La Rambla nº 47

1

2

ÍNDEX
Article Aportat per Pàgina
La plaça de la Vila de Gràcia ....... Lluïsa Suárez ........... 4
En Estol .................................... Antònia Alabart ........ 5
Carnestoltes ............................. Lluïsa Suárez ........... 6
Càpsules per a la vida ................ Joan Mª Pont Bel ...... 7
Candombe ................................ Niños de San José .... 8
Pregària pel Bon Humor ............. Mª José Bustamante 10
La Verge de Lourdes .................. Lluïsa Suárez .......... 11
Vacances a la Vall d'Aran ............ Antònia Alabart ....... 12
La Torre del Fang ...................... Lluïsa Suárez .......... 13
Tot baixant per la drecera .......... Antònia Alabart ....... 14
Vell Pelegrí ... ............................ Antònia Alabart ....... 15
¿Quién es? / Qui és? .................. Jesús i Mª Àngels .... 16
Feliç Aniversari ......................... Centre de Dia ......... 17
25 anys de la Res. Sant Josep .... Rosa Busquets ........ 18
Un recuerdo... .......................... Lluïsa Suárez .......... 20
Lo mejor de la música ............... Antònia Alabart ....... 21
El racó de la cuina ..................... Centre de Dia ......... 22
Trabalenguas ............................ Antònia Alabart ....... 24
Acertijos .................................. Antònia Alabart ....... 25
Sonríe por favor ........................ Antònia Alabart ....... 26
No hase falta desir nada más ..... ............................. 27
3

LA PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA
(del llibre Els secrets dels carrers de Barcelona)
La plaça de la Vila de Gràcia -rectangular i orientada de
mar a muntanya- és una de les més conegudes i
significatives de l'antiga Vila de Gràcia.
Encara que no es coneix la data exacte de l'inici de la seva
construcció, se sap que ha patit quatre remodelacions. La
darrera, la del mestre d'obres Francesc Berenguer, és la
que li va donar l'aspecte que avui podem contemplar.
El campanar és una torre coronada per un rellotge de
quatre esferes que es va aixecar perquè pogués ser vist des
de qualsevol punt de l'antiga vila.
A l'interior del campanar, just davant de l'ajuntament, hi ha
una escala en forma d'espiral que permet ascendir fins a la
maquinària del rellotge, feta per Albert Billeter i, des de la
barana superior, es pot contemplar una magnífica vista del
barri i de tot Barcelona.
La campana era un dels
mitjans concebuts des de
l'edat mitjana per cridar
a sometent, o el que és
el mateix, que el poble
es mobilitzés per fer
front a