1A_FAIG_JOYANICOTTEV

SOCIALS
L’imperi romà
1

ÍNDEX
1- La Legión del àguila
2- Les ciutats romanes
3- Resum de Tarraco
4- Cases romanes i monedes romanes
5- Deus romans
6- Vestits romans
7- Mapa de roma
0- Introducció “la Legión del Àguila”
Nom de la pel·lícula
La Legión del Àguila
Temàtica de que tracta per recuperar l’honor del seu
pare i
2

Què explica la pel·lícula?
Qui són els protagonistes?
Explica com es passava a la antiga Roma,
com vivien i sobre tot la guerra.
Els protagonistes són l’amo i l’esclau.
Quan passen els fets que tracta la pel·lícula?
Després de que manes Julio Cèsar.
On passen els fets que descriu la pel·lícula?
Passen a Britània
On no passarien els fets que descriu la pel·lícula?
No passarien a l’actualitat.
Com es desenvolupen els fets que descriu la pel·lícula?
Per què passen els fets que descriu la pel·lícula?
Es desenvolupen quan l’esclau maltracta al
seu amo i desprès s’uneixen i escapen del
poblat enemic.
Perquè l’amo vol trobar l’Àguila
Opinió de l’equip
Es una pel·lícula molt treballada, esta molt ben feta i
esta molt ben adequat al lloc on es fa la pel·lícula.
1- Les ciutats de Roma
3

1.1- Fes un resum de la història de Roma:
Roma, va ser fundada l' any 753 A.C. Roma se situa a la vora del Tíber. Els romans aconseguiran
lliurar-se dels intrusos. Roma vencerà al seu principal enemic, Cessa conquesta les Galias.
Aconsegueixen el poder de Roma. Roma es va convertir en el centre del món, amb 1 milió de
persones ( abans era moltíssim ). Als romans els encantava el circ. Al pati exterior, podien i
seure sota els arbres. Teatres , amfiteatres i circs. Guerra civil al segle 3. havia 2 Cèsars i 2
Augustos . Orient , occident. 476, últim ha estat fundada per Ròmul i Rem. Havien 3 formes de
govern : monarquia , república i imperi . Contra Cartago. Brutus assassína a cessa
2- Les ciutats
2.1- Planell d´ una ciutat romana amb les seves parts principals. Cardús, decumanus, fòrum , circ,
amfiteatres, teatres, etc. Cerca una fotografia de cadascuna i explica la seva utilitat.
4

El cardús era el carrer que anava en sentit
nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir
subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions
colonials.
El decumanus era, en la
planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar
o en una colònia.
El fòrum, era el centre neuràlgic,
geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega. S'hi creuaven les
dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus.
5

El circ romà era un edifici d'oci romà
que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues,quadrigues) no s'hi feien lluites de
gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre.
Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura
romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de
sorra, el qual estava envoltat per tres nivells de graderies
Un teatre romà és una construcció
típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la
finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
6

Tarraco
En un promontori sobre el mar y al costat de la desembocadura del riu Francolí s’estableix un
poblador ibèric. Podria ser perfectament la Cesse o Kesse de la que parlen de las fonts
clàssiques. Progressiva ocupació (zona circular) : Població Ibers (S. III aC.).Aníbal inicia la seva
marxa cap a Roma, travessant els Pirineus y les Alps iniciant la II Guerra Púnica. Els romans, per
tallar-li la retaguardia, desembarcant a Empúries i desplaçant un exèrcit cap el sud. Al costat del
poblat ibèric de Cessa hi ha una batalla amb el exèrcit cartaginès que, derrotat, se retira al altre
lloc del riu Ebre. Els romans, per el seu lloc, instal·lant un campament al costat del poblat ibèric
para assegurar el territori i fer la internada. Es el naixement de Tàrraco. Des de aquest moment
la caiguda de Cartagena es convertí en la principal base de operacions militares romana en la
Península Ibérica. Es el moment de la conquista, por part de Roma, de gran part de la Península
Ibérica, de las campanyes militares contra los celtibers i Numància. L’antic campament militar y
el cercà poblat iber es convertien en una autèntica Ciutat romana. Es construïen las primeres
grans obres Públiques, entre elles las muralles.
7

3- El
patrimoni
1- Mapa d’Hispania amb els principals monuments.
2- Els temples romans.
8

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels Déus
Júpiter, Juno i Minerva, igual que el Capitoli de Roma, o bé al culte de l’emperador. Era l’edifici més
destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix
fòrum, com també els altres llocs de la ciutat, n’hi solia haver altres, consagrats a diverses
divinitats.
L’arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers
temples romans van ser construïts seguint el model itàlic segons alguns etrucs. Així s’aixequen
sobre un pòdium, una base rectangular elevada, a la qual s’accedeix per una escala frontal, que
condueix a un porxo sostingut per columnes.
9

4- Vida
quotidiana
1.- Explica els diversos tipus de cases romanes. Domus, insulae, Villae . Planell d´alguna d´elles.
El domus L’insulae villae
2.- Explica el comerç entre Roma i Hispania.
El comerç entre roma i Hispania va ser el motor que va conduir a la economia de finals de la
república i principis del imperi.
3.- Les monedes romanes
10

11

4.- Els Deus.
Imatge de
cadascun
5.- La cuina Romana: Elabora un menú romà : un primer plat, un segon i unes postres. (En llatí i
català).
Primum spaghetti cocta cum peculiari condimentum
In a SOLANUM TUBEROSUM cibum intinguit mecum in catino
A mensa crustulum conspersum senex recipe
De primer uns espaguetis bullits amb una salsa especial
De segon plat una patata amb carn
De postre un pastis fet amb una vella recepta
6.- El vestit dels romans
L'home:
Vestimenta d'un home
Vestien d'una peça de llana blanca, gruixuda a l’hivern i fina a l’estiu, de forma el·líptica i molt
complicada de posar, fins al punt que calia l’ajut d'un esclau.
Va ser substituïda per vestits més pràctics que permetien més llibertat de moviment, com capes
o capots amb caputxa o sense i mantells.
La toga era una peça que només podia ser utilitzada per un ciutadà romà. Aquest element va
començar sent molt senzill, la seva utilització era simple i només s'enrotllava el cos, però va
passar a ser una vestimenta per reunions formals, o cites importants.
La dona:
La dona vestia amb túniques llargues de lli o llana decorades amb algunes sanefes pintades o
teixits amb fil de color, i sovint portava un davantal sobre del vestit. El vestit els hi arribava als
12

genolls o fins als peus. Portaven un mantell que feia d’abric. Les sacerdotesses duien un mantell
que els tapava el cap i l’esquena i anava agafat per un casquet. El vestit anava cenyit a la cintura
a amb un cinturó i decorat amb uns penjolls.
Vestimenta dels nens
La roba interior femenina consistia en una camisa i una fascia pectoralis per sostenir el pit.
Els nens:
Els nens vestien una túnica fins als genolls i una capa si feia fred .
Portaven un encant especial al voltant del coll anomenat butlla . Se li donava quan feia pocs dies
que havia nascut.
El noi ric portava una toga que tenia una vora de color morat .
Les nenes vestien una túnica amb un cinturó de llana lligada al voltant de la cintura .
Els complements
• Les Sabates
Els romans feien servir sandàlies de punta oberta. Però a l'aire lliure van preferir portar sabates
que cobrien els seus peus.
• La Roba interior
13

Instruccions de ficar el tapall
Tant els homes com les dones utilitzaven un tapall senzill
sota la roba.
La roba interior femenina consistia en una camisa i una fascia pectoralis per sostenir el pit.
• La Joieria
Joieria quotidiana dels romans
Els romans, els i agradava molt les decoracions personals, només solien dur un anell, al dit anular
de la mà esquerra, que els servia de segell. La impressió de l’anell tenia la mateixa validesa que
la signatura dels nostres temps.
14

Les romanes, en canvi, portaven moltes joies al damunt: anells, agulles, acus, agulles de pit,
fibulae, arracades, inaures, braçalets, collarets, monilia o torgues, fins o gruixudes cadenes d’or
al coll o als turmells, periscelis.
• Els Pentinats
1. Els joves es deixaven créixer els primers pels fins que tenien una barba ben espessa, llavors
s’afaitaven aquesta primera barba i la donaven a una divinitat. La barba, la cuidaven molt.
2. No tots els romans seguien la moda. Hi havia algunes persones que per circumstàncies
especials: els que estaven de dol i els acusats en un judici anaven bruts i mal vestits perquè
volien fer pena.
3. Els filòsofs sempre portaven barba espessa i molt llarga, seguint el costum grec.
3. Els homes lliures solien portar els cabells curts o rapats al zero; en canvi els joves podien
portar-los llargs.
4. Les dones mai portaven els cabells curts. Sempre el portaven recollit amb trenes lligades a
dalt del cap, o al darrera de la nuca. De vegades portaven pentinats molt alts, amb diversos
pisos de cabell. Les romanes es tenyien, es maquillaven i no es depilaven. Hi havia botigues
especialitzades en productes de bellesa.
7.- Un dia en la vida d´un romà millor
LA SOCIETAT ROMANA: A ROMA era molt important ser un cives (ciutadà). Al principi la
ciutadania romana estava reservada als que vivien a la ciutat de Roma, però en el 89 A.C es va
estendre a tots els que vivien a la península Itàlica. En el 212 D.C. es va incloure a tots els homes
15

lliures que vivien dins dels límits de l'imperi. No obstant això, ni les dones ni els esclaus estaven
inclosos.
L'ORDRE SOCIAL ROMÀ La societat romana estava organitzada seguint una estricta jerarquia.
Aquesta divisió social va començar molt aviat en la història de Roma, al voltant del s. VI A.C. Els
ciutadans més poderosos i privilegiats eren els patricis. Molts d'ells descendien de terratinents
romans i famílies de polítics. D'aquestes famílies provenien gairebé tots els senadors que
governaven Roma. En el segon esglaó de l'escalafó estaven els equites (cavallers), que solien ser
banquers o rics mercaders que havien servit en l'exèrcit o en l'administració de l'estat.
Plebeus
El gran grup, format pels ciutadans més pobres, era el dels plebeus, que en cert moment van
guanyar la igualtat política amb els patricis i els equites, i van poder ser elegits per a formar part
de l'exèrcit o ocupar llocs en l'administració.
ESCLAUS
Els esclaus ocupaven el graó més baix de la societat romana i feien els treballs més durs. Molts
d'ells eren presoners capturats durant les conquestes romanes. No tenien cap dret, però fins i
tot entre els esclaus hi havia diferents classes. La dura vida d'un esclau que treballava a les
mines no s'assemblava en res a la d'un esclau grec que treballava com a tutor dels nens romans.
A partir del s. I D.C. les condicions dels esclaus van començar a millorar i alguns van aconseguir
la llibertat.
5- La divisió territorial
16

1.- Mapes de les províncies romanes i de les principals ciutats (noms en llatí).
17