèctrics i l’últim, a més de ser utilitzat per a la
producció d’energia elèctrica, serveix de capçalera a obres històricament tant
importants com els regs de Pinyana i el canal d’Aragó i Catalunya.
LES CONQUES INTERNES
LA MUGA
El primer curs fluvial important de Catalunya pertanyent a les Conques Internes, de
nord a sud, és la Muga, que neix al Puig de Bassegoda i amb un recorregut de 64,7
quilòmetres (tots ells per la mateixa comarca) va a parar a l’àmplia maresma que
conformen els Aiguamolls de l’Empordà, convertits avui en parc natural. Els seus
afluents principals són l’Arnera (nodridor en capçalera juntament amb el riu principal
de l’embassament de Boadella), el Llobregat de la Muga i el Manol.
La Muga té molta importància des del punt de vista dels assentaments històrics: la
proliferació de dòlmens entre aquest riu i la serra de l’Albera constitueix una de les
zones megalítiques més interessants de tota Europa. Durant l’antiguitat grecs i
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 214

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
romans hi fundaren colònies importants prop de la desembocadura, més concretament
els grecs fundaren la ciutat de Rhode on avui hi ha Roses.
Regulat el riu en capçalera per l’embassament de Boadella, s’ha aprofitat al llarg de la
història per l’agricultura, sobretot a partir de Pont de Molins, municipi amb dos nuclis,
el del pont i el dels molins, estretament relacionats amb el riu.
La Muga divideix en dos l’Alt Empordà i rep les aportacions del Llobregat de la Muga
per l’esquerra i del Manol per la dreta.
Com a curiositat històrica i arqueològica es troba a la conca d’aquest riu el monestir de
Sant Pere de Rodes, sens dubte una de les joies del romànic europeu.
Embassament de Boadella
La finalitat d’aquest embassament es doble: abastament a Figueres i regadiu d’una
extensa zona de la conca. Les seves característiques més importants, són:
Boadella
Altura presa
(m)
Longitud
coronació (m)
Sup conca (km 2 ) Sup. embas. (ha) capacitat (hm 3 ) tipologia
63 250 182 364 62 Gravetat
EL FLUVIÀ
El Fluvià neix d’un seguit de torrenteres que baixen des de les serres de la Salut i el
Grau fins a la Plana d’en Bas i segueix el seu curs al llarg dels seus 97,2 quilòmetres
de recorregut entre dos dels més singulars parcs naturals de Catalunya: el de la zona
volcànica de la Garrotxa i el dels Aiguamolls de l’Empordà, unint els vells comtats de
Besalú i de l’Empordà, fet aquest que li atorga una considerable importància històrica.
El camí que segueix el Fluvià ofereix considerables referències artístiques,
principalment romàniques: Sant Martí de Fluvià, Palera o Besalú, municipi on es pot
trobar un espectacular pont sobre el riu, que va iniciar-se en l’època romànica i ha
estat restaurat diverses vegades, la darrera en aquest mateix segle. La torre del
centre del pont i la porta d’accés a la vila de Besalú són del segle XIV.
No es pot acabar aquesta breu descripció, sense esmentar la singularitat del poble de
Castellfollit de la Roca, assentat en un precipici sobre el riu format per dues colades de
lava basàltica produïdes fa aproximadament 300.000 anys.
Es afluents que el Fluvià rep a les zones de capçalera aniran configurant en els trams
mitjà i final el riu principal fins la desembocadura a Sant Pere Pescador. Aquests
tributaris principals procedents de les muntanyes són: el Bianya, el Riudaura, el
Llierca, l’Oix / Beget i el Ser.
Hi ha dues particularitats que diferencien aquest curs fluvial amb respecte a d’altres
de les Conques Internes: curiosament no disposa de cap embassament i, per tant, no
està regulat i d’altra banda els cursos mitjà i final, des de poc més avall de Besalú fins
Sant Pere Pescador, estan dominats per tot un seguit de meandres que ens donen una
idea del poc pendent del riu en els esmentats trams.
EL TER
El riu Ter, amb 208,3 quilòmetres de longitud, és un dels més llargs de Catalunya i
també un dels més singulars. Neix a Ulldeter, prop del límit amb França, en el
municipi de Setcases. Després arriba a Camprodon on rep les aigües del Ritort i més
tard a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll on se li uneix el Freser que prèviament ha
rebut les aportacions del Merdàs a la població de Campdevànol.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 215

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Ja des de Ripoll el riu té una nítida vocació industrial, constatada per l’existència de les
famoses fargues del Ripollès (testimonials relíquies històriques) i la gran quantitat de
fàbriques de paper i tèxtil (en regressió des de fa temps), vocació que conserva al seu
pas per Sant Quirze de Besora, Torelló i Manlleu, on el traçat del riu dibuixa una sèrie
de meandres abans de nodrir l’embassament de Sau i immediatament després els de
Susqueda i el Pasteral. El riu s’obre camí a través de la Serralada Transversal i entra a
les Guilleries just per la zona on es troba el conjunt d’embassaments anomenats la
“ruta pantanera” del Ter. Pel Pasteral surt a la zona plana i de suaus pendents del
Gironès.
A peu de presa de Sau comença l’embassament de Susqueda, sens dubte un dels més
espectaculars de tot Catalunya, construït per la iniciativa privada per a la generació
d’energia elèctrica en un entorn privilegiat de natura salvatge com són les Guilleries.
Com a teló de fons i al nord, hi ha el Collsacabra amb el santuari del Far amb una
imatge gòtica de la Mare de Déu alletant el Nen.
Va incrementant el seu cabal per les aportacions que successivament li fan el Ges, el
Gurri, el Meder, la Riera Major, la Riera d’Osor i el Llémena.
El Ter s’acosta a Girona, la ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Galligans i el
Güell), endinsant-se a continuació en el congost de Sant Julià de Ramis, on rep el
Terri. El riu recorre mansament la plana al·luvial fins a arribar a Torroella de Montgrí i
després d’haver rebut el Daró pel seu marge dret, desemboca en una àmplia platja, al
sud de l’Estartit i davant les illes Medes, formant amb la Muga i el Fluvià una mena de
trident fluvial entre aquestes illes i el Golf de Roses.
Al finalitzar la dècada dels anys 50 del passat segle, es va decidir que l’abastament de
Barcelona, mancat de garanties en aquell moment, s’hauria d’assegurar mitjançant
una transferència de recursos del riu Ter. Aquest fet va propiciar la construcció dels
embassaments de Sau i el Pasteral (de titularitat pública) i del de Susqueda (de
titularitat privada) amb destinació de l’aigua a usos hidroelèctrics.
L’abastament a Barcelona es fa mitjançant una gran canonada que surt des del
Pasteral i arriba a Cardedeu on hi ha la planta de tractament; d’aquest lloc arriba fins
la planta d’emmagatzematge i distribució de la Trinitat. Després la companyia Aigües
de Barcelona se’n fa càrrec de la xarxa de distribució.
Les característiques principals d’aquests embassaments es resumeixen a continuació:
embassament altura (m)
longitud
coronació (m)
superfície conca
(km 2 )
superfície embas.
(ha)
capacitat
(hm 3 )
tipologia
Sau 84 260 1.564 570 169 Gravetat
Susqueda 135 360 1.850 466 233 Volta
Pasteral 33 198 1.904 35 2 PG
LA TORDERA
Per la seva longitud (61,5 quilòmetres) i la seva bellesa, la Tordera és un riu que
destaca dins el repertori fluvial de Catalunya. Neix en ple cor del Parc Natural del
Montseny i els seus torrents precursors baixen dels màxims cims del massís: Turó de
l’Home, les Agudes i Matagalls.
Des del Coll de Sant Marçal fins a Sant Celoni, aquest riu presenta totes les
característiques comuns als rius de muntanya encara que la part veritablement
salvatge de la Tordera arriba fins a Sant Esteve de Palautordera que és on comença a
obrir-se la vall. Després, una vegada arriba als contraforts del Montnegre, l’orografia
l’obliga a girar a l’esquerra orientant-se cap al nord-est i seguint paral·lel a la
carretera C-35 i a l’autopista A-7. En arribar a Hostalric gira a la dreta i s’orienta cap
al sud-est per anar plàcidament camí de la desembocadura entre Malgrat i Blanes.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 216

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
És a partir de Sant Celoni, quan la Tordera ha adoptat una circulació còmoda i
tranquil·la, quan rep els afluents principals: rieres de Vallgorguina, Gualba, Breda,
Arbúcies i Santa Coloma.
Aquest tram de riu definí la primera via de comunicació entre les terres meridionals de
Catalunya i la resta d’Europa, essent l’enclavament per on corria la via romana que
connectava la Gàl·lica amb Hispània i, en l’edat mitjana, el camí reial, el vestigi més
interessant del qual és en aquesta zona el pont Trencat, prop de Sant Celoni que ha
estat recentment restaurat.
Seu d’un important assentament industrial, el riu segueix el seu curs tranquil després
de Sant Celoni entre la carretera i l’autopista i passa pels termes de Sant Feliu de
Buixalleu, Hostalric i Fogars de Tordera entre d’altres. Tot aquest tram des de Sant
Celoni fins a Hostalric ha estat progressivament urbanitzat sobre tot amb polígons
industrials on tradicionalment s’hi ha establert indústries químiques molt
contaminants. El tram final fa de divisòria entre l’Alt Maresme i el començament de la
Costa Brava i s’hi forma un delta en el qual el regadiu de l’extensa zona agrícola de
Tordera, Palafolls i Malgrat, conviu amb el desenvolupament d’instal·lacions destinades
a allotjar turistes, essent les ocupacions de zones inundables més importants les
produïdes pels càmpings situats al delta, al T. M. de Malgrat. Aquest delta també ha
allotjat la primera planta dessaladora construïda a Catalunya.
La conca de la Tordera no disposa de més embassament d’importància que el de
Santa Fe del Montseny, situat en ple Parc Natural, a la capçalera de la Riera de
Gualba. És de titularitat privada i està destinat a l’aprofitament hidroelèctric, en tres
centrals successives. La seva tipologia és de gravetat i té una capacitat d’1 hm 3 , amb
23 m d’alçada i 160 m de longitud de coronació.
EL BESÒS
El Besòs és un riu un xic excepcional a causa de diversos factors, tant històrics com
geogràfics i a causa del fet definitiu d’ésser un dels dos rius de la ciutat de Barcelona.
Hi ha dos rius o braços principals que formen el Besòs: són el Congost i el Mogent.
El Congost neix a la comarca d’Osona prop de Tona i de Vic i els seus torrents baixen
cap a la plana buscant el curs principal. Poc després de Centelles s’obre pas per un
estret congost –que li dóna el nom- deixant a l’oest els Cingles de Bertí i a l’est el
vessant de ponent del Montseny. No serà fins a prop de la Garriga quan el riu surti a
la zona plana i s’enfili en direcció a Granollers, Montornès i Montmeló.
En aquest tram rep els cabals dels torrents i rieres de muntanya el més important dels
quals és la riera de l’Avencó que s’uneix al Congost a la població d’Aiguafreda.
Després d’abandonar la Garriga i vorejar l’Ametlla del Vallès, aigua avall de Granollers,
a Montmeló, s’uneix amb el Mogent, i ja com a Besòs accepta els cabals, no sempre
regulars, del Tenes, de la riera de Caldes, del Ripoll i de la riera de Sant Cugat.
El Mogent rep les aportacions del vessant sud-oest del Montseny i són les rieres de
Vilamajor i de Cànoves les que tenen una major significació. Drena les poblacions de
Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vilalba Sasserra, Llinars i
Cardedeu. Al final s’uneix amb el Congost entre Montornès i Montmeló.
Antigament les aigües del Besòs s’havien aprofitat per a l’abastament de les
poblacions situades als seus marges mitjançant la utilització d’aigües subterrànies,
històricament de gran qualitat.
La orografia de la seva conca, els pendents dels seus afluents i el règim de vents
inherent a una conca mediterrània, units a la gran ocupació urbanística del darrer mig
segle, palesen la paradoxa de que aquest riu, quasi bé sempre sec, sigui capaç de
transportar cabals de l’ordre de 2.500 m 3 /seg en temps d’aiguats.
El Besòs desemboca a la Mediterrània per Sant Adrià després d’haver deixat enrere
Santa Coloma i Badalona. Forma un delta que, malgrat no ser gaire important, ha
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 217

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
modificat la costa substancialment i ha creat al llarg de la història força problemes per
a poder construir un port a Barcelona. Així, fins al segle IX, els terrenys que avui
ocupa el parc de la Ciutadella eren inundats per les aigües del riu. Cap al segle XVII es
comença a construir l’escullera del port, doncs anys enrere l’esquadra de Carles V no
va poder atracar. L’any 1743 aquest port quedà pràcticament inutilitzat, a causa dels
al·luvions transportats pel riu.
Aquesta conca, a causa de la seva irregularitat i topografia, no disposa
d’embassaments reguladors. Només n’hi ha un de petit, el de Vallforners a la riera del
mateix nom –després riera de Cànoves- que es va fer per la iniciativa privada amb
l’objectiu servir a les necessitats del reg.
EL LLOBREGAT
El Llobregat és el nervi de Catalunya, una espina dorsal que s’allarga 156,5
quilòmetres, des de les anomenades fonts de Llobregat (un dels brolladors més
espectaculars del Principat a Castellar de n’Hug) fins a la seva desembocadura al Prat.
Tot just iniciat el seu periple visita la fàbrica modernista de ciment de Clot de Moro, la
més antiga del país (avui fora de servei), i a La Pobla de Lillet es troba amb l’Arija,
continuant el seu curs fins a Guardiola de Berguedà, on s’incorpora el Bastareny que
és el gran afluent de capçalera, doncs les seves fonts, l’Adou del Bastareny, poden
aportar tant cabal com les del Llobregat mateix.
Més avall rep la riera de Saldes i poc després comença l’embassament la Baells,
regulador dels seus cabals. La riera de Merdançol o de Vilada, afluent per l’esquerra
forma el vas esquerre de la presa.
És a partir de Berga on el Llobregat assoleix el privilegi d’ésser el riu més aprofitat del
món.. Des de les èpoques d’esplendor de la indústria del tèxtil és normal contemplar
la llera del riu seca, mentre que el seu cabal discorre per canals laterals al llarg del
recorregut que nodreixen la gran quantitat de petits salts hidroelèctrics que produïen
l’electricitat necessària per al funcionament de les fàbriques situades en ambdós
marges del riu, cada fàbrica amb la seva colònia, indefectiblement formada per la
pròpia fàbrica, l’església, la torre del propietari i el bloc d’habitatges dels treballadors.
Actualment, desaparegudes les colònies, només queden actives les turbines per
produir energia elèctrica i incorporar-la a la xarxa general. Hi ha qui parla a Catalunya
d’una “mentalitat Llobregat”, caracteritzada per la voluntat d’aprofitar fins les més
petites de les possibilitats que ofereix el país.
Prop de Manresa, després d’acceptar a la riera de Merlés i a la Gavarresa, formada per
la unió de les rieres de Relat, de Segalers i d’Oló, el Llobregat rep la riera de Calders
prop de Navarcles, tots ells per l’esquerra.
El principal afluent per la dreta és el Cardener, riu que neix als vessants de la serra del
Port del Compte, prop de la Coma i la Pedra. Va descendent i abans d’arribar a
Solsona, que queda a la dreta, forma l’embassament de la Llosa del Cavall (el primer
gran embassament projectat i construït per la Generalitat de Catalunya). Aquesta
població, a qui Felip II donà el títol de ciutat i anomenà seu episcopal l’any 1593, va
tenir un paper important en la Història de Catalunya. Després el riu forma
l’embassament de Sant Ponç i continua en direcció a Cardona el castell de la qual ja va
ésser considerat com a enclavament estratègic per Guifré el Pilós. Més avall rega
Manresa, capçalera de la reconquesta cristiana, i població de gran influència
juntament amb les dues anteriors en bona part de la nostra Història. Els seus afluents
més importants són les rieres d’Aiguadora i de Rajadell.
Castells i monestirs remarquen la significació històrica del Cardener, que és alhora un
dels eixos de la revolució industrial de Catalunya, visible en els nuclis tèxtils de
Cardona, Súria, Callús i Manresa, sense oblidar la importància durant molts anys de
les mines de potassa, encara en actiu a Súria i les de sal a Cardona.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 218

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Aquestes últimes, des de l’any 2000 estan patint un esfondrament per dissolució de la
sal a causa de la infiltració de les aigües fluvials. Els problemes han sigut tan grans
que s’ha hagut de desviar el riu tot anul·lant un meandre.
Després de Manresa, al terme municipal de Castellgalí, el Cardener s’uneix al
Llobregat en el lloc anomenat la Torre del Breny, prop de la població de Sant Vicenç
de Castellet.
Quan el Llobregat arriba a Castellbell i el Vilar ja té certa entitat perquè ha rebut les
principals aportacions procedents de les zones muntanyoses. En aquesta zona es
poden observar els singulars perfils i la impressionant panoràmica de la muntanya de
Montserrat, un dels símbols d’identitat de Catalunya.
El riu rep les rieres de Marganell, Rajadell i Castellet, continuant fins a Martorell, on
s’incorpora pel marge dret l’Anoia, veritable eix de comunicació entre les terres de
l’interior i les del litoral.
L’Anoia neix d’un seguit de torrenteres, gairebé anònimes, que baixen dels altiplans de
Calaf als aiguavessants que formen la depressió central i a la conca d’Odena, on està
situada la ciutat d’Igualada.
Aquest riu ha influït, de forma molt directa en l’economia de la primera part del seu
recorregut, entre el naixement i la fi del congost de Capellades, ja que els molins que
s’hi instal·laren als marges del riu afavoriren el desplegament d’una indústria incipient
des de l’edat mitjana.
L’Anoia facilità la instal·lació de tres indústries bàsiques: l’adob de pells, la indústria
paperera i el tèxtil, totes elles a partir dels segles XII i XIII.
Un cop rebassada la comarca de l’Anoia, el riu s’endinsa a l’Alt Penedès, on rep els
cabals de Riudebitlles (abans ho havia fet amb els de la riera de Carme) i passa per
Sant Quintí de Mediona, on es troba el pintoresc paratge de les Deus, conjunt de 23
fonts amb coves amb estalactites i estalagmites.
Per la dreta rep la riera de Lavernó, i a continuació el riu gira bruscament 90º en
direcció nord-est, en topar amb el massís de Garraf-Ordal. Finalment l’Anoia arriba a
Martorell on es produeix la confluència amb el Llobregat.
EL Llobregat entra a Martorell pel congost del mateix nom obrint-se pas a través de la
serralada pre-litoral. Aquesta població compta amb una poderosa indústria química
(Solvay i altres) la instal·lació de la qual ha estat propiciada per la seva situació
estratègica en el pas fluvial. Hi ha diversos ponts sobre el Llobregat en un breu tram:
el pont romà, anomenat del Diable, el de la carretera de Terrassa construït per la
Diputació de Barcelona, el de l’Autopista AP-7 que el sobrevola, el dels FFCC de la
Generalitat, el de l’Autovia A-2 i el de l’AVE).
Després, el Llobregat continua el seu descens i rega les poblacions de Sant Andreu de
la Barca, el Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu, Sant Joan Despí,
Sant Boi, Cornellà, l’Hospitalet i el Prat. Prop del Papiol rep la riera de Rubí formada
per la de les Arenes i la de Palau, de trist record doncs durant les inundacions de
setembre de 1962 va causar grans estralls materials i humans i van morir-hi moltes
persones.
Una vegada que ha deixat enrera Martorell, el Llobregat va avançant per les
poblacions esmentades amb anterioritat i per la seva zona deltaica regant els fèrtils
camps de conreu que disposen de dos canals principals: el Canal de l’Esquerra o de la
Infanta i el Canal de la Dreta. També la indústria té un paper preponderant en aquesta
zona del delta gràcies a les possibilitats que ofereix el riu.
La zona del delta del Llobregat ha sofert una gran transformació paisatgística en favor
de les necessitats de la gran conurbació barcelonina. La incessant demanda
d’infrastructures i serveis de tot tipus ha reduït la zona deltaïca, doncs no hem
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 219

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
d’oblidar que allà s’assenten, a més de productives zones agrícoles, grans indústries,
el port, l’aeroport, zones humides d’especial protecció i grans vies de comunicació.
Mereix menció especial la planta que Aigües de Barcelona té al marge esquerre del
Llobregat a Sant Joan Despí on capta aigües tant superficials com subterrànies per a
l’abastament de Barcelona i els seus voltants.
El Llobregat arriba al mar per un primer tram final endegat de 5 km de longitud que es
va realitzar com a conseqüència de la riuada de novembre de 1982 i que va des de
l’antiga autovia de Castelldefells fins el pont de Mercabarna. Posteriorment amb el
desviament del riu i totes les obres que s’han dut a terme, l’últim tram del curs fluvial
arriba al mar també endegat.
A la zona final del Llobregat es troba la gran depuradora urbana de Barcelona
(Depurbaix), que recull les aigües brutes de gran part de les poblacions properes.
Hem de dir que com a conseqüència del projecte de desviament del riu s’ha produït la
recuperació de les platges del Prat, l’ampliació del port i de l’aeroport, l’adequació de
les zones humides finals del delta i, en general, una transformació paisatgística de
gran magnitud.
Les característiques més importants dels embassaments de la conca són les següents:
embassament
altura presa
(m)
longitud
coronació (m)
superfície conca
(km 2 )
superfície
embas. (ha)
capacitat
(hm 3 )
tipologia*
Baells, la 102 433 532 367 115 Volta
Llosa del Cavall,
la
122 326 200 300 80 Volta
Sant Ponç 60 311 318 139 24 Gravetat
EL FOIX
El riu Foix amb 48,7 quilòmetres de longitud i una conca de 312 km 2 és un riu típic del
vessant mediterrani: Neix a la serralada prelitoral a les Gorges del Foix, prop de la
Llacuna, travessa la depressió del Penedès i trenca la serralada litoral obrint-se al mar
per la plana de Cubelles. Discorre per tres comarques històricament unides, l’Alt
Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Aquest riu té dos afluents principals per la banda dreta que contribueixen a augmentar
els reduïts cabals que normalment hi passen.
La riera de Pontons baixa de la població del mateix nom i neix a la zona coneguda com
les Dous (fonts), sent el punt més alt d’aigües permanents del Foix i unint-se a aquest
prop del veïnat de la Bleda, a l’oest de Vilafranca del Penedès.
La riera de Marmellar procedeix de la zona altiplànica del Pla de Manlleu (T.M.
d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp) i s’uneix amb el riu principal poc abans de la cua de
l’embassament de Foix, a mig camí entre l’Arboç i Castellet.
També rep altres afluents menys importants com la riera de Vilobí a Santa Margarida i
els Monjos, localitat on va néixer cap a 1185 el dominic Sant Raimon de Penyafort.
Després de la unió amb la riera de Marmellar, el riu Foix discorre formant la cua de
l’embassament i passa fregant les parets del castell medieval de Castellet. A partir de
la presa baixa plàcidament en direcció a Cubelles i al Mediterrani lliurant les escasses
aigües al costat de la central tèrmica.
Les característiques de l’embassament de Foix, construït l’any 1928 són les següents:
riu
altura
(m)
presa
longitud superfície
coronació (m) conca (km 2 )
superfície
embas. (ha)
capacitat
(hm 3 )
tipologia*
Foix 38 173 290 66 6 Gravetat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 220

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
El transport produït pels rius de la conca del Foix i els subsegüents aterraments
després de tants anys, han minvat la capacitat de l’embassament i ara només són 3
hm 3 útils.
EL GAIÀ
El Gaià neix a Santa Coloma de Queralt, a la Plaça o Pati de la Font on hi ha els
surtidors que li donen un mínim cabal base i aigües permanents en aquesta zona.
Aquesta població va ser la punta d’espasa de l’antic comtat de Barcelona des d’on es
va iniciar, en part, la reconquesta de la Catalunya Nova.
Té una longitud de 65 km i una conca allargada de nord a sud que compta amb una
superfície de 424 km 2 .
Deixa Santa Coloma de Queralt i rega tres comarques (Conca de Barberà, Alt Camp i
Tarragonès) i els termes de Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus
(Aiguamúrcia), Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Vespella, el Catllar,
la Riera de Gaià i Altafulla.
Al terme del Catllar, a la comarca del Tarragonès hi ha l’embassament de Gaià o del
Catllar, construït per la iniciativa privada i dissenyat per emmagatzemar les aigües
procedents de l’Ebre en el primer projecte de transvasament de 1973, aigües que mai
van arribar. Per aquesta raó la seva capacitat és molt superior a les aportacions
naturals que la conca pot subministrar. Aquest embassament en l’actualitat a més de
ser regulador, s’utilitza per al reg i, fonamentalment, per a les necessitats de la
indústria petroquímica Repsol de Tarragona. L’aigua és bombada a unes basses del
marge dret i des d’aquest punt s’envia a Repsol - Tarragona per canonada.
El Gaià desemboca al mar poc després d’abandonar a l’esquerra el terme d’Altafulla,
prop del Palau Castell dels arquebisbes de Tamarit, construcció que data de l’època de
la Reconquesta.
Les característiques de l’embassament de Gaià, acabat de construir l’any 1978 són:
riu
altura
(m)
presa
longitud superfície
coronació (m) conca (km 2 )
superfície
embas. (ha)
capacitat
(hm 3 )
tipologia*
Gaià 79 384 370 326 60 Gravetat
La capacitat màxima segons projecte és de 60 hm 3 però la capacitat real és només
d’11 hm 3 . L’explicació obeeix a que hi ha pèrdues a una cota més baixa en una zona
coneguda com les Coves Roges.
EL FRANCOLÍ
El riu Francolí està format per tot un seguit de barrancs que baixen de la Serra de
Llena de les Muntanyes de Prades. Dos dels principals són el riu Milans que s’uneix
amb el Francolí a Vimbodí i el barranc de Tillars que deixa a la dreta el Monestir de
Poblet i s’uneix amb el riu principal a l’Espluga.
Però el veritable naixement del Francolí es considera que és la Font Major a l’Espluga
doncs és el punt més alt d’aigües permanents; a partir d’aquí el Francolí ja ha adquirit
certa rellevància.
Aigua avall es troba Montblanc, capital de la conca de Barberà i un dels pobles
monumentals de Catalunya declarat monument històric artístic. Prop d’aquesta
població rep l’Anguera que és l’afluent principal pel marge esquerre
Després es dirigeix cap a la Riba on s’ha obert pas forçós pel congost situat entre els
contraforts de les Muntanyes de Prades i la Serra de les Guixeres. En aquesta població
rep les aigües del Brugent, riu que li aporta importants cabals.
Mes avall rega les terres de Valls, vila castellera per excel·lència, i un cop passat
Alcover se li uneixen el Glorieta i la riera de la Selva.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 221

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Continua el seu descens i passa pels polígons industrials del Morell, la Pobla de
Mafumet i Constantí on s’hi ha establert una poderosa indústria química que n’aprofita
les aigües del aqüífer.
Arriba a Tarragona flanquejat per dos dels millors monuments romans de la península
ibèrica: el mausoleu romà de Centcelles i l’aqüeducte de les Ferreres o pont del
Diable.
Així, després de recórrer 59 quilòmetres i amb una conca de 833 km 2 , el Francolí lliura
les seves aigües al Mediterrani, desembocant dins del Port de Tarragona i discorrent
abans molt a prop de barris densament poblats com el del Serrallo, que han patit
històricament grans inundacions. Actualment, el tram final es troba endegat, encara
que alguns ponts, sobretot el del ferrocarril, continuen suposant autèntics “punts
crítics” en avinguda.
LES RIERES DEL LITORAL
La descripció de la xarxa hidrogràfica de Catalunya quedaria incompleta si no es fa
una menció a les seves rieres costaneres, lleres en general no massa llargues, de
caràcter quasi bé sempre torrencials, que neixen a les muntanyes prelitorals i
desguassen al mar impetuosament quan les tempestes de la tardor, de gran virulència
i amb elevades intensitats de precipitació en curts terminis de temps, generen grans
cabals que les lleres, als seus trams finals, són incapaces d’absorbir a causa de la
pràcticament total impermeabilització del territori per el desenvolupament del sector
turístic, de les segones residències, de l’agricultura d’hivernacle i de l’efecte barrera
que conformen les grans vies de comunicació que discorren paral·leles a la costa.
Són les més importants, de nord a sud, la Valleta, el Ridaura, la de Tossa, la de Lloret,
la de Malgrat, Santa Susanna, Capaspré, Arenys, Caldes, Llavaneres, Sant Simó,
Argentona, Amell, Premià, Alella, Tiana, Conreria, Martí – Pujol, Roja, Canyars, Sant
Climent, Bagur, Ribes, la Piera, Santa Magdalena, La Pastera, Sant Joan, la Cobertera,
la Bisbal, Bonastre, l’Alforja i Maspujols entre d’altres.
Cal tambéesmentar l’especial configuració de Barcelona, tota ella assentada sobre un
seguit de relleus orogràfics que marquen les vies principals de drenatge de les aigües
superficials.
Així el Turó de la Peira i el de la Creueta del Coll, el Mont Carmel i el Turó de la Rovira
donen lloc a la riera d’Horta, que aboca al mar.
La vessant nord del Turó de la Peira forma diverses rieres, com el torrent Perellada, la
de Sant Andreu i el torrent de Pujalet, que aboquen al riu Besòs.
Les rieres del sud de la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Carmel, com ara el
torrent de Can Vidalet, el del Pecat i el del Pregó, anaven a parar al mar i després de
la regressió marina, a la badia de les Falsies.
El torrent de l’Olla recollia les aigües de la riera de Vallcarca, les quals s’escolaven
entre la Creueta del Coll i el Tibidabo, i les aigües del tàlveg format per la Creueta del
Coll i el Turó del Putxet. Anava fins al mar pel NE del Mont Tàber.
L’altra vessant del Putxet, en confluència amb la vessant del Turó de Monterols,
formava la riera de Collserola, que duia les aigües fins al mar al ponent del Mont
Tàber.
A ponent de l’eix Numància – Sant Joan Bosco – Major de Sarrià, les rieres de Sants,
el torrent Escuder i el torrent Mariner, van a parar a la riera Blanca, que entrava al
mar al SW de Montjuïc.
ELS LLACS. EL LLAC DE BANYOLES
Bastants més d’un centenar de llacs de muntanya pertanyen també a aquesta xarxa
hidrològica superficial, en les capçaleres de molts del nostres rius. Intentar la seva
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 222

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
descripció detallada ultrapassa l’àmbit d’aquest treball la qual cosa no ens impedeix
concentrar el esforços narratius en el llac més important i significatiu de tot
Catalunya: el de Banyoles.
En la zona de Banyoles es connectaven fa quaranta milions d’anys, el mar de Llevant –
la Mediterrània – i el mar de l’interior, a occident, on es dipositaren marges blaves i,
mentre les seves aigües s’evaporaven, guixos i sats, coberts per materials vermells
continentals i detrítics. En produir-se la formació dels Pirineus, s’esdevé la gran
dislocació o falla de l’Empordà, que coincideix amb l’eix major de la zona.
Després d’aquest fenomen tectònic, les erosions pluvials i fluvials desmantellen una
gran part dels materials de la superfície de les cotes altes de Ponent, mentre les
aigües subterrànies dissolen una part dels substrats dels guixos. Amb els
enfonsaments que se’n deriven es formà, a principis de l’era quaternària, la zona
lacustre, que s’inicià en la part septentrional i va anar progressivament cap al sud. A
mitjans del quaternari s’originava l’actual estany de Banyoles.
La seva longitud, en el seu eix major, nord – sud, és de 2.150 metres; la seva forma
superficial està constituïda per dos lòbuls de 750 i 620 metres d’amplada connectats
per una franja de 250 metres. La profunditat màxima és de 40 metres i la mitjana de
15. Hi ha llocs, però, on s’han descobert embuts de sorgència que arriben als 120
metres. La superfície de l’estany és d’1,18 quilòmetres quadrat i la capacitat de 17
hm 3 .
El cabal d’entrada d’aigües a l’estany es valora en uns 600 l/seg. dels quals la major
part procedeixen dels seus manantials dels fons, i la resta, uns 50 l/seg. ve dels
rierols Ordés, Castellana, Tanyers, Vilar i Montalt. Fan de sobreexidors els regs (de
Can Hort, Teixidor, Figuera d’en Xo, Major i de Guemol) que constitueixen l’origen de
la conca alta del Terri, afluent del Ter. Es dóna així el fet ben original del
transvasament dels aqüífers de la conca del Fluvià a la conca del Ter.
BIBLIOGRAFIA
- Història de l’Aigua. Xavier Latorre i Piedrafita. Ed l’Abecedari, febrer 1998
- Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’Inuncat, conques Internes de
Catalunya. Ed. Agència Catalana de l’Aigua, juny 2001
- Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’Inuncat, conques
Intercomunitàries. Ed. Agència Catalana de l’Aigua i Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre, desembre 2002
- Atlas topogràfic de Catalunya, escala 1:50.000. Ed. Enciclopèdia Catalana SA,
Institut Cartogràfic de Catalunya, juny 1995
- Experiències dels Tècnics de l’Agència Catalana del Departament del Medi Físic de
l’Àrea de Planificació i dels Tècnics del Departament de Gestió dels Recursos de les
Conques de l’Àrea d’Inspecció i Control.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 223

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.2.
Anàlisi històrica d’inundacions. Conclusions.
Tal com ha quedat ben reflectit durant la introducció del pla inuncat, Catalunya és un
país amb una meteorologia complicada. En aquesta presentació analitzarem l’evolució
de les diferents avingudes fins al finals del segle XX en les dues conques principals:
Pirineu Oriental i Conca de l’Ebre. També, i a partir de 1948, es presenta la situació
mesoescalar del dia o dies en qüestió amb una explicació de les conseqüències. Les
sèries d’inundacions d’aquestes dues Conques han estat extretes de la “Comisión
Nacional de Protección Civil”, el Sr.Mariano Barriendos i bases de dades pròpies.
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1156 15 Octubre Desbordament de la llera el Segre Lleida
1174 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1306 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1320 - - Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1325 - - Desbordament de la llera
el Segre
l'Ebre
Lleida
Tortosa
1329 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1332 - - Desbordament de la llera
Precipitació in situ
1340 - Setembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
1372 - - Desbordament de la llera
Precipitació in situ
el Segre
el Segre
el Segre
Lleida
Lleida
Lleida
1376 18 Març Marítima - Barcelona
1379 19 Octubre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
el Segre
Lleida
1389 27 Agost Precipitació in situ - Barcelona
1420 3 Març Marítima - Barcelona
1426 7 Novembre Marítima - Barcelona
1427 13 Setembre - - Barcelona
1429 - - Desbordament de la llera
Precipitació in situ
el Segre
Lleida
1439 18 Novembre Marítima - Barcelona
1447 8 Setembre Precipitació in situ
- Barcelona
Marítima
1448 10 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1450 19 Maig Desbordament de la llera
Precipitació in situ
1452 - - Desbordament de la llera
Precipitació in situ
1455 10 Setembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
el Segre
el Segre
el Segre
Lleida
Lleida
Lleida
1468 8 Novembre el Segre Lleida
1474 15 Febrer Desbordament de la llera el Llobregat Sant Boi de Llobregat
1475 7 Maig Desbordament de la llera el Segre Lleida
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 224

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Precipitació in situ
1488
- Desbordament de la llera el Llobregat -
10 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1495 23 Febrer Marítima - Barcelona
1496 - Desbordament de la llera el Llobregat -
1500 19 Juny Precipitació in situ - Barcelona
1504 28 Setembre Desbordament de la llera el Segre Lleida
1509 - - Desbordament de la llera el Llobregat -
1517 5 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1519 - Desbordament de la llera el Ter Girona
1533
- Agost Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
el Ter
Girona
Octubre Desbordament de la llera el Ter Girona
1542 3 Octubre Precipitació in situ Barcelona
1544
23 Abril Desbordament de la llera el Segre Lleida
- Octubre Desbordament de la llera el Segre Lleida
1552 - Octubre Desbordament de la llera
el Galligants
el Ter
Girona
Girona
1575 - Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1578 10 Juny Precipitació in situ - Barcelona
1579
- - Desbordament de la llera el Llobregat -
- Desembre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Ter
Girona
Girona
1582 21 Maig Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1592 - - Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat
1593 - - Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat
1595 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1597 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1598 9 Novembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
el Ter Sant Joan de les
Abadesses
1599
15 Novembre Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
el Ter
Girona
Sarrià de Ter
25 Octubre Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
Precipitació in situ
1600
- Gener Desbordament de la llera l'Onyar Girona
- Octubre Desbordament de la llera el Francolí Tarragona
1601 28 Març Precipitació in situ
- Barcelona
Marítima
1602 24 Juliol Precipitació in situ - Barcelona
1603
- Abril Desbordament de la llera el Ter Girona
26 Abril Marítima - Barcelona
- Maig Desbordament de la llera el Llobregat -
1604
20 Juny Precipitació in situ - Barcelona
26 Setembre Precipitació in situ - Barcelona
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 225

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1605
28 Setembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
5 Desembre Marítima - Barcelona
20 Desembre
Desbordament de la llera
Precipitació in situ
la Muga
el Fluvià
el Ter
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries
1607 15 Agost Precipitació in situ - Barcelona
1617
- Agost Desbordament de la llera el Llobregat -
- Novembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Barcelona
l'Onyar -
el Llobregat
el Cardener
Martorell
Manresa
el Ter -
03 Novembre Desbordament de la llera
el Segre
l'Ebre
Lleida
Tortosa
1621 - Abril Desbordament de la llera el Llobregat
1623 - Octubre Desbordament de la llera
el Daró
l'Onyar
el Ter
Bisbal d'Empordà
Torroella de Montgrí
Girona
Girona
Torroella de Montgrí
- Banyoles
1624 01 Abril Marítima - Barcelona
1625
- Abril Precipitació in situ - Girona
- Maig Desbordament de la llera l'Onyar Girona
- Octubre Desbordament de la llera el Ter Girona
- Novembre Desbordament de la llera el Ter Girona
1633 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1634 - - Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1639
- - Desbordament de la llera
18 Gener Precipitació in situ
Marítima
l'Onyar -
el Galligants -
Torrent del Güell -
el Ter -
- Barcelona
1640 17 Gener Precipitació in situ
- Barcelona
Marítima
1642 - Novembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Granollers
el Llobregat -
1643 - Abril Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Granollers
1644 - - Riu d'Ondara (per Barranc de la
Bovera)
Tàrrega
1645 - Abril Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1649 - - Desbordament de la llera el Llobregat -
1656 - - Desbordament de la llera el Llobregat -
1660 - - Desbordament de la llera el Llobregat -
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 226

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1661 - - Desbordament de la llera el Llobregat -
1663 - Desembre Desbordament de la llera
el Llobregat
el Ter
Girona
-
1669
- Novembre Desbordament de la llera
el Fluvià
Besalú
el Ter
Girona
12 Octubre Desbordament de la llera
el Fluvià
Besalú
Precipitació in situ
1673 24 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat Sant Boi de Llobregat
1678
27 Setembre Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
el Llobregat -
el Ter
Girona
24 Setembre Precipitació in situ - Girona
1680 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1684 09 Novembre Marítima - Barcelona
1685 - - Desbordament de la llera el Llobregat -
1688 - - Desbordament de la llera l'Onyar Riudellots de la Selva
1691 - Octubre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Galligants
Torrent del Güell
el Ter
Girona
Girona
Girona
Girona
1694 - Març Desbordament de la llera el Llobregat -
1700 - Maig Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1704 - - Desbordament de la llera el Segre Lleida
1709 - - Desbordament de la llera l'Onyar Riudellots de la Selva
1713 - Octubre Desbordament de la llera el Llobregat -
1716 19 Novembre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Ter
Girona
Girona
1717 - - Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1726
30 Novembre Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
el Llobregat -
07 Juny Desbordament de la llera
Precipitació in situ
1732 17 Setembre Desbordament de la llera
el Ter
el Segre
la Tordera
l'Onyar
el Galligants
-
Girona
Lleida
Blanes
Girona
Girona
Malgrat de Mar
Sant Feliu de Guíxols
1734 - Gener Desbordament de la llera el Llobregat -
1737 - - Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1740
- Gener Desbordament de la llera el Llobregat -
- Febrer Desbordament de la llera el Llobregat
Martorell
Sant Joan Despí
-
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 227

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1743 17 Juny Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1750 - - Desbordament de la llera el Segre
Alàs i Cerc
Seu d'Urgell
1763
02 Octubre Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat
16 Octubre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Galligants
el Ter
Girona
Girona
Girona
1764 - - Desbordament de la llera el Fluvià Besalú
1766 17 Desembre Desbordament de la llera
el Segre
l'Ebre
Lleida
Tortosa
1770 - - Desbordament de la llera el Fluvià Besalú
1772 30 Setembre Desbordament de la llera
1773 14 Juny Desbordament de la llera
el Segre
l'Ebre
el Segre
l'Ebre
Seu d'Urgell
Tortosa
Lleida
Tortosa
1776 - Octubre Desbordament de la llera
la Muga -
el Fluvià -
- Figueres
1777 13 Novembre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Galligants
el Ter
Girona
Girona
Girona
1783 - Agost Desbordament de la llera - Mataró
06 Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1787
07 Octubre Desbordament de la llera
el Segre
Tivenys
l'Ebre
Móra d'Ebre
Tortosa
Benifallet
Benissanet
Ginestar
Miravet
12 Gener Desbordament de la llera el Llobregat -
- Juliol Desbordament de la llera la Tordera Tordera
1788 - Març Desbordament de la llera el Cinca -
1790 22 Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1792 10 Juliol Desbordament de la llera el Francolí Tarragona
1793 22 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat
1794 08 Juny Desbordament de la llera el Llobregat Prat de Llobregat
1795 08 Setembre Desbordament de la llera Riera de Sant Gregori Badalona
1797 08 Gener Desbordament de la llera el Llobregat Esparreguera
1799
26 Setembre Desbordament de la llera el Llobregat -
28 Novembre el Llobregat -
11 Desembre Desbordament de la llera el Llobregat
1801
19 Juny Desbordament de la llera Riu Noguerola Lleida
19 Abril Desbordament de la llera
l'Onyar
el Galligants
Girona
Girona
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 228

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1802 07 Març Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1803 16 Juliol Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) -
1814 - Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1817 04 Novembre Precipitació in situ - Mataró
1818 - Abril Desbordament de la llera el Llobregat Esparreguera
1819 07 Desembre el Ter Girona
1826
- Novembre Desbordament de la llera
el Segre
Lleida
l'Ebre
Tortosa
Riu Noguerola
Lleida
- Gener
el Terri
Girona
l'Onyar
Girona
el Llobregat -
07 Gener Desbordament de la llera
el Segre
l'Ebre
Lleida
Tortosa
1827 - Octubre l'Onyar Girona
1828 29 Octubre
l'Onyar
el Galligants
Torrent del Güell
el Ter
Girona
Girona
Girona
Girona
1829
27 Maig Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
el Galligants
Girona
Torrent del Güell
Girona
el Ter
Girona
10 Octubre Desbordament de la llera el Francolí Tarragona
24 Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1831
- Març Desbordament de la llera el Llobregat Esparreguera
23 Setembre Desbordament de la llera el Ter Girona
15 Octubre Desbordament de la llera Riera d'Alforja Borges del Camp
1832
- Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
22 Novembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1840 23 Desembre Desbordament de la llera
l'Onyar
Torrent del Güell
el Ter
Girona
Girona
Girona
1841 - - Desbordament de la llera Riu de Farfanya Lleida
1842
24 Agost Desbordament de la llera
el Gaià
Altafulla
la Muga
Pont de Molins
el Francolí
Montblanc
Valls
el Llobregat
Cornellà de Llobregat
Martorell
-
l'Anoia
Igualada
el Fluvià -
- Sant Feliu de Pallerols
24 Setembre Desbordament de la llera el Llobregat -
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 229

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1843 17 Setembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
1845 08 Setembre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Galligants
el Ter
l'Ebre
Barranc del Rastre
Girona
Girona
Girona
Tortosa
Tortosa
1848 - Abril Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1850 - Setembre Desbordament de la llera
el Daró
el Gaià
el Francolí
el Llobregat
Bisbal d'Empordà
Altafulla
Catllar
Vallmoll
Valls
-
Martorell
-
el Cardener -
l'Anoia -
Torrent del Güell
Girona
- Vilanova i la Geltrú
1853
23 Maig Desbordament de la llera
el Segre
Lleida
Seu d'Urgell
l'Ebre
Tortosa
Xerta
24 Maig Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost) Santa Coloma de
Gramenet
l'Onyar
Girona
el Llobregat -
el Ter
1855 - Juny Desbordament de la llera el Llobregat
Girona
Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
1856
- Juny Desbordament de la llera el Llobregat -
- Desembre Desbordament de la llera el Segre Artesa de Segre
1860 21 Juliol Desbordament de la llera
Precipitació in situ el Segre Lleida
1861
23 Març Desbordament de la llera l'Onyar Girona
05 Octubre Desbordament de la llera
la Muga -
Pujada nivell riu/riera
l'Onyar
el Galligants
Torrent del Güell
Girona
Girona
Girona
el Fluvià -
1862 14 Setembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Barcelona
- Santa Coloma de
Gramenet
1863 06 Octubre Desbordament de la llera Vic
el Llobregat -
1865 15 Abril Desbordament de la llera el Segre Lleida
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 230

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
l'Ebre
Tortosa
18 Abril Desbordament de la llera el Llobregat -
1866
20 Octubre Desbordament de la llera
l'Ebre
Tortosa
Xerta
Barranc del Rastre
Tortosa
15 Desembre Desbordament de la llera el Segre Lleida
- Octubre Desbordament de la llera
Riu de Foix
el Llobregat
Castellet i la Gornal
Martorell
l'Anoia -
- Santa Margarida i els
Monjos
1868 05 Novembre Desbordament de la llera Barranc del Rastre Tortosa
1870 - - Desbordament de la llera el Fluvià
Armentera
Sant Pere Pescador
1874
- - Desbordament de la llera - Barcelona
- Setembre Desbordament de la llera
el Gaià
el Francolí
Aiguamúrcia
Altafulla
Pontils
Espluga de Francolí
Riba
Tarragona
Valls
Torrent de Glorieta -
- Montblanc
23 Setembre
el Segre
Lleida
- Guimerà
1875 17 Setembre Desbordament de la llera el Segre Lleida
1876
- - Desbordament de la llera el Besòs (el Congost) Sant Adrià de Besòs
19 Octubre Desbordament de la llera
l'Onyar
el Galligants
Torrent del Güell
el Ter
Girona
Girona
Girona
Girona
1882 - Octubre Desbordament de la llera Torrent del Güell Girona
1884
30 Març Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
- Setembre Desbordament de la llera
14 Setembre Desbordament de la llera
l'Ebre
Riu Ara
el Galligants
Torrent del Güell
Tortosa
Tortosa
Girona
Girona
1885 - - Desbordament de la llera
l'Onyar -
el Ter -
1898 13 Gener Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
l'Onyar
el Llobregat
el Ter
Girona
Girona
Girona
1901 - Setembre el Llobregat (d'Empordà) -
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 231

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
el Llobregat -
el Cardener -
1907
22 Octubre Desbordament de la llera
el Segre
Balaguer
Lleida
Ponts
Puigcerdà
Seu d'Urgell
el Querol
Puigcerdà
l'Ebre
Benifallet
Benissanet
Ginestar
Miravet
Móra d'Ebre
Tivenys
Tortosa
Xerta
la Noguera Pallaresa
Esterri d'Àneu
Guingueta d'Àneu
Llavorsí
Pobla de Segur
la Noguera Ribagorçana
Pont de Suert
el Flamisell
Pobla de Segur
12 Octubre Desbordament de la llera
el Brugent
Manresa
el Freser
el Cardener
Manresa
el Ter
- Novembre Desbordament de la llera
Torrent de Rubió -
la Tordera -
el Ripoll -
el Llobregat -
Riera de l'Om -
20 Octubre Desbordament de la llera el Segre
Balaguer
Lleida
1911 31 Gener Marítima Litoral
Barcelona
-
1913
30 Octubre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
- Setembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost) -
el Llobregat -
el Cardener -
l'Anoia -
1914 - Octubre Desbordament de la llera Riera de Cirera -
1915 - Abril Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1917 - Febrer Desbordament de la llera
Riera Nova -
l'Onyar -
el Ter -
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 232

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Riera d'Aubi -
- Setembre
Riera de Santa Coloma -
la Muga
el Manol
Peralada
Castelló d'Empúries
la Tordera -
el Galligants -
Figueres
el Llobregat
Castellbell i el Vilar
Cornellà de Llobregat
Martorell
Pont de Vilomara i
Rocafort
Sant Vicenç de Castellet
-
Granollers
Mollet del Vallès
Sils
Tarragona
Vilobí d'Onyar
Riera de les Arenes
1919 07 Octubre Desbordament de la llera
la Tordera
Riera de Gualba
el Llobregat
l'Onyar
Girona
el Ter
1920
- Febrer Marítima Litoral -
20 Octubre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
28 Setembre Precipitació in situ -
1921 17 Agost Desbordament de la llera
Riera de Santa Coloma
el Gaià
Torrent de Sant Miquel
l'Onyar
Torrent del Güell
el Ter
Santa Coloma de Farners
Aiguamúrcia
Altafulla
Tarragona
Vespella de Gaià
Valls
Girona
Girona
Girona
Sarrià de Ter
1923
- Setembre Desbordament de la llera
- Cadaqués
Torrent de Sant Joan -
Torrent de la Pastera -
13 Setembre
Desbordament de la llera
Precipitació in situ
- Vilanova i la Geltrú
1926 31 Agost
Desbordament de la llera Riera de Jafre -
Precipitació in situ el Gaià -
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 233

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
el Besòs (el Congost) -
el Ripoll -
Riu d'Anguera -
Riera de Sant Cugat -
Barranc de Sant Llorenç -
el Francolí -
el Llobregat -
Torrent de Palau -
el Ter -
- Valls
1927 19 Octubre Precipitació in situ - Girona
1930
- Març Desgel l'Ebre Tortosa
30 Maig Desbordament de la llera el Segre Lleida
18 Octubre Desbordament de la llera
el Brugent
el Francolí
Riba
Montblanc
Prades
Tarragona
Valls
1932
14 Desembre
Desbordament de la llera
el Daró
Bisbal d'Empordà
Precipitació in situ
Torroella de Montgrí
la Muga
Cabanes
Pont de Molins
el Manol
Figueres
el Brugent -
l'Onyar
el Ter
Girona
Girona
Torroella de Montgrí
Verges
- Llançà
19 Juliol Precipitació in situ - Roquetes
20 Juliol Precipitació in situ - Falset
1935
12 Octubre Desbordament de la llera
el Francolí
Tarragona
- Barcelona
19 Agost Precipitació in situ - Nulles
1937 26 Octubre Desbordament de la llera
eth Garona -
el Segre
Balaguer
Lleida
Oliana
Organyà
Ponts
Puigcerdà
Seu d'Urgell
l'Ebre
Tortosa
Xerta
la Noguera Pallaresa
Pobla de Segur
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 234

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
el Flamisell
Pobla de Segur
1939 17 Desembre Desbordament de la llera l'Onyar Girona
1940
22 Octubre Desbordament de la llera
el Segre
Lleida
Seu d'Urgell
l'Ebre
Tortosa
18 Octubre
Desbordament de la llera
Precipitació in situ
la Muga
el Freser
el Ges
l'Onyar
el Gurri
Torrent del Güell
el Fluvià
el Ter
Castelló d'Empúries
Ribes de Freser
Ripoll
Torelló
Girona
Roda de Ter
Girona
Olot
Salt
Sant Joan les Fonts
Girona
Manlleu
Ripoll
Roda de Ter
Sant Joan de les
Abadesses
Torelló
Vilallonga de Ter
- Camprodon
1941
21 Gener Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
28 Setembre Desbordament de la llera la Muga Peralada
1942 - Abril Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost) Santa Coloma de
Gramenet
la Tordera -
el Segadell -
el Llobregat -
1943 15 Desembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Riu Mogent
l'Onyar
-
Garriga
Montmeló
Santa Coloma de
Gramenet
Santa Coloma de
Gramenet
Roca del Vallès
Girona
Santa Coloma de
Gramenet
Terrassa
Tordera
1944 - Febrer Desbordament de la llera el Besòs (el Congost)
Franqueses del Vallès
Montcada i Reixac
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 235

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Montmeló
Sant Adrià de Besòs
Sant Fost de
Campsentelles
l'Onyar
Girona
el Llobregat -
Riera de Tenes -
1947
09 Octubre Precipitació in situ - Barcelona
23 Octubre Precipitació in situ - Barcelona
1948 - Febrer Marítima Litoral
Arenys de Mar
Barcelona
Caldes d'Estrac
Malgrat de Mar
Sant Pol de Mar
1951 - Octubre Desbordament de la llera
el Llobregat -
-
Badalona
Barcelona
Mataró
1952
- Febrer Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
28 Març Desbordament de la llera la Noguera Ribagorçana Pont de Suert
1953 28 Juny Desbordament de la llera
el Segre
la Noguera Ribagorçana
Seu d'Urgell
Pont de Suert
1956 10 Juliol Precipitació in situ - Girona
1959 - Desembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1960 - Gener Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
1961
- Novembre Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
04 Gener Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 236

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1962
25 Setembre Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell
- Setembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
el Ripoll
el Llobregat
Riera de Rubí
Montcada i Reixac
Sant Adrià de Besòs
Ripollet
Sabadell
Martorell
Molins de Rei
Sant Feliu de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Rubí
- Sant Quirze del Vallès
- Octubre Desbordament de la llera
Riera de les Arenes
la Tordera
el Terri
l'Onyar
el Galligants
Torrent del Güell
el Ter
-
Terrassa
Blanes
Tordera
Cornellà del Terri
Riudellots de la Selva
Vilobí d'Onyar
Girona
Girona
Girona
Torroella de Montgrí
Barcelona
Montcada i Reixac
Olesa de Montserrat
Palau-solità i Plegamans
Ripollet
Rubí
Sabadell
Sant Vicenç dels Horts
Terrassa
04 Novembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Riera de Torrelles -
el Ripoll -
Riera d'Horta -
el Mèder
Vic
el Galligants -
el Gurri
Vic
Riera de Rubí -
Riera del Palau -
el Ter
-
Verges
Barcelona
Bàscara
Figueres
Manresa
Pont de Vilomara i
Rocafort
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 237

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Sabadell
Sant Boi de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat
Sant Pere Pescador
Terrassa
Riera de les Arenes -
25 Setembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Barcelona
Precipitació in situ el Llobregat Barcelona
1963
- Juliol Desbordament de la llera
el Segre
Seu d'Urgell
la Noguera Pallaresa
Pobla de Segur
la Noguera Ribagorçana
Pont de Suert
la Noguera Ribagorçana
Pont de Suert
la Noguera de Tor
Pont de Suert
- Setembre Desbordament de la llera
Torrent del Güell -
el Fluvià -
el Ter -
- Desembre Desbordament de la llera -
Amer
Anglès
1964
- Juny Desbordament de la llera la Noguera Ribagorçana Pont de Suert
- Desembre Desbordament de la llera l'Ebre
Miravet
- Agost Desbordament de la llera
Torrent de Sant Joan
Torrent de la Pastera
-
Tortosa
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú
Blanes
Calafell
Cambrils
Lloret de Mar
Tossa de Mar
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 238

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1965
25 Setembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Aiguafreda
Centelles
el Mèder
Vic
el Gurri
Vic
l'Anoia
Igualada
Pobla de Claramunt
Riera de Carme
Pobla de Claramunt
la Noguera Ribagorçana
Pont de Suert
la Noguera de Tor
Pont de Suert
Riera de Tenes
Santa Eulàlia de Ronçana
- Octubre Desbordament de la llera
la Muga
Pont de Molins
el Llierca -
el Manol
l'Onyar
Figueres
Girona
Vilobí d'Onyar
el Galligants
Torrent del Güell
el Ter
Girona
Girona
Anglès
1967
23 Octubre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Girona
- Tortosa
Sant Jordi Desvalls
17 Novembre Desbordament de la llera la Noguera Ribagorçana Vilaller
1969 03 Abril Desbordament de la llera
la Muga
la Tordera
l'Onyar
el Fluvià
el Ter
Castelló d'Empúries
Peralada
Tordera
Girona
Armentera
Sant Pere Pescador
Torroella de Fluvià
Serra de Daró
- Gualba
1970 - Octubre Desbordament de la llera
el Daró
el Francolí
l'Onyar
Torrent del Güell
el Fluvià
el Ter
Torroella de Montgrí
Tarragona
Girona
Girona
Armentera
Sant Pere Pescador
Ventalló
Girona
Ripoll
Sant Julià de Ramis
Sarrià de Ter
Torroella de Montgrí
- Blanes
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 239

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Lloret de Mar
Martorell
Riumors
Vic
1971
04 Desembre
Desbordament de la llera
l'Onyar
Girona
- Barcelona
22 Setembre - Barcelona
- Maig
l'Ebre
Tortosa
1972 - Juliol Marítima Litoral
Cambrils
1973 07 Setembre Desbordament de la llera
el Llobregat
-
Salou
Tarragona
Vilanova i la Geltrú
Cornellà de Llobregat
Martorell
Sant Boi de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Arenys de Mar
Premià de Mar
1974
- - Desbordament de la llera la Noguera Pallaresa Pobla de Segur
- Març Precipitació in situ - Hospitalet de Llobregat
- Setembre Desbordament de la llera
el Llobregat
l'Anoia
Riera d'Arenys
Martorell
Sant Joan Despí
Martorell
Arenys de Mar
- Sabadell
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 240

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1977
06 Gener Desbordament de la llera
Riera de Calonge -
el Daró
Bisbal d'Empordà
Serra de Daró
Torroella de Montgrí
l'Onyar
-
Riudellots de la Selva
Forallac
17 Maig Desbordament de la llera
el Daró
Tossa de Mar
Bisbal d'Empordà
Ullastret
l'Onyar -
Torrent del Güell -
el Ter -
18 Octubre Desbordament de la llera
el Llierca
el Fluvià
el Ter
Montagut i Oix
Argelaguer
Besalú
Montagut i Oix
Sant Pere Pescador
Vall d'en Bas
Camprodon
Sant Joan de les
Abadesses
- Cadaqués
28 Juliol Precipitació in situ - Girona
1981
29 Juny Desbordament de la llera el Segre Seu d'Urgell
18 Juliol Precipitació in situ - Girona
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 241

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
1982
06 Novembre Desbordament de la llera
el Segre
Alcarràs
Balaguer
Bellver de Cerdanya
Granja d'Escarp
Lleida
Oliana
Ponts
Puigcerdà
Seu d'Urgell
la Noguera Pallaresa
Guingueta d'Àneu
Rialp
Sort
la Noguera Ribagorçana
Alfarràs
el Cinca
Granja d'Escarp
- Pont de Bar
- Gener Desbordament de la llera
l'Orlina -
el Llobregat (d'Empordà) -
Torrent del Mal Pas -
-
Figueres
16 Febrer Desbordament de la llera
la Muga
el Llobregat (d'Empordà)
l'Onyar
el Fluvià
el Ter
Girona
Olot
Ripoll
Sant Joan de les
Abadesses
Boadella i les Escaules
Castelló d'Empúries
Figueres
Peralada
Pont de Molins
Peralada
Girona
Girona
Sant Miquel de Fluvià
Girona
Torroella de Montgrí
Verges
- Vilabertran
07 Novembre Desbordament de la llera
el Llobregat (d'Empordà)
el Freser
el Llobregat
Balsareny
Ribes de Freser
Balsareny
Castellar de n'Hug
Gironella
Guardiola de Berguedà
Martorell
Pobla de Lillet
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 242

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Sallent
Sant Andreu de la Barca
Santa Coloma de Cervelló
el Cardener
Cardona
Sant Vicenç de Castellet
el Ter
Manlleu
Montesquiu
-
Cadaqués
Gavà
Palamós
Puigcerdà
Roses
Terrassa
1983
08 Setembre Desbordament de la llera
el Segre
Alòs de Balaguer
la Noguera Pallaresa
Llavorsí
Pobla de Segur
Sort
la Noguera Ribagorçana
Vilaller
08 Novembre Desbordament de la llera
el Besòs (el Congost)
Barcelona
el Llobregat
Barcelona
Hospitalet de Llobregat
Hospitalet de Llobregat
Molins de Rei
Prat de Llobregat
Prat de Llobregat
-
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Terrassa
1984
09 Novembre Desbordament de la llera
la Noguera Pallaresa -
la Noguera Ribagorçana
Pont de Suert
14 Març Desbordament de la llera el Llobregat -
1987 03 Octubre Desbordament de la llera el Freser -
1988
12 Novembre Desbordament de la llera el Llobregat -
- Setembre Desbordament de la llera Agramunt
1989
- - Desbordament de la llera Riu d'Ondara (per Barranc de la
Bovera)
Anglesola
Bellpuig
09 Agost Precipitació in situ - Barcelona
1990 - - Desbordament de la llera Riu d'Ondara (per Barranc de la
Bovera)
Tàrrega
1991 28 Octubre Desbordament de la llera - Maldà
1994 10 Octubre
Desbordament de la llera l'Ebre Tortosa
Precipitació in situ -
Bigues i Riells
Lliçà de Vall
Santa Eulàlia de Ronçana
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 243

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
10 Octubre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Alcover
Rourell
el Gaià
el Brugent
el Francolí
Vila-rodona
Riba
Masó
Riba
Rourell
Valls
-
Aiguamúrcia
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
Garidells
Milà
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria
Pont d'Armentera
Puigpelat
Querol
Rodonyà
Vallmoll
Vilabella
1999 03 Setembre Precipitació in situ - Barcelona
2000 22 Octubre Desbordament de la llera
Riera d'Alforja
Alforja
- Aldea
Amposta
Arnes
Bellmunt del Priorat
Bot
Galera
Gandesa
Godall
Mas de Barberans
Masdenverge
Riudecols
Riudoms
Santa Bàrbara
Sénia
Ulldecona
Riera de Montbrió
Botarell
Montbrió del Camp
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 244

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
19 Setembre
- Arenys de Mar
10 Juny Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Pujada nivell
Riera Magarola
Barranc de Lluc
Mataró
Premià de Mar
Sant Andreu de
Llavaneres
Esparreguera
Vendrell
2001 15 Juliol Precipitació in situ -
Barcelona
2002
08 Octubre Precipitació in situ -
31 Juliol Precipitació in situ -
Cornellà de Llobregat
Lleida
Barcelona
Castelldefels
Sitges
Badalona
Masnou
Montgat
Teià
Tiana
2005
25 Setembre Precipitació in situ - Cubelles
06 Setembre Precipitació in situ -
Badalona
13 Octubre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Marítima
Riera de Calonge
-
Litoral
Barcelona
Begur
Castelldefels
Palafrugell
Piera
Sant Boi de Llobregat
Sitges
Torroella de Montgrí
Vallbona d'Anoia
Vilanova i la Geltrú
Calonge
Barcelona
Bisbal d'Empordà
Castell-Platja d'Aro
Gualta
Llagostera
Lloret de Mar
Malgrat de Mar
Palafolls
Peralada
Piera
Santa Susanna
Tordera
Lloret de Mar
2006 12 Setembre Desbordament de la llera - Aldover
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 245

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Precipitació in situ
Hospitalet de Llobregat
2008
01 Setembre Desbordament de la llera
Riu d'Ondara (per Barranc de la
Bovera)
Ribera d'Ondara
el Sió
Preixens
-
Cervera
Talavera
18 Octubre Precipitació in situ
Barranc de Sant Pere
Ampolla
-
Ametlla de Mar
Ampolla
Tortosa
02 Novembre Desbordament de la llera
el Segre
Balaguer
Precipitació in situ
-
Lleida
Térmens
Vilanova de la Barca
Barranc de Barenys
Salou
Blanes
Calonge
Girona
Olot
Prades
Salou
26 Desembre Marítima
la Muga
Peralada
Pujada nivell riu/riera
el Fluvià
Garrigàs
-
Begur
Cadaqués
Palafrugell
Litoral
Barcelona
Blanes
Cabrera de Mar
Castell-Platja d'Aro
Escala
Llançà
Lloret de Mar
Portbou
Premià de Mar
Tossa de Mar
Vilassar de Mar
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 246

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
2009
14 Maig Desbordament de la llera
eth Garona
Arres
Desgel
Vielha e Mijaran
Pujada nivell riu/riera
Vilamòs
el Segre
Lleida
09 Agost Precipitació in situ
-
Castellbisbal
Pujada nivell riu/riera
Font-rubí
Granollers
Manresa
Palau-solità i Plegamans
Parets del Vallès
Piera
Sabadell
Sant Quirze del Vallès
Vacarisses
Vilanova del Vallès
13 Setembre Precipitació in situ -
Barcelona
22 Octubre Precipitació in situ
Marítima
-
Gavà
Hospitalet de Llobregat
Sabadell
Viladecans
Barcelona
Blanes
Llagosta
Malgrat de Mar
02 Novembre Desbordament de la llera eth Garona
Bossòst
05 Novembre Precipitació in situ - Girona
Les
14 Desembre Marítima -
Blanes
Calonge
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 247

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
2010
10 Juny Desbordament de la llera
la Noguera de Tor
Vall de Boí
Accident/mal
presa
funcionament
29 Juliol
Riera d'Arenys
Arenys de Mar
- Barcelona
09 Agost Precipitació in situ -
Caldes de Malavella
Camprodon
Sils
Vidreres
19 Agost Precipitació in situ -
Altafulla
Cunit
Roda de Barà
Torredembarra
Vendrell
17 Setembre Precipitació in situ -
Aldea
Ametlla de Mar
Begues
Calonge
Castelldefels
Castell-Platja d'Aro
Font-rubí
Garriga
Gavà
Perafita
Perelló
Reus
Vall d'en Bas
Vallbona d'Anoia
Valls
Vandellòs i l'Hospitalet de
Vilaplana
Vila-rodona
10 Octubre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Marítima
Pujada
la Muga
l'Anoia
Olesa de Montserrat
Sant Esteve Sesrovires
Peralada
Martorell
nivell riu/riera -
Agullana
Castelló d'Empúries
Colera
Corbera de Llobregat
Escala
Esparreguera
Espolla
Figueres
Jonquera
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 248

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
Martorell
Portbou
Queralbs
Sant Cugat del Vallès
Sant Joan de les
Abadesses
Viladecavalls
Litoral
Roses
Torroella de Montgrí
24 Setembre Desbordament de la llera
- Santa Susanna
Precipitació in situ
2011
11 Març Desbordament de la llera
la Muga
Castelló d'Empúries
Precipitació in situ
Marítima
Pujada
nivell riu/riera
el Llobregat (d'Empordà)
Peralada
el Fluvià
Olot
el Ter
-
-
Agullana
Amposta
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Barcelona
Bescanó
Cabanes
Jonquera
Mas de Barberans
Pont de Molins
Preses
Roquetes
Sant Adrià de Besòs
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pere Pescador
Sant Pol de Mar
Santa Llogaia d'Àlguema
Tortosa
Ulldecona
Vall d'en Bas
Litoral
Cabrera de Mar
Premià de Mar
Vilassar de Mar
29 Abril Precipitació in situ - Barcelona
30 Juliol Precipitació in situ -
Sant Pau de Segúries
La Roca del Vallès
Santa Margarida de Montbui
Barcelona
Rubió
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 249

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Any Dia Mes Causa Riu, riera, torrent, litoral... Municipi/
24 octubre Precipitació in situ
Barranc de Barenys
Sales de Llierca
Desbordament de la llera -
Regencós
27 octubre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Marítima
Pujada del nivell del riu
2013 17 juny Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Desgel
Pujada del nivell del riu
2014 29 novembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Pujada del nivell del riu
2015 2 novembre Desbordament de la llera
Precipitació in situ
Pujada del nivell del riu
Barranc de Barenys
-
Arriu Nere i eth Garona
eth Garona
La Noguera Pallaresa
eth Garona
el Llierca
-
el Cardener
el Sió
Riu de Cerdanya
Blanes
Vila-sacra
Osor
Sales de Llierca
Blanes
Gimenells i el Pla de la Font
Llorac
Regencós
Duesaigües
Vielha e Mijaran
Naut Aran
La Guingueta d'Àneu
Llavorsí
Les
Bossòst
Montagut i Oix
Girona
Figueres
Riba-roja d'Ebre
Vilafant
Rosselló
Cervera
Les Preses
Manresa
Sant Joan de Vilatorrada
Agramunt
Preixens
Montgai
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 250

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CONCLUSIONS
L’agrupació de les dades per mesos i per estacions es pot veure en el gràfic núm.1
Pirineu Oriental
Conca
Ebre
Catalunya
Desembre 10 3 13
Gener 10 26 19,12% 2 6 12,77% 12 32 17,49%
Febrer 6 1 7
Març 5 4 9
Abril 10 20 14,71% 4 10 21,28% 14 30 16,39%
Maig 5 2 7
Juny 3 6 9
Juliol 4 14 10,29% 2 8 17,02% 6 22 12,02%
Agost 7 0 7
Setembre 21 7 28
Octubre 36 76 55,88% 8 23 48,94% 44 99 54,10%
Taula annex 8.1. Agrupació de les dades, sobre inundacions, per mesos i per estacions
Cal destacar a l’analitzar la taula que:
• Les avingudes a la Conca del Pirineu Oriental representen el 74 % del total i les
avingudes de la Conca de l’Ebre el 26%
• Els mesos de setembre, octubre i novembre, la tardor, són els mesos que hi ha
més avingudes, un 55,8% i un 49,0% respectivament.
• A la Conca de l’Ebre , la primavera és la segona estació en importància, 21,28%.
• A la Conca del pirineu Oriental, l’hivern és la segona estació en importància,
19,12%
• A nivell de Catalunya, la seqüència d’estacions en importància és : tardor, hivern,
primavera i estiu.
• Al Pirineu Oriental, la seqüència d’estacions en importància és: tardor, hivern,
primavera i estiu.
• A la Conca de l’Ebre, la seqüència d’estacions en importància és: tardor,
primavera, estiu i hivern.
• Aquesta diferència de seqüències entre les dues conques és deguda a que la conca
del pirineu oriental queda afectada directament per a ciclogènesi del mediterrani i
la conca de l’Ebre, afectada també per la ciclogènesi en la seva part més baixa, per
una meteorologia més atlàntica.
• Pel que fa a la seva distribució territorial, Girona havia estat la ciutat més afectada
per la confluència del riu Ter i l’Onyar. A partir de la construcció del pantans de
Sau i Susqueda el règim està canviant.
• La segona zona més afectada és la del Delta del Llobregat i en especial la població
del Prat de Llobregat.
• Tortosa i Lleida són les altres zones més afectades. Tortosa per l’Ebre i Lleida pel
Segre.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 251

