Revista Setembre

p
Kubo i les dues cordes màgiques és
El cinema d’animació
passa per una etapa especialment
productiva,
alguna cosa al que també
ajuda que el públic
respongui de forma tan
positiva a la majoria de
títols que arriben a les
sales. Això també ajuda
a que cada vegada proliferin
més les seqüeles
o títols que en el fons
no deixen de ser petites
variacions del que
ja hem vist en infinitat
d’ocasions. Surt més
rendible no arriscar, però
l’estudi Laika es resisteix
a caure en aquesta
temptació.
La companyia darrere
de ‘Els mons de Coraline’,
‘El al·lucinant món de
Norman’ i ‘Els Boxtrolls’
s’ha basat fins ara per no
tenir por a provar coses
diferents amb les que
seduir el públic. Això sí,
cap d’elles ha assolit el
nivell que exhibeix ‘Kubo
i les dues cordes
màgiques’, una joia que
recentment ha començat
el seu pas pels cinemes
de mig món i que ho té
pràcticament tot per ser
una pel·lícula ideal per a
qualsevol amant del cinema
d’animació.
Una propOSta
ambiciosa
Un dels aspectes que més
criden l’ atenció a priori
de ‘Kubo i les dues
cordes màgiques’ és
una companyia assentada
a Estats Units abordi
una mitologia clarament
oriental, cosa poc habitual
en el cinema animat
occidental. L’origen
primigeni d’aquesta inusual
aposta el tenim en
Travis Knight, director de
la mateixa, però també
president i CEO de Laika,
ja que va visitar Japó
quan tot just comptava
amb vuit anys d’edat i
sempre va voler reflectir
en pantalla la fascinació
que va sentir llavors.
No obstant això, el
germen inicial concret de
‘Kubo i les dues cordes
màgiques’ sorgeix de
Shannon Tindle, un dissenyador
de personatges
de Laika que va proposar
la idea quan l’estudi estava
centrat en la creació
d’El al·lucinant món de
Norman. La proposta
de Tindle, centrada en
explicar l’èpica història
d’un samurai a través de
stop-motion, va captivar
50