colomer butlle´ti 100

NUMERO
3
2016
JUTJATS MUNICIPALS I
VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL
DEL JUTJAT DE SANT
VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Historiador
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 1

NUMERO
3
2016
Resum
L’article reivindica l’interès històric de la informació que contenen els arxius dels Jutjats
Municipals. Els expedients d’aquests Jutjats , a l’ocupar-se dels conflictes de menor
gravetat, els més comuns en la vida d’una comunitat, ens permeten apropar-nos a la vida
quotidiana de la població.
L’estudi fa un repàs a l’evolució d’aquesta institució a Espanya, des d’inicis del segle XIX
fins a començaments del segle XX, presenta una descripció del material del fons del Jutjat
Municipal de Sant Vicenç de Torelló i analitza alguns casos que mostren la gran utilitat
d’aquest tipus de documentació.
Paraules clau: Jutjats de Pau, Jutats Municipals, Sant Vicenç de Torelló.
Abstract
The article collects the historical information compiled by the Municipal Courts’ files. The
Courts’ records deal with minor conflicts of the everyday life of a community.
The study overviews the evolution of this institution in Spain, since the early nineteenth
century to the beginning of the twentieth . It describes the backfiles of the Municipal Court
of Sant Vicenç de Torelló and analyzes some specific cases that show the great utility of
these kind of documentation.
Keywords: Municipal Courts , Peace Courts , Sant Vicenç de Torelló
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 2

NUMERO
3
2016
A Sant Vicenç de Torelló tenim la sort de disposar d’un Arxiu Municipal molt complet. L’arxiu
inclou algun document d’inicis del segle XIX, però de fet comença amb certa continuïtat a
mitjans del segle XIX, amb el cadastre i el padró de 1.856.
El fons, a partir del darrer quart del segle XIX, és molt ric: els cadastres i padrons del
municipi, les actes del consistori, la correspondència municipal, els pressupostos de la vila,
els resultats de les eleccions, la matrícula industrial, documents sobre beneficència,
infraestructures, associacions... es troben de manera molt completa i continuada al nostre
arxiu.
En les línies que segueixen però, m’interessa comentar, no pas aquest tipus de
documentació, coneguda i explotada de manera recurrent pels historiadors,
l’existència al mateix arxiu, sense formar part del catàleg, ja que no és documentació
municipal pròpiament dita, dels expedients referits al Jutjat Municipal. El fons documental
del Jutjat de Sant Vicenç s’inicia a mitjans de segle XIX i arriba fins a l’actualitat. En aquest
estudi ens centrarem en la documentació del segle XIX. 1
sinó
Els Jutjats Municipals a Espanya (1855-1936)
L’exercici de funcions judicials per part dels Municipis és un tret que trobem ja a l’Edat
Mitjana, en la potestat judicial que es conferia als alcaldes i que derivava directament del
poder del Monarca.
Per tal de situar-nos, ens limitarem a resseguir breument l’evolució de la Justícia Municipal
al llarg del segle XIX, i inicis del XX, el període que tracta la documentació que hem manegat
a Sant Vicenç.
1
Per a introduir-me en aquesta temàtica, he acudit a l’Enciclopèdia Espasa, concretament a l’entrada Tribunal, que ens ofereix una visió prou acurada
de la formació dels tribunals municipals durant el segle XIX i inicis del XX.
Una obra general també útil és el manual Juzgados y Tribunales Españoles de Alberto Monton Redondo (1986) Les pàgines 21 a 28 expliquen
l’evolució dels Jutjats de Pau i dels Jutjats Municipals a Espanya
Ja en l’àmbit dels Jutjats de Pau, hem consultat El Juez de Paz en la Ordenación Jurisdiccional Española de Rosa Cobos Gavala, (1989 : 70-116) i
Los Jueces de Paz, de Juan Damiàn Moreno, (1987: 25-157)
Per a és detallades hem utilitzat els textos legals més rellevants. En primer lloc, la Ley de Enjuiciamiento Civil (1855). L’edició emprada inclou el
Real Decreto de 22/10/1855 que regula específicament els Jutges de Pau. Del Diccionario de la Administración Española fundat i dirigit per Marcelo
Martínez Alcubilla,, hem extret la “Ley Provisional sobre organización del Poder Judicial” de 15/9/1870 (Vol.X, 1921:.665-693) , i la”Ley de Justicia
Municipal” de 5/8/1907 (Vol. VI, 1917: 871-875.)
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 3