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTUDI D’ALGUNS EPISODIS CONCRETS
7 I 8 DE NOVEMBRE DE 1982
INUNDACIÓ QUE AFECTÀ LA CIUTAT DE LLEIDA EN LA QUE VAN MORIR 12
PERSONES.
Descripció meteorològica: Profunda baixa al nord oest de Galícia que afectà gran part
de la península. Dos fronts associats a la baixa van passar per sobre nostre afectantnos
generalment però d’una manera més clara a la conca del pirineu oriental.
En els gràfics següents podem veure:
• Pressió en superfície i alçada geopotencial de 500 Hpa
• Temperatura a 500Hpa i alçada geopotencial
• Temperatura a 850 Hpa i alçada geopotencial
• HR % fins a 700 Hpa i alçada geopotencial
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 252

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.7. Mapes del 7 de novembre de 1982
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 253

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.8. Mapes del 8 de novembre de 1982.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 254

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
25 DE SETEMBRE DE 1962
FAMOSES INUNDACIONS DEL VALLÈS AMB MÉS DE 500 MORTS.
Descripció meteorològica: Una llengua d’aire fred es va situar al nord oest de Galícia.
Creació d’una petita baixa centrada a les Illes Balears amb una aportació constant
d’aire humit. Conjuntament amb l’aportació d’humitat, l’aire que entrava a les capes
baixes era molt més calent que l’aire a 500 HPa, afavorint el creixement de grans
nuvolades a la serralada prelitoral.
En els gràfics següents podem veure:
• Pressió en superfície i alçada geopotencial de 500 Hpa
• Temperatura a 500Hpa i alçada geopotencial
• Temperatura a 850 Hpa i alçada geopotencial
HR % fins a 700 Hpa i alçada geopotencial
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 255

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.9. Mapes del 25 de setembre
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 256

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.10. Mapes del 26 de setembre de 1962
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 257

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANÀLISI DE EPISODIS CONEGUTS POPULARMENT COM A LLEVANTADES
TEMPORALS DE LLEVANT O LLEVANTADES.
Si ens fixem en la definició que en fa el diccionari meteorològic d’infomet,
http://www.infomet.am.ub.es/assaig/L.htm diu: "Temporal de llevant, llevantada =
vent fresc o fort del NE, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar
grossa“. Tot i aixi cal caracteritzar més la definició.
De situacions de llevant en podem tenir d’aquelles que només provoquen nuvolositat i
precipitacions febles o nules i les autèntiques, en les quals hi ha una gran aportació de
vent entre NE i E, pluges intenses, superiors a 100 litres/m 2 en 24 hores i un onatge
supeior a 2 metres. La seva durada va des de 24 hores fins als 3 o 4 dies.
Es donen preferentment per primavera i tardor, és a dir, a les estacions de transició.
Tot i que alguna vegada en trobarem a l’estiu i a l’hivern. Anualment i de mitjana, en
podem comptar entre 5 i 9, incloent-hi els dos tipus de llevantades. La seva durada
varia entre el mínim, voltant les 24 hores, fins al seu màxim, més o menys 96 hores.
El procés de formació s’explica amb el moviment d’una depressió del Golf de Cadis que
s’endinsa cap al Mediterrani i s’aprofundeix, gràcies a que el Mediterrani és un mar
càlid i envoltat de muntanyes altes. Aquets tipus de ciclogènesis es dóna en èpoques
on la insolació encara és prou alta (tardor i primavera), però estem aprop de l’hivern
perquè una massa d’aire fred pugui devallar de latitud. Si l’acumulació d’energia a
l’aigua del mar, i especialment a l’estiu, és molt elevada, ens podem trobar amb
episodis de gran ciclogènesis i , com a conseqüència, grans acumulacions de
precipitacions en 24 h.
Exposarem dos exemples de llevantades. Un de primavera i un de tardor dels últims
anys:
PRIMAVERA: DIMARTS 7 I DIMECRES 8 DE MAIG DE 2002
Temporal de llevant amb aigua, vent i onatge. Al País Valencià es recullen més de 700
l/m 2 en tot l’episodi. Destaquen a Catalunya les següents xifres: 162 l/m 2 a Massanet
de Cabrenys, 172 l/m 2 a Mas de Barberans, 108 l/m 2 a Falset, 137 l/m 2 a Pineda de
Mar, 296 l/m 2 a l’Horta de Sant Joan i 223 l/m 2 a Amposta. Fins i tot el pantà de
Boadella es veu obligat a obrir comportes perquè arriba a una capacitat del 87%.
El vent arriba a 109.4 km/h a l’observatori Fabra d’E-NE. Les platges al llarg de tota la
costa catalana i especialment a Empuriabrava, Sant Antoni de Calonge, Maresme,
Barcelonès, Delta del Llobregat, Coma-ruga, Torredembarra, la Pineda de Salou i el
Delta de l’Ebre.
A continuació es presenten els següents gràfics dels diferents models:
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 258

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.11. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial
a 500 hpa i 850 hpa del dia 7 de maig de 2002
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 259

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.12. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial a
500 hpa i 850 hpa del dia 8 de maig de 2002
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 260

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Il·lustració annex 8.1. Imatges radar dia 7 i 8 de maig de 2001
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 261

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.13. Pluja acumulada segons SMC
Anàlisi de la situació:
En el Mapa annex 8.11 podem veure els mapes de pressió en superfície i l’alçada
geopotencial de 500 hPa i després el de 850 hPa. En el primer es veu una massa d’aire
freda que ha baixar de latitud respecte la massa freda de l’àrtic i que queda situada al
nordoest de la península ibèrica. El seu reflexe, en superfície, queda determinat per
una baixa centrada al nord d’àfrica i que fa entrar tota una massa d’aire humit i més
càlid sobre la costa catalana. Pel dia 8/05/02 (Mapa annex 8.12) la massa d’aire freda
ha baixat de latitud i ja ha perdut energia. El seu reflexe en superfície ha fet pujar la
baixa de latitud, ara està centrada aprop de les illes balears, i el seu gradient bàric ha
disminuit en 10 hPa.
En les imatges del meteosat (il·lustració annex 8.1) es pot comprovar que la baixa va
perdre energia respecte al dia anterior. No obstant la precipitació acumulada va ser
prou important i especialment pels dos extrems del país. Tal i com es veu en el mapa
annex 8.13 valors de precipitació que van superar els 200 l/m 2 a les terres de l’Ebre i
valors que van superar amb escreix els 100 l/m 2 als pirineus més orientals i fins a la
costa gironina.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 262

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Com a mostra dels efectes que es produeixen podem veure el cas d’un municipi de la
costa gironina; Lloret (Il·lustració annex 8.2. Passeig de Lloret de Mar. Fotografia
facilitada pel Tècnic de Protecció Civil del municipi, Felip Carbonell.):
Il·lustració annex 8.2. Passeig de Lloret de Mar. Fotografia facilitada pel
Tècnic de Protecció Civil del municipi, Felip Carbonell.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 263

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
TARDOR: 3 DE DESEMBRE DE 1998
Temporal de llevant amb aigua, vent i onatge. Es recullen quantitats de quasi 200 l/m 2
en menys de 24 hores; 196 Sitges, 155 a Cornellà. El vent es va mantenir d’una
manera sostinguda entre 80 i 100 km/h. Les platges al llarg de la costa queden força
afectades.
Mapa annex 8.14. Mapes de pressió en superfície i alçada geopotencial
a 500 hPa I 850 hPa.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 264

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.15. Mapes de superfície i alçada del dia 3/12/1998.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 265

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Il·lustració annex 8.3. Imatge radar a les 12:OO UTC.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 266

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.16. Mapa de la presipitació acumulada.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 267

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ:
En els mapes de la fig. 6 podem veure que una massa d’aire freda, les dimensions de
la qual ocupa tota la península, ha baixat de latitud i se’ns queda a sobre (mapa de
500 hPa). En superfície, una baixa centrada a la costa d’Alacant, fa entrar aire humit i
més calent a tota la costa catalana i, pel que veurem més endavant, a la costa central.
A 850 hPa (fig.6) observem que la temperatura està entre els 0 i els 5º C. Observem
també, que l’eix d’unió entre la baixa en alçada i la de superfície no té gaire inclinació.
Fet que ens duu a veure que la situació no podia durar gaire.
Amb tot i analitzant els Mapa annex 8.15. Mapes de superfície i alçada del dia
3/12/1998., l’aportació més gran d’humitat es va produir a partir de les 12 UTC, on es
veu clarament que la baixa en superfície va pujar de latitud, aportant-nos entre
superfície i 700 hPa un augment considerable i en extensió de la humitat relativa. La
imatge del meteosat (Il·lustració annex 8.3.) ens confirma aquesta sospita i es veu
clarament que a les 12 UTC hi ha la nuvolositat més densa a la costa central i sobre el
mar.
I al final arriben les dades de les estacions. Al Mapa annex 8.16 es comprova que la
zona més afectada és la costa central, litoral i prelitoral.
Aquests dos exemples serveixen per caracteritzar d’una manera les clàssiques
llevantades, que en termes generals, són les situacions que tenen més incidència en
l’afectació a les persones com als sectors econòmics on intervenen. Afecten platges,
zones turístiques, carreteres, municipis, comunicacions i transports. El cost econòmic
d’una llevantada, en funció de la seva intensitat i durada, és prou elevat perquè la
comencem a tenir en compte a l’hora de planificar.
Annex 8.3. Determinació del perill. Metodologia i resultats.
Annex 8.3.1.
Metodologia i resultats de l’anàlisi de risc
ANÀLISI DE PRECIPITACIONS EXTREMES DIÀRIES A CATALUNYA
Un dels elements que defineixen el règim pluviomètric d’un indret és el coneixement
de la periodicitat de les pluges extremes. Amb aquest objectiu, és usual el càlcul de
les precipitacions màximes diàries per a diferents períodes de retorn a partir de les
sèries de dades de les estacions pluviomètriques. Un dels mètodes que
tradicionalment s’utilitzen per fer aquests càlculs és l’ajust de les dades a funcions de
distribucions de valors extrems, tipus Gumbel per exemple, que permeten, després,
assignar una freqüència, o període de retorn, a cada valor de precipitació màxima
diària d’un lloc concret.
Quan l’objectiu és conèixer la precipitació màxima diària, o relativa a qualsevol altre
interval de temps, que pot caure a qualsevol punt d’una regió geogràfica amb una
periodicitat establerta, normalment es recorre a l’anàlisi escalar de les quantitats
calculades mitjançant les sèries de dades disponibles a les estacions meteorològiques
de la zona estudiada. Per fer això, s’han utilitzat les sèries anuals de valors extrems
de precipitació en 24 hores corresponents a 145 estacions pluviomètriques distribuïdes
per tot Catalunya, el que representa una densitat mitjana de 0.4 estacions per 100
km2 aproximadament.
Metodologia
D’una banda, pel què fa al tractament estadístic de les sèries anuals, les dades
d’aquestes sèries s’han ajustat a la funció de distribució de valors extrems de Gumbel,
àmpliament utilitzada per quantificar el risc associat als valors extrems de precipitació.
Els paràmetres α y u que intervenen a la funció de densitat acumulada de la
distribució de Gumbel, es calculen a partir de les dades de cada sèrie.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 268

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
( x u)
F( x) = exp⎡−e −α − ⎤
⎣ ⎦
(1)
Algunes de les sèries que es disposen tenen una longitud inferior als 20 anys, i, en
certs casos, s’ha observat la presència d’alguns extrems extraordinàriament elevats.
Per a aquestes pluges, el mètode tradicional d’ajust a la funció de Gumbel pot donar
com a resultat uns períodes de retorn més petits que els que realment els
correspondria si la mostra tingués un major abast. Per minimitzar aquest efecte, s’han
estimat els paràmetres de la distribució fent ús del mètode dels moments d’ordre L (Lmoments),
on es calculen aquests moments com a combinacions lineals dels moments
de probabilitat ponderats (Hosking, 1990). Aquesta metodologia és preferible a la de
l’ús dels moments convencionals ja que no amplifica la contribució dels valors extrems
extraordinaris de les sèries, atès que als càlculs no apareixen termes quadràtics o
cúbics de les dades.
Un cop fet l’ajust de cada sèrie a la funció de Gumbel, s’ha calculat la precipitació en
24 hores amb períodes de retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys per a cadascuna de les
estacions pluviomètriques considerades.
D’altra banda, per calcular la precipitació màxima diària a qualsevol punt de Catalunya
corresponent a cada un dels períodes de retorn considerats, s’ha realitzat una anàlisi
espacial de les dades emprant el mètode objectiu de Cressman (Thiébaux i Pedder,
1987). Aquest mètode consisteix en l’aplicació recurrent d’un algoritme de càlcul tipus,
+∑ −
a(
k+ 1) a(
k )
0 a(
k )
X = X h ( X X ) (2)
on X a(k+1) és l’anàlisi als punts de la xarxa triada al pas k+1 del procés iteratiu, X a(k)
el calculat al pas anterior k i h j són els pesos utilitzats per ponderar les diferències
entre els valors analitzats (X j a(k) ) als punts on es troben les estacions meteorològiques
i les dades observades (X j 0 ).
Com a primera aproximació al camp analitzat (X a(0) ) que es vol obtenir, s’han assignat
uns valors de precipitació màxima diària, per a cada període de retorn, a tots els punts
d’una retícula d’1 km de costat que cobreix tot Catalunya. Aquestes quantitats de
precipitació s’han estimat seguint el següent procés: s’ha calculat a cada punt el valor
màxim de les precipitacions mensuals mitjanes que li correspon segons el resultat de
l’estudi de Ninyerola et al. (2000). Aquests valors s’han normalitzat dividint-los pel
valor màxim de les precipitacions mensuals mitjanes corresponent al punt de xarxa
més proper a l’Observatori Fabra de Barcelona. Els valors normalitzats s’han
multiplicat, a continuació, per la precipitació màxima diària calculada, per a aquest
observatori, fent servir les corbes d’intensitat-duració-freqüència obtingudes per Casas
(Casas et al., 2004). Aquest primer anàlisi ha estat modificat, posteriorment, a cada
punt de la xarxa d’1 km de costat, aplicant l’equació (2), utilitzant com a factors de
ponderació una funció de la distància entre el punt de xarxa i les estacions
pluviomètriques amb un radi d’influència de 31 km, per tal d’assegurar la presència
mínima de dues estacions en calcular el valor de l’anàlisi a tots els punt de la retícula.
S’han realitzat 12 iteracions per aconseguir la convergència de l’anàlisi a les dades a
les estacions pluviomètriques.
Finalment, s’ha aplicat un filtre lineal (Shapiro, 1975) per suavitzar el camp analitzat i
eliminar totes aquelles estructures de longitud d’ona més petita que el doble de la
distància mitjana (16 km) entre les estacions de la xarxa d’estacions pluviomètriques
utilitzada, atès que aquestes estructures no podrien ser ben representades amb
aquesta densitat d’estacions.
D’aquesta manera es pren la decisió d’elaborar quatre mapes per als períodes de
retorn de 2, 10, 50, 100 i 500 anys (Mapa 2.2, Mapa 2.3, Mapa 2.4, Mapa 2.5 i Mapa
2.6).
j
j
j
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 269

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTUDI DE FREQÜÈNCIA D’OCURRÈNCIA DE SITUACIONS
METEOROLÒGIQUES DE PERILL PER A LA PRECIPITACIÓ ACUMULADA EN 24
HORES
L’objecte de l’estudi és valorar a quines zones de Catalunya s’han donat amb més
freqüència les Situacions Meteorològiques de Perill (SMP) per a la precipitació diària
que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha definit. Els llindars que defineixen
una SMP són els següents:
SMP de grau 1, 2 i 3 SMP de grau 4, 5 i 6
Precipitació acumulada > 100 mm / 24 hores
Precipitació acumulada > 200 mm/ 24 hores
Dades utilitzades
Atès que les estacions meteorològiques automàtiques més antigues del SMC no fa més
de deu anys que van ser instal·lades, i que per tant, la longitud de les seves sèries no
són prou llargues com per realitzar estudis de freqüència, el SMC ha realitzat el
present estudi en base a les dades de precipitació corresponents a la xarxa d’estacions
meteorològiques manuals gestionades per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Les dades es corresponen a un total de 824 estacions, distribuïdes arreu de Catalunya
de la següent manera: 319 estacions a la província de Barcelona, 181 estacions a la
de Girona, 204 estacions a la de Lleida i 120 estacions a la de Tarragona.
Els períodes d’informació pluviomètrica de què es disposa per a cada estació són molt
variables. En alguns casos les sèries són de només uns mesos, i en canvi, per a les
sèries més llargues, són de fins a 90 anys. Les dades més antigues daten de l’any
1895 (Puigcerdà), i les més recents de l’any 2001, per a gran part de les estacions.
Les dades de pluviometria són diàries i corresponen a l’anomenat “dia pluviomètric”
(de les 07:00 T.U.C. d’un dia i la mateixa hora del dia següent).
Metodologia
Primerament s’han detectat els valors de precipitació acumulada en 24 hores que
superen els llindars corresponents als SMP, per a totes les estacions. Posteriorment,
seguint diferents criteris, s’ha efectuat una depuració acurada sobre aquells valors
sospitosos de ser erronis.
Abans de començar l’estudi s’ha de tenir present la possibilitat que les dades siguin
errònies, atenent a diverses causes, com ara els errors de transcripció, o el fet que un
valor de precipitació acumulada diària pugui ser la suma de precipitació d’un seguit de
dies consecutius. També s’ha de tenir present el fet que la majoria de les sèries de
dades no són completes, i per tant contenen buits de dades. És a dir, que es pot donar
el cas que faltin valors d’algun episodi de precipitació important.
Amb aquest objectiu de verificar la magnitud i la data d’alguns dels valors més
destacats de precipitació diària que s’han detectats, d’una banda s’han tingut presents
les principals efemèrides meteorològiques de precipitació que hi ha hagut a Catalunya
en el segle XX; dins d’aquest període hi ha hagut, almenys, quatre episodis greus
d’inundacions. El primer va succeir entre els dies 17 i 20 d’octubre de 1940 i va
afectar principalment les comarques del Ripollès, d’Osona, del Gironès i de l’Empordà.
El segon episodi correspon al 25 de setembre de 1962, i va afectar d’una manera
general arreu de Catalunya. El tercer, els dies 6 i 7 de novembre de 1982, va afectar
bàsicament les comarques pirinenques, i el quart episodi greu d’inundacions, que va
tenir lloc entre el 9 i l’11 d’octubre de 1994, va anar seguint la línia del Prelitoral, des
del Priorat i Baix Camp, fins a dalt l’Empordà.
D’altra banda, per al període 1996-2001, s’han comparat els valors de precipitació
sospitosos amb dades de precipitació de la xarxa d’estacions meteorològiques
automàtiques gestionades pel SMC.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 270

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Finalment, s’han contrastat els valors importants de precipitació de cada estació amb
els d’estacions properes, donant-los com a vàlids en el cas que el mateix dia hi hagi
hagut també precipitació important a les estacions que l’envolten.
Per tal d’aconseguir els objectius definits en l’estudi, ateses les diferències entre els
diversos períodes de les estacions, s’ha fet una tria de les 824 estacions inicials.
Primerament, per fer aquesta tria ha estat necessari definir el valor de la B, que es
defineix com el resultat de dividir el nombre real de dies de dades, per cada estació,
per 365 dies que té un any. Apart del coeficient B, també s’han tingut en compte
altres criteris, comuns a totes les estacions: d’una banda que continguin un mínim
d’anys de la sèrie de dades (21 anys), i d’una altra banda, que segueixin una
distribució homogènia en el territori. La tria final ha estat de 208 estacions, i la seva
distribució provincial és la següent: 54 estacions de la província de Barcelona (amb
una valor de B entre 38 i 83 anys), 51 de la província de Girona (amb una valor de B
entre 21 i 84 anys), 54 de la província de Lleida (amb una valor de B entre 34 i 77
anys), i 50 de la província de Tarragona (amb un valor de B entre 21 i 90 anys).
Per poder valorar la freqüència d’ocurrència de la superació de llindars de SMP, s’ha
definit el coeficient C de la següent manera C=A/B (on A és el nombre de dies en tota
la sèrie de dades de l’estació en els que s’ha superat un llindar de SMP). La seva
inversa, 1/C, pot donar una idea aproximada de cada quants anys s’ha superat el
llindar SMP corresponent.
Finalment, i per completar tota aquesta informació, es tria, per cada estació, el valor
màxim de precipitació (l/m 2 ) enregistrat en 24 h, per a tota la sèrie, indicant també el
dia en què es va assolir aquest valor màxim.
Resultats
A la Taula annex 8.2 es mostren els resultats obtinguts de les 208 estacions, i els
valors es representen als mapes SMP.
Estació: Nom del municipi on està situada l'estació
Comarca: Nom de la comarca a la qual pertany l’estació
Període:: Inici: Data de l’any en què va ser instal·lada l’estació
Final: Data de l’any en què va deixar de funcionar l’estació, o fins l’any 2001
En aquest període hi ha inclosos els anys buits de dades en què l'estació no
ha estat operativa.
A Número de dies en tota la sèrie de dades de l’estació en els què s’ha superat el
llindar corresponent a:
una SMP grau 1, 2 i 3
o
una SM P grau 4, 5 i 6
B Número de dies en què ha funcionat realment l'estació, dividit per 365 dies que té
un any.
1/C1 o 1/C2: Poden donar una idea aproximada de cada quants anys s’ha superat el
llindar SMP, respectivament. La seva definició és la següent:
C1 = A1/B
i
C2 = A2/B
En cas que en el mapa no s’indiqui el valor de 1/C1 o 1/C2 significa que no
s’ha superat mai el llindar SMP al llarg de tota la sèrie, per la qual cosa
apareix un zero al denominador
Valor màxim: Valor màxim de precipitació diària (l/m 2) registrat en tota la sèrie de
dades
dia: Dia en què es va donar el valor màxim de precipitació acumulada en 24 hores
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 271

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTACIÓ
COMARCA
Inici
Període
Final
A1 A2 B 1/C1 1/C2
Valor
Màxim
(l/m 2 )
dia
AGUILAR DE
SEGARRA Barcelona 09-1932 12-2001 3 0 42,1 14,0 --- 105,0 09/06/00
ALELLA Barcelona 02-1917 12-1994 12 1 77,3 6,4 77,3 148,8 26/09/62
ARENYS DE MAR Barcelona 10-1922 11-1963 9 1 38,6 4,3 38,6 214,5 11/10/62
ARGENTONA Barcelona 06-1952 12-2001 9 0 54,7 6,1 --- 180,0 25/09/62
BADALONA Barcelona 01-1913 12-1994 4 0 49,2 12,3 --- 190,0 12/11/98
BALENYÀ Barcelona 04-1929 06-2001 5 0 70,4 14,1 --- 156,4 14/10/96
BALSARENY Barcelona 01-1942 12-2001 1 1 55,1 55,1 55,1 200,0 20/09/71
BARCELONA Barcelona 09-1913 12-2001 6 0 80,8 13,5 --- 179,7 24/02/44
BEGUES Barcelona 01-1929 12-1993 7 0 51,1 7,3 --- 116,0 31/08/75
BORGONYÀ Barcelona 02-1942 12-2001 2 0 57,5 28,7 --- 127,5 26/09/65
CALDES DE
MONTBUI Barcelona 01-1915 12-2001 6 0 80,9 13,5 --- 135,0 16/09/62
CALELLA DE LA
COSTA Barcelona 11-1925 12-1977 8 1 51,4 6,4 51,4 219,0 12/10/62
CALLÚS Barcelona 01-1934 06-2001 2 1 54,2 27,1 54,2 208,0 09/06/00
CÀNOVES Barcelona 01-1916 09-2000 15 0 53,2 3,5 --- 185,9 19/09/71
CARDEDEU Barcelona 11-1950 12-2001 7 0 50,8 7,3 --- 174,9 20/09/71
CASTELLVÍ DE LA
MARCA Barcelona 01-1949 11-2001 8 0 46,6 5,8 --- 145,2 19/07/74
CENTELLES Barcelona 02-1936 12-2001 8 0 58,0 7,3 --- 137,0 10/10/94
CORNELLÀ DE
LLOBREGAT Barcelona 01-1917 11-2001 25 2 58,1 2,3 29,0 230,0 03/10/51
CUBELLES Barcelona 07-1953 12-2001 3 1 42,0 14,0 42,0 205,0 14/10/69
DOSRIUS Barcelona 01-1917 11-2001 12 0 63,9 5,3 --- 142,5 23/07/82
EL BRUC Barcelona 06-1915 12-2001 3 1 54,2 18,1 54,2 210,0 09/06/00
ESPARREGUERA Barcelona 04-1957 12-2001 6 1 43,9 7,3 43,9 212,5 25/09/62
GELIDA Barcelona 01-1917 12-1994 13 1 65,4 5,0 65,4 212,0 25/09/62
GRANOLLERS Barcelona 10-1950 12-2001 9 0 48,7 5,4 --- 175,0 12/11/88
GURB Barcelona 02-1951 12-2001 2 0 39,7 19,8 --- 162,0 11/10/70
LA LLAGOSTA Barcelona 12-1932 11-2001 14 2 59,9 4,3 29,9 347,5 25/02/44
LA POBLA DE
LILLET Barcelona 05-1914 07-1967 7 0 48,2 6,9 --- 170,0 20/11/14
LLINARS DEL
VALLÈS Barcelona 11-1925 12-2001 12 1 49,7 4,1 49,7 247,7 20/09/71
MANRESA Barcelona 01-1916 06-1986 3 0 57,2 19,1 --- 149,0 25/02/44
MARTORELL Barcelona 10-1913 06-1974 6 0 52,9 8,8 --- 140,4 05/12/71
MARTORELLES Barcelona 06-1915 12-2001 5 1 56,2 11,2 56,2 250,0 25/09/62
MASNOU Barcelona 03-1952 10-2000 4 0 41,8 10,5 --- 139,0 12/11/88
MATARÓ Barcelona 07-1911 12-1963 5 0 42,7 8,5 --- 147,0 18/10/14
MOIÀ Barcelona 02-1916 12-2001 9 0 64,4 7,2 --- 127,0 24/12/73
MOLLET DEL
VALLÈS Barcelona 09-1912 06-1968 3 0 43,8 14,6 --- 163,0 25/09/62
MONTSENY Barcelona 12-1932 08-2001 34 0 55,0 1,6 --- 193,0 24/01/92
MONTSERRAT Barcelona 09-1915 12-2001 10 0 44,6 4,5 --- 155,7 09/06/00
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 272

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTACIÓ
COMARCA
Inici
Període
Final
A1 A2 B 1/C1 1/C2
Valor
Màxim
(l/m 2 )
dia
PANTÀ DE FOIX Barcelona 01-1912 12-2001 4 0 80,8 20,2 --- 175,0 22/08/81
PRAT DE
LLOBREGAT Barcelona 08-1927 12-2001 16 0 66,0 4,1 --- 186,7 25/09/53
PRATS DE
LLUÇANÈS Barcelona 01-1915 11-2001 4 0 65,1 16,3 --- 118,2 22/06/15
PUIGREIG Barcelona 06-1912 12-2001 4 0 78,0 19,5 --- 154,0 17/10/40
SALLENT Barcelona 03-1916 12-2001 4 0 70,8 17,7 --- 179,3 20/09/71
SALLENT Barcelona 04-1916 12-2001 2 0 41,5 20,7 --- 184,5 20/09/71
SANT CELONI Barcelona 04-1940 11-2001 18 2 59,9 3,3 30,0 270,0 20/09/71
SANT QUINTÍ DE
MEDIONA Barcelona 03-1912 12-2001 6 0 76,7 12,8 --- 130,0 25/09/62
SANTA
MARGARIDA DE
MONTBUI Barcelona 12-1926 12-1985 2 0 42,6 21,3 --- 154,0 24/02/44
SANTA MARIA DE
MIRALLES Barcelona 09-1930 05-1975 5 0 38,4 7,7 --- 123,0 15/12/43
SANTA MARIA DE
PALAUTORDERA Barcelona 01-1936 12-1984 12 1 45,8 3,8 45,8 275,0 21/09/71
SOLSONA Barcelona 12-1915 02-1970 2 0 45,5 22,7 --- 128,3 15/05/17
TEIÀ Barcelona 05-1912 12-2001 16 0 83,7 5,2 --- 145,0 25/02/44
TORDERA Barcelona 11-1953 12-2001 9 0 46,7 5,2 --- 166,0 01/05/71
TORELLÓ Barcelona 01-1947 12-2001 7 0 54,4 7,8 --- 128,5 11/10/70
VIC Barcelona 05-1955 02-2001 5 0 38,4 7,7 --- 171,0 11/10/70
VILAFRANCA DEL
PENEDÈS Barcelona 04-1914 12-2001 2 0 52,4 26,2 --- 181,0 31/10/82
VILANOVA DE SAU Barcelona 09-1956 12-2001 20 2 41,3 2,1 20,6 210,0 17/02/82
AMER Girona 01-1962 12-2001 11 0 22,8 2,1 --- 179,7 10/10/94
BAS Girona 01-1938 12-1978 16 0 32,4 2,0 --- 195,0 18/10/77
BEGUR Girona 08-1911 12-2001 11 0 48,3 4,4 --- 180,0 13/10/86
BLANES Girona 01-1971 12-2001 2 0 29,2 14,6 --- 189,8 31/08/75
BREDA Girona 07-1927 12-2001 14 0 62,6 4,5 --- 198,5 12/11/88
CADAQUÉS Girona 02-1913 12-2001 19 3 70,2 3,7 23,4 430,0 13/10/86
CALELLA DE
PALAFRUGELL Girona 02-1947 03-1989 13 0 41,7 3,2 --- 192,5 28/02/48
CAMALLERA Girona 01-1930 05-1971 3 0 21,8 7,3 --- 140,0 26/10/46
CAMPDEVÀNOL Girona 06-1945 12-2001 7 0 56,0 8,0 --- 196,0 07/11/82
CAMPRODON Girona 08-1940 07-1987 20 4 37,5 1,9 9,4 352,0 17/10/40
CASTANYET Girona 08-1914 08-1977 8 0 21,0 2,6 --- 172,0 11/10/62
CASTELLFOLLIT DE
LA ROCA Girona 07-1916 12-2001 30 2 44,7 1,5 22,4 233,5 12/11/95
CASTELLÓ
D'EMPÚRIES Girona 11-1914 12-1994 6 1 59,3 9,9 59,3 291,0 03/10/87
DARNIUS Girona 01-1917 12-2001 28 0 62,1 2,2 --- 169,0 01/03/86
EL PASTERAL Girona 03-1912 08-1975 13 0 41,4 3,2 --- 169,0 07/10/19
EMPÚRIES Girona 09-1913 09-1963 7 0 44,8 6,4 --- 182,4 20/09/59
FIGUERES Girona 06-1943 03-1984 10 2 41,0 4,1 20,5 231,0 16/02/82
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 273

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTACIÓ
COMARCA
Inici
Període
Final
A1 A2 B 1/C1 1/C2
Valor
Màxim
(l/m 2 )
dia
GIRONA Girona 01-1914 12-1977 19 2 51,9 2,7 25,9 256,5 22/03/42
JAFRE Girona 12-1928 12-2001 18 1 62,0 3,4 62,0 206,0 07/01/77
LA BISBAL
D'EMPORDÀ Girona 09-1912 10-1968 7 0 30,3 4,3 --- 127,0 01/10/19
LA FARGA DE
BEBIÉ Girona 01-1917 03-1986 6 0 61,9 10,3 --- 159,5 16/09/65
LA MOLINA Girona 04-1927 10-1998 17 0 47,9 2,8 --- 158,4 04/11/94
LES PLANES
D'HOSTOLES Girona 08-1933 12-2001 29 3 47,4 1,6 15,8 210,0 16/02/82
L'ESCALA Girona 11-1914 11-1980 11 1 48,3 4,4 48,3 219,6 19/10/77
L'ESTARTIT Girona 01-1976 12-2001 8 1 24,9 3,1 24,9 217,8 10/10/94
LLAMBILLES Girona 10-1945 06-1980 14 0 28,5 2,0 --- 165,0 06/01/77
LLÍVIA Girona 10-1915 12-1977 15 2 41,4 2,8 20,7 286,3 18/07/27
MAÇANET DE
CABRENYS Girona 01-1927 09-1978 29 0 28,9 1,0 --- 194,4 16/12/32
OLOT Girona 01-1915 05-1969 15 2 39,3 2,6 19,6 235,0 07/10/19
PALAFRUGELL Girona 03-1912 12-2001 21 2 84,6 4,0 42,3 295,0 29/11/33
PALAMÓS Girona 07-1911 12-1986 13 0 49,4 3,8 --- 138,4 01/09/75
PALS Girona 03-1979 12-2001 3 0 21,2 7,1 --- 120,0 27/10/85
PERELADA Girona 01-1915 12-2001 5 0 39,2 7,8 --- 142,0 12/11/99
PONTÓS Girona 11-1974 05-1999 6 0 23,8 4,0 --- 137,6 18/01/82
PORT DE LA SELVA Girona 11-1970 11-2001 11 4 28,3 2,6 7,1 250,0 06/01/77
PUIGCERDÀ Girona 01-1895 02-1970 11 2 63,3 5,8 31,7 290,7 17/07/27
RIBES DE FRESER Girona 02-1916 05-1988 13 2 56,0 4,3 28,0 210,0 17/10/40
RIPOLL Girona 05-1975 12-2001 3 0 23,9 8,0 --- 165,5 07/11/82
ROSES Girona 01-1928 02-1981 20 1 32,7 1,6 32,7 260,0 19/10/77
SANT FELIU DE
GUÍXOLS Girona 01-1927 06-1998 8 1 68,1 8,5 68,1 230,1 07/10/59
SANT HILARI
SACALM Girona 11-1912 12-1985 7 0 26,1 3,7 --- 196,2 20/02/20
SANT MARTÍ DE
LLÉMENA Girona 01-1969 12-1996 24 2 26,8 1,1 13,4 234,0 10/10/94
SANTA COLOMA
DE FARNERS Girona 02-1978 12-2000 5 0 22,3 4,5 --- 174,8 16/02/82
SANTA CRISTINA
D'ARO Girona 02-1973 12-2001 6 1 27,5 4,6 27,5 208,5 01/09/75
SILS Girona 01-1921 02-1988 9 2 37,2 4,1 18,6 230,0 04/10/87
SUSQUEDA Girona 06-1936 05-1996 25 1 40,6 1,6 40,6 202,6 24/02/44
TORROELLA DE
MONTGRÍ Girona 04-1931 07-1994 15 0 35,7 2,4 --- 187,0 24/10/50
TOSSA DE MAR Girona 01-1915 06-1996 6 1 62,4 10,4 62,4 230,1 06/10/59
VILADRAU Girona 02-1914 12-1950 15 0 34,6 2,3 --- 183,5 06/10/19
VILAJUÏGA Girona 12-1930 11-1963 7 0 28,1 4,0 --- 186,0 31/10/44
VILALLONGA DE
TER Girona 12-1928 01-1979 20 2 42,2 2,1 21,1 219,0 05/04/69
ABELLA DE LA Lleida 01-1946 01-1987 0 0 36,4 --- --- 85,5 07/11/82
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 274

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CONCA
ESTACIÓ
COMARCA
Inici
Període
Final
A1 A2 B 1/C1 1/C2
Valor
Màxim
(l/m 2 )
dia
ADRALL Lleida 11-1921 05-1996 3 0 64,8 21,6 --- 146,0 17/10/92
AGRAMUNT Lleida 02-1916 12-2001 0 0 60,7 --- --- 82,0 26/06/81
ALFARRÀS Lleida 01-1913 01-1992 0 0 34,1 --- --- 90,0 17/08/21
BOÍ Lleida 10-1923 12-1998 3 0 44,4 14,8 --- 135,0 07/11/82
BONAIGUA Lleida 03-1922 11-1968 0 0 38,3 --- --- 81,0 16/11/67
BORGES
BLANQUES Lleida 12-1913 10-1988 1 0 58,6 58,6 --- 106,0 21/09/71
CABDELLA Lleida 01-1917 05-1994 9 1 77,3 8,6 77,3 252,0 07/11/82
CALDES DE BOÍ Lleida 06-1948 12-1998 3 0 42,2 14,1 --- 112,0
7/11/82 i
11/09/95
CERVERA Lleida 11-1915 12-2001 0 0 67,7 --- --- 90,2 09/06/22
ELS OMELLONS Lleida 03-1944 12-2001 0 0 57,7 --- --- 75,0 21/09/71
ESCÓS Lleida 12-1920 02-1988 0 0 66,1 --- --- 84,0 22/06/39
ESTAC Lleida 04-1922 12-1965 0 0 41,0 --- --- 92,0 13/08/24
ESTANY GENTO Lleida 08-1925 12-1985 18 1 59,8 3,3 59,8 200,0 07/11/82
ESTERRI D'ÀNEU Lleida 01-1917 12-2001 1 0 54,1 54,1 --- 154,0 07/11/82
GAVET Lleida 07-1937 03-1994 2 0 54,4 27,2 --- 120,0 24/02/44
GERRI DE LA SAL Lleida 05-1914 12-2001 2 0 34,5 17,3 --- 130,0 29/08/18
GRANADELLA Lleida 01-1911 12-2001 0 0 52,7 --- --- 94,7 28/05/75
JUNEDA Lleida 02-1915 12-2001 0 0 45,6 --- --- 90,5 03/11/94
LA POBLA DE
SEGUR Lleida 11-1928 02-1994 0 0 43,5 --- --- 97,0 16/09/74
LA SEU D'URGELL Lleida 03-1911 08-1993 2 0 38,8 19,4 --- 159,0 08/09/92
L'ALBAGÉS Lleida 05-1929 12-2001 0 0 46,0 --- --- 92,4 26/06/81
LES CLEDES Lleida 07-1923 01-1994 0 0 39,1 --- --- 84,0 23/05/56
LLARDECANS Lleida 09-1915 05-1997 0 0 45,5 --- --- 87,5 26/09/92
LLAVORSI Lleida 12-1915 05-1999 2 0 51,9 26,0 --- 139,0 08/09/92
LLEIDA Lleida 06-1938 12-2001 0 0 62,0 --- --- 94,0 17/01/46
LLEIDA Lleida 02-1914 12-1994 0 0 44,2 --- --- 93,0 16/09/74
MOLLERUSSA Lleida 01-1917 12-2001 0 0 57,5 --- --- 92,0 15/09/74
MONROS Lleida 02-1928 11-1995 7 0 65,0 9,3 --- 143,0 16/09/74
MONTGAI Lleida 03-1919 11-2001 0 0 43,0 --- --- 97,0 04/11/94
NAVÈS Lleida 04-1936 05-2001 6 0 59,0 9,8 --- 150,5 12/11/99
OLIANA Lleida 01-1911 10-1999 2 0 72,6 36,3 --- 130,0 17/08/21
ORGANYÀ Lleida 01-1915 11-1999 1 0 67,6 67,6 --- 153,0 07/08/82
ÒS DE BALAGUER Lleida 09-1915 12-2001 1 0 41,5 41,5 --- 110,5 28/05/75
PANTÀ DE SANT
LLORENÇ Lleida 01-1927 03-1996 0 0 53,6 --- --- 82,0 08/11/82
PONT DE SUERT Lleida 01-1912 12-1998 3 0 59,9 20,0 --- 138,0 07/11/82
PONTS Lleida 06-1915 12-2001 1 0 61,7 61,7 --- 107,0 28/04/42
RAIMAT Lleida 02-1938 03-2000 0 0 53,4 --- --- 63,0 15/04/42
RINER Lleida 07-1961 12-2001 1 0 34,3 34,3 --- 144,5 26/09/92
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 275

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTACIÓ
COMARCA
Inici
Període
Final
A1 A2 B 1/C1 1/C2
Valor
Màxim
(l/m 2 )
dia
SANT MARTÍ DE
MALDÀ Lleida 09-1912 04-1961 0 0 37,6 --- --- 75,4 10/07/55
SARROCA Lleida 07-1913 12-1997 0 0 47,2 --- --- 90,0 15/09/58
SENET Lleida 12-1912 12-1997 7 0 54,3 7,8 --- 174,1 12/03/30
SENTERADA Lleida 03-1925 10-1992 3 0 48,6 16,2 --- 138,0 07/11/82
TALARN Lleida 09-1915 07-1995 2 0 77,4 38,7 --- 106,0 17/11/25
TÀRREGA Lleida 02-1914 08-1994 0 0 65,7 --- --- 80,0 24/02/44
TAVASCAN Lleida 12-1920 12-1994 3 1 56,7 18,9 56,7 211,0 21/08/34
TERRADETS Lleida 09-1926 05-1996 4 0 45,4 11,4 --- 132,5 04/11/94
TORÀ Lleida 02-1930 12-2001 1 0 64,0 64,0 --- 114,1 24/02/44
UTXESA Lleida 01-1927 05-1994 1 0 49,9 49,9 --- 108,0 16/09/58
VIELLA Lleida 01-1911 08-1993 1 0 67,3 67,3 --- 169,5 07/11/82
VILALLER Lleida 03-1928 09-1999 1 0 55,2 55,2 --- 101,3 07/07/60
VILAMITJANA Lleida 01-1946 01-1987 1 0 36,4 36,4 --- 107,0 07/05/70
VILOSELL Lleida 12-1940 12-2001 5 0 41,3 8,3 --- 153,0 09/10/94
ALCOVER Tarragona 12-1973 12-2001 5 0 26,2 5,2 --- 157,0 10/10/94
ALFARA DE
CARLES Tarragona 01-1917 05-1957 3 0 21,4 7,1 --- 125,9 15/10/22
AMETLLA DE MAR Tarragona 02-1918 06-2001 20 1 57,1 2,9 57,1 217,5 13/09/63
AMPOSTA Tarragona 02-1919 12-2001 22 1 72,9 3,3 72,9 226,4 26/09/92
ASCÓ Tarragona 11-1965 12-2001 4 0 33,8 8,5 --- 148,7 08/11/67
BELLMUNT DE
CIURANA Tarragona 04-1936 01-1981 7 0 30,0 4,3 --- 125,0
20/11/67 i
6/01/77
BENISANET Tarragona 09-1911 11-2001 16 0 80,9 5,1 --- 179,6 21/09/71
CABASSERS Tarragona 08-1951 12-2001 5 1 50,3 10,1 50,3 207,0 21/10/00
CAMBRILS Tarragona 01-1916 05-1993 12 1 61,6 5,1 61,6 208,5 08/09/32
CAPÇANES Tarragona 06-1922 09-1959 6 0 22,2 3,7 --- 174,7 20/07/32
CASAFORT Tarragona 01-1915 12-1950 7 0 35,0 5,0 --- 121,2 17/08/21
CORNUDELLA Tarragona 09-1920 12-2001 4 1 27,5 6,9 27,5 397,0 10/10/94
EL VENDRELL Tarragona 10-1915 12-1993 1 0 30,8 30,8 --- 105,3 18/01/46
FALSET Tarragona 01-1916 02-1991 8 0 33,6 4,2 --- 154,0 07/01/77
FATARELLA Tarragona 03-1937 12-2001 1 0 42,2 42,2 --- 199,0 22/09/76
FLIX Tarragona 01-1918 01-1900 4 0 76,9 19,2 --- 180,0 24/01/92
GANDESA Tarragona 08-1923 07-1995 3 0 26,8 8,9 --- 125,0 09/11/67
GINESTAR Tarragona 08-1921 12-1991 6 0 61,9 10,3 --- 184,0 21/09/71
GODALL Tarragona 04-1917 12-2001 29 0 71,3 2,5 --- 161,0 16/10/27
LA PALMA D'EBRE Tarragona 04-1953 02-1988 2 0 35,5 17,8 --- 128,9 28/05/75
LA SELVA DEL
CAMP Tarragona 01-1961 11-2001 3 0 39,2 13,1 --- 133,4 01/06/92
L'ALDEA Tarragona 08-1911 03-1934 5 0 21,0 4,2 --- 165,8 15/06/32
MARÇÀ Tarragona 12-1925 11-1965 7 0 23,2 3,3 --- 158,0 12/09/51
MAS DE
BARBERANS Tarragona 03-1917 02-1997 13 1 28,3 2,2 28,3 222,5 10/10/94
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 276

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ESTACIÓ
COMARCA
Inici
Període
Final
A1 A2 B 1/C1 1/C2
Valor
Màxim
(l/m 2 )
dia
MASROIG Tarragona 12-1950 12-1994 2 0 22,0 11,0 --- 167,0 09/10/94
MIRAVET Tarragona 07-1949 12-2001 10 0 49,5 5,0 --- 193,5 26/09/92
MONTBLANC Tarragona 03-1914 12-1999 6 1 66,1 11,0 66,1 340,0 18/10/30
MONTBRIÓ Tarragona 06-1946 12-2001 14 0 48,8 3,5 --- 172,0 29/09/59
MORA LA NOVA Tarragona 11-1915 04-1994 6 0 51,5 8,6 --- 167,5 28/05/75
PERELLÓ Tarragona 10-1916 12-2001 23 1 55,4 2,4 55,4 219,0 24/09/19
POBLA DE
MASALUCA Tarragona 08-1953 12-2001 2 0 42,3 21,2 --- 123,5 23/10/67
PORRERA Tarragona 01-1915 06-1936 3 0 21,2 7,1 --- 122,2 13/01/26
REUS Tarragona 02-1945 12-2001 3 0 55,3 18,4 --- 160,6 03/10/55
RIBARROJA
D'EBRE Tarragona 12-1931 12-2001 3 0 65,2 21,7 --- 136,0 21/11/67
ROCAFORT DE
QUERALT Tarragona 10-1930 12-2001 5 1 61,4 12,3 61,4 229,5 18/10/30
SALOMÓ Tarragona 10-1910 06-1976 6 0 30,2 5,0 --- 171,4 25/02/44
SANT CARLES DE
LA RÀPITA Tarragona 05-1914 10-1982 6 1 30,7 5,1 30,7 212,8 13/09/29
SANTA BÀRBARA Tarragona 03-1945 01-1996 19 1 49,0 2,6 49,0 202,5 25/10/46
SARRAL Tarragona 02-1929 12-2001 1 1 59,6 59,6 59,6 220,0 18/10/30
TARRAGONA Tarragona 03-1915 12-1976 5 0 47,0 9,4 --- 146,5 26/09/39
TIVISSA Tarragona 10-1911 06-2001 27 1 86,6 3,2 86,6 224,4 18/11/45
TIVISSA "SERRA
D'ALMOS" Tarragona 01-1971 12-2001 5 0 28,0 5,6 --- 176,0 27/05/75
TORREDEMBARRA Tarragona 12-1954 02-1996 2 0 25,4 12,7 --- 171,2 13/10/64
TORTOSA Tarragona 01-1910 12-2001 13 1 90,5 7,0 90,5 209,2 18/10/40
VALLS Tarragona 04-1919 12-2001 5 0 45,2 9,0 --- 142,0 18/08/21
VANDELLOS Tarragona 03-1968 01-1995 7 0 27,8 4,0 --- 175,0 20/08/74
VILA-SECA Tarragona 01-1929 12-2001 9 0 71,8 8,0 --- 144,5 03/10/55
VILLALBA DELS
ARCS Tarragona 01-1950 11-2001 2 0 51,1 25,6 --- 109,0 26/09/92
VIMBODÍ Tarragona 01-1914 11-2001 12 2 46,2 3,9 23,1 230,0 10/10/70
XERTA Tarragona 01-1918 12-1994 7 1 38,9 5,6 38,9 217,0 19/09/71
Taula annex 8.2. Resultats obtinguts de 208 estacions
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 277

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.3.2.
Previsió entre els cabals dels períodes de retorn i les alçades en estacions SAIH.
CP_SENSOR NOM ESTUDI Àrea estació (km 2 ) Q2,33 (m 3 /s) NIVELL Q5 NIVELL Q10 NIVELL Q25 NIVELL Q50 NIVELL Q100 NIVELL Q500 NIVELL Q1000 NIVELL
LA MUGA h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q h-Q
028C01 PONT DE MOLINS INUNCAT 221 11,60 1,30 27,10 1,53 54,10 1,83 106,40 2,31 162,00 2,74 233,70 3,22 441,50 4,39 547,60
032R01 PERALADA 316 100,00 1,62 208,20 2,37 348,70 3,20 577,90 4,42 782,30 5,42 1021,00 4,18 1661,50 4,90 1968,70
034R01 EL FAR D'EMPORDÀ 203 22,40 0,95 55,20 1,40 114,30 1,90 213,10 2,47 305,30 2,95 416,20 3,45 731,20 5,70 888,50 6,82
035R01 VILANOVA DE MUGA 749 111,10 240,70 412,50 698,00 954,70 4,94 1257,70 5,96 2084,80 6,69 2503,30
037R01 CASTELLÓ D'EMPÚRIES 758 112,00 1,10 243,60 1,68 418,10 2,45 708,80 3,51 970,70 4,33 1280,00 5,18 2125,20 5,21 2543,70
FLUVIÀ
040R01 OLOT INUNCAT 139 35,10 1,24 73,80 1,92 123,80 2,61 208,00 3,55 285,10 4,69 371,50 5,42 616,50 6,77 741,30
046R01 ESPONELLÀ 804 80,10 2,50 217,40 3,87 416,10 5,44 784,90 7,68 1143,30 9,37 1573,50 2835,50 3493,80
048R01 GARRIGÀS (HMS St. Pere Pescador ) 909 87,30 1,57 242,70 2,01 459,80 2,49 849,90 3,24 1223,60 6,24 1668,30 7,38 2957,10 8,42 3627,80
TER
055R01 SANT JOAN ABADESSES INUNCAT 301 86,40 1,77 182,70 2,27 308,60 2,76 506,10 3,46 726,40 959,30 1618,20 1953,70
060R01 RIPOLL 738 157,60 2,27 326,90 3,44 560,70 4,69 938,40 6,26 1328,10 7,87 1733,90 8,38 2910,00 10,04 3496,60
071R02 LES MASIES DE RODA - TER 1141 139,20 1,73 326,10 2,34 562,20 2,99 1017,60 3,99 1454,50 4,50 1902,50 5,00 3440,50 6,70 4207,60
071R01 LES MASIES DE RODA - GURRI 245 81,40 157,00 248,50 397,00 529,20 4,95 675,30 5,25 1078,20 6,25 1279,20
PASTERAL I 1799 18,60 0,73 42,30 75,00 129,80 213,40 489,20 1252,50 1739,00
078R01 PASTERAL II 1904 11,20 1,18 38,80 1,40 84,50 1,66 170,30 2,06 256,70 2,40 381,00 1074,60 1528,30
083R01 GIRONA - TER INUNCAT 2265 45,60 1,10 132,00 1,45 266,20 1,97 497,00 2,81 724,10 3,57 1005,20 4,45 1817,30 2242,80
PEF 261,00 1,95 410,00 2,52 943,00 4,25 1355,00 5,50 2682,00
086R01 CAMPLLONG - GOTARRA INUNCAT 141 54,70 1,98 112,80 3,61 186,30 4,25 306,10 5,30 409,90 6,43 534,70 9,12 865,60 1025,90
PEF 48,00 1,80 137,00 4,80 304,00 5,70 370,00 6,70 547,00 9,30
086R02 CAMPLLONG - ONYAR INUNCAT 80 35,80 1,13 75,90 1,84 127,70 2,50 214,20 3,32 291,00 4,43 381,40 5,91 627,60 746,60
PEF 39,00 1,60 89,00 2,05 165,00 3,00 196,00 3,20 261,00 4,00
088R01 GIRONA - ONYAR INUNCAT 322 94,00 1,92 211,00 3,01 353,00 3,86 580,00 4,91 663,00 5,25 872,00 1514,00 1814,50
PEF 100,00 2,00 248,00 3,25 555,00 4,82 672,00 5,29 991,00
095R02 COLOMERS INUNCAT 2902 89,80 0,43 279,70 1,08 578,80 1,89 1124,40 3,06 1643,60 3,96 2288,80 4,94 4121,20 5057,40
PEF 270,00 2,10 610,00 3,55 1432,00 1874,00 3039,00
099R01 SERRA DE DARÓ INUNCAT 204 43,30 1,50 96,80 2,43 167,70 3,37 287,90 4,55 395,20 5,44 523,90 6,47 875,80 1050,00
PEF 47,00 1,60 163,00 3,25 364,00 5,25 451,00 6,10 720,00
097R01 LA BISBAL D'EMPORDÀ INUNCAT 119 21,10 0,53 47,80 1,20 83,40 2,09 144,30 3,73 198,60 4,21 263,50 443,30 532,30
PEF 25,00 0,63 102,00 2,55 284,00 383,00 637,00
092R01 PONT DE TORROELLA INUNCAT 2954 89,40 1,24 280,50 1,81 583,50 3,66 1142,90 5,74 1677,30 6,57 2341,50 4245,60 5206,60
PEF 140,00 2,21 342,00 2,15 883,00 4,98 1118,00 5,67 1980,00 6,75
TORDERA
104R01 SANTA CRISTINA D'ARO INUNCAT 55 33,20 1,37 61,60 1,74 95,90 2,08 150,20 2,47 196,20 2,70 249,10 3,01 390,50 3,58 458,40 3,77
PEF
109R01 SANT CELONI INUNCAT 125 39,50 1,02 92,00 1,67 159,00 2,28 268,20 3,08 364,20 3,66 481,00 5,60 790,00 6,20 942,70
PEF 30,00 0,93 200,00 2,65 477,00 4,25 575,00 4,90 837,00 6,30
118R01 FOGARS DE TORDERA - R. STA COLOMA INUNCAT 324 105,30 2,25 213,80 3,02 348,60 3,99 570,10 4,88 765,90 5,00 991,20 5,60 1404,30 6,50 1664,60
PEF
119R01 FOGARS DE TORDERA - TORDERA INUNCAT 777 181,50 1,55 425,70 2,31 775,60 3,26 1317,70 1823,60 5,30 2400,20 6,05 3927,00 7,50 4675,80
PEF 93,00 1,19 1065,00 1867,00 2251,00 3119,00
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 278

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CP_SENSOR NOM ESTUDI Àrea estació (km 2 ) Q2,33 (m 3 /s) NIVELL Q5 NIVELL Q10 NIVELL Q25 NIVELL Q50 NIVELL Q100 NIVELL Q500 NIVELL Q1000 NIVELL
BESÒS
135R01 LA GARRIGA 153 38,40 1,25 82,40 1,77 138,70 2,19 232,30 2,82 318,40 3,63 417,00 4,76 689,20 6,60 730,20 6,86
136R01 MONTORNÈS DEL VALLÈS 176 42,50 1,25 90,70 1,70 153,10 2,23 257,50 3,09 349,90 4,22 460,10 5,99 564,00 4,76 603,00
138R01 LLIÇÀ DE VALL 152 27,90 0,91 59,40 1,16 102,20 1,47 176,90 1,96 244,00 2,34 325,10 2,75 420,00 5,91 511,00 4,07
139R01 SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 110 14,50 0,48 34,30 0,72 64,10 0,95 118,60 1,27 170,80 1,49 235,10 2,08 307,00 3,00 368,00
142R01 CASTELLAR DEL VALLÈS 43 0,30 0,24 2,30 0,35 7,50 0,54 20,30 0,84 34,20 1,07 52,50 1,31 54,00 1,87 54,00 1,61
143R01 MONTCADA I REIXACH 242 62,90 1,28 118,90 1,62 188,30 2,01 311,20 2,55 427,20 2,87 559,30 3,20 631,00 3,97 770,00 3,62
145R01 SANTA COLOMA GRAMANET 1020 97,20 1,54 240,20 2,03 443,00 931,90 1120,00 4,10 1523,60 5,00 2626,60 6,75 3194,20
LLOBREGAT
151R01 CLOT DEL MORO 29 1,10 0,48 4,80 0,78 13,30 1,02 32,50 1,34 52,50 1,56 78,20 1,78 160,10 2,30 201,70 2,51
156R01 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ 333 6,20 1,21 25,70 1,50 58,10 1,82 128,20 2,32 206,30 2,75 306,10 3,23 626,70 796,70
160R01 BALSARENY 1022 11,00 1,64 42,50 2,14 90,30 2,49 225,30 2,98 277,30 3,11 392,30 3,44 803,90 4,81 1009,50 5,39
163R01 ARTÉS 447 20,90 0,96 53,80 1,65 111,30 2,50 214,00 3,64 314,60 3,43 432,30 3,85 783,00 4,42 965,50
164C01 MANRESA - LLOBREGAT INUNCAT 1885 21,30 1,28 95,50 1,78 206,90 2,33 550,80 3,57 692,20 3,99 993,80 4,81 1965,80 7,02 2471,20 8,00
PEF 1244,00 1930,00
173R01 / 02 CARDONA 652 24,10 46,50 81,60 150,70 217,50 295,30 655,40 834,40
175R01 SÚRIA 933 45,70 0,96 92,30 1,43 160,50 1,96 282,30 2,71 420,00 3,39 574,50 4,05 1126,40 7,10 1427,80
180R01 CASTELLBELL I EL VILAR INUNCAT 3293 64,00 0,92 169,00 1,50 360,00 2,45 928,00 5,00 1168,00 5,58 1712,00 8,44 3359,00 10,76 4226,00
PEF 2202,00 3611,00
184R01 ABRERA 3573 73,70 1,69 193,10 2,31 405,40 3,16 1045,80 5,07 1320,00 5,75 1930,30 3832,70 4842,20
186R01 JORBA INUNCAT 217 21,30 1,11 51,60 1,62 92,60 1,99 164,10 3,06 232,50 3,98 310,20 535,60 651,50
PEF
189R01 SANT QUINTÍ DE MEDIONA INUNCAT 65 7,40 0,77 20,90 1,20 40,60 1,70 74,80 2,37 108,30 2,95 149,20 3,65 266,10 327,00
PEF 308,00 726,00 974,00 1763,00
190R01 SANT SADURNÍ D'ANOIA INUNCAT 726 50,30 1,29 135,00 3,21 258,70 4,21 485,00 5,62 702,80 982,70 1765,50 2173,30
PEF
191R05 MARTORELL INUNCAT 4561 94,60 1,04 268,20 1,43 546,00 1,83 1462,60 1877,50 2683,80 5235,40 6711,80
PEF
193R01 TERRASSA INUNCAT 32 16,80 0,33 33,90 0,49 55,30 0,65 89,90 0,87 120,40 1,05 155,90 1,25 250,50 1,70 296,10 1,87
PEF
195R07 EL PAPIOL INUNCAT 123 53,10 0,84 99,30 1,07 155,10 1,31 244,30 1,95 320,10 2,42 407,80 3,08 638,00 4,05 749,30 4,39
PEF 718,00 4,30 1133,00 5,40 1330,00 5,80 1842,00
198R13 SANT JOAN DESPÍ II INUNCAT 4880 93,50 0,78 266,30 1,51 555,40 2,44 1546,10 4,37 2027,30 4,92 2985,30 5,93 5896,00 7479,80
PEF 3037,00 4936,00
R. TARRAGONA
209R01 VENDRELL II INUNCAT / PEF 172 1,60 0,40 12,20 0,85 32,30 1,35 74,90 2,52 118,60 3,03 175,50 3,49 348,00 5,35 439,60
GAIÀ
213R01 VILABELLA INUNCAT 340 8,90 1,09 37,40 2,66 86,40 187,20 290,50 3,00 418,80 4,30 807,10 6,00 1014,70
FRANCOLÍ
218R01 MONTBLANC II INUNCAT 338 33,00 1,58 90,00 2,33 179,50 3,30 343,40 4,38 509,00 693,80 7,12 1230,00 9,25 1511,50
225R04 TARRAGONA 835 48,10 1,63 154,00 2,18 312,00 2,77 610,40 3,53 931,00 3,99 1298,70 4,48 2390,30 5,51 2949,40
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 279

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.3.3.
Anàlisi de perillositat pels embassaments.
EMBASSAMENTS DE LA CONCA HIDROGRÀFICA DE L’EBRE
Q 1 = Cabal admès per la llera natural
Q 2 = cabal que afecta a habitatges aïllades, a zona agrícola important i a infraestructura
secundaria
Q 3 = Cabal que afecta a nuclis urbans ( més de cinc habitatges) i a infraestructures
importants
EMBASSAMENTS
CABALS
CARACTERISTICS
(m 3 /s)
Q 1 Q 2 Q 3
OLIANA
Riu Segre entre presa de Oliana i Embassament de Rialb 300 1.000 2.000
RIALB
Riu Segre entre presa de Rialb i Vilves
Riu Segre entre Vilves i Sant Miquel
Riu Segre entre Sant Miquel i confl. Noguera Ribagorçana
Riu Segre entre confl. Noguera Ribagorçana i Lleida
Riu Segre entre Lleida i embassament de Mesquinesa
SANTA ANA
300
300
300
300
300
700
800
600
800
850
1.200
800
1.000
1.300
1.500
Riu Noguera Ribagorçana entre Santa Anna i confluència
amb Riu Segre 50 300 1.750
GUIAMETS
Riu Asmat i Ciurana des de confluència del riu anterior 25 150 250
EMBASSAMENTS DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA
Q 1 = Cabal que desborda la llera natural
Q 2 = Cabal de danys lleus (inunda algunes parcel·les rústiques)
Q 3 = Cabal de danys moderats (inunda parcel·les rústiques de forma més generalitzada)
Q 4 = Cabal de danys greus o importants (afeccions a edificacions aïllades, carreteres, etc...
sense arribar a nivells catastròfics)
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 280

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
EMBASSAMENT
CABALS CARACTERÍSTICS (m 3 /s)
Q 1 Q 2 Q 3 Q 4
FOIX 300 300 300 300
LA BAELLS 43 78 150 200
LA LLOSA DEL CAVALL 35 70 140 200
SAN PONÇ 60 108 125 150
SIURANA 8 50 100 150
SUSQUEDA 50 100 150 200
BOADELLA 41 75 160 200
L’embassament de Sau no te cabals de danys degut a la proximitat amb l’embassament de
Susqueda i l’absència d’edificacions, nuclis urbans o altres activitats entre ambdues preses.
Annex 8.3.4. Determinació dels Temps de Trànsit dels Cursos Fluvials de
les Conques Internes de Catalunya i de les Conques Catalanes de l’Ebre
Document complert (encara que no s’hi ha inclòs els annexos) realitzat per l’Àrea d’Inspecció i Control,
de l’Agència Catalana de l’Aigüa (ACA).
OBJECTE DE L’ESTUDI
Donada la necessitat de determinar els temps de trànsit dels diferents cursos fluvials de les
Conques Internes de Catalunya (CIC) i les Conques Catalanes de l’Ebre, s’ha procedit a
elaborar una metodologia per tal de tramificar els diferents cursos fluvials d’una manera
uniforme
A més s’ha determinat la perillossitat intrínseca de les conques hidrogràfiques de Catalunya .
ÀMBIT DE L’ESTUDI
Per al càlcul dels temps de trànsit, l’àmbit d’estudi abasta els cursos fluvials de les Conques
Internes de Catalunya i les Conques Catalanes de l’Ebre que estan dotats d’estacions
d’aforament SAIH. Al Mapa annex 8.17 es poden observar quins són aquests rius.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 281

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.17. Cursos fluvials objecte del present estudi
Per a la determinació de la perillositat intrínseca de les conques l’àmbit d’estudi abasta totes
aquelles conques que van ser estudiades als models hidrològics utilitzats a l’INUNCAT.
INFORMACIÓ DE PARTIDA
La informació de partida aquest estudi han estat els models hidràulics i hidrològics que va
realitzar l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2001 per a la delimitació de les zones inundables
per a la redacció de l’INUNCAT.
A més d’aquesta informació també es disposa dels hidrogrames d’avingudes històriques en
format paper i dels temps de trànsit calculats a partir de les darreres avingudes enregistrades
pel SAIH de l’Agència.
METODOLOGIA
CÀLCUL DELS TEMPS DE TRÀNSIT
En una primera instància es va procedir a calcular els temps de trànsit mitjançant els models
hidrològics de l’INUNCAT, però es va concloure que aquests no tenien la suficient precisió per
determinar-los.
Per aquesta circumstància es va determinar que la millor forma d'obtenir els temps de trànsit
d’una manera uniforme era relacionant la morfologia de les lleres amb la velocitat amb la
qual es trasllada el front d’ona d’una avinguda , la qual s’aproxima a la velocitat d’una ona
cinemàtica (Lighthill i Whitham 1955).
El primer pas és calcular la celeritat de l’ona cinemàtica, que expressada en termes de
profunditat queda de la següent forma.
1 dQ
c k
=
B dy
Relacionant aquesta expressió amb la l’equació de Manning pel cabal i considerant que el radi
hidràulic és igual al calat (R ≈ y) per canals amples, s’obté la següent expressió:
1 dQ
c k
=
B dy
1/ 2
1 d ⎛ S0
B
=
y
B dy
⎜
⎝ n
1/ 2
⎛ S ⎞
0 ⎛ 5 ⎞ 2 / 3
=
⎜ ⎜ ⎟y
n
⎟
⎝ ⎠⎝
3 ⎠
5
d’aquí s’extreu que c k
= v v: velocitat . (Expressió 1)
3
Un cop obtinguda aquesta relació, es busca un riu que morfològicament contempli una gran
variabilitat, per així poder relacionar el resultat obtingut en aquest amb la resta de cursos
fluvials estudiats. Es determina que és el riu Ter el que s’ajusta més a aquestes necessitats.
5 / 3
⎞
⎟
⎠
c k: Celeritat de l’ona cinemàtica
Q: Cabal
y: Calat
B: Amplada de canal
Es realitza una discretització dels pendents del riu cada 500 metres i es calcula un pendent
mitjà per els diferents trams de riu.
Es calcula la celeritat de l’ona cinemàtica, extraient les velocitats de flux del model hidràulic
realitzat a propòsit de l’INUNCAT i aplicant l’expressió 1.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 282

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Els resultats de la relació dels pendents amb la celeritat es poden observar amb el gràfics
següents, per a diferents períodes de retorn.
4.5
4
3.5
Pendent Vs. Velocitat
T5 y = 268.26x + 1.8903
R 2 = 0.9268
Velocitat (m/s)
3
2.5
2
1.5
1
0.5
0
0 0.001 0.002 0.003 0.004 0.005 0.006 0.007 0.008
Pendent
Velocitat (m/s)
6
5
4
3
2
1
Pendent Vs. Velocitat
T25
y = 286.25x + 2.9728
R 2 = 0.9667
0
0 0.002 0.004 0.006 0.008
Pendent
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 283

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Pendent Vs. Velocitat
T50 y = 360.17x + 3.2003
7
R 2 = 0.9648
6
Velocitat (m/s)
5
4
3
2
1
0
0 0.002 0.004 0.006 0.008
Pendent
Velocitat m/s
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Pendent Vs. Velocitat
T100 y = 613.48x + 3.3057
R 2 = 0.9965
0 0.002 0.004 0.006 0.008
Pendent
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 284

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Pendent Vs. Velocitat
T500
y = 791.59x + 3.4238
R 2 = 0.9979
Velocitat (m/s)
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
0 0.002 0.004 0.006 0.008
Pendent
Il·lustració annex 8.4. Relació pendent /velocitat per als diferents períodes de retorn.
Un cop obtingudes aquestes expressions s’han obtingut els pendents de cada un dels trams
dels diferents cursos fluvials estudiats i aplicant les expressions obtingudes anteriorment
d
s’han calculat els temps de trànsit mitjançant la fórmula t = on d és la distància a cada
v
tram d’estudi.
Un cop s’ha obtingut aquest temps s’ha procedit a calibrar aquests resultats amb les dades
d’avingudes històriques obtenint el resultat que s’adjunta a l’annex 1. Els valors d’aquest
annex s’han d’entendre com a temps aproximats de trànsit dels pics d’avinguda entre dues
estacions de control, per avingudes dels períodes de retorn estudiats, que són T = 5 anys
(avingudes ordinàries) i T = 50 anys (avingudes extraordinàries. Per extrapolar a altres
períodes es poden emprar els gràfics anteriors (Il·lustració annex 8.4).
DETERMINACIÓ DE LA PERILLOSITAT INTRÍNSECA DE LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES DE
CATALUNYA.
Per a determinar la perillositat intrínseca de les conques hidrogràfiques s’ha aplicat la següent
expressió (Expressió 2). La qual relaciona la pluviometria d’una zona concreta amb la seva
morfologia.
⎛ CN Pd
⎜
⋅
⎝100
Pd
⋅
L
L
⋅
1
calif .
T C
⎞
⎟
⎠
−1
Expressió 2
L’expressió anterior té com a resultat una dimensió temporal que defineix la perillositat de la
conca en funció de la seva rapidesa de reacció hidrològica. En la seva formulació s’ha intentat
relacionar en una única expressió les variables que influeixen en la resposta o temps de
reacció d’una conca donada una determinada precipitació. En aquest sentit s’ha obtingut, per
un costat, un paràmetre adimensional que aporta la informació del tipus de pluja
característica de cada conca, relacionant la precipitació diària associada a un període de
retorn en la conca d’estudi ( Pd ) i la precipitació diària mitjana de les conques de Catalunya
associada al mateix període retorn ( Pd ). Per l’altre costat s’han relacionat els següents
paràmetres morfodinàmics de la conca:
- Corba número (CN) de la conca amb la CN= 100 que correspon a una superfície
totalment impermeable. Aquest paràmetre, definit per la Soil Conservation Service
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 285

