AL RESTAURANT DELIZIOSO

AL RESTAURANT DELIZIOSO
DISPOSEM D’UNA ÀMPLIA GAMA
DE PRODUCTES SENSE GLUTEN
wok & amanides & sopes & pastes & pizzes & postres
+376 73 75 73 · restauracio@anyospark.com · www.anyospark.com anyospark @anyospark

2 Dia internacional de la celiaquia
Sumari
Pàg. 2
¿Què és la celiaquia?
Pàg. 3
Alguns consells
Pàg. 4
Entrevista a Mercè Requena,
presidenta de l’ACEA
Pàg. 5
Andorra, un destí on
s’informa dels al·lèrgens
Pàg. 6
Una vida sense gluten
Pàg. 7
Entrevista a
Ramon Tormo, metge
¿Què és la celiaquia?
La celiaquia és una malaltia en
què el recobriment intern de
l’intestí prim es veu danyat
pel consum de blat, civada, ordi i
sègol. La majoria d’estudis indiquen
que és una proteïna que es troba en
aquests cereals (la gliadina) la que
actua com a disparador del sistema
immunològic, que al seu torn reacciona
contra aquest antigen i atrofia
la mucosa intestinal. El consum de
gliadina per part de persones celíaques
produeix la destrucció de les
vellositats de l’intestí que tenen la
funció d’incrementar la seva capacitat
d’absorció, a més dels enzims digestius.
Els aliments passen, doncs,
sense ser absorbits. La pèrdua de
nutrients a través de la femta provoca
una disminució del pes de la persona
celíaca, abdomen inflat, cames
i els braços prims i glutis plans. En els
infants, la malaltia es pot detectar
perquè se solen mostrar irritables i
decaiguts i tenen tendència a menjar
poc, i també poden tenir dolor abdominal
a més de presentar dificultat
en el creixement. Aquests símptomes
també es donen en els adults,
que també poden desenvolupar dermatitis
herpetiforme. Ara per ara,
l’única solució a la celiaquia és eliminar
el gluten de la dieta alimentària
per tota la vida. Amb aquesta mesura
desapareixen els símptomes,
la gana millora, desapareix la irritabilitat,
augmenta el pes i la diarrea
té tendència a desaparèixer. Hi ha
estudis que exposen que els parents
dels celíacs tenen entre un 5% i un
10% de possibilitat de desenvolupar
aquesta malaltia.
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès dIReCToR de MÀRQueTING oliver Puiggalí
dIReCToR enric Guinart Mauri CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez RedaCCIÓ Mireia Suero CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil
CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, Cristina Pitarch, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella. Telèfon: 80 88 88. www.bondia.ad
Al Punt trobaràs
productes
per a celíacs
www.puntdetrobada.com

Dia internacional de la celiaquia
3
Alguns consells
Els celíacs no han de consumir
cap producte que contingui gluten.
Per això, a l’hora de comprar
s’ha de llegir atentament l’etiquetatge
i fer especial atenció a l’hora
d’emmagatzemar-los a casa i elaborar
els plats. A continuació s’exposen alguns
consells. Per a més informació es
poden adreçar a l’Associació de Celíacs
d’Andorra.
compra dels aliments
Les persones amb celiaquia poden
adquirir aliments que es divideixen en
tres grans grups. Corresponen als que
estan lliures de gluten per naturalesa,
als aliments específics per a celíacs
(han d’estar etiquetats amb els símbols
corresponents) i als aliments elaborats
(en aquest cas s’han de consultar
les guies d’aliments sense gluten
que publiquen les associacions d’afectats
a partir de la informació facilitada
pels fabricants col·laboradors, i que
s’actualitza periòdicament).
emmagatzematge
Cal que els productes sense gluten no
entrin en contacte amb els productes
que sí que en tenen. Per emmagatzemar-los
a casa, es recomana utilitzar
un armari exclusiu per a aquests. En
cas que això no sigui possible i que
els productes amb gluten i sense hagin
de compartir el mateix espai, és
preferible que es col·loquin els productes
sense gluten a les estanteries
superiors. Els productes amb gluten i
sense mai han de compartir la mateixa
lleixa. Si un dels productes sense
gluten té un envàs que no tanca bé
s’ha de col·locar, un cop obert, en
un recipient hermètic i etiquetar-lo
correctament. Aquest mateix procediment
s’haurà de fer a la nevera i al
congelador.
elaboració del plat
En la preparació dels plats sense gluten
cal evitar que els aliments que
s’utilitzen entrin en contacte amb els
aliments que contenen gluten. Un
cop preparat el plat cal protegir-lo
per evitar-ne la contaminació fins al
moment que es consumeixi. Si aquest
plat s’ha de conservar a la nevera o
al congelador és necessari seguir el
mateix procediment que amb l’emmagatzematge,
utilitzar un envàs
hermètic i etiquetar-lo correctament.