NUMERO
3
2016
A Espanya, la Constitució de 1812 va trencar amb l’Antic Règim instituint la separació de
poders. Malgrat la revolució que això suposava, la nova llei conservà trets heretats de la
tradició medieval, mantenint pels alcaldes, i de forma excepcional, funcions que eren alhora
executives i judicials. Aquest compromís amb la tradició, reconeixia també una necessitat
pràctica: els Jutges municipals eren en aquests moments, i ho continuaran essent durant
tot el segle XIX, una xarxa necessària per filtrar tota una sèrie de conflictes de primer nivell
que, el nou “sistema judicial” que s’anava formant en el si del nou estat liberal, no tenia
recursos per gestionar.
La convulsa etapa política que va seguir a la Constitució de 1812, la seva derogació
posterior i les reformes i contrareformes legals que seguiren, de dubtosa eficàcia pràctica,
provocaren que a inicis del segle XIX, continués essent la figura de l’alcalde la que assumia
en els municipis certes funcions judicials, actuant com a jutge en els actes de conciliació
però també en determinats casos de la jurisdicció ordinària tant civil com penal. De mica
en mica aquesta funció es va anar diferenciant de l’exercici del poder polític-administratiu.
La primera vegada que apareix el non de “Jutge de Pau” a l’ordenament jurídic espanyol és
al “Reglamento Provisional para la Administración de Justicia” de 1835, però aplicat a la
figura de l’alcalde o tinent d’alcalde, a qui se li confereix l’exercici de les funcions abans
esmentades.
No serà fins a la “Ley de Enjuiciamiento Civil " de 1855, que la Justícia Municipal adquireix
autonomia real i que els Jutges de Pau passen a ser una nova institució municipal diferent
a l’alcaldia. Se’ls conferia als Jutges de Pau la potestat de realitzar els actes de conciliació,
els judicis verbals (qualsevol qüestió entre parts que no superés l’import de 600 rals) i les
primeres diligències en l’àmbit criminal. En aquesta llei, als jutges de pau se’ls assignen uns
procediments propis d’elecció: són nomenats per dos anys pels Regents de les Audiències
i es diferencien completament de la figura de l’alcalde. I un tret fonamental des del seu
origen: els jutges de pau seran llecs, és a dir no seran lletrats, el que els hi conferirà des
d’un principi, una connexió “especial” amb la comunitat, amb el poble, però alhora, serà la
causa de nombrosos problemes derivats de la seva escassa preparació.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 4

NUMERO
3
2016
La figura, o millor dit el nom del “jutge de pau”, desapareixerà a la “Ley sobre Organización
del Poder Judicial” de 1.870, en la qual, per primera vegada s’utilitza la categoria de “jutge
municipal”, que substitueix als antics “jutges de pau”.
En aquesta disposició, el jutge municipal quedava clarament definit com el primer esglaó
territorial del poder judicial. El càrrec de jutge municipal era biennal i obligatori, una vegada
nomenat. Els jutges havien de saber llegir i escriure i residir en la vila en la qual realitzaven
les seves funcions. Eren remunerats a través dels aranzels judicials. 2
Les atribucions dels jutjats municipals en matèria civil, consistien en presidir i dirigir els actes
de conciliació, tractaven en primera instància i en judici verbal les demandes que no
excedien de 250 ptes., dictaven les primeres providències en les successions que no
admetien retard (per exemple les que consistien en custodiar els bens del difunt) i a més
s’ocupaven de totes aquelles altres matèries que específicament els hi pogués assignar
lleis específiques (desnonaments per exemple).
En matèria penal, s’ocupaven en primera instància dels judicis de faltes, instruïen les
primeres diligències preventives en les causes criminals i tenien funcions d’ajut dels jutjats
d’instrucció. 3
La llei de 1870, fou vigent fins el 1.907 quan es promulgà la “Ley de Justicia Municipal”, que
intentava reduir la intervenció política en el nomenament dels jutges. La “Ley de Justicia
Municipal” instituí dos òrgans en cada Ajuntament, el Jutjat Municipal, format pel Jutge, un
fiscal i un secretari i els Tribunals Municipals, formats pel jutge i dos adjunts, i va transferir
la majoria de les competències, excepte els actes de conciliació, a aquest tribunal. Els
jutges eren nomenats, d’acord amb uns criteris reglats, per les Audiències Territorials amb
2
D’alguns dels Jutges Municipals de Sant Vicenç entre 1.879 i 1899 hem aconseguit identificar la professió.
1.879: Antoni Porta : jornaler
1.880-1884: Pau Jolis: teixidor el 1896 regentava una botiga de vidres
1.885-1.887: Pere Pei: ?
1.887-1888: Josep Bertrana: propietari, administrador de finques
1.890-93: Pau Jolis: teixidor, el 1896 regentava una botiga de vidres
1.893-96: Joan Jolis i Basses: ?
1.898: Francesc Jolis i Basses.Pastisser
1898-99 Josep Villegas Arxé: Botiga de queviures.
Com es veu la pràctica totalitat dels jutges dels quals hem pogut identificar la professió, pertanyen a classes “benestants” del poble: propietaris, homes
d’ofici o botiguers.
La llista de jutges que aquí oferim ha estat confeccionada en base als expedients consultats i difereix de la que presenta Fortià Solà a Historia de
Torelló. (Vol II.1948: 538
3
Al llarg de finals del XIX i inicis del XX, s’aniran ampliant les competències dels Jutjats Municipals. La llei de 1.907, ampliava la competència de
les demandes civils fins a 500 ptes, incloïa també els litigis relacionats amb viatges, , compra venda d’animals en fires, fins a 1.500 ptes. A nivell
penal, els tribunals municipals s’ocuparan també dels conflictes assignats per la llei de vagues.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 5

NUMERO
3
2016
assistència dels col.legis d’Advocats i Notaris, a partir de les sol.licituds, o en la seva
absència, de les llistes elaborades pels jutges d’instrucció. Els adjunts també eren
nomenats per les Audiències, que de fet però, simplement ratificaven les llistes que
preparava el jutge d’instrucció, de les persones del municipi capacitades per a realitzar
aquesta tasca.
L’existència del tribunal col.legiat no va solucionar les interferències polítiques en el
nomenament i va provocar nombroses ineficiències. Per aquest motiu els tribunals van
desaparèixer en el Decret Llei de 30 d’octubre de 1.923, que eliminava la figura dels adjunts
i retornava les competències al jutge municipal. D’aquí fins a la Guerra Civil la modificació
més important sobre el règim de la Justícia Municipal va ser realitzada poc després de
proclamada al II República: la Llei de 8 de maig de 1931 va instituir l’elecció popular dels
Jutges Municipals en poblacions de menys de 12.000 habitants. Aquesta disposició va ser
derogada poc després a causa de la politització que incorporava en la Justícia Municipal i
dels seus efectes negatius sobre la qualitat tècnica dels Jutges.
Un simple repàs, com hem fet fins aquí, de totes les vicissituds legals que van afectar als
Jutjats Municipals des de 1855, data de la seva formació, fins el 1936, ens fan evidents la
inestabilitat que va patir aquesta institució, conseqüència dels problemes que hem anat
assenyalant: la politització en l’elecció dels càrrecs i la manca de professionalització dels
Jutges.
Jutjats de pau: un altre model de justícia?
Des de la seva formació, el 1855 i reprenent una funció que ja tenien anteriorment els
alcaldes, als jutges de pau se’ls assigna a més de certes competències judicials, la tasca
d’exercir els actes de conciliació. Utilitzant la definició de Laura Vilaplana podríem definir
l’Acte de conciliació
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 6

NUMERO
3
2016
“com un mecanisme de solució de conflictes a través del qual, dos o més persones
gestionen per sí mateixes la solució de les seves diferències, amb l’ajuda d’un tercer neutral,
en aquest cas, el jutge de pau”
És en aquest sentit que una part de la funció dels Jutges de Pau no emanaven directament
dels preceptes legals, del dret, sinó d’altres conceptes, com l’equitat, el sentit comú i la
tradició. I aquesta funció conciliadora del jutge depenia en bona mesura del reconeixement
de la seva ascendència, i del respecte del que gaudia entre els veïns del seu poble.
Per aquest motiu, certs corrents d’historiadors del dret i d’antropòlegs, han connectat els
jutges de pau a un tipus de justícia popular, de proximitat, que en el món contemporani va
néixer amb els “juges de paix”, instaurats per la Revolució Francesa.
Seguint aquest fil, la figura del Jutge de Pau, seria una institució representativa de
l’anomenada Justícia restaurativa, per a la qual davant d’una ofensa, bé sigui realitzada a
una persona o a la mateixa comunitat, l’objectiu no ha de ser el càstig, sinó la “restauració”,
la “reparació” d’aquesta ofensa, que s’aconsegueix amb la participació de tots els implicats. 4
El fons documental del Jutjat Municipal de Sant Vicenç de Torelló
Veiem que tant la trajectòria històrica dels Jutjats de Pau, com el debat teòric impulsat per
l’antropologia sobre aquesta institució, poden obrir múltiples camps d’estudi. Nosaltres
però, com hem dit a l’inici del treball ens apropem als Jutjat Municipals, i més concretament
al de Sant Vicenç des d’una altra perspectiva, valorant la utilitat del seu fons documental
com a font per a les ciències socials.
Comencem per una breu descripció de la documentació que hem treballat. A Sant Vicenç
es conserven expedients del Jutjat Municipal a partir de mitjans del Segle XIX, dividits en
quatre categories diferents:
4
Vilaplana (2010-2011)
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 7

NUMERO
3
2016
Els “Actes de Conciliació” , eren un pas previ al Judici de Faltes o al Judici Verbal, on el
jutge citava les parts i intentava, abans d’arribar a Judici, aconseguir un acord. Per aquí
passen assumptes de naturalesa ben heterogènia: deutes per censals, disputes sobre
arrendaments, conflictes testamentaris...
Els “Judicis Verbals”, inclouen judicis civils, bàsicament per quantitats degudes de diner,
de petit import. Els deutes solen ser derivats de compres de queviures o altres mercaderies
finalment no pagades, jornals que queden per satisfer, arrendaments de terres o cases,
censals...
Els “Desnonaments”, es refereixen a plets a l’entorn del desnonament de propietats
arrendades: cases, camps, masos, molins...
Finalment, ens resta l’apartat de “Faltes”, on es recullen els plets d’àmbit penal: ús indegut
de terres d’altri, multes per pesca o caça furtiva, disputes entre veïns per injúries o
agressions.
El treball d’aquesta documentació ens pot ajudar molt a comprendre millor la vida del poble
i, com veurem, en relació a temes ben diferents. Anem a exposar-ne uns quants.
1.-En relació a l’estructura econòmica del poble de Sant Vicenç: com es guanyava la
vida la població de Sant Vicenç de Torelló a mitjans del segle XIX?
Sant Vicenç el 1856 era un poble amb 422 habitants, d’aquests els homes que treballaven
eren 152 : 34 eren teixidors, 10 “labradores”, 4 pastors, 2 moliners, 12 criats ( mossos de
les cases de pagès) i 79 bracers.
Si observem com es trobava repartida la propietat de la terra, segons l’amillarament
d’aquest mateix any, les terres pertanyien a 85 propietaris, la majoria d’ells amb propietats
extremadament petites. Però atenció, d’aquests 85 propietaris, només 15 eren residents al
poble.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 8

NUMERO
3
2016
Les dues fotos són coherents. Tenim un poble amb 152 homes en edat de treballar, dels
quals uns pocs eren propietaris de terres, una contingent força nodrit eren teixidors, però
entre els quals la gran majoria, 79 homes, no tenien ofici ni benefici, eren bracers 5 .
Conseqüentment aquests bracers havien de viure a partir de la cessió de les terres en forma
d’arrendament o parceria, o de fer jornals en terres propietat d’altri, o que altres conreaven
com arrendadors o parcers. Aquesta és una deducció lògica, fruït del coneixement del
context, però on hem pogut trobar evidències d’aquesta economia “real”, la que de fet
permetia viure a bona part del poble, és a la Carpeta de Judicis Verbals del Jutjat Municipal.
En aquests expedients trobem que l’any 1885 Maria Matabosch desnona a Jaume Pagès,
d’un hort que conreava amb el preavís d’un any. L’any 1891, Josep Corominas, era parcer
d’una porció de les terres del mas Camps, la denominada Artigas, a canvi d’una part dels
fruits que desconeixem. L’any 1897 Joan Viñas tenia arrendada una quartera de terra a
Joan Erra per 60 pessetes anuals, a pagar el dia de Tots Sants.
Les relacions que es podien establir eren molt complexes, a vegades fins i tot entre petits
propietaris s’intercanviaven els jornals. Així per exemple, l’any 1880 Antoni Basco demanda
a Josep Bonet per manca de pagament de jornals de trillar i garbellar, Josep Bonet a la
seva vegada li reclamarà en el judici una quantitat per jornals realitzats a en Basco i encara
no cobrats. 6
Sense aquest registre de petites disputes, enlloc tindríem constància de l’existència
d’aquestes relacions econòmiques que permetien l’equilibri, suposem que precari de la
comunitat.
2.- En relació al tant conegut debat sobre el paternalisme o el control social a les
colònies industrials.
5
AMSV 9.2.1. Padrons. Capsa 1135. Carpetes 1856-1889 “Padrón general de almas del pueblo de S. Vicentre de
Torelló en el año 1856”. 2.4.2.1. Amillaraments i apèndixs. Capsa 730 (1836-1941) “Medición y clasificación del
término jurisdiccional de San Vicente de Torelló” (1856)
6
AMSV. Judicis Verbals 1(879-1889). Expedient de judici entre Antonio Basco i José Bonet (15/10/80). Desnonaments
1881-87 i 1891-98. Expedient de judici entre Maria Matabosch vídua de Fabrach i Jaume Pagès (24/8/85). Expedient de
judici entre Juan Masdeu Camps i Jose Corominas Vilaregut (2/11/91). Expedient de judici entre Juan Freixa Prat tutor
de Juan Erra i Juan Viñas Arimany (30/6/97).
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 9

NUMERO
3
2016
La carpeta de desnonaments ens ofereix una informació molt valuosa sobre la relació amo,
treballador i habitatge a la colònia de Vila-seca. L’u de febrer de 1.881 Frederic Marcet,
propietari d’una de les fàbriques de la colònia industrial de Vila.-seca, (que havia començat
a funcionar el 1.880) i també de part de la colònia, realitza una petició de desnonament
contra Josep Solà , per la manca de pagament del lloguer d’un dels habitatges de la colònia.
El demandat al.legà que el normal era que el lloguer se li retingués del sou, però que com
que feia tres mesos (d’octubre a desembre), que per la manca d’aigua la fàbrica treballava
poc, l’empresa no havia practicat aquesta retenció als treballadors. La sentència del jutge
municipal no dubtarà en decretar el desnonament en 20 dies.
3.- Encara, en l’àmbit de les colònies industrials, a través de la informació del Jutjat,
podem copsar quina era la relació entre els mateixos treballadores de la colònia.
En aquest cas ens ocupem de la colònia de Borgonyà, molt estudiada, i per la qual s’ha
destacat la cohesió sovint la cohesió interna que unia a tota la gent de la colònia. Doncs
bé, entre les dones de la fàbrica de Borgonyà també hi havia diferències que a vegades
s’acabaven amb agressió. El divuit d’agost de 1897, Dolors Soler, una noia de 16 anys
increpà a una altra noia, la Manela Casadevall, dient-li el motiu de “la pa i mocs”, i aquesta
a la seva vegada es defengué dient-li “la gardela.”. L’enfrontament però no acabà aquí:
“(...) Dolores Soler Planas regresaba a su casa con unas amigas suyas, en ocasión de
pasar las mismas frente la casa denominada Cala Manela (...) las mujeres que habitaban
en la misma le pusieron un bastón entre piernas para hacerla caer al suelo y emprendiendo
a la referida su hija a trompazos la tiraron al suelo y con una piedra en la mano le daban
puñetazos hasta el extremo que quedó sin sentido. Al sentir los ayes salió en su auxilio el
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 10

NUMERO
3
2016
vecino que habita en la propia calle de Paisley el no 8 y cogiéndola entre con el dicente
otras personas la trasladaron en su casa(...).” 7
4.- La documentació assenyalada ens permet també conèixer aspectes de les
relacions entre marit i muller, i fins i tot dels comportaments sexuals de l`època.
Ens trobem també en els Judicis Verbals conflictes matrimonials, com el que enfrontà a
Joan Masdeu i Camps, propietari del Mas Camps i la seva muller Filomena Viguer i Pous,
la qual, el juliol de 1892 abandonà al seu marit, i se n’anà al mas veí de Masgrau.
Naturalment Filomena Viguer, al marxar s’emportà les seves pertinences i el marit cursà la
pertinent denúncia al Jutge Municipal. Transcrivim a continuació part de l’expedient:
"San Vicente de Torelló veintinueve de julio de mil ochocientos noventa y dos.
Constituido el juzgado en el Manso Camps se ha presentado acto seguido Don Juan
Masdeu y Camps propietario y dueño del expresado manso y seguidamente ha manifestado
que es de unos treinta y siete años de edad, casado con Doña Filomena Viguer i Pous: la
cual le ha sustraido de su casa sin su consentimiento, dos cofres de ropa, vulgo baúl, los
cuales según ha podido presenciar los ha depositado en la casa de campo mas vecina
llamada Manso Masgrau."
"Acto seguido el Juzgado Municipal (...) se ha constituido en la Casa de Campo llamada
Masgrau de este término municipal y habiendo encontrado en ella a Doña Filomena Viguer
i Pous, el Señor Juez municipal ante todas las personas allí presentes concurrentes a este
acto le ha ordenado que pusiere de manifiesto los baúles y ropa que sin el consentimiento
de su esposo se había (.....?),de su casa. “
7
AMSV. Judicis de faltes (1882-1898). Expedient 3/9/1897.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 11

NUMERO
3
2016
Filomena Viguer va obrir els baguls davant el Jutge i el marit després de revisar que no
s’endugués res que no li pertocava:
“El Juan Masdeu denunciante a presencia del Juzgado y testigos manifiesta que (...) se da
por satisfecho, (...) que la referida esposa se quiere marcharse, que lo haga con las ropas
que le restan toda vez que son de propiedad de la misma. Y concluye suplicando al
Juzgado se digne cerrar toda diligencia referente a este asunto(..)"
En altres casos trobem testimonis de maltractament conjugal, que acabaven, amb el perdó
de la muller. El 23 de setembre de 1893, Francisca Bosch explicava al jutge municipal:
“Que sobre las seis de la tarde del dia veinte del actual, cuando pasaba por frenta la casa
de Benito Puig de esta población oyó al parecer un escandalo mayusculo dentro de dicha
casa y al detenerse para mirar lo que ocurría vió salir a Maria Pous muy desconsolada de
su casa y al preguntarle que tenía respondió que su marido la quería matar; tan pronto
acabadas estas palabras el Benito Puig acertó a su mujer y a la denunciante varias piedras.
Retiróse la denunciante muy transtornada con una hija que llevaba y a pesar de su estado
interesante, lo que no respetó el exabrupto y ser unos cinco metros lejos la acometío
nuevamente de otras pedradas sin mediar palabra alguna ni motivo racional alguno(...)”.
La muller de Benet Puig per la seva part declara
“(...) que si alguna cuestión tenían con su marido ya queda perdonado desde este momento
y nada quiere reclamar en contra del mismo. Que al salir esta de su casa su esposo le
acerto sin tocarla dos trozos de ladrillo, por hacerle miedo para que volviese en su casa por
no demandarla.”
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 12

NUMERO
3
2016
El cas s’arreglà condemnant al marit a 1 dia d’arrest. 8
Les infidelitats, també passaven pel Jutjat de Pau. El divuit de febrer de 1898, Vicenta
Taulet i Coma acompanyada del seu marit Ramón Rovira presenta una demanda al Jutjat
Municipal contra Pere Viñas i Barcons , acusant-lo de difondre
”(...) que ésta había sido hallada por el denunciado practicando actos ilicitos con cierto
sujeto con ocasión de estar ausente su marido, en la escalera de la casa de la denunciante,
en la noche del dia treinta del mes de Enero.”
El testimoni de Pere Viñas, ens aclareix una mica més la naturalesa dels fets:
“(...) el día treinta de Enero último a la hora aproximadamente de las diez de la noche que
el dicente iba a su casa al pasar al frente de la escalera de la casa de la denunciante oyó
algunos gemidos, retrocedió tres o cuatro pasos, escuchó un poco más porque pensaba no
ocurriese algo de necesidad, se marchó luego y al ser calle abajo volvió la cabeza y vio salir
un hombre de la expresada escalera (...)”.
L’acusat aportà també el testimoni de Marcos Mayola Parramon el qual
“(...) fue interrogado por el denunciado acerca de si el domingo último en ocasión de llevar
un pájaro al Ramón Rovira encontró dentro la escalera a quien encontró y quien había, y le
contestó que habían encontrado detrás la puerta de entrar a la escalera a la Vicenta Taulet
y el Maestro de niños de este pueblo (...). Que el denunciante (...) le contestó pues esto
era cuestión de muxaranga.” 9
8
AMSV. Judicis de faltes(1882-1898). Expedient 23/9/1893.
9
AMSV. Judicis de faltes (1882-1898). Expedient18/2/1898. El judici s’acabà amb 7 ptes. de multa per en Viñas.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 13

NUMERO
3
2016
6.-Finalment, a través dels expedients del Jutjat ens apropem també a les formes de
lleure del jovent.
A l’entorn dels anys 80, tenim notícies de formes de diversió del jovent basades en l’agressió
a l’autoritat o a figures de cert relleu dins el poble. Així per exemple, l’onze d’agost de 1884,
a l’entorn d’una dotzena de joves de Sant Vicenç, 10 entraren a casa de Miquel Puigbò,
comerciant de la vila demanant-li que els hi servís unes gasoses,
“ á lo que les contestó que no servía ninguna clase de bebidas y sólo lo que hacía era
vender para llevárselo en sus casas, costumbre que ya tenía de algunos días; (...) en vista
de esta contestación los citados jóvenes se perpetraron en la tienda del dicente u en la
entrada, repitiendo, a pesar de negarse á ello, que querían beber á toda fuerza; que en tal
pauro |el comerciant| acudió en auxilio la autoridad y que encontrando al Concejal D. Juan
Nuri, pidió auxilio a éste el que se fue a su casa y ordenando a los referidos jóvenes que se
retiraran esto lo hicierosn per tirando de pedradas a a la puerta de su repetida casa”.
En el judici de faltes que Puigbò instà contra els joves declarà, que
“(...) presume que, lo que, lo motiva es que de muchos años venía teniendo tienda con
servicio público y de dicho servicio quedó perjudicado por lo mucho que le quedaban en
10
Miquel Oms, Josep Buj, Jaume Pujol i Banyeres, Ramon Oferil, Manuel Nuri, Joan Fontserè, Josep Rovira, Vicenç
Rovira, Llorenç Puig, Joan Puig, Esteve Parés, de Sant Pere, i Josep Pujol,
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 14

NUMERO
3
2016
deber, y que ahora habiendo resuelto dejar el expresado servicio, los expresados jóvenes
denunciados querían obligarlo a ello.” 11
Si una de les diversions era anar a beure gasosa en algun establiment, una altra era
emmascarar la paret del senyor Rector. Un dia de març de 1887, sobre les 10 de la nit, i
d’amagat, Joan Puig Negra de cal Teta, i Ramon Codina, embrutaren la façana de la
rectoria amb “almangra”, una terra utilitzada per adob i que adquiriren el dia abans a
l’adrogueria de Torelló. Inquirits pels motius, els nois afirmaren que la falta
“no fue hecha con mala intención de clase alguna sino que fue por un mero capricho sin
pensar en lo que hacian.” 12
Sembla que mancaven possibilitats de diversió pel jovent del poble. El 6 de febrer de 1896
a les dues de la tarda, Jerònim Puig Bertran conegut per “Papet”, Josep Martinez, Jaume
Camps i Amalrich i Pere Viñas i Barcons , tots elles jovent del poble
“(...) sin estar debidamente autorizados para el uso de arma de fuego, tiraron y mataron
con carabina una gata de propiedad de (Magadalena Navarro) (...) sin hallarse a la distancia
que determina el art. 32 de la Ley de Caza y Pesca, turbando levemente el orden público
con el estruendo que produjo el tiro de referencia y su subsiguiente alarma al vecindario,
cuya gata después de muertas se la llevaron y comieron en una de las tabernas de esta
población infringiendo abiertamente los artículos 5,8 32 de la ley de caza y artículo 589 ndel
Código Penal vigente.”
11
AMSV. Judicis de Faltes(1882-1898). Expedient 18/8/1884. S’acaba amb la condemna dels nois a 1 o 2 dies d’arrest.
Ramon Oferil, Josep Pujol i Josep Rovira queden absolts.
12
AMSV. Judicis de Faltes (1882-1898) . Expedient 13/3/1887. Els nois han de pagar una multa de 80 ptes. a l’Estat i
de 10 ptes. directament al Rector.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 15

NUMERO
3
2016
La propietària interposà una denúncia que es resolgué finalment, quan els xicots la
indemnitzaren per la mort del gat. 13
Conclusions
Resumint, la petita economia dels bracers de Sant Vicenç, però que era la que donava
equilibri a la majoria de les famílies de la vida, l’actitud molt allunyada de tot paternalisme
de l’amo de Vila-seca a l’hora de desnonar a un dels seus treballadors, el conflicte entre
les treballadores, existent fins i tot, dins la comunitat de Borgonyà, les disputes
matrimonials, des del maltracte femení fins al que sembla una separació de facto, la
pràctica de relacions sexuals fora del matrimoni, i les actituds de desafiament a l’autoritat
per par dels joves del poble... De tots aquests aspectes, tant diversos i també, tant difícils
de retrobar en les fonts consultades habitualment pels historiadors, ens parlen els arxius
del Jutjat Municipal
Es tracta de la petita història, els protagonistes de la qual, no són, els grans fabricants, els
propietaris de terres, les autoritats del municipi... sinó el gruix dels veïns de Sant Vicenç, i
la documentació del Jutjat és una porta oberta a aquesta realitat que massa sovint
desapareix dels estudis d’història.
13
AMSV. Judicis de Faltes (1882-1898). Expedient 25/12/1896.
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 16

NUMERO
3
2016
Bibliografia
COBOS GAVALA, Rosa, (1989). El Juez de Paz en la Ordenación Jurisdiccional
Española. Madrid, Ministerio de Justicia.
DAMIÁN MORENO, Juan (1987). Los Jueces de Paz. Madrid ,UNED
ENCICLOPEDIA ESPASA.
Ley de Enjuiciamiento Civil (1855). Madrid. Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia.
MARTÍNEZ ALCUBILLA, Marcelo. Diccionario de la Administración Española. Vol VI
(1917), Vol X (1921)
MONTÓN REDONDO, Alberto (1986). Juzgados y Tribunales Españoles. Madrid, Ed.
Tecnos
SOLÀ i MORETA, Fortià (1948). Historia de Torelló. Vol II. Barcelona. Gràfiques Marina.
VILAPLANA I MOLINER, Laura (2010/2011) Els Jutjats de Pau des de l’antropologia
Jurídica. Una aproximació a la gestió de conflictes al món rural. Tesina dirigida per Ignasi
Terrades UB. Master en Antropologia i Etnografia Curs 2010/2011
Arxius consultats:
AMSV: Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Torelló
Butlletí A.D.E.T.
JUTJATS MUNICIPALS I VIDA QUOTIDIANA
EL FONS DOCUMENTAL DEL JUTJAT DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Pere Colomer i Roma
Pàg: 17