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
(SCS) està tabulat segons l’ús del sòl, el pendent, les característiques hidrològiques i
el grup (tipologia) de sòl.
- Longitud mitjana de les conques de Catalunya ( L ) i la longitud de la conca d’estudi
( L ). Aquest és un paràmetre de forma de la conca.
- La inversa del temps de concentració associat a la conca d’estudi (
calif
T
c
.
) que
implícitament a la seva formulació inclou la relació entre el pendent i la longitud de la
conca.
Per finalitzar, com a interpretació dels resultats de l’Expressió 2, es pot concloure que la
rapidesa d’una conca augmentarà quan més gran sigui l’escorrentiu (CN) i la precipitació
diària associada a la conca ( Pd ) i, menor sigui la seva longitud ( L ) i el temps de
calif .
concentració ( T
c
). Pel contrari, la reacció d’una conca serà més lenta quan els tendències
inverses a les contemplades anteriorment.
Cal dir que el valor temporal que s’extreu no significa el nombre d’hores que triga en
reaccionar la subconca, sinó que els diversos rangs establerts s’han fet per anàlisi comparatiu
dels valors entre subconques, i per tant, són un indicador relatiu de major o menor
perillositat: de més ràpida a més lenta. L’objecte d’aquest indicador és caracteritzar les
diverses subconques de forma qualitativa segons rapidesa en què es generen els hidrogrames
de sortida.
SIG
Amb les dades obtingudes aplicant la metodologia anterior, s’han elaborat dos tipus de
cobertures SIG, en els que per una part es tramifiquen els cursos fluvials en funció del temps
de trànsit i per una altra part es zonifica d’una forma qualitativa la perillositat de les conques
hidrogràfiques de Catalunya.
El resultat d’aquesta elaboració es pot observar a l’annex 2 del present estudi.
TAULES CABAL – NIVELL
A l’annex 3 es poden observar dues taules, la primera per les Conques Internes de Catalunya
i la segona per les conques Catalanes de l’Ebre, en la que estan identificades les estacions
d’aforament SAIH, amb el nivell que hauria d’assolir l’aigua quan passés per aquestes el
cabal corresponent als períodes de recurrència de 5, 10, 25, 50, 100, i 500. Per determinar
aquests nivells s’han utilitzat les corbes nivell – cabal de les diferents estacions d’aforament i
per aquells cabals que queden fora de rang s’han utilitzat els models hidràulics o s’han
extrapolat les corbes pertinents, s’ha de fer esment a la baixa fiabilitat d’aquests darrers
resultats.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 286

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.3.5. Mapes de tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de
recurrència de 5 i 50 anys
Mapa annex 8.18. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 5 anys
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 287

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.19. Tramificació dels cursos fluvials amb perìodes de recurrència de 50 anys
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 288

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.3.6. Mapes de la perillositat de la Conca segons el temps de
trànsit amb perìodes de recurrència de 5 i 50 anys
Mapa annex 8.20. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de recurrència de 5 anys
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 289

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Mapa annex 8.21. perillositat de la Conca segons el temps de trànsit amb perìodes de recurrència de 50 anys.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 290

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.4. Annexos de l’anàlisi geomorfològica i fenòmens
geològics associat.
PROSPECTIVA
Com a una acció prospectiva que cal encetar, cal preveure la necessitat en un futur proper,
de realitzar una cartografia de detall, que permeti identificar els diferents riscos geològics
associats a tot el territori català de forma més acurada. En aquest sentit, la informació
generada en aquest treball, serveix com a punt de partida a la cartografia a realitzar, i cal
tenir en compte que paral·lelament a aquesta feina, caldrà definir i consensuar les
metodologies d’avaluació del risc dels diferents processos que es poden produir i que per les
seves característiques convé definir cas per cas.
Proposta d’avaluació de cons de dejecció
Entre les feines futures a desenvolupar, caldrà analitzar l’àrea activa en relació a la superfície
total del con de dejecció i el grau d’incisió, cosa que permetrà fer una planificació urbanística
més racional recomanant les mesures de prevenció adients. Aquest aspecte d’una
importància fonamental en les àrees de muntanya, pot determinar la capacitat
d’arrossegament de càrrega sòlida en el cas de fortes barrancades en aquelles infrastructures
que es troben al damunt de la superfície del con; aquestes dades, són bàsiques per exemple
per analitzar la possible influència o efecte que podrien tenir sobre zones especialment
vulnerables (p.e. estudi de l’ubicació i influència sobre els 439 càmpings de Catalunya.
Pel que fa a la metodologia d’avaluació del risc, a continuació es proposa una primera
metodologia de valoració del risc als cons de dejecció mitjançant eines GIS en funció dels
següents factors:
Factor Descripció
Ocupació Si existeixen nuclis urbans dins de la zona de influència del ventall del con, infraestructures,
etc.
Establir un rang de perill (podem "utilitzar" el que hi ha per inundacions).
Litologia En funció de la litologia dels materials, establir uns criteris de perillositat.
Està clar que el material arrossegable és una funció d'aquest paràmetre i també en funció
d'aquest material hi haurà vessant amb major o menor grau de perill que es mobilitzi material
Pendent El pendent condiciona la capacitat d’erosió
A majors pendents major serà el risc s'ha d'establir una classificació de rangs per assignar
perillositat (>27%, >20; >15)
Pluviometria En funció de la pluviometria serà més o menys probable que per períodes de retorn més
petits es puguin produir episodis que impliquin moviments en massa (>400, >350,
>300,>250,>200)
Gènesi Para una mateixa precipitació i a un altre factor que pot ser desencadenat o afavoridor
d'aquest tipus de situacions que es si es produeixen nevades en aquella zona, per l'afecte
d'allaus o l'efecte de la pròpia temperatura en el material. Per tant creuar-ho amb zones on
es produeixen nevades. D'alguna manera queda "recollit" en zones d'usos, però considero si
no hi ha cobertura en funció de grans regins climàtiques es podria assignar com si
diguéssim un factor corrector.
Usos del sòl Per a poder lligar-ho amb la litologia i en realitat en la disponibilitat de material, es podria
introduir aquest paràmetre, de forma que en determinat tipus de vessants que estiguin nues
segurament deu ser més probable
Conca Com a criteri general a majors dimensions de la conca és menys probable que es produeixi
un fenomen que desencadeni un procés >20, >10, >5, >2
Taula annex 8.3. primera metodologia de valoració del risc als cons de dejecció mitjançant eines GIS en
funció dels diferents factors.
Equip de treball
La realització d’aquest treball s’ha desenvolupat gràcies a la col·laboració entre els tècnics del
ICGC i l’ACA, que s’ha pogut materialitzar gràcies a la petició realitzada per la Direcció
General de Protecció Civil del Dept. d’interior l’any 2003 (en aquell moment la Direcció General
d’Emergències i Seguretat Civil).
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 291

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex I: Taules de moviments de massa i barrancades
ANY
LLOC
1881 Puigcercós (Pallars Jussà)
1907 Espui (Pallars Jussà); la Coma (Solsonès); Llavorsí (Pallars
Sobirà); Boren-lsavarre (Pallars Sobirà)
1937 Bono (Ribagorça)
1940 Rupit (Osona); Conques de Vernet (Conflent); l'Avellanosa
(Vallespir)
1942 Toubert (Vallespir)
1944 Ullastrell (Vallès Occidental)
1962 Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà); Castellbisbal (Vallès
Occidental); Santa Maria de Barberà (Vallès Occidental)
1963 Senet i Llauset (Ribagorça)
1964 Castellbisbal (Vallès Occidental)
1970 Conques de Vernet (Conflent)
1971 el Papiol (Baix Llobregat)
1972 Santa Maria de Barberà (Vallès Occidental)
1976 Castellfollit de la Roca (Garrotxa)
1977 Castellfollit de la Roca (Garrotxa)
1978 Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)
1982 Caregue (Pallars Sobirà); Cabdella (Pallars Jussà); Llavorsí
(Pallars Sobirà); Jou-la Guingueta (Pallars Sobirà); Pont de
Bar (Alt Urgell); Gósol (Berguedà); la Coma (Solsonès)
1983 el Papiol (Baix Llobregat)
1994 la Riba (Alt Camp)
Taula annex 8.4. Esllavissades més importants documentades a Catalunya (Modificat
d’Història Natural dels Països Catalans. Volum 3: Recursos geològics i sòl).
Alguns exemples de barrancades als Pirineus orientals:
Barranc d’Arás a Biescas (1998)
Barranc de Jou a la Guingueta d’Àneu (1982)
Riu d’Arties a Vielha (1963)
Riu Cady a Vernet-les-Bains (1940)
En tots aquests casos els efectes van ser espectaculars, bé pel número de morts, com a
Biescas, bé per la quantitat d’edificacions destruïdes, com a Vernet, o bé pels canvis en
l’orografia, com a la Guingueta. En aquest darrer cas també cal destacar la sort que tot i els
danys materials no hi hagués cap víctima.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 292

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex II: Caracterització geomorfològica
En la generació de cobertures s’ha seguit la filosofia de minimitzar el número final de
cobertures integrant el màxim número d’elements tot i poder tenir una diferent gènesi,
sempre que no hi pogués haver una superposició espaial.
ZONA INUNDABLE GEOMORFOLÒGICAMENT
Nom: LI_GEO
Cobertura de polígons.
Definició: Zona potencialment inundable segons criteris geomorfològics, diferenciant-se
diferents formes lacustres i litorals i elements geomorfològics.
Característiques: Hi haurà un polígon per a cada curs fluvial. A les confluències es prioritzarà
la definició del flux del curs principal respecte al seu afluent.
Nom del Camp Tipus Longitud Descripció
Codi
text
16
caràcters
ID_ES Text 9 caràcters
Identificatiu del curs d’acord a la cobertura
realitzada per l’ICC per a les zones potencialment
inundable per curs fluvial. Per als cons de dejecció
Identificador de l’estudi, d’acord a un identificador
de l’ACA.
ID_GEOST Text 4 caràcters Identificador per determinar l’origen de la inundació
Taula annex 8.5. Camps a incloure a la cobertura línies d’inundació geomorfològiques
ID_GEO Equivalència
Descripció
01
Zona
potencialment
inundable
03 Cons de dejecció
04 Lacustres
Envolupant de l’àrea inundable en base a les dades
proporcionades per a la interpretació geomorfologia i
informació complementària (històrica)
Cossos sedimentaris al·luvials constituïts per arrossegalls
procedents d’un curs torrencial, riera o barranc intermitent,
que se situa a la part baixa del canal de desguàs del torrent,
on hi ha un canvi de pendent còncau i les aigües perden
competència. Té una morfologia de ventall o de segment de
con, i en una secció transversal presenta un cert abombament.
Tenen un o varis canals divergents actius o abandonats que
s’inicien a partir de l’àpex. Són dipòsits detrítics que
generalment presenten una distribució granulomètrica
decreixent de l’àpex a la base.
Massa d’aigua dolça continental dipositada en una depressió
del terreny.
05 Litorals Massa d’aigua influenciada per la dinàmica litoral.
Taula annex 8.6. Tipus d’origen de la inundació.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 293

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ID_GEO ID_GEOST Equivalència Descripció
01
Zona potencialment inundable
0101
Zona
potencialment
inundable per
curs fluvial
0102 No inundable
0103
0104
Zona
potencialment
inundable
marítim terrestre
Zona
potencialment
inundable per
curs fluvial
Envolupant de l’àrea inundable en base a
les dades proporcionades per a la
interpretació geomorfologia i informació
complementària (històrica)
Polígon que delimita les zones no són
inundables (illes).
Àrea potencialment inundable per l’acció de
llevantades i/o a l’escorrentiu continental.
Àrea potencialment inundable, on la
cartografia geomorfològica de detall del
curs principal, es superposava amb la
informació hidràulica però l’eliminació
d’aquesta implicava la no connectivitat de
l’afluent al principal.
03
Cons de dejecció
0301 No actius
0302 Actius
Identificadors per als cons de dejecció que
no experimenten agradació ni progradació
ja que no hi ha sedimentació de materials
com a conseqüència de l’encaixament de la
xarxa de drenatge. Normalment estan
ocupats per camps de cultiu, boscos i inclús
nuclis habitats.
Identificadors per als cons de dejecció
funcionals en els quals es donen processos
d’agradació i progradació. Generalment no
estan colonitzats per l’home i la vegetació
no està gaire implantada degut a l’activitat
dels processos.
0303
Zones influència
cons
Àrea potencialment inundable on també es
poden produir efectes per l’acció del con de
dejecció.
0401 Estanys
Massa d’aigua dolça continental permanent
dipositada en una depressió del terreny.
04
Lacustres
0402 Estanys efímers
Depressions naturals del terreny que de
forma no periòdica s’aneguen temporalment
per l’acumulació de l’aigua provinent de la
pluja o del desbordament d’un curs fluvial.
També s’inclouen aquelles zones humides
que han estat dessecades per l’home i que
esporàdicament es poden inundar.
0403 Llacs
Es correspon a àrees on no s’han
desenvolupat formacions superficials o a on
aquestes tenen una presència molt
discontinua i una potència reduïda
(centimètrica-decimètrica).
0404 Antigues llacunes
05
Litorals
0501 Maresmes
Depressió pantanosa situada al llarg del
litoral, darrere una fletxa, cordó litoral o
qualsevol entrant costaner que està
influenciada per la dinàmica litoral.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 294

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ID_GEO ID_GEOST Equivalència Descripció
0502
Platja
d’acumulació
Riba planera del mar de caràcter
sedimentari, coberta de sorra o grava, la
qual presenta un perfil còncau amb pendent
suau cap a l’aigua. Existeix per que els
aports periòdics de material superen a
l’erosió.
0503 Albuferes
Tipus d’origen de la inundació.
Riba planera del mar de caràcter
sedimentari, coberta de sorra o grava, la
qual presenta un perfil còncau amb pendent
suau cap a l’aigua. Existeix per que els
aports periòdics de material superen a
l’erosió
LÍNIES GEOMORFOLÒGIQUES
Nom: GEOMORFO_L
Cobertura d’arc
Definició: Elements que representen processos de dinàmica geomorfològica.
Característiques:
Nom del Camp Tipus Longitud Descripció
ID_D text 2 caràcters
Codi identificatiu dels tipus d’elements
dinàmics.
Identificador de l’estudi, d’acord a un
ID_ES text 9 caràcters
identificador de l’ACA.
Camps de la cobertura processos de dinàmica fluvial
ID_D Equivalència Descripció
01 Incisió lateral de la llera
02 Incisió lineal
03 Escarpament
04 Salt d’aigua
05 Línies de flux
06 Cicatrius
Forma fluvial que s’origina per l’erosió mecànica
produïda per un corrent fluvial que soscava el
marge i comporta la pèrdua de material. Sol
produir-se en les vores còncaves dels meandres.
Forma fluvial que s’origina per l’erosió
determinada per l’escolament concentrat al llarg
del tàlveg o dels eixos de drenatge.
Forma poligènica de vessant morfològic amb una
forta inclinació (>45º) la qual és d’origen tectònic
i/o erosiu.
Forma fluvial on es dona una caiguda de l’aigua
d’un torrent on hi ha un desnivell brusc. Pot tenir
diferents orígens però el més comú és el canvi
d’una roca tova a una de molt dura per l’erosió.
Forma fluvial que simbolitza el sentit de circulació
d’un corrent d’aigua, d’una colada.
Forma de vessant de zones de capçalera, on s’han
produït moviments en massa dels quals el
material desplaçat ha estat erosionat.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 295

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
07
Caiguda de Blocs o
desprendiments
08 Sentit de l’onatge
09 Esllavissaments
Tipus de processos de dinàmica fluvial
Zona d’acumulació de blocs en les parts baixes del
vessant o bé zona inestable d’un massís rocós.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 296

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex III: Llistat de municipis amb cons de dejecció
NOM_MUNICIPI NOMBRE NOM_MUNICIPI NOMBRE NOM_MUNICIPI NOMBRE NOM_MUNICIPI NOMBRE
No municipi català 74 Ribera d'Urgellet 5 l'Hospitalet de Llobregat 2 Esplugues de Llobregat 1
Alt Àneu 69 Llanars 5 Sant Joan Despí 2 Sant Just Desvern 1
Naut Aran 47 Vilam=s 5 Sant Vicenτ dels Horts 2 Castellbisbal 1
Vielha e Mijaran 44 Malgrat de Mar 4 Molins de Rei 2 Sant Andreu de la Barca 1
la Guingueta d'Àneu 37 Blanes 4 Esparreguera 2 Soses 1
Alins 33 Lloret de Mar 4 Collbató 2 Sudanell 1
Lladorre 30 Camarles 4 el Bruc 2 Alcarràs 1
Vilaller 29 Os de Balaguer 4 Lleida 2 Montornès de Segarra 1
el Pont de Suert 21 Ascó 4 Cervera 2 Llinars del Vallès 1
Tremp 20 Montblanc 4 Corbins 2 Tàrrega 1
la Pobla de Segur 15 Queralbs 4 Alguaire 2 l'Ametlla del Vallès 1
Sort 15 Alàs i Cerc 4 Balaguer 2 Santa Eulàlia de Ronçana 1
Esterri d'+neu 14 Setcases 4 Camarasa 2 Sant Esteve de Palautordera 1
Ribes de Freser 14 Calella 3 Sanaüja 2 Tarroja de Segarra 1
Tortosa 13 Sant Vicenç de Montalt 3 Alòs de Balaguer 2 Torrelameu 1
Vall de Cardós 13 Sant Andreu de Llavaneres 3 Osor 2 Almacelles 1
la Vall de Boí 12 Arenys de Munt 3 Talarn 2 Menàrguens 1
Llavorsí 12 Castell - Platja d'Aro 3 Organyà 2 Almenar 1
Soriguera 11 Sant Iscle de Vallalta 3 les Valls d'Aguilar 2 Albesa 1
Vilallonga de Ter 10 Llimiana 3 Planoles 2 Riudarenes 1
es Bordes 10 Vilopriu 3 les Valls de Valira 2 Torà 1
Les 10 Torroella de Montgrí 3 Isòvol 2 la Sentiu de Sió 1
Canejan 10 Albons 3 Sarroca de Bellera 2 Pinell de Solsonès 1
Sant Pere de Ribes 9 Àger 3 Barcelona 1 Pals 1
Santa Susanna 9 Calonge 3 Vilanova i la Geltrú 1 Regencòs 1
Palafolls 9 l'Aldea 3 Arenys de Mar 1 Peramola 1
Baix Pallars 9 Alcanar 3 Martorelles 1 Oliana 1
Tírvia 9 Ulldecona 3 Sant Jordi Desvalls 1 Guixers 1
Bossòst 9 Constantí 3 Montgat 1 Sant Llorenç de Morunys 1
Conca de Dalt 8 Castelldefels 3 el Masnou 1 Fígols 1
Espot 8 Alcover 3 Tordera 1 la Coma i la Pedra 1
Arres 8 Sant Feliu de Llobregat 3 Ullà 1 les Llosses 1
Tossa de Mar 7 Sercs 3 Garrigoles 1 Fígols i Alinyà 1
Rialp 7 Bescanó 3 Verges 1 Sant Julià de Cerdanyola 1
Campelles 7 Campdevànol 3 Bellcaire d'Empordà 1 Gósol 1
Camprodon 7 Montagut 3 la Tallada d'Empordα 1 la Pobla de Lillet 1
la Torre de Cabdella 7 Bellver de Cerdanya 3 Farrera 1 Bagà 1
Aitona 6 Bausen 3 Esterri de Cardós 1 Gombrèn 1
la Seu d'Urgell 6 Santa Bàrbara 2 Sant Carles de la Ràpita 1 Sant Pau de Segúries 1
Olivella 5 Caldes d'Estrac 2 la Sènia 1 Figueres 1
Sant Cebriα de Vallalta 5 Sant Fost de Campsentelles 2 Mas de Barberans 1 Pardines 1
Argentona 5 Cabrils 2 Ginestar 1 Toses 1
Colomers 5 Santa Cristina d'Aro 2 Miravet 1 Senterada 1
Sant Esteve de la Sarga 5 Llagostera 2 Móra la Nova 1 Montferrer i Castellbó 1
Castell de Mur 5 Palamós 2 Tivissa 1 Estamariu 1
Sitges 5 Palafrugell 2 Cambrils 1 Prullans 1
Xerta 5 Gavet de la Conca 2 Vinyols i els Arcs 1 Fontanals de Cerdanya 1
Benifallet 5 Jafre 2 Garcia 1
Ripoll 5 Ventallò 2 la Pobla de Mafumet 1
Aldover 2 Roda de Barà 1
Badalona 2 Vinebre 1
Pineda de Mar 2 el Rourell 1
l'Ampolla 2 la Masò 1
Roquetes 2 la Selva del Camp 1
Móra d'Ebre 2 Banyeres del Penedès 1
Cunit 2 Llorenç del Penedès 1
Cubelles 2 la Riba 1
Vilaverd 2 Valls 1
Cornellà de Llobregat 2
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 297

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.5. Determinació de la vulnerabilitat. Metodologia.
Resultats. Mapa de vulnerabilitat. Catàleg d’elements
vulnerables. Temps d’intervenció.
Annex 8.5.1.
Valoració de pèrdues: Corbes de danys-calats
Taula A. 1. Corba de danys-calat de l’aigua per l’estructura i el contingut dels habitatges (USACE, 2000)
Una planta, sense soterrani
Dues o més plantes, sense soterrani
Calat de
l’aigua (m)
Danys en
l’estructura 1
Danys en
continguts 1
Danys en
l’estructura 1
Danys en
continguts 1
-0,6 0 0.0 0.0 0.0
-0,3 2.5 2.4 3.0 1.0
0,0 13.4 8.1 9.3 5.0
0,3 23.3 13.3 15.2 8.7
0,6 32.1 17.9 20.9 12.2
0,9 40.1 22.0 26.3 15.5
1,2 47.1 25.7 31.4 18.5
1,5 53.2 28.8 36.2 21.3
1,8 58.6 31.5 40.7 23.9
2,1 63.2 33.8 44.9 26.3
2,4 67.2 35.7 48.8 28.4
2,7 70.5 37.2 52.4 30.3
3,0 73.2 38.4 55.7 32.0
3,4 75.4 39.2 58.7 33.4
3,7 77.2 39.7 61.4 34.7
4,0 78.5 40.0 63.8 35.6
4,3 79.5 40.0 65.9 36.4
4,6 80.2 40.0 67.7 36.9
4,9 80.7 40.0 69.2 37.2
1
Els valors de danys estan expressats com percentatge del valor de l’estructura i del contingut
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 298

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Taula A. 2. Corba de danys-calat de l’aigua per l’estructura i el contingut dels usos comercials i industrials i els
càmpings (FEMA)
Comercial / Industrial
Càmpings
Calat de
l’aigua (m)
Danys en
l’estructura 1
Danys en
continguts 1
Danys en
l’estructura 1
Danys en
continguts 1
-3,0 0 0 0 0
-0,9 0 0 0 0
-0,6 0 0 0 0
-0,3 0 0 0 0
0,0 4 0 8 0
0,2 7 4 29 20
0,3 9 11 50 35
0,5 11 18 60 43
0,6 13 30 71 56
0,8 16 45 76 64
0,9 18 54 82 72
1,1 20 61 84 75
1,2 22 69 87 79
1,4 24 73 88 81
1,5 27 75 89 84
1,7 29 77 90 85
1,8 31 78 91 87
2,0 33 79 91 88
2,1 35 80 91 88
2,3 37 80 91 89
2,4 38 80 91 90
2,6 40 80 91 90
3,0 49 80 100 90
4,0 60 80 100 100
4,6 60 80 100 100
5,8 60 80 100 100
6,4 60 100 100 100
7,6 60 100 100 100
1
Els valors de danys estan expressats com percentatge del valor de l’estructura i del contingut
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 299

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.5.2.
Resultats per municipi obtinguts en aplicar la metodologia
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Abella de la Conca 0 0 0 0 0 Greu
Abrera 33.227 318 1 14 7 Greu
Àger 4.924 15 0 15 1 Lleu
Agramunt 176.278 438 0 9 3 Moderat
Aguilar de Segarra 0 0 0 0 0 Lleu
Agullana 2.300 15 0 15 4 Moderat
Aiguafreda 123.023 180 0 13 10 Lleu
Aiguamúrcia 71.336 38 0 9 5 Greu
Aiguaviva 792 9 1 18 1 Moderat
Aitona 556.686 744 2 13 6 Lleu
Alàs i Cerc 3.819 18 0 18 4 Greu
Albanyà 0 4 0 15 0 Greu
Albatàrrec 142 0 0 0 1 Lleu
Albesa 97 27 0 18 7 Moderat
Albinyana 937 45 0 17 6 Moderat
Albons 6.657 108 0 19 1 Moderat
Alcanar 29.373 567 2 19 1 Moderat
Alcanó 2.638 12 0 18 1 Moderat
Alcarràs 84.165 177 3 8 2 Lleu
Alcoletge 42.070 21 3 17 11 Lleu
Alcover 41.416 456 1 9 3 Greu
Aldover 325.860 867 2 12 5 Moderat
Alella 3.432 45 1 19 1 Greu
Alfara de Carles 15.493 207 2 16 6 Moderat
Alfarràs 0 0 0 0 0 Lleu
Alfés 23 0 0 0 0 Moderat
Alforja 27.001 60 0 16 7 Moderat
Algerri 816 30 0 16 4 Moderat
Alguaire 571 21 0 17 2 Lleu
Alins 95.622 138 9 11 6 Greu
Alió 2.474 69 0 16 3 Moderat
Almacelles 1.671 30 0 15 1 Lleu
Almatret 1.140 12 0 16 7 Lleu
Almenar 886 30 0 19 1 Lleu
Almoster 229 0 0 0 3 Moderat
Alòs de Balaguer 10.083 6 2 16 6 Moderat
32 El valor de perillositat mostrat, correspon al valor més freqüent de perillositat de les conques del municipi
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 300

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Alp 3.798 40 2 17 5 Moderat
Alpens 0 0 0 0 0 Lleu
Alpicat 2.464 24 0 19 1 Lleu
Alt Àneu 153.699 80 8 12 9 Greu
Altafulla 63.674 984 0 16 6 Greu
Amer 62.543 120 0 12 4 Moderat
Amposta 3.349.710 9480 103 14 12 Lleu
Anglès 16.401 270 0 11 4 Greu
Anglesola 20.891 57 0 16 3 Lleu
Arbeca 4.483 36 0 9 3 Lleu
Arbolí 0 0 0 0 0 Greu
Arbúcies 10.468 6 0 15 4 Greu
Arenys de Mar 220.662 810 2 16 6 Greu
Arenys de Munt 95.774 702 2 14 4 Greu
Argelaguer 2.946 33 0 16 2 Greu
Argençola 0 0 0 0 0 Moderat
Argentona 76.084 1062 6 16 8 Moderat
Arnes 1.134 93 0 16 4 Moderat
Arres 180.687 90 1 15 11 Moderat
Arsèguel 8.432 0 0 0 10 Greu
Artés 7.216 120 0 16 3 Greu
Artesa de Lleida 15.564 3 0 15 5 Moderat
Artesa de Segre 40.658 87 2 15 4 Moderat
Ascó 802.452 210 2 15 9 Moderat
Aspa 1.355 0 0 0 12 Moderat
Avià 4.916 24 0 15 3 Moderat
Avinyó 16 3 0 15 1 Moderat
Avinyonet de Puigventós 186 15 0 18 1 Moderat
Avinyonet del Penedès 0 0 0 0 0 Lleu
Badalona 388.902 3942 0 11 1 Greu
Badia del Vallès 87.776 4524 0 13 4 Moderat
Bagà 26.346 162 0 16 7 Greu
Baix Pallars 130.492 22 5 15 13 Moderat
Balaguer 1.328.003 4059 6 8 5 Moderat
Balenyà 0 0 0 0 0 Greu
Balsareny 6.646 120 0 12 1 Moderat
Banyeres del Penedès 3.792 234 0 19 1 Moderat
Banyoles 170.450 2862 4 16 6 Greu
Barbens 81.624 84 0 15 2 Lleu
Barberà de la Conca 463 8 0 16 4 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 301

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Barberà del Vallès 6.132 48 0 16 3 Moderat
Barcelona 10.253.165 21120 5 10 1 Greu
Bàscara 4.936 21 0 11 4 Lleu
Bassella 22.427 21 1 16 5 Moderat
Batea 22.357 75 3 16 5 Moderat
Bausen 52.466 18 2 18 17 Moderat
Begues 4.161 108 0 19 1 Lleu
Begur 7.060 48 0 18 3 Greu
Belianes 122 21 0 15 1 Lleu
Bellaguarda 0 0 0 0 0 Moderat
Bellcaire d'Empordà 8.941 141 3 15 4 Moderat
Bellcaire d'Urgell 506 6 0 15 1 Moderat
Bell-lloc d'Urgell 5.160 27 0 17 1 Lleu
Bellmunt del Priorat 865 2 0 15 6 Moderat
Bellmunt d'Urgell 119 6 0 17 0 Moderat
Bellprat 0 0 0 0 0 Greu
Bellpuig 84.045 342 1 9 2 Lleu
Bellvei 241 21 0 18 1 Moderat
Bellver de Cerdanya 310.270 88 2 16 11 Greu
Bellvís 11.707 54 0 11 1 Moderat
Benavent de Segrià 1.022 3 0 15 1 Lleu
Benifallet 441.958 651 6 11 6 Greu
Benissanet 872.721 489 7 13 7 Greu
Berga 6.225 72 0 15 3 Moderat
Besalú 4.380 63 0 18 7 Moderat
Bescanó 90.835 744 3 5 2 Greu
Beuda 489 6 0 17 4 Moderat
Bigues i Riells 15.199 33 0 15 7 Lleu
Biosca 495 21 0 16 5 Moderat
Biure 2.343 20 1 10 2 Moderat
Blancafort 206 27 1 17 2 Moderat
Blanes 6.024.226 7536 2 15 11 Greu
Boadella d'Empordà 0 0 0 0 0 Lleu
Bolvir 16.727 44 0 18 5 Moderat
Bonastre 35 4 0 15 10 Greu
Bordils 19.364 150 0 7 1 Moderat
Borrassà 0 3 0 15 0 Moderat
Borredà 0 0 0 0 0 Lleu
Bossòst 930.516 1194 4 14 13 Moderat
Bot 4.491 36 0 15 7 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 302

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Botarell 3.946 153 1 18 1 Moderat
Bovera 0 0 0 0 0 Moderat
Bràfim 0 0 0 0 0 Moderat
Breda 1.640 9 0 18 2 Greu
Brunyola 0 0 0 0 0 Greu
Cabacés 38.883 27 0 12 8 Moderat
Cabanabona 1 0 0 0 0 Moderat
Cabanelles 0 3 0 15 0 Lleu
Cabanes 66.965 516 5 17 4 Moderat
Cabó 0 0 0 0 0 Greu
Cabra del Camp 2.025 18 0 18 2 Moderat
Cabrera de Mar 97.252 840 5 14 11 Greu
Cabrera d'Igualada 567 9 0 15 1 Moderat
Cabrils 18.952 318 0 13 2 Greu
Cadaqués 8.401 52 0 18 3 Greu
Calaf 0 0 0 0 0 Moderat
Calafell 90.474 2104 2 19 1 Greu
Calders 2.649 0 0 0 10 Lleu
Caldes de Malavella 28.449 264 1 11 7 Moderat
Caldes de Montbui 18.708 96 0 16 6 Moderat
Caldes d'Estrac 34.135 486 0 18 5 Greu
Calella 128.775 1488 0 15 2 Greu
Calldetenes 971 12 0 17 1 Moderat
Callús 46.179 102 0 10 5 Moderat
Calonge 63.373 1446 7 12 2 Greu
Calonge de Segarra 0 0 0 0 0 Moderat
Camarasa 409.112 102 4 13 12 Lleu
Camarles 223.899 432 9 10 6 Lleu
Cambrils 170.585 4080 4 19 1 Moderat
Camós 9.616 111 0 16 6 Greu
Campdevànol 575.544 1044 1 6 3 Greu
Campelles 78.361 30 1 15 13 Greu
Campins 0 0 0 0 0 Moderat
Campllong 1.626 51 0 13 5 Moderat
Camprodon 53.127 340 4 17 3 Greu
Canejan 9.902 16 3 16 14 Greu
Canet d'Adri 656 12 0 16 8 Moderat
Canet de Mar 62.651 441 0 18 3 Greu
Canovelles 193 0 0 0 1 Lleu
Cànoves i Samalús 2.212 9 0 16 16 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 303

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Cantallops 319 12 0 15 1 Moderat
Canyelles 662 36 2 18 2 Lleu
Capafonts 0 0 0 0 0 Greu
Capçanes 1.308 9 0 16 8 Greu
Capellades 10.162 30 1 14 2 Moderat
Capmany 14.397 15 0 16 5 Moderat
Capolat 0 0 0 0 0 Moderat
Cardedeu 198.552 624 0 9 2 Moderat
Cardona 20.070 498 2 11 4 Moderat
Carme 4.150 21 0 19 1 Moderat
Caseres 12.863 39 1 15 7 Lleu
Cassà de la Selva 60.971 612 4 9 4 Moderat
Casserres 6.546 0 0 0 6 Moderat
Castell de l'Areny 0 0 0 0 0 Greu
Castell de Mur 4.294 14 1 18 3 Moderat
Castellar de la Ribera 4.089 12 0 18 3 Greu
Castellar de n'Hug 2.932 15 1 17 9 Moderat
Castellar del Riu 0 0 0 0 0 Greu
Castellar del Vallès 16.776 84 0 16 9 Moderat
Castellbell i el Vilar 90.647 282 2 8 4 Lleu
Castellbisbal 400.318 1722 11 10 5 Greu
Castellcir 197 3 0 15 10 Greu
Castelldans 1.336 6 0 17 1 Moderat
Castelldefels 307.293 14988 6 11 1 Greu
Castellet i la Gornal 12.037 66 0 6 2 Greu
Castellfollit de la Roca 1.499 6 0 15 5 Moderat
Castellfollit de Riubregós 13.178 87 2 18 8 Moderat
Castellfollit del Boix 23 0 0 0 1 Greu
Castellgalí 106.139 87 0 10 3 Lleu
Castellnou de Bages 0 0 0 0 0 Moderat
Castellnou de Seana 73 0 0 0 0 Lleu
Castelló de Farfanya 13.888 183 0 16 5 Moderat
Castelló d'Empúries 1.920.372 15360 5 7 5 Moderat
Castellolí 606 15 0 19 4 Greu
Castell-Platja d'Aro 161.381 1566 4 13 2 Greu
Castellserà 124 6 0 15 0 Moderat
Castellterçol 3.563 30 0 16 6 Greu
Castellvell del Camp 0 0 0 0 0 Moderat
Castellví de la Marca 1.922 18 1 19 1 Greu
Castellví de Rosanes 9.269 87 0 14 5 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 304

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Cava 0 0 0 0 0 Greu
Celrà 11.367 60 0 9 3 Moderat
Centelles 60.327 138 0 18 7 Lleu
Cercs 76 0 0 0 1 Greu
Cerdanyola del Vallès 141.960 1296 0 10 2 Greu
Cervelló 11.382 51 0 10 8 Greu
Cervera 17.890 474 0 8 6 Moderat
Cervià de les Garrigues 0 3 0 15 0 Moderat
Cervià de Ter 9.891 141 1 15 2 Moderat
Cistella 0 0 0 0 0 Moderat
Ciutadilla 959 42 0 17 2 Lleu
Clariana de Cardener 2.086 24 0 15 8 Lleu
Colera 19.506 472 0 18 2 Greu
Coll de Nargó 4.972 3 0 15 10 Moderat
Collbató 181.984 2160 7 18 8 Greu
Colldejou 0 0 0 0 0 Moderat
Collsuspina 0 0 0 0 0 Greu
Colomers 15.455 117 3 10 1 Moderat
Conca de Dalt 1.105 0 0 0 4 Moderat
Conesa 2.772 22 0 17 3 Lleu
Constantí 9.619 639 0 7 1 Lleu
Copons 832 4 0 15 0 Moderat
Corbera de Llobregat 22.764 36 0 17 4 Greu
Corbera d'Ebre 5.936 30 1 17 7 Moderat
Corbins 16.762 69 0 10 10 Lleu
Corçà 34.804 231 2 11 5 Greu
Cornellà de Llobregat 509.956 14610 4 14 1 Greu
Cornellà del Terri 29.644 81 0 12 2 Greu
Cornudella de Montsant 8.653 18 1 15 7 Greu
Creixell 41.533 318 0 19 1 Greu
Crespià 18 0 0 0 0 Lleu
Cruïlles 36.446 216 2 15 6 Moderat
Cubelles 292.534 3753 1 7 1 Moderat
Cubells 922 6 0 17 2 Moderat
Cunit 53.453 1590 0 19 1 Greu
Darnius 188 2 1 15 10 Moderat
Das 3.430 3 0 15 3 Moderat
Deltebre 3.968.590 4305 39 14 9 Lleu
Dosrius 31.134 201 3 17 10 Moderat
Duesaigües 64 6 0 15 1 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 305

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
el Bruc 30.844 402 1 16 6 Greu
el Brull 0 0 0 0 0 Lleu
el Catllar 2.740 18 0 17 1 Greu
el Cogul 437 0 0 0 1 Moderat
el Far d'Empordà 8.641 51 3 18 2 Moderat
el Lloar 0 0 0 0 0 Greu
el Masnou 9.250 150 0 15 1 Greu
el Masroig 1.863 8 0 18 5 Moderat
el Milà 1.187 72 0 19 1 Greu
el Molar 36 0 0 0 0 Moderat
el Montmell 1.437 52 1 15 5 Moderat
el Morell 6.177 210 0 13 2 Lleu
el Palau d'Anglesola 1.116 21 0 19 1 Lleu
el Papiol 38.453 732 2 10 2 Moderat
el Perelló 4.647 51 1 17 3 Moderat
el Pinell de Brai 8.552 45 1 16 7 Greu
el Pla de Santa Maria 132 15 0 19 1 Moderat
el Pla del Penedès 0 0 0 0 0 Moderat
el Poal 32.508 39 0 17 11 Lleu
el Pont d'Armentera 11.079 30 0 16 5 Moderat
el Pont de Bar 37.809 6 0 15 7 Greu
el Pont de Suert 446.067 564 5 11 9 Greu
el Pont de Vilomara i
Rocafort 21.033 39 0 13 7 Moderat
el Port de la Selva 14.796 392 2 15 1 Greu
el Prat de Llobregat 7.081.144 14604 8 7 3 Greu
el Rourell 243 18 0 19 1 Greu
el Soleràs 5.027 27 1 17 2 Moderat
el Vendrell 366.655 7101 13 3 2 Moderat
el Vilosell 0 0 0 0 0 Moderat
els Alamús 2.077 15 0 19 1 Lleu
els Garidells 1.386 18 0 16 3 Lleu
els Guiamets 0 0 0 0 0 Moderat
els Hostalets de Pierola 103 6 0 17 10 Moderat
els Omellons 1.566 30 0 14 5 Moderat
els Omells de na Gaia 2.479 63 1 14 6 Moderat
els Pallaresos 37 3 0 15 1 Lleu
els Plans de Sió 5.617 102 1 10 1 Moderat
els Prats de Rei 254 6 0 15 1 Moderat
els Torms 987 3 3 15 6 Moderat
es Bòrdes 21.510 45 5 14 9 Greu
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 306

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Esparreguera 63.627 552 3 12 9 Lleu
Espinelves 0 0 0 0 0 Moderat
Esplugues de Llobregat 1.122 240 0 19 1 Greu
Espolla 7 9 0 18 0 Greu
Esponellà 3.826 42 1 19 8 Lleu
Espot 26.141 81 2 13 5 Greu
Estamariu 17.728 3 0 15 15 Greu
Estaràs 754 27 0 18 1 Moderat
Esterri d'Àneu 1.271.850 1071 4 17 14 Greu
Esterri de Cardós 2.538 3 0 15 9 Greu
Falset 1.799 24 0 17 6 Moderat
Farrera 0 0 0 0 0 Moderat
Figaró-Montmany 21.519 30 0 18 6 Lleu
Fígols 342 2 0 15 10 Greu
Fígols i Alinyà 18.787 12 2 16 4 Greu
Figueres 265.310 4572 12 16 6 Moderat
Figuerola del Camp 0 0 0 0 0 Greu
Flaçà 39.156 264 2 7 4 Moderat
Flix 546.404 828 2 8 4 Lleu
Fogars de la Selva 75.754 204 7 8 1 Moderat
Fogars de Montclús 0 0 0 0 0 Moderat
Foixà 10.233 129 0 8 5 Moderat
Folgueroles 2.696 48 0 17 2 Moderat
Fondarella 122 0 0 0 1 Lleu
Fonollosa 1.395 12 3 16 5 Moderat
Fontanals de Cerdanya 72.653 168 1 12 6 Greu
Fontanilles 25.266 114 2 12 4 Moderat
Fontcoberta 31 3 0 15 1 Moderat
Font-rubí 168 15 0 19 1 Moderat
Foradada 318.369 57 1 15 11 Moderat
Forallac 13.058 129 1 15 2 Moderat
Forès 0 0 0 0 0 Moderat
Fornells de la Selva 6.115 69 1 16 2 Moderat
Fortià 21.342 78 0 12 1 Moderat
Freginals 84 6 0 17 7 Moderat
Fulleda 0 0 0 0 0 Moderat
Gaià 2.767 21 0 15 18 Moderat
Gallifa 0 0 0 0 0 Greu
Gandesa 4.153 15 0 17 5 Moderat
Garcia 149.344 102 6 8 5 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 307

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Garrigàs 3.990 21 0 15 1 Lleu
Garrigoles 23 15 0 19 1 Moderat
Garriguella 1.294 6 0 15 1 Moderat
Gavà 208.422 7482 7 11 1 Greu
Gavet de la Conca 3.672 0 0 0 2 Greu
Gelida 107.654 606 0 9 2 Moderat
Ger 25.966 32 0 16 3 Moderat
Gimenells i el Pla de la Font 461 9 0 18 1 Lleu
Ginestar 717.498 285 3 11 8 Greu
Girona 2.616.967 15345 10 7 7 Moderat
Gironella 67.458 252 0 8 2 Moderat
Gisclareny 0 0 0 0 0 Greu
Godall 8.429 168 2 15 1 Moderat
Golmés 360 6 0 15 1 Lleu
Gombrèn 0 0 0 0 0 Greu
Gósol 3.380 57 1 15 8 Greu
Granera 0 0 0 0 0 Lleu
Granollers 55.768 825 0 15 1 Lleu
Granyanella 500 3 0 15 0 Moderat
Granyena de les Garrigues 784 4 0 17 1 Moderat
Granyena de Segarra 94 12 0 15 10 Moderat
Gratallops 13.978 6 0 17 11 Greu
Gualba 7.492 30 0 12 1 Greu
Gualta 141.571 588 4 8 3 Moderat
Guardiola de Berguedà 0 0 0 0 0 Moderat
Guils de Cerdanya 8.276 44 0 17 4 Moderat
Guimerà 7.631 30 1 16 3 Lleu
Guissona 3.320 126 0 15 1 Moderat
Guixers 3.647 36 2 16 6 Greu
Gurb 8.883 36 0 17 6 Moderat
Horta de Sant Joan 7.152 135 0 16 8 Moderat
Hostalric 19.095 120 0 13 1 Greu
Igualada 172.874 987 0 11 2 Greu
Isona i Conca Dellà 0 0 0 0 0 Greu
Isòvol 81.046 8 0 16 8 Moderat
Ivars de Noguera 2.774 21 0 17 5 Lleu
Ivars d'Urgell 28.784 111 0 13 1 Lleu
Ivorra 0 0 0 0 0 Moderat
Jafre 1.946 18 0 19 1 Moderat
Jorba 5.624 18 0 13 5 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 308

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Josa i Tuixén 0 0 0 0 0 Moderat
Juià 0 0 0 0 0 Moderat
Juncosa 7.749 18 1 16 6 Moderat
Juneda 22.307 84 0 10 4 Moderat
la Baronia de Rialb 4.244 27 1 16 3 Moderat
la Bisbal de Falset 3.887 3 0 15 10 Moderat
la Bisbal del Penedès 984 39 1 18 2 Moderat
la Bisbal d'Empordà 496.188 1410 5 5 1 Moderat
la Cellera de Ter 15.406 141 1 8 1 Greu
la Coma i la Pedra 3.198 56 0 16 7 Greu
la Fatarella 9.919 36 3 17 5 Lleu
la Febró 0 0 0 0 0 Greu
la Figuera 0 0 0 0 0 Moderat
la Floresta 486 21 0 17 2 Moderat
la Fuliola 0 3 0 15 0 Lleu
la Galera 40.187 33 3 15 3 Moderat
la Garriga 118.151 270 0 9 1 Lleu
la Granada 0 0 0 0 0 Lleu
la Granadella 8.463 36 4 17 4 Moderat
la Granja d'Escarp 319.607 285 2 17 13 Greu
la Guingueta d'Àneu 131.731 114 8 11 4 Greu
la Jonquera 92.533 114 0 5 6 Greu
la Llacuna 5.788 93 0 17 4 Greu
la Llagosta 75.224 243 0 15 6 Moderat
la Masó 1.589 33 0 15 2 Greu
la Molsosa 0 0 0 0 0 Moderat
la Morera de Montsant 10.127 22 0 16 6 Greu
la Nou de Berguedà 0 0 0 0 0 Greu
la Nou de Gaià 2 3 0 15 0 Moderat
la Palma de Cervelló 8.546 72 0 15 2 Greu
la Palma d'Ebre 6.133 21 3 16 6 Moderat
la Pera 760 21 0 19 1 Moderat
la Pobla de Cérvoles 0 0 0 0 0 Moderat
la Pobla de Claramunt 202.087 192 1 10 2 Moderat
la Pobla de Lillet 1.513 0 0 0 7 Moderat
la Pobla de Mafumet 19.276 90 0 14 1 Lleu
la Pobla de Massaluca 2.181 6 0 15 8 Moderat
la Pobla de Montornès 1.705 42 0 19 2 Greu
la Pobla de Segur 293.101 144 3 12 13 Moderat
la Portella 55 18 0 17 0 Lleu
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 309

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
la Quar 0 0 0 0 0 Lleu
la Riba 23.396 42 1 15 5 Greu
la Riera de Gaià 6.268 42 0 16 1 Greu
la Roca del Vallès 16.401 168 1 12 2 Moderat
la Secuita 0 0 0 0 0 Lleu
la Selva de Mar 497 8 0 18 3 Greu
la Selva del Camp 1.924 90 2 18 2 Lleu
la Sénia 7.360 618 3 16 5 Moderat
la Sentiu de Sió 2.324 18 1 15 3 Moderat
la Seu d'Urgell 512.724 972 4 7 7 Greu
la Tallada d'Empordà 28.471 141 4 14 8 Moderat
la Torre de Cabdella 211.577 52 3 14 8 Moderat
la Torre de Claramunt 6.292 18 0 18 1 Moderat
la Torre de Fontaubella 0 0 0 0 0 Greu
la Torre de l'Espanyol 464 3 0 15 3 Moderat
la Vajol 0 0 0 0 0 Moderat
la Vall de Bianya 31.622 201 1 12 6 Greu
la Vall de Boí 177.631 344 4 8 7 Greu
la Vall d'en Bas 211.322 1572 23 15 6 Moderat
la Vansa i Fórnols 711 2 0 15 2 Moderat
la Vilella Alta 1.040 3 0 15 10 Greu
la Vilella Baixa 15.593 6 0 16 6 Greu
l'Albagés 2.769 12 0 15 3 Moderat
l'Albi 0 0 0 0 0 Moderat
l'Albiol 0 0 0 0 0 Lleu
l'Aldea 431.011 792 16 11 4 Lleu
l'Aleixar 13.323 60 0 16 7 Moderat
l'Ametlla de Mar 17.533 210 3 17 7 Moderat
l'Ametlla del Vallès 120 6 0 17 1 Lleu
l'Ampolla 210.588 544 8 10 9 Lleu
l'Arboç 36 12 0 15 1 Lleu
l'Argentera 41 2 0 15 10 Moderat
l'Armentera 61.825 210 0 5 2 Moderat
Les 935.090 813 5 13 9 Moderat
les Avellanes i Santa Linya 0 0 0 0 0 Lleu
les Borges Blanques 14.611 162 0 14 2 Moderat
les Borges del Camp 25.279 336 0 18 2 Moderat
les Cabanyes 0 0 0 0 0 Lleu
les Franqueses del Vallès 18.775 441 0 17 3 Lleu
les Llosses 101.950 33 2 15 9 Greu
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 310

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
les Masies de Roda 29.159 27 0 13 4 Moderat
les Masies de Voltregà 43.162 90 1 13 4 Moderat
les Oluges 2.552 51 2 17 3 Moderat
les Piles 179 9 0 18 2 Greu
les Planes d'Hostoles 10.258 6 0 17 6 Moderat
les Preses 94.289 426 2 18 9 Moderat
les Valls d'Aguilar 39.803 6 0 15 14 Moderat
les Valls de Valira 94.743 15 0 17 5 Greu
l'Escala 51.516 848 2 18 2 Moderat
l'Espluga Calba 1.011 45 0 16 3 Moderat
l'Espluga de Francolí 15.542 180 1 10 2 Greu
l'Espunyola 0 0 0 0 0 Moderat
l'Estany 0 0 0 0 0 Moderat
l'Hospitalet de Llobregat 613.371 7788 5 10 3 Greu
Linyola 26.932 30 0 15 5 Lleu
Lladó 0 0 0 0 0 Moderat
Lladorre 85.757 48 0 15 7 Greu
Lladurs 1.307 9 0 18 3 Moderat
Llagostera 104.379 316 3 5 2 Moderat
Llambilles 6.765 56 0 17 2 Moderat
Llanars 9.038 126 0 16 7 Greu
Llançà 16.036 882 3 11 1 Greu
Llardecans 4.127 27 0 17 3 Lleu
Llavorsí 266.088 56 3 17 16 Greu
Lleida 2.159.609 4785 9 9 4 Lleu
Llers 153 3 0 15 1 Lleu
Lles de Cerdanya 16 0 0 0 0 Greu
Lliçà d'Amunt 143.297 99 0 11 1 Lleu
Lliçà de Vall 33.083 123 0 15 6 Lleu
Llimiana 1.186 4 0 15 1 Moderat
Llinars del Vallès 25.102 123 0 9 2 Moderat
Llívia 223.311 132 0 13 5 Greu
Llobera 0 0 0 0 0 Moderat
Llorac 7.042 69 1 16 5 Lleu
Llorenç del Penedès 2.356 36 0 19 1 Moderat
Lloret de Mar 74.844 1152 1 13 2 Greu
Lluçà 0 0 0 0 0 Lleu
Maçanet de Cabrenys 325 10 0 18 5 Greu
Maçanet de la Selva 10.206 120 3 6 6 Moderat
Madremanya 0 0 0 0 0 Greu
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 311

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Maià de Montcal 5.945 36 0 14 2 Moderat
Maials 2.718 6 0 15 3 Lleu
Maldà 1.200 28 0 18 1 Lleu
Malgrat de Mar 3.043.442 5913 11 14 10 Moderat
Malla 1.756 40 0 15 1 Moderat
Manlleu 1.314.527 840 2 7 4 Greu
Manresa 611.561 1452 3 8 6 Moderat
Marçà 179 22 0 17 2 Moderat
Margalef 34.879 12 1 17 11 Moderat
Marganell 2.655 18 0 17 7 Lleu
Martorell 702.814 5028 1 13 13 Greu
Martorelles 10.989 168 0 13 2 Greu
Mas de Barberans 8.761 42 2 18 2 Moderat
Masarac 21.582 36 0 15 10 Moderat
Masdenverge 153.403 630 3 9 2 Moderat
Masllorenç 4 3 0 15 0 Moderat
Maspujols 297 0 0 0 1 Moderat
Masquefa 64 18 0 16 10 Moderat
Massalcoreig 62.433 168 0 17 12 Lleu
Massanes 730.142 672 4 14 4 Moderat
Massoteres 43 3 0 15 1 Moderat
Matadepera 27.353 39 0 15 1 Moderat
Mataró 67.378 1020 3 14 2 Greu
Mediona 4.558 15 0 19 1 Moderat
Menàrguens 4.482 54 0 10 2 Lleu
Meranges 0 0 0 0 0 Greu
Mieres 416 9 0 15 1 Moderat
Miralcamp 2 0 0 0 0 Lleu
Miravet 931.491 339 5 14 9 Greu
Moià 5.116 96 0 15 9 Lleu
Molins de Rei 84.991 2052 3 12 4 Moderat
Mollerussa 0 0 0 0 0 Lleu
Mollet de Peralada 680 45 1 18 1 Greu
Mollet del Vallès 125.026 945 0 13 1 Greu
Molló 38 3 0 15 1 Greu
Monistrol de Calders 32.555 36 0 13 4 Lleu
Monistrol de Montserrat 177.271 180 2 12 11 Lleu
Montagut 9.032 51 1 16 3 Greu
Montblanc 135.565 423 3 5 7 Greu
Montbrió del Camp 5.553 93 0 19 1 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 312

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Montcada i Reixac 667.783 5088 2 6 3 Greu
Montclar 0 0 0 0 0 Moderat
Montellà i Martinet 240.301 68 1 13 7 Greu
Montesquiu 78.049 126 1 10 3 Moderat
Montferrer i Castellbò 233.793 279 4 9 9 Moderat
Montferri 1.211 39 0 13 1 Moderat
Montgai 22.512 30 0 12 5 Moderat
Montgat 13.865 120 0 19 4 Greu
Montmajor 1.153 42 1 16 8 Lleu
Montmaneu 0 0 0 0 0 Moderat
Montmeló 71.859 243 0 16 1 Lleu
Montoliu de Lleida 0 0 0 0 0 Moderat
Montoliu de Segarra 317 14 0 15 7 Moderat
Montornès de Segarra 1.332 36 1 16 3 Moderat
Montornès del Vallès 557.191 708 0 13 2 Moderat
Mont-ral 88 0 0 0 10 Greu
Mont-ras 24 3 0 15 0 Greu
Mont-roig del Camp 65.606 1818 2 15 2 Moderat
Montseny 0 0 0 0 0 Greu
Móra d'Ebre 384.491 438 4 13 7 Moderat
Móra la Nova 685.872 396 3 13 9 Greu
Muntanyola 399 15 0 18 4 Greu
Mura 7.871 46 0 15 8 Moderat
Nalec 837 6 0 15 3 Lleu
Naut Aran 379.653 1296 2 9 7 Greu
Navarcles 31.500 36 0 10 3 Lleu
Navàs 7.490 24 0 16 1 Moderat
Navata 6 3 0 15 0 Moderat
Navès 1.464 39 1 15 8 Lleu
Nulles 0 0 0 0 0 Lleu
Odèn 995 0 0 0 1 Moderat
Òdena 716 9 0 18 5 Greu
Ogassa 0 0 0 0 0 Moderat
Olèrdola 1.591 15 1 16 3 Lleu
Olesa de Bonesvalls 20.348 237 1 16 6 Lleu
Olesa de Montserrat 141.928 594 0 11 5 Lleu
Oliana 7.584 54 1 17 3 Moderat
Oliola 1.232 36 1 16 1 Moderat
Olius 346 3 0 15 7 Lleu
Olivella 32 3 2 15 1 Lleu
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 313

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Olost 0 0 0 0 0 Moderat
Olot 240.300 1044 1 4 2 Moderat
Olvan 65.918 105 0 14 6 Moderat
Ordis 0 0 0 0 0 Moderat
Organyà 95.622 36 1 17 10 Greu
Orís 36.415 45 0 11 7 Moderat
Oristà 2.296 18 0 16 3 Lleu
Orpí 1.035 0 0 0 0 Moderat
Òrrius 0 0 0 0 0 Moderat
Os de Balaguer 43.892 78 0 7 5 Moderat
Osor 65.002 75 1 10 6 Moderat
Ossó de Sió 6.867 12 0 16 11 Moderat
Pacs del Penedès 15.686 63 0 15 3 Moderat
Palafolls 497.481 696 3 14 4 Moderat
Palafrugell 8.394 114 0 18 3 Greu
Palamós 115.235 1170 0 18 1 Greu
Palau de Santa Eulàlia 3.165 22 0 11 4 Lleu
Palau-sator 4.755 63 2 15 1 Moderat
Palau-saverdera 134 6 0 15 1 Moderat
Palau-solità i Plegamans 45.654 96 0 7 1 Moderat
Pallejà 11.633 207 1 16 3 Moderat
Palol de Revardit 1.959 15 0 17 4 Greu
Pals 156.369 366 2 8 3 Moderat
Pardines 0 0 0 0 0 Greu
Parets del Vallès 47.729 132 0 18 1 Lleu
Parlavà 194.666 204 1 9 3 Moderat
Passanant 6 12 0 15 0 Lleu
Pau 378 3 0 15 1 Moderat
Paüls 901 24 0 16 8 Moderat
Pedret i Marzà 1.687 150 2 15 1 Moderat
Penelles 1.873 18 0 16 1 Moderat
Perafita 0 0 0 0 0 Moderat
Perafort 15.062 111 0 14 3 Lleu
Peralada 143.123 591 12 6 3 Greu
Peramola 985 9 0 15 2 Moderat
Piera 18.042 81 0 13 7 Moderat
Pineda de Mar 190.306 4032 2 11 1 Greu
Pinell de Solsonès 34 4 0 15 10 Moderat
Pinós 65 4 0 15 1 Greu
Pira 652 30 0 16 6 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 314

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Planoles 173 4 0 15 1 Greu
Poboleda 1.611 3 0 15 1 Greu
Polinyà 5.922 54 0 15 5 Moderat
Pont de Molins 0 0 0 0 0 Lleu
Pontils 560 9 2 16 5 Moderat
Pontons 3.170 30 0 16 5 Moderat
Pontós 51 3 0 15 1 Lleu
Ponts 78.450 516 1 8 3 Moderat
Porqueres 46.260 300 4 14 4 Greu
Porrera 8.707 27 3 16 6 Greu
Portbou 3.048 42 0 18 2 Greu
Pradell de la Teixeta 474 21 0 18 2 Greu
Prades 0 0 0 0 0 Moderat
Prat de Comte 99 21 1 16 10 Moderat
Pratdip 986 20 0 18 2 Moderat
Prats de Lluçanès 6.355 12 0 15 11 Lleu
Prats i Sansor 8.439 6 0 17 3 Moderat
Preixana 20.155 9 0 16 4 Lleu
Preixens 100.971 48 1 15 9 Moderat
Premià de Dalt 2.946 24 0 15 1 Greu
Premià de Mar 56.357 1053 0 10 1 Greu
Prullans 18.613 6 0 17 7 Greu
Puigcerdà 149.460 315 2 12 6 Greu
Puigdàlber 0 0 0 0 0 Greu
Puiggròs 52 0 0 0 1 Lleu
Puigpelat 93 6 0 15 10 Greu
Puig-reig 225.396 312 0 10 5 Greu
Puigverd d'Agramunt 3.650 3 0 15 1 Moderat
Puigverd de Lleida 12.460 9 0 18 1 Moderat
Pujalt 2 0 0 0 0 Moderat
Quart 18.951 48 0 12 1 Moderat
Queralbs 5.961 18 2 16 2 Greu
Querol 50 0 1 0 0 Moderat
Rabós 280 12 1 16 3 Greu
Rajadell 641 36 1 17 2 Lleu
Rasquera 1.116 9 0 15 10 Moderat
Regencós 1.020 6 0 15 1 Moderat
Rellinars 0 3 0 15 0 Lleu
Renau 0 0 0 0 0 Moderat
Reus 177.479 3405 5 13 4 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 315

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Rialp 622.903 306 2 15 9 Greu
Riba-roja d'Ebre 1.716 6 0 17 7 Lleu
Ribera d'Ondara 980 18 0 16 8 Moderat
Ribera d'Urgellet 315.507 96 1 12 7 Moderat
Ribes de Freser 1.166.034 774 3 11 11 Greu
Riells i Viabrea 6.924 6 0 15 4 Greu
Riner 939 4 0 15 3 Moderat
Ripoll 1.574.915 2205 5 9 7 Greu
Ripollet 12.933 72 0 17 1 Greu
Riu de Cerdanya 0 0 0 0 0 Greu
Riudarenes 199.502 267 2 10 3 Moderat
Riudaura 6.372 42 0 15 8 Moderat
Riudecanyes 50 8 0 17 1 Moderat
Riudecols 14.706 138 1 18 7 Moderat
Riudellots de la Selva 139.058 255 1 5 2 Moderat
Riudoms 77.301 1044 2 13 4 Moderat
Riumors 259 10 0 17 1 Moderat
Rocafort de Queralt 400 2 0 15 10 Greu
Roda de Barà 20.940 264 0 18 2 Greu
Roda de Ter 86.961 87 0 7 8 Moderat
Rodonyà 32 6 0 15 1 Moderat
Roquetes 2.721.778 2334 11 12 7 Moderat
Roses 130.638 5052 3 13 4 Greu
Rosselló 3 0 0 0 0 Lleu
Rubí 130.401 567 1 8 1 Moderat
Rubió 0 0 0 0 0 Moderat
Rupià 10 0 0 0 0 Moderat
Rupit i Pruit 0 0 0 0 0 Greu
Sabadell 31.748 1368 0 9 3 Moderat
Sagàs 0 0 0 0 0 Moderat
Salàs de Pallars 0 0 0 0 0 Moderat
Saldes 0 0 0 0 0 Greu
Sales de Llierca 0 0 0 0 0 Greu
Sallent 128.039 420 3 10 5 Moderat
Salomó 4.383 30 0 13 2 Moderat
Salou 195.108 7680 2 15 1 Moderat
Salt 213.546 5436 4 7 1 Moderat
Sanaüja 480.795 138 0 13 11 Moderat
Sant Adrià de Besòs 783.078 4800 1 14 11 Greu
Sant Agustí de Lluçanès 0 0 0 0 0 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 316

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Sant Andreu de la Barca 263.213 1521 2 13 10 Greu
Sant Andreu de Llavaneres 95.679 942 2 17 5 Greu
Sant Andreu Salou 19 27 0 12 1 Moderat
Sant Aniol de Finestres 2.681 6 0 15 1 Greu
Sant Antoni de Vilamajor 757 36 0 17 4 Moderat
Sant Bartomeu del Grau 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Boi de Llobregat 145.872 1173 2 8 2 Greu
Sant Boi de Lluçanès 0 0 0 0 0 Greu
Sant Carles de la Ràpita 175.338 1026 5 18 14 Lleu
Sant Cebrià de Vallalta 11.818 63 2 17 4 Greu
Sant Celoni 64.486 762 1 10 2 Greu
Sant Climent de Llobregat 158 6 0 15 5 Greu
Sant Climent Sescebes 290 12 0 18 1 Greu
Sant Cugat del Vallès 347.993 792 0 4 3 Greu
Sant Cugat Sesgarrigues 0 0 0 0 0 Lleu
Sant Esteve de la Sarga 364 2 0 15 1 Lleu
Sant Esteve de
Palautordera 2.706 60 1 19 1 Moderat
Sant Esteve Sesrovires 27.639 138 0 15 3 Greu
Sant Feliu de Buixalleu 21.193 75 0 13 4 Moderat
Sant Feliu de Codines 0 0 0 0 0 Lleu
Sant Feliu de Guíxols 52.757 582 0 15 1 Greu
Sant Feliu de Llobregat 275.129 4968 1 9 3 Greu
Sant Feliu de Pallerols 0 0 0 0 0 Greu
Sant Feliu Sasserra 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Ferriol 4.444 39 1 17 3 Moderat
Sant Fost de Campsentelles 33.703 276 0 13 3 Greu
Sant Fruitós de Bages 10.292 54 0 11 1 Moderat
Sant Gregori 52.419 510 1 11 3 Moderat
Sant Guim de Freixenet 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Guim de la Plana 134 0 0 0 1 Moderat
Sant Hilari Sacalm 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Hipòlit de Voltregà 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Iscle de Vallalta 981 27 1 17 2 Greu
Sant Jaume de Frontanyà 0 0 0 0 0 Greu
Sant Jaume de Llierca 5.526 15 0 16 3 Moderat
Sant Jaume dels Domenys 3.073 42 0 17 8 Moderat
Sant Jaume d'Enveja 1.482.905 1251 12 15 6 Lleu
Sant Joan de les Abadesses 4.518 459 0 16 6 Moderat
Sant Joan de Mollet 1.195 12 0 18 1 Moderat
Sant Joan de Vilatorrada 146.157 354 0 11 3 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 317

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Sant Joan Despí 291.101 7386 1 8 5 Greu
Sant Joan les Fonts 23.635 102 0 12 6 Moderat
Sant Jordi Desvalls 24.571 81 0 8 7 Moderat
Sant Julià de Cerdanyola 9.083 148 1 16 7 Greu
Sant Julià de Ramis 54.309 123 0 12 1 Moderat
Sant Julià de Vilatorta 271 6 0 15 1 Moderat
Sant Julià del Llor i Bonmatí 32.812 384 1 10 9 Greu
Sant Just Desvern 7.354 243 0 15 7 Greu
Sant Llorenç de la Muga 3.719 26 1 17 7 Moderat
Sant Llorenç de Morunys 6.396 36 0 15 1 Greu
Sant Llorenç d'Hortons 309 12 0 16 8 Moderat
Sant Llorenç Savall 6.185 48 0 15 6 Greu
Sant Martí d'Albars 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Martí de Centelles 44.798 21 0 16 4 Lleu
Sant Martí de Llémena 549 12 0 15 2 Moderat
Sant Martí de Riucorb 11.924 153 1 16 5 Lleu
Sant Martí de Tous 0 9 0 15 0 Moderat
Sant Martí Sarroca 13.056 111 0 10 3 Moderat
Sant Martí Sesgueioles 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Martí Vell 6.046 66 1 16 6 Moderat
Sant Mateu de Bages 61.029 126 0 10 6 Moderat
Sant Miquel de Campmajor 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Miquel de Fluvià 344 33 0 19 2 Lleu
Sant Mori 128 3 0 15 0 Lleu
Sant Pau de Segúries 16.410 138 0 17 3 Moderat
Sant Pere de Ribes 16.812 444 5 17 2 Lleu
Sant Pere de Riudebitlles 1.503 3 0 15 1 Moderat
Sant Pere de Torelló 2.355 12 0 15 10 Moderat
Sant Pere de Vilamajor 1.225 45 1 18 1 Greu
Sant Pere Pescador 437.078 750 4 9 8 Moderat
Sant Pere Sallavinera 0 0 0 0 0 Lleu
Sant Pol de Mar 18.831 168 1 17 3 Greu
Sant Quintí de Mediona 1.097 0 0 0 1 Moderat
Sant Quirze de Besora 36.721 144 0 12 6 Moderat
Sant Quirze del Vallès 26.544 66 0 12 5 Moderat
Sant Quirze Safaja 8.443 39 1 16 8 Lleu
Sant Ramon 1 6 0 17 0 Moderat
Sant Sadurní d'Anoia 15.999 258 0 10 1 Greu
Sant Sadurní d'Osormort 0 0 0 0 0 Moderat
Sant Salvador de Guardiola 674 33 2 16 3 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 318

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Sant Vicenç de Castellet 247.152 1152 1 10 4 Lleu
Sant Vicenç de Montalt 12.344 411 0 15 1 Greu
Sant Vicenç de Torelló 4.987 48 0 14 2 Moderat
Sant Vicenç dels Horts 305.250 2418 10 6 3 Greu
Santa Bàrbara 13.459 192 7 19 1 Moderat
Santa Cecília de Voltregà 718 4 0 15 2 Greu
Santa Coloma de Cervelló 50.177 918 2 14 3 Greu
Santa Coloma de Farners 57.822 183 4 15 4 Moderat
Santa Coloma de Gramenet 191.311 546 0 15 2 Greu
Santa Coloma de Queralt 0 0 0 0 0 Greu
Santa Cristina d'Aro 58.525 316 5 18 1 Moderat
Santa Eugènia de Berga 1.839 30 0 14 4 Greu
Santa Eulàlia de Riuprimer 5.307 33 2 17 5 Greu
Santa Eulàlia de Ronçana 174.351 315 0 4 2 Lleu
Santa Fe del Penedès 0 0 0 0 0 Greu
Santa Llogaia d'Àlguema 584 9 0 16 3 Moderat
Santa Margarida de Montbui 60.134 525 0 16 6 Greu
Santa Margarida i els
Monjos 20.080 276 0 9 1 Greu
Santa Maria de Besora 241 6 0 17 5 Moderat
Santa Maria de Corcó 0 0 0 0 0 Moderat
Santa Maria de Martorelles 0 0 0 0 0 Greu
Santa Maria de Merlès 0 0 0 0 0 Lleu
Santa Maria de Miralles 356 4 0 15 3 Moderat
Santa Maria de
Palautordera 136.140 84 0 13 2 Moderat
Santa Maria d'Oló 0 0 0 0 0 Moderat
Santa Oliva 9.084 258 1 15 2 Moderat
Santa Pau 2.623 3 0 15 8 Greu
Santa Perpètua de Mogoda 54.827 162 0 13 3 Moderat
Santa Susanna 43.080 960 4 15 2 Greu
Santpedor 0 0 0 0 0 Moderat
Sarral 1.356 27 0 16 7 Moderat
Sarrià de Ter 57.297 174 0 12 5 Moderat
Sarroca de Bellera 5.479 12 2 15 4 Greu
Sarroca de Lleida 28.597 12 0 16 4 Moderat
Saus 893 9 0 15 1 Lleu
Savallà del Comtat 0 0 0 0 0 Lleu
Senan 160 4 0 17 10 Moderat
Senterada 156.871 40 1 14 11 Greu
Sentmenat 3.743 252 0 15 3 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 319

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Serinyà 669 12 0 15 8 Moderat
Seròs 190.243 507 3 13 7 Lleu
Serra de Daró 663.492 453 5 12 6 Moderat
Setcases 618 24 3 17 2 Greu
Seva 236 3 0 15 0 Greu
Sidamon 0 0 0 0 0 Lleu
Sils 12.318 363 3 18 5 Moderat
Sitges 16.625 792 3 18 2 Greu
Siurana 506 9 0 18 1 Moderat
Sobremunt 0 0 0 0 0 Greu
Solivella 10.094 96 0 15 3 Moderat
Solsona 23.667 222 0 16 5 Greu
Sora 0 0 0 0 0 Moderat
Soriguera 117.316 24 3 13 12 Moderat
Sort 944.024 378 1 11 11 Greu
Soses 102.365 57 0 11 4 Lleu
Subirats 5.680 66 0 12 2 Moderat
Sudanell 40.550 27 0 10 5 Lleu
Sunyer 0 0 0 0 0 Moderat
Súria 241.782 1068 2 14 10 Moderat
Susqueda 0 0 0 0 0 Greu
Tagamanent 66.157 48 1 15 7 Lleu
Talamanca 986 24 0 16 4 Moderat
Talarn 4.443 9 0 18 2 Greu
Talavera 132 3 0 15 10 Moderat
Taradell 106 3 0 15 10 Greu
Tarragona 5.354.266 14058 11 7 7 Greu
Tàrrega 35.087 720 2 9 3 Lleu
Tarrés 0 0 0 0 0 Moderat
Tarroja de Segarra 2.238 27 0 17 4 Moderat
Tavèrnoles 869 16 0 18 1 Moderat
Tavertet 0 0 0 0 0 Moderat
Teià 5.087 39 0 18 1 Greu
Térmens 3.641 69 0 12 1 Moderat
Terrades 751 12 0 15 3 Moderat
Terrassa 132.920 918 1 15 2 Moderat
Tiana 670 36 0 17 5 Greu
Tírvia 11.164 20 3 16 12 Greu
Tiurana 0 0 0 0 0 Moderat
Tivenys 154.249 600 4 11 5 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 320

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Tivissa 111.467 60 3 15 10 Moderat
Tona 0 0 0 0 0 Greu
Torà 8.523 57 2 10 2 Moderat
Tordera 1.349.534 1290 8 13 9 Moderat
Torelló 98.503 258 0 9 2 Moderat
Tornabous 4.843 54 0 18 1 Lleu
Torrebesses 263 0 1 0 0 Moderat
Torredembarra 72.029 3033 2 19 1 Greu
Torrefarrera 1.382 60 0 18 5 Lleu
Torrefeta i Florejacs 3.477 99 1 13 1 Moderat
Torregrossa 376 6 0 17 1 Lleu
Torrelameu 559 9 0 18 1 Moderat
Torrelavit 12.307 39 0 18 2 Moderat
Torrelles de Foix 5.227 54 0 15 5 Moderat
Torrelles de Llobregat 0 0 0 0 0 Greu
Torrent 1.183 15 0 17 4 Moderat
Torres de Segre 69.023 72 1 8 3 Lleu
Torre-serona 3.680 45 0 17 1 Lleu
Torroella de Fluvià 14.026 45 1 10 5 Moderat
Torroella de Montgrí 2.289.498 4726 9 9 4 Moderat
Torroja del Priorat 67 0 0 0 0 Greu
Tortellà 37 0 0 0 1 Greu
Tortosa 11.789.996 16272 43 11 6 Moderat
Toses 743 4 1 15 8 Greu
Tossa de Mar 50.448 420 5 18 3 Greu
Tremp 5.495 126 0 18 4 Greu
Ullà 16.858 534 2 13 1 Moderat
Ullastrell 0 0 0 0 0 Greu
Ullastret 43.541 51 2 17 17 Moderat
Ulldecona 71.523 1158 9 12 2 Moderat
Ulldemolins 12.599 12 0 15 9 Moderat
Ultramort 98.898 138 2 14 9 Moderat
Urús 0 0 0 0 0 Greu
Vacarisses 1.342 27 0 15 7 Lleu
Vall de Cardós 261.959 66 4 15 8 Greu
Vallbona d'Anoia 30 6 0 15 10 Moderat
Vallbona de les Monges 2.794 50 1 17 6 Lleu
Vallcebre 0 0 0 0 0 Greu
Vallclara 0 0 0 0 0 Greu
Vallfogona de Balaguer 1.421 27 0 15 1 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 321

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Vallfogona de Ripollès 414 12 0 17 8 Greu
Vallfogona de Riucorb 5.220 32 1 18 2 Lleu
Vallgorguina 218 3 0 15 0 Greu
Vallirana 2.789 6 0 17 5 Greu
Vall-llobrega 0 0 0 0 0 Greu
Vallmoll 560 9 0 16 10 Greu
Vallromanes 0 0 0 0 0 Moderat
Valls 19.733 510 1 9 5 Moderat
Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant 6.806 342 1 17 2 Moderat
Veciana 21 0 0 0 1 Moderat
Ventalló 77.606 286 5 8 2 Lleu
Verdú 579 57 0 17 3 Lleu
Verges 83.510 600 6 17 6 Moderat
Vespella de Gaià 57 10 0 18 1 Moderat
Vic 239.256 819 1 9 3 Moderat
Vidrà 0 0 0 0 0 Greu
Vidreres 14.786 312 6 17 3 Greu
Vielha e Mijaran 848.691 2268 7 11 6 Greu
Vilabella 2 0 0 0 0 Moderat
Vilabertran 82.925 543 1 15 7 Moderat
Vilablareix 3.120 39 0 12 1 Moderat
Vilada 208 3 0 15 10 Moderat
Viladamat 4.236 48 0 19 1 Moderat
Viladasens 268 3 1 15 10 Moderat
Viladecans 257.090 9045 8 12 1 Greu
Viladecavalls 0 0 0 0 0 Moderat
Vilademuls 367 9 0 16 1 Moderat
Viladrau 0 0 0 0 0 Greu
Vilafant 4.441 39 0 16 1 Moderat
Vilafranca del Penedès 7.657 540 1 13 1 Lleu
Vilagrassa 760 24 0 12 1 Lleu
Vilajuïga 1.129 24 0 19 4 Moderat
Vilalba dels Arcs 6.072 21 0 16 7 Moderat
Vilalba Sasserra 0 0 0 0 0 Greu
Vilaller 123.847 232 1 11 5 Greu
Vilallonga de Ter 9.251 88 5 18 3 Greu
Vilallonga del Camp 36.292 438 1 17 4 Lleu
Vilamacolum 11.551 66 1 11 2 Moderat
Vilamalla 2.151 36 0 15 1 Moderat
Vilamaniscle 0 0 0 0 0 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 322

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Municipi
Dany
(euros)
Persones
Km
inundats
I persones
I edificacions
Perillositat
conca 32
Vilamòs 169.035 81 1 16 14 Moderat
Vilanant 789 18 0 16 4 Moderat
Vilanova de Bellpuig 28 0 0 0 0 Lleu
Vilanova de la Barca 68.485 129 0 16 10 Lleu
Vilanova de l'Aguda 416 28 0 16 7 Moderat
Vilanova de Meià 5.644 24 0 17 4 Moderat
Vilanova de Prades 0 0 0 0 0 Moderat
Vilanova de Sau 0 0 0 0 0 Moderat
Vilanova de Segrià 0 0 0 0 0 Lleu
Vilanova del Camí 47.728 408 0 11 2 Greu
Vilanova del Vallès 11.964 93 0 16 1 Moderat
Vilanova d'Escornalbou 919 36 0 17 4 Moderat
Vilanova i la Geltrú 80.270 2160 1 15 1 Greu
Vilaplana 323 3 0 15 1 Moderat
Vila-rodona 11.773 12 0 15 7 Moderat
Vila-sacra 21.819 159 3 19 1 Moderat
Vila-sana 467 12 0 16 3 Lleu
Vila-seca 56.205 2310 5 11 2 Moderat
Vilassar de Dalt 8.245 27 0 16 6 Greu
Vilassar de Mar 53.102 636 0 15 1 Greu
Vilaür 0 0 0 0 0 Lleu
Vilaverd 3.786 51 0 14 1 Greu
Vilobí del Penedès 0 0 0 0 0 Moderat
Vilobí d'Onyar 25.281 198 0 10 1 Moderat
Vilopriu 26 2 0 15 0 Moderat
Vimbodí 5.243 72 1 15 6 Moderat
Vinaixa 0 0 0 0 0 Moderat
Vinebre 179.996 84 2 12 7 Moderat
Vinyols i els Arcs 2.000 90 1 19 2 Moderat
Viver i Serrateix 0 0 0 0 0 Moderat
Xerta 404.998 903 4 7 4 Moderat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 323

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.6.
Zonificació de les àrees inundables en funció del risc.
Annex 8.6.1.
Criteris de zonificació segons la Directriu d’Inundacions
Davant una situació d’emergència hidrològica, cal posar en coneixement dels municipis
afectats per un eventual desbordament de la llera ordinària aquest risc. També caldrà
comunicar les previsions a curt termini o mitjà termini per a que aquests puguin activar les
actuacions destinades a minvar els efectes de les inundacions i protegir a la població amb les
mesures més adients.
Amb la intenció d’agilitzar la tramesa de dades així com l’organització dels diferents grups que
hi participarien s’han dividit en diferents trams els cursos fluvial per a crear grups de municipis
amb característiques comunes davant un episodi d’inundacions per desbordament de lleres.
El criteri que s’ha fixat per a elaborar aquesta agrupació de municipis ha estat l’afecció per la
propagació d’una crescuda. S’han dividit els trams dels cursos principals de manera que els
seus extrems estan limitats per elements que poden induir un canvi significatiu en els cabals
transportats. Aquests canvis poden estar provocats per la incorporació d’afluents d’una certa
entitat o la presència de preses amb prou capacitat per a generar un efecte regulador.
El coneixement del comportament d’algunes conques ha motivat l’agrupació o la segregació de
conques, violentant en algunes ocasions el principi esmentat. Així, les conques de capçalera
dels embassament han estat incloses en una únic grup, dintre del curs principal al qual
pertanyen tot i estar formades per rius clarament diferenciats, atès que els episodis que
generen problemes en aquestes zones acostumen a ser força generalitzats i a afectar a tota la
capçalera.
Tanmateix les rieres litorals amb proximitat geogràfica no han estat diferenciades atesa la
impossibilitat de predir si una tempesta alimentarà la capçalera d’una o una altra riera.
A continuació es presenta l’agrupació de municipis en funció del seu risc hidrològic resultant de
l’aplicació dels criteris abans esmentats:
Annex 8.6.2.
Resultats
Conques internes:
Conca Agrupació Curs Municipi
Besos Besòs 01 Riu Besòs (el Congost) Figaró-Montmany
Granollers
Canovelles
la Garriga
Tagamanent
Sant Martí de Centelles
Aiguafreda
Seva
Centelles
Balenyà
Tona
Collsuspina
les Franqueses del Vallès
Besos Besòs 02 Rec de Vallforners la Roca del Vallès
Cardedeu
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 324

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Cànoves i Samalús
Tagamanent
Besos Besòs 02 Riera de Vallserena Sant Pere de Vilamajor
Llinars del Vallès
Sant Antoni de Vilamajor
Besos Besòs 02 Riu Mogent la Roca del Vallès
Vilanova del Vallès
Llinars del Vallès
Vilalba Sasserra
Dosrius
Montornès del Vallès
Besos Besòs 03 Riera de Caldes la Llagosta
Santa Perpètua de Mogoda
Polinyà
Palau-solità i Plegamans
Caldes de Montbui
Gallifa
Besos Besòs 03 Riera de Tenes Parets del Vallès
Balenyà
Mollet del Vallès
Montmeló
Lliçà d'Amunt
Santa Eulàlia de Ronçana
l'Ametlla del Vallès
Bigues i Riells
Sant Feliu de Codines
Sant Quirze Safaja
Collsuspina
Lliçà de Vall
Besos Besòs 03 Riera de Tenes Castellcir
Besos Besòs 03 Riu Ripoll Sant Llorenç Savall
Montcada i Reixac
Ripollet
Barberà del Vallès
Sabadell
Castellar del Vallès
Besos Besòs 03 Riu Sec Cerdanyola del Vallès
Matadepera
Terrassa
Sant Quirze del Vallès
Sabadell
Ripollet
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 325

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Badia del Vallès
Besos Besòs 04 Riu Besòs Mollet del Vallès
Martorelles
la Llagosta
Sant Fost de Campsentelles
Montornès del Vallès
Montmeló
Besos Besòs 05 Riu Besòs Sant Adrià de Besòs
Montcada i Reixac
Barcelona
Santa Coloma de Gramenet
Daro Daro 01 Riu Daró La Bisbal d'Empordà
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura
Daro Daro 01 Riu Rissec Quart
Madremanya
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura
Sant Martí Vell
Daro Daro 02 Riu Rissec Sant Martí Vell
Quart
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura
Madremanya
Fluvià Fluvià 01 Riu Fluvià Vall d'en Bas, la
les Preses
Olot
la Vall de Bianya
Fluvià Fluvià 02 Riu Riudaura la Vall de Bianya
Riudaura
la Vall d'en Bas
Olot
Fluvià Fluvià 03 Riera Sant Aniol Albanyà
Fluvià Fluvià 03 Riu Llierca Camprodon
Montagut
Sales de Llierca
Tortellà
Fluvià Fluvià 04 Riu Ser Santa Pau
Sant Miquel de Campmajor
Sant Ferriol
Fluvià Fluvià 05 Riu Fluvià Maià de Montcal
Besalú
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 326

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Sant Jaume de Llierca
Montagut
Sant Ferriol
Argelaguer
Castellfollit de la Roca
Fluvià Fluvià 06 Riu Fluvià Vilademuls
Bàscara
Navata
Serinyà
Crespià
Esponellà
Cabanelles
Pontós
Fluvià Fluvià 07 Riu Fluvià l'Armentera
Sant Pere Pescador
Garrigàs
Vilaür
Palau de Santa Eulàlia
Sant Mori
Sant Miquel de Fluvià
Ventalló
Torroella de Fluvià
Foix Foix 01 Riera de Llitrà Santa Margarida i els Monjos
Font-rubí
Vilobí del Penedès
Pacs del Penedès
Vilafranca del Penedès
Foix Foix 01 Riera de Marmellar Pontons
Aiguamúrcia
el Montmell
Sant Martí Sarroca
Castellví de la Marca
Sant Jaume dels Domenys
l'Arboç
Castellet i la Gornal
Querol
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 327

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Foix Foix 01 Riu Foix Castellet i la Gornal
la Llacuna
Pontons
Torrelles de Foix
Sant Martí Sarroca
Santa Margarida i els Monjos
Pacs del Penedès
Foix Foix 02 Riu Foix Cubelles
Francolí Francolí 01 Riu Brugent Montblanc
Capafonts
Vilaverd
la Riba
Vilaplana
Mont-ral
Francolí Francolí 01 Riu d'Anguera Montblanc
Pira
Barberà de la Conca
Sarral
Francolí Francolí 01 Riu Francolí Vilaverd
la Riba
Montblanc
l'Espluga de Francolí
Vimbodí
Vallclara
Vilanova de Prades
Prades
Alcover
Francolí Francolí 02 Riu de Glorieta Perafort
Vilaplana
el Morell
el Rourell
Alcover
Mont-ral
Vilallonga del Camp
Francolí Francolí 02 Torrent de Vallmoll Vallmoll
Puigpelat
Alió
el Pla de Santa Maria
Cabra del Camp
Nulles
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 328

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Francolí Francolí 03 Riu Francolí Perafort
Constantí
la Pobla de Mafumet
els Garidells
el Morell
Francolí Francolí 03 Riu Francolí Vallmoll
la Masó
el Milà
Tarragona
el Rourell
els Pallaresos
Gaià Gaià 01 Riu Gaià Renau
les Piles
Bellprat
Pontils
Querol
Aiguamúrcia
Bràfim
Montferri
Salomó
Vespella de Gaià
el Catllar
Llorac
el Pont d'Armentera
Santa Coloma de Queralt
Vilabella
Vila-rodona
Gaià Gaià 02 Riu Gaià la Riera de Gaià
Tarragona
Altafulla
Llobregat Anoia 01 Riu Anoia Igualada
Santa Coloma de Queralt
Argençola
Veciana
Jorba
Talavera
Santa Margarida de Montbui
Vilanova del Camí
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 329

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Llobregat Anoia 02 Riera de Carme Carme
Santa Maria de Miralles
Querol
Orpí
la Pobla de Claramunt
la Llacuna
Llobregat Anoia 03 Riu de Bitlles Mediona
la Llacuna
Sant Quintí de Mediona
Torrelavit
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Pere de Riudebitlles
Llobregat Anoia 04 Riu Anoia Capellades
la Torre de Claramunt
la Pobla de Claramunt
Llobregat Anoia 04 Riu Anoia Cabrera d'Igualada
Piera
Vallbona d'Anoia
Llobregat Anoia 05 Riu Anoia Subirats
Sant Sadurní d'Anoia
Castellví de Rosanes
Sant Esteve Sesrovires
Gelida
Martorell
Llobregat Cardener 01 Riu Aigua de Valls Saldes
Gósol
Llobregat Cardener 01 Riu Cardener Guixers
Sant Llorenç de Morunys
la Coma i la Pedra
Llobregat Cardener 02 Riu Cardener Clariana de Cardener
Navès
Lladurs
Olius
Riner
Llobregat Cardener 02 Riu Negre Lladurs
Olius
Riner
Clariana de Cardener
Solsona
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 330

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Llobregat Cardener 03 Riera de Navel Viver i Serrateix
Montmajor
Montclar
l'Espunyola
Capolat
Cardona
Llobregat Cardener 03 Riu Aigua d'Ora Cardona
Montmajor
Navès
Guixers
Capolat
Castellar del Riu
Llobregat Cardener 04 Riera de Rajadell Rajadell
Sant Pere Sallavinera
Sant Mateu de Bages
Aguilar de Segarra
Manresa
la Molsosa
Llobregat Cardener 04 Riera de Salo Sant Mateu de Bages
Riner
Llobregat Cardener 04 Riera de Salo Cardona
Pinós
Llobregat Cardener 05 Riu Cardener Manresa
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Callús
Súria
Pinós
Navàs
Cardona
Llobregat Llobregat 01 Riu Bastareny Guardiola de Berguedà
Gisclareny
Bagà
Llobregat Llobregat 01 Riu de Saldes Vallcebre
Saldes
Gisclareny
Guardiola de Berguedà
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 331

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Llobregat Llobregat 01 Riu Llobregat Guardiola de Berguedà
Sant Julià de Cerdanyola
la Pobla de Lillet
Castellar de n'Hug
Cercs
la Nou de Berguedà
Llobregat Llobregat 01 Riu Merdançol les Llosses
Sant Jaume de Frontanyà
Borredà
la Quar
Vilada
Llobregat Llobregat 02 Riu Llobregat Olvan
Gironella
Puig-reig
Avià
Berga
Casserres
Llobregat Llobregat 03 Riera de Merlès Gaià
Puig-reig
Santa Maria de Merlès
Sagàs
Lluçà
la Quar
Borredà
les Llosses
Sant Jaume de Frontanyà
Llobregat Llobregat 04 Riu Llobregat Gaià
Navàs
Llobregat Llobregat 04 Riu Llobregat Sallent
Balsareny
Llobregat Llobregat 05 Riera Gavarresa Avinyó
Santa Maria d'Oló
Sant Feliu Sasserra
Oristà
Sallent
Artés
Sant Martí d'Albars
Perafita
Alpens
Lluçà
Olost
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 332

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Llobregat Llobregat 06 Riera de Calders Calders
Monistrol de Calders
Navarcles
Granera
Llobregat Llobregat 07 Riu Llobregat Artés
Calders
Sant Fruitós de Bages
Talamanca
el Pont de Vilomara i Rocafort
Navarcles
Llobregat Llobregat 08 Riu Llobregat Collbató
Monistrol de Montserrat
Castellbell i el Vilar
Sant Vicenç de Castellet
Castellgalí
Martorell
Abrera
Olesa de Montserrat
Manresa
Esparreguera
Llobregat Llobregat 09 Riu Llobregat Sant Feliu de Llobregat
Barcelona
el Prat de Llobregat
el Papiol
Sant Vicenç dels Horts
Molins de Rei
l'Hospitalet de Llobregat
Pallejà
Cornellà de Llobregat
Corbera de Llobregat
Sant Andreu de la Barca
Castellbisbal
Santa Coloma de Cervelló
Sant Joan Despí
Sant Boi de Llobregat
Llobregat Rubí 01 Riera de Rubí Matadepera
Terrassa
Sant Quirze del Vallès
Castellbisbal
Sant Cugat del Vallès
Mura
Rubí
el Papiol
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 333

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Muga Muga 01 Riu Arnera Masanet de Cabrenys
Muga Muga 01 Riu Muga Sant Llorenç de la Muga
Darnius
Albanyà
Muga Muga 02 Riu Muga Cabanes
Llers
Terrades
Pont de Molins
Boadella d'Empordà
Muga Muga 03 Riu Muga Castelló d'Empúries
Peralada
Muga Muga 04 Riu Anyet Masarac
la Jonquera
Sant Climent Sescebes
Muga Muga 04 Riu Llobregat Agullana
Capmany
Biure
Masarac
Pont de Molins
la Jonquera
Cabanes
Darnius
Muga Muga 04 Riu Orlina Mollet de Peralada
Rabós
Espolla
Muga Muga 05 Riera d'Àlguema Borrassà
Pontós
Ordis
Navata
Cabanelles
Lladó
Muga Muga 05 Riu Manol Vila-sacra
el Far d'Empordà
Figueres
Vilamalla
Santa Llogaia d'Àlguema
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 334

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Muga Muga 05 Riu Manol Avinyonet de Puigventós
Vilanant
Cistella
Navata
Lladó
Cabanelles
Albanyà
Vilafant
Portbou Portbou 01 Ribera de Portbou Portbou
Rª Conca Nord Rieres Conca Nord Ribera de Molinàs Colera
Rª Conca Nord Rieres Conca Nord Riera de Valleta Rabós
Vilajuïga
Llançà
Rª Conca Sud Rieres sud Barranc de la Móra el Catllar
Tarragona
Rª Conca Sud Rieres sud Riera d'Alforja les Borges del Camp
Botarell
Riudoms
Montbrió del Camp
Cambrils
Alforja
Rª Conca Sud Rieres sud Riera de Riudoms l'Aleixar
Cambrils
Vinyols i els Arcs
Maspujols
Riudoms
Vilaplana
Rª Conca Sud Rieres sud Riu de Llastres Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Pratdip
Mont-roig del Camp
Rª Costa Brava Costa Brava 01 Riera de Calonge Calonge
Castell-Platja d'Aro
Santa Cristina d'Aro
Rª Costa Brava Costa Brava 01 Riera de Tossa Tossa de Mar
Rª Costa Brava Costa Brava 01 Riu Ridaura Llagostera
Santa Cristina d'Aro
Castell-Platja d'Aro
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 335

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Rª Garraf Rieres Garraf 01 Riera de Ribes (Riera Begues
Avinyonet del Penedès
Olivella
Sant Pere de Ribes
Rª Garraf Rieres Garraf 01 Riera de Ribes (Riera Sitges
Olesa de Bonesvalls
Rª Garraf Rieres Garraf 01 Riera de Vilafranca Sant Pere de Ribes
la Granada
Vilafranca del Penedès
Olèrdola
Canyelles
Rª Maresme Maresme 01 Riera d'Arenys Arenys de Mar
Arenys de Munt
Rª Maresme Maresme 01 Riera d'Argentona Dosrius
Cabrera de Mar
Argentona
Mataró
Rª Maresme Maresme 01 Riera de Pineda Tordera
Pineda de Mar
Sant Cebrià de Vallalta
Rª Maresme Maresme 01 Riera de Vallalta Arenys de Munt
Sant Iscle de Vallalta
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Pol de Mar
Riudecanyes Riudecanyes 01 Riera de Riudecanyes l'Argentera
Duesaigües
Riudecanyes Riudecanyes 02 Riera de Riudecanyes Mont-roig del Camp
Montbrió del Camp
Riudecanyes
Cambrils
Rº Bisbal Bisbal 01 Riera de la Bisbal el Vendrell
Santa Oliva
la Bisbal del Penedès
Albinyana
el Montmell
Ter Ter 01 Riu Ritort Molló
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 336

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Ter Ter 01 Riu Ter Camprodon
Sant Pau de Segúries
Llanars
Vilallonga de Ter
Setcases
Sant Joan de les Abadesses
Ter Ter 02 Riera de Vallfogona Vallfogona de Ripollès
Ter Ter 02 Riu Freser Campelles
Ribes de Freser
Campdevànol
Queralbs
Ter Ter 02 Riu Rigard Castellar de n'Hug
Toses
Planoles
Ter Ter 03 Riu Ter les Llosses
Ripoll
Santa Maria de Besora
Montesquiu
Sora
Sant Quirze de Besora
Orís
Sant Vicenç de Torelló
Ter Ter 04 Riu Ges Vidrà
Sant Pere de Torelló
Sant Vicenç de Torelló
Ter Ter 05 Riu Ter Manlleu
Gurb
Torelló
les Masies de Voltregà
Ter Ter 06 Riu Gurri Vic
Santa Eugènia de Berga
Gurb
Seva
Tona
Taradell
Malla
Ter Ter 06 Riu Mèder Santa Eulàlia de Riuprimer
Muntanyola
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 337

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Ter Ter 07 Riu Ter les Masies de Roda
Roda de Ter
Tavèrnoles
Santa Maria de Corcó
Tavertet
Ter Ter 08 Riera Major Viladrau
Sant Sadurní d'Osormort
Ter Ter 09 Riu Ter Vilanova de Sau
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Ter Ter 10 Riu Brugent Sant Feliu de Pallerols
Ter Ter 10 Riu Brugent Les Planes d'Hostoles
Ter Ter 11 Riera d'Osor Espinelves
Sant Hilari Sacalm
Osor
Ter Ter 12 Riera de Llémena Sant Aniol de Finestres
Sant Martí de Llémena
Ter Ter 13 Riu Ter Salt
Sant Gregori
Bescanó
Osor
Amer
Sant Julià del Llor i Bonmatí
La Cellera de Ter
Anglès
Ter Ter 14 Riera de Gotarra Sant Andreu Salou
Cassà de la Selva
Caldes de Malavella
Llagostera
Ter Ter 14 Riu Onyar Campllong
Riudellots de la Selva
Caldes de Malavella
Vilobí d'Onyar
Bescanó
Fornells de la Selva
Quart
Brunyola
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 338

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Ter Ter 15 Riu Terri Cornellà del Terri
Banyoles
Porqueres
Ter Ter 16 Riu Ter Girona
Sarrià de Ter
Sant Julià de Ramis
Ter Ter 17 Riu Ter Bordils
Jafre
Celrà
Cervià de Ter
Sant Jordi Desvalls
Sant Joan de Mollet
Flaçà
Colomers
Verges
Ultramort
Serra de Daró
La Tallada d'Empordà
Fontanilles
Ter Ter 17 Riu Ter Ullà
Gualta
Torroella de Montgrí
Foixà
Tordera Tordera 01 Riu Tordera Gualba
Montseny
Sant Pere de Vilamajor
Fogars de Montclús
Sant Esteve de Palautordera
Santa Maria de Palautordera
Sant Celoni
Sant Feliu de Buixalleu
Tordera Tordera 02 Riera de Gualba Fogars de Montclús
Gualba
Tordera Tordera 03 Riera d'Arbúcies Sant Feliu de Buixalleu
Arbúcies
Hostalric
Viladrau
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 339

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Tordera Tordera 04 Riera de Santa Coloma Sant Hilari Sacalm
Santa Coloma de Farners
Riudarenes
Massanes
Maçanet de la Selva
Tordera Tordera 04 Sèquia de Sils Caldes de Malavella
Sils
Tordera Tordera 05 Riu Tordera Palafolls
Massanes
Maçanet de la Selva
Tordera
Blanes
Malgrat de Mar
Fogars de la Selva
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 340

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.7. Caracterització dels municipis segons el risc i la
obligatorietat o recomanació a elaborar el pla d’actuació municipal
(PAM) per inundacions
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Abella de la Conca Baix No
Abrera Molt Alt Obligat
Àger Moderat Recomanat
Agramunt Molt Alt Obligat
Aguilar de Segarra Baix No
Agullana Moderat Recomanat
Aiguafreda Alt Obligat
Aiguamúrcia Mitjà Obligat
Aiguaviva Moderat Recomanat
Aitona Molt Alt Obligat
Alàs i Cerc Moderat Recomanat
Albanyà ϑϑ Baix Recomanat
Albatàrrec Baix No
Albesa Mitjà Obligat
Albinyana Mitjà Obligat
Albons Alt Obligat
Alcanar Molt Alt Obligat
Alcanó Moderat Recomanat
Alcarràs Alt Obligat
Alcoletge Moderat Recomanat
Alcover Molt Alt Obligat
Aldover Molt Alt Obligat
Alella Mitjà Obligat
Alfara de Carles Alt Obligat
Alfarràs Baix No
Alfés Baix No
Alforja Alt Obligat
Algerri Mitjà Obligat
Alguaire Moderat Recomanat
Alins Alt Obligat
Alió Alt Obligat
Almatret Moderat Recomanat
Almenar Moderat Recomanat
Almoster Baix No
Alòs de Balaguer * Moderat Obligat •
Alp Mitjà Obligat
Alpens Baix No
Alpicat Moderat Recomanat
Alt Àneu Molt Alt Obligat
Altafulla Molt Alt Obligat
Amer Alt Obligat
Amposta Molt Alt Obligat
Anglès Molt Alt Obligat
Anglesola Mitjà Obligat
Arbeca Moderat Recomanat
Arbolí Baix No
Arbúcies Moderat Recomanat
Arenys de Mar Molt Alt Obligat
Arenys de Munt Molt Alt Obligat
Argelaguer Mitjà Obligat
Argençola Baix No
Argentona Molt Alt Obligat
Arnes Alt Obligat
Arres Alt Obligat
Arsèguel Baix No
Artés Alt Obligat
Artesa de Lleida Moderat Recomanat
Artesa de Segre * Alt Obligat
Ascó Alt Obligat
Aspa Baix No
Avià Moderat Obligat
Avinyó Moderat Recomanat
Almacelles Moderat Recomanat
ϑϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
no inclós a recomanat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
•
Municipi que passa de recomanat a obligat com a
conseqüència de l’anàlisi efectuat en el pla de la
presa de Rialb
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 341

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Avinyonet de Puigventós Moderat Recomanat
Avinyonet del Penedès Baix No
Badalona Molt Alt Obligat
Badia del Vallès Molt Alt Obligat
Bagà Alt Obligat
Baix Pallars Moderat Recomanat
Balaguer Molt Alt Obligat
Balenyà Baix No
Balsareny Alt Obligat
Banyeres del Penedès Alt Obligat
Banyoles Molt Alt Obligat
Barbens Alt Obligat
Barberà de la Conca Moderat Recomanat
Barberà del Vallès Mitjà Obligat
Barcelona Molt Alt Obligat
Bàscara Moderat Recomanat
Bassella Moderat Recomanat
Batea Alt Obligat
Bausen Moderat Recomanat
Begues Mitjà Obligat
Begur Mitjà Obligat
Belianes Moderat Recomanat
Bellaguarda Baix No
Bellcaire d'Empordà Alt Obligat
Bellcaire d'Urgell Moderat Recomanat
Bell-lloc d'Urgell Moderat Recomanat
Bellmunt del Priorat Moderat Recomanat
Bellmunt d'Urgell Moderat Recomanat
Bellprat Baix No
Bellpuig Molt Alt Obligat
Bellvei Moderat Recomanat
Bellver de Cerdanya Molt Alt Obligat
Bellvís Alt Obligat
Benavent de Segrià Baix No
Benifallet Molt Alt Obligat
Benissanet Molt Alt Obligat
Berga Alt Obligat
Besalú Alt Obligat
Bescanó Molt Alt Obligat
Beuda Moderat Recomanat
Bigues i Riells Moderat Recomanat
Biosca Moderat Recomanat
Biure ϑ Moderat Obligat
Blancafort Mitjà Obligat
Blanes Molt Alt Obligat
Boadella d'Empordà : Baix Obligat
Bolvir Mitjà Obligat
Bonastre Moderat Recomanat
Bordils Alt Obligat
Borrassà Baix No
Borredà Baix No
Bossòst Molt Alt Obligat
Bot Mitjà Obligat
Botarell Alt Obligat
Bovera Baix No
Bràfim Baix No
Breda Moderat Recomanat
Brunyola Baix No
Cabacés Mitjà Obligat
Cabanabona * Baix No
Cabanelles Baix No
Cabanes Molt Alt Obligat
Cabó Baix No
Cabra del Camp Moderat Recomanat
Cabrera de Mar Molt Alt Obligat
Cabrera d'Igualada Moderat Recomanat
Cabrils Molt Alt Obligat
Cadaqués Alt Obligat
Calaf Baix No
Calafell Molt Alt Obligat
Calders Baix Obligat
Caldes de Malavella Molt Alt Obligat
Caldes de Montbui Alt Obligat
Caldes d'Estrac Molt Alt Obligat
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
:
Municipi que per l’experiència del territori passa de
no inclós a obligat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 342

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Calella Molt Alt Obligat
Calldetenes Moderat Recomanat
Callús Alt Obligat
Calonge Molt Alt Obligat
Calonge de Segarra Baix No
Camarasa * Alt Obligat
Camarles Molt Alt Obligat
Cambrils Molt Alt Obligat
Camós Alt Obligat
Campdevànol Molt Alt Obligat
Campelles Alt Obligat
Campins Baix No
Campllong Alt Obligat
Camprodon Molt Alt Obligat
Canejan Moderat Recomanat
Canet d'Adri Moderat Recomanat
Canet de Mar Molt Alt Obligat
Canovelles Molt Alt Obligat
Cànoves i Samalús Moderat Recomanat
Cantallops ϑ Moderat Obligat
Canyelles Moderat Recomanat
Capafonts Baix No
Capçanes Moderat Recomanat
Capellades Mitjà Obligat
Capmany ϑ Moderat Obligat
Capolat Baix No
Cardedeu Molt Alt Obligat
Cardona Molt Alt Obligat
Carme Moderat Recomanat
Caseres Moderat Recomanat
Cassà de la Selva Molt Alt Obligat
Casserres Baix Obligat
Castell de l'Areny Baix No
Castell de Mur Moderat Recomanat
Castellar de la Ribera Moderat Recomanat
Castellar de n'Hug Moderat Recomanat
Castellar del Riu Baix No
Castellar del Vallès Alt Obligat
Castellbell i el Vilar Molt Alt Obligat
Castellbisbal Molt Alt Obligat
Castellcir Moderat Recomanat
Castelldans Moderat Recomanat
Castelldefels Molt Alt Obligat
Castellet i la Gornal Alt Obligat
Castellfollit de la Roca Moderat Recomanat
Castellfollit de Riubregós Alt Obligat
Castellfollit del Boix Baix No
Castellgalí Alt Obligat
Castellnou de Bages Baix No
Castellnou de Seana Baix No
Castelló de Farfanya Alt Obligat
Castelló d'Empúries Molt Alt Obligat
Castellolí Moderat Recomanat
Castell-Platja d'Aro Molt Alt Obligat
Castellserà Moderat Recomanat
Castellterçol Mitjà Obligat
Castellvell del Camp Baix No
Castellví de la Marca Moderat Recomanat
Castellví de Rosanes Alt Obligat
Cava Baix No
Celrà Alt Obligat
Centelles Alt Obligat
Cercs Baix Obligat
Cerdanyola del Vallès Molt Alt Obligat
Cervelló Alt Obligat
Cervera Molt Alt Obligat
Cervià de les Garrigues Baix No
Cervià de Ter Alt Obligat
Cistella Baix No
Ciutadilla Moderat Recomanat
Clariana de Cardener Moderat Obligat
Colera Molt Alt Obligat
Coll de Nargó Moderat Recomanat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
Collbató Molt Alt Obligat
Colldejou Baix No
Collsuspina Baix No
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 343

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Colomers Alt Obligat
Conca de Dalt Baix No
Conesa Moderat Recomanat
Constantí Alt Obligat
Copons Moderat Recomanat
Corbera de Llobregat Mitjà Obligat
Corbera d'Ebre Mitjà Obligat
Corbins Mitjà Obligat
Corçà Alt Obligat
Cornellà de Llobregat Molt Alt Obligat
Cornellà del Terri Alt Obligat
Cornudella de Montsant Moderat Recomanat
Creixell Molt Alt Obligat
Crespià Baix No
Cruïlles Alt Obligat
Cubelles Molt Alt Obligat
Cubells Moderat Recomanat
Cunit Molt Alt Obligat
Darnius Moderat Recomanat
Das Moderat Recomanat
Deltebre Molt Alt Obligat
Dosrius Alt Obligat
Duesaigües Moderat Recomanat
el Bruc Molt Alt Obligat
el Brull Baix No
el Catllar Moderat Recomanat
el Cogul Baix No
el Far d'Empordà Alt Obligat
el Lloar Baix No
el Masnou Alt Obligat
el Masroig Moderat Recomanat
el Milà Alt Obligat
el Molar Baix No
el Montmell Alt Obligat
el Morell Mitjà Obligat
el Palau d'Anglesola Moderat Recomanat
el Papiol Molt Alt Obligat
el Perelló Alt Obligat
el Pla del Penedès Baix No
el Poal Moderat Recomanat
el Pont d'Armentera Mitjà Obligat
el Pont de Bar Moderat Recomanat
el Pont de Suert Molt Alt Obligat
el Pont de Vilomara i
Rocafort
Mitjà
Obligat
el Port de la Selva Molt Alt Obligat
el Prat de Llobregat Molt Alt Obligat
el Rourell Moderat Recomanat
el Soleràs Mitjà Obligat
el Vendrell Molt Alt Obligat
el Vilosell Baix No
els Alamús Moderat Recomanat
els Garidells Moderat Recomanat
els Guiamets Baix No
els Hostalets de Pierola Moderat Recomanat
els Omellons Mitjà Obligat
els Omells de na Gaia Alt Obligat
els Pallaresos Baix No
els Plans de Sió Alt Obligat
els Prats de Rei Moderat Recomanat
els Torms Moderat Recomanat
es Bòrdes Mitjà Obligat
Esparreguera Molt Alt Obligat
Espinelves Baix No
Esplugues de Llobregat Alt Obligat
Espolla ϑ Moderat Obligat
Esponellà Moderat Recomanat
Espot Alt Obligat
Estamariu Moderat Recomanat
Estaràs Mitjà Obligat
Esterri d'Àneu Molt Alt Obligat
Esterri de Cardós Moderat Recomanat
Falset Moderat Recomanat
Farrera Baix No
Figaró-Montmany Moderat Recomanat
Fígols Moderat Recomanat
el Pinell de Brai Mitjà Obligat
el Pla de Santa Maria Moderat Recomanat
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 344

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Fígols i Alinyà Moderat Recomanat
Figueres Molt Alt Obligat
Figuerola del Camp Baix No
Flaçà Molt Alt Obligat
Flix Molt Alt Obligat
Fogars de la Selva Alt Obligat
Fogars de Montclús Baix No
Foixà Alt Obligat
Folgueroles Mitjà Obligat
Fondarella Baix No
Fonollosa Moderat Recomanat
Fontanals de Cerdanya Alt Obligat
Fontanilles Alt Obligat
Fontcoberta Moderat Recomanat
Font-rubí Moderat Recomanat
Foradada * Alt Obligat
Forallac Alt Obligat
Forès Baix No
Fornells de la Selva Alt Obligat
Fortià Alt Obligat
Freginals Moderat Recomanat
Fulleda Baix No
Gaià Moderat Obligat
Gallifa Baix No
Gandesa Moderat Recomanat
Garcia Alt Obligat
Garrigàs Moderat Recomanat
Garrigoles Moderat Recomanat
Garriguella ϑ Moderat Obligat
Gavà Molt Alt Obligat
Gavet de la Conca Baix No
Gelida Molt Alt Obligat
Ger Mitjà Obligat
Gimenells i el Pla de la
Font
Moderat
Recomanat
Ginestar Molt Alt Obligat
Girona Molt Alt Obligat
Gironella Molt Alt Obligat
Gisclareny Baix No
Godall Alt Obligat
Golmés Moderat Recomanat
Gombrèn Baix No
Gósol Alt Obligat
Granera Baix No
Granollers Alt Obligat
Granyanella Moderat Recomanat
Granyena de les
Garrigues
Moderat
Recomanat
Granyena de Segarra Moderat Recomanat
Gratallops Moderat Recomanat
Gualba Mitjà Obligat
Gualta Molt Alt Obligat
Guardiola de Berguedà Molt Alt Obligat
Guils de Cerdanya Mitjà Obligat
Guimerà Moderat Recomanat
Guissona Alt Obligat
Guixers Mitjà Obligat
Gurb Mitjà Obligat
Horta de Sant Joan Alt Obligat
Hostalric Alt Obligat
Igualada Molt Alt Obligat
Isona i Conca Dellà Baix No
Isòvol Moderat Recomanat
Ivars de Noguera Moderat Recomanat
Ivars d'Urgell Mitjà Obligat
Ivorra Baix No
Jafre Moderat Recomanat
Jorba Moderat Recomanat
Josa i Tuixén Baix No
Juià ϑϑ Baix Recomanat
Juncosa Moderat Recomanat
Juneda Alt Obligat
la Baronia de Rialb * Mitjà Obligat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
ϑϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
no inclós a recomanat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 345

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
la Bisbal de Falset Moderat Recomanat
la Bisbal del Penedès Mitjà Obligat
la Bisbal d'Empordà Molt Alt Obligat
la Cellera de Ter Alt Obligat
la Coma i la Pedra Alt Obligat
la Fatarella Moderat Recomanat
la Febró Baix No
la Figuera Baix No
la Floresta Moderat Recomanat
la Fuliola Baix No
la Galera Mitjà Obligat
la Garriga Molt Alt Obligat
la Granada Baix No
la Granadella Mitjà Obligat
la Granja d'Escarp Molt Alt Obligat
la Guingueta d'Àneu Alt Obligat
la Jonquera Alt Obligat
la Llacuna Alt Obligat
la Llagosta Alt Obligat
la Masó Mitjà Obligat
la Molsosa Baix No
la Morera de Montsant Moderat Recomanat
la Nou de Berguedà Baix No
la Nou de Gaià Moderat Recomanat
la Palma de Cervelló Alt Obligat
la Palma d'Ebre ** Moderat Obligat ••
la Pera Moderat Recomanat
la Pobla de Cérvoles Baix No
la Pobla de Claramunt Alt Obligat
la Pobla de Lillet Molt Alt Obligat
la Pobla de Mafumet Mitjà Obligat
la Pobla de Massaluca Moderat Recomanat
la Pobla de Montornès Mitjà Obligat
la Pobla de Segur Alt Obligat
la Portella Moderat Recomanat
la Quar Baix No
la Riba Mitjà Obligat
la Riera de Gaià Mitjà Obligat
la Roca del Vallès Alt Obligat
la Secuita Baix No
la Selva de Mar Moderat Recomanat
la Selva del Camp Mitjà Obligat
la Sénia Molt Alt Obligat
la Sentiu de Sió Moderat Recomanat
la Seu d'Urgell Molt Alt Obligat
la Tallada d'Empordà Alt Obligat
la Torre de Cabdella Alt Obligat
la Torre de Claramunt Moderat Recomanat
la Torre de Fontaubella Baix No
la Torre de l'Espanyol Moderat Recomanat
la Vajol Baix No
la Vall de Bianya Alt Obligat
la Vall de Boí Molt Alt Obligat
la Vall d'en Bas Molt Alt Obligat
la Vansa i Fórnols Moderat Recomanat
la Vilella Alta Moderat Recomanat
la Vilella Baixa Moderat Recomanat
l'Albagés Moderat Recomanat
l'Albi Baix No
l'Albiol Baix No
l'Aldea Molt Alt Obligat
l'Aleixar Alt Obligat
l'Ametlla de Mar Alt Obligat
l'Ametlla del Vallès Moderat Recomanat
l'Ampolla Molt Alt Obligat
l'Arboç Moderat Recomanat
l'Argentera Moderat Recomanat
l'Armentera Alt Obligat
Les Molt Alt Obligat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
** Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Palma d’Ebre
••
Municipi que passa de recomanat a obligat com a
conseqüència de l’anàlisi efectuat en el pla de la
presa de Palma d’Ebre
les Avellanes i Santa
Linya
Baix
No
les Borges Blanques Alt Obligat
les Borges del Camp Molt Alt Obligat
les Cabanyes Baix No
les Franqueses del Vallès Alt Obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 346

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
les Llosses Alt Obligat
les Masies de Roda Mitjà Obligat
les Masies de Voltregà Alt Obligat
les Oluges Alt Obligat
les Piles Moderat Recomanat
les Planes d'Hostoles Moderat Recomanat
les Preses Molt Alt Obligat
les Valls d'Aguilar Moderat Recomanat
les Valls de Valira Moderat Recomanat
l'Escala Molt Alt Obligat
l'Espluga Calba Mitjà Obligat
l'Espluga de Francolí Alt Obligat
l'Espunyola Baix No
l'Estany Baix No
l'Hospitalet de Llobregat Molt Alt Obligat
Linyola Moderat Recomanat
Lladó Baix No
Lladorre Alt Obligat
Lladurs Moderat Obligat
Llagostera Molt Alt Obligat
Llambilles Alt Obligat
Llanars Alt Obligat
Llançà Molt Alt Obligat
Llardecans Moderat Recomanat
Llavorsí Molt Alt Obligat
Lleida Molt Alt Obligat
Llers Molt Alt Obligat
Lles de Cerdanya Baix No
Lliçà d'Amunt Alt Obligat
Lliçà de Vall Mitjà Obligat
Llimiana Moderat Recomanat
Llinars del Vallès Alt Obligat
Llívia Alt Obligat
Llobera Baix No
Llorac Mitjà Obligat
Llorenç del Penedès Mitjà Obligat
Lloret de Mar Molt Alt Obligat
Lluçà Baix No
Maçanet de Cabrenys Moderat Recomanat
Maçanet de la Selva Alt Obligat
Madremanya Baix No
Maià de Montcal Mitjà Obligat
Maials Moderat Recomanat
Maldà Moderat Recomanat
Malgrat de Mar Molt Alt Obligat
Malla Mitjà Obligat
Manlleu Molt Alt Obligat
Manresa Molt Alt Obligat
Marçà Moderat Recomanat
Margalef Moderat Recomanat
Marganell Moderat Recomanat
Martorell Molt Alt Obligat
Martorelles Alt Obligat
Mas de Barberans Mitjà Obligat
Masarac Mitjà Obligat
Masdenverge Molt Alt Obligat
Masllorenç Moderat Recomanat
Maspujols Baix No
Masquefa Moderat Recomanat
Massalcoreig Alt Obligat
Massanes Molt Alt Obligat
Massoteres Moderat Recomanat
Matadepera Mitjà Obligat
Mataró Molt Alt Obligat
Mediona Moderat Recomanat
Menàrguens Mitjà Obligat
Meranges Baix No
Mieres Moderat Recomanat
Miralcamp Baix No
Miravet Molt Alt Obligat
Moià Mitjà Obligat
Molins de Rei Molt Alt Obligat
Mollerussa Baix No
Mollet de Peralada Mitjà Obligat
Mollet del Vallès Molt Alt Obligat
Molló Moderat Recomanat
Monistrol de Calders Moderat Recomanat
Monistrol de Montserrat Alt Obligat
Montagut Alt Obligat
Montblanc Molt Alt Obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 347

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Montbrió del Camp Alt Obligat
Montcada i Reixac Molt Alt Obligat
Montclar Baix No
Montellà i Martinet Molt Alt Obligat
Montesquiu Alt Obligat
Montferrer i Castellbò Molt Alt Obligat
Montferri Mitjà Obligat
Montgai Mitjà Obligat
Montgat Alt Obligat
Montmajor Moderat Recomanat
Montmaneu Baix No
Montmeló Alt Obligat
Montoliu de Lleida Baix No
Montoliu de Segarra Moderat Recomanat
Montornès de Segarra Mitjà Obligat
Montornès del Vallès Molt Alt Obligat
Mont-ral Baix No
Mont-ras Moderat Recomanat
Mont-roig del Camp Molt Alt Obligat
Montseny Baix No
Móra d'Ebre Molt Alt Obligat
Móra la Nova Molt Alt Obligat
Muntanyola Moderat Recomanat
Mura Mitjà Obligat
Nalec Moderat Recomanat
Naut Aran Molt Alt Obligat
Navarcles Moderat Obligat
Navàs Moderat Obligat
Navata Moderat Recomanat
Navès Moderat Obligat
Nulles Baix No
Odèn Baix No
Òdena Moderat Recomanat
Ogassa Baix No
Olèrdola Moderat Recomanat
Olesa de Bonesvalls Mitjà Obligat
Olesa de Montserrat Molt Alt Obligat
Oliana Alt Obligat
Oliola * Mitjà Obligat
Olius Baix Obligat
Olivella Baix No
Olost Baix No
Olot Molt Alt Obligat
Olvan Alt Obligat
Ordis Baix No
Organyà Alt Obligat
Orís Mitjà Obligat
Oristà Moderat Recomanat
Orpí Baix No
Òrrius Baix No
Os de Balaguer Alt Obligat
Osor Alt Obligat
Ossó de Sió Moderat Recomanat
Pacs del Penedès Alt Obligat
Palafolls Molt Alt Obligat
Palafrugell Alt Obligat
Palamós Molt Alt Obligat
Palau de Santa Eulàlia Moderat Recomanat
Palau-sator Alt Obligat
Palau-saverdera Moderat Recomanat
Palau-solità i Plegamans Alt Obligat
Pallejà Alt Obligat
Palol de Revardit Moderat Recomanat
Pals Molt Alt Obligat
Pardines Baix No
Parets del Vallès Mitjà Obligat
Parlavà Alt Obligat
Passanant Moderat Recomanat
Pau Moderat Recomanat
Paüls Moderat Recomanat
Pedret i Marzà Alt Obligat
Penelles Moderat Recomanat
Perafita Baix No
Perafort Mitjà Obligat
Peralada Molt Alt Obligat
Peramola Moderat Recomanat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 348

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Piera Alt Obligat
Pineda de Mar Molt Alt Obligat
Pinell de Solsonès Moderat Recomanat
Pinós Moderat Obligat
Pira Mitjà Obligat
Planoles Moderat Recomanat
Poboleda Moderat Recomanat
Polinyà Alt Obligat
Pont de Molins : Baix Obligat
Pontils Moderat Recomanat
Pontons Mitjà Obligat
Pontós Baix No
Ponts * Molt Alt Obligat
Porqueres Molt Alt Obligat
Porrera Mitjà Obligat
Portbou Mitjà Obligat
Pradell de la Teixeta Moderat Recomanat
Prades Baix No
Prat de Comte Moderat Recomanat
Pratdip Moderat Recomanat
Prats de Lluçanès Moderat Recomanat
Prats i Sansor Moderat Recomanat
Preixana Moderat Recomanat
Preixens Mitjà Obligat
Premià de Dalt Moderat Recomanat
Premià de Mar Molt Alt Obligat
Prullans Moderat Recomanat
Puigcerdà Molt Alt Obligat
Puigdàlber Baix No
Puiggròs Baix No
Puigpelat Moderat Recomanat
Puig-reig Molt Alt Obligat
Puigverd d'Agramunt Moderat Recomanat
Puigverd de Lleida Moderat Recomanat
Pujalt Baix No
Quart Mitjà Obligat
Queralbs Moderat Recomanat
Querol Baix No
Rabós ϑ Moderat Obligat
Rajadell Moderat Recomanat
Rasquera Moderat Recomanat
Regencós Moderat Recomanat
Rellinars Baix No
Renau Baix No
Reus Molt Alt Obligat
Rialp Molt Alt Obligat
Riba-roja d'Ebre Moderat Recomanat
Ribera d'Ondara Moderat Recomanat
Ribera d'Urgellet Alt Obligat
Ribes de Freser Molt Alt Obligat
Riells i Viabrea Moderat Recomanat
Riner Moderat Obligat
Ripoll Molt Alt Obligat
Ripollet Alt Obligat
Riu de Cerdanya Baix No
Riudarenes Molt Alt Obligat
Riudaura Mitjà Obligat
Riudecanyes Moderat Recomanat
Riudecols Alt Obligat
Riudellots de la Selva Molt Alt Obligat
Riudoms Molt Alt Obligat
Riumors Moderat Recomanat
Rocafort de Queralt Moderat Recomanat
Roda de Barà Molt Alt Obligat
Roda de Ter Alt Obligat
Rodonyà Moderat Recomanat
Roquetes Molt Alt Obligat
Roses Molt Alt Obligat
Rosselló Baix No
Rubí Molt Alt Obligat
Rubió Baix No
Rupià Baix No
Rupit i Pruit Baix No
:
Municipi que per l’experiència del territori passa de
no inclós a obligat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 349

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Sabadell Molt Alt Obligat
Sagàs Baix No
Salàs de Pallars Baix No
Saldes Baix No
Sales de Llierca Baix No
Sallent Molt Alt Obligat
Salomó Mitjà Obligat
Salou Molt Alt Obligat
Salt Molt Alt Obligat
Sanaüja * Alt Obligat
Sant Adrià de Besòs Molt Alt Obligat
Sant Agustí de Lluçanès Baix No
Sant Andreu de la Barca Molt Alt Obligat
Sant Andreu de
Llavaneres
Molt Alt
Obligat
Sant Andreu Salou Mitjà Obligat
Sant Aniol de Finestres Moderat Recomanat
Sant Antoni de Vilamajor Mitjà Obligat
Sant Bartomeu del Grau Baix No
Sant Boi de Llobregat Molt Alt Obligat
Sant Boi de Lluçanès Baix No
Sant Carles de la Ràpita Molt Alt Obligat
Sant Cebrià de Vallalta Alt Obligat
Sant Celoni Molt Alt Obligat
Sant Climent de Llobregat Moderat
Recomanat
Sant Climent Sescebes ϑ Moderat Obligat
Sant Cugat del Vallès Molt Alt Obligat
Sant Cugat Sesgarrigues Baix No
Sant Esteve de la Sarga Baix No
Sant Esteve de
Palautordera
Alt
Obligat
Sant Esteve Sesrovires Alt Obligat
Sant Feliu de Buixalleu Alt Obligat
Sant Feliu de Codines Baix No
Sant Feliu de Guíxols Molt Alt Obligat
Sant Feliu de Llobregat Molt Alt Obligat
Sant Feliu de Pallerols Baix No
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
Sant Feliu Sasserra Baix No
Sant Ferriol Mitjà Obligat
Sant Fost de
Campsentelles
Molt Alt
Obligat
Sant Fruitós de Bages Alt Obligat
Sant Gregori Molt Alt Obligat
Sant Guim de Freixenet Baix No
Sant Guim de la Plana Baix No
Sant Hilari Sacalm Baix No
Sant Hipòlit de Voltregà Baix No
Sant Iscle de Vallalta Mitjà Obligat
Sant Jaume de Frontanyà Baix No
Sant Jaume de Llierca Moderat Recomanat
Sant Jaume dels Domenys Mitjà Obligat
Sant Jaume d'Enveja Molt Alt Obligat
Sant Joan de les
Abadesses
Molt Alt
Obligat
Sant Joan de Mollet Moderat Recomanat
Sant Joan de Vilatorrada Molt Alt Obligat
Sant Joan Despí Molt Alt Obligat
Sant Joan les Fonts Alt Obligat
Sant Jordi Desvalls Alt Obligat
Sant Julià de Cerdanyola Alt Obligat
Sant Julià de Ramis Alt Obligat
Sant Julià de Vilatorta Moderat Recomanat
Sant Julià del Llor i
Bonmatí
Molt Alt
Obligat
Sant Just Desvern Alt Obligat
Sant Llorenç de la Muga Mitjà Obligat
Sant Llorenç de Morunys Mitjà Obligat
Sant Llorenç d'Hortons Moderat Recomanat
Sant Llorenç Savall Mitjà Obligat
Sant Martí d'Albars Baix No
Sant Martí de Centelles Moderat Recomanat
Sant Martí de Llémena Moderat Recomanat
Sant Martí de Riucorb Mitjà Obligat
Sant Martí de Tous Baix No
Sant Martí Sarroca Alt Obligat
Sant Martí Sesgueioles Baix No
Sant Martí Vell Alt Obligat
Sant Mateu de Bages Alt Obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 350

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Sant Miquel de
Campmajor
Baix
No
Sant Miquel de Fluvià Moderat Recomanat
Sant Mori Baix No
Sant Pau de Segúries Alt Obligat
Sant Pere de Ribes Alt Obligat
Sant Pere de Riudebitlles Moderat Recomanat
Sant Pere de Torelló Moderat Recomanat
Sant Pere de Vilamajor Mitjà Obligat
Sant Pere Pescador Molt Alt Obligat
Sant Pere Sallavinera Baix No
Sant Pol de Mar Alt Obligat
Sant Quintí de Mediona Baix No
Sant Quirze de Besora Alt Obligat
Sant Quirze del Vallès Alt Obligat
Sant Quirze Safaja Moderat Recomanat
Sant Ramon Moderat Recomanat
Sant Sadurní d'Anoia Molt Alt Obligat
Sant Sadurní d'Osormort Baix No
Sant Salvador de
Guardiola
Mitjà
Obligat
Sant Vicenç de Castellet Molt Alt Obligat
Sant Vicenç de Montalt Molt Alt Obligat
Sant Vicenç de Torelló Mitjà Obligat
Sant Vicenç dels Horts Molt Alt Obligat
Santa Bàrbara Alt Obligat
Santa Cecília de Voltregà Moderat Recomanat
Santa Coloma de Cervelló Molt Alt Obligat
Santa Coloma de Farners Alt Obligat
Santa Coloma de
Gramenet
Molt Alt
Obligat
Santa Coloma de Queralt Baix No
Santa Cristina d'Aro Molt Alt Obligat
Santa Eugènia de Berga Mitjà Obligat
Santa Eulàlia de
Riuprimer
Mitjà
Obligat
Santa Eulàlia de Ronçana Molt Alt Obligat
Santa Fe del Penedès Baix No
Santa Llogaia d'Àlguema Moderat Recomanat
Santa Margarida de
Montbui
Molt Alt
Obligat
Santa Maria de Besora Moderat Recomanat
Santa Maria de Corcó Baix No
Santa Maria de
Martorelles
Baix
No
Santa Maria de Merlès Baix No
Santa Maria de Miralles Moderat Recomanat
Santa Maria de
Palautordera
Alt
Obligat
Santa Maria d'Oló Baix No
Santa Oliva Molt Alt Obligat
Santa Pau Moderat Recomanat
Santa Perpètua de
Mogoda
Alt
Obligat
Santa Susanna Molt Alt Obligat
Santpedor Baix No
Sarral Mitjà Obligat
Sarrià de Ter Alt Obligat
Sarroca de Bellera Moderat Recomanat
Sarroca de Lleida Moderat Recomanat
Saus Moderat Recomanat
Savallà del Comtat Baix No
Senan Moderat Recomanat
Senterada Alt Obligat
Sentmenat Molt Alt Obligat
Serinyà Moderat Recomanat
Seròs Molt Alt Obligat
Serra de Daró Molt Alt Obligat
Setcases ϑ Moderat Obligat
Seva Moderat Recomanat
Sidamon Baix No
Sils Molt Alt Obligat
Sitges Molt Alt Obligat
Siurana Moderat Recomanat
Sobremunt Baix No
Solivella Alt Obligat
Solsona Alt Obligat
Sora Baix No
Soriguera Moderat Recomanat
Sort Molt Alt Obligat
Santa Margarida i els
Monjos
Molt Alt
Obligat
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 351

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Soses Alt Obligat
Subirats Alt Obligat
Sudanell Moderat Recomanat
Sunyer Baix No
Súria Molt Alt Obligat
Susqueda Baix No
Tagamanent Mitjà Obligat
Talamanca Moderat Obligat
Talarn Moderat Recomanat
Talavera Moderat Recomanat
Taradell Moderat Recomanat
Tarragona Molt Alt Obligat
Tàrrega Alt Obligat
Tarrés Baix No
Tarroja de Segarra Mitjà Obligat
Tavèrnoles Moderat Recomanat
Tavertet Baix No
Teià Mitjà Obligat
Térmens Alt Obligat
Terrades Moderat Recomanat
Terrassa Molt Alt Obligat
Tiana Mitjà Obligat
Tírvia Moderat Recomanat
Tiurana * Baix Recomanat 4
Tivenys Molt Alt Obligat
Tivissa Alt Obligat
Tona Baix No
Torà Alt Obligat
Tordera Molt Alt Obligat
Torelló Molt Alt Obligat
Tornabous Mitjà Obligat
Torrebesses Baix No
Torredembarra Molt Alt Obligat
Torrefarrera Mitjà Obligat
Torrefeta i Florejacs Alt Obligat
Torregrossa Moderat Recomanat
Torrelameu Moderat Recomanat
Torrelavit Mitjà Obligat
Torrelles de Foix Alt Obligat
Torrelles de Llobregat Baix No
Torrent Moderat Recomanat
Torres de Segre Alt Obligat
Torre-serona Moderat Recomanat
Torroella de Fluvià Mitjà Obligat
Torroella de Montgrí Molt Alt Obligat
Torroja del Priorat Baix No
Tortellà Baix No
Tortosa Molt Alt Obligat
Toses Moderat Recomanat
Tossa de Mar Molt Alt Obligat
Tremp Alt Obligat
Ullà Molt Alt Obligat
Ullastrell Baix No
Ullastret Alt Obligat
Ulldecona Molt Alt Obligat
Ulldemolins Moderat Recomanat
Ultramort Alt Obligat
Urús Baix No
Vacarisses Moderat Obligat
Vall de Cardós Molt Alt Obligat
Vallbona d'Anoia Moderat Recomanat
Vallbona de les Monges Mitjà Obligat
Vallcebre Baix No
Vallclara Baix No
Vallfogona de Balaguer Mitjà Obligat
Vallfogona de Ripollès Moderat Recomanat
Vallfogona de Riucorb Moderat Recomanat
Vallgorguina Moderat Recomanat
Vallirana Moderat Recomanat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
4 Municipi que passa a recomanat com a conseqüència
de l’anàlisi efectuat en el pla de la presa de Palma
d’Ebre
Vall-llobrega Baix No
Vallmoll Moderat Recomanat
Vallromanes Baix No
Valls Molt Alt Obligat
Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant
Molt Alt
Obligat
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 352

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Nom del municipi
Nivell
de Risc
PAM
Veciana Baix No
Ventalló Molt Alt Obligat
Verdú Mitjà Obligat
Verges Molt Alt Obligat
Vespella de Gaià Moderat Recomanat
Vic Molt Alt Obligat
Vidrà Baix No
Vidreres Molt Alt Obligat
Vielha e Mijaran Molt Alt Obligat
Vilabella Baix No
Vilabertran Molt Alt Obligat
Vilablareix Mitjà Obligat
Vilada Moderat Recomanat
Viladamat Mitjà Obligat
Viladasens Moderat Recomanat
Viladecans Molt Alt Obligat
Viladecavalls Baix No
Vilademuls ϑ Moderat Obligat
Viladrau Baix No
Vilafant Mitjà Obligat
Vilafranca del Penedès Alt Obligat
Vilagrassa Moderat Recomanat
Vilajuïga Moderat Recomanat
Vilalba dels Arcs Moderat Recomanat
Vilalba Sasserra Baix No
Vilaller Alt Obligat
Vilanova de Meià Moderat Recomanat
Vilanova de Prades Baix No
Vilanova de Sau Baix No
Vilanova de Segrià Baix No
Vilanova del Camí Molt Alt Obligat
Vilanova del Vallès Alt Obligat
Vilanova d'Escornalbou Mitjà Obligat
Vilanova i la Geltrú Molt Alt Obligat
Vilaplana Moderat Recomanat
Vila-rodona Moderat Recomanat
Vila-sacra Alt Obligat
Vila-sana Moderat Recomanat
Vila-seca Molt Alt Obligat
Vilassar de Dalt Mitjà Obligat
Vilassar de Mar Molt Alt Obligat
Vilaür Baix No
Vilaverd Alt Obligat
Vilobí del Penedès Baix No
Vilobí d'Onyar Alt Obligat
Vilopriu Moderat Recomanat
Vimbodí Alt Obligat
Vinaixa Baix No
Vinebre ** Alt Obligat
Vinyols i els Arcs Alt Obligat
Viver i Serrateix Baix No
Xerta Molt Alt Obligat
Vilallonga de Ter Alt Obligat
Vilallonga del Camp Alt Obligat
Vilamacolum Alt Obligat
Vilamalla Mitjà Obligat
Vilamaniscle Baix No
Vilamòs Alt Obligat
Vilanant Moderat Recomanat
Vilanova de Bellpuig Baix No
Vilanova de la Barca Alt Obligat
Vilanova de l'Aguda * Mitjà Obligat
ϑ Municipi que per l’experiència del territori passa de
recomanat a obligat
* Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Rialb
** Municipi afectat pel Pla d’Emergència de la Presa de
Palma d’Ebre
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 353

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.8.
Municipis amb risc per afectació de preses o basses
Llistat de municipis que poden veure’s afectats pel mal funcionament o trencament d’una
bassa o d’una presa en un termini de temps inferior a dues hores.
nom del municipi
Abrera
Artés
Avià
Balsareny
Berga
Calders
Callús
Cardona
Casserres
Castellbell i el Vilar
Castellbisbal
Castellgalí
Cercs
Clariana de Cardener
Collbató
Esparreguera
Gaià
Gironella
Lladurs
Lleida
Manresa
Martorell
Monistrol de Montserrat
Navarcles
Navàs
Navés
Olesa de Montserrat
Olius
Olvan
Pinós
Pont de Vilomara i Rocafort
Puig-reig
Riner
Sallent
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Vicenç de Castellet
Súria
Talamanca
Vacarisses
presa/es que l'afecta
Sant Ponç i la Baells
La Baells
La Baells
La Baells
La Baells
La Baells
Sant Ponç
Sant Ponç
La Baells
Sant Ponç i la Baells
La Baells
Sant Ponç i la Baells
La Baells
La Llosa i Sant Ponç
Sant Ponç i la Baells
Sant Ponç i la Baells
La Baells
La Baells
La Llosa
Bassa de Pinyana
Sant Ponç i la Baells
Sant Ponç i la Baells
Sant Ponç i la Baells
La Baells
Sant Ponç i la Baells
La Llosa
Sant Ponç i la Baells
La Llosa
La Baells
Sant Ponç
Sant Ponç i la Baells
La Baells
Sant Ponç
La Baells
La Baells
Sant Ponç
Sant Ponç
Sant Ponç i la Baells
Sant Ponç
La Baells
Sant Ponç i la Baells
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 354

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.9. Taules del risc municipal davant un avís de Situació
meteorològica de Perill
Annex 8.9.1. Metodologia que s’utilitza per realitzar els mapes dinàmics
d’inundacions davant una Situació Meteorològica de Perill (SMP)
El comunicat emès pel CECAT conté els mapes dinàmics de risc d’inundació. Aquests
mapes resulten de la fusió entre el mapa de risc de l’INUNCAT i les diferents tipologies d’avisos
de pluges emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) per a un episodi en concret. És
a dir, els mapes dinàmics de risc ens mostren el nivell de risc esperable a cada municipi davant
d’un episodi concret de precipitacions. En concret, indiquen quin nivell de danys és
esperable en cada cas, si finalment es materialitzen les pluges anunciades pel SMC. Aquests
mapes dinàmics de risc tenen en compte tant la probabilitat i quantitat de precipitacions, com
la vulnerabilitat del territori on s’esperen aquestes precipitacions (població ubicada a les zones
inundables, danys en habitatges, danys en zones industrials i agrícoles i xarxa viària
potencialment afectada).
Per tal que el municipi pugui determinar la fase que li correspon al municipi ha de conèixer
quin és el seu risc potencial que es troba en el mapa de risc d’inundacions del pla Inuncat i
seguidament els valors derivats dels avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP). Que
expliquem a continuació.
Previsió i vigilància
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), mitjançant les eines disponibles en cada moment,
facilitarà tota la informació meteorològica possible per tal d’informar de les previsions que
indiquin pluges importants, Situació Meteorològica de Perill (SMP), i també de l’evolució de les
precipitacions.
Una Situació Meteorològica de Perill té una escala de 6 graus de perill: L’1, el 2 i el 3
corresponen als antics SMR de nivell 1 i el 4, el 5 i el 6 corresponen als antics SMR de nivell 2.
L’equivalent al projecte europeu EMMA, els graus 1 i 2 serien el perill moderat, el 3 i el 4
serien el perill alt i finalment el 5 i el 6 serien el perill molt alt.
Intensitat > 20 mm / 30 minuts
Acumulada > 100 mm /24 hores
Intensitat > 40 mm / 30 minuts
Acumulada > 200 mm /24 hores
Grau de perill
0 Sense perill
1
Perill moderat
2
3
Perill alt
4
5
Perill molt alt
6
Els mapes que elabora el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) són mapes comarcals. El
que també distingirà el Servei Meteorològic de Catalunya és la intensitat de pluja i la pluja
acumulada, com a dos meteors diferents.
El mapa que elaborarà el Servei Meteorològic de Catalunya, a més, vindrà acompanyat amb
informació sobre la distribució geogràfica del fenomen:
• Local (quan l’extensió del fenomen es de menys d’un 30% del territori)
• Extensa (quan l’extensió del fenomen és d’entre el 30% i el 70% del territori)
• General (quan l’extensió del fenòmen és de més 70% del territori)
Mapa dinàmic del risc municipal d’inundacions davant una Situació Meteorològica de
Perill (SMP)
Tal i com s’ha explicat en l’anàlisi de risc, per conèixer el risc potencial de cadascún dels
municipis, s’han considerat diferents variables que ens han aportat la vulnerabilitat i la
perillositat que aquests tenen. Aquest mapa de risc municipal d’inundació del pla Inuncat és el
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 355

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
que serveix de punt de partida per conneixer el risc del municipi davant el comunicat d’avís de
Situació Meteorològic de Perill.
La manera de poder conèixer el risc es realitza creuant el valor del risc del municipi amb el
valor del grau de la Situació Meteorològica de perill:
Per tal de poder creuar el mapa de risc i els avisos de SMP s’han donat els següents valors:
−
Valors que es donen a cada tipus de risc municipal del pla d’emergències per inundacions a
Catalunya (INUNCAT):
Risc municipal
Valors
Risc molt alt 10
Risc alt 9
Risc mitjà 8
Risc moderat 7
Risc baix 6
−
Valors que es donen a cadascún de graus en les situacions meteorològiques de Perill per
pluja intensa o per pluja acumulada:
Situació Meteorològica
de Perill (SMP)
Intensitat
Acumulació
1 3 1
2 5 3
3 7 5
4 7 5
5 10 7
6 12 9
Els valors que es donen en cada grau per acumulació és més petit que el d’intensitat ja que es
creu que el temps de reacció entre un fenòmen i l’altra és diferent. L’intensitat pot provocar
efectes de manera ràpida ja que cau en poca estona molta pluja i, per tant, l’actuació ha de
ser més immediata.
Càlcul del risc en cas d’avís davant una Situació Meteorològica de Perill (SMP)
Quan hi ha un avís de davant una Situació Meteorològica de Perill, es poden donar tres
possibles situacions:
• L’avís és per pluja intensa
• L’avís és per pluja acumulada
• L’avís és per pluja intensa i per pluja acumulada a la vegada
La manera de calcular, en cadascuna de les possibles situacions es realtzarà de manera
diferent. A continuació les expliquem.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 356

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Avís de SMP per intensitat
En aquelles situacions en les quals l’únic avís SMP vigent sigui un avís de SMP per intensitat, el
risc resultant de cada municipi serà el resultat de multiplicar el valor del risc potencial del
municipi segons l’Inuncat amb el valor del grau de l’avís de SMP per intensitat.
La matriu resultant, que atorga diferents valors de risc a cada municipi, en funció de la relació
entre els valors assignats a l’avís SMP i els valors corresponents a cada territori, és la següent:
Avís de SMP per acumulació
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Molt Alt 10 30 50 70 70 100 120
Alt 9 27 45 63 63 90 108
Mitjà 8 24 40 56 56 80 96
Moderat 7 21 35 49 49 70 84
Baix 6 18 30 42 42 60 72
En aquelles situacions en les quals l’únic avís SMP vigent sigui un avís de SMP per pluja
acumulada, el risc resultant de cada municipi serà el resultat de multiplicar el valor del risc
potencial del municipi segons l’Inuncat amb el valor del grau de l’avís de SMP per acumulació.
La matriu resultant, que atorga diferents valors de risc a cada municipi, en funció de la relació
entre els valors assignats a l’avís SMP i els valors corresponents a cada territori, és la següent:
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Molt Alt 10 10 30 50 50 70 90
Alt 9 9 27 45 45 63 81
Mitjà 8 8 24 40 40 56 72
Moderat 7 7 21 35 35 49 63
Baix 6 6 18 30 30 42 54
Avís de SMP per intensitat i per pluja acumulada
En aquelles situacions en les quals, per a un mateix territori, el SMC emeti per a la mateixa
franja horària, un avís SMP per intensitat i un avís SMP per acumulació, caldrà tenir en compte
les dues situacions.
La generació de comunicats aplicarà en primer lloc, la matriu d’intensitat a l’avís SMP per
intensitat, obtenint el valor de risc per cada municipi. Després se li aplicarà un factor de
correcció (per l’acumulació), de magnitud variable i superior a 1, d’acord amb l’escala següent:
Grau d’acumulació 1 2 3 4 5 6
Factor de correcció 1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0
El resultat d’aplicar el valor de correcció serà el que determinarà el risc a cada municipi, tenint
en compte tant la intensitat de pluja esperada com l’acumulació d’aquesta.
Finalment cal remarcar que, algunes vegades, la informació del Servei de Meteorologia de
Catalunya podrà venir acompanyada dels valors màxims previstos. Aquesta dada serà molt
important per a completar la informació necessària que ha de tenir el municipi com a
referència per poder assignar les seves pròpies fases del pla.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 357

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.9.2. Avís del Servei Meteorològic de Catalunya per una Situació
Meteorològica de Perill (SMP) per pluges intenses
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Abrera Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Agramunt Urgell 10 30 50 70 70 100 120
Aitona Segrià 10 30 50 70 70 100 120
Alcanar Montsià 10 30 50 70 70 100 120
Alcover Alt Camp 10 30 50 70 70 100 120
Aldover Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Alt Àneu Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120
Altafulla Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Amposta Montsià 10 30 50 70 70 100 120
Anglès Selva 10 30 50 70 70 100 120
Arenys de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Arenys de Munt Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Argentona Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Badalona Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120
Badia del Vallès Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Balaguer Noguera 10 30 50 70 70 100 120
Banyoles Pla de l'Estany 10 30 50 70 70 100 120
Barcelona Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120
Bellpuig Urgell 10 30 50 70 70 100 120
Bellver de Cerdanya Cerdanya 10 30 50 70 70 100 120
Benifallet Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Benissanet Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Bescanó Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Blanes Selva 10 30 50 70 70 100 120
Bossòst Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120
Cabanes Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Cabrera de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Cabrils Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Calafell Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Caldes de Malavella Selva 10 30 50 70 70 100 120
Caldes d'Estrac Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Calella Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Calonge Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Camarles Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Cambrils Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120
Campdevànol Ripollès 10 30 50 70 70 100 120
Camprodon Ripollès 10 30 50 70 70 100 120
Canet de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 358

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Canovelles Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
Cardedeu Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
Cardona Bages 10 30 50 70 70 100 120
Cassà de la Selva Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Castellbell i el Vilar Bages 10 30 50 70 70 100 120
Castellbisbal Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Castelldefels Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Castelló d'Empúries Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Castell-Platja d'Aro Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Cervera Segarra 10 30 50 70 70 100 120
Colera Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Collbató Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Creixell Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Cubelles Garraf 10 30 50 70 70 100 120
Cunit Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Deltebre Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
el Bruc Anoia 10 30 50 70 70 100 120
el Papiol Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
el Pont de Suert Alta Ribagorça 10 30 50 70 70 100 120
el Port de la Selva Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
el Prat de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
el Vendrell Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Esparreguera Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Esterri d'Àneu Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120
Figueres Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Flaçà Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Flix Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Gavà Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Gelida Alt Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Ginestar Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Girona Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Gironella Berguedà 10 30 50 70 70 100 120
Gualta Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Guardiola de Berguedà Berguedà 10 30 50 70 70 100 120
Igualada Anoia 10 30 50 70 70 100 120
la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
la Garriga Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
la Granja d'Escarp Segrià 10 30 50 70 70 100 120
la Pobla de Lillet Berguedà 10 30 50 70 70 100 120
la Sénia Montsià 10 30 50 70 70 100 120
la Seu d'Urgell Alt Urgell 10 30 50 70 70 100 120
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 359

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
la Vall de Boí Alta Ribagorça 10 30 50 70 70 100 120
la Vall d'en Bas Garrotxa 10 30 50 70 70 100 120
l'Aldea Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
l'Ampolla Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Les Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120
les Borges del Camp Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120
les Preses Garrotxa 10 30 50 70 70 100 120
l'Escala Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
l'Hospitalet de Llobregat Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120
Llagostera Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Llançà Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Llavorsí Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120
Lleida Segrià 10 30 50 70 70 100 120
Llers Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Lloret de Mar Selva 10 30 50 70 70 100 120
Malgrat de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Manlleu Osona 10 30 50 70 70 100 120
Manresa Bages 10 30 50 70 70 100 120
Martorell Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Masdenverge Montsià 10 30 50 70 70 100 120
Massanes Selva 10 30 50 70 70 100 120
Mataró Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Miravet Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Molins de Rei Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Mollet del Vallès Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
Montblanc Conca de Barberà 10 30 50 70 70 100 120
Montcada i Reixac Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Montellà i Martinet Cerdanya 10 30 50 70 70 100 120
Montferrer i Castellbó Alt Urgell 10 30 50 70 70 100 120
Montornès del Vallès Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
Mont-roig del Camp Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120
Móra d'Ebre Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Móra la Nova Ribera d'Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Naut Aran Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120
Olesa de Montserrat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Olot Garrotxa 10 30 50 70 70 100 120
Palafolls Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Palamós Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Pals Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Peralada Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Pineda de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Ponts Noguera 10 30 50 70 70 100 120
Porqueres Pla de l'Estany 10 30 50 70 70 100 120
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 360

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Premià de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Puigcerdà Cerdanya 10 30 50 70 70 100 120
Puig-reig Berguedà 10 30 50 70 70 100 120
Reus Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120
Rialp Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120
Ribes de Freser Ripollès 10 30 50 70 70 100 120
Ripoll Ripollès 10 30 50 70 70 100 120
Riudarenes Selva 10 30 50 70 70 100 120
Riudellots de la Selva Selva 10 30 50 70 70 100 120
Riudoms Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120
Roda de Barà Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Roquetes Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Roses Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Rubí Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Sabadell Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Sallent Bages 10 30 50 70 70 100 120
Salou Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Salt Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Sant Adrià de Besòs Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120
Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Sant Andreu de Llavaneres Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Sant Carles de la Ràpita Montsià 10 30 50 70 70 100 120
Sant Celoni Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
Sant Gregori Gironès 10 30 50 70 70 100 120
Sant Jaume d'Enveja Montsià 10 30 50 70 70 100 120
Sant Joan de les Abadesses Ripollès 10 30 50 70 70 100 120
Sant Joan de Vilatorrada Bages 10 30 50 70 70 100 120
Sant Joan Despí Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Sant Julià del Llor i Bonmatí Selva 10 30 50 70 70 100 120
Sant Pere Pescador Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Sant Vicenç de Castellet Bages 10 30 50 70 70 100 120
Sant Vicenç de Montalt Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 10 30 50 70 70 100 120
Santa Cristina d'Aro Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental 10 30 50 70 70 100 120
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 361

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Santa Margarida de Montbui Anoia 10 30 50 70 70 100 120
Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Santa Oliva Baix Penedès 10 30 50 70 70 100 120
Santa Susanna Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Sentmenat Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Seròs Segrià 10 30 50 70 70 100 120
Serra de Daró Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Sils Selva 10 30 50 70 70 100 120
Sitges Garraf 10 30 50 70 70 100 120
Sort Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120
Súria Bages 10 30 50 70 70 100 120
Tarragona Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Terrassa Vallès Occidental 10 30 50 70 70 100 120
Tivenys Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Tordera Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Torelló Osona 10 30 50 70 70 100 120
Torredembarra Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Torroella de Montgrí Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Tortosa Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Tossa de Mar Selva 10 30 50 70 70 100 120
Ullà Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Ulldecona Montsià 10 30 50 70 70 100 120
Vall de Cardós Pallars Sobirà 10 30 50 70 70 100 120
Valls Alt Camp 10 30 50 70 70 100 120
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Baix Camp 10 30 50 70 70 100 120
Ventalló Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Verges Baix Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Vic Osona 10 30 50 70 70 100 120
Vidreres Selva 10 30 50 70 70 100 120
Vielha e Mijaran Val d'Aran 10 30 50 70 70 100 120
Vilabertran Alt Empordà 10 30 50 70 70 100 120
Viladecans Baix Llobregat 10 30 50 70 70 100 120
Vilanova del Camí Anoia 10 30 50 70 70 100 120
Vilanova i la Geltrú Garraf 10 30 50 70 70 100 120
Vila-seca Tarragonès 10 30 50 70 70 100 120
Vilassar de Mar Maresme 10 30 50 70 70 100 120
Xerta Baix Ebre 10 30 50 70 70 100 120
Aiguafreda Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Albons Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Alcarràs Segrià 9 27 45 63 63 90 108
Alfara de Carles Baix Ebre 9 27 45 63 63 90 108
Alforja Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108
Alins Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 362

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Alió Alt Camp 9 27 45 63 63 90 108
Amer Selva 9 27 45 63 63 90 108
Arnes Terra Alta 9 27 45 63 63 90 108
Arres Val d'Aran 9 27 45 63 63 90 108
Artés Bages 9 27 45 63 63 90 108
Artesa de Segre Noguera 9 27 45 63 63 90 108
Ascó Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108
Bagà Berguedà 9 27 45 63 63 90 108
Balsareny Bages 9 27 45 63 63 90 108
Banyeres del Penedès Baix Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Barbens Pla d'Urgell 9 27 45 63 63 90 108
Batea Terra Alta 9 27 45 63 63 90 108
Bellcaire d'Empordà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Bellvís Pla d'Urgell 9 27 45 63 63 90 108
Berga Berguedà 9 27 45 63 63 90 108
Besalú Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108
Bordils Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Botarell Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108
Cadaqués Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Caldes de Montbui Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Callús Bages 9 27 45 63 63 90 108
Camarasa Noguera 9 27 45 63 63 90 108
Camós Pla de l'Estany 9 27 45 63 63 90 108
Campelles Ripollès 9 27 45 63 63 90 108
Campllong Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Castellar del Vallès Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108
Castellet i la Gornal Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Castellfollit de Riubregós Anoia 9 27 45 63 63 90 108
Castellgalí Bages 9 27 45 63 63 90 108
Castelló de Farfanya Noguera 9 27 45 63 63 90 108
Castellví de Rosanes Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
Celrà Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Centelles Osona 9 27 45 63 63 90 108
Cervelló Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
Cervià de Ter Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Colomers Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Constantí Tarragonès 9 27 45 63 63 90 108
Corçà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Cornellà del Terri Pla de l'Estany 9 27 45 63 63 90 108
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Dosrius Maresme 9 27 45 63 63 90 108
el Far d'Empordà Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
el Masnou Maresme 9 27 45 63 63 90 108
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 363

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
el Milà Alt Camp 9 27 45 63 63 90 108
el Montmell Baix Penedès 9 27 45 63 63 90 108
el Perelló Baix Ebre 9 27 45 63 63 90 108
els Omells de na Gaia Urgell 9 27 45 63 63 90 108
els Plans de Sió Segarra 9 27 45 63 63 90 108
Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
Espot Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108
Fogars de la Selva Selva 9 27 45 63 63 90 108
Foixà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Fontanals de Cerdanya Cerdanya 9 27 45 63 63 90 108
Fontanilles Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Foradada Noguera 9 27 45 63 63 90 108
Forallac Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Fornells de la Selva Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Fortià Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Garcia Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108
Godall Montsià 9 27 45 63 63 90 108
Gósol Berguedà 9 27 45 63 63 90 108
Granollers Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Guissona Segarra 9 27 45 63 63 90 108
Horta de Sant Joan Terra Alta 9 27 45 63 63 90 108
Hostalric Selva 9 27 45 63 63 90 108
Juneda Garrigues 9 27 45 63 63 90 108
la Cellera de Ter Selva 9 27 45 63 63 90 108
la Coma i la Pedra Solsonès 9 27 45 63 63 90 108
la Guingueta d'Àneu Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108
la Jonquera Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
la Llacuna Anoia 9 27 45 63 63 90 108
la Llagosta Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
la Palma de Cervelló Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
la Pobla de Claramunt Anoia 9 27 45 63 63 90 108
la Pobla de Segur Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108
la Roca del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
la Tallada d'Empordà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
la Torre de Cabdella Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108
la Vall de Bianya Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108
l'Aleixar Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108
l'Ametlla de Mar Baix Ebre 9 27 45 63 63 90 108
l'Armentera Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
les Borges Blanques Garrigues 9 27 45 63 63 90 108
les Franqueses del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
les Llosses Ripollès 9 27 45 63 63 90 108
les Masies de Voltregà Osona 9 27 45 63 63 90 108
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 364

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
les Oluges Segarra 9 27 45 63 63 90 108
l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108
Lladorre Pallars Sobirà 9 27 45 63 63 90 108
Llambilles Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Llanars Ripollès 9 27 45 63 63 90 108
Lliçà d'Amunt Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Llinars del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Llívia Cerdanya 9 27 45 63 63 90 108
Maçanet de la Selva Selva 9 27 45 63 63 90 108
Martorelles Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Massalcoreig Segrià 9 27 45 63 63 90 108
Monistrol de Montserrat Bages 9 27 45 63 63 90 108
Montagut i Oix Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108
Montbrió del Camp Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108
Montesquiu Osona 9 27 45 63 63 90 108
Montgat Maresme 9 27 45 63 63 90 108
Montmeló Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Oliana Alt Urgell 9 27 45 63 63 90 108
Olvan Berguedà 9 27 45 63 63 90 108
Organyà Alt Urgell 9 27 45 63 63 90 108
Os de Balaguer Noguera 9 27 45 63 63 90 108
Osor Selva 9 27 45 63 63 90 108
Pacs del Penedès Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Palafrugell Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Palau-sator Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108
Pallejà Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
Parlavà Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Pedret i Marzà Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Piera Anoia 9 27 45 63 63 90 108
Polinyà Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108
Ribera d'Urgellet Alt Urgell 9 27 45 63 63 90 108
Ripollet Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108
Riudecols Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108
Roda de Ter Osona 9 27 45 63 63 90 108
Sanaüja Segarra 9 27 45 63 63 90 108
Sant Cebrià de Vallalta Maresme 9 27 45 63 63 90 108
Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
Sant Feliu de Buixalleu Selva 9 27 45 63 63 90 108
Sant Fruitós de Bages Bages 9 27 45 63 63 90 108
Sant Joan les Fonts Garrotxa 9 27 45 63 63 90 108
Sant Jordi Desvalls Gironès 9 27 45 63 63 90 108
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 365

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Sant Julià de Cerdanyola Berguedà 9 27 45 63 63 90 108
Sant Julià de Ramis Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Sant Just Desvern Baix Llobregat 9 27 45 63 63 90 108
Sant Martí Sarroca Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Sant Martí Vell Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Sant Mateu de Bages Bages 9 27 45 63 63 90 108
Sant Pau de Segúries Ripollès 9 27 45 63 63 90 108
Sant Pere de Ribes Garraf 9 27 45 63 63 90 108
Sant Pol de Mar Maresme 9 27 45 63 63 90 108
Sant Quirze de Besora Osona 9 27 45 63 63 90 108
Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108
Santa Bàrbara Montsià 9 27 45 63 63 90 108
Santa Coloma de Farners Selva 9 27 45 63 63 90 108
Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental 9 27 45 63 63 90 108
Sarrià de Ter Gironès 9 27 45 63 63 90 108
Senterada Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108
Solivella Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108
Solsona Solsonès 9 27 45 63 63 90 108
Soses Segrià 9 27 45 63 63 90 108
Subirats Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Tàrrega Urgell 9 27 45 63 63 90 108
Térmens Noguera 9 27 45 63 63 90 108
Tivissa Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108
Torà Segarra 9 27 45 63 63 90 108
Torrefeta i Florejacs Segarra 9 27 45 63 63 90 108
Torrelles de Foix Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Torres de Segre Segrià 9 27 45 63 63 90 108
Tremp Pallars Jussà 9 27 45 63 63 90 108
Ullastret Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Ultramort Baix Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Vilafranca del Penedès Alt Penedès 9 27 45 63 63 90 108
Vilaller Alta Ribagorça 9 27 45 63 63 90 108
Vilallonga de Ter Ripollès 9 27 45 63 63 90 108
Vilallonga del Camp Tarragonès 9 27 45 63 63 90 108
Vilamacolum Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Vilamòs Val d'Aran 9 27 45 63 63 90 108
Vilanova de la Barca Segrià 9 27 45 63 63 90 108
Vilanova del Vallès Vallès Oriental 9 27 45 63 63 90 108
Vila-sacra Alt Empordà 9 27 45 63 63 90 108
Vilaverd Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108
Vilobí d'Onyar Selva 9 27 45 63 63 90 108
Vimbodí i Poblet Conca de Barberà 9 27 45 63 63 90 108
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 366

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Vinebre Ribera d'Ebre 9 27 45 63 63 90 108
Vinyols i els Arcs Baix Camp 9 27 45 63 63 90 108
Aiguamúrcia Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96
Albesa Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Albinyana Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96
Alella Maresme 8 24 40 56 56 80 96
Algerri Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Alp Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96
Anglesola Urgell 8 24 40 56 56 80 96
Argelaguer Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96
Barberà del Vallès Vallès Occidental 8 24 40 56 56 80 96
Begues Baix Llobregat 8 24 40 56 56 80 96
Begur Baix Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Blancafort Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96
Bolvir Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96
Bot Terra Alta 8 24 40 56 56 80 96
Cabacés Priorat 8 24 40 56 56 80 96
Capellades Anoia 8 24 40 56 56 80 96
Castellterçol Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Corbera de Llobregat Baix Llobregat 8 24 40 56 56 80 96
Corbera d'Ebre Terra Alta 8 24 40 56 56 80 96
Corbins Segrià 8 24 40 56 56 80 96
el Morell Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96
el Pinell de Brai Terra Alta 8 24 40 56 56 80 96
el Pont d'Armentera Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96
el Pont de Vilomara i Rocafort Bages 8 24 40 56 56 80 96
el Soleràs Garrigues 8 24 40 56 56 80 96
els Omellons Garrigues 8 24 40 56 56 80 96
Es Bòrdes Val d'Aran 8 24 40 56 56 80 96
Estaràs Segarra 8 24 40 56 56 80 96
Folgueroles Osona 8 24 40 56 56 80 96
Ger Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96
Gualba Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Guils de Cerdanya Cerdanya 8 24 40 56 56 80 96
Guixers Solsonès 8 24 40 56 56 80 96
Gurb Osona 8 24 40 56 56 80 96
Ivars d'Urgell Pla d'Urgell 8 24 40 56 56 80 96
la Baronia de Rialb Noguera 8 24 40 56 56 80 96
la Bisbal del Penedès Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96
la Galera Montsià 8 24 40 56 56 80 96
la Granadella Garrigues 8 24 40 56 56 80 96
la Masó Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96
la Pobla de Mafumet Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 367

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
la Pobla de Montornès Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96
la Riba Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96
la Riera de Gaià Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96
la Selva del Camp Baix Camp 8 24 40 56 56 80 96
les Masies de Roda Osona 8 24 40 56 56 80 96
l'Espluga Calba Garrigues 8 24 40 56 56 80 96
Lliçà de Vall Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Llorac Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96
Llorenç del Penedès Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96
Maià de Montcal Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96
Malla Osona 8 24 40 56 56 80 96
Mas de Barberans Montsià 8 24 40 56 56 80 96
Masarac Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Matadepera Vallès Occidental 8 24 40 56 56 80 96
Menàrguens Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Moià Bages 8 24 40 56 56 80 96
Mollet de Peralada Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Montferri Alt Camp 8 24 40 56 56 80 96
Montgai Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Montornès de Segarra Segarra 8 24 40 56 56 80 96
Mura Bages 8 24 40 56 56 80 96
Olesa de Bonesvalls Alt Penedès 8 24 40 56 56 80 96
Oliola Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Orís Osona 8 24 40 56 56 80 96
Parets del Vallès Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Perafort Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96
Pira Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96
Pontons Alt Penedès 8 24 40 56 56 80 96
Porrera Priorat 8 24 40 56 56 80 96
Portbou Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Preixens Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Quart Gironès 8 24 40 56 56 80 96
Riudaura Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96
Salomó Tarragonès 8 24 40 56 56 80 96
Sant Andreu Salou Gironès 8 24 40 56 56 80 96
Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Sant Ferriol Garrotxa 8 24 40 56 56 80 96
Sant Iscle de Vallalta Maresme 8 24 40 56 56 80 96
Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès 8 24 40 56 56 80 96
Sant Llorenç de la Muga Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Sant Llorenç de Morunys Solsonès 8 24 40 56 56 80 96
Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 8 24 40 56 56 80 96
Sant Martí de Riucorb Urgell 8 24 40 56 56 80 96
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 368

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Sant Salvador de Guardiola Bages 8 24 40 56 56 80 96
Sant Vicenç de Torelló Osona 8 24 40 56 56 80 96
Santa Eugènia de Berga Osona 8 24 40 56 56 80 96
Santa Eulàlia de Riuprimer Osona 8 24 40 56 56 80 96
Sarral Conca de Barberà 8 24 40 56 56 80 96
Tagamanent Vallès Oriental 8 24 40 56 56 80 96
Tarroja de Segarra Segarra 8 24 40 56 56 80 96
Teià Maresme 8 24 40 56 56 80 96
Tiana Maresme 8 24 40 56 56 80 96
Tornabous Urgell 8 24 40 56 56 80 96
Torrefarrera Segrià 8 24 40 56 56 80 96
Torrelavit Alt Penedès 8 24 40 56 56 80 96
Torroella de Fluvià Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Vallbona de les Monges Urgell 8 24 40 56 56 80 96
Vallfogona de Balaguer Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Verdú Urgell 8 24 40 56 56 80 96
Vilablareix Gironès 8 24 40 56 56 80 96
Viladamat Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Vilafant Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Vilamalla Alt Empordà 8 24 40 56 56 80 96
Vilanova de l'Aguda Noguera 8 24 40 56 56 80 96
Vilanova d'Escornalbou Baix Camp 8 24 40 56 56 80 96
Vilassar de Dalt Maresme 8 24 40 56 56 80 96
Àger Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Agullana Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Aiguaviva Gironès 7 21 35 49 49 70 84
Alàs i Cerc Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Alcanó Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Alcoletge Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Alguaire Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Almacelles Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Almatret Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Almenar Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Alòs de Balaguer Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Alpicat Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Arbeca Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
Arbúcies Selva 7 21 35 49 49 70 84
Artesa de Lleida Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Avià Berguedà 7 21 35 49 49 70 84
Avinyó Bages 7 21 35 49 49 70 84
Avinyonet de Puigventós Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Baix Pallars Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 369

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Barberà de la Conca Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Bàscara Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Bassella Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Bausen Val d'Aran 7 21 35 49 49 70 84
Belianes Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Bellcaire d'Urgell Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Bellmunt del Priorat Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Bellmunt d'Urgell Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Bellvei Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Beuda Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
Bigues i Riells Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
Biosca Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Biure Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Bonastre Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Breda Selva 7 21 35 49 49 70 84
Cabra del Camp Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
Cabrera d'Igualada Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Calldetenes Osona 7 21 35 49 49 70 84
Canejan Val d'Aran 7 21 35 49 49 70 84
Canet d'Adri Gironès 7 21 35 49 49 70 84
Cànoves i Samalús Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
Cantallops Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Canyelles Garraf 7 21 35 49 49 70 84
Capçanes Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Capmany Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Carme Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Caseres Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84
Castell de Mur Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84
Castellar de la Ribera Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Castellar de n'Hug Berguedà 7 21 35 49 49 70 84
Castellcir Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
Castelldans Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
Castellfollit de la Roca Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
Castellolí Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Castellserà Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Castellví de la Marca Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Ciutadilla Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Clariana de Cardener Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Coll de Nargó Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Conesa Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Copons Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Cornudella de Montsant Priorat 7 21 35 49 49 70 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 370

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Cubells Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Darnius Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Das Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84
Duesaigües Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84
el Catllar Tarragonès 7 21 35 49 49 70 84
el Masroig Priorat 7 21 35 49 49 70 84
el Palau d'Anglesola Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
el Pla de Santa Maria Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
el Poal Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
el Pont de Bar Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
el Rourell Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
els Alamús Segrià 7 21 35 49 49 70 84
els Garidells Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
els Hostalets de Pierola Anoia 7 21 35 49 49 70 84
els Prats de Rei Anoia 7 21 35 49 49 70 84
els Torms Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
Espolla Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Esponellà Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84
Estamariu Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Esterri de Cardós Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84
Falset Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Figaró-Montmany Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
Fígols Berguedà 7 21 35 49 49 70 84
Fígols i Alinyà Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Fonollosa Bages 7 21 35 49 49 70 84
Fontcoberta Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84
Font-rubí Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Freginals Montsià 7 21 35 49 49 70 84
Gaià Bages 7 21 35 49 49 70 84
Gandesa Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84
Garrigàs Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Garrigoles Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Garriguella Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Gimenells i el Pla de la Font Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Golmés Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Granyanella Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Granyena de les Garrigues Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
Granyena de Segarra Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Gratallops Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Guimerà Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Isòvol Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84
Ivars de Noguera Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Jafre Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 371

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Jorba Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Juncosa Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
la Bisbal de Falset Priorat 7 21 35 49 49 70 84
la Fatarella Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84
la Floresta Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
la Morera de Montsant Priorat 7 21 35 49 49 70 84
la Nou de Gaià Tarragonès 7 21 35 49 49 70 84
la Palma d'Ebre Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84
la Pera Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
la Pobla de Massaluca Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84
la Portella Segrià 7 21 35 49 49 70 84
la Selva de Mar Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
la Sentiu de Sió Noguera 7 21 35 49 49 70 84
la Torre de Claramunt Anoia 7 21 35 49 49 70 84
la Torre de l'Espanyol Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84
la Vansa i Fórnols Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
la Vilella Alta Priorat 7 21 35 49 49 70 84
la Vilella Baixa Priorat 7 21 35 49 49 70 84
l'Albagés Garrigues 7 21 35 49 49 70 84
l'Ametlla del Vallès Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
l'Arboç Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84
l'Argentera Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84
les Piles de Gaià Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
les Planes d'Hostoles Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
les Valls d'Aguilar Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
les Valls de Valira Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Linyola Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Lladurs Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Llardecans Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Llimiana Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84
Maçanet de Cabrenys Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Maials Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Maldà Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Marçà Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Margalef Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Marganell Bages 7 21 35 49 49 70 84
Masllorenç Baix Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Masquefa Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Massoteres Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Mediona Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Mieres Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
Molló Ripollès 7 21 35 49 49 70 84
Monistrol de Calders Bages 7 21 35 49 49 70 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 372

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Montmajor Berguedà 7 21 35 49 49 70 84
Montoliu de Segarra Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Mont-ras Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Muntanyola Osona 7 21 35 49 49 70 84
Nalec Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Navarcles Bages 7 21 35 49 49 70 84
Navàs Bages 7 21 35 49 49 70 84
Navata Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Navès Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Òdena Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Olèrdola Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Oristà Osona 7 21 35 49 49 70 84
Ossó de Sió Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Palau de Santa Eulàlia Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Palau-saverdera Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Palol de Revardit Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84
Passanant i Belltall Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Pau Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Paüls Baix Ebre 7 21 35 49 49 70 84
Penelles Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Peramola Alt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Pinell de Solsonès Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Pinós Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Planoles Ripollès 7 21 35 49 49 70 84
Poboleda Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Pontils Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Pradell de la Teixeta Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Prat de Comte Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84
Pratdip Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84
Prats de Lluçanès Osona 7 21 35 49 49 70 84
Prats i Sansor Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84
Preixana Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Premià de Dalt Maresme 7 21 35 49 49 70 84
Prullans Cerdanya 7 21 35 49 49 70 84
Puigpelat Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
Puigverd d'Agramunt Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Puigverd de Lleida Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Queralbs Ripollès 7 21 35 49 49 70 84
Rabós Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Rajadell Bages 7 21 35 49 49 70 84
Rasquera Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84
Regencós Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 7 21 35 49 49 70 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 373

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Ribera d'Ondara Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Riells i Viabrea Selva 7 21 35 49 49 70 84
Riner Solsonès 7 21 35 49 49 70 84
Riudecanyes Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84
Riumors Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Rocafort de Queralt Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Rodonyà Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
Sant Aniol de Finestres Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat 7 21 35 49 49 70 84
Sant Climent Sescebes Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Sant Jaume de Llierca Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
Sant Joan de Mollet Gironès 7 21 35 49 49 70 84
Sant Julià de Vilatorta Osona 7 21 35 49 49 70 84
Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Sant Martí de Centelles Osona 7 21 35 49 49 70 84
Sant Martí de Llémena Gironès 7 21 35 49 49 70 84
Sant Miquel de Fluvià Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès 7 21 35 49 49 70 84
Sant Pere de Torelló Osona 7 21 35 49 49 70 84
Sant Quirze Safaja Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
Sant Ramon Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Santa Cecília de Voltregà Osona 7 21 35 49 49 70 84
Santa Llogaia d'Àlguema Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Santa Maria de Besora Osona 7 21 35 49 49 70 84
Santa Maria de Miralles Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Santa Pau Garrotxa 7 21 35 49 49 70 84
Sarroca de Bellera Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84
Sarroca de Lleida Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Saus, Camallera i Llampaies Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Senan Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Serinyà Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84
Setcases Ripollès 7 21 35 49 49 70 84
Seva Osona 7 21 35 49 49 70 84
Siurana Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Soriguera Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84
Sudanell Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Talamanca Bages 7 21 35 49 49 70 84
Talarn Pallars Jussà 7 21 35 49 49 70 84
Talavera Segarra 7 21 35 49 49 70 84
Taradell Osona 7 21 35 49 49 70 84
Tavèrnoles Osona 7 21 35 49 49 70 84
Terrades Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Tírvia Pallars Sobirà 7 21 35 49 49 70 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 374

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Torregrossa Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Torrelameu Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Torrent Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Torre-serona Segrià 7 21 35 49 49 70 84
Toses Ripollès 7 21 35 49 49 70 84
Ulldemolins Priorat 7 21 35 49 49 70 84
Vacarisses Vallès Occidental 7 21 35 49 49 70 84
Vallbona d'Anoia Anoia 7 21 35 49 49 70 84
Vallfogona de Ripollès Ripollès 7 21 35 49 49 70 84
Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà 7 21 35 49 49 70 84
Vallgorguina Vallès Oriental 7 21 35 49 49 70 84
Vallirana Baix Llobregat 7 21 35 49 49 70 84
Vallmoll Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
Vespella de Gaià Tarragonès 7 21 35 49 49 70 84
Vilada Berguedà 7 21 35 49 49 70 84
Viladasens Gironès 7 21 35 49 49 70 84
Vilademuls Pla de l'Estany 7 21 35 49 49 70 84
Vilagrassa Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Vilajuïga Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Vilalba dels Arcs Terra Alta 7 21 35 49 49 70 84
Vilanant Alt Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Vilanova de Meià Noguera 7 21 35 49 49 70 84
Vilaplana Baix Camp 7 21 35 49 49 70 84
Vila-rodona Alt Camp 7 21 35 49 49 70 84
Vila-sana Pla d'Urgell 7 21 35 49 49 70 84
Vilopriu Baix Empordà 7 21 35 49 49 70 84
Abella de la Conca Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72
Aguilar de Segarra Bages 6 18 30 42 42 60 72
Albanyà Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Albatàrrec Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Alfarràs Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Alfés Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Almoster Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Alpens Osona 6 18 30 42 42 60 72
Arbolí Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Argençola Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Arsèguel Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Aspa Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Avinyonet del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
Balenyà Osona 6 18 30 42 42 60 72
Bellaguarda Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Bellprat Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Benavent de Segrià Segrià 6 18 30 42 42 60 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 375

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Boadella i les Escaules Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Borrassà Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Borredà Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Bovera Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Bràfim Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72
Brunyola Selva 6 18 30 42 42 60 72
Cabanabona Noguera 6 18 30 42 42 60 72
Cabanelles Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Cabó Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Calaf Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Calders Bages 6 18 30 42 42 60 72
Calonge de Segarra Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Campins Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Capafonts Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Capolat Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Casserres Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Castell de l'Areny Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Castellar del Riu Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Castellfollit del Boix Bages 6 18 30 42 42 60 72
Castellnou de Bages Bages 6 18 30 42 42 60 72
Castellnou de Seana Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Castellvell del Camp Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Cava Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Cercs Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Cervià de les Garrigues Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Cistella Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Colldejou Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Collsuspina Osona 6 18 30 42 42 60 72
Conca de Dalt Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72
Crespià Pla de l'Estany 6 18 30 42 42 60 72
el Brull Osona 6 18 30 42 42 60 72
el Cogul Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
el Lloar Priorat 6 18 30 42 42 60 72
el Molar Priorat 6 18 30 42 42 60 72
el Pla del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
el Vilosell Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
els Guiamets Priorat 6 18 30 42 42 60 72
els Pallaresos Tarragonès 6 18 30 42 42 60 72
Espinelves Osona 6 18 30 42 42 60 72
Farrera Pallars Sobirà 6 18 30 42 42 60 72
Figuerola del Camp Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72
Fogars de Montclús Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Fondarella Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 376

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Forès Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72
Fulleda Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Gallifa Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72
Gavet de la Conca Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72
Gisclareny Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Gombrèn Ripollès 6 18 30 42 42 60 72
Granera Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Isona i Conca Dellà Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72
Ivorra Segarra 6 18 30 42 42 60 72
Josa i Tuixén Alt Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Juià Gironès 6 18 30 42 42 60 72
la Febró Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
la Figuera Priorat 6 18 30 42 42 60 72
la Fuliola Urgell 6 18 30 42 42 60 72
la Granada Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
la Molsosa Solsonès 6 18 30 42 42 60 72
la Nou de Berguedà Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
la Pobla de Cérvoles Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
la Quar Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
la Secuita Tarragonès 6 18 30 42 42 60 72
la Torre de Fontaubella Priorat 6 18 30 42 42 60 72
la Vajol Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
l'Albi Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
l'Albiol Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
les Avellanes i Santa Linya Noguera 6 18 30 42 42 60 72
les Cabanyes Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
l'Espunyola Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
l'Estany Bages 6 18 30 42 42 60 72
Lladó Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Lles de Cerdanya Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72
Llobera Solsonès 6 18 30 42 42 60 72
Lluçà Osona 6 18 30 42 42 60 72
Madremanya Gironès 6 18 30 42 42 60 72
Maspujols Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Meranges Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72
Miralcamp Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Mollerussa Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Montclar Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Montmaneu Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Montoliu de Lleida Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Mont-ral Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72
Montseny Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Nulles Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 377

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Odèn Solsonès 6 18 30 42 42 60 72
Ogassa Ripollès 6 18 30 42 42 60 72
Olius Solsonès 6 18 30 42 42 60 72
Olivella Garraf 6 18 30 42 42 60 72
Olost Osona 6 18 30 42 42 60 72
Ordis Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Orpí Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Òrrius Maresme 6 18 30 42 42 60 72
Pardines Ripollès 6 18 30 42 42 60 72
Perafita Osona 6 18 30 42 42 60 72
Pont de Molins Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Pontós Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Prades Baix Camp 6 18 30 42 42 60 72
Puigdàlber Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
Puiggròs Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Pujalt Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Querol Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72
Rellinars Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72
Renau Tarragonès 6 18 30 42 42 60 72
Riu de Cerdanya Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72
Rosselló Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Rubió Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Rupià Baix Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Rupit i Pruit Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sagàs Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Salàs de Pallars Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72
Saldes Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Sales de Llierca Garrotxa 6 18 30 42 42 60 72
Sant Agustí de Lluçanès Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sant Bartomeu del Grau Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sant Boi de Lluçanès Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà 6 18 30 42 42 60 72
Sant Feliu de Codines Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Sant Feliu de Pallerols Garrotxa 6 18 30 42 42 60 72
Sant Feliu Sasserra Bages 6 18 30 42 42 60 72
Sant Guim de Freixenet Segarra 6 18 30 42 42 60 72
Sant Guim de la Plana Segarra 6 18 30 42 42 60 72
Sant Hilari Sacalm Selva 6 18 30 42 42 60 72
Sant Hipòlit de Voltregà Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sant Jaume de Frontanyà Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Sant Martí d'Albars Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sant Martí de Tous Anoia 6 18 30 42 42 60 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 378

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Sant Martí Sesgueioles Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Sant Miquel de Campmajor Pla de l'Estany 6 18 30 42 42 60 72
Sant Mori Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Sant Pere Sallavinera Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Sant Quintí de Mediona Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
Sant Sadurní d'Osormort Osona 6 18 30 42 42 60 72
Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72
Santa Fe del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
Santa Maria de Corcó Osona 6 18 30 42 42 60 72
Santa Maria de Martorelles Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Santa Maria de Merlès Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Santa Maria d'Oló Bages 6 18 30 42 42 60 72
Santpedor Bages 6 18 30 42 42 60 72
Savallà del Comtat Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72
Sidamon Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Sobremunt Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sora Osona 6 18 30 42 42 60 72
Sunyer Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Susqueda Selva 6 18 30 42 42 60 72
Tarrés Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Tavertet Osona 6 18 30 42 42 60 72
Tiurana Noguera 6 18 30 42 42 60 72
Tona Osona 6 18 30 42 42 60 72
Torrebesses Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 6 18 30 42 42 60 72
Torroja del Priorat Priorat 6 18 30 42 42 60 72
Tortellà Garrotxa 6 18 30 42 42 60 72
Ullastrell Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72
Urús Cerdanya 6 18 30 42 42 60 72
Vallcebre Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
Vallclara Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72
Vall-llobrega Baix Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Vallromanes Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Veciana Anoia 6 18 30 42 42 60 72
Vidrà Osona 6 18 30 42 42 60 72
Vilabella Alt Camp 6 18 30 42 42 60 72
Viladecavalls Vallès Occidental 6 18 30 42 42 60 72
Viladrau Osona 6 18 30 42 42 60 72
Vilalba Sasserra Vallès Oriental 6 18 30 42 42 60 72
Vilamaniscle Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Vilanova de Bellpuig Pla d'Urgell 6 18 30 42 42 60 72
Vilanova de Prades Conca de Barberà 6 18 30 42 42 60 72
Vilanova de Sau Osona 6 18 30 42 42 60 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 379

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
3 5 7 7 10 12
Vilanova de Segrià Segrià 6 18 30 42 42 60 72
Vilaür Alt Empordà 6 18 30 42 42 60 72
Vilobí del Penedès Alt Penedès 6 18 30 42 42 60 72
Vinaixa Garrigues 6 18 30 42 42 60 72
Viver i Serrateix Berguedà 6 18 30 42 42 60 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 380

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.9.3. Avís del Servei Meteorològic de Catalunya per una Situació
Meteorològica de Perill (SMP) per pluja acumulada
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Abrera Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Agramunt Urgell 10 10 30 50 50 70 90
Aitona Segrià 10 10 30 50 50 70 90
Alcanar Montsià 10 10 30 50 50 70 90
Alcover Alt Camp 10 10 30 50 50 70 90
Aldover Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Alt Àneu Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90
Altafulla Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Amposta Montsià 10 10 30 50 50 70 90
Anglès Selva 10 10 30 50 50 70 90
Arenys de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Arenys de Munt Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Argentona Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Badalona Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90
Badia del Vallès Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Balaguer Noguera 10 10 30 50 50 70 90
Banyoles Pla de l'Estany 10 10 30 50 50 70 90
Barcelona Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90
Bellpuig Urgell 10 10 30 50 50 70 90
Bellver de Cerdanya Cerdanya 10 10 30 50 50 70 90
Benifallet Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Benissanet Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Bescanó Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Blanes Selva 10 10 30 50 50 70 90
Bossòst Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90
Cabanes Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Cabrera de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Cabrils Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Calafell Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Caldes de Malavella Selva 10 10 30 50 50 70 90
Caldes d'Estrac Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Calella Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Calonge Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Camarles Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Cambrils Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90
Campdevànol Ripollès 10 10 30 50 50 70 90
Camprodon Ripollès 10 10 30 50 50 70 90
Canet de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 381

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Canovelles Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
Cardedeu Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
Cardona Bages 10 10 30 50 50 70 90
Cassà de la Selva Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Castellbell i el Vilar Bages 10 10 30 50 50 70 90
Castellbisbal Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Castelldefels Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Castelló d'Empúries Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Castell-Platja d'Aro Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Cervera Segarra 10 10 30 50 50 70 90
Colera Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Collbató Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Creixell Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Cubelles Garraf 10 10 30 50 50 70 90
Cunit Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Deltebre Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
el Bruc Anoia 10 10 30 50 50 70 90
el Papiol Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
el Pont de Suert Alta Ribagorça 10 10 30 50 50 70 90
el Port de la Selva Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
el Prat de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
el Vendrell Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Esparreguera Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Esterri d'Àneu Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90
Figueres Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Flaçà Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Flix Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Gavà Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Gelida Alt Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Ginestar Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Girona Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Gironella Berguedà 10 10 30 50 50 70 90
Gualta Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Guardiola de Berguedà Berguedà 10 10 30 50 50 70 90
Igualada Anoia 10 10 30 50 50 70 90
la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
la Garriga Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
la Granja d'Escarp Segrià 10 10 30 50 50 70 90
la Pobla de Lillet Berguedà 10 10 30 50 50 70 90
la Sénia Montsià 10 10 30 50 50 70 90
la Seu d'Urgell Alt Urgell 10 10 30 50 50 70 90
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 382

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
la Vall de Boí Alta Ribagorça 10 10 30 50 50 70 90
la Vall d'en Bas Garrotxa 10 10 30 50 50 70 90
l'Aldea Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
l'Ampolla Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Les Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90
les Borges del Camp Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90
les Preses Garrotxa 10 10 30 50 50 70 90
l'Escala Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
l'Hospitalet de Llobregat Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90
Llagostera Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Llançà Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Llavorsí Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90
Lleida Segrià 10 10 30 50 50 70 90
Llers Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Lloret de Mar Selva 10 10 30 50 50 70 90
Malgrat de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Manlleu Osona 10 10 30 50 50 70 90
Manresa Bages 10 10 30 50 50 70 90
Martorell Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Masdenverge Montsià 10 10 30 50 50 70 90
Massanes Selva 10 10 30 50 50 70 90
Mataró Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Miravet Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Molins de Rei Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Mollet del Vallès Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
Montblanc Conca de Barberà 10 10 30 50 50 70 90
Montcada i Reixac Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Montellà i Martinet Cerdanya 10 10 30 50 50 70 90
Montferrer i Castellbò Alt Urgell 10 10 30 50 50 70 90
Montornès del Vallès Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
Mont-roig del Camp Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90
Móra d'Ebre Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Móra la Nova Ribera d'Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Naut Aran Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90
Olesa de Montserrat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Olot Garrotxa 10 10 30 50 50 70 90
Palafolls Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Palamós Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Pals Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Peralada Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Pineda de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Ponts Noguera 10 10 30 50 50 70 90
Porqueres Pla de l'Estany 10 10 30 50 50 70 90
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 383

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Premià de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Puigcerdà Cerdanya 10 10 30 50 50 70 90
Puig-reig Berguedà 10 10 30 50 50 70 90
Reus Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90
Rialp Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90
Ribes de Freser Ripollès 10 10 30 50 50 70 90
Ripoll Ripollès 10 10 30 50 50 70 90
Riudarenes Selva 10 10 30 50 50 70 90
Riudellots de la Selva Selva 10 10 30 50 50 70 90
Riudoms Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90
Roda de Barà Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Roquetes Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Roses Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Rubí Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Sabadell Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Sallent Bages 10 10 30 50 50 70 90
Salou Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Salt Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Sant Adrià de Besòs Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90
Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Sant Andreu de Llavaneres Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Sant Carles de la Ràpita Montsià 10 10 30 50 50 70 90
Sant Celoni Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
Sant Gregori Gironès 10 10 30 50 50 70 90
Sant Jaume d'Enveja Montsià 10 10 30 50 50 70 90
Sant Joan de les Abadesses Ripollès 10 10 30 50 50 70 90
Sant Joan de Vilatorrada Bages 10 10 30 50 50 70 90
Sant Joan Despí Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Sant Julià del Llor i Bonmatí Selva 10 10 30 50 50 70 90
Sant Pere Pescador Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Sant Vicenç de Castellet Bages 10 10 30 50 50 70 90
Sant Vicenç de Montalt Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 10 10 30 50 50 70 90
Santa Cristina d'Aro Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental 10 10 30 50 50 70 90
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 384

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Santa Margarida de Montbui Anoia 10 10 30 50 50 70 90
Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Santa Oliva Baix Penedès 10 10 30 50 50 70 90
Santa Susanna Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Sentmenat Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Seròs Segrià 10 10 30 50 50 70 90
Serra de Daró Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Sils Selva 10 10 30 50 50 70 90
Sitges Garraf 10 10 30 50 50 70 90
Sort Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90
Súria Bages 10 10 30 50 50 70 90
Tarragona Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Terrassa Vallès Occidental 10 10 30 50 50 70 90
Tivenys Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Tordera Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Torelló Osona 10 10 30 50 50 70 90
Torredembarra Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Torroella de Montgrí Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Tortosa Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Tossa de Mar Selva 10 10 30 50 50 70 90
Ullà Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Ulldecona Montsià 10 10 30 50 50 70 90
Vall de Cardós Pallars Sobirà 10 10 30 50 50 70 90
Valls Alt Camp 10 10 30 50 50 70 90
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Baix Camp 10 10 30 50 50 70 90
Ventalló Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Verges Baix Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Vic Osona 10 10 30 50 50 70 90
Vidreres Selva 10 10 30 50 50 70 90
Vielha e Mijaran Val d'Aran 10 10 30 50 50 70 90
Vilabertran Alt Empordà 10 10 30 50 50 70 90
Viladecans Baix Llobregat 10 10 30 50 50 70 90
Vilanova del Camí Anoia 10 10 30 50 50 70 90
Vilanova i la Geltrú Garraf 10 10 30 50 50 70 90
Vila-seca Tarragonès 10 10 30 50 50 70 90
Vilassar de Mar Maresme 10 10 30 50 50 70 90
Xerta Baix Ebre 10 10 30 50 50 70 90
Aiguafreda Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Albons Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Alcarràs Segrià 9 9 27 45 45 63 81
Alfara de Carles Baix Ebre 9 9 27 45 45 63 81
Alforja Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81
Alins Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 385

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Alió Alt Camp 9 9 27 45 45 63 81
Amer Selva 9 9 27 45 45 63 81
Arnes Terra Alta 9 9 27 45 45 63 81
Arres Val d'Aran 9 9 27 45 45 63 81
Artés Bages 9 9 27 45 45 63 81
Artesa de Segre Noguera 9 9 27 45 45 63 81
Ascó Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81
Bagà Berguedà 9 9 27 45 45 63 81
Balsareny Bages 9 9 27 45 45 63 81
Banyeres del Penedès Baix Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Barbens Pla d'Urgell 9 9 27 45 45 63 81
Batea Terra Alta 9 9 27 45 45 63 81
Bellcaire d'Empordà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Bellvís Pla d'Urgell 9 9 27 45 45 63 81
Berga Berguedà 9 9 27 45 45 63 81
Besalú Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81
Bordils Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Botarell Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81
Cadaqués Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Caldes de Montbui Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Callús Bages 9 9 27 45 45 63 81
Camarasa Noguera 9 9 27 45 45 63 81
Camós Pla de l'Estany 9 9 27 45 45 63 81
Campelles Ripollès 9 9 27 45 45 63 81
Campllong Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Castellar del Vallès Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81
Castellet i la Gornal Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Castellfollit de Riubregós Anoia 9 9 27 45 45 63 81
Castellgalí Bages 9 9 27 45 45 63 81
Castelló de Farfanya Noguera 9 9 27 45 45 63 81
Castellví de Rosanes Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
Celrà Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Centelles Osona 9 9 27 45 45 63 81
Cervelló Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
Cervià de Ter Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Colomers Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Constantí Tarragonès 9 9 27 45 45 63 81
Corçà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Cornellà del Terri Pla de l'Estany 9 9 27 45 45 63 81
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Dosrius Maresme 9 9 27 45 45 63 81
el Far d'Empordà Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
el Masnou Maresme 9 9 27 45 45 63 81
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 386

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
el Milà Alt Camp 9 9 27 45 45 63 81
el Montmell Baix Penedès 9 9 27 45 45 63 81
el Perelló Baix Ebre 9 9 27 45 45 63 81
els Omells de na Gaia Urgell 9 9 27 45 45 63 81
els Plans de Sió Segarra 9 9 27 45 45 63 81
Esplugues de Llobregat Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
Espot Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81
Fogars de la Selva Selva 9 9 27 45 45 63 81
Foixà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Fontanals de Cerdanya Cerdanya 9 9 27 45 45 63 81
Fontanilles Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Foradada Noguera 9 9 27 45 45 63 81
Forallac Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Fornells de la Selva Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Fortià Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Garcia Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81
Godall Montsià 9 9 27 45 45 63 81
Gósol Berguedà 9 9 27 45 45 63 81
Granollers Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Guissona Segarra 9 9 27 45 45 63 81
Horta de Sant Joan Terra Alta 9 9 27 45 45 63 81
Hostalric Selva 9 9 27 45 45 63 81
Juneda Garrigues 9 9 27 45 45 63 81
la Cellera de Ter Selva 9 9 27 45 45 63 81
la Coma i la Pedra Solsonès 9 9 27 45 45 63 81
la Guingueta d'Àneu Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81
la Jonquera Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
la Llacuna Anoia 9 9 27 45 45 63 81
la Llagosta Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
la Palma de Cervelló Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
la Pobla de Claramunt Anoia 9 9 27 45 45 63 81
la Pobla de Segur Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81
la Roca del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
la Tallada d'Empordà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
la Torre de Cabdella Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81
la Vall de Bianya Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81
l'Aleixar Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81
l'Ametlla de Mar Baix Ebre 9 9 27 45 45 63 81
l'Armentera Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
les Borges Blanques Garrigues 9 9 27 45 45 63 81
les Franqueses del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
les Llosses Ripollès 9 9 27 45 45 63 81
les Masies de Voltregà Osona 9 9 27 45 45 63 81
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 387

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
les Oluges Segarra 9 9 27 45 45 63 81
l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81
Lladorre Pallars Sobirà 9 9 27 45 45 63 81
Llambilles Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Llanars Ripollès 9 9 27 45 45 63 81
Lliçà d'Amunt Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Llinars del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Llívia Cerdanya 9 9 27 45 45 63 81
Maçanet de la Selva Selva 9 9 27 45 45 63 81
Martorelles Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Massalcoreig Segrià 9 9 27 45 45 63 81
Monistrol de Montserrat Bages 9 9 27 45 45 63 81
Montagut i Oix Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81
Montbrió del Camp Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81
Montesquiu Osona 9 9 27 45 45 63 81
Montgat Maresme 9 9 27 45 45 63 81
Montmeló Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Oliana Alt Urgell 9 9 27 45 45 63 81
Olvan Berguedà 9 9 27 45 45 63 81
Organyà Alt Urgell 9 9 27 45 45 63 81
Os de Balaguer Noguera 9 9 27 45 45 63 81
Osor Selva 9 9 27 45 45 63 81
Pacs del Penedès Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Palafrugell Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Palau-sator Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81
Pallejà Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
Parlavà Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Pedret i Marzà Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Piera Anoia 9 9 27 45 45 63 81
Polinyà Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81
Ribera d'Urgellet Alt Urgell 9 9 27 45 45 63 81
Ripollet Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81
Riudecols Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81
Roda de Ter Osona 9 9 27 45 45 63 81
Sanaüja Segarra 9 9 27 45 45 63 81
Sant Cebrià de Vallalta Maresme 9 9 27 45 45 63 81
Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
Sant Feliu de Buixalleu Selva 9 9 27 45 45 63 81
Sant Fruitós de Bages Bages 9 9 27 45 45 63 81
Sant Joan les Fonts Garrotxa 9 9 27 45 45 63 81
Sant Jordi Desvalls Gironès 9 9 27 45 45 63 81
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 388

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Sant Julià de Cerdanyola Berguedà 9 9 27 45 45 63 81
Sant Julià de Ramis Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Sant Just Desvern Baix Llobregat 9 9 27 45 45 63 81
Sant Martí Sarroca Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Sant Martí Vell Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Sant Mateu de Bages Bages 9 9 27 45 45 63 81
Sant Pau de Segúries Ripollès 9 9 27 45 45 63 81
Sant Pere de Ribes Garraf 9 9 27 45 45 63 81
Sant Pol de Mar Maresme 9 9 27 45 45 63 81
Sant Quirze de Besora Osona 9 9 27 45 45 63 81
Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81
Santa Bàrbara Montsià 9 9 27 45 45 63 81
Santa Coloma de Farners Selva 9 9 27 45 45 63 81
Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental 9 9 27 45 45 63 81
Sarrià de Ter Gironès 9 9 27 45 45 63 81
Senterada Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81
Solivella Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81
Solsona Solsonès 9 9 27 45 45 63 81
Soses Segrià 9 9 27 45 45 63 81
Subirats Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Tàrrega Urgell 9 9 27 45 45 63 81
Térmens Noguera 9 9 27 45 45 63 81
Tivissa Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81
Torà Segarra 9 9 27 45 45 63 81
Torrefeta i Florejacs Segarra 9 9 27 45 45 63 81
Torrelles de Foix Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Torres de Segre Segrià 9 9 27 45 45 63 81
Tremp Pallars Jussà 9 9 27 45 45 63 81
Ullastret Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Ultramort Baix Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Vilafranca del Penedès Alt Penedès 9 9 27 45 45 63 81
Vilaller Alta Ribagorça 9 9 27 45 45 63 81
Vilallonga de Ter Ripollès 9 9 27 45 45 63 81
Vilallonga del Camp Tarragonès 9 9 27 45 45 63 81
Vilamacolum Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Vilamòs Val d'Aran 9 9 27 45 45 63 81
Vilanova de la Barca Segrià 9 9 27 45 45 63 81
Vilanova del Vallès Vallès Oriental 9 9 27 45 45 63 81
Vila-sacra Alt Empordà 9 9 27 45 45 63 81
Vilaverd Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81
Vilobí d'Onyar Selva 9 9 27 45 45 63 81
Vimbodí i Poblet Conca de Barberà 9 9 27 45 45 63 81
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 389

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Vinebre Ribera d'Ebre 9 9 27 45 45 63 81
Vinyols i els Arcs Baix Camp 9 9 27 45 45 63 81
Aiguamúrcia Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72
Albesa Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Albinyana Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72
Alella Maresme 8 8 24 40 40 56 72
Algerri Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Alp Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72
Anglesola Urgell 8 8 24 40 40 56 72
Argelaguer Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72
Barberà del Vallès Vallès Occidental 8 8 24 40 40 56 72
Begues Baix Llobregat 8 8 24 40 40 56 72
Begur Baix Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Blancafort Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72
Bolvir Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72
Bot Terra Alta 8 8 24 40 40 56 72
Cabacés Priorat 8 8 24 40 40 56 72
Capellades Anoia 8 8 24 40 40 56 72
Castellterçol Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Corbera de Llobregat Baix Llobregat 8 8 24 40 40 56 72
Corbera d'Ebre Terra Alta 8 8 24 40 40 56 72
Corbins Segrià 8 8 24 40 40 56 72
el Morell Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72
el Pinell de Brai Terra Alta 8 8 24 40 40 56 72
el Pont d'Armentera Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72
el Pont de Vilomara i Rocafort Bages 8 8 24 40 40 56 72
el Soleràs Garrigues 8 8 24 40 40 56 72
els Omellons Garrigues 8 8 24 40 40 56 72
Es Bòrdes Val d'Aran 8 8 24 40 40 56 72
Estaràs Segarra 8 8 24 40 40 56 72
Folgueroles Osona 8 8 24 40 40 56 72
Ger Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72
Gualba Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Guils de Cerdanya Cerdanya 8 8 24 40 40 56 72
Guixers Solsonès 8 8 24 40 40 56 72
Gurb Osona 8 8 24 40 40 56 72
Ivars d'Urgell Pla d'Urgell 8 8 24 40 40 56 72
la Baronia de Rialb Noguera 8 8 24 40 40 56 72
la Bisbal del Penedès Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72
la Galera Montsià 8 8 24 40 40 56 72
la Granadella Garrigues 8 8 24 40 40 56 72
la Masó Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72
la Pobla de Mafumet Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 390

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
la Pobla de Montornès Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72
la Riba Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72
la Riera de Gaià Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72
la Selva del Camp Baix Camp 8 8 24 40 40 56 72
les Masies de Roda Osona 8 8 24 40 40 56 72
l'Espluga Calba Garrigues 8 8 24 40 40 56 72
Lliçà de Vall Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Llorac Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72
Llorenç del Penedès Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72
Maià de Montcal Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72
Malla Osona 8 8 24 40 40 56 72
Mas de Barberans Montsià 8 8 24 40 40 56 72
Masarac Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Matadepera Vallès Occidental 8 8 24 40 40 56 72
Menàrguens Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Moià Bages 8 8 24 40 40 56 72
Mollet de Peralada Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Montferri Alt Camp 8 8 24 40 40 56 72
Montgai Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Montornès de Segarra Segarra 8 8 24 40 40 56 72
Mura Bages 8 8 24 40 40 56 72
Olesa de Bonesvalls Alt Penedès 8 8 24 40 40 56 72
Oliola Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Orís Osona 8 8 24 40 40 56 72
Parets del Vallès Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Perafort Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72
Pira Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72
Pontons Alt Penedès 8 8 24 40 40 56 72
Porrera Priorat 8 8 24 40 40 56 72
Portbou Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Preixens Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Quart Gironès 8 8 24 40 40 56 72
Riudaura Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72
Salomó Tarragonès 8 8 24 40 40 56 72
Sant Andreu Salou Gironès 8 8 24 40 40 56 72
Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Sant Ferriol Garrotxa 8 8 24 40 40 56 72
Sant Iscle de Vallalta Maresme 8 8 24 40 40 56 72
Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès 8 8 24 40 40 56 72
Sant Llorenç de la Muga Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Sant Llorenç de Morunys Solsonès 8 8 24 40 40 56 72
Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 8 8 24 40 40 56 72
Sant Martí de Riucorb Urgell 8 8 24 40 40 56 72
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 391

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Sant Salvador de Guardiola Bages 8 8 24 40 40 56 72
Sant Vicenç de Torelló Osona 8 8 24 40 40 56 72
Santa Eugènia de Berga Osona 8 8 24 40 40 56 72
Santa Eulàlia de Riuprimer Osona 8 8 24 40 40 56 72
Sarral Conca de Barberà 8 8 24 40 40 56 72
Tagamanent Vallès Oriental 8 8 24 40 40 56 72
Tarroja de Segarra Segarra 8 8 24 40 40 56 72
Teià Maresme 8 8 24 40 40 56 72
Tiana Maresme 8 8 24 40 40 56 72
Tornabous Urgell 8 8 24 40 40 56 72
Torrefarrera Segrià 8 8 24 40 40 56 72
Torrelavit Alt Penedès 8 8 24 40 40 56 72
Torroella de Fluvià Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Vallbona de les Monges Urgell 8 8 24 40 40 56 72
Vallfogona de Balaguer Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Verdú Urgell 8 8 24 40 40 56 72
Vilablareix Gironès 8 8 24 40 40 56 72
Viladamat Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Vilafant Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Vilamalla Alt Empordà 8 8 24 40 40 56 72
Vilanova de l'Aguda Noguera 8 8 24 40 40 56 72
Vilanova d'Escornalbou Baix Camp 8 8 24 40 40 56 72
Vilassar de Dalt Maresme 8 8 24 40 40 56 72
Àger Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Agullana Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Aiguaviva Gironès 7 7 21 35 35 49 63
Alàs i Cerc Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Alcanó Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Alcoletge Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Alguaire Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Almacelles Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Almatret Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Almenar Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Alòs de Balaguer Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Alpicat Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Arbeca Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
Arbúcies Selva 7 7 21 35 35 49 63
Artesa de Lleida Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Avià Berguedà 7 7 21 35 35 49 63
Avinyó Bages 7 7 21 35 35 49 63
Avinyonet de Puigventós Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Baix Pallars Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 392

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Barberà de la Conca Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Bàscara Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Bassella Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Bausen Val d'Aran 7 7 21 35 35 49 63
Belianes Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Bellcaire d'Urgell Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Bellmunt del Priorat Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Bellmunt d'Urgell Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Bellvei Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Beuda Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
Bigues i Riells Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
Biosca Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Biure Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Bonastre Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Breda Selva 7 7 21 35 35 49 63
Cabra del Camp Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
Cabrera d'Igualada Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Calldetenes Osona 7 7 21 35 35 49 63
Canejan Val d'Aran 7 7 21 35 35 49 63
Canet d'Adri Gironès 7 7 21 35 35 49 63
Cànoves i Samalús Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
Cantallops Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Canyelles Garraf 7 7 21 35 35 49 63
Capçanes Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Capmany Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Carme Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Caseres Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63
Castell de Mur Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63
Castellar de la Ribera Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Castellar de n'Hug Berguedà 7 7 21 35 35 49 63
Castellcir Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
Castelldans Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
Castellfollit de la Roca Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
Castellolí Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Castellserà Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Castellví de la Marca Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Ciutadilla Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Clariana de Cardener Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Coll de Nargó Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Conesa Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Copons Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Cornudella de Montsant Priorat 7 7 21 35 35 49 63
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 393

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Cubells Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Darnius Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Das Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63
Duesaigües Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63
el Catllar Tarragonès 7 7 21 35 35 49 63
el Masroig Priorat 7 7 21 35 35 49 63
el Palau d'Anglesola Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
el Pla de Santa Maria Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
el Poal Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
el Pont de Bar Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
el Rourell Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
els Alamús Segrià 7 7 21 35 35 49 63
els Garidells Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
els Hostalets de Pierola Anoia 7 7 21 35 35 49 63
els Prats de Rei Anoia 7 7 21 35 35 49 63
els Torms Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
Espolla Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Esponellà Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63
Estamariu Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Esterri de Cardós Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63
Falset Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Figaró-Montmany Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
Fígols Berguedà 7 7 21 35 35 49 63
Fígols i Alinyà Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Fonollosa Bages 7 7 21 35 35 49 63
Fontcoberta Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63
Font-rubí Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Freginals Montsià 7 7 21 35 35 49 63
Gaià Bages 7 7 21 35 35 49 63
Gandesa Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63
Garrigàs Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Garrigoles Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Garriguella Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Gimenells i el Pla de la Font Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Golmés Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Granyanella Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Granyena de les Garrigues Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
Granyena de Segarra Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Gratallops Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Guimerà Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Isòvol Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63
Ivars de Noguera Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Jafre Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 394

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Jorba Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Juncosa Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
la Bisbal de Falset Priorat 7 7 21 35 35 49 63
la Fatarella Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63
la Floresta Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
la Morera de Montsant Priorat 7 7 21 35 35 49 63
la Nou de Gaià Tarragonès 7 7 21 35 35 49 63
la Palma d'Ebre Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63
la Pera Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
la Pobla de Massaluca Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63
la Portella Segrià 7 7 21 35 35 49 63
la Selva de Mar Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
la Sentiu de Sió Noguera 7 7 21 35 35 49 63
la Torre de Claramunt Anoia 7 7 21 35 35 49 63
la Torre de l'Espanyol Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63
la Vansa i Fórnols Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
la Vilella Alta Priorat 7 7 21 35 35 49 63
la Vilella Baixa Priorat 7 7 21 35 35 49 63
l'Albagés Garrigues 7 7 21 35 35 49 63
l'Ametlla del Vallès Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
l'Arboç Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63
l'Argentera Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63
les Piles de Gaià Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
les Planes d'Hostoles Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
les Valls d'Aguilar Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
les Valls de Valira Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Linyola Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Lladurs Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Llardecans Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Llimiana Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63
Maçanet de Cabrenys Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Maials Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Maldà Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Marçà Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Margalef Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Marganell Bages 7 7 21 35 35 49 63
Masllorenç Baix Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Masquefa Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Massoteres Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Mediona Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Mieres Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
Molló Ripollès 7 7 21 35 35 49 63
Monistrol de Calders Bages 7 7 21 35 35 49 63
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 395

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Montmajor Berguedà 7 7 21 35 35 49 63
Montoliu de Segarra Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Mont-ras Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Muntanyola Osona 7 7 21 35 35 49 63
Nalec Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Navarcles Bages 7 7 21 35 35 49 63
Navàs Bages 7 7 21 35 35 49 63
Navata Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Navès Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Òdena Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Olèrdola Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Oristà Osona 7 7 21 35 35 49 63
Ossó de Sió Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Palau de Santa Eulàlia Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Palau-saverdera Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Palol de Revardit Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63
Passanant i Belltall Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Pau Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Paüls Baix Ebre 7 7 21 35 35 49 63
Penelles Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Peramola Alt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Pinell de Solsonès Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Pinós Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Planoles Ripollès 7 7 21 35 35 49 63
Poboleda Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Pontils Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Pradell de la Teixeta Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Prat de Comte Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63
Pratdip Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63
Prats de Lluçanès Osona 7 7 21 35 35 49 63
Prats i Sansor Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63
Preixana Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Premià de Dalt Maresme 7 7 21 35 35 49 63
Prullans Cerdanya 7 7 21 35 35 49 63
Puigpelat Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
Puigverd d'Agramunt Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Puigverd de Lleida Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Queralbs Ripollès 7 7 21 35 35 49 63
Rabós Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Rajadell Bages 7 7 21 35 35 49 63
Rasquera Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63
Regencós Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 7 7 21 35 35 49 63
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 396

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Ribera d'Ondara Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Riells i Viabrea Selva 7 7 21 35 35 49 63
Riner Solsonès 7 7 21 35 35 49 63
Riudecanyes Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63
Riumors Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Rocafort de Queralt Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Rodonyà Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
Sant Aniol de Finestres Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat 7 7 21 35 35 49 63
Sant Climent Sescebes Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Sant Jaume de Llierca Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
Sant Joan de Mollet Gironès 7 7 21 35 35 49 63
Sant Julià de Vilatorta Osona 7 7 21 35 35 49 63
Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Sant Martí de Centelles Osona 7 7 21 35 35 49 63
Sant Martí de Llémena Gironès 7 7 21 35 35 49 63
Sant Miquel de Fluvià Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès 7 7 21 35 35 49 63
Sant Pere de Torelló Osona 7 7 21 35 35 49 63
Sant Quirze Safaja Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
Sant Ramon Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Santa Cecília de Voltregà Osona 7 7 21 35 35 49 63
Santa Llogaia d'Àlguema Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Santa Maria de Besora Osona 7 7 21 35 35 49 63
Santa Maria de Miralles Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Santa Pau Garrotxa 7 7 21 35 35 49 63
Sarroca de Bellera Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63
Sarroca de Lleida Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Saus, Camallera i Llampaies Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Senan Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Serinyà Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63
Setcases Ripollès 7 7 21 35 35 49 63
Seva Osona 7 7 21 35 35 49 63
Siurana Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Soriguera Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63
Sudanell Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Talamanca Bages 7 7 21 35 35 49 63
Talarn Pallars Jussà 7 7 21 35 35 49 63
Talavera Segarra 7 7 21 35 35 49 63
Taradell Osona 7 7 21 35 35 49 63
Tavèrnoles Osona 7 7 21 35 35 49 63
Terrades Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Tírvia Pallars Sobirà 7 7 21 35 35 49 63
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 397

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Torregrossa Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Torrelameu Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Torrent Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Torre-serona Segrià 7 7 21 35 35 49 63
Toses Ripollès 7 7 21 35 35 49 63
Ulldemolins Priorat 7 7 21 35 35 49 63
Vacarisses Vallès Occidental 7 7 21 35 35 49 63
Vallbona d'Anoia Anoia 7 7 21 35 35 49 63
Vallfogona de Ripollès Ripollès 7 7 21 35 35 49 63
Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà 7 7 21 35 35 49 63
Vallgorguina Vallès Oriental 7 7 21 35 35 49 63
Vallirana Baix Llobregat 7 7 21 35 35 49 63
Vallmoll Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
Vespella de Gaià Tarragonès 7 7 21 35 35 49 63
Vilada Berguedà 7 7 21 35 35 49 63
Viladasens Gironès 7 7 21 35 35 49 63
Vilademuls Pla de l'Estany 7 7 21 35 35 49 63
Vilagrassa Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Vilajuïga Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Vilalba dels Arcs Terra Alta 7 7 21 35 35 49 63
Vilanant Alt Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Vilanova de Meià Noguera 7 7 21 35 35 49 63
Vilaplana Baix Camp 7 7 21 35 35 49 63
Vila-rodona Alt Camp 7 7 21 35 35 49 63
Vila-sana Pla d'Urgell 7 7 21 35 35 49 63
Vilopriu Baix Empordà 7 7 21 35 35 49 63
Abella de la Conca Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54
Aguilar de Segarra Bages 6 6 18 30 30 42 54
Albanyà Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Albatàrrec Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Alfarràs Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Alfés Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Almoster Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Alpens Osona 6 6 18 30 30 42 54
Arbolí Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Argençola Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Arsèguel Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Aspa Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Avinyonet del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
Balenyà Osona 6 6 18 30 30 42 54
Bellaguarda Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Bellprat Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Benavent de Segrià Segrià 6 6 18 30 30 42 54
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 398

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Boadella i les Escaules Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Borrassà Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Borredà Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Bovera Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Bràfim Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54
Brunyola Selva 6 6 18 30 30 42 54
Cabanabona Noguera 6 6 18 30 30 42 54
Cabanelles Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Cabó Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Calaf Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Calders Bages 6 6 18 30 30 42 54
Calonge de Segarra Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Campins Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Capafonts Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Capolat Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Casserres Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Castell de l'Areny Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Castellar del Riu Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Castellfollit del Boix Bages 6 6 18 30 30 42 54
Castellnou de Bages Bages 6 6 18 30 30 42 54
Castellnou de Seana Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Castellvell del Camp Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Cava Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Cercs Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Cervià de les Garrigues Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Cistella Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Colldejou Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Collsuspina Osona 6 6 18 30 30 42 54
Conca de Dalt Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54
Crespià Pla de l'Estany 6 6 18 30 30 42 54
el Brull Osona 6 6 18 30 30 42 54
el Cogul Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
el Lloar Priorat 6 6 18 30 30 42 54
el Molar Priorat 6 6 18 30 30 42 54
el Pla del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
el Vilosell Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
els Guiamets Priorat 6 6 18 30 30 42 54
els Pallaresos Tarragonès 6 6 18 30 30 42 54
Espinelves Osona 6 6 18 30 30 42 54
Farrera Pallars Sobirà 6 6 18 30 30 42 54
Figuerola del Camp Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54
Fogars de Montclús Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Fondarella Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 399

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Forès Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54
Fulleda Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Gallifa Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54
Gavet de la Conca Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54
Gisclareny Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Gombrèn Ripollès 6 6 18 30 30 42 54
Granera Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Isona i Conca Dellà Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54
Ivorra Segarra 6 6 18 30 30 42 54
Josa i Tuixén Alt Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Juià Gironès 6 6 18 30 30 42 54
la Febró Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
la Figuera Priorat 6 6 18 30 30 42 54
la Fuliola Urgell 6 6 18 30 30 42 54
la Granada Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
la Molsosa Solsonès 6 6 18 30 30 42 54
la Nou de Berguedà Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
la Pobla de Cérvoles Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
la Quar Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
la Secuita Tarragonès 6 6 18 30 30 42 54
la Torre de Fontaubella Priorat 6 6 18 30 30 42 54
la Vajol Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
l'Albi Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
l'Albiol Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
les Avellanes i Santa Linya Noguera 6 6 18 30 30 42 54
les Cabanyes Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
l'Espunyola Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
l'Estany Bages 6 6 18 30 30 42 54
Lladó Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Lles de Cerdanya Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54
Llobera Solsonès 6 6 18 30 30 42 54
Lluçà Osona 6 6 18 30 30 42 54
Madremanya Gironès 6 6 18 30 30 42 54
Maspujols Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Meranges Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54
Miralcamp Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Mollerussa Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Montclar Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Montmaneu Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Montoliu de Lleida Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Mont-ral Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54
Montseny Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Nulles Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 400

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Odèn Solsonès 6 6 18 30 30 42 54
Ogassa Ripollès 6 6 18 30 30 42 54
Olius Solsonès 6 6 18 30 30 42 54
Olivella Garraf 6 6 18 30 30 42 54
Olost Osona 6 6 18 30 30 42 54
Ordis Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Orpí Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Òrrius Maresme 6 6 18 30 30 42 54
Pardines Ripollès 6 6 18 30 30 42 54
Perafita Osona 6 6 18 30 30 42 54
Pont de Molins Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Pontós Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Prades Baix Camp 6 6 18 30 30 42 54
Puigdàlber Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
Puiggròs Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Pujalt Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Querol Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54
Rellinars Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54
Renau Tarragonès 6 6 18 30 30 42 54
Riu de Cerdanya Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54
Rosselló Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Rubió Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Rupià Baix Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Rupit i Pruit Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sagàs Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Salàs de Pallars Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54
Saldes Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Sales de Llierca Garrotxa 6 6 18 30 30 42 54
Sant Agustí de Lluçanès Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sant Bartomeu del Grau Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sant Boi de Lluçanès Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà 6 6 18 30 30 42 54
Sant Feliu de Codines Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Sant Feliu de Pallerols Garrotxa 6 6 18 30 30 42 54
Sant Feliu Sasserra Bages 6 6 18 30 30 42 54
Sant Guim de Freixenet Segarra 6 6 18 30 30 42 54
Sant Guim de la Plana Segarra 6 6 18 30 30 42 54
Sant Hilari Sacalm Selva 6 6 18 30 30 42 54
Sant Hipòlit de Voltregà Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sant Jaume de Frontanyà Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Sant Martí d'Albars Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sant Martí de Tous Anoia 6 6 18 30 30 42 54
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 401

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Sant Martí Sesgueioles Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Sant Miquel de Campmajor Pla de l'Estany 6 6 18 30 30 42 54
Sant Mori Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Sant Pere Sallavinera Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Sant Quintí de Mediona Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
Sant Sadurní d'Osormort Osona 6 6 18 30 30 42 54
Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54
Santa Fe del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
Santa Maria de Corcó Osona 6 6 18 30 30 42 54
Santa Maria de Martorelles Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Santa Maria de Merlès Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Santa Maria d'Oló Bages 6 6 18 30 30 42 54
Santpedor Bages 6 6 18 30 30 42 54
Savallà del Comtat Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54
Sidamon Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Sobremunt Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sora Osona 6 6 18 30 30 42 54
Sunyer Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Susqueda Selva 6 6 18 30 30 42 54
Tarrés Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Tavertet Osona 6 6 18 30 30 42 54
Tiurana Noguera 6 6 18 30 30 42 54
Tona Osona 6 6 18 30 30 42 54
Torrebesses Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 6 6 18 30 30 42 54
Torroja del Priorat Priorat 6 6 18 30 30 42 54
Tortellà Garrotxa 6 6 18 30 30 42 54
Ullastrell Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54
Urús Cerdanya 6 6 18 30 30 42 54
Vallcebre Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
Vallclara Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54
Vall-llobrega Baix Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Vallromanes Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Veciana Anoia 6 6 18 30 30 42 54
Vidrà Osona 6 6 18 30 30 42 54
Vilabella Alt Camp 6 6 18 30 30 42 54
Viladecavalls Vallès Occidental 6 6 18 30 30 42 54
Viladrau Osona 6 6 18 30 30 42 54
Vilalba Sasserra Vallès Oriental 6 6 18 30 30 42 54
Vilamaniscle Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Vilanova de Bellpuig Pla d'Urgell 6 6 18 30 30 42 54
Vilanova de Prades Conca de Barberà 6 6 18 30 30 42 54
Vilanova de Sau Osona 6 6 18 30 30 42 54
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 402

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
1 2 3 4 5 6
1 3 5 5 7 9
Vilanova de Segrià Segrià 6 6 18 30 30 42 54
Vilaür Alt Empordà 6 6 18 30 30 42 54
Vilobí del Penedès Alt Penedès 6 6 18 30 30 42 54
Vinaixa Garrigues 6 6 18 30 30 42 54
Viver i Serrateix Berguedà 6 6 18 30 30 42 54
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 403

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.9.4. Avís del Servei Meteorològic de Catalunya per una
Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat i per pluja
acumulada
SMP per intensitat grau 1 i per pluja acumulada
Risc municipal
segons el pla
Risc municipi segons
SMP intensitat
(grau 1)
risc SMP acumulat
1 2 3 4 5 6
1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0
molt alt 30 33 36 45 45 51 60
alt 27 30 32 41 41 46 54
mitjà 24 26 29 36 36 41 48
moderat 21 23 25 32 32 36 42
baix 18 20 22 27 27 31 36
SMP per intensitat grau 2 i per pluja acumulada
Risc municipal
segons el pla
Risc municipi segons
SMP intensitat
(grau 2)
risc SMP acumulat
1 2 3 4 5 6
1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0
molt alt 50 55 60 75 75 85 100
alt 45 50 54 68 68 77 90
mitjà 40 44 48 60 60 68 80
moderat 35 39 42 53 53 60 70
baix 30 33 36 45 45 51 60
SMP per intensitat grau 3 i grau 4 i per pluja acumulada
Risc municipal
segons el pla
Risc municipi segons
SMP intensitat
(grau 3 i 4)
risc SMP acumulat
1 2 3 4 5 6
1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0
molt alt 70 77 84 105 105 119 140
alt 63 69 76 95 95 107 126
mitjà 56 62 67 84 84 95 112
moderat 49 54 59 74 74 83 98
baix 42 46 50 63 63 71 84
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 404

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
SMP per intensitat grau 5 i per pluja acumulada
Risc municipal
segons el pla
Risc municipi segons
SMP intensitat
(grau 5)
risc SMP acumulat
1 2 3 4 5 6
1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0
molt alt 100 110 120 150 150 170 200
alt 90 99 108 135 135 153 180
mitjà 80 88 96 120 120 136 160
moderat 70 77 84 105 105 119 140
baix 60 66 72 90 90 102 120
SMP per intensitat grau 6 i per pluja acumulada
Risc municipal
segons el pla
Risc municipi segons
SMP intensitat
(grau 6)
risc SMP acumulat
1 2 3 4 5 6
1,1 1,2 1,5 1,5 1,7 2,0
molt alt 120 132 144 180 180 204 240
alt 108 119 130 162 162 184 216
mitjà 96 106 115 144 144 163 192
moderat 84 92 101 126 126 143 168
baix 72 79 86 108 108 122 144
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 405

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.10. Metodologia de determinació de l’evolució del
perill de pluges i inundacions. Eines disponibles. Èpoques
de perill.
Annex 8.10.1. Metodologia de previsió i eines disponibles
meteorològiques i de SAIH
El Servei Meteorològic de Catalunya disposa de les eines necessàries per realitzar
una vigilància i una predicció meteorològica de qualitat per tot el territori de
Catalunya.
Per tal de realitzar una predicció meteorològica són necessaris dos elements bàsics:
en primer lloc disposar de mapes previstos del temps que descriguin l’estat de
l’atmosfera en les hores i dies següents, i en segon lloc el personal especialitzat en
la interpretació d’aquesta informació. A més és necessari conèixer en tot moment
l’estat actual del temps mitjançant eines de teledetecció i observació per tal
d’aproximar-se correctament a una predicció a molt curt termini.
Els models meteorològics no faciliten una descripció exacta de l’atmosfera en les
hores següents, i encara menys l’estat del temps futur, fruit de les particularitats de
cada zona concreta del territori a pronosticar. És necessari disposar de més d’un
model per tal de poder contrastar els diversos resultats i definir el més exactament
possible les prediccions. Actualment l’SMC disposa de models meteorològics de
mesoescala propis, que es van adaptant a les característiques del nostre país, i
d’altres procedents d’altres organismes de gran prestigi internacional. Tots aquests
models s’actualitzen dues vegades al dia, inicialitzant-se amb dades de les 00 T.U. i
de les 12 T.U. En cadascuna d’aquestes actualitzacions els models faciliten camps
previstos per les principals variables meteorològiques d’estat: temperatura, pressió,
humitat... i camps finalistes, com per exemple: camps de precipitació, de núvols,
de boira o de la cota de neu.
Tota aquesta informació és analitzada i interpretada cada matí per l’Equip de
Predicció i Vigilància, i per altres tècnics especialitzats, en una reunió
d’aproximadament dues hores, en la qual es defineix el pronòstic per cadascun dels
meteors. A més es determina si es preveu la superació d’algun llindar de Situació
Meteorològica de Perill, i la probabilitat amb que se’n poden veure afectades les
diferents comarques. A partir d’aquest moment es generen els diversos productes
meteorològics, com ara la previsió per Catalunya a 3 dies, un avanç fins a una
setmana o la previsió de l’estat de la mar. A la tarda, amb la nova informació dels
models meteorològics i l’evolució del temps de les darreres hores, s’actualitza de
nou la previsió per Catalunya i s’elaboren altres productes de predicció.
L’altra tasca que es realitza des de l’Àrea de Predicció de l’ SMC és el seguiment de
l’estat del temps en tot moment, mitjançant de les eines d’observació i teledetecció.
Aquestes dades són imprescindibles per a un bon pronòstic a molt curt termini i per
l’emissió d’Avisos d’Observació, que a més de descriure un fenomen meteorològic
observat susceptible de superar algun llindar d’SMP, inclouen un pronòstic de la
seva evolució en una hora.
Actualment es disposa d’informació en temps real procedent de:
• Radars meteorològics: indiquen les zones afectades per precipitació, però
per realitzar-ne una bona interpretació cal conèixer les característiques de
les precipitacions, les característiques de l’atmosfera i corregir amb eines
adequades les imatges, per evitar errors a causa de zones amb propagació
anòmala, ecos de terra, zones de fusió de la neu, zones d’atenuació, etc.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 406

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• Xarxa de descàrregues elèctriques: localitza els llamps i llampecs procedents
de les tempestes i ens facilita informació de l’evolució i del desplaçament de
les mateixes.
• Imatges de satèl·lit: actualment l’SMC disposa d’imatges dels satèl·lits
Meteosat de segona generació i dels d’alta resolució, a més de la possibilitat
d’accés a les imatges dels satèl·lits NOAA.
• Estacions meteorològiques automàtiques: l’SMC disposa de dades
meteorològiques en temps real de més de 150 estacions (més de 300 en el
cas de la precipitació).
• Col·laboradors meteorològics: l’SMC té diferents acords per rebre informació
d’observadors meteorològics de molts indrets de Catalunya per tal de
conèixer l’estat actual del temps, especialment dels meteors que no poden
ser ben descrits per les estacions automàtiques (neu, calamarsa, boira,
visibilitat, etc).
L’SMC, mitjançant el treball a torns de l’Equip de Predicció i Vigilància, garanteix la
vigilància meteorològica en les Situacions Meteorològiques de Perill les 24 hores del
dia.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 407

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 8.11. Afectació a cursos fluvials i a municipis no inclosos a un
SMP 33
La següent taula mostra un recull dels cursos fluvials de comarques sense SMP que poden
veure’s afectats per SMP d’altres comarques.
comarca avís SMP cursos fluvials afectats comarca afectada municipi afectat
ALT CAMP Riera de Carme
Anoia
La Llacuna
Santa Maria de Miralles
Orpí
Carme
Riera Marmellar / Riu Foix
Alt Penedès
La Pobla de Claramunt
Pontons
Sant Martí Sarroca
Castellví de la Marca
Riera Marmellar
Baix Penedès
Castellet i la Gornal
El Montmell
Sant Jaume dels Domenys
Riu Brugent
Conca de Barberà
L’Arboç
Montblanc
Riu Glorieta / Riu Francolí
Tarragonès
Vilaverd
Perafort
Vilallonga del Camp
El Morell
La Pobla de Mafumet
Els Pallaresos
Constantí
Riu Gaià
Tarragona
Salomó
Vespella de Gaià
Renau
El Catllar
La Riera de Gaià
Altafulla
Tarragona
ALT EMPORDÀ Riu Fluvià Pla de l’Estany Vilademuls
ALT PENEDÈS Riu Anoia
Baix Llobregat Castellví de Rosanes
Sant Esteve Sesrovires
Riera de Ribes o de Begues / Riera de Vilafranca Garraf
Martorell
Olivella
Sant Pere de Ribes
Sitges
Canyelles
Riu Foix
Riera de Marmellar
Baix Penedès
Cubelles
El Montmell
Sant Jaume dels Domenys
ANOIA Riu Anoia / Riu de Bitlles Alt Penedès
L’Arboç
Sant Sadurní d’Anoia
Subirats
Gelida
33 Informació facilitada per l’ACA.
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 408

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
comarca avís SMP cursos fluvials afectats comarca afectada municipi afectat
Mediona
Sant Quintí de Mediona
Sant Pere de Riudebitlles
BAGES
BAIX CAMP
Riu Llobregat
Baix Llobregat
Torrelavit
Collbató
Esparreguera
Olesa de Montserrat
Abrera
Martorell
Sant Andreu de la Barca
Corbera de Llobregat
Pallejà
El Papiol
Sant Vicenç dels Horts
Molins de Rei
Santa Coloma de Cervelló
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Boi de Llobregat
Cornellà de llobregat
El Prat de Llobregat
Riera de Salo / el Riu Cardener Solsonès Pinós del Solsonès
Riera de Rajadell Anoia Sant Pere Sallavinera
Riera Gavarresa Moianès Santa Maria d'Oló
Riu Francolí / Riu Brugent
Conca de Barberà Vilanova de Prades
Vallclara
Vimbodí
L’Espluga de Francolí
Montblanc
Vilaverd
Riu Francolí / Riu Brugent / Glorieta
Alt Camp
Mont‐ral, la Riba
Alcover
Valls
El Milà
La Massó
Vallmoll
El Rourell
Garidells
Riu Francolí / Riu de Glorieta
Tarragonès
El Morell
Perafort
La Pobla de Mafumet
Els Pallaresos
Constantí
Tarragona
BAIX EMPORDÀ ‐‐‐‐ ‐‐‐‐ ‐‐‐‐
Vilallonga del Camp
BAIX LLOBREGAT ‐‐‐‐ ‐‐‐‐ ‐‐‐‐
BAIX PENEDÈS Riera de Marmellar Alt Penedès
Sant Martí Sarroca
Castellví de la Marca
BERGUEDÀ Riu Llobregat / Riu Aigua d’Ora /
Riera de Merlès / Riera de Navel
Bages
Castellet i la Gornal
Gaià
Navàs
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 409

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
comarca avís SMP cursos fluvials afectats
Riu Aigua de Vall / Riu Aigua d’Ora / Riera de Navel
comarca afectada
Solsonès
municipi afectat
Balsareny
Sallent
Artés
Calders
Navarcles
Sant Fruitós de Bages
Talamanca
Pont de Vilomara i Rocafort
Manresa
Castellgalí
Sant Vicenç de Castellet
Castellbell i el Vilar
Monistrol de Montserrat
Cardona
Guixers
CONCA DE
BARBERÀ
Riu Gaià
Riu Brugent / Riu Francolí
Alt Camp
Navès
Querol
El Pont de l’Armentera
Aiguamúrcia
Vila‐rodona
Bràfim
Montferri
Vilabella
Mont‐ral
La Riba
Alcover
Valls
El Milà
La Masó
Vallmoll
El Rourell
Garidells
GARRAF ‐‐‐‐ ‐‐‐‐ ‐‐‐‐
GARROTXA Riu Fluvià / Riu Ser
Pla de l’Estany Sant Miquel de Campmajor
Serinyà
Crespià
Esponellà
Riera de Llémena
Gironès
Vilademuls
Sant Martí de Llémena
Sant Gregori
Riu Brugent La Selva Amer
GIRONÈS
Riu Rissec / Riu Daró
Baix Empordà Cruïlles
Monells i Sant Sadurní de l’heura
Corçà
Ullastret
Parlavà
Serra de Daró
Fontanilles
Gualta
Pals
Torroella de Montgrí
Riu Ter
Foixà
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 410

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
comarca avís SMP cursos fluvials afectats
Riu Onyar / Riera de Gotarra
comarca afectada
La Selva
municipi afectat
Colomers
Jafre
Verges
Ultramort
Serra de Daró
La Tallada d’Empordà
Fontanilles
Ullà
Gualta
Torrella de Montgrí
Vilobí d’Onyar
Caldes de Malavella
Riudellots de la Selva
Fornells de la Selva
MARESME ‐‐‐‐ ‐‐‐‐ ‐‐‐‐
MOIANÈS Riera de Calders / Riera Gavarresa Bages
Navarcles
Avinyó
Sallent
OSONA
Riera d’Arbúcies
Riu Congost / Riera de Tenes
Riera de Merlès
Riera de Merlès / Riera Gavarresa
La Selva
Vallès Oriental
Berguedà
Bages
Artés
Arbúcies
Sant Feliu de Buixalleu
Hostalric
Aiguafreda
Tagamanent
Figaró‐Montmany
La Garriga
Les Franqueses del Vallès
Canovelles
Granollers
Caldes de Montbui
La Llagosta
Sagàs
Santa Maria de Merlès
Puig‐reig
Gaià
Sant Feliu Sasserra
Avinyó
Sallent
Artés
Riera Gavarresa Moianès Santa Maria d’Oló
PLA DE L’ESTANY Riu Fluvià Alt Empordà Cabanelles
Navata
Pontós
Bàscara
Garrigàs
Vilaür
Palau de Santa Eulàlia
Sant mori
Sant Miquel de Fluvià
Ventalló
Torroella de Fluvià
L’Armentera
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 411

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
comarca avís SMP cursos fluvials afectats comarca afectada municipi afectat
Sant Pere Pescador
Riu Terri Gironès Sant Julià de Ramis
RIPOLLÈS
Riu Ter
Osona
Santa Maria de Besora
Montesquiu
Sora
Sant Quirze de Besora
Orís
Sant Vicenç e Torelló
Torelló
Masies de Voltregà
Manlleu
Gurb
Masies de Roda
Roda de Ter
Tavèrnoles
Santa Maria de Corcó
Riu Llierca
Garrotxa
Tavertet
Montagut
Sales de Llierca
Riu Merdançol /Riera de Merlès
Berguedà
Tortellà
Sant Jaume de Frontanyà
Borredà
La Quar
Sagàs
Santa Maria de Merlès
Puig‐reig
Riera de Merlès
Osona
Lluçà
SELVA
Riu Ter / Riu Onyar / Riera Gotarra
Riu Tordera
SOLSONÈS Riu Cardener / Riera Aigua d’Ora /
Riera de Salo / Riera de Rajadell
Bages
Gironès
Maresme
Bages
Gaià
Bescanó
Sant Gregori
Salt
Girona
Sarrià de Ter
Sant Julià de Ramis
Celrà
Bordils
Cervià de Ter
Sant Jordi Desvalls
Sant Joan de Mollet
Flaçà
Sant Martí de Llémena
Campllong
Quart
Cassà de la Selva
Sant Andreu Salou
Tordera
Palafolls
Blanes
Malgrat de Mar
Cardona
Navàs
Sant Martí de Bages
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 412

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
comarca avís SMP cursos fluvials afectats comarca afectada municipi afectat
Súria
Callús
Sant Joan de Vilatorrada
Castellgalí
Sant Mateu de Bages
Aguilar de Segarra
Rajadell
Manresa
TARRAGONÈS ‐‐‐‐ ‐‐‐‐ ‐‐‐‐
VALLÈS
Riera de Rubí Baix Llobregat El Papiol
OCCIDENTAL
VALLÈS ORIENTAL
Riera de Caldes
Riu Tordera
Vallès Oriental
Selva
Caldes de Montbui
La Llagosta
Sant Feliu de Buixalleu
Fogars de la Selva
Hostalric
Massanes
Riera de Caldes / Riu Besòs
Vallès Occidental
Maçanet de la Selva
Palau‐solità i Plegamans
Polinyà
Santa Perpetua de la Mogoda
Montcada i Reixac
A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC 413

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA
Annex 9.1.
Implantació de la revisió del pla
En el moment de l’aprovació del pla de l’INUNCAT comença el procés d’implantació. A
continuació es presenta un resum de com s’enfoca el procés d'implantació.
Les tasques que s'han de realitzar són les següents:
a) Informació als membres del Consell Assessor de l’INUNCAT de la nova estructura del Pla, de
la seva operativitat i de les funcions de cada membre en cas que s'activi.
b) Aportacions dels membres una vegada estudiat l’INUNCAT. Recollida de les aportacions per
part de la Direcció General de Protecció Civil i convenient incorporació al Pla.
c) Confecció per part de cada Cap de Grup d'actuació d'una proposta de la nova estructuració
del grup depenent de les seves funcions. Durant la implantació, el cap de grup amb el
suport de la Direcció General de Protecció Civil i amb els diferents components del grup
d'actuació ha d'incorporar en el seu Pla d'Actuació les dades necessàries per tal que aquest
document especifiqui les accions que cal realitzar, amb quins mitjans, i com i qui ho farà.
També ha de reflectir com es coordinen els diferents cossos del grup al lloc de l'emergència i
entre els seus centres de control. El document ha de ser autosuficient i per tant contindrà la
documentació necessària com cartografia, etc. Amb aquestes dades es tindrà desenvolupat,
també, l’apartat d’operativitat.
d) Quan els Plans d'Actuació definitius dels diferents grups siguin entregats a la Direcció
General de Protecció Civil, aquesta comprovarà que no hi hagi interferències operatives ni
descoordinació entre grups ni amb la resta de l'estructura del pla. Si fos necessari es farien
les correccions oportunes que s'acordessin entre els caps de grup.
e) Formació específica als components dels grups en funció de les seves tasques en el Pla.
Aquesta fase es realitza durant la implantació dels plans i s'actualitza durant tota la vida de
l’INUNCAT (Manteniment del Pla).
f) Comprovació del funcionament i operativitat de l’INUNCAT. Aquesta comprovació comprèn
un programa d'exercicis i simulacres que s'ha d'acordar amb els Caps dels Grups d'Actuació i
ha d'aprovar el/la Director/a de l’INUNCAT.
g) Informació a la població. Ho porta a terme conjuntament la Generalitat amb els
ajuntaments. Comprèn dos parts, d'una banda s'informa del risc potencial al municipi, i
d'altre banda de les actuacions més adequades en front d'una emergència així com els
mitjans i recursos al seu abast.
Annex 9.2. Actualització i revisió del pla.
Per mantenir l'operativitat del pla en qualsevol moment cal treballar en tres fronts diferents:
- Formació periòdica continuada als integrants del pla.
- Comprovacions del pla mitjançant exercicis i simulacres. Aquest tema el tractarem més
abastament a l'apartat 10.3. d’aquest annex.
- Revisions Periòdiques del pla.
Pel fet que les circumstàncies són variables en el temps, el Pla tindrà unes revisions,
independents de les actualitzacions, que vindran determinades per:
- Modificacions importants del riscs.
- Pel termini de vigència previst. El concepte de vigència no comporta una modificació
obligatòria del Pla, sinó solament la seva revisió i possibles adequacions o canvis que siguin
necessaris per tal que s'ajusti a la realitat estructural i de sinistralitat previst en el Pla.
A més del pla, es preveuen les comprovacions periòdiques dels equips adscrits al Pla INUNCAT,
atès que cada equip està adscrit a algun responsable dels grups d'actuació o d'altres
organismes que participen en el pla. Els detalls del manteniment són específics per a cada
equip i responsable.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 414

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 9.3.
Programa d'exercicis de formació als grups d'actuació.
Un exercici de formació consisteix en l'alerta d'únicament una part del personal i mitjans
adscrits al Pla (per exemple un grup d'acció, un servei...), mentre el simulacre es planteja com
una comprovació de l'operatitvitat del Pla en conjunt.
Annex 9.3.1.
Exercicis
L'exercici s'entén més com una activitat que tendeix a familiaritzar els diferents grups i serveis
amb els equips i tècniques que haurien d'utilitzar en cas d'emergència. El Coordinador de cada
grup d'actuació prepararà, d'acord amb el Pla anual d'activitats, uns exercicis en els quals els
membres del Grup hagin d'utilitzar tots els mitjans necessaris en cas d'emergència.
L'exercici es realitzarà en data i hora especificades, procedint a continuació a l'avaluació de
l'eficàcia de les actuacions. Després de l'exercici, els membres de cada grup intercanviaran
impressions i suggeriments per tal de millorar l'operativitat del Pla. Aquelles que segons el
Coordinador de Grup puguin constituir una millora substancial, seran incorporades tan aviat
com sigui possible.
Annex 9.3.2.
Definició i normalització de simulacres
Un simulacre consisteix en l'activació simulada del Pla en la seva totalitat per tal de
comprovar, tant pel que fa al material com al personal:
- El funcionament i efectivitat dels sistemes d'avisos i transmissions.
- La rapidesa en la resposta dels grups d'actuació i de l'aplicació de mesures de protecció.
- El funcionament (en condicions fictícies) de les mesures de protecció i una primera
avaluació de la seva eficàcia.
Els simulacres previstos han de considerar com a mínim els aspectes següents:
- Establiment d'un escenari d’emergència per inundació.
- Nivells d'activació de simulacres (nivell de progressió).
- Activació segons l’emergència prevista i correlació de mitjans a desplegar.
- Coordinació dels comandaments.
- Anàlisi posterior del grau d'eficàcia amb valoració de possibles correccions i millores.
Es realitzaran simulacres periòdics a les zones de més risc.
Annex 9.4. Actuacions des dels municipis
Annex 9.4.1.
Abans que plogui
Actuacions preventives:
• Netejar els claveguerams, embornals, possibles passos d'aigua, etcètera, a fi que l'aigua pugui
marxar amb fluïdesa. Considerar especialment aquelles zones en que s’han produït incendis
forestals.
• Eliminar materials com fullaraca, acumulació de terres, etc. que puguin anar a parar a clavegueram,
lleres, etc.
• Estigueu atents a la informació meteorològica i en especial als avisos que fa el Centre de
d’Emergències de Catalunya (CECAT).
Planificació de l’emergència:
Establir una organització bàsica i uns procediments d’actuació mínims per fer front a l’emergència.
• Mapa de zones potencialment inundables, que ha d’incloure la possible població afectada, els
punts de concentració per a l’evacuació, els camins per efectuar l'evacuació, i la senyalització dels
indrets més perillosos (per exemple, els passos de riu, càmpings, zones de lleure...).
• L'organització municipal en cas d'emergència, encapçalada pel mateix alcalde, per:
- Rebre les notificacions de risc, avisos i situacions d’activació del pla INUNCAT.
- Donar l'alarma a tots els integrants dels serveis municipals.
- Guiar els equips d’intervenció i salvament.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 415

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
- Informació, avis, protecció i atenció de la població.
- Coordinació de les mesures de protecció a la població.
• Definició del lloc per establir el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL).
• Actualitzar el catàleg de recursos municipal, el directori telefònic municipal d'emergències i la
llista de freqüències de les emissores de ràdio de cobertura municipal.
Objectiu prioritari: informació, avis, protecció i atenció a la població.
• Preveure la llista dels principals elements vulnerables (escoles, residències, nuclis d’habitatges,
habitatges aïllats...) situats en zones inundables.
• Preveure el sistema d’avis en cas d’inundació, les rutes d’evacuació possible i els punts d’acollida
de la població, en cas necessari.
• Avaluar les necessitats de recursos (propis o aliens) per donar allotjament, menjar i serveis a les
persones evacuades.
• Preveure la rehabilitació dels serveis bàsics (aigua, electricitat, gas, telefonia, vies de
comunicació...) en el municipi.
• Donar a conèixer a la població (especialment els que viuen en zones de risc) el risc i les mesures
d’autoprotecció a prendre en cas d’inundacions abans de l’època de risc.
Annex 9.4.2.
En el moment de l’emergència
Procediments d’actuació:
En situació d’alerta del municipi
• Avisar els Bombers, telèfon d'emergències 112.
• Establir els avisos corresponents als serveis d’emergències, els serveis bàsics i les entitats. Cal
avisar als integrants de la organització municipal de l’emergència per comunicar la fase d’alerta.
En especial, constitució del Comitè Municipal d’Emergències 34 .
• Comunicar l’activació, en fase d’alerta del municipi, al Centre d’Emergències de Catalunya
(CECAT).
• Establir els mecanismes de vigilància i informació sobre la situació meteorològica i l’evolució dels
nivells de l’aigua. Vigilar especialment aquelles zones de rieres i torrents que normalment no
porten aigua, però solen donar lloc a inundacions molt ràpides i perilloses.
• En situació de risc imminent, tallar el trànsit d'aquells camins o carreteres que portin a les zones
inundables (control de trànsit).
• Avisar la població que es trobi a les àrees on l’evolució de la situació fa previsible que es
produeixi la inundació.
• Fer una previsió dels mitjans disponibles i necessaris.
En situació d’emergència del municipi
• Avisar els Bombers, telèfon d'emergències 112
• Comunicar les incidències significatives i mantenir contacte mentre duri l'emergència amb el
Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT).
• Constituir el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) i el Comitè Municipal
d'Emergències.
• Col·laborar en la constitució del Centre de Comandament Avançat (CCA) quan calgui instal·lar-lo
en el seu municipi.
• Coordinar la direcció de l'emergència d'àmbit local amb la direcció del pla o el delegat territorial
del Govern de la Generalitat.
• Mantenir contacte permanent des del CECOPAL amb el CCA per coordinar les operacions de
l'emergència.
• Control de trànsit (tall, desviacions, etc.) d'aquells camins o carreteres que portin a les zones
amb inundacions.
• Dirigir les evacuacions ordenades des del CCA, les quals seran executades per les policies locals
i/o forces de seguretat.
• Donar acollida i atenció a les persones evacuades.
• Donar suport a l'atenció sanitària amb el personal sanitari disponible.
• Informar la població de la situació de l'emergència i donar les instruccions oportunes, d'acord
amb la direcció del pla INUNCAT, a través dels mitjans de comunicació local.
• Controlar i coordinar les tasques dels voluntaris del municipi o dels provinents d'altres municipis.
• Facilitar les necessitats d'intendència dels operatius en el municipi.
34 Està format pel director del Pla d’Actuació Municipal, el Consell Assessor i el Gabinet d’informació del municipi.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 416

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• Facilitar la distribució dels recursos del municipi que siguin necessaris per a l'emergència.
Annex 9.5. Campanyes d'informació a la població.
Aquestes campanyes s'hauran de fonamentar en fulletons descriptius de les mesures de
protecció personal que s'han d'adoptar, redactats en els termes que es descriuen en l'apartat
següent, i si cal amb material àudio-visual. Com a recolzament a aquesta informació escrita o
filmada, s'han d'organitzar entre altres els actes següents:
- Xerrades i conferència sobre els objectius i mitjans del Pla.
- Informació cada cop que es produeixi una activació del Pla, sigui real o simulada.
- Informació general relativa als diferents nivells de gravetat, inclosos els efectes potencials
d'aquests sobre la població i l'entorn.
- Informació referent a com s’informarà la població en cas d'emergència.
- Informació adequada referent a què haurà de fer i com haurà de comportar-se la població
afectada en cas d'emergència.
Annex 9.6. Redacció dels plans de sector de risc
Durant la implantació, es redactaran els plans de sector de risc.
Annex 9.7. Consells a la Població
A què ens enfrontem
Les característiques climàtiques i orogràfiques pròpies de Catalunya, fan que a vegades es produeixin
precipitacions fortes que poden causar inundacions molt ràpides en rius i, especialment, en rieres i torrents.
Les inundacions es poden donar, principalment a l’estiu, a les zones de muntanya i, en general, a tot
Catalunya, a la tardor. En aquestes ocasions, que a vegades poden ser molt sobtades, podem no tenir
temps per protegir-nos o tenir conductes que incrementin el risc, sobretot si no estem preparats. Un
comportament basat en mesures d'autoprotecció i de prudència bàsiques podria estalviar conseqüències
negatives, i evitar la pèrdua d'algunes vides. Per això et demanem que segueixis els següents consells.
Abans que arribi el període de pluges
• Comproveu on es troben localitzats l'interruptor general del corrent elèctric i les claus de pas de
l'aigua i del gas de casa vostra.
• Preveniu el deteriorament de la teulada i les terrasses per evitar filtracions que puguin afectar
l'estructura de l'edifici.
• Reviseu periòdicament la teulada i mantingueu nets els baixants i desguassos d'aigua de pluja,
especialment als patis o als terrats dels edificis.
• En soterranis i locals amb possibilitats d'inundació, cal que prevegeu mesures de protecció i
disposeu d'eines per treure l'aigua (bombes d'aigua, etc).
• Tingueu elements d'utilitat a mà, com ara: un transistor, una llanterna, els medicaments
indispensables, roba d'abric, roba de protecció (impermeables, botes d'aigua, etc.) i la documentació
personal.
• Al cotxe, també és recomanable portar una llanterna, roba d'abric i roba de protecció per a l'aigua,
una farmaciola i mapes de carreteres.
• No oblideu portar el telèfon mòbil carregat: us permetrà demanar ajut en el cas que patiu una
emergència.
En situació de risc imminent, informeu-vos
Informeu-vos de les previsions meteorològiques, i si us heu de desplaçar, consulteu l'estat de la xarxa viària
i les rutes a seguir (Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Agencia Estatal de Meteorología (AEMET),
Servei Català de Trànsit, Portal de la mobilitat, 012 Atenció Ciutadana, etc.)
En situació d'emergència seguiu les informacions i les indicacions de les autoritats. Informeu-vos a través
dels mitjans de comunicació social (emissores de ràdio, televisió, web, twitter, etc).
Recordeu, si necessiteu ajut durant l'emergència, truqueu al 112.
Si us sorprenen precipitacions importants
Quan sou fora de casa:
• En un lloc urbanitzat busqueu refugi dins d'un edifici segur i tanqueu bé les portes i les finestres.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 417

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• A la muntanya, dirigiu-vos a punts enlairats que estiguin lluny dels marges de rius i de les lleres de
barrancs, rambles o torrents.
Quan circuleu amb el vostre vehicle:
• Circuleu preferentment per les rutes principals i les autopistes. Modereu la velocitat i mantingueu les
distàncies de seguretat.
• Si teniu problemes de visibilitat, atureu el vehicle i senyalitzeu la vostra posició.
• Allunyeu-vos de les rieres, dels torrents i de les zones que es poden inundar, i no hi estacioneu el
vehicle. No us quedeu als ponts perquè aquests poden caure.
• No travesseu cap riu, ni riera ni zona inundada. Encara que no ho sembli, els cotxes poden flotar
amb poca alçada d'aigua i ser arrossegats amb facilitat.
• Si heu de travessar un bassal gran d'aigua avanceu molt a poc a poc amb una velocitat curta per
evitar que l'aigua esquitxi el motor i es pari. Després d'haver passat comproveu diverses vegades
que els frens del vehicle funcionen bé.
• Si el cotxe comença a flotar i a ser arrossegat, sortiu-ne immediatament. Els ocupants que es
queden a dins, sovint no sobreviuen.
• Vigileu els moviments de terra, forats, claveguerons, cables de conducció elèctrica fluixos, i en
general, tots els objectes caiguts (branques d'arbres, etc).
• Cal que abandoneu el vehicle i us dirigiu a zones altes quan:
o El vostre vehicle quedi immobilitzat per l'aigua
o Observeu que el nivell de l'aigua puja massa a la calçada
o Observeu que l'aigua arriba a l'eix del vostre vehicle
o Si teniu dificultats per obrir la porta, sortiu per les finestres ràpidament.
Si us sorprenen precipitacions importants quan sou dins de casa:
• No baixeu a les zones inundables de casa vostra com poden ser el soterrani, el garatge, etc.
Quedeu-vos a les zones altes.
• No deixeu fora objectes o mobles que l'aigua pugui arrossegar.
• Tanqueu portes i finestres i obtureu totes les escletxes possibles.
• Poseu els animals domèstics, els aliments, l'aigua potable, els documents importants, els objectes
de valor i, sobretot, els productes perillosos (com ara verí per a les rates, dissolvents, etc.) en llocs
alts i protegits.
• Si se us està inundant la casa, desconnecteu l'interruptor general de l'electricitat.
• Si a l'edifici on us trobeu, no hi esteu segurs, sortiu-ne, tanqueu la porta i dirigiu-vos a punts alts de
la zona.
Si heu de marxar de casa:
• Tanqueu les claus de pas de l'aigua i del gas i l'interruptor general de l'electricitat.
• Assegureu i tanqueu les portes i les finestres.
• Agafeu un bastó, una llanterna, roba impermeable i calçat adequat, i emporteu-vos la documentació
personal, els diners i els medicaments imprescindibles.
• No camineu per zones on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajudeu-vos del bastó per determinar
l'alçada de l'aigua o detectar zones perilloses. Seguiu les instruccions dels equips de socors.
Quan torneu a casa un cop passat el perill:
• Feu una inspecció prèvia i no hi accediu si hi ha perill d'ensorrament.
• Si l'aigua no té garanties de potabilitat, bulliu-la o beveu aigua embotellada.
• Reviseu l'estat dels aliments abans de consumir-los.
• Retireu ràpidament els animals morts.
En el cas excepcional de trencament d'un embassament
• Dirigeix-te immediatament a les elevacions del terreny més properes o, si no n’hi ha, refugia't en els
pisos superiors d’un immoble elevat i sòlid.
• No agafis l’ascensor, per evitar el risc de quedar-t’hi atrapat.
• No tornis enrere ja que és molt important que t’allunyis immediatament.
• No vagis a buscar els infants a l’escola, els professors se n’ocuparan.
• No abandonis el lloc de refugi fins que no ho indiquin les autoritats.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 418

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 9.8.
Comunicats de premsa
Annex 9.8.1.
Situació d’avís
En situació d’avís no hi ha cap comunicació específica a la població.
Annex 9.8.2.
Situació de prealerta
El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de SMP, amb previsions per a les
properes 36 hores o l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i/o “Confederación Hidrográfica del
Ebro” ha/han emès un comunicat amb la previsió de complicacions hidrològiques o de
desgüessament d’un embassament.
ESQUEMA DE COMUNICAT DE PREMSA:
Dins les properes 36 hores
AVÍS DE SITUACIÓ METEOROLÒGICA DE PERILL/DE LA SITUACIÓ HIDROLÒGICA
La Direcció General de Protecció Civil informa que:
1. el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat de Situació Meteorològica
de Perill (SMP), on informa de la possibilitat que, dins les properes XX hores, es puguin
produir precipitacions que puguin superar els XX mm en XX minuts / XX hores amb un
grau de probabilitat de més del 70% (molt probable) / entre el 30 i el 70 % (probable)
/ menys del 30% (possible) a zones de les comarques XXXXX. Comentari:
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
2. l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) / la “Confederación Hidrografica del Ebro” ha emès
un comunicat informant del següent:
a) l’estat dels rius/rieres XXXXXXXXXXXXX augmentarà/an el/s seu/s cabal/s.
Aquest/s cabal/s sempre està/estaran sempre comprés/esos dins de la/les
llera/es.
b) l’embassament/els embassaments de XXXXXXXXXXXXXXXXX degut a
XXXXXXXXXX ha/han d’augmentar el desembassament com a mesura preventiva
cosa que comportarà una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s.
És convenient realitzar un seguiment de l’evolució meteorològica a través dels mitjans de
comunicació o dels organismes oportuns, especialment si heu d’iniciar desplaçaments llargs
amb el vostre vehicle. Recordem, en aquest sentit, que depenent de l’evolució de les pluges
algunes carreteres es podran veure tallades i el trànsit pot quedar col·lapsat en determinats
punts.
D’altra banda, recordeu que:
• no heu de fer activitats en les lleres, marges i zones properes als rius, en barrancs... etc.
• no heu de deixar els vostres vehicles ni altres objectes a les rieres.
• no us podeu aturar ni posar en els ponts, si ve una riuada sobtada et pot arrossegar.
• no podeu passar ni us podeu posaren guals, en llits i marges dels rius i rieres.
• si heu de circular amb el vostre vehicle, mireu que tingui els pneumàtics i elements de
seguretat en bon estat, i equipeu-lo amb llanterna, roba d’abric i un mapa de la zona per
on penseu desplaçar-vos.
• abans d’iniciar qualsevol trajecte, us heu d’informar de l’estat de la xarxa viària a través
del telèfon d’informació ciutadana, 012 o del web del Servei Català de Trànsit:
www.gencat.cat/transit
• si podeu disposar d’un telèfon mòbil us pot ser de molta utilitat.
• en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.
S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.
Barcelona, xx de xx de 20xx
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 419

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 9.8.3.
Situació d’alerta
ESQUEMA DE COMUNICAT DE PREMSA:
ACTIVAT EL PLA ESPECIAL PER INUNDACIONS EN SITUACIÓ D’ALERTA
La Direcció General de Protecció Civil informa que, ateses les dades hidrometeorològiques
arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, a les XX hores s’ha activat la fase d’alerta del
Pla d’emergències per inundacions (INUNCAT), amb motiu de (previsions meteorològiques /
conques / inundacions) a (poblacions).
1. Existeixen indicis objectius que és molt probable que es puguin produir inundacions
importants a curt termini.
2. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat de situació meteorològica de
Perill (SMP), confirmant les previsions sobre la possibilitat que , es puguin produir
precipitacions que puguin superar els XX mm en XX minuts / XX hores amb un grau de
probabilitat de més del 70% (molt probable) / entre el 30 i el 70 % (probable) / menys del
30% (possible) a zones de les comarques XXXXX. Comentari: XXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
3. l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA)/la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha emès
un comunicat informant del següent::
a) l’estat dels rius/rieres XXXXXXXXXXXXX augmentarà/an el/s seu/s cabal/s, i ja s’han
produït desbordaments sense que es produeixin danys/es poden produir inundacions
importants a curt termini.
b) l’embassament/els embassaments de XXXXXXXXXXXXXXXXX degut a XXXXXXXXXX
ha/han d’augmentar el desembassament com a mesura preventiva cosa que
comportarà una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s que pot/poden produir
desbordaments sense que provoquin danys importants.
c) a l’embassament de XXXXXXXXXXX s’han produït esdeveniments que de no aplicarse
mesures de correcció (tècniques d’explotació, desembassament…), podria
ocasionar perill d’avaria greu o de ruptura de la presa, per bé que la situació pot
solucionar amb seguretat per mitja de l’aplicació de les mesures previstes i els
mitjans disponibles.
4. S’han produït inundacions per precipitacions “in situ” sense produir danys importants.
5. S’han finalitzat l’episodi d’inundacions importants i s’està retornant gradualment cap a la
normalitat.
És convenient realitzar un seguiment de l’evolució de la situació a través dels mitjans de
comunicació o dels organismes oportuns. Recordem, en aquest sentit, que depenent de la
situació algunes carreteres es podrien veure tallades i el trànsit podria quedar col·lapsat en
determinats punts.
D’altra banda, recordeu que:
• no heu de fer activitats en les lleres, marges i zones properes dels rius, en barrancs... etc.
• no us podeu aturar ni posar en els ponts, si ve una riuada sobtada el pot arrossegar.
• no podeu passar ni us podeu posaren guals, en llits i marges dels rius i rieres.
• heu d’evitar els desplaçaments llargs i innecessaris a les zones afectades.
• si us heu de desplaçar, abans d’iniciar qualsevol trajecte, informeu-vos de les rutes a
seguir, i l’estat de la xarxa viària a través del telèfon d’informació ciutadana, 012 o del web
del Servei Català de Trànsit: www.gencat.cat/transit
• si heu de circular amb el vostre vehicle, mireu que tingui els pneumàtics en bon estat, i
equipeu-lo amb llanterna, roba d’abric i un mapa de la zona per on penseu desplaçar-vos.
• si sou a casa, tingueu un transistor amb piles i una llanterna. Us poden ser de molta utilitat
en cas de tall del subministrament elèctric.
• igualment, us pot ser de molta utilitat si podeu disposar d’un telèfon mòbil.
• en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.
S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.
Barcelona, xx de xx de 20xx
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 420

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 9.8.4.
Situació d’emergència-1 per comarques
ESQUEMA DE COMUNICAT DE PREMSA:
ACTIVAT EL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER A INUNDACIONS DE
CATALUNYA (INUNCAT) EN SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA-1
La Direcció General de Protecció Civil informa que, ateses les dades hidrometeorològiques
arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, a les XX hores ha activat la fase
d’emergència-1 del Pla d’emergències per inundacions (INUNCAT), amb motiu de (previsions
meteorològiques / conques / inundacions) a (poblacions).
1. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat que es preveu que la pluja
intensa afecti zones de les comarques XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXxxxxx. Pel que fa a la
seva evolució, està previst que….
2. l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA)/la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha emès
un comunicat informant del següent::
a) es produeixen inundacions en els rius/rieres XXXXXXXXXXXXX produïdes per
XXXXXXXXXXXX(pluges molt fortes, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres
naturals o artificials, invasió de lleres, enfonsaments o dificultats de drenatge i/o
acció al litoral) i s’estan produint danys importants.
b) l’embassament/els embassaments de XXXXXXXXXXXXXXXXX degut a XXXXXXXXXX
ha/han augmentat el desembassament com a mesura preventiva cosa que comporta
una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s que produeixen desbordaments que
provoquen danys importants.
c) a l’embassament de XXXXXXXXXXX existeix perill de ruptura o avaria greu de la
presa i no pot assegurar-se amb certesa que es pugui ser controlat per mitja de
l’aplicació de les mesures i mitjans disponibles.
3. S’han produït inundacions per precipitacions “in situ” produint-se danys importants.
Segons ens informa el Servei Català de Trànsit, en aquests moments es troba tallada la
carretera xx, entre els quilòmetres XX, al seu pas per xxx . La circulació es desvia per la
carretera xxx.
(depenent de la situació concreta, s’especificarà també l’estat de la xarxa ferroviària, si hi ha
talls de subministrament elèctric, etc.)
Els organismes implicats en el pla han realitzat els següents serveis destacables: XXXXXXXX.
Des del Centre d’Emergències de Catalunya es volen recordar els següents consells bàsics
d’actuació:
• esteu pendents de l’evolució meteorològica (principalment a través dels mitjans de
comunicació) i dels consells dels organismes.
• no feu activitats en les lleres, marges i zones properes als rius, en barrancs... etc.
• no us podeu aturar ni posar en els ponts, la riuada els pot arrossegar.
• no podeu passar ni us podeu posaren guals, en llits i marges dels rius i rieres.
• si esteu en una zona afectada, eviteu sortir de casa si no és estrictament necessari. En cas
que casa vostra sigui en una zona inundable, dirigiu-vos als llocs alts i protegits prèviament
establerts (per exemple: pisos alts) i seguiu les consignes de les autoritats.
• feu un ús racional del telèfon, energia elèctrica (tot desconnectant els aparells
innecessaris) i dels combustibles.
• si us heu de desplaçar, i abans d’iniciar qualsevol trajecte, informeu-vos de les rutes a
seguir, i l’estat de la xarxa viària a través del telèfon d’informació ciutadana, 012 o del web
del Servei Català de Trànsit: www.gencat.cat/transit.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 421

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• si us desplaceu amb el vostre vehicle feu-ho per les rutes principals, modereu la velocitat i
incrementeu la distància de seguretat. Si teniu problemes de visibilitat, atureu-vos fora de
la calçada.
• si heu de circular amb el vostre vehicle, mireu que tingui els pneumàtics i elements de
seguretat en bon estat, i equipeu-lo amb llanterna, roba d’abric i un mapa de la zona per
on penseu desplaçar-vos.
• si sou a casa, tingueu un transistor amb piles i una llanterna. Us poden ser de molta utilitat
en cas de tall del subministrament elèctric.
• igualment, us pot ser de molta utilitat si podeu disposar d’un telèfon mòbil i tenir sempre a
ma els medicaments imprescindibles, la documentació i les targetes.
• finalment, recordeu que en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.
S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.
Barcelona, xx de xx de 20xx
Annex 9.8.5.
Situació d’emergència-2 per comarques
Esquema de comunicat de premsa:
ACTIVAT EL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER A INUNDACIONS DE
CATALUNYA (INUNCAT) EN SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA 2
La Direcció General de Protecció Civil informa que, ateses les dades hidrometeorològiques
arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, a les XX hores ha activat la fase
d’emergència-2 del Pla d’emergències per inundacions (INUNCAT), amb motiu de (previsions
meteorològiques / conques / inundacions) a (poblacions).
1. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un comunicat que es preveu que la pluja
intensa continuï afectan de manera molt generalitzada. Pel que fa a la seva evolució, està
previst que…
2. l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA)/la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha emès
un comunicat informant del següent:
a) es produeixen inundacions en els rius/rieres XXXXXXXXXXXXX produïdes per
XXXXXXXXXXXX(pluges molt fortes, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres
naturals o artificials, invasió de lleres, enfonsaments o dificultats de drenatge i/o
acció al litoral) i s’estan produint danys molt importants.
b) l’embassament/els embassaments de XXXXXXXXXXXXXXXXX degut a XXXXXXXXXX
ha/han augmentat el desembassament com a mesura preventiva cosa que comporta
una crescuda del/s nivell/s del/s cabal/s que produeixen desbordaments que
provoquen danys molt importants.
c) a l’embassament de XXXXXXXXXXX la probabilitat de ruptura de la presa es elevada
o ja ha començat, resultant pràcticament inevitable que es produeixi l’onada
d’avinguda generada per la ruptura.
3. S’han produït inundacions per precipitacions “in situ” produint-se danys molt importants.
Continua actiu l’avís de SMP emès pel Servei Meteorològic de Catalunya. Es preveu que la pluja
intensa afecti xxxxx. Pel que fa a la seva evolució, està previst que….
Segons ens informa l’Agència Catalana de l'Aigua/la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ,
l’estat dels rius i rieres és la següent: riu xxxxx
Segons ens informa el Servei Català de Trànsit, en aquests moments es troba tallada la
carretera xx, entre els quilòmetres XXXX, al seu pas per xxx . La circulació es desvia per la
carretera xxx.
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 422

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
(depenent de la situació concreta, s’especificarà també l’estat de la xarxa ferroviària, si hi ha
talls de subministrament elèctric, etc.)
Els organismes implicats en el pla han realitzat els següents serveis destacables: XXXXXXXX.
Des del Centre d’Emergències de Catalunya es volen recordar els següents consells bàsics
d’actuació:
• resteu pendents de l’evolució meteorològica (principalment a través dels mitjans de
comunicació) i seguiu els consells emesos.
• no feu activitats en les lleres, marges i zones properes als rius, en barrancs... etc.
• no us podeu aturar ni posar en els ponts, la riuada els pot arrossegar.
• no podeu passar ni us podeu posaren guals, en llits i marges dels rius i rieres.
• pel que fa al trànsit viari de la zona afectada per la inundació, no circuleu per les carreteres
de les comarques afectades per la inundació.
• si esteu en una zona afectada, eviteu sortir de casa si no és estrictament necessari. En cas
que casa vostra sigui en una zona inundable, dirigiu-vos als llocs alts i protegits prèviament
establerts (per exemple: pisos alts) i seguiu les consignes de les autoritats.
• feu un ús racional del telèfon, l’energia elèctrica (tot desconnectant els aparells
innecessaris) i dels combustibles. El mínim consum ajudarà a mantenir-ne el
subministrament.
• informeu-vos de l’estat de la xarxa viària a través del telèfon d’informació ciutadana, 012 o
del web del Servei Català de Trànsit: www.gencat.cat/transit
• si us desplaceu amb el vostre vehicle feu-ho per les rutes principals, modereu la velocitat i
incrementeu la distància de seguretat. Si teniu problemes de visibilitat, atureu-vos fora de
la calçada.
• si heu de circular amb el vostre vehicle, mireu que tingui els pneumàtics i elements de
seguretat en bon estat, i equipeu-lo amb llanterna, roba d’abric i un mapa de la zona per
on penseu desplaçar-vos.
• si sou a casa, tingueu un transistor amb piles i una llanterna. Us poden ser de molta utilitat
en cas de tall del subministrament elèctric.
• igualment, us pot ser de molta utilitat si podeu disposar d’un telèfon mòbil i tenir sempre a
ma els medicaments imprescindibles, la documentació i les targetes.
• finalment, recordeu que en cas d’emergència heu de trucar al telèfon únic, 112.
S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.
Barcelona, xx de xx de 20xx
Annex 9.8.6.
Comunicat de seguiment de l’emergència
La Direcció General de Protecció Civil informa que, ateses les dades hidrometeorològiques
arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, el Pla d’emergències per inundacions
(INUNCAT) continua activat en la fase XXXX degut a la situació hidrològica/meteorològica en
els àmbits següents: XXXXXXX
S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.
Barcelona, xx de xx de 20xx
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 423

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 9.8.7.
Desactivació del pla
DESACTIVACIÓ DEL PLA ESPECIAL D'EMERGÈNCIES PER A INUNDACIONS DE
CATALUNYA (INUNCAT)
La Direcció General de Protecció Civil comunica que, ateses les dades hidrometeorològiques
arribades al Centre d’Emergències de Catalunya, s’ha donat per fintalitzat l'estat d'emergència
produït per inundacions a les comarques de XXXXX, a l’haver millorat la situació
meteorològica/hidrològica.
El balanç provisional de l’episodi és de: XXXXXXXX
Cossos operatius mobilitzats:
Bombers de la Generalitat
Bombers de l'Ajuntament de Barcelona
Policia local de.......................
Mossos d'Esquadra
Guàrdia Civil de.....................
Policia Nacional de.................
Sistema d'Emergències Mèdiques (SEMSA)
Creu Roja
.................................................
.................................................
Annex 9.8.8. Desactivada la fase de (alerta, emergència-1, emergència-2)
del pla especial d'emergències per a inundacions de Catalunya (INUNCAT),
es manté en situació de (prealerta, alerta, emergència-1)
La Direcció General de Protecció Civil informe que, ateses les dades hidrometeorològiques
arribades al Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT), a les XX:XX hores s’ha desactivat la
fase d’alerta/emergència-1/emergència-2 del pla especial d'emergències per a inundacions de
Catalunya (INUNCAT) amb motiu de la millora de la situació a (poblacions afectades) i de les
previsions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya i d’acord amb les previsions
de la situació hidrològica dels organismes de Conca, de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i
de la “Confederación Hidrográfica del Ebro” (CHE).
S’emetrà un nou comunicat de premsa tan bon punt es disposi de més informació.
Barcelona, xx de xx de 20xx
A9. IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PLA 424

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 10. EMBASSAMENTS
Annex 10.1. Plànol general de situació dels embassaments de
Catalunya
A10. EMBASSAMENTS 425

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 426

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 427

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 428

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 429

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 430

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 431

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 432

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.2. Tipologies de preses
Els diferents tipus de preses responen a les diferents formes d’acomplir la doble exigència de resistir
l’empenta de l’aigua i evacuar els cabals sobrants. A cada cas, la importància relativa d’aquestes dues
premisses, les condicions del terreny i les exigències dels usos de l’aigua i a vegades la tecnologia i
circumstàncies econòmiques del moment, donen una sèrie de condicionants que porten a l’elecció del tipus
més adequat. Així doncs, s’exposen les possibles tipologies segons diferents punts de vista.
En primer lloc, en funció de la localització del sobreeixidor poder classificar les preses com:
- Amb sobreeixidor sobre la mateixa presa (preses sobreeixidor)
- Amb sobreeixidor independent de la presa
En segon lloc, es poden classificar les preses respecte la forma de resistir l’empenta hidrostàtica com:
- De gravetat: quan el pes de la presa serveix per a resistir l’empenta hidrostàtica. Aquestes poden
ser massisses o alleugerades.
- Arc: quan la presa resisteix l’empenta hidrostàtica transmetent els esforços al terreny en la direcció i
intensitat adequades. Poden ser de curvatura horitzontal o de doble curvatura. També es
denominen preses de volta.
- Arc-gravetat: tipus intermig entre les preses arc i les de gravetat. Son de menor curvatura que les
preses arc i han de tenir un cert pes per resistir l’empenta per sí mateixes.
En tercer lloc, segons el tipus de material empleat les preses es classifiquen en:
- De fàbrica (formigó): Aquestes fonamentalment son de formigó, tot i que existeixen preses
antigues de mamposteria però actualment aquest material ha quedat en desús pel seu cost, la seva
menor seguretat (donada la dificultat de control i la heterogeneïtat de l’execució) així com la seva
lentitud durant l’execució.
- De materials solts: dintre d’aquestes agrupem varies tipologies formades exclusivament per
materials naturals: pedres, sorres, llims, argiles i sols en general. Quan el material predominant és la
pedra grossa, es denominen preses d’escullera i per contra quan predominen sorres i graves es
denominen preses de terres.
Finalment, atenent a la classe i disposició del material impermeabilitzant es donen els següents tipus:
- Preses de material uniforme impermeable o preses homogènies: Aquestes poden ser les per
exemple les de formigó o de materials solts, tot i que és difícil trobar una d’aquestes últimes donat
que és difícil trobar un material adequat i plantegen problemes d’estabilitat quan l’altura supera els
15 o 20 m necessitant de material drenant complementari.
- Preses de materials heterogenis: En preses de materials solts son les més freqüents i tenen
l’avantatge d’utilitzar els materials propers disponibles de forma òptima. Els materials més
permeables s’utilitzen com a elements estabilitzadors, els més fins s’utilitzen per aconseguir un nucli
impermeable i d’altres s’utilitzen com a elements drenants o per establir capes de transició (filtres).
El nucli pot estar situat al centre, en posició vertical i altres vegades es situa inclinat i aigües amunt.
- Preses amb pantalla o diafragma: Quan no es troba a prop de la presa cap material impermeable
natural es realitza una pantalla artificial impermeabilitzadora que es col·loca sobre el talús aigües
amunt o al centre del dic (diafragma). Les pantalles més utilitzades son les de formigó armat i
formigó bituminós.
Finalment cal remarcar que algunes de les classificacions son d’alguna manera redundants. Per exemple
totes les preses de materials solts son també preses de gravetat doncs la dèbil o nul·la cohesió dels
materials no els hi permet transmetre els esforços tallants i traccions que produeixen els arcs. O per posar
un altre exemple, normalment totes les preses de materials solts tenen el seu sobreeixidor independent
doncs no son suporten l’acció erosiva de l’aigua.
D’altra banda el reglament de grans preses classifica les preses segons els següents tipus:
a) Materials solts, tant de terres (TE) com d’escollera (ER)
b) Gravetat (PG)
c) Contraforts (CB)
d) Preses de volta (VA)
e) Preses de voltes múltiples (MV)
f) Mixtes
A10. EMBASSAMENTS 433

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
g) Móvils (fonamentalment formades per comportes)
Annex 10.3. Riscos associats a la tipologia de preses
Els riscos associats a cadascuna de les tipologies de les preses te molt a veure amb les sol·licitacions que
ha de suportar una presa, amb la manera que té cada tipologia de resistir-les i a les propietats intrínseques
dels materials que les formen.
Les sol·licitacions que actuen sobre una presa fonamentalment son el pes propi, l’empenta hidrostàtica, les
pressions intersticials i subpressions, els efectes tèrmics, els sismes, l’empenta de sediments, l’onatge i
l’empenta de gel.
Durant l’explotació de la presa han d’existir mecanismes per mesurar la incertesa de cadascuna d’aquestes
sol·licitacions o be per avaluar les conseqüències que en resulten sobre el comportament de la presa.
Annex 10.3.1.
Preses de gravetat
Els riscos més importants associats a les preses de gravetat deriven de l’anul·lació total o parcial de la
component que fa que resisteixin l’empenta de l’aigua. És a dir, aquells derivats d’anul·lar l’acció del pes
propi mitjançant l’acció d’una altra força que el contraresti (subpressions o pressions intersticials) o
mitjançant la pèrdua de massa del cos de la presa. La importància de cadascun d’aquests processos depèn
molt del tipus de material.
Així doncs en preses de formigó ens ha de preocupar molt l’acció de les subpressions que ens contrarresta
l’acció del pes propi i per aquesta raó s’ha de prestar una especial cura a la xarxa de drenatge, mentre que
en preses de materials solts s’ha de prestar més atenció a les filtracions i comprovar que aquestes no
arrosseguin sòlids procedents del nucli i que no es produeix erosió de les seves capes més externes degut
fonamentalment al vessament d’aigua sobre el seu talús aigua avall (overtopping).
Annex 10.3.2.
Preses arc
A les preses arc, donat que fonamentalment suporten l’empenta de l’aigua transmeten els esforços al
terreny, s’ha tenir especial cura amb el contacte de la presa amb el terreny, seguint molt de prop la seva
estabilitat i les possibles alteracions que aquesta tingui.
També en aquest tipus de presa és d’especial importància que existeixi una bona integració de tots els blocs
que conformen l’estructura, prenent especial importància el comportament de les juntes i el seguiment de les
mateixes.
Annex 10.4. Descripció de les conseqüències
El trencament de preses o funcionament incorrecte dels seus desguassos, tot i que amb ordres de magnitud
molt superiors en el primer cas, presenten la característica comú d’originar un increment sobtat del cabal
circulant al riu. Els cabals alliberats són molt superiors a la capacitat de la llera i originen inundacions al llarg
del tram afectat aigua avall. Les conseqüències més destacades d’aquestes inundacions són la pèrdua de
vides humanes i danys econòmics relacionats amb les afeccions sobre els assentaments urbans i les
activitats desenvolupades a les zones inundades. Tanmateix, l’afecció sobre les infraestructures de transport
i de serveis bàsics poden agreujar encara més la situació.
En el cas del trencament d’una presa, un cop produït el col·lapse de l’estructura, es genera una ona de
crescuda, de milers de metres cúbics per segons en el cas de les preses més importants de Catalunya, que
avança ràpidament aigua avall arrossegant tot el que es troba al seu pas i provocant la inundació de les
zones colindants a la llera. Es pot parlar d’una inundació catastròfica de tota la vall fluvial amb pèrdues molt
elevades i evacuació de població afectada.
L’increment de cabal es pot produir d’una manera sobtada com a conseqüència del trencament fràgil del dic
de contenció – generalment associat a preses de fàbrica, i dintre d’aquestes més ràpid en el cas de preses
voltes que de gravetat – o bé d’una manera més gradual – com és el cas de les preses de materials solts –
tot i que d’una manera notablement ràpida.
En el cas d’anomalies o accidents en els òrgans de desguàs, també s’origina una ona de crescuda encara
A10. EMBASSAMENTS 434

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
que d’una magnitud molt inferior a l’esmentada en el cas anterior. Es poden produir inundacions si el cabal
alliberat és superior a la capacitat de la llera, però el principal perill és la rapidesa de la crescuda i de la seva
propagació aigua avall si el trencament és sobtat.
En funció de les conseqüències associades al trencament de les preses, el Reglament de preses, d’acord
amb la Directriu de Planificació de Protecció Civil davant el Risc d’Inundacions, classifica les preses en tres
categories:
- Categoria A: Si el seu trencament o funcionament incorrecte poden afectar greument a nuclis
urbans o a serveis essencials, així com produir danys materials o mediambientals importants.
- Categoria B: Si el seu trencament o funcionament incorrecte poden ocasionar danys materials o
mediambientals importants o afectar a un nombre reduït d’habitatges.
- Categoria C: Si el seu trencament o funcionament incorrecte poden ocasionar danys materials de
moderada importància o únicament incidentalment pèrdua de vides humanes. En tot cas, a aquesta
categoria s’inclouen les no incloses a les categories A o B.
La primera categoria inclou les preses que tenen uns riscos associats al seu trencament considerats
com a inacceptables com poden ser:
- Destrucció d’edificis o equipament d’un barri o conjunt comercial o industrial important que a part de
la mateixa destrucció deixaria molta gent sense treball o amb necessitat de trasllat.
- Destrucció o interrupció duradora de l’abastament d’aigua a una comunitat important sense
alternativa viable de substitució.
- Destrucció o greus danys en un conjunt històric–artístic d’alt interès sense possibilitat de protecció o
trasllat previ.
- Efectes greus irreparables al mediambient.
- Pèrdua de vides probable pel número d’afectats o per la manca de garantia d’avís previ per a
l’evacuació.
A l’altre extrem, la categoria C comprèn les preses de poca importància i risc exclusiva i preferentment
restringit a la pròpia presa. Es tracta de preses petites, aïllades i allunyades de nuclis poblats.
A10. EMBASSAMENTS 435

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5. Fitxes tècniques dels embassaments de l’Agència
Catalana de l'Aigua
A10. EMBASSAMENTS 436

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.1.
Fitxa tècnica de la presa de Boadella
A10. EMBASSAMENTS 437

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 438

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 439

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 440

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 441

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 442

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 443

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 444

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 445

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 446

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 447

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.2.
Fitxa tècnica de la presa de Foix
A10. EMBASSAMENTS 448

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 449

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 450

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 451

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 452

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 453

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.3.
Fitxa tècnica de la presa de la Baells
A10. EMBASSAMENTS 454

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 455

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 456

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 457

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 458

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 459

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.4.
Fitxa tècnica de la presa de la Llosa del Cavall
A10. EMBASSAMENTS 460

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 461

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 462

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 463

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 464

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 465

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.5.
Fitxa tècnica de la presa de Sant Ponç
A10. EMBASSAMENTS 466

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 467

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 468

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 469

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 470

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 471

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 472

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 473

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.6.
Fitxa tècnica de la presa de Sau
A10. EMBASSAMENTS 474

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 475

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 476

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 477

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 478

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.7.
Fitxa tècnica de la presa de Siurana
A10. EMBASSAMENTS 479

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 480

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 481

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 482

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 483

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.8.
Ficha tecnica de la presa de Guiamets
Caracteristicas del embalse y de la presa
NOMBRE DE LA PRESA:
RIO:
TIPO DE PRESA:
MATERIAL:
DESTINACION:
GUIAMETS
ASMAT
Gravedad recta
Hormigon
Regulacion y regadio
COORDENADAS UTM EJE X= 311.275
Y=4.552.540
PLANTA
Recta
COTA NIVEL MÀXIMO NORMAL (N.M.N.) 176,00 m.s.n.m.
COTA NIVEL AVENIDA DE PROYECTO (N.A.P.) 177,21 m.s.n.m.
COTA NIVEL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.) 178,00 m.s.n.m.
COTA INFERIOR DE CIMENTACION (N.Cim.) 120,00 m.s.n.m.
COTA DE CORONACIÓN (N.Cor.) 178,00 m.s.n.m.
COTAS DE LAS GALERIAS HORIZONTALES
. Galeria perimetral 153,68 m.s.n.m.
. Galeria inferior de reconocimiento 136,63 m.s.n.m.
OTROS DATOS GEOMÈTRICOS DE INTERÈS:
ALTURA CORONACION SOBRE CIMIENTOS
50,00 m
ALTURA CORONACION SOBRE CAUCE
46,00 m
LONGITUD DE CORONACIÓN
189,20 m
ANCHO DE CORONACIÓN
5,00 m
VOLUMEN DEL CUERPO DE PRESA 62.000 m³
TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA
Vertical
TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 0,76
LONGITUD DE COSTA A N.M.N.
7,20 Km
CAPACIDAD UTIL
10,45 hm³
VOLUMENES CAUDALES Y OTROS DATOS DEL EMBALSE
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.M.N.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.P.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.E.
VOLUMEN DEL EMBALSE MUERTO
RESGUARDO DE LAMINACION CON N.M.N.
SUPERFICIE DEL EMBALSE EN N.M.N.
10,46 hm³
11,35 hm³
11,97 hm³
0,01 hm³
2,0 m
71,78 ha
DATOS DE LA CUENCA:
SUPERFICIE CUENCA APORTANTE
PRECIPITACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA
RESGUARDO MINIMO
70,4 km²
630 mm
1m
A10. EMBASSAMENTS 484

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
DATOS DE AVENIDA
AVENIDA Caudal punta (m 3 /s) – Volumen total (hm3)
Primavera Verano Otoño Invierno
Anual (2.33 años) 1 m 3 /s 0 m 3 /s 7 m 3 /s 0 m 3 /s
0 hm 3 0 hm 3 1 hm 3 0 hm 3
5 años 3 m 3 /s 1 m 3 /s 17 m 3 /s 1 m 3 /s
1 hm 3 0 hm 3 1 hm 3 0 hm 3
10 años 7 m 3 /s 5 m 3 /s 30 m 3 /s 5 m 3 /s
1 hm 3 1 hm 3 2 hm 3 0 hm 3
25 años 17 m 3 /s 15 m 3 /s 52 m 3 /s 12 m 3 /s
1 hm 3 1 hm 3 3 hm 3 1 hm 3
50 años 28 m 3 /s 30 m 3 /s 71 m 3 /s 21 m 3 /s
2 hm 3 2 hm 3 4 hm 3 2 hm 3
100 años 41 m 3 /s 50 m 3 /s 93 m 3 /s 34 m 3 /s
3 hm 3 3 hm 3 5 hm 3 2 hm 3
500 años 123 m 3 /s 165 m 3 /s 204 m 3 /s 112 m 3 /s
7 hm 3 9 hm 3 11 hm 3 6 hm 3
1000 años 191 m 3 /s 257 m 3 /s 283 m 3 /s 179 m 3 /s
10 hm 3 13 hm 3 14 hm 3 9 hm 3
5000 años 274 m 3 /s 372 m 3 /s 372 m 3 /s 264 m 3 /s
14 hm 3 19 hm 3 19 hm 3 14 hm 3
ALIVIADERO
VANOS 1
EMBOCADURA
Lateral
LONGITUD DEL VERTIDO
40,00 m
COTA DEL UMBRAL DEL ALIVIADERO
176,00 m.s.n.m.
REGULACION
No. Labio fijo sin compuertas
CAUDAL DEL NIVEL DE EMBALSE A 177,0 msmn
84,6 m3/s
CONDUCCION
Canal de descarga a cielo abierto
DESAGUE DE FONDO
NUMERO DE CONDUCTOS 2
MATERIAL
Conduccion de acero
SECCION DEL CONDUCTO
Circular
DIMENSION DEL CONDUCTO
d=0,79 m2
SITUACION
Atraviesa el cuerpo de la presa cerca de la margen derecha
TIPO DE VALVULAS DE SEGURIDAD
Bureau
TIPO DE VALVULAS DE REGULACION
Compuerta de d= 1m
DIMENSIONES DE LAS VALVULAS DE SEGURIDAD
0,80 X 1 m
NUMERO TOTAL DE COMPUERTAS
2 por conducto
A10. EMBASSAMENTS 485

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CAUDAL TOTAL DE DESAGUE
CAUDAL DESAGUE POR CONDUCTO
COTA DEL EJE EN LA EMBOCADURA
ATAGUIA DE ENTRADA A CONDUCTO
REJAS DE EMBOCADURA
ACCESO A LA CAMERA DE VALVULAS
No
Si
26,20 m³/s
13,10 m³/s
134,13 m.s.n.m.
Entrada desde pie de la presa a traves de las galerias del
cuerpo.
TOMAS DE AGUA
DESTINO
Riegos
Nº CONDUCTOS 2 de acero
SECCION
d= 1 m
VALVULAS POR CONDUCTO 2
TIPO DE VALVULAS DE SEGURIDAD Compuerta tipo Bureau de 0,80 x 1 m
TIPO DE VALVULA DE REGULACION Howell-Bunger d= 1 m
COTA EJE ENTRADA DE LOS CONDUCTOS
151,13 m.s.n.m.
CAUDAL DESAGUE POR CONDUCTO
10,2 m3/s
CAUDAL DESAGUE TOTAL
20,5 m3/s
ACCESO A LA CAMERA DE VALVULAS Desde el camino de servicio del canal alimentado por la toma
y a traves de las galerias del cuerpo de la presa
A10. EMBASSAMENTS 486

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.9.
Ficha tecnica de la presa d’Oliana
Caracteristicas del embalse y de la presa
NOMBRE DE LA PRESA:
RIO:
TIPO DE PRESA:
MATERIAL:
DESTINACION:
OLIANA
SEGRE
Arco gravedad
Hormigon
Riego e hidroelectrica
COORDENADAS UTM EJE X= 358.968
Y=4.661.689
PLANTA
Curva
COTA NIVEL MÀXIMO NORMAL (N.M.N.) 518,74 m.s.n.m.
COTA NIVEL AVENIDA DE PROYECTO (N.A.P.) 519,26 m.s.n.m.
COTA NIVELL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.) 520,04 m.s.n.m.
COTA INFERIOR DE CIMENTACION (N.Cim.) 418,00 m.s.n.m.
COTA DE CORONACIÓN (N.Cor.) 520,04 m.s.n.m.
COTAS DE LAS GALERIAS HORIZONTALES
. Galeria horizontal intermedia 476,04 m.s.n.m.
. Galeria horizontal inferior 454,04 m.s.n.m.
. Galeria horizontal superior 496,04 m.s.n.m.
. Galeria bajo coronacion 512,04 m.s.n.m.
COTA CAUCE
446,04 m.s.n.m.
OTROS DATOS GEOMÈTRICOS DE INTERÈS:
ALTURA CORONACION SOBRE CIMIENTOS
102,04 m
ALTURA CORONACION SOBRE CAUCE
74,00 m
LONGITUD DE CORONACIÓN
262,00 m
ANCHO DE CORONACIÓN
6,90 m
VOLUMEN DEL CUERPO DE PRESA 347.492 m³
TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA
Vertical
TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 0,8 teorico formado por escalones de 1,6 m de ancho y 2 m
de alto
LONGITUD DE COSTA A N.M.N.
40,56 Km
CAPACIDAD UTIL DESDE DESAGUE DE FONDO
84,35 hm³
CAPACIDAD ACTUAL A M.N.M
84,35 hm³
COTA LIMITE SUPERIOR COMPUERTA TAINTOR
519,04 m.s.n.m.
COTA LABIO VERTEDERO
509,74 m.s.n.m.
VOLUMENES CAUDALES Y OTROS DATOS DEL EMBALSE
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.M.N.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.P.
84,35 hm³
86,62 hm³
A10. EMBASSAMENTS 487

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.E.
VOLUMEN DEL EMBALSE MUERTO
RESGUARDO NORMAL
SUPERFICIE DEL EMBALSE EN N.M.N.
LONGITUD DEL RIO EMBALSADO
90,10 hm³
0,00 hm³
0,30 m
432,93 ha
15,68 Km
DATOS DE LA CUENCA:
SUPERFICIE CUENCA APORTANTE
PRECIPITACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA
2.672,0 km²
800 mm
DATOS DE AVENIDA
AVENIDA Caudal punta(m3/s) – Volumen total (hm3)
Primavera Verano Otoño Invierno
Anual (2.33 años) 81 m³/s 142 m³/s 326 m³/s 187 m³/s
14,40 hm³ 20,90 hm³ 40,00 hm³ 24,20 hm³
5 años 168 m³/s 270 m³/s 544 m³/s 322 m³/s
23,60 hm³ 34,10 hm³ 63,00 hm³ 38,20 hm³
10 años 260 m³/s 389 m³/s 754 m³/s 442 m³/s
33,20 hm³ 46,40 hm³ 84,40 hm³ 50,70 hm³
25 años 399 m³/s 541 m³/s 1.043 m³/s 607 m³/s
47,70 hm³ 62,60 hm³ 116,50 hm³ 68,20 hm³
50 años 511 m³/s 653 m³/s 1.281 m³/s 737 m³/s
59,70 hm³ 74,60 hm³ 142,20 hm³ 82,30 hm³
100 años 638 m³/s 765 m³/s 1.523 m³/s 868 m³/s
73,40 hm³ 86,80 hm³ 168,60 hm³ 96,80 hm³
500 años 1.319 m³/s 1.391 m³/s 2.649 m³/s 1.588 m³/s
148,60 hm³ 156,40 hm³ 294,10 hm³ 177,90 hm³
1000 años 1.940 m³/s 1.966 m³/s 3.494 m³/s 2.213 m³/s
219,90 hm³ 22,40 hm³ 392,30 hm³ 251,40 hm³
5000 años 2.431 m³/s 2.295 m³/s 4.320 m³/s 2.672 m³/s
275,80 hm³ 260,00 hm³ 485,90 hm³ 306,40 hm³
ALIVIADERO
TIPO
Con compuertas
VANOS CON COMPUERTAS 2
TIPO COMPUERTAS
Taintor
DIMENSIONES COMPUERTAS
17,00 m x 9,00 m
ESTRUCTURAS COMPUERTAS
Mixta de hormigon armado y metalica
MANIOBRABILIDAD
Accionamento mecanico y manual mediante cadenas Galle
.Dispositivo automatico de funcionamento(desconectable).
CAPACIDAD
1.932 m³/s
COTA DEL LABIO
509,74 m.s.n.m.
CANAL DE DESCARGA
Paramento de aguas abajo
ANCHO CANAL DE DESCARGA VERTEDERO
39,00 m
A10. EMBASSAMENTS 488

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANCHO CANAL DE DESCARGA CUENCO AMORTIGUADOR
28,00 m
CUENCO AMORTIGUADOR
Simple de longitud 77,61 m, de ancho 28 m
COTA SOLERA CUENCO AMORTIGUADOR
431,24 m.s.n.m.
COTA CORONACION MURO CUENCO AMORTIGUADOR
453,64 m.s.n.m.
COTA CONTRAESCARPE CUENCO AMORTIGUADOR
443,24 m.s.n.m.
DESAGUE DE FONDO
TIPO
Túnel en lámina libre
NUMERO DE DESAGUES 2
SITUACION
Uno en la margen izquierda y otro en la margen derecha
aprovechando los tuneles de desvio del rio
CAPACIDAD DE LOS DESAGUES DE FUNDO
239,10 m3/s
ESTADO ACTUAL DESAGUES DE FUNDO
Fuera de servicio
FORMA DEL TUNEL
Rectangular aboveado revestido en hormigon
COTA UMBRAL DE ENTRADA TUNEL IZQUIERDA
447,23 m.s.n.m.
COTA UMBRAL DE SALIDA TUNEL IZQUIERDA
443,49 m.s.n.m.
COTA UMBRAL DE ENTRADA TUNEL DERECHA
447,12 m.s.n.m.
COTA UMBRAL DE SALIDA TUNEL DERECHA
444,09 m.s.n.m.
LONGITUD DEL TUNEL IZQUIERDO
345,12 m
LONGITUD DEL TUNEL DERECHO
323,07 m
VALVULAS DE SEGURIDAD DE LA MARGEN DERECHA
Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m
VALVULAS DE CONTROL DE LA MARGEN DERECHA
Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m
VALVULAS DE SEGURIDAD DE LA MARGEN IZQUIERDA Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m
VALVULAS DE SEGURIDAD DE LA MARGEN IZQUIERDA Compuerta Bureau de 1,0 x 1,5 m.
para los 2 conductos externos, Larner-
Johnson para el conducto intermedio
(1.200-900 mm.).
LONGITUD GALERIA DE ACCESO A CAMERA DE COMP.
134,40 m
COTA SOLERA DE ENTRADA A GALERIA DE ACCESO
(MARGEN DERECHA)
460,44 m.s.n.m.
COTA SOLERA DE LA GALERIA DE ACCESOA LA CAMERA
DE COMPUERTAS(MARGEN DERECHA)
450,04 m.s.n.m.
LONGITUD GALERIA DE ACCESO A CAMERA DE
COMPUERTAS
178,60 m
COTA SOLERA DE ENTRADA A GALERIA DE ACCESO A
L ACAMERA DE COMPUERTAS (MARGEN IZQUIERDA)
466,54 m.s.n.m.
COTA SOLERA DE LA GALERIA DE ACCESO A LA CAMERA DE
COMPUERTAS EN EL TRAMO INFERIOR (MARGEN IZQUIERDA) 450,54 m.s.n.m.
TOMAS DE AGUA
CENTRAL HIDROELECTRICA A PIE DE LA PRESA
DESTINO
SITUACION
CONDUCTOS
REJAS EN IMBOCADURA
Central hidroelectrica
Margen izquierda del corpo de presa
1 de seccion circular d= 1,40 m
Reja fija 24,00 x 9,00 m que abarca a la totalidad de los tres
conductos
TIPO DE VALVULAS AGUA ARRIBA Compuerta vagon deslizante
DIMENSIONES COMPUERTA VAGON DESLIZANTE
2,60 x 2,90 m
A10. EMBASSAMENTS 489

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COTA EJE DE ENTRADA DE LA TOMA
484,28 m.s.n.m.
COTA NIVEL MAXIMO DE EXPLOTACION
518,74 m.s.n.m.
CAPACIDAD EMBALSE NIVEL MAXIMO DE EXPLOTACION
84,35 hm³
COTA NIVEL MINIMO DE EXPLOTACION
489,04 m.s.n.m.
CAPACIDAD EMBALSE NIVEL MINIMO DE EXPLOTACION
14,79 hm³
CAPACIDAD UTIL PARA CENTRAL HIDROELECTRICA
69,56 hm³
TIPO DE VALVULA DE REGOLACION AGUAS ARRIBA DE
LAS TURBINAS DE LA CENTRAL
Mariposa
NUMERO DE TURBINAS 3
TIPO DE TURBINAS
Francis de eje vertical
A10. EMBASSAMENTS 490

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.10.
Ficha tecnica de la presa de Rialb
Caracteristicas del embalse y de la presa
NOMBRE DE LA PRESA:
RIO:
TIPO DE PRESA:
MATERIAL:
DESTINACION:
RIALB
SEGRE
Gravedad planta recta
Hormigon compactado con rodillo (H.C.R.)
Regulacion y regadio
COORDENADAS UTM EJE
MARGEN IZQUIERDA X= 350.153
Y=4.644.805
MARGEN DERECHA X=350.642
Y=4.645.119
COTA NIVEL MÀXIMO NORMAL (N.M.N.) 430,00 m.s.n.m.
COTA NIVEL AVENIDA DE PROYECTO (N.A.P.) 435,13 m.s.n.m.
COTA NIVEL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.) 436,00 m.s.n.m.
COTA MÍNIMA EXPLOTACIÓN (N.Min.E.) 365,75 m.s.n.m.
COTA INFERIOR DE CIMENTACION (N.Cim.) 335,00 m.s.n.m.
COTA DE CORONACIÓN (N.Cor.) 436,00 m.s.n.m.
COTAS DE LAS GALERIAS HORIZONTALES
. Galeria perimetral 352,00 m.s.n.m.
. Galeria de drenaje 359,90 m.s.n.m.
. Galeria intermedia 376,50 m.s.n.m.
. Galeria de acceso a la camara de compuerta 368,50 m.s.n.m.
. Galeria superior 401,50 m.s.n.m.
COTA CAUCE
360,00 m.s.n.m.
OTROS DATOS GEOMÈTRICOS DE INTERÈS:
ALTURA CORONACION SOBRE CIMIENTOS
101,00 m
ALTURA CORONACION SOBRE CAUCE
76,00 m
LONGITUD DE CORONACIÓN
605,90 m
ANCHO DE CORONACIÓN
10,00 m
VOLUMEN DE HORMIGON 1.200.000 m³
TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA 327,944-386,00m H/V 0,35/1
386,00-435,00m H/V 0,15-1
TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 349,659-427,97m H/V 0,65/1
427,97-434,67m H/V 0,266/1
VOLUMENES CAUDALES Y OTROS DATOS DEL EMBALSE
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.M.N.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.P.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.E.
VOLUMEN DEL EMBALSE MUERTO
402,80 hm³
469,50 hm³
480,90 hm³
0,80 hm³
A10. EMBASSAMENTS 491

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
SUPERFICIE DEL EMBALSE EN N.M.N.
1.505,00 ha
DATOS DE LA CUENCA:
SUPERFICIE CUENCA APORTANTE SEGRE HASTA RIALB
PRECIPITACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA
APORTACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA
3.320,0 km²
750 mm
1.108,00 hm³
DATOS DE AVENIDA
AVENIDA Caudal punta(m3/s) – Volumen total (hm3)
Primavera Verano Otoño Invierno
Anual (2.33 años) 85 m3/s 148 m3/s 344 m3/s 190 m3/s
16 hm3 23 hm3 44 hm3 26 hm3
5 años 180 m3/s 288 m3/s 577 m3/s 328 m3/s
27 hm3 38 hm3 69 hm3 41 hm3
10 años 282 m3/s 419 m3/s 800 m3/s 455 m3/s
38 hm3 52 hm3 94 hm3 54 hm3
25 años 437 m3/s 596 m3/s 1,110 m3/s 637 m3/s
55 hm3 72 hm3 128 hm3 74 hm3
50 años 566 m3/s 729 m3/s 1,358 m3/s 782 m3/s
69 hm3 87 hm3 156 hm3 91 hm3
100 años 709 m3/s 865 m3/s 1,621 m3/s 935 m3/s
86 hm3 102 hm3 186 hm3 109 hm3
500 años 1,503 m3/s 1,614 m3/s 2,737 m3/s 1,765 m3/s
178 hm3 188 hm3 327 hm3 208 hm3
1000 años 2,234 m3/s 2,313 m3/s 3,749 m3/s 2,407 m3/s
265 hm3 270 hm3 441 hm3 299 hm3
5000 años 2,656 m3/s 2,601 m3/s 4,635 m3/s 2,932 m3/s
332 hm3 319 hm3 544 hm3 365 hm3
ALIVIADERO
TIPO
De superficie con compuertas y labio fijo
PERFIL DE VERTIDO
Tipo Bradley
VANOS CON COMPUERTAS 3
LONGITUD DE CADA VANO CONTR. POR COMPUERTAS
12,0 m
VANOS CON LABIOS FIJO 2
LONGITUD DE CADA VANO DE LABIO FIJO
16,50 m
TIPO COMPUERTAS
Taintor
DIMENSIONES COMPUERTAS
12 m x 7,40 m
ESTRUCTURAS COMPUERTAS
Acero de alta resistencia
MANIOBRABILIDAD
Cilindros hidraulicos
VANOS CON ALZAS MANIOBRABLES 3
COTA UMBRAL EN VANOS DE LABIO FIJO
430,00 m
COTA UMBRAL EN VANOS CON COMPUERTAS
422,80 m
A10. EMBASSAMENTS 492

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COTA SUPERIOR DE LAS COMPUERTAS
CASETA DE VALVULAS PARA MANIOBRAS
CAPACIDAD DE DESAGUE A N.M.N.
CAUDAL EVACUADO POR AVENIDA DE 500 AÑOS
CAUDAL EVACUADO POR AVENIDA DE 1000 AÑOS
OBRA DE AMORTIGUACION
COTA SOLERA DEL CUENCO
COTA SUPERIOR MUROS DEL CUENCO
430,20 m
En las pilas divisorias de los vanos del
aliviadero
1.395,00 m3/s
2.672,00 m3/s
3.126,00 m3/s
Cuenco amortiguador de 112,35 m de
longitud y 70,00 m de ancho
348,50 m
372,00 m
DESAGUE DE FONDO
NUMERO DE CONDUCTOS
3 uds
SITUACION bloque 0
NUMERO DE COMPUERTAS
Dos compuertas tipo Bureau por conduto de 1,40 x 1,80 m
una de regulacion y otra de seguridad
SECCION Embocadura rectangular de 2,40 x 3,00 m y circular de 1,80
m de diametro en conductos
COTA DEL EJE EN LA EMBOCADURA
365,10 m.s.n.m.
COTA DEL EJE EN LA SALIDA
365,10 m.s.n.m.
ATAGUIA ENTRADA CONDUCTO
Si
DIMENSIONES ATAGUIA
2,52 X 3,12 m
REJAS DE ENTRADA
Si, 7 modulos de 3,30 x 6,00 m
COTA INFERIOR CONDUCTO d= 1,80 m
364,20 m
ACCESO A LA CAMERA DE VALVULAS A travès de galeria con entrada en bloques tres y cuatro
CAUDAL DE DESAGUE POR CONDUCTO
CON COMPUERTAS ABIERTAS Y LAMINA
DE AGUA A COTA 430,00 (N.M.N.)
68,30 m³/s
CAUDAL DE DESAGUE TOTAL
CON VALVULAS ABIERTAS Y LAMINA DE AGUA
A COTA 430,00 (N.M.N.)
204,90 m³/s
TIEMPO DE VACIADO DEL EMBALSE
50 dias
TOMAS DE AGUA
CANAL SEGARRA- GARRIGUES
Nº CONDUCTOS 2 Uds
SECCION EN LA TOMA
Rectangular de 3,10 x 2,75 m
SECCION DEL CONDUCTO
Circular de D= 2,75 m
REJAS DE PROTECCION EN LA ENTRADA
Si
DIMENSIONES REJILLAS
4 juegos de tres paneles para vano de 5,60 ancho y 9,60m de
alto
ATAGUIA DE ENTRADA CONDUCTO
SI
DIMENSIONES ATAGUIAS
2,75 x 3,10 m
MECANISMO ELEVACION
Cabrestante de 12 T
NUMERO DE COMPUERTAS 2
TIPO COMPUERTAS
Bureau
CONDUCTO COMPUERTAS
2,75 x 2,16 m
COTA ENTRADA TOMAS
373,17 m
A10. EMBASSAMENTS 493

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COTA SALIDA TOMAS
363,36 m
CANAL D'URGELL
Nº CONDUCTOS 2 Ud
SECCION EN LA TOMA
Rectangular de 3,10 x 2,75 m
SECCION DEL CONDUCTO
Circular de D= 2,75 m
REJAS DE PROTECCION EN LA ENTRADA
Si
DIMENSIONES REJILLAS
4 juegos de tres paneles para vano de 5,60 ancho y 9,60m de
alto
ATAGUIA DE ENTRADA CONDUCTO
Si
DIMENSIONES ATAGUIAS
2,75 x 3,10 m
MECCANISMO ELEVACION
Cabrestante de 12 T
NUMERO DE COMPUERTAS 2
TIPO COMPUERTAS
Bureau
CONDUCTO COMPUERTAS
2,75 x 2,16 m
COTA ENTRADA TOMAS
373,17 m
COTA SALIDA TOMAS
363,36 m
SECCION DEL CONDUCTO DE DESVIACION
Circular de D=1,50 m
NUMERO COMPUERTAS PARA EL CANAL D'URGELL 1
TIPO
Howell-Bunger de D= 1500 mm
CAUDAL ECOLOGICO
Una compuerta tipo Howell- Bunger de D=600 mm
COTA SALIDA TOMA D'URGELL
369,71 m.s.n.m.
SITUACION DE SALIDA
Modulo 3 del cuenco amortiguador
A10. EMBASSAMENTS 494

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.11.
Ficha tecnica de la presa de Santa Anna
Caracteristicas del embalse y de la presa
NOMBRE DE LA PRESA:
RIO:
TIPO DE PRESA:
MATERIAL:
DESTINACION:
SANTA ANA
NOGUERA RIBAGORZANA
Arco gravedad
Hormigon
Regulacion, regadio e hidroelectrica
COORDENADAS UTM EJE
MARGEN IZQUIERDA X= 299.430
Y=4.369.394
MARGEN DERECHA X=299.232
Y=4.639.794
PLANTA
Curva de r= 200 m
COTA NIVEL MÀXIMO NORMAL (N.M.N. otoño) 378,70 m.s.n.m.
COTA NIVEL AVENIDA DE PROYECTO (N.A.P.otoño) 379,46 m.s.n.m.
COTA NIVELL AVENIDA EXTREMA (N.A.E.otoño) 380,30 m.s.n.m.
COTA MÍNIMA EXPLOTACIÓN (N.Min.E.) 307,31 m.s.n.m.
COTA MAXIMA EXPLOTACION (N.Max.E.) 378,70 m.s.n.m.
COTA INFERIOR DE CIMENTACION (N.Cim.) 280,70 m.s.n.m.
COTA DE CORONACIÓN (N.Cor.) 380,30 m.s.n.m.
COTAS DE LAS GALERIAS HORIZONTALES
. Galeria perimetral 307,70 m.s.n.m.
. Galeria inferior 328,70 m.s.n.m.
. Galeria superior 350,70 m.s.n.m.
. Galeria bajo coronacion 374,56 m.s.n.m.
COTA CAUCE
307,30 m.s.n.m.
OTROS DATOS GEOMÈTRICOS DE INTERÈS:
ALTURA CORONACION SOBRE CIMIENTOS
99,60 m
ALTURA CORONACION SOBRE CAUCE
73,00 m
LONGITUD DE CORONACIÓN
241,98 m
ANCHO DE CORONACIÓN
6,90 m
VOLUMEN DEL CUERPO DE PRESA 367.400 m³
TALUD PARAMENTO AGUA ARRIBA 0,05
TALUD PARAMENTO AGUA ABAJO 0,76
LONGITUD DE COSTA A M.N.M.
27,90 Km
CAPACIDAD UTIL
236,00 hm³
CAPACIDAD TOTAL
236,60 hm³
COTA LIMITE SUPERIOR COMPUERTA TAINTOR
378,70 m.s.n.m.
COTA LABIO ALIVIADERO DE SUPERFICIE
371,30 m.s.n.m.
A10. EMBASSAMENTS 495

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
VOLUMENES CAUDALES Y OTROS DATOS DEL EMBALSE
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.M.N.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.P.
VOLUMEN DEL EMBALSE CON N.A.E.
VOLUMEN DEL EMBALSE MUERTO
RESGUARDO DE LAMINACION CON N.M.N.
SUPERFICIE DEL EMBALSE EN N.M.N.
LOONGITUD DEL RIO EMBALSADO
236,60 hm³
242,70 hm³
249,70 hm³
0,60 hm³
1,60 m
792,00 ha
13,00 Km
DATOS DE LA CUENCA:
SUPERFICIE CUENCA APORTANTE
PRECIPITACION ANUAL MEDIA DE LA CUENCA
1.761,4 km²
936 mm
DATOS DE AVENIDA
AVENIDA Caudal punta(m3/s) – Volumen total (hm3)
Primavera Verano Otoño Invierno
Anual (2.33 años) 13 m3/s 26 m3/s 168 m3/s 101 m3/s
3.63 hm3 7.33 hm3 20.84 hm3 17.60 hm3
5 años 45 m3/s 111 m3/s 360 m3/s 298 m3/s
11.88 hm3 18.15 hm3 32.39 hm3 26.66 hm3
10 años 89 m3/s 213 m3/s 489 m3/s 392 m3/s
18.40 hm3 24.00 hm3 43.05 hm3 34.10 hm3
25 años 260 m3/s 333 m3/s 680 m3/s 527 m3/s
27.18 hm3 32.21 hm3 58.34 hm3 44.42 hm3
50 años 374 m3/s 420 m3/s 767 m3/s 617 m3/s
34.43 hm3 38.85 hm3 71.25 hm3 52.02 hm3
100 años 469 m3/s 489 m3/s 837 m3/s 680 m3/s
42.75 hm3 45.40 hm3 84.32 hm3 59.85 hm3
500 años 934 m3/s 942 m3/s 1,561 m3/s 1,015 m3/s
92.16 hm3 89.82 hm3 151.94 hm3 106.88 hm3
1000 años 1,301 m3/s 1,279 m3/s 2,189 m3/s 1,509 m3/s
142.54 hm3 136.99 hm3 211.70 hm3 153.66 hm3
5000 años 1,671 m3/s 1,427 m3/s 2,713 m3/s 1,796 m3/s
173.10 hm3 157.02 hm3 258.89 hm3 180.30 hm3
ALIVIADERO
TIPO
Con compuertas
VANOS CON COMPUERTAS 3
TIPO COMPUERTAS
Taintor
DIMENSIONES COMPUERTAS
17,33 m x 7,40 m
ESTRUCTURAS COMPUERTAS
Metalicas
MANIOBRABILIDAD
Accionamento mecanico y manual mediante cadenas Galle
.Dispositivo automatico de funcionamento(desconectable).
COTA UMBRAL SUPERIOR
378,70 m.s.n.m.
COTA DEL LABIO
371,30 m.s.n.m.
A10. EMBASSAMENTS 496

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COTA SUPERIOR DIENTE DISIPADOR DE ENERGIA
312,70 m.s.n.m.
COTA SALIDA AIREACION DE DIENTES
309,70 m.s.n.m.
COTA INFERIOR DEL TRAMPOLIN
298,70 m.s.n.m.
COTA VERTICE PERFIL DEL LANZAMIENTO
309,70 m.s.n.m.
COTA SUPERIOR DADOS ESCOLLERA
308,15 m.s.n.m.
CASETA DE VALVULAS PARA MANIOBRAS 4
CAUDAL UNITARIO
707,48 m3/s
CAUDAL MAXIMO
2.122,44 m³/s
RADIO DE TRAMPOLIN
12,00 m
ANCHO DEL TRAMPOLIN
48,09 m
DESAGUE DE FONDO
MARGEN IZQUIERDA
TIPO DE CONDUCCION DE DESCARGA
Tunel en lamina libre
NUMERO DE DESAGUES 1
NUMERO DE CONDUCTOS POR CADA DESAGUE
2 uds
VALVULAS POR CONDUCTO
2 uds
SECCION DEL CONDUCTO
Rectangular
DIMENSION MEDIA DEL CONDUCTO
1,00 x 2,00 m
TIPO DE VALVULAS DESAGUE
Bureau
DIMENSIONES DE LAS COMPUERTAS BUREAU
1,00 x 2,00 m
NUMERO TOTAL DE COMPUERTAS 4
DIMENSIONES DE LA EMBOCADURA
11,80 x 6,40 m
DIMENSIONES DEL TUNEL
6,00 x 4,70 m
LONGITUD TUNEL
161,00 m
PENDIENTE DEL TUNEL 0,007
CAUDAL UNITARIO DESAGUE
58,30 m³/s
CAUDAL MAXIMO 2 CONDUCTOS
116,60 m³/s
COTA UMBRAL DE LA EMBOCADURA DEL TUNEL
307,35 m.s.n.m.
COTA DEL EJE DE LA COMPUERTA
308,03 m.s.n.m.
COTA DE LA SOLERA A LA SALIDA
305,98 m.s.n.m.
MARGEN DERECHA
TIPO DE CONDUCCION DE DESCARGA
Tunel en lamina libre
NUMERO DE DESAGUES 1
NUMERO DE CONDUCTOS POR CADA DESAGUE
2 uds
VALVULAS POR CONDUCTO
2 uds
SECCION DEL CONDUCTO
Rectangular
DIMENSION MEDIA DEL CONDUCTO
1,00 x 2,00 m
TIPO DE VALVULAS DESAGUE
Bureau
DIMENSIONES DE LAS COMPUERTAS BUREAU
1,00 x 2,00 m
NUMERO TOTAL DE COMPUERTAS 4
DIMENSIONES DE LA EMBOCADURA
11,80 x 6,40 m
DIMENSIONES DEL TUNEL
6,00 x 4,70 m
LONGITUD TUNEL
178,40 m
PENDIENTE DEL TUNEL 0,007
CAUDAL UNITARIO DESAGUE
58,41 m³/s
A10. EMBASSAMENTS 497

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
CAUDAL MAXIMO 2 CONDUCTOS
COTA UMBRAL DE LA EMBOCADURA DEL TUNEL
COTA DEL EJE DE LA COMPUERTA
COTA DE LA SOLERA A LA SALIDA
116,82 m³/s
307,35 m.s.n.m.
307,76 m.s.n.m.
305,86 m.s.n.m.
TOMAS DE AGUA
CANAL DE ENLACE
DESTINO
Riegos Canal de Aragon y Cataluña
Nº CONDUCTOS 3
VALVULAS POR CONDUCTO
2 uds
TIPO DE VALVULAS AGUA ARRIBA Compuerta deslizante tipo aro
TIPO DE VALVULAS AGUA ABAJO
Taintor
NUMERO DE COMPUERTAS 3
DIMENSIONES COMPUERTA TIPO ARO
d= 2m
DIMENSIONES COMPUERTA TAINTOR
2,00 x 1,60 m
COTA UMBRAL DE LA TOMA
351,96 m.s.n.m.
COTA EJE COMPUERTA ARO
353,52 m.s.n.m.
COTA SOLERA DE SALIDA
352,52 m.s.n.m.
COTA MINIMA EMBALSE UTIL
355,15 m.s.n.m.
CAUDAL MAXIMO POR LA TOMA
26,1 m3/s
CAUDAL MAXIMO OPERATIVO
21,0 m3/s
CAUDAL UNITARIO
8,7 m3/s
CENTRAL HIDROELECTRICA A PIE DE LA PRESA
DESTINO
Central hidroelectrica
SITUACION
Estribo izquierdo
CONDUCTOS
1 uds de seccion circular d= 2 m
TIPO DE VALVULAS AGUA ARRIBA Compuerta vagon deslizante
TIPO DE VALVULAS AGUA ABAJO
Valvula mariposa d= 2,20 m
DIMENSIONES COMPUERTA VAGON DESLIZANTE
3,67 x 5,25 m
COTA UMBRAL DE LA TOMA
335,32 m.s.n.m.
COTA EJE DE ENTRADA DE LA TOMA
336,42 m.s.n.m.
COTA DEL EJE DE SALIDA DE LA TOMA
303,20 m.s.n.m.
COTA MINIMA DE TURBINADO
348,70 m.s.n.m.
ALTURA MAXIMA DE SALTO
71,40 m
ALTURA MINIMA DE SALTO
41,40 m
POTENCIA TOTAL TURBINAS
42.800 cv
POTENCIA ALTERNADORES
38.000 kW
POTENCIA EN kVA
47.500 kVA
CAUDAL
50,0 m3/s
PRODUCCION MEDIA
102 Gwh
COEFICIENTE ENERGETICO
0,129 kwh/m3
ABASTECIMIENTO
DESTINO
Abastecimiento
SITUACION
Ladera derecha
CONDUCTOS 1
VALVULAS POR CONDUCTO
1 de seccion circular
A10. EMBASSAMENTS 498

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
TIPO DE VALVULAS
COTA SOLERA EMBOCADURA
COTA EJE EMBOCADURA
SITUACION
Compuerta de d= 0,50 m
326,20 m.s.n.m.
328,70 m.s.n.m.
No ha entrado en servicio
A10. EMBASSAMENTS 499

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A10. EMBASSAMENTS 500

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.12.
Fitxa tècnica de la presa de Gaià
Annex 10.5.13.
Fitxa tècnica de la presa de Pasteral
Annex 10.5.14.
Fitxa tècnica de la presa de Port Bou
A10. EMBASSAMENTS 501

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.15.
Fitxa tècnica de la presa de Riudecanyes
Annex 10.5.16.
Fitxa tècnica de la presa de Santa Fe del Montseny
Annex 10.5.17.
Fitxa tècnica de la presa de Sant Martí de Tous
A10. EMBASSAMENTS 502

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.18.
Fitxa tècnica de la presa de Susqueda
Annex 10.5.19.
Fitxa tècnica de la presa d’Ulldecona
Annex 10.5.20.
Fitxa tècnica de la presa de Vallfornés
A10. EMBASSAMENTS 503

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 10.5.21.
Minicentrals de la Confederación Hidrogràfica de l’Ebre
EXPTE. CENTRAL PETICIONARIO CAUCE MUNICIPIO PROVINCIA POTENC
IA
2000-M-
001
CAIXA CATALUNYA –
FUNDACIÓ TERRITORI
I PAISATGE
84-A-057 VIELLA 2 S.P.F.M.S.A. SALIENTE VIELHA E
MIJARAN
85-A-105 MONTENARTRO PROMOCIONES Y
PROYECTOS
MODOLELL, S.A.
85-A-
105BIS
MONTENARTRO
PROMOCIONES Y
PROYECTOS
MODOLELL, S.A.
85-A-106 EL MAL PAS MINICENTRALES
HIDROELECTRICAS,
S.A.
85-A-
106BIS
MAL PAS
PROMOCIONES Y
PROYECTOS
MODOLELL, S.A.
85-A-184 VALLESPIR PROMOCIONES Y
PROYECTOS
MODOLELL, S.A.
85-A-
184BIS
VALLESPIR
PROMOCIONES Y
PROYECTOS
MODOLELL, S.A.
85-A-246 CASTELLAS CIA. MEDITERRANEA
DE ENERGIAS, S.A.
85-A-249 ALOS CIA. MEDITERRANEA
DE ENERGIAS, S.A.
86-A-142 EL SERRANO MINICENTRALES
HIDROELECTRICA,
S.A.
Kw
CAUDAL
l/sg
SITUACION
ADMINISTRATIVA
BCO. TINTER ALT ANEU LLEIDA 60 60 CONCESIÓN OTORGADA NP
SANTA MAGDALENA
(O ROMA
SANTA MAGDALENA
(O ROMA
SANTA MAGDALENA
(O ROMA
SANTA MAGDALENA
(O ROMA
SANTA MAGDALENA
(O ROMA
SANTA MAGDALENA
(O ROMA
LLEIDA 1360 1500 CONCESIÓN OTORGADA NP
FARRERA LLEIDA 2400 2000 CONCESIÓ OTORGADA NP
LLAVORSÍ LLEIDA 3740 2700 COMUNICADO FINAL DE
OBRAS
SOLICITUD DE
MODIFICAR CONCESIÓN
MONTFERRER -
CASTELLBO
LLEIDA CONCESIÓ OTORGADA
EN ELABORACIÓN
INFORME ACTA FINAL
RIALP LLEIDA 3200 2500 CONCESIÓ OTORGADA
SOLICITUD DE
MODIFICAR CONCESIÓN
LLAVORSI LLEIDA 3800 3000 COMUNICADO FINAL DE
OBRAS
RIALP LLEIDA CONCESIÓ OTORGADA
EN ELABORACIÓN
INFORME ACTA FINAL
LLAVORSI LLEIDA 3200 2100 CONCESIÓN OTORGADA
SOLICITUD DE
MODIFICAR CONCESIÓN
LLAVORSI LLEIDA 4344 2700 COMUNICADO FINAL DE
OBRAS
RIALP LLEIDA CONCESIÓN OTORGADA
EN ELABORACIÓN
INFORME ACTA FINAL
CASTELLAS VALLS D’AGUILAR LLEIDA 2200 1300 CONCESIÓN OTORGADA NP
PENDIENTE VISITA DE
RECONOCIMIENTO FINAL
SEGRE
MANYANET
CAMARASA-
FONTLLONGA
SARROCA DE
BELLERA
LLEIDA 4800 42000 CONCESIÓN OTORGADA
PENDIENTE VISITA DE
RECONOCIMIENTO FINAL
LLEIDA 2100 1000 COMUNICADO FINAL DE
OBRAS
COMUNICADO INICIO DE
LAS OBRAS
CONCESIÓN OTORGADA
91-RH-03 PONTS HIDRODATA, S.A. SEGRE PONTS LLEIDA 1100 20000 AUTORIZACIÓN
OTORGADA
TIP
O
AMP
L
NP
AMP
L
NP
AMP
L
AMP
L
NP
REH
A10. EMBASSAMENTS 504

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
EXPTE. CENTRAL PETICIONARIO CAUCE MUNICIPIO PROVINCIA POTENC
IA
91-RH-05 SALT DEL
DURAN
AYTO. DE
MOLLERUSSA
94-RH-01 PENELLES C.G.R. CANALES DE
URGEL
97-M-011
LOS NUEVE
SALTOS
C.G.R. CANALES DE
URGEL
86-A-175 LAS BORDAS RECURSOS
HIDRAULICOS, S.A.
87-M-001
MANYANET
SUPERIOR
SALTOS Y CENTRALES
DE CATALUNYA, S.A.
87-M-003 SARROCA SALTOS Y CENTRALES
DE CATALUNYA, S.A.
87-M-065 BORDAS LLESUI RECURSOS
HIDRAULICOS –
LLESUI, S.L.
Kw
CAUDAL
l/sg
SITUACION
ADMINISTRATIVA
CANAL DE URGAL GOLMES LLEIDA 163 1300 AUTORIZACIÓN
OTORGADA
C.URGEL 1ª
ACEQUIA PRL
C.URGEL 4ª
ACEQUIA PRL
PENELLES LLEIDA 229 3000 AUTORIZACIÓN
OTORGADA
JUNEDA LLEIDA 558 3500 AUTORIZACIÓN
OTORGADA
BCO. BERASTI SORT LLEIDA 4465 1000 ACTA RECONOCIMIENTO
FINAL
CONCESIÓN OTORGADA
MANYANET
SARROCA
SARROCA DE
BELLERA
SARROCA DE
BELLERA
LLEIDA 2000 800 CONCESIÓN OTORGADA NP
LLEIDA 2400 2000 CONCESIÓN OTORGADA NP
BCO. BERASTI SORT LLEIDA 1950 500 CONCESIÓN OTORGADA
PENDIENTE DE RECURSO
87-M-066 EL PI CAL ESCOLA, S.A. BCO. TINTER ALT ANEU LLEIDA 1341 400 CONCESIÓN OTORGADA
PENDIENTE DE RECURSO
87-M-106
89-A-001
89-A-306
ARDEVOL
PRULLANS
PARQUE
DEPORTIVO
SALTO DE
CABISCOL
C.R. “RECH GROS” DE
PRULLANS
AYTO. DE LA SEO DE
URGEL
RECURSOS
ENERGETICOS
LOCALES, S.A.
89-M-018 ALTRON ELECTRICA DE
ALTRON, S.L.
90-M-008 PALANCAR C.R. REC DEL SOLA O
PALANCAR
LA LLOSA LLES LLEIDA 2115 1100 CONCESIÓN OTORGADA
RESOLUCIÓN SOBRE
MODIFICACIONES
SEGRE SEU D’URGELL LLEIDA 870 20000 CONCESIÓN OTORGADA
EN EXPLOTACIÓN
SEGRE
MONTELLA I
MARTINET
LLEIDA 2250 9000 ACTA RECONOCIMIENTO
FINAL
CONCESIÓN OTORGADA
SAN ANTONIO SORT LLEIDA 943 1600 CONCESIÓN OTORGADA
SIN CONSTRUIR
SEGRE
ARISTOT I
TOLORIU
91-M-008 BELLVER C.R. DE BELLVER SEGRE BELLVER DE
CERDANYA
93-M-004 VILAMUR HIDROELECTRICAS
RIOL, S.A.
96-M-005
LANERA
ARSEGUEL
FABRICA LANERA Y
ELECTRICA DEL
PUENTE DE ARSEGUEL,
S.L.
96-M-008 ANSERALL III HIDROELECTRICA DEL
VALIRA, S.L.
CANTO Y COMA
SARRERA
96-M-010 AITONA SALTOS Y CENTRALES
DE CATALUNYA, S.A.
BARRANCO
CARRATALA
99-M-012 AYTO. DE LLAVORSÍ NOGUERA
PALLARESA
TIP
O
REH
NP/
CAN
NP/
CAN
NP
NP
NP
NP/
CAN
NP
AMP
L
REH
/AM
P
LLEIDA 2495 6000 CONCESIÓN OTORGADA AZU
D
LLEIDA 442 3750 CONCESIÓN OTORGADA AMP
L
SORIGUERA LLEIDA 1350 1500 CONCESIÓN OTORGADA REH
/AM
P
SEGRE ARSEGUEL LLEIDA 200 7500 CONCESIÓN OTORGADA AMP
L
VALIRA VALLS DE VALIRA LLEIDA 2040 3400 ACTA RECONOCIMIENTO
FINAL
CONCESIÓN OTORGADA
SEGRE AITONA LLEIDA 4500 120000 CONCESIÓN OTORGADA NP
LLAVORSI LLEIDA 700 7000 CONCESIÓN OTORGADA AMP
L
NP
A10. EMBASSAMENTS 505

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS
A11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS 506

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS 507

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS 508

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS 509

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A11. MODELS DE COMUNICATS I AVISOS 510

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 12. PLA DE RECUPERACIÓ
Fase posterior a la d'emergència que comença una vegada desactivat el Pla i que es perllonga fins
que queden restablerts els serveis mínims a la població en les zones afectades per la inundació.
En aquesta fase cal fer entre altres, les actuacions següents:
- Reparació definitiva dels serveis bàsics per a la població
- Control sanitari d'aliments i aigua
- Control i enterrament d'animals morts i recollida de brossa
- Neteja d'interior d'habitatges, vies urbanes, clavegueram, etc.
- Donar consells a la població per després de la inundació.
- Controlar, tramitar i gestionar la documentació sobre danys a efectes d'indemnitzacions.
- Identificar, inspeccionar i valorar els danys i les despeses del desenvolupament operatiu
realitzat durant l'emergència.
El pla de recuperació serà elaborat en la fase d’implantació de l’INUNCAT.
A12. PLA DE RECUPERACIÓ 511

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 512

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 513

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 514

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 515

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 516

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 517

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
A13. ESQUEMES D’ESTACIONS DE SAIH 518

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA
Annex 14.1. Descripció dels elements continguts en l’aplicació de
punts d’actuació prioritària
• Municipi: Municipi on es localitza el punt d’actuació prioritària.
• Coordenades UTM: Coordenades X e Y de la projecció UTM.
• Coordenades SOC: Coordenades que utilitza la cartografia de Bombers.
• Foto: Lloc destinada a posar una foto, gràfic, imatge... del punt.
• Estat: Situació en que es troba la informació relacionada al punt. Les opcions que pot ser
és: No definit (punt recopilat per l’ACA i que encara s’ha de ratificar), Alta (punt nou) i
Validat (recopilat per l’ACA i ja ratificat).
• Autor: Persona o organisme que valida o dóna d’alta les dades del punt.
• Data d’actualització: L’última data en que s’ha posat al dia les dades del punt.
• Modificat per: Persona o organisme que actualitza les dades del punt.
• Riu: En els casos en que la inundació estigui produïda per un desbordament de lleres,
indica el nom del riu, torrent, riera... que produeix l’afectació.
• Indret: Nom del lloc concret, topònim on es troba el punt (no nom del municipi que ja s’ha
recollit).
• Descripció: Explicació del punt i de les afectacions.
• Tipus: Tipologia de l’element afectat per la inundació. Hi ha una primera classificació més
general i es concreta amb un subtipus. Aquests són els següents:
‣ No definit
‣ Zona urbanitzada:
• Zona urbana
• Habitatge aïllat
• Àrea comercial
• Restaurant
• Allotjament/hosteleria
• Càmping
• Centre educatiu
• Centre de salut i assistència
• Edifici de serveis d’emergència (operatius)
• Centres penitenciaris
• Zona verda
• Zona esportiva
• Aparcament
• Altres
‣ Zones industrials:
• Indústria risc químic
• Central nuclear
• Central elèctrica
• Industria sense possibles efectes col·laterals
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 519

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
• Altres indústries
‣ Zones agro-forestals − Hortes:
• Explotació agrícola
• Explotació forestal
• Explotació ramadera
• Horts
• Altres
‣ Vies de comunicació (ferroc-carret-peatonals):
• Ferrocarril − Via convencional
• Ferrocarril − Via ràpida
• Carretera − Via principal
• Carretera − Via secundària
• Autopista
• Camí/passeig/Sendera per a vianants
• Altres
‣ Estacions mitjans transport:
• Aeroport
• Heliport
• Port mercaderies
• Port esportiu
• Estació ferrocarril
• Altres estacions
‣ Estructures de les vies:
• Pont de ferrocarril
• Pont de carretera
• Pont per a vianants
• Gual
• Pas inferior
• Obra de drenatge
• Cobertura de lleres
• Altres
‣ Estructures protecció per a l’erosió:
• Travessa
• Espigons
• Escullera
• Altres
‣ Estructures protecció per a inundacions:
• Mur
• Motes
• Altres
‣ Patrimoni:
• Arqueològic/Arquitectònic
• Altres
‣ Altres
• Operativa: Accions a realitzar en aquell punt: tancament immediat, tancament previ
inspecció, vigilància, evacuació immediata o evacuació prèvia inspecció.
• Gestor de l’actuació: Organisme que ha de portar a terme l’actuació del punt (operativa):
no definit, policia local/Ajuntament, tècnic de protecció civil, voluntari de protecció civil,
brigada municipal, personal de suport del consell comarcal, ADF, altres.
• Tipus d’inundació: categoria que permet diferenciar si el punt inventariat és conflictiu per
la simple acumulació de pluja (problemes de drenatge per precipitació “in situ”) o per
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 520

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
inundacions provocades pel desbordament de lleres. Poden ser per: no definit, precipitació
“in situ”, desbordament de la llera, pujada del riu, riera..., mal funcionament d’una presa.
• Quan hi ha problemes?: Pretén d’una manera senzilla avaluar la probabilitat d’ocurrència
de la inundació. Pretén avaluar quins són els fenòmens meteorològics que produeixen la
inundació.
‣ No definit
‣ Riuada:
• Xàfecs superiors a 40mm/30’ (SMP grau 4, 5 i 6)
• Sense dades
• Pluja acumulada igual o superior a 100mm/24h (SMP grau 1, 2 i 3)
• Pluja acumulada igual o superior a 200mm/24h (SMP grau 4, 5 i 6)
‣ Fallada del sistema de prevenció
‣ Per mal funcionament d’una presa
‣ Pluja intensa:
• Xàfecs superiors a 40mm/30’ (SMP de grau 4, 5 i 6)
• Sense dades
• Pluja acumulada igual o superior a 100mm/24h (SMP grau 1, 2 i 3)
• Pluja acumulada igual o superior a 200mm/24h (SMP grau 4, 5 i 6)
• Observacions: informació diversa, que es cregui important i que no hagi estat recollida en
els altres apartats. Els comentaris han de set breus i objectius.
• Risc: nivell de risc del punt d’actuació prioritària. Les opcions poden ser: alt, mig, baix o
no definit. Segons el què definim, la senyal serà de diferent color: vermell (alt), taronja
(mig) i groc (baix).
• Punt senyalitzat: Aquesta opció és per saber si el punt està senyalitzat. Des de la DGPC
es considera important que a més de la localització dels punts alguns punts es senyalitzi
per assegurar que tothom conegui el risc.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 521

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 14.2. Fitxa d’inventari de punts d’actuació prioritària
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 522

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 14.3. Llistats de Punts d’actuació prioritària
Annex 14.3.1. Punts d’actuació prioritària detectats a la xarxa viària de la
Diputació de Tarragona
Carretera P.K. Comarca Punt sensible Problema actual
TV-2005, accés a Aiguamúrcia 5,195 Alt Camp Gual sobre el riu Gaià Ctra. inundable
TV-7044, la Riba – Farena Del 4 al 5 Alt Camp – Conca de
Barberà
Tram de ctra. amb cota baixa al
costat del riu Brugent
Ctra. inundable
TV-3143, accés a Riudoms 0,925 Baix Camp Gual sobre la riera de Riudoms Ctra. inundable
TV-3147, Cambrils – Salou Del 2 al 4 Baix Camp –
Tarragonès
Tram de ctra. amb cota baixa a
tocar de la línia de costa
Ctra. inundable
TV-3146, accés a la Pineda 2,7 Tarragonès Tram de ctra. amb cota baixa Ctra. Inundable
TV-2041, Roda de Barà –
Bonastre
2,7 / 3,5 / 4,8 / 6,3 Tarragonès Ponts sobre la llera del torrent
de l’Arguilera
Desguàs insuficient
TV-2127, Vendrell- St. Salvador 0,2 Baix Penedès Tram de ctra. amb cota baixa al
costat de la riera de la Bisbal
Ctra. Inundable
3 Baix Penedès Pont sobre el torrent de l’Aragall Desguàs insuficient
TV-3301, Bot – Prat de Comte 2,2 Terra Alta Gual sobre la llera del riu
Canaleta
Ctra. Inundable
TV-3341, Horta de St. Joan -
límit província
3,9 Terra Alta Pont sobre llera del riu Algars Desguàs insuficient
TV-3401, Ampolla – Deltebre 0,8 Baix Ebre Tram de ctra. amb cota baixa al
barranc d’Ulldellops
TP-3311, Sta, Bàrbara – la Sénia 8 / 8,9 / 9,4 / 14,8 /
15,5 / 16,8
Montsià
Ponts sobre lleres de diversos
barrancs
TV-3322, accés als Valentins 1,7 Montsià Pont sobre llera barranc sense
nom a la travessera dels
Valentins
TV-3314, la Galera – Ulldecona 2,9 / 4,3 / 5,8 Montsià Ponts sobre lleres de diversos
barrancs
TV-3421, la Sénia – Mas de
Barberans – Roquetes
TV-3023, accés al Pas de Barca
sobre el riu Ebre a Miravet
TV-7411, Riba-roja a Pobla
Massaluca
3,4 / 4,2 / 4,5 / 5,8
/ 6,9 / 8,4 / 8,7 /
9,4 / 11,4 / 12,3 /
13,2 / 13,7 / 17,4 /
24
Ctra. inundable
Desguàs insuficient
Desguàs insuficient
Desguàs insuficient
Baix Ebre Pont sobre llera Desguàs insuficient
Del 0,1 a 1 Ribera d’Ebre Tram inundable per desguàs de
presa de Riba-roja
Del 0 al 4 Ribera d’Ebre Tram inundable per desguàs de
presa de Riba-roja
Ctra. inundable pel
riu Ebre
Ctra. inundable pel
riu Ebre
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 523

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 14.3.2.
Punts d’actuació prioritària detectats pels Mossos d’Esquadra
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Alt Empordà Peralada Ctra. Peralada -Olives - Gual 1 223 -
Alt Empordà El Far d'Empordà Camí St Pau - Gual 1 222 Camí de St. Pau de la Calçada a
l'escola "Les Acàcies" (Altem).
Alt Empordà El Far d'Empordà C-31 - Tram carretera 1 222 Inundació sota el pont FFCC
Alt Empordà Vilamalla Casc urbà - Tram carretera 1 222 Av. Empordà. Pol. Pont del
Príncep sota el pont de la N-II,
s'inunda per. Deficiència de
clavegueram.
Alt Empordà Figueres N-II - Tram carretera 1 222 Al costat de la fàbrica HECO
(Rally Sud).
Alt Empordà Agullana N-II 770 Tram de carretera 3 221 Inundació d'un tram de
carretera.
Alt Empordà Agullana N-II 770 Gual 3 221
Alt Empordà La Jonquera Casc urbà - Gual 3 221
Alt Empordà La Jonquera Casc urbà - Gual 3 221 Plaça Nova
Alt Empordà L'Escala Rec de la Branca - Tram carretera 4 224 Carretera d'Albons a Urb. Els
Pilans
Alt Empordà L'Escala Casc urbà - Llera 4 224 Riells
Alt Empordà L'Escala Casc urbà - Llera 4 224 Des del càmping Pardís a Montgó
Alt Empordà Sta.Llogaia d'Alguema Ctra Sta Lloguaia a N-II - Pont 5.1 222 Riera d'Alguema
Alt Empordà Borrassà Ctra Creixell a N-II - Gual 5.1 222 Riera d'Alguema
Alt Empordà Siurana d'Empordà Casc urbà - Gual 5.1 224 Casc urbà del veïnat de Baseia.
Carretera de Siurana a la C-31
Alt Empordà Navata Pista Forestal - Gual 5.2 225 Pista. Forestal. Camí de Navata a
Canelles.
Alt Empordà Cabanelles Ctra. Cabanelles - Gual 5.2 225 Carretera de Cabanelles
Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Camí a la N-260 - Gual 5.3 225 Pista Forestal. Camí d'Avinyonet
a la N-260.
Alt Empordà Avinyonet de Puigventós GIP-5101 - Pont 5.3 225 El Risec. A l'entrada de la
població des de la N-260
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 524

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Alt Empordà Vilanant Ctra de Tarabaus - Gual 5.3 225 Manol
Alt Empordà Cistella GIP-5101 - Pont 5.3 225 Rec de la Cistella entre Vilanant i
Cistella.
Alt Empordà Biure N-II 767 Pont 5.5 221 A la N-II entre la cruïlla de
Campmany i la de Darnius.
Alt Empordà Biure N-II - Tram de carretera 5.5 221 N-II entre l'Hostal Nou i la
benzinera BP.
Alt Empordà Pont de Molins Pista Forestal - Gual 5.5 221 Al costat del l'encreument de la
N-II amb la GIV-5044 a Biure.
Alt Empordà Biure GIV-5044 - Tram de carretera 5.5 221 Inundació tram de carretera al
casc urbà de Biure.
Alt Empordà Boadella GI-504 - Gual 5.5 221 Accés Nord a Boadella.
Alt Empordà Boadella GIV-5042 - Gual 5.5 221 Accés Sud a Boadella.
Alt Empordà Boadella Casc urbà - Pont 5.5 221 Casc urbà de Les Escaules.
Alt Empordà Pont de Molins GIV-5042 - Pont 5.5 221 Al costat del Molí Nou.
Alt Empordà Pont de Molins GIV-5041 - Gual 5.5 221 Muga.
Alt Empordà Campmany N-II - Gual 5.6 221 Pista forestal de Bosqueros a la
N-II davant del Mas Armet.
Alt Empordà Masarac Tram carretera - Gual 5.6 221 Carretera de Masarac a Mollet.
Veïnat del Priorat.
Alt Empordà St. Climent Sescebes Camí Vilartolí - Gual 5.6 221 Camí d'accés a Vilartolí de Baix.
Veïnat de Sant Climent.
Alt Empordà Rabós d'Empordà Camí de St. Quirze de- Gual 5.6 223 Camí de Sant Quirze de Colera a
Colera
Rabós. A la pista forestal s'hi
accedeix per. La part Sud de
Rabós.
Alt Empordà Rabós d'Empordà Camí de Vilamaniscle - Gual 5.6 223 Camí de Vilamaniscle a St.
Quirze de Colera. Pista forestal.
Baix Empordà Roses C-260 43 Gual 1 223 Rotonda La Banyera (antic
INUNCAT 70C).
Baix Empordà Roses GI-610 0,1 Gual 1 223 Rentacoxtes "L'Elefant Blau"
(antic INUNCAT 71C).
Baix Empordà Roses Ctra. De les Arenes 0,1 Gual 1 223 Rotonda Comissaria ME ABP
Roses (antic 72C).
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 525

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Baix Empordà Roses Ctra. Del Far s/n Gual 1 223 Entre el port i el far de Roses
(antic INUNCAT 67C).
Baix Empordà Roses Accés Urb. Mas Boscà 0,1 Gual 1 223 Entre GI-614 i hotel San Carlos
(antic INUNCAT 69B).
Baix Empordà Pau Tram de carretera 1,5 Gual 1 223 Carretera de Pau a Castelló
d'Empúries.
Baix Empordà Pau Tram de carretera 1 Gual 1 223 Carretera de Pau a Castelló
d'Empúries.
Baix Empordà Castelló d'Empúries Rec del Cagarrell - Tram de carretera 3 223 Carretera de Castelló d'Empúries
a Marzà
Baix Empordà Fortià GIV-6213 1,5 Pont 3 223 Rec de la Font
Baix Empordà St. Pere Pescador Ctra. S/n - Gual 3 224 Carretera de Sant Pere P. A St.
Martí d'Empúries. Camping "La
Ballena Alegre".
Baix Empordà La Bisbal d'Empordà Piscines públiques - Riera 1 213 Rec Del Raig.
Baix Empordà La Bisbal d'Empordà GI-664 - Riera 1 213 Rec Del Molí
Baix Empordà Forallac GI-644 - Riera 1 213 Vulpellac-Serra de Daró
Baix Empordà Forallac C-66 - Riera 1 213 Bar "La Nau" Fonteta.
Baix Empordà Riu Daró - - Riera 1 213 Cruïlles direcció Cassà de la
Selva, la.
Baix Empordà Palafrugell Super-Stop - - 2 232 Zona Supermercat "SUPER-
STOP".
Baix Empordà Palafrugell GI-655 - - 2 232 Llofriu-Palafrugell
Baix Empordà Palafrugell GI-650 - - 2 232 Palafrugell-Regencós
Baix Empordà Esclanyà - - Riera 2 232 Palafrugell-Esclanyà
Baix Empordà Torroella de Montgrí
Pg. Catalunya amb Pg. - - 4 213 Aigües pluvials
Vicenç Bou
Baix Empordà Torroella de Montgrí GI-641 4 - 4 213 Aigües pluvials.
Baix Empordà Albons GIV-6322 - - 4 224 Aigües pluvials.
Baix Empordà Bellcaire d'Empordà GIV-6321 - - 4 224 Aigües pluvials.
Baix Empordà Bellcaire d'Empordà C/ del Molí - Riera 4 224 Rec del Molí
Baix Empordà Bellcaire d'Empordà GI-632 5 - 4 224 Aigües pluvials.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 526

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Baix Empordà Bellcaire d'Empordà Torre Ferrana-- - 4 224 Aigües pluvials.
Sobrestany
Baix Empordà Ulla GI-640 4 - 4 213 Aigües pluvials.
Selva,
Litoral
Selva,
Litoral
la Calonge C/ de les Pinedes - Riera 3 232 Riera de Calonge
la
Calonge GI-660 15,5 Riera 3 232 Riera de Calonge. Afectació a
l'entrada Urbanització d'Or.
Gironès Llambilles C-65 22,3 Pont T-80 213 Bugantó. Al costat de la
benzinera Campsa.
Pla de l'Estany Serinyà C-150 - Llera 1 212 Riu Ser
Pla de l'Estany Esponellà GIV-5121 - Llera 2 212 Riu Ser
Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Torrent dels Cortils. Passadís de
Can Fajula.
Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de
Molí de la Plana.
Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Torrent dels Cortils. Passadís de
la gorga de Mas Fajula.
Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de
Mas d'en Deu.
Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de
mas el Cortès.
Garrotxa, la Riudaura Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de
Mas la Corda.
Garrotxa, la Olot Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís de
Mas l'Arengada.
Garrotxa, la Olot Casc urbà - Passadís 1 243 Riera de Riudaura. Passadís a
Sant Valentí.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Joanetes. Passadís de
Joanetes di Can Mata.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Joanetes. Passadís de
Can Trona.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Fluvià. Passadís de la Guàrdia
Civil a Can Trona.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Fluvià. Passadís del Molí de
l'Aubert.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 527

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Sant Privat. Passadís
zona piscícola.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Sant Privat. Passadís
pista Salt del Sallent.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Sant Privat. Passadís del
veïnat de Can Sidera.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Bianya. Passadís darrere
la Font Doch.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Riera de Bianya. Passadís Can
Bassoga.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Torrent de Santa Llúcia. Passadís
del Molí d'en Solà.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Torrent del Farro. Passadís de
Mas Bruno.
Garrotxa, la La Vall d'en Bas Carretera - Passadís 1 243 Fluvià. Passadís a Can Gori.
Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Riera de Riudaura. Passadís de
Llocalou. Riera de Bianya.
Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Passadís de la Cadevall. Riera de
Bianya
Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Passadís de Ca l'Enric. Riera de
Bianya
Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Passadís de l'Esglesia a Vives.
Riera de Bianya
Garrotxa, la Sant Joan les Fonts Carretera - Passadís 1 242 Riu Turonell. Passadís de
Begudà.
Garrotxa, la Santa Pau Carretera - Passadís 1 243 Ser. Passadís dels Arcs de Santa
Pau..
Garrotxa, la Santa Pau Casc urbà - Passadís 1 243 Ser. Passadís darrere de Cal
Sastre.
Garrotxa, la Tortellà Carretera - Passadís 2 242 Riera de Llierca. Passadís entre
Montagut di Tortellà.
Garrotxa, la Argelaguer Carretera - Passadís 2 242 Fluvià. Passadís a la mare de Deu
del Vilar.
Garrotxa, la Montagut Carretera - Passadís 2 242 Fluvià. Passadís dels Palomers.
Garrotxa, la Sant Ferriot Carretera - Passadís 2 242 Fluvià. Passadís al Molí.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 528

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Selva, la Sta. Coloma de Farners GI-551 - Riera E-10 214
Selva, la Brunyola Torrent St. Martí - Pont E-10 215 Cases aïllades.
Selva, la Osor GI-542 5 Pont E-10 215 Riera d'Osor. Casa de colònies i
cases aïllades.
Selva, la
Riudarenes-Les
Mallorquines
C-63 18 Rierols menors E-20 214 Riu Esplet i altres rierols menors.
Poc risc d'inundació.
Selva, la St. Feliu de Buixalleu GI-553 5 Gual E-30 211 Accés veïnat Gaserans. Cases
aïllades/masies.
Rutes
alternatives.
Selva, la St. Feliu de Buixalleu GI-553 4 Riera E-30 211 Punt de mesura i control Pla
INUNCAT, núm. 25
Selva, la Fogars de la Selva, la A-7 92,5 Pont E-30 211 Punt de mesura i control Pla
INUNCAT, núm. 28
Selva, la Fogars de la Selva, la A-7 95 Pont E-30 211 Accès A-7.
Selva, la Hostalric C-35 68,5 Pont E-30 211 Riera d'Arbúcies. Pont del FFCC.
Camí d'accés a sorrera.
Selva, la Hostalric C-35 68,5 Pont E-30 211 Riera d'Arbúcies. Pont del FFCC.
Camí d'accés a sorrera.
Selva, la Fogars de la Selva, la C-35 73 Pont E-30 211 Riera de Santa Coloma.
Selva, la Massanes GI-555 10,6 Riera E-30 211 Riera de Sta. Coloma. Accés
veïnat a estació FFCC Canet-
Massanes. Ruta alternativa.
Alt Urgell Pont de Bar N-260 Riu VALIRA 10 10 Camping Pont d'Ardaix situat al
costat del riu Segre
Alt Urgell La Seu d'Urgell Vall del Segre Riu VALIRA 10 10 Llera del riu Segre entre les
poblacions d'Alàs i Arfa
Alt Urgell Oliana Plana d'Oliana Riu VALIRA 20 10 Entorn del riu Segre a la població
d'Oliana
Alt Urgell Ogern Ribera Salada Riu VALIRA 20 10 Torrent de la Ribera Salada al
seu pas per la població d'Ogern
Alt Urgell Anserall N-145 2 Riu VALIRA 10 10 Riu Valira al seu pas per la
població d'Anserall
Alt Urgell La Seu d'Urgell La Seu d'Urgell Població Pont VALIRA 10 10
Alt Urgell Oliana Plana d'Oliana Riu VALIRA 20
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 529

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Alt Urgell Ogern Ribera Salada Riu VALIRA 20 10 Torrent de la Ribera Salada al
seu pas per la població d'Ogern
Cerdanya Puigcerdà Camí d'Age Pont PUIGMAL 10
Cerdanya Bellver N-260 193.8 Riu PUIGMAL 20 10 Camping de Bellver de Cerdanya
al costat del riu Segre
Cerdanya Bellver N-260 199 Riu PUIGMAL 20 10 Camping Solana del Segre a la
població de Bellver de Cerdanya
Cerdanya Isòvol N-260 Pont PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu és un pont al costat de la
N-260
Cerdanya Bellver Bellver Població Pont PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu és el pont d'entrada al
poble
Cerdanya Martinet Martinet Població Pont PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu és el pont per anar
direcció a Montellà
Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 1 Riu BOÍ 10 30 Camping Roig situat al costat del
riu Noguera de Tor
Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 1,5 Riu BOÍ 10 30
Alta Ribagorça Barruera L-500 Població Riu BOÍ 20
Alta Ribagorça Osca Ctra.Castejon de Sos Riu BOÍ 10 30 Camping Baliera situat fora de
provincia i comarca però la
població més propera és Vilaller
Alta Ribagorça Pont de Suert Pont de Suert Població BOÍ 10 30 Estació d'aforament de Pont de
Suert
Alta Ribagorça Pont de Suert N-230 BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada a la
confluència entre els rius de
Noguera de Tor i Noguera
Ribagorçana
Alta Ribagorça Pont de Suert N-230 BOÍ 10 30
Alta Ribagorça Vilaller N-230 BOÍ 10
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 530

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Alta Ribagorça Llesp L-500 BOÍ 20
Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 BOÍ 20 30 Estació d'aforament situada prop
de la zona del balneari
Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 BOÍ 20 30 Estació d'aforament situada al riu
de Sant Nicolau
Pallars Sobirà Baro N-260 288 Riu CANTÓ 10 20 Camping Pallars Sobirà de Baro
telèfons 973 66 21 85 / 973 66
20 33
Pallars Sobirà Montardit de Baix N-260 284 Riu CANTÓ 10 20 Camping l'Orri del Pallars telèfon
973 62 12 92
Pallars Sobirà Sort C-13 129 Riu CANTÓ 10 20 Camping Noguera Pallaresa
telèfon 973 62 08 20
Pallars Sobirà Ainet de Cardós L-504 12,2 Riu CANTÓ 30 20 Camping Les Contioles telèfon
973 62 31 80
Pallars Sobirà Alins L-510 8,5 Riu CANTÓ 30 20 Camping Vall Farrera d'Alins
telèfon 973 62 44 08
Pallars Sobirà Areu L-510 14,3 Riu CANTÓ 30 20 Camping Pica d'Estats d'Areu
telèfon 973 62 43 47
Pallars Sobirà Lladorre L-504 15,6 Riu CANTÓ 30 20 Camping Serra de Lladorre
telèfon 973 62 31 17
Pallars Sobirà Ribera de Cardós L-504 9,5 Riu CANTÓ 30 20 Camping del Cardós telèfons 973
62 31 12 / 973 62 31 83
Pallars Sobirà Ribera de Cardós L-504 9,8 Riu CANTÓ 30 20 Camping la Borda del Pubill
telèfons 973 62 30 88 / 973 62
30 28
Val d'Aran Arties C-28 38 Riu GARONA 10 30 Camping Era Yerla d'Aties,
carretera de Vaqueira telèfon 973
64 16 02
Val d'Aran Pont d'Arròs N-230 170 Riu GARONA 10 30 Camping Verneda de Pont d'Arròs
carretera de França telèfon 973
64 10 24
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 531

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Bages Pont d'Arròs N-230 170 Riu GARONA 30 30 Inundacions en zones
urbanitzades. Des del pont
d'Arties fins l'aiguabarreig amb el
Valarties el riu pot desbordar-se
inundant el Parador i parcialment
la població, afectant tambè a les
seves defenses i a un càmping.
Bages Bossost N-230 Població GARONA 30 30 UTM(X-411478,Y-4628873,Z-
280). Al llarg dels P.K. Indicats hi
ha tres ponts. Per sota passa la
riera Gavarresa.
Bages Es Bordes N-230 174 Riu GARONA 10 30 UTM (X-411454, Y-4628545,Z-
280). Passa la riera Gavarresa
Bages Es Bordes N-230 175 Riu GARONA 10 30 UTM ( X-415301, Y-4635084, Z-
320. Passa la riera Gavarresa. Al
costat de la zona industrial.
Bages Es Bordes N-230 174 Riu GARONA 10 30 UTM ( X-414388, Y-4632112, Z-
Passa la riera d'Oló. Al costat hi
ha el restaurant l'Abadal
Bages Artés C-25 146,5 al Llera inundable S-2 UTM (Passa riera Gavarresa
148,5
Bages Artés B-430 3,3 Pont / Llera inundable S-2 UTM ( x-415112 y-4634686 z-
326 ). Passa riera Gavarresa.
Bages Avinyó BP-4313 28,8 Llera inundable S-2 UTM ( x-4115400 y-4634831 z-
322 ). Passa riera Gavarresa.
Bages Avinyó B-431 49 Pont, restaurant S-2 UTM ( X-407090, Y-4635033, Z-
323. Passa el riu Llobregat
Bages Avinyó B-431 49,7 Pont S-2 UTM ( X-407710, Y-4637641, Z-
333c. Al costat colònies tèxtils.
Bages Avinyó BP-4313 Pk 28,8 Pont S-2 UTM ( X-407855, Y-4637086, Z-
323 Prop del mas Ca la Mònica.
Passa el riu Llobregat.
Bages Avinyó BP-4313 pk 28,8 Gual S-2 UTM ( X- 407710, Y-4637640, Z-
330 ) Riera de Gaià
Bages Balsareny BP-4313 42,1 Pont,llera inund. S-2 UTM (x-416955 y-4626178 z-
462). Riera de Calders.
Bages Balsareny Colònia Soldevila Presa,llera inund. S-2 UTM (x-416736 y-4626898 z-
468). Riera de Calders.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 532

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Bages Balsareny La Rabeia Pont, llera inund. S-2 UTM (x-411945 y-4624282 z-
295)
Bages Balsareny Confluència amb el
Lobregat
Llera inundable S-2 UTM (x-398754 y-4626838 z-
262)
Bages Calders B-124 37 Pont S-2 UTM (x398536 y-4627146 z-
244). Fbca. Hilados y Torcidos
Juan Pujols, S.A.
Bages Calders B-124 37,9 Pont S-2 UTM (x-397165 y-4629271 z-
279). Zona Antius.
Bages Calders Colònia Jorba Pont S-2 UTM ( X-389159, Y-4642661, Z-
426). Riu Aigua d'Ora. Gual
Bages Callús BV-3003 0 Pont S-4 UTM ( 404828, Y-4610853, Z-
149). Passa Riera de Marganell
Bages Callús C-1410 z 8,9 Pont S-4 UTM (X-404888,Y-4610642,Z-
155). Passa el riu Llobregat.
Accés a la fàbrica
Bages Callús C-55 44 Pont S-4 UTM (X-404973, Y-4610642,Z-
158). Passa Riu Llobregat
Bages Cardona Confluència amb el
Cardener
Llera inundable S-4 UTM (X-404634,Y-4608606, Z-
138). Passa riera de Marganell.
Pont del ferrocarril
Bages Castellbell i el Vilar Pont accés FFCC Sota pont Pont petit S-3 UTM ( X-404828, Y-4610853,Z-
C-55
149). Riera de Marganell
Bages Castellbell i el Vilar BP-1121 1,5 Pont S-3 UTM ( X-404871, Y-4610690,Z-
161). Passa Riu Llobregat. És un
pont romà
Bages Castellbell i el Vilar C-1411-a 14 Pont S-3 UTM ( X-402347, Y-4611327, z-
204). Riera de Marganell. Raval
de Cal Teixidor
Bages Castellbell i el Vilar C-1411-a 14 Pont S-3 UTM ( X- 404706, Y-4608752, Z-
150). Riu Llobregat
Bages Castellbell i el Vilar C-55 18 Pont molt gran S-3 UTM ( X-401460, Y-4611602, Z-
238 ). Riera de Marganell
Bages Castellbell i el Vilar Conecta estació amb
C/Borés
Pont S-3 UTM ( X-400946, Y-4611723, Z-
246). Riera de Marganell
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 533

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Bages Castellbell i el Vilar BV-1123 2,4 Pont/Llera inundable S-3 UTM ( X-404380, Y- 4617600, Z-
171). Riu Llobregat. Pont del
Ferrocarril.
Bages Castellbell i el Vilar C-58 38 Pont S-3 UTM ( x-401931 y-461940 z-
223). Zona fbca. Pirelli. Passa riu
Cardener
Bages Castellbell i el Vilar BV-1123 3,6 Pont S-3 UTM ( x-401573 y-4619868 z-
215). Passa riu Cardener
Bages Castellbell i el Vilar BV-1123 4,2 Pont/Llera inundable S-3 UTM ( x-402395 y-4619690 z-
199 ). Pont de la Reforma. Riu
Cardener
Bages Castellgalí A la mateixa altura de
la població
Pont S-3 UTM ( x-401983 y-4619681 z-
210). Pont Sant Francesc (davant
PetroBages). Riu Cardener
Bages Manresa C-25 133 Pont S-1 UTM ( x-401380 y-4620429 z-
223 ). Pont vianants. Riu
Cardener
Bages Manresa Casc urbà Pont
Congost
Bages Manresa Casc urbà C-1411b
pk 26
Pont S-1 UTM ( x-403217 y-4618067 z-
200) Pont ff.cc. Riu Cardener
Pont S-1 UTM ( x-402704 y-4619347 z-
197). Pont vell de vianants.
Passa riu Cardener.
Bages Manresa Casc urbà C-37 pk Pont S-1 UTM ( X-400552, Y- 4611701, Z-
93
243). Riera de Marganell. Zona
del Restaurant la Fassina
Bages Manresa Casc urbà Pont
cementiri
Pont S-1 UTM ( X- 399868, Y- 4610852,
Z-299). Riera de Marganell. Zona
de Casesnoves, Cal Xesc
Bages Manresa C-1411b pk 24 Pont S-1 UTM ( X-425895, Y-4628837, Z-
657). Riera Corretjona
Bages Manresa C-1411b pk 25,8 Pont S-1 UTM (x-417710 y-4625069 z-
448). Passa riera Calders Zona
agricola
Bages Marganell BV-1123 4,7 Llera inundable S-3 UTM (x-418002 y-4624034 z-
449). Passa riera Calders. Pont
carretera.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 534

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Bages Marganell BV-1123 6,4 Llera inundable S-3 UTM (x-417940 y-4623607 z-
449). Passa riera Calders. Pont
carretera
Bages Moià Zona Industrial (
Polígon Can Prat )
Pont S-2 UTM (x-418054 y-4623838 z
460). Passa riera. Pont urbà
Bages Monistrol de Calders B-124 34 Llera inundable S-2 UTM ( x-417884 y-4623825 z-
427 ). Passa riera de Calders
Bages Monistrol de Calders B-124 33 Pont S-2 UTM ( x-417978 y-4623559 z-
430 ). Pont que comunica dos
carrers.
Bages Monistrol de Calders B-124 32,5 Pont S-2 UTM ( x-418021 y-4623388 z-
438 ). Passa riera de Calders.
Bages Monistrol de Calders Casc urbà c/ Call Pont S-2 UTM (x-404624 y-4608640). Riu
Llobregat. Pont ff.cc.
Bages Monistrol de Calders B-124 pk 39,9 Pont S-2 UTM ( X-414863, Y-4617046, Z-
452 ) Riera de Mura
Bages Monistrol de Calders Casc urbà Pont S-2 UTM ( X-413080, Y-4617861, Z-
324 ) Riera de Mura
Bages Monistrol de Calders Casc urbà Av. Dtor Pont S-2 UTM (x-409070 y-4624166 z-
Pere
238). Riu Llobregat.
Tarrés
Bages Monistrol de Montserrat BP 1121 2,9 Pont S-3 UTM (x-408522 y-4622522 z-
221). Riu Llobregat.
Bages Mura Zona urbana Costat de Llera inundable S-2 UTM (x-408880 y-4623810 z-
l'esglèsia
250). Riu Llobregat.
Bages Mura Camí de Rocafort a
Mura
Cruïlla del
Puig de la
Balma
Pont S-2 UTM (x-408993 y-4625290 z-
253). Riu Llobregat.
Bages Navarcles Polígon Golobart Llera inundable S-2 UTM (x-408704 y-4623252 z-
255). Riu Llobregat.
Bages Navarcles Casc urbà c/
Monestir
Pont S-2 UTM (x-409316 y-4623664 z-
240). Riera Calders.
Bages Navarcles N-141 c 8 Pont S-2 UTM (x-409805 y-4623956 z-
249). Riera Calders.
Bages Navarcles B-431 1,5 Pont S-2 UTM (x-408966 y-4623030 z-
261). Riera.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 535

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Bages Navarcles BV-1221 35,2 Pont S-2 UTM ( X-407574,Y-4639608,Z-
360 ) Passa riu Llobregat
Bages Navarcles Casc urbà Llac
Navarcles
Llera inundable S-2 UTM ( X-393823, Y-4633678, Z-
331) Riu Cardener
Bages Navarcles Mas La Polvora Pont S-2 UTM ( X-407341, Y-4639452, Z-
361) Riu Llobregat
Bages Navarcles Casc urbà c/Sant
Bartomeu
Llera inundable S-2 UTM (X-406137, Y-4617916, Z-
196) Riu Llobregat
Bages Navàs BV-4401 0,5 Pont S-2 UTM (X-406029, Y-4617117, Z-
200) Torrent del Flequer
Bages Navàs Zona industrial Valls de Pont / Llera inundable S-2 UTM ( X- 405962, Y-4617382, Z-
carretera Cardona ambTorruella
189 ) Riu Llobregat
cantonada rètol de la
farmàcia
Bages Navàs BV-4401 0,8 Pont S-2 UTM ( X-392540, Y-4620602, Z-
313 ) Riera de Rajadell
Bages Pont de Vilomara BV-1225 5 Pont S-3 UTM ( X-397048, Y-4621657, Z-
506 ) Riera de Rajadell Pont petit
que queda a sota la C-25
Bages Pont de Vilomara BV-1224 6,4 Pont S-3 Colònia Jorba
Bages Pont de Vilomara Pont Romà Pont S-3
Bages Rajadell zona urbana Pont/Llera inundable S-4
Bages Rajadell N-141 ( Sant Amanç) 7,3 Pont S-4 Pont de la Vila
Sota la C-25
Bages Calders Cami de Viladecavalls PONT 2 623 Carrer Tiraval
Bages Monistrol de Montserrat BP-1121 2,9 PONT 3 613 Fàbrica
Bages Castellgalí Casc Urbà PONT 3 611 Barri Balsareny
Berguedà Bagà Zona urbana SC Baells 20 614 Carrer Comerç
Berguedà Bagà Zona urbana SC Baells 20 614 Cruïlla d'enllaç de les carreteres
B-402; C-16 i BV-4021
Berguedà Bagà Zona urbana SC Baells 20 614 Zona industrial
Berguedà Guardiola de Berguedà Casc Urbà SC Baells 20 614 Resclosa
Berguedà Guardiola de Berguedà Casc Urbà Sc Baells 20 614 Torrent de Can Patusca.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 536

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Berguedà Casserres C-1411a PONT Baells 30 614 Riera de Palafolls.
Osona Torelló C/Moli de Malianta Riu SAU 20 621
Osona Centelles C-17 44 PONT SAU 30 622 Rieres.
Vallès
Occidental
Les Franqueses del N-152-a 33,2 Torrent Gralla 120 824 Riera.
Vallès
Maresme Palafolls B-682 0,9 Riera Costa 30 832 Riera.
Maresme Argentona C-60/C-32 - Riera Marina 20 831 Riera.
Baix Llobregat Gavà C-32 49 RIERES 113 El Llobregat.
Baix Llobregat Castelldefels C-245 1 Riera 113 Riera.
Baix Llobregat Castelldefels C-246 19-21 Riera 113 Riera de Vallbona.
Baix Llobregat El Prat de Llobregat C-31 190 Riera 113 Vivendes aïllades
Baix Llobregat El Prat de Llobregat B-250 4,3 Riu 113
Alt Penedès Vilafranca del Penedès B-212 1,5 Riera 121
Garraf Sitges C-246 21,9 Riera 122
Alt Camp Moli d'Alcober T-742 5,5 SC Montblanc ruta 1
Alt Camp Valls N-240 0 Pont Montblanc ruta 1
Alt Camp Aiguamúrcia TV-2441 0 Pont Montblanc ruta 2 Bassal d'aigua carretera
impossible pas turismes
Alt Camp Pont de l'Armentera C-37 25,8 Riera Montblanc ruta 2 Bassal d'aigua carretera
impossible pas turismes
Alt Camp Alcover C-14 20 Glorienta Montblanc ruta 4
Alt Camp Valls N-240a 22-24 Riera Valls Montblanc ruta 4
Baix Penedès L'Arboç N-340 1198,8 SC Vendrell ruta 1
Baix Penedès Roda de Barà N-340 1181,8 Rotonda Vendrell ruta 1
Vallés Oriental Riera de Caldes Besòs La
Llagosta
La capacitat a l’alçada del
polígon industrial de La
Llagosta insuficient
provocant l’anegament
del polígon
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 537

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Vallés Oriental Riera de Caldes Besòs Mollet del
Vallès
apacitat del soterrament
de la riera de Gallecs s’ha
realitzat amb la
informació facilitada pels
serveis tècnics de
l’Ajuntament de Mollet.
Tram des de la plaça Can
Borrell fins la via de
Ronda . 2 Tram des de la
via de Ronda fins al C/
Jaume I . 3 Tram des del
C/ Jaume I fins a l’Avda.
Àngel Guimerà. 4 Tram
des de l’Avda. Àngel
Guimerà fins el
ferrocarril .
Vallés Oriental Riu Tenes Besòs Parets del
Vallès
Vallés Oriental Riera Seca Besòs Parets del
Vallès
Vallés Oriental Riera Seca Besòs Mollet del
Vallès
Segons la capacitat de la
riera, el tram es divideix
en dos: el primer, des de
l’inici del terme municipal
fins al pas inferior del
Passeig de la Ribera,
presenta una secció poc
definida i insuficient . El
segon subtram, que
recorre les instal.lacions
de l’Escola de Policia de
Catalunya i arriba fins al
pas inferior de la C-17,
presenta una secció més
marcada. Per altra banda,
el Pas inferior de la Ribera
i el Pas inferior de la C-17
(1) presenta problemes.
El pont del passeig de
ronda té capacitat
insuficient.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 538

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Vallés Oriental Riera Seca Besòs Mollet del
Vallès
Pas inferior C-17 (2)” que
defineix el caláis de
sortida del pas inferior de
la carretera C-17 té unes
dimensions
que
coresponen a un caláix de
5 metres d’ample per 2
metres d’alçada. El calat
per una avinguda arriba
als 3,44 metres. Aquest
tram es troba
completament endegat
amb caláix de formigó de
6 metres d’amplada i 2
metres d’alçada fins a la
desembocadura al riu
Tenes. La capacitat
hidráulica és inferior a
500 anys. Cal senyalar
que les secions situades
al Polígon Industrial de
Can Magre no són
tancades per la banda
dreta degut a que les
cotes de nivell baixen en
direcció sud-oest. Això
implica que no s’ha pogut
calcular amb precisió
l’alçada de la làmina
d’aigua per avingudes
que desborden del caláiX
d’endegament.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 539

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Vallés Oriental Riu Congost Besòs Montmeló La capacitat hidrèulica
d’aquest tram és en el
tram del polígon
Industrial el Pedregar
inferior a 100 anys, si bé
els càlculs hidràulics en
principi indiquen què
d’aquesta avinguda no
arribaria a afectar al
polígon, en la visita de
camp realitzada pels
tècnics de TYPSA, es va
comprobar que la mota
de protecció que
impediria que l’aigua
afectés al polígon està
trencada en més d’un
tram. El tram aigües avall
del pont del ferrocarril
fins ferrocarril fins a la
desembocadura té una
capacitat hidráulica
inferior a 500 anys.
Vallés Oriental Besòs Besòs Martorelles
Vallés Oriental Besòs Besòs St. Fost de
Camp.
Vallés Oriental Besòs Besòs La
Llagosta
Maresme Cabrera de Mar C/Riera d'Argentona
Sota el pont C-32
riera Sota el pont de la C-
32 passa el carrer
Riera d'Argentona a
la localitat de Cabrera
de Mar és molt
transitat i s'inunda
per un torrent.
Aquest camí va a
parar al centre
comercial Carrefour.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 540

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Maresme Cabrera de Mar Rambla Torrent delsriera
Vinyals-Plà de l'Avellà
Maresme Cabrera de Mar C/Riera de Cabrera deriera
Mar
Maresme Caldes d'Estrac C/Pont del Sergent ariera
Caldes d'Estrac
A la urbanització del
Plà de l'Avellà, del
poble de Cabrera hi
ha una rambla on
passa el torrent dels
Vinyals. Hi ha un pas
subterrani que es
tapona i després el
carrer serveix de llit
de la riera on baixa
l'aigua quan plou. Es
perillós ja que es
nucli urbà i al costat
hi ha l'escola
municipal CEIP.
El C/Riera passa pel
centre del nucli urbà
de Cabrera de Mar,
esta asfaltat i fa de
canalització de l'aigua
que ve del castell de
Burriac i les Planes. A
partir
de
l'encreuament amb el
C/ 11 de Setembre ja
està soterrat.
Riera del Gorc: no és
molt perillosa però un
cop per imprudència
es va emportar una
persona. Ve de St.
Vicenç de Montalt,
limita els dos termes i
toca una petita
connexió amb Caldes
D'Estrac en una
cruïlla que va de la
carretera de St.
Vicenç al C/Pont del
Sergent de Caldes
d'Estrac on s'inunda.
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 541

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Maresme Dosrrius C/ Esteve Albert riera El carrer Esteve
Albert enllaça la BV
5101 amb el poble i
passa pel centre. Es
el llit de la riera que
baixa de Canyamars.
Es perillós i al costat
hi ha el col·legi
Municipal el Pi de
Dosrrius.
Maresme Dosrrius Polígon Industrial Sud riera La riera d'Argentona
passa a prop del
polígon industrial sud,
i en cas de
desbordament podria
inundar una dotzena
de fàbriques.
Maresme St. Vicenç de Montalt Pont de les Ànimes riera Acces de la N-II amb
el Passeig Marítim,
per on passa la Riera
de Sant Vicenç. Quan
plou molt es tapona
el pas de la riera i
inunda aquest tram
que és molt transitat.
Camping de Bellver de Cerdanya
al costat del riu Segre
Camping Solana del Segre a la
població de Bellver de Cerdanya
Marge del riu Vanera
Cerdanya Bellver Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu al pont anomenat de La
Granota
Cerdanya Bellver N-260 193.8 Riu PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu al pont al costat de la N-
260
Cerdanya Puigcerdà N-260 199 Riu PUIGMAL 20 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu al pont d'entrada al poble
Cerdanya Puigcerdà Entre Age i Vilallobent Llera PUIGMAL 10 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu al pont per anar direcció a
Montellà
Cerdanya Isòvol Camí d'Age Pont PUIGMAL 10 10 Camping Roig situat al costat del
riu Noguera de Tor
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 542

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Cerdanya Bellver N-260 Pont PUIGMAL 20 10 Camping Remei situat al costat
del riu Noguera de Tor
Cerdanya Martinet Bellver Població Pont PUIGMAL 20 10 Camping Boneta situat al mateix
poble de Barruera
Alta Ribagorça Pont de Suert Martinet Població Pont PUIGMAL 20 10 Camping Baliera situat fora de
provincia i comarca però la
població més propera és Vilaller
Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 1 Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament de Pont de
Suert
Alta Ribagorça Barruera L-500 1,5 Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada a la
confluència entre els rius de
Noguera de Tor i Noguera
Ribagorçana
Alta Ribagorça Osca L-500 Població Riu BOÍ 20 30 Estació d'aforament situada al riu
Noguera de Tor just abans de la
presa
Alta Ribagorça Pont de Suert Ctra.Castejon de Sos Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada prop
de la zona del balneari
Alta Ribagorça Pont de Suert Pont de Suert Població Riu BOÍ 10 30 Estació d'aforament situada al riu
de Sant Nicolau
Alta Ribagorça Llesp N-230 Riu BOÍ 10 30 Estació d'afornamet amb accés
per la N-230 des de Pont de
Suert situada al Noguera
Ribagorçana es tracta d'un punt
que pertany a Osca
Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 Riu BOÍ 20 30 Estació d'afornamet amb accés
per la N-230 des de Pont de
Suert situada al Noguera
Ribagorçana es tracta d'un punt
situat aprop de la cruïlla de la
població de Ginaste que pertany
a Osca
Alta Ribagorça Caldas de Boí L-500 Riu BOÍ 20 30 Camping Pont d'Ardaix situat al
costat del riu Segre
Alta Ribagorça Pont de Suert L-500 Riu BOÍ 20 30 Llera del riu Segre entre les
poblacions d'Alàs i Arfa
Alta Ribagorça Vilaller N-230 Riu BOÍ 10 30 Entorn del riu Segre a la població
d'Oliana
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 543

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Alt Urgell Pont de Bar N-230 Riu BOÍ 10 30 Torrent de la Ribera Salada al
seu pas per la població d'Ogern
Alt Urgell La Seu d'Urgell N-260 Riu VALIRA 10 10 Riu Valira al seu pas per la
població d'Anserall
Alt Urgell Oliana Vall del Segre Riu VALIRA 10 10 Es tracta d'un medidor per
mesurar el cabal i les crescudes
del riu al pont situat al costat del
Parc del Segre a la Seu d'Urgell
Alt Urgell Ogern Plana d'Oliana Riu VALIRA 20 10 Camping Era Yerla d'Aties,
carretera de Vaqueira telèfon 973
64 16 02
Alt Urgell Anserall Ribera Salada Riu VALIRA 20 10 Camping Artigané de Pont
d'Arròs, carretera de França
telèfon 973 64 03 38
Alt Urgell La Seu d'Urgell N-145 2 Riu VALIRA 10 10 Camping Verneda de Pont d'Arròs
carretera de França telèfon 973
64 10 24
Val d'Aran Arties La Seu d'Urgell Població Pont VALIRA 10 10 Camping Prado Verde d'Era
Bordeta carretera de França
telèfon 973 64 71 72
Val d'Aran Pont d'Arròs C-28 38 Riu GARONA 10 30 Camping Forcanada d'Era
Bordeta telèfon 973 64 82 94
Val d'Aran Pont d'Arròs N-230 170 Riu GARONA 30 30 Camping Verdura Park d'Era
Bordeta carretera de França
telèfon 973 64 82 93
Val d'Aran Es Bordes N-230 170 Riu GARONA 10 30 Estació d'aforament de Bossost
Val d'Aran Es Bordes N-230 174 Riu GARONA 10 30 Camping Les Contioles telèfon
973 62 31 80
Val d'Aran Es Bordes N-230 175 Riu GARONA 10 30 Camping Vall Farrera d'Alins
telèfon 973 62 44 08
Val d'Aran Bossost N-230 174 Riu GARONA 10 30 Camping Pica d'Estats d'Areu
telèfon 973 62 43 47
Pallars Sobirà Ainet de Cardós N-230 Població Riu GARONA 30 30 Camping Beta telèfons 973 66 21
85 / 973 66 20 33
Pallars Sobirà Alins L-504 12,2 Riu CANTÓ 30 20 Camping Serra de Lladorre
telèfon 973 62 31 17
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 544

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Pallars Sobirà Areu L-510 8,5 Riu CANTÓ 30 20 Estació d'afornamet amb accés
per la N-230 des de Pont de
Suert situada al Noguera
Ribagorçana es tracta d'un punt
que pertany a Osca
Pallars Sobirà Baro L-510 14,3 Riu CANTÓ 30 20 Camping l'Orri del Pallars telèfon
973 62 12 92
Pallars Sobirà Lladorre N-260 288 Riu CANTÓ 10 20 Camping del Cardós telèfons 973
62 31 12 / 973 62 31 83
Pallars Sobirà Llavorsí L-504 15,6 Riu CANTÓ 30 20 Camping la Borda del Pubill
telèfons 973 62 30 88 / 973 62
30 28
Pallars Sobirà Montardit de Baix C-13 110 Riu CANTÓ 20 20 Camping Noguera Pallaresa
telèfon 973 62 08 20
Pallars Sobirà Ribera de Cardós N-260 284 Riu CANTÓ 10 20 Camping Sol i Fred, entre les
poblacions de Xerallo i Les
Esglèsies
Pallars Sobirà Ribera de Cardós L-504 9,5 Riu CANTÓ 30 20 Camping Vall Fosca al riu
Flamisell
Pallars Sobirà Sort L-504 9,8 Riu CANTÓ 30 20 Camping Senterada a la mateixa
pobació, riu Flamisell
Pallars Jussà Xerallo C-13 129 Riu CANTÓ 10 20 Camping Collegats al costat del
riu Noguera Pallaresa
Pallars Jussà La Torre Cabdella Riu JUSSÀ 20 20 Alberg de Torre de Cabdella
Pallars Jussà Senterada L-503 13,5 Riu JUSSÀ 20 20 Zona d'acampada El Flamisell a
500 mts. De la població de la
Pobleta de Bellveí
Pallars Jussà La Pobla de Segur L-503 0,5 Riu JUSSÀ 20 20 Zona de confluència entre els
rius Flamisell i Bellera
Pallars Jussà La Torre Cabdella N-260 306 Riu JUSSÀ 20 20 Central de Cabdella, envoltada
per habitatges de 1ª i 2ª
residència
Pallars Jussà La Pobleta de Bellveí L-503 13 Riu JUSSÀ 20 20 Riu Manyanet al seu pas per la
població
Pallars Jussà Senterada L-503 Riu JUSSÀ 20 20
Pallars Jussà Cabdella Senterada Població Riu JUSSÀ 20 20
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 545

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Pallars Jussà Les Esglèsies L-503 Riu JUSSÀ 20 20 Inundació carretera i cases
adossades de nova construcció
Població Riu JUSSÀ 20 20 Inundació vies comunicació en
èpoques seques i en situacions
de rubina.
Segrià ALBATÀRREC Inundacions en vies de
comunicació i camps. Inici de
canalització del riu Ondara en
cami ubicat a 100 metres del PK
indicat, obstruccions en entrada
canalització i no absorció de
cabal intens
Garrigues, les LES BORGES BLANQUES C-230 a 6,3 BARRANC BAIX Segrià 73
Garrigues, les LES BORGES BLANQUES C-233 64'9 CALÇADA BAIX 91
Garrigues, les Barbens C-233 60'3 CALÇADA BAIX 91 Riera de Bianya. Passadís darrere
la Ford Dosch
Garrigues, les LV-3341 6,4 Inici canalització riu Baix 82 Riera de Bianya. Passadís Can
Bassoga
Garrotxa, la La Vall de Bianya Torrent del Farro. Passadís de
Mas Bruno
Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1 Fluvià. Passadís a Can Gori
Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1 Passadís de Ca l'Enric. Riera de
Bianya
Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1
Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís sc 1 PUNT DE MESURA I CONTROL
PLA INUNCAT NÚM. 15, PANTA
DE SUSQUEDA
Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís sc 1 PUNT DE MESURA I CONTROL
PLA INUNCAT NÚM. 14, PANTA
DE SUSQUEDA
Garrotxa, la La Vall de Bianya Carretera _ Passadís SC 1 PUNT DE MESURA I CONTROL
PLA INUNCAT NÚM. 21, DEL RIU
ONYAR
Selva, la Cellera de Ter PUNT DE MESURA I CONTROL
PLA INUNCAT, NÚM. 27
Selva, la Susqueda C-152 SC SC E-10 PUNT DE MESURA I CONTROL
PLA INUNCAT NÚM. 25
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 546

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
COMARCA MUNICIPI PUNT Element Sector Localització
Selva, la Riudellots de la Selva, la C-152 Panta SC E-10 PUNT DE MESURA I CONTROL
PLA INUNCAT NÚM. 28
Selva, la Maçanet de la Selva, la GI-663 4 SC SC E-20
Selva, la St. Feliu de Buixelleu C-251 Pont de ferro SC E-20
Selva, la Foagrs de la Selva, la GI-553 4 Riera d'Arbúcies SC E-30
Garrotxa, la BV-5122 Can simón Llera SC E-30
Garrotxa, la Organyà
Garrotxa, la La Farga de Moles
Perles i Alinyà LA- 5139 Carrretera mig Valira 20
N-145 Camping Frontera Alt Valira 10
L-401 zona túnels mig Valira 20
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 547

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 14.3.3.
de Bombers
Punts d’actuació prioritària detectats per la Regió de Girona
DESCRIPCIÓ DE LES CATEGORIES
A.- Tancament inmediat
B.- Tancament previ inspecció per avinguda
C.- Tancament previ inspecció per inundacions
D.- Trencament de motes
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
1 B Pont dels col.legis La Jonquera Llobregat Alt Empordà
2 A Gual de la pista forestal de l'Estrada a la N-II Agullana Llobregat Alt Empordà
davant Pub Ladies
3 B Inundació tram carretera N-II davant Pub Ladies Agullana Llobregat Alt Empordà
4 A Gual pista forestal de Bosqueros a la N-II davant Capmany Llobregat Alt Empordà
Mas Armet
5 B Pont de Capmany a la N-II, cruïlla Gi-502
(Darnius)
6 B Inundació N-II al tram de l'Hostal Nou a la
gasolinera BP
Biure Llobregat Alt Empordà
Biure Llobregat Alt Empordà
7 A Gual pista forestal de Mas Gener a Can Feliços Pont de Molins Llobregat Alt Empordà
8 B Inundació carretera GIV-5044 en el casc urbà de Biure Ricardell Alt Empordà
Biure
9 B Gual de la carretera GI-504 a l'accés Nord casc
urbà de Boadella
10 B Gual de la carretera GIV-5042 a l'accés Sud del
casc urbà de Boadella
Boadella Muga Alt Empordà
Boadella Muga Alt Empordà
11 B Pont del casc urbà de les Escaules Boadella Muga Alt Empordà
12 B Pont de la carretera GIV-5042 costat Molí Nou Pont de Molins Muga Alt Empordà
13 A Gual a la carretera GIV-5041 Pont de Molins Muga Alt Empordà
14 A Gual carretera de Masarac a Mollet de Peralada
en el veïnat del Priorat
Masarac l'Anyet Alt Empordà
15 A Gual carretera de Sant Climent a Vilartolí de Dalt Sant Climent l'Anyet Alt Empordà
16 A Gual al camí d'accés a Vilartolí de Baix Sant Climent l'Anyet Alt Empordà
17 A Gual carretera de Peralada a les Olives-Sant
Nazari
Peralada l'Orlina Alt Empordà
18 B Pont GIP-6021 a la carretera de Peralada a
Mollet
19 B Tram de carretera GIP-6021 entre el Morassac i
Peralada
Peralada l'Orlina Alt Empordà
Peralada l'Anyet Alt Empordà
20 A Gual carretera C-252 de Vilabertran a Peralada Peralada Muga Alt Empordà
21 A Gual a Vilanova de la Muga, de la carretera de Peralada Muga Alt Empordà
Vila-sacra a Vilanova de la Muga
21 A Gual a Vilanova de la Muga, de la carretera de
Vila-sacra a Vilanova de la Muga
Peralada Manol Alt Empordà
22 A Gual camí de Vila-sacra a Palol de Vilatenim Vila-sacra Manol Alt Empordà
23 A Gual de la carretera de Vilatenim al Far
El Far d'Empordà Manol Alt Empordà
d'Empordà
24 A Gual a la carretera GIV-6211 de Figueres al Far
d'Empordà
25 A Gual del camí de Sant Pau de la Calçada a
l'escola d'educació especial de les Acàcies
El Far d'Empordà Manol Alt Empordà
El Far d'Empordà Manol Alt Empordà
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 548

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
26 C Inundació al pas inferior de la carretera C-252
amb la línia de Renfe
27 C Inundació al pas inferior de l'avinguda de
l'Empordà amb la N-II en el polígon industrial
Pont del Princep
28 A Gual de la carretera de Pont del Princep a Santa
Llogaia d'Àlguema
29 A Pont de la carretera de Santa Llogaia d'Àlguema
a la N-IIb
El Far d'Empordà
Vilamalla
Sta.Llogaia
d'Àlgumea
Sta.Llogaia
d'Àlgumea
Riera d'Àlguema
Riera d'Àlguema
Alt Empordà
Alt Empordà
Alt Empordà
Alt Empordà
30 A Gual de la carretera de Creixell a la N-II Borrassà Riera d'Àlguema Alt Empordà
31 A Gual del camí de Navata a Canelles Navata Riera d'Àlguema Alt Empordà
32 A Gual de la carretera de Cabanellesa Lladó Cabanelles Riera d'Àlguema Alt Empordà
33 A Gual a la carretera GIV-6226 de Vilaür a Arenys Garrigàs Fluvià Alt Empordà
d'Empordà
34 A Gual de la carretera de Siurana a la C-252 en el Siurana Rec Medral Alt Empordà
nucli de Baseia
35 A Gual de la carretera GIP-5129 de Vilafant a Vilafant Manol Alt Empordà
Borrassà
36 A Gual al camí d'Avinyonet a la N-260 Avinyonet de Manol
Alt Empordà
Puigventós
37 A Gual al camí de Tarabans a Vilanant Vilanant Manol Alt Empordà
38 B Pont de la carretera GIP-5101 entre Vilanant i Cistella Rec de Cistella Alt Empordà
Cistella
39 A Pont de la carretera C-252 de Garriguella a Garriguella Riera de
Alt Empordà
Peralada
Garriguella
40 A Gual d'accés al barri de Dalt de Valleta Llançà Riera de Valleta Alt Empordà
41 A Gual del camí de Sant Quirze de Colera a la Rabós l'Orlina Alt Empordà
sortida de Rabós
42 A Gual del camí de Vilamaniscle a Sant Quirze de Rabós
Riera la
Alt Empordà
Colera
Reguerada
43 A Guals de l'accés a Madres sota vies RENFE Llançà Riera de Valleta Alt Empordà
44 C Inundació al casc urbà de Llançà a la zona dels Llançà
Alt Empordà
Horts
45 C Inundació a la zona de la depuradora a la sortida El Port de la Riera de Romanyà Alt Empordà
del Port de la Selva
Selva
46 C Inundació a la N-II sobre el rec de Malpas, a la Figueres Rec de Malpàs Alt Empordà
fàbrica HECO, a la zona del Ralli Sud
47 C Inundació a la ctra. GEV-6024 a la sortida de Figueres
Alt Empordà
Figueres, a la zona de l'Aigueta
48 A Inundació a la zona de l'inici del soterrament del
rec a la Bisbal
La Bisbal
d'Empordà
Rec del Raig Baix
Empordà
49 A Pont de l'embut al final del Pg. Marimon Asprer La Bisbal
d'Empordà
El Daró
Baix
Empordà
50 B Pont baix a la sortida de la Bisbal direcció La Bisbal
Rec del Molí Baix
Cruïlles
51 A Pont baix a la ctra. GEV-6702 de Monells a
Madremanya
d'Empordà
Cruïlles, Monells i
Sant Sadurní de
l'Heure
Riera la Canal
Empordà
Baix
Empordà
52 A Pont baix a la ctra. GEV-6701 de St. Martí Vell a
Madremanya
Sant Martí Vell Riera de les
Dalmasses
Baix
Empordà
53 A Pont a la ctra. GE-651 a l'entrada a Peratallada Forallac Riera de
Peratallada
Baix
Empordà
54 A Passallís al camí qua va des d'Ullastret a
Casavells, a l'alçada de Matajudaica
Ullastret El Daró Baix
Empordà
55 A Passallís al camí que creua el Daró al costat del
Castell d'Empordà
La Bisbal
d'Empordà
El Daró
Baix
Empordà
56 A Passallís a Sobrànigues St. Jordi Desvalls El Ter Baix
Empordà
57 A Passallís a l'entrada a Vulpellac Forallac Riera de Vulpellac Baix
Empordà
58 A Passallís sobre el Daró Cruïlles, Monells i
Sant Sadurní de
El Daró
Baix
Empordà
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 549

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
l'Heure
59 C Inundació sota Vulpellac darrera el Bar la Nau Forallac Baix
Empordà
60 C Inundació a la Plaça d'Enric Morera a Sant
Antoni de Calonge
Calonge Riera de Calonge Baix
Empordà
61 C Inundació al bar Cordova Calonge Riera de Calonge Baix
Empordà
62 B Inundació a la riera de l'Aubí al nús de les ctres.
C-256 i C-257
Palamós Riera de l'Aubí Baix
Empordà
63 B Inundació a la zona final de la riera de l'Aubí al
casc urbà de Palamós
Palamós Riera de l'Aubí Baix
Empordà
64 B Pont baix al c/ Eroles sobre el càmping Riembau Castell d'Aro Riera de Riudaura Baix
Empordà
65 C Inundació a la zona de la depuradora Castell d'Aro Riera de Riudaura Baix
Empordà
66 A Inundació a la ctra. de Pau a la ctra. GEV-6101 Pau Riutort Alt Empordà
67 C Inundació a la ctra. del Far, prop de la
Roses
Alt Empordà
depuradora
68 B Inundació a la ctra. de Pau a la ctra. GEV-6101 Vilanova de la
Alt Empordà
Muga
69 B Inundació a la part baixa de la urb. Mas Buscà Roses Alt Empordà
70 C Inundació a la ctra. de Roses a Figueres a la Roses Rec de Queralbs Alt Empordà
cruïlla de Cadaqués
71 C Inundació cruïlla C-260 i GE-610 a l'entrada de Roses
Alt Empordà
Roses
72 C Inundació carrer darrera la Ciutadella Roses Alt Empordà
73 B Passallís entre Riudaura i el Molí de la Plana Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa
74 B Passallís a la ctra. del Petroli, sobre les gorgues Riudaura Torrent dels Cortils Garrotxa
del Mas Fajula
75 B Passallís de l'església de Riudaura a Can Fajula Riudaura Torrent dels Cortils Garrotxa
76 B Passalís del Mas d'en Deu Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa
77 B Passallís del Mas El Cortés Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa
78 B Passallís del Mas Hostal de la Corda Riudaura Riera de Riudaura Garrotxa
79 B Passallís zona piscifactoria de Sant Privat La Vall d'en Bas Riera de St. Privat Garrotxa
80 B Passallís de la pista de Can Turó i Salt del La Vall d'en Bas Riera de St. Privat Garrotxa
Sallent
81 B Passallís del veïnat de Can Cirera La Vall d'en Bas Garrotxa
82 A Passallís entre la ctra. de les Preses i la ctra. de La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa
la Perselària
83 A Passallís darrera la casa d'en Juventeny, entre La Vall d'en Bas Riera de Juanetes Garrotxa
Juanetes i Can Mata, Can Jaca i Vilardell
84 A Passallís de Can Trona La Vall d'en Bas Riera de Juanetes Garrotxa
85 A Passallís de la ctra. del comissaria de la Guàrdia La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa
Civil a Can Trona
86 B Passallís crïlla del Mas els Bertrans al Molí de La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa
l'Aubert
87 B Passallís darrera Fort Doch (laboratori de La Vall de Bianya Riera de Bianya Garrotxa
Bianya)
88 B Passallís entre la Canova d'en Ribes i el mas de La Vall de Bianya Riera de Bianya Garrotxa
Can Bassoga
89 A Passallís de Llocalou Sant Joan les Riera de Riudaura Garrotxa
Fonts
90 A Passallís de la Cadavall i la Cadamont Sant Joan les Riera de Bianya Garrotxa
Fonts
91 B Passallís del Molí d'en Solà La Vall de Bianya Torrent de Sta. Garrotxa
Llúcia
92 B Passallís del Mas Bruno La Vall de Bianya Torrent de Farro Garrotxa
93 B Passallís de Ca l'Enric al camí d'Arrar, mas el La Vall de Bianya Riera de Bianya Garrotxa
Pujulars i Ca la Bonica
94 B Passallís del Mas de l'Arangada Olot Riera de Riudaura Garrotxa
95 B Passallís de les Feixes a Sant Valentí Olot Riera de Riudaura Garrotxa
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 550

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
96 B Passallís del Collell Olot Fluvià Garrotxa
97 B Passallís de la Font de la Gruta Olot Fluvià Garrotxa
98 A Passallís darrera església St. Joan les Fonts a Sant Joan les Riera de Bianya Garrotxa
Vives
Fonts
99 B Passallís a la Torva i Ca l'Isidre Olot Fluvià Garrotxa
100 B Passallís de Canet Olot Fluvià Garrotxa
101 B Passallís de Can Gabarrò Olot Fluvià Garrotxa
102 A Passallís de Begudà Sant Joan les Riu Turonell Garrotxa
Fonts
103 A Passallís de Can Gori La Vall de Bianya Fluvià Garrotxa
104 B Passallís dels Sangles, Palomer de Baix i Montagut Fluvià Garrotxa
Palomer de Dalt
105 A Passallís de Cogulera St. Jaume de Fluvià
Garrotxa
Llierca
106 A Passallís de Sant Jaume de Llierca a la Miana St. Jaume de Fluvià
Garrotxa
Llierca
107 A Passallís entre Montagut i Tortellà Tortellà Riera de Llierca Garrotxa
108 A Passallís d'Argelaguer a la Mare de Deu del Argelaguer Fluvià Garrotxa
Guilar
109 B Passallís del Camp de Golf al Molí Sant Ferriol Fluvià Garrotxa
110 B Passallís darrera a Cal Sastre al nucli de Sta. Santa Pau Ser Garrotxa
Pau
111 A Passallís dels Arcs de Sta. Pau Santa Pau Ser Garrotxa
112 A Passallís a la ctra. de St. Romà Vilobí d'Onyar Onyar La Selva
113 A Passallís de la ctra. de Can Illus de Brunyola Brunyola Onyar La Selva
114 C Inundació a la urbanització de Can Ferrer a la Vilobí d'Onyar
La Selva
GE-533
115 C Inundació a la cruïlla davant el bar l'Entrada Riudaurenes Riu de l'Esplet La Selva
116 A Riera que desenboca a Tamariu Palafrugell Riera del Mas
Batllia
Baix
Empordà
117 C Inundació a la ctra. GE-652 entre Pals i Torrent,
a l'alçada de la depuradora
Torrent Riera d'Esclanyà Baix
Empordà
118 C Inundació a la ctra. GE-650 de Palafrugell a
Regencós, a l'alçada del pi grós
Regencós
Baix
Empordà
119 C Inundació ctra. de Palafrugell a Tamariu, al c/ el
Bruguerol a l'alçada dels Mossos d'Esquadra
Palafrugell Riera d'Aubí Baix
Empordà
120 C Inundació al barri de St. Josep a la ctra. de
Palafrugell a Esclanyà
Begur
Baix
Empordà
121 C Inundació a l'av. Espanya, a la zona del camp de
futbol
Palafrugell
Baix
Empordà
122 C Inundació a la ctra. GE-655 de Palafrugell a
Llofriu, a l'alçada de l'hípica la Fanga
Palafrugell
Baix
Empordà
123 C Inundació a la ctra. GE-650 de Palafrugell a
Regencós, a l'alçada de la granja avícola Maria
Begur
Baix
Empordà
124 C Inundació a la zona del càmping les Dunes Sant Pere
Pescador
Riu Vell
Baix
Empordà
125 B Inundació a la ctra. de Pelacalç a l'Armentera Baix
Empordà
126 B Inundació a la part final de la riera a St. Martí
d'Empúries
Sant Pere
Pescador
Riu Vell
Baix
Empordà
127 B Inundació a la ctra. de Viladamat Viladamat Baix
Empordà
128 C Inundació a la ctra. d'Albons a 1,5km de la
urbanització dels Pilans
Albons
Baix
Empordà
128 C Inundació a la ctra. d'Albons a la urbanització
dels Pilans
Escala
Baix
Empordà
129 C Inundació a la zona de Riells i l'Estany de la
Poma
Escala
Baix
Empordà
130 B Inundació a la ctra. de Bellacaire Albons Baix
Empordà
131 B Inundació des del càmping Paradys fins a la
platja de Montgó
Escala
Baix
Empordà
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 551

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
132 C Inundaió a la pista de l'Escala a l'Estartit a uns
500m. del càmping Neus
Torroella de
Montgrí
Rec de les Guilles Baix
Empordà
133 C Inundació a Torre Ferrana, a la pista de Mas
Puig fins a l'Escala
Torroella de
Montgrí
Baix
Empordà
134 C Inundació a les Dunes, de la casa del Guarda
fins a Torre Ferrana
Torroella de
Montgrí
Baix
Empordà
135 B Inundacions, en 2 punts, a la ctra. de Verges a
Ullà, prop de la fàbrica Cofrugi
Ullà
Baix
Empordà
136 B Inundació a la ctra. de Serra de Daró, del Mas
Veí fins el Daró
Serra de Daró
Baix
Empordà
137 B Inundació al casc de Torroella, a l'av. Catalunya,
el c/ Roser i el Pg. de Vicenç Pou
Torroella de
Montgrí
Baix
Empordà
138 B Inundació a la ctra. de l'Estartit, des del parc de
Bombers a l'entrada del casc, així com a la urb.
Torroella de
Montgrí
Baix
Empordà
els Griells
139 B Ctra. de Parlavà a Torroella de Montgrí, a la
cruïlla de la ctra. de Gulata
Gualta Daró Baix
Empordà
140 A Passallís a la ctra. que va des de la GE-542 a la Anglès Riera d'Osor La Selva
Cellera de Ter
141 A Passallís a la ctra. que va des d'Amer a St. Amer El Brugent La Selva
Climent d'Amer
142 A Passallís a la ctra. de la urb. Les Carreras St. Aniol de Riera de Llémena La Selva
Finestres
143 A Entrada Cabanyes a la urbanització Aiguaviva Vidreres
Riera de
La Selva
Parc
Cabanyes
144 A Font del Pla Vidreres Riera el Reclar La Selva
145 B Ctra. de Mallorquines a la N-II Sils Riera de
La Selva
Vallcanera
146 A Pas sota la via a la ctra. GI-552 de la Batlloria a Riells i Viabrea
La Selva
Breda
147 A Pas sota la via a la ctra. del viver forestal entre Riells i Viabrea
La Selva
Hostalric i la GI-552
148 A Inundació a la ctra. GI-553 a l'àntic pas a nivell St. Feliu de
La Selva
de la via, a la cruïlla de la ctra. C-251
Buixalleu
149 B Passallís que va al circuït dels Peluts Amer Riu Brugent La Selva
150 B Gual del c/ de Sta. Llogaia (barri de les forques) Vilafant Rec Sussanna Alt Empordà
en el Rec Sussanna
151 C Vorals de la ctra. N-II (sector Pont del Princep) Vilafant Rec del Mal Pas Alt Empordà
152 D Trencament de la mota del Daró que talla la ctra.
de Llavià, o trencament de la del costat del
Fontanilles Daró Baix
Empordà
municipi de Serra de Daró que n'inunda una part
153 C Zones inundables a Ventalló Ventalló Baix
Empordà
154 B Inundació per avinguda amb pluja torrencial Ventalló Torrent Gran de Baix
Ventalló
Torrent de
Gallerans
Empordà
Baix
Empordà
Garrotxa
155 B Inundació per avinguda amb pluja torrencial a
Vila-robau
Ventalló
156 B Passallís d'accés a masies Sant Joan les
Fonts
157 B Passallís d'accés a masies Sant Joan les
Garrotxa
Fonts
158 B Passallís d'accés a masies Sant Joan les Riu Turonell Garrotxa
Fonts
159 B Passallís d'accés a masies Sant Joan les Riu Turonell Garrotxa
Fonts
160 B Passallís d'accés a masies Sant Joan les Riu Turonell Garrotxa
Fonts
161 B C-253, entrada a Maçanet Maçanet de la Riera Torderola La Selva
Selva
162 B Passallís a l'Av. Tramuntana Castell d'Aro Riudaura Baix
Empordà
163 C Passallís Pont ctra. de la Pinya La Vall d'en Bas Tirafaves Garrotxa
164 C Pont camp de futbol d'Hostalets La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 552

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
165 C Del pont Verntallat a l'escola La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa
166 C Pont de Corades d'Hostalets La Vall d'en Bas Torrent del Tarrés Garrotxa
167 B Pont de la Pomareda La Vall d'en Bas Fluvià Garrotxa
168 C Pont ctra. Parcel·laria Can Famada La Vall d'en Bas Riera de Ridaura Garrotxa
169 C Passallís Can Bianya Hostalets La Vall d'en Bas Riera Espasens Garrotxa
170 C Zones inundables Nord del Ter Torroella de
Montgrí
Ter
Baix
Empordà
171 C Zones inundables Sud del Ter Torroella de
Montgrí
Ter
Baix
Empordà
172 B Entrada urb. Torrefortuna Vidreres Riera de
La Selva
Cabanyes
173 B Ctra. de Roses-Marca de l'Ham Figueres Alt Empordà
174 B Pas sota la N-II (km. 690) Maçanet de la Riera Torderola La Selva
Selva
175 C Accés a Maçanet per autovia, pas soterrani Maçanet de la
La Selva
Selva
176 C Zones inundables c/ Ronda i c/ Mateues Caldes Riera de Sta. La Selva
Maria
177 A Cruïlla entrada urb. Vallcanera Sils Riera Vallcanera La Selva
178 B Camí d'Amer a Bonmatí Amer Torrent del La Selva
Rajolers
179 B Passallís del camí Castelló d'Empúries a Cam Peralada El Cagarrell Alt Empordà
Bastons
180 B c/ Garcia Lorca, c/ Roben Dario del 1r Polígon Sils Riera Jonquet La Selva
181 B Ctra. C-252 al rest. Mas Molí Peralada El Llobregat Alt Empordà
182 C Camí de la Devesa Vilanant Alt Empordà
183 B Límit municipal amb Avinyonet Vilanant Alt Empordà
184 B Passallís a l'urbanització Mas Ros Calonge Riera de Calonge Baix
Empordà
185 B Passallís al Mas Rotllan Calonge Riera de Calonge Baix
Empordà
186 B Passallís al Mas Eugeni o Mas Vila Calonge Riera de Calonge Baix
Empordà
187 B Passallís a la urb. Cabanyes Calonge Riera de Calonge Baix
Empordà
188 B Passallís a la urb. Rio de Oro Calonge Riera dels Molins Baix
Empordà
189 B Caramelles St. Joan
Riera Samala Ripollès
Abadeses
190 B Can Ramon de la Pera St. Joan
Riera Samala Ripollès
Abadeses
191 B Can Micot Vallfogona Riera de
Ripollès
Vallfogona
192 B Can Coima Vallfogona Riera de
Ripollès
Vallfogona
193 B Plana Batallera Vallfogona Riera de
Ripollès
Vallfogona
194 B Sota Pielleta Vallfogona Riera de
Ripollès
Vallfogona
195 B El Trull - Refugi - Castell de Milany Vallfogona Riera de
Ripollès
Vallfogona
196 B 2 Punts al Camping La Bamma Vallfogona Riera de
Ripollès
Vallfogona
197 B La casa nova del Puig Les Lloses Riera de Lloses Ripollès
198 B Baborers Les Lloses Riera de Lloses Ripollès
199 B Depuradora de Ripoll Ripoll Riu Ter Ripollès
200 B Cal Rey Campdevànol Riu Merdas Ripollès
201 B Can Busacs Campdevànol Riu Merdas Ripollès
202 B Font del Querol Campdevànol Riu Merdas Ripollès
203 B Ctra. d'Estiula - l'Oro Campdevànol Riu Merdas Ripollès
204 B L'Empalme - Serradell - Vilamitjana Campdevànol Riu Merdas Ripollès
205 B Casa colònies les Coromines Campdevànol Riu Merdas Ripollès
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 553

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Núm Cat. Descripció Municipi Conca Zona
206 B De Gombreny a Can Bartes Gombren Riu Merdas Ripollès
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 554

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Annex 14.3.4.
Zones de major risc d’inundabilitat detectades a Barcelona
A14. PUNTS D’ACTUACIÓ PRIORITÀRIA 555

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
ANNEX 15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Carreteres
− Ordre de 14 de maig de 1990, per la qual s'aprova la Instrucció de Carreteres 5.2.-IC
"Drenatge superficial" (BOE núm. 123, DE 23/05/1990, pàg. 14036)
− Control de l’erosió fluvial en ponts. La publicació de MOPT 1988:
i Conceptes bàsics.
i Erosió local en piles.
i Mètode de càlcul proposat.
i Erosió local en estreps.
i Erosions generals en el llit.
i Mesures antierosió.
i Mantell d’escullera.
i Erosió local en piles: estudis de diferents autors.
i Erosió local en estreps: justificació del mètode Laursen i comentaris al mètode
d’Armanov.
− Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm. 1807, de 11/10/1993, pàg.
6736);
− Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el reglament general de carreteres
(DOGC núm. 4027, de 10/12/2003, pàg. 23863)
− Ordenança d'ús i defensa de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona. (BOP
de Barcelona núm.110, de 9/05/1995)
Trànsit
− Llei Orgànica 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de competències executives a
Catalunya en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor (BOE núm. 300, de
16/02/1997, pàg. 36619).
− Llei 14/1997, de 24 de setembre, de creació del Servei Català de Trànsit (DOGC núm.
2548, de 31/12/1997, pàg. 15182)
− Decret 191/2001, de 10 de juliol, de reestructuració del Servei Català de Trànsit (DOGC
núm. 3436, de 23/07/2001, pàg. 11482)
− Llei 18/1989, de 25 de juliol, de bases sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i
seguretat viària (BOE núm. 178, de 27-07-89, pàg. 24084; rect. BOE núm. 75, de 28-03-
90, pàg. 8667).
− Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el text articulat de la Llei
sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària (BOE núm. 63, de 14-03-90,
pàg. 7259; rect. BOE núm. 185, de 3-08-90, pàg. 22739).
− Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s'aprova el reglament general de
circulació per l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la llei sobre trànsit,
circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu
339/1990, de 2 de març (BOE núm. 306, de 23/12/2003, pàg. 45684)
Gas
− Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del Sector d'Hidrocarburs (BOE núm. 241, de 8/10/1998,
pàg. 33517; rect. BOE núm. 29, DE 3/02/1999, pàg. 4744)
− Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport,
distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d'instal·lacions
de gas natural (BOE núm. 313, de 31/12/2002, pàg. 46346)
− Reial Decret 1716/2004, de 23 de juliol, pel que es regula l’obligació de manteniment
d’existències mínimes de seguretat, la diversificació de proveïment de gas natural i la
corporació de reserves estratègiques de productes petrolífers (BOE núm. 206, de
26/08/2004, pàg. 29906; rect. BOE núm. 286, de 27/11/2004, pàg. 39355)
− Decret 2913/1973, de 26 de Octubre, por el que se aprova el Reglament General del Servei
Públic de Gasos Combustibles (B.O.E. de 21/11/73) .
A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 556

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
−
Observacions: Modificacions en BOE de 20/2/84. Derogat en la seva major part pel Reial
Decret 1434/2002.
Ordre de 18 de novembre de 1974, per la que s’aprova el Reglament de Xarxes i
Escomeses de Combustibles, amb les seves instruccions tècniques complementàries.
Observacions: Modificada per les Ordres 26 d’octubre de 1983 (BOE 8-11-83 i correcció
d’errors BOE 23-7-84), de 6 de juliol de 1984 (BOE 23-7-84), de 9 de març de 1994 (BOE
21-3-94) y de 26 de maig de 1998 (BOE 11-6-98).
Les modificacions estan incorporades en el document, a excepció de l’ordre de 26 de maig
de 1998, que figura com annex al document.
Reial Decret 1853/1993, de 22 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de
Gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials (BOE núm. 281, de
24/11/1993, pàg. 33010; rect. BOE núm. 57, de 8/03/1994, pàg. 7438).
Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions
Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITE) i
crea la Comissió Assessora per les instal·lacions tècniques dels edificis. (BOE núm. 186, de
5/08/1998, pàg. 26585; rect. BOE núm. 259, de 29/10/1998, pàg. 35450).
Ordre de 17 de desembre de 1985, per la que s’aprova la Instrucció sobre documentació i
posta en servei de les instal·lacions receptores dels gasos combustibles, sobre instal·ladors
autoritzats i empreses instal·ladores (B.O.E. núm. 8, de 9/01/1986, pàg. 1385; rect. BOE
núm. 100, de 26/04/1986, pàg. 14924).
Reial Decret 494/1988, de 20 de maig, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells que
utilitzen gas com a combustible (BOE núm. 125, de 25/05/1988, pàg. 15943; rect. BOE
núm. 174, de 21/07/1988, pàg 22514).
Reial Decret – Llei 6/2000 de 23 de juny de Mesures Urgents d’Intensificació de la
Competència en Mercats de Bens i Serveis. (BOE núm. 151, de 24/06/2000, pàg. 22440;
rect. BOE núm. 154, de 28/06/2000, pàg. 22993).
Emmagatzematge
Catalunya
− ORDRE TIC/35/2003, de 21 de gener, de modificació de la disposició transitòria tercera de
la Ordre de 27 de juny de 2000, referent en la regularització d’instal·lacions existents,
sense autorització o inscripció en el Registre industrial, d’emmagatzematge de carburants i
combustibles líquids per al seu consum en la mateixa instal·lació, regulades per la
instrucció tècnica complementaria MI - IP03. (DOGC núm. 3814, de 4/02/2003, pàg.
2018).
− Ordre de 20 de novembre de 1998, sobre el procediment d’actuació de les empreses
instal·ladores, de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions
petrolíferes per a us propi regulades per la instrucció tècncia complementària MI-IP03,
Instal·lacions Petrolíferes per a us propi, del Reglament d’Instal·lacions Petrolíferes (DOGC
núm. 2782, de 9/12/1998, pàg. 15155).
− Ordre de 27 de juny de 2000, de modificació de l’Ordre de 20 de novembre de 1998 per a
adaptar-se al Reial Decret 1523/1999, d’1 d’octubre, pel que es modifica el Reglament
d’instal·lacions petrolíferes i les seves instruccions tècniques complementàries MI-IP03 i
MI-IP04. (DOGC núm. 3182, de 13/07/2000, pàg. 9108).
− Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril pel que s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de
productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries MIE APQ-1, MIE APQ-
2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 i MIE APQ-7. (BOE núm. 112, de
10/05/2001, pàg. 16838; rect. BOE núm. 251, de 19/10/2001, pàg. 38406).
− Reial Decret 1523/1999 pel que es modifica el Reglament d’Instal·lacions Petrolíferes
aprovat per Reial Decret 2085/1994, de 20 d’octubre de tècniques complementaries MI-
IP03 aprovada por el Reial Decret 1427/1997, de 15 de setembre, i MI-IP04, aprovada pel
Reial Decret 2201/1995, de 28 de desembre. (BOE núm. 253, de 22/10/1999, pàg. 37164;
rect. BOE núm. 54, de 03/03/2003, pàg. 9035).
A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 557

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Aparells a pressió
Catalunya
− Reial Decret 1244/1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió.
− Ordre de 28 de juny de 1988, per la que s’aprova la ITC MIE-AP17 del reglament d'aparells
a pressió referent a instal·lacions de tractament i emmagatzematge d'aire comprimit (BOE
núm. 163, de 8/07/1988 pàg. 21154; rect. BOE núm. 238, de 4/10/1988, pàg. 28808)
− Ordre de 17 de març de 1981, per la que s’aprova la ITC MIE-AP1 referent a calderes,
economitzadors, precalentadors d'aigua, sobrecalentadors i recalentadors de vapor (BOE
núm. 84, de 8/04/1981; rect. BOE núm. 121, de 21/05/1981)
− Ordre de 6 d’octubre de 1980, per la que s’aprova la ITC MIE-AP2 del reglament d'aparells
a pressió, tuberies per a fluïts relatius a calderes (BOE núm. 265, de 4/11/1980, pàg.
24575)
− Ordre de 31 de maig de 1982, per la que s’aprova la ITC MIE-AP5 sobre extintors
d'incendis, modificada per l'ordre de 31 de maig de 1985 (BOE núm. 149, de 23/06/1982,
pàg. 17139)
− Ordre de 31 de maig de 1985, per la que s’aprova la ITC MIE-AP11 referent a aparells
destinats a escalfar o acumular aigua calenta fabricats en sèrie (BOE núm. 148, de
21/06/1985, pàg. 19232; rect. BOE núm. 183, de 13/08/1985, pàg. 25619)
− Ordre de 31 de maig de 1985, per la que s’aprova la ITC MIE-AP12 relativa a calderes
d'aigua calenta (BOE núm. 147, de 22/06/1985, pàg. 19141; rect. BOE núm. 192, de
12/08/1985, pàg. 25504)
Electricitat
Estatal
− Reial Decret 3275/1982, de 12 de novembre, pel qual s'aprova el reglament sobre
Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i
Centres de Transformació (BOE núm. 288, de 1/12/1982, pàg. 33063; rect. BOE núm. 15,
de 18/01/1983, pàg. 1185)
− Ordre de 6 de juliol de 1984, per la que s’aproven les instruccions tècniques
complementàries del reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en
centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació. (BOE núm. 183, d'1/08/1984,
pàg. 22350)
− Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost,pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per a la
baixa tensió.(BOE núm. 224, de 18/09/2002, pàg. 33085)
− Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la
salut i seguretat dels treballadors enfront al risc elèctric.(BOE núm. 148, de 21/06/2001,
pàg. 21970)
− Ordre de 23 de juny de 1988, per la que es modifiquen diverses instruccions tècniques
complementàries MIE-RAT del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de
seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació.(BOE núm. 160,
de 5/07/1988, pàg. 20783; rect. BOE núm. 237, de 3/10/1988, pàg. 28711)
EPI's
Estatal
− Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.
(BOE núm. 140, de 12/06/1997, pàg. 18000; rect. BOE núm.171, de 18/07/1997, pàg.
22094)
A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 558

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
Equips i productes
Estatal
− Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut relatives a la manipulació manual de carregues que comporten riscs, en
particular dorsolumbars, per als treballadors. (BOE núm. 97, de 23/04/1997, pàg. 12926)
− Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
(BOE núm. 97, de 23/04/1997, pàg. 12928)
− Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. (BOE núm. 188,
de 7/08/1997, pàg. 24063)
− Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer, pel que s’aprova el Reglament sobre classificació,
envasat i etiquetat de preparats perillosos. (BOE núm. 54, de 4/03/2003, pàg. 8433; rect.
BOE núm. 56, de 5/03/2004, pàg. 9991)
− Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i seguretat dels
treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball. (BOE
núm. 104, d'1/05/2001, pàg. 15893; rect. BOE núm. 129, de 30/05/2001, pàg. 18926)
− Reial Decret 1406/1989, de 10 novembre, pel que s’imposa limitacions a la comercialització
i l’ús de certes substàncies i preparats perillosos. (BOE núm. 278, de 20/11/1989, pàg.
36363; rect. BOE núm. 297, de 12/12/1989, pàg. 38500)
− Reial Decret 363/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament sobre la Notificació
de Substàncies Noves i Classificació, Embassat i Etiquetatge de Substàncies Perilloses.
(BOE núm. 133, de 5/06/1995, pàg. 16544)
− Reial Decret 1751/1998, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions
Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i
es crea la Comissió Assessora per a Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis. (BOE núm. 186,
de 5/08/1998, pàg. 26585; rect. BOE núm. 259, de 29/10/1998, pàg. 35450)
− Reial Decret 1218/2002, de 22 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret
1751/1998, de 31 de juliol, pel que es va aprovar el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques
en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tèrmiques Complementàries (ITE) i es crea la
Comissió Assessora per a les Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis. (BOE núm. 289, de
3/12/2002, pàg. 42174)
− Ordre de 27 de juliol de 1999 per la que es determinen les condicions que han reunir els
extintors d’incendis instal·lats en vehicles de transport de persones, o de mercaderies.
(BOE núm. 186, de 5/08/1999, pàg. 29067)
− Ordre de 7 de desembre de 2001, per la que es modifica l’annex I del Reial Decret
1406/1989, de 10 de novembre, pel que s’imposa limitacions a la comercialització i a l’ús
de certes substàncies i preparats perillosos. (BOE núm. 299, de 14/12/2001, pàg. 47156)
− Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel que es modifica el Reial Decret
1215/1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i
salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball en matèria de treballs
temporals en altura. (BOE núm. 274, de 13/11/2004, pàg. 37486)
Llocs de Treball
Estatal
− Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen disposicions mínimes en
matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. (BOE núm. 97, de 23/04/1997,
pàg. 12911)
− Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut en els llocs de treball. (BOE núm. 97, de 23/04/1997, pàg. 12918)
− Reial Decret 681/2003, de 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels
treballadors exposats als riscs derivats de les atmosferes explosives en el lloc de treball.
(BOE núm. 145, de 18/06/2003, pàg. 23341)
A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 559

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
−
−
−
−
−
Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel que s’aprova el reglament d’instal·lacions
de protecció contra incendis. (BOE núm. 298, de 14/12/1993, pàg. 35159; rect. BOE núm.
109, de 7/05/1994, pàg. 14154)
Ordre de 16 d’abril de 1998 sobre Normes de Procediment i Desenvolupament del Reial
Decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de
Protecció contra Incendis i es revisa l’annex I i els Apèndixs d’aquest. (BOE núm. 101, de
28/04/1998, pàg. 14109)
Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de
seguretat i salut en les obres de construcció. (BOE núm. 256, de 25/10/1997, pàg. 30875)
Ordre Ministerial de 29 de novembre de 1984, del Ministeri de l’Interior per la que s’aprova
el "Manual d’autoprotecció. Guia per al desenvolupament del Pla d’Emergència contra
incendis ‘ d’evacuació de locals i edificis". (BOE núm. 49, de 26/02/1985, pàg. 4864; rect.
BOE núm. 142, de 14/06/1985, pàg. 18222)
Sentència de 27 d’octubre de 2003, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, per la que
s’anul·la el Reial Decret 786/2001 de 6 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de
Seguretat contra incendis en Establiments Industrials.
Organització
Catalunya
− Llei 13/1987, de 9 de juliol, de Seguretat en les Instal·lacions Industrials. (DOGC núm.
869, de 27 de juliol de 1987, pàg. 2964)
− Ordre TRI/10/2004, de 26 de gener, per la que s’aprova el procediment de notificació
electrònica dels accidents de treball. (DOGC núm. 4061, de 2/02/2004, pàg. 2075)
− Ordre TRI/215/2004, de 15 de juny, per la que es modifica l’Ordre TRI/10/2004, de 26 de
gener per la que s’aprova el procediment de notificació electrònica dels accidents de treball.
(DOGC núm. 4163, de 29/06/2004, pàg. 12431)
− Decret 399/2004, de 5 d’octubre, pel que es crea el registre de delegats i delegats de
prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les
comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels
comitès de seguretat i salut. (DOGC núm. 4234, de 7/10/2004, pàg. 18760)
Estatal
− Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals. (BOE núm. 269, de
10/11/1995, pàg. 32590)
− Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscs
laborals. (BOE núm. 298, de 13/12/2003, pàg. 44408)
− Resolució de 26 de novembre de 2002, de la Subsecretaria del ministeri de treball i
assumptes socials,, per la que es regula la utilització del Sistema de Declaració Electrònica
de Accidentes de Treball (Delt@) que possibilita la transmissió per procedimient electrònic
dels nous models per a la notificació d’accidents de treball, aprovats per l’Ordre
TAS/2926/2002, de 19 de novembre. (BOE núm. 303, de 19/12/2002, pàg. 44668)
− Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre de 2002, per la que s’estableixen nous models
per a la notificació de los accidentes de treball i es possibilita la seva transmissió pel
procediment electrònic. (BOE núm. 279, de 21/11/2002, pàg. 40988; rect. BOE núm. 294,
de 9/12/2002, pàg. 42785)
− Reial Decret 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en
l’àmbit de les Empreses de Treball Temporal. (BOE núm. 47, de 24/02/1999, pàg. 7599)
− Resolució de la Direcció General d'Inspecció del Treball i Seguretat Social sobre el Llibre de
Visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. (BOE núm. 93, de 19/04/2006, pàg.
14975; rect. BOE núm. 99, de 26/04/2006, pàg. 15984)
− Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de
Prevenció de riscos laborals (BOE núm. 27, de 31/01/1997, pàg. 3031) i modificació
posterior Reial Decret 780/1998, de 30 d’abril, pel que es modifica el Reial decret 39/1997,
A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 560

Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2016
de 17 de gener, que aprova el reglament de serveis de prevenció de riscos laborals. (BOE
núm. 104, d'1 de maig de 1998, pàg. 14698)
− Ordre de 16 de desembre de 1987 per la que s’estableix models per a notificació
d’accidents i dicta instruccions per a el seva complimentació i tramitació. (BOE núm. 311,
de 29/12/1987, pàg. 38065; rect. BOE núm. 57, de 7/03/1988, pàg. 7159)
− Llei 21/1992 d’Indústria, (BOE núm. 176, de 23/07/1992, pàg. 15688)
− Reial Decret 697/1995, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Reglament del Registre
d’Establiments Industrials d’àmbit estatal. (BOE núm. 128, de 30 de maig de 1995, pàg.
15688)
− Reial Decret 1995/1978, de 12 de maig, pel que s’aprova el quadre de malalties
professionals en el sistema de la Seguretat Social. (BOE núm. 203, de 25/08/1978, pàg.
19909)
Transport
Estatal
− Ordre d’11 de gener de 2001 per la que es regula el contingut mínim de l’informe anual per
al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable.
(BOE núm. 23, de 26/01/2001, pàg. 3247)
− Reial Decret 1566/1999, de 8 d’octubre, sobre els consellers de seguretat per al transport
de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable. (BOE núm.
251, de 20/10/1999, pàg. 36830)
− Reial Decret 551/2006, de 5 de maig, pel qual es regula les operacions de transport de
mercaderies perilloses per carretera en territori espanyol. (BOE núm. 113, de 12/05/2006,
pàg. 18187)
A15. LEGISLACIÓ COMPLEMENTÀRIA 561