Un cop al plat, cal diferenciar-lo per
facilitar-ne la identificació i rentar-se
les mans abans de portar-lo a la taula.
productes amb gluten
El gluten és present en alguns cereals
com el blat, l’ordi, el sègol, l’espelta,
el kamut, el triticale (un híbrid del
blat i l’ordi) i, possiblement, l’avena,
entre d’altres. Segons indica l’Associació
de Celíacs de Catalunya, el celíac
no pot menjar cap aliment que s’hagi
elaborat utilitzant farines, midó,
fècules, sèmoles o qualsevol derivat
d’aquests cereals com a matèria
primera, ingredient d’un ingredient
compost, additius i aromes, o com a
impuresa de midons o fècules.
productes lliures de gluten
Hi ha aliments lliures de gluten per
naturalesa. En el cas dels cereals,
per exemple, responen a aquesta
tipologia l’arròs, el blat de moro, el
fajol, el mill, el sorgo o l’amarant.
Tampoc contenen gluten totes les
verdures, hortalisses i bolets comestibles,
ja siguin frescos o congelats
sense cuinar. Les conserves al natural
d’aquests productes i les patates
i moniatos també es poden menjar. A
més, són lliures de gluten tot tipus de
fruita fresca, en almívar i sucs de fruita
naturals. Tampoc contenen gluten
els fruits secs (ja siguin crus, torrats
o dessecats) a excepció de les figues.
Quant a les carns i les aus, ja sigui
fresca o congelada, tampoc hi ha presència
d’aquesta proteïna. En aquest
cas, cal fer atenció a les carns preparades
o precuinades. El mateix cas es
dóna amb el peix, ja sigui fresc, salat,
assecat, fumat o congelat sense
arrebossar. També es pot consumir
conserves de peix i marisc al natural
o amb oli. Així mateix no contenen
gluten els ous frescos, refrigerats o
dessecats ni la llet fresca, la mantega
i els iogurts naturals o de sabors i el
formatge sense afegits. L’oli d’oliva
i els vins també són lliures de gluten
de forma natural.

4 Dia internacional de la celiaquia
ENTREVISTA AMB MERCÈ REQUENA, PRESIDENTA DE L’ACEA
“La llei d’informació suposarà
una garantia legal”
Mercè Requena, presidenta de l’Associació de
Celíacs d’Andorra (ACEA), destaca la importància
que tindrà la llei d’informació alimentària
que s’està treballant. També lamenta que
fins ara no s’hagi aconseguit la subvenció dels
aliments, una reclamació de fa anys.
¿Quines són les prioritats de l’ACEA
avui?
Primer de tot, assessorar el soci
celíac o qualsevol persona que tingui
una intolerància, perquè avui els
afectats són no només els intolerants
celíacs sinó també gent que ha de
fer una dieta sense gluten o senzillament
que es decanta per aquesta opció
perquè veu que se li posa millor.
Normalment, el metge ens deriva les
persones que estan diagnosticades
per primer cop de celiaquia. Nosaltres
parem el primer cop –perquè
se’ls fa tot un món– per explicar-los
com és la vida diària, com han de cuinar,
on poden obtenir menjar i quins
punts de venda més importants hi ha,
i també, si són adults, ens pregunten
on poden anar a fer una cervesa o a
sopar tranquil·lament.
També fa anys que reclamen la subvenció
dels aliments per la CASS.
Sempre ha estat una prioritat de
l’associació trobar una ajuda. Hem
parlat amb la CASS per intentar obtenir
un avantatge com tenen altres
països de l’entorn i hem parlat amb
el ministeri de Salut per obtenir una
exempció de l’IRPF o qualsevol ajut
que reconegui una mica que fem un
sobreesforç a l’hora de comprar. Perquè
no a totes les famílies els és fàcil
arribar a fi de mes i, malauradament,
cada vegada n’hi ha més, d’afectats.
Veiem com al nostre entorn tenen
ajudes i nosaltres no en tenim cap.
LdA va presentar una proposició de
llei d’informació alimentària i nutricional.
¿Com la veuen?
Aquesta també és una de les prioritats.
Això permetria que el projecte
que portàvem del segell per a restauració
passés a recaure en el Goven.
Tindria un control estatal, que és com
ha de ser. Nosaltres ho vam iniciar,
com vam fer amb la cuina centralitzada,
perquè no hi havia ningú que se’n
fes responsable. És una llei de mínims
i esperem que arribi a bon port. Estem
contents perquè ens van convidar a
fer-hi aportacions des del principi.
¿Per què és important la llei?
Perquè dóna informació al consumidor.
Permet que Andorra tingui
l’obligació d’etiquetar o que als restaurants
s’indiqui amb què està fet
cada plat. Ara ens trobem una mica
indefensos perquè, tot i que tenim la
col·laboració dels restauradors, no és
una obligació, és una voluntat. Això
suposarà una garantia legal.
¿Encara hi ha camí a fer en la sensibilització
dels restauradors?
Només hi ha compromesos set restaurants
–el grup Daguisa, l’Eureka,
les pistes de Pal i Can Manel–. Han
signat un conveni amb l’associació i la
seva empresa de qualitat certifica tot
el procés, des que arriba el producte
i l’emmagatzematge fins que el serveix
al client, hi ha una formació del
personal i un coneixement d’aquesta
qüestió.
¿Quins altres projectes teniu?
Formem part de l’associació d’associacions
de celíacs d’Europa i tenim
pendent de firmar el conveni de l’espiga
barrada, que busca uniformitzar
el símbol dels productes a tot Europa.
A més, organitzem xerrades amb
especialistes, que ofereixen ajuda a
les persones afectades, i cursos de
cuina per aprendre petits trucs per
cuinar millor.
C/ de la Comella, 1
Tel. +(376) 874 920
bordaestevet@quarsandorra.com
Truca i t'informarem sense compromís

Dia internacional de la celiaquia
5
Andorra, un destí on s’informa
dels al·lèrgens alimentaris
El grup liberal ha impulsat una proposició de llei per regular-ho
El grup parlamentari liberal
preveu entrar a Sindicatura
la proposició de llei sobre la
informació alimentària i nutricional
aquest mes de maig. Aquest pas es
fa després que el text inicial elaborat
per la formació hagi “anat evolucionant”
gràcies a les aportacions de les
associacions d’intolerants i celíacs,
va explicar el conseller general Carles
Naudi d’Areny-Plandolit. A més,
l’esborrany també s’ha presentat a
la Unió Hotelera d’Andorra així com
a la resta de grups parlamentaris i al
Govern, que s’ha mostrat favorable
a la iniciativa.
L’objectiu de la proposició de llei
és garantir els drets dels consumidors,
a través de la transparència
informativa alimentària, i està basada
en una directiva comunitària que
s’ha començat a aplicar aquest any.
El document estableix que els restaurants
hagin d’incloure a les cartes
la informació sobre els al·lèrgens alimentaris
(una mesura que s’aplicaria
amb un temps d’adaptació). Naudi
va destacar que per a una persona
al·lèrgica és una tasca molt feixuga
buscar un establiment per anar a
menjar quan està de viatge. Amb tot,
recorda que cada vegada són més
les destinacions que s’estan posant
al dia i ofereixen productes aptes per
a aquests afectats. Per aquest motiu
remarca que “el posicionament
d’Andorra com a destinació en què
s’informa dels al·lèrgens alimentaris
és molt important des del punt de
La previsió és entrar
el text a Sindicatura
aquest mes
vista del màrqueting turístic”. Assolir
aquest objectiu donaria tranquil·litat
als usuaris, ja que tots els ingredients
estan detallats i saben què i on poden
menjar i què no.
El conseller liberal va afegir que
El text s’ha enriquit
amb les aportacions
de les associacions
cal avançar en aquest sentit i no mirar-se
el melic, ja que “si anem badant
veurem com els nostres competidors
turístics ens passen al davant,
l’entorn ho està fent”. Cal destacar
que la iniciativa no afecta la llibertat
d’empresa, ja que els establiments
no estan obligats a oferir menús aptes
per a les persones amb alguna allèrgia
o intolerància.
Per altra banda, la proposició de
llei també inclou un apartat relatiu
als productes etiquetats perquè es
deixi constància de si inclouen algun
tipus d’al·lergen. Això permetria
que els productes autòctons
es poguessin exportar amb més
facilitat als països membres de la
Unió Europea.
Gran varietat de productes
ecològics SENSE GLUTEN
Supermercat Veritas - C/ Bonaventura Armengol, 11 Andorra la Vella - Tel. 88 55 55 Segueix-nos a: www.ecoveritas.es

6 Dia internacional de la celiaquia
Una vida sense gluten
A la Ingrid li van diagnosticar la celiaquia amb tan sols 18 mesos
La Ingrid San Segundo Viles té
avui 17 anys. Ara fa vida normal
perquè ha eliminat de la
seva dieta els productes amb gluten.
Li van diagnosticar la celiaquia als
18 mesos. Ella no se’n recorda, però
segons li han explicat tenia la panxa
inflada i molt mal caràcter i sempre
demanava suc. Els seus pares la van
portar al metge i les proves van concloure
que tenia aquesta malaltia. Els
canvis en l’alimentació van fer que en
sis mesos el seu estat de salut comencés
a millorar. Va deixar de vomitar i
el caràcter li va canviar.
La Ingrid remarca el neguit que la
celiaquia va suposar en un principi
per a la seva família. “La meva àvia
es preguntava què em passava i em
donava pa. I em posava encara més
malament”, recorda. Ara, però, tota
la família ja s’ha adaptat i quan menja
pasta, per exemple, és sense gluten.
“Ens hi hem acostumat, per no barrejar”,
indica, i afegeix que això no
és una tasca difícil. Sobre el perill de
contaminació dels aliments explica
que no li comporta cap complicació
menjar-se una molla de pa però destaca
que ha d’anar molt amb compte
amb la farina, la pasta, que se li posa
molt malament. Però, ¿no ha tingut
ganes de menjar alguna vegada una
cosa que no pot? Assenyala que sí.
Quan veu algú gaudint d’un croissant
es diu: “A mi també m’agradaria provar-lo.”
Però tot seguit assegura que
algun cop que n’ha tastat després
s’ha trobat tan malament que prefereix
prescindir-ne. “Si menjo gluten
puc arribar a vomitar dotze cops cada
deu minuts. Vomito fins que no tinc
res més a l’estómac.” A més, el seu
intestí triga a refer-se.
Tot i que els celíacs poden fer vida
normal sempre que eliminin els pro-
ductes amb gluten, la malaltia era difícil
de portar en els seus anys d’infantesa.
En aquest sentit afirma
que “abans sí que era un problema
perquè la celiaquia no
era coneguda i em costava
més acceptar-la”. Explica
que quan “estic menjant
al col·le i em demanen
si faig dieta, els contesto
que sóc celíaca”.
Ara tots els seus
companys saben
de què es
tracta,
però abans havia d’explicar que era
una malaltia i tots els detalls, una resposta
que es feia pesada de reiterar. El
problema es repetia quan havia d’anar
als aniversaris dels seus amics i amigues.
La feina de divulgació
que han fet les diferents
entitats d’afectats i
l’augment dels productes
que hi ha al
mercat aptes per
a celíacs li han fet
la vida més fàcil.
“Si vaig a berenar
a casa d’una
amiga porto les
meves
galetes
i sempre
que
sortim
a sopar a
fora
intentem
Ingrid San Segundo Viles
No és un problema.
Tan sols és una malaltia
i he de fer dieta
Les amigues em
diuen: ‘Si que és car,
el teu menjar’
Abans em costava més
acceptar-la perquè
no era coneguda
buscar restaurants on pugui menjar”,
diu. En el cas que no facin menús sense
gluten, ella mateixa contacta amb l’establiment
prèviament per saber si pot
portar el seu menjar, una pregunta a
la qual sempre sol rebre una resposta
afirmativa. Tot i que assegura que això
no li és “cap problema i no em sento
apartada ni res”, sí que creu que seria
interessant que hi hagués més oferta
per a celíacs als establiments de restauració.
A més creu que caldria oferir
alguna mena d’ajuda per al menjar,
perquè “també ens hem d’alimentar”.
“Quan vaig a berenar amb les amigues
em diuen: si que és car, el teu menjar.”
La Ingrid conclou que el que més la
molesta és que la gent digui que els
celíacs tenen un problema. “No és un
problema. Només tinc una malaltia i
per afrontar-la he de seguir una dieta.
Això és tot.”
CURS ONLINE D'AL.LÈRGIES I\/O INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES
http://www.ecotecnic.com/ca/curs-10/curs-d-al-lergies-i-o-intolerancies-alimentaries.html

Dia internacional de la celiaquia
7
ENTREVISTA A RAMON TORMO, METGE ESPECIALISTA EN MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU
“El gluten no és necessari
per a la bona salut de la gent”
Ramon Tormo és metge especialista en malalties
de l’aparell digestiu i cap de la Unitat de Gastroenterologia
Infantil i Nutrició de l’hospital Quirón.
Explica els avenços en la diagnosi de la celiaquia
i en el tractament. Diu que no es pot prevenir i
que la predisposició a patir-la és hereditària.
Quines millores s’han aplicat en
la diagnosi i el tractament?
Hi ha proves molt ràpides.
Al cap de tres o quatre dies o fins i tot
en pocs minuts tenim la resposta de si
és o no celíaca la persona que tenim al
davant. Això ha augmentat la facilitat
per diagnosticar la malaltia. I quant al
tractament, hi ha moltes investigacions
per veure si el celíac pot acabar
menjant de tot. S’estan fent varietats
de blat que no tenen gluten i hi ha una
vacuna que potser d’aquí un o dos anys
ja es podria fer servir i que permetria
menjar productes amb gluten durant
uns dies sense problema. Això encara
està en període de comprovació.
¿Per què és important la rapidesa en
el diagnòstic?
Abans, per saber si una persona
era celíaca s’havia de fer una biòpsia.
Ara s’ha vist que de vegades sí que
s’ha de fer però moltes vegades, en
cas que el malalt tingui uns antígens
d’histocompatibilitat determinats,
no cal fer-la. Això afavoreix molts diagnòstics
d’aquesta malaltia.
¿Això ens explica per què tenim la
sensació que avui tothom és celíac?
Potser sí. Però hi ha intolerància al
gluten que no és celíaca. I així com la
celiaquia és per a tota la vida, la intolerància
al gluten no celíaca pot ser transitòria.
També les associacions de celíacs
han ajudat molt que la gent ho conegui
i que els restaurants s’assabentin de
com de perillós pot ser el gluten per a
aquests malalts. Això ha fet que hagi arribat
aquesta idea que el gluten pot ser
dolent a gent que no ho sabia abans o
fins i tot que no són celíacs i que creuen
que estan millor sense gluten. Les facilitats
diagnòstiques i la divulgació han
ajudat a aquest boom de celiacomania,
que n’hi ha una mica ara.
¿Sense gluten, els afectats tenen cap
mancança en l’alimentació?
En absolut. El gluten és una proteïna
vegetal que no és necessària per a
la bona salut de la gent, simplement
fa la vida més agradable. El pa és més
agradable de menjar, té crostó, no
s’esmicola tot, hi ha els croissantets,
tan bons...
¿Es pot prevenir la celiaquia?
Prevenir la malaltia, no es pot.
Abans es deia que si era la lactància
materna..., ara s’ha vist que això és
indiferent. Depèn d’un estat d’immunitat
especial i que s’hi afegeixin diversos
factors. La constitució immunològica
i potser una infecció viral, o altres
aspectes, poden fer que desenvolupi
una celiaquia un malalt que era probable
que l’adquirís però que no l’havia
adquirit.
¿Hi ha un factor hereditari?
La celiaquia no és hereditària, però
es dóna més sovint en famílies que tenen
aquests antígens d’histocompatibilitat
positius. Una família del grup
HLA DQ2 o DQ8 positiu té més tendència
a des envolupar-la. S’hereta la
predisposició a tenir la malaltia, la facilitat
per tenir-la, però no la mateixa
malaltia.
¿Quines recomanacions faria a les
persones celíaques?
Que facin una dieta sense gluten el
més estricta possible i que informin el
seu entorn d’aquesta peculiaritat en la
seva dieta, que s’ha de respectar. Encara
que sembla que deu mil·ligrams
de gluten al dia no fan cap mal, és millor
no arribar a aquest punt.
90% DELS PLATS ADAPTATS ALS CELÍACS
CUINA TRADICIONAL DE MUNTANYA
TU I ... COM MÉS SIGUEU MILLOR!
Us esperem

QUINZENA DE LA
CELIAQUIA
DEL 12 AL 25 DE MAIG
A River trobaràs més de 200 articles sense gluten.
Gaudeix ara d’un
de descompte
10%
en aquests i més articles
del 12 al 26 de maig
Aprofita-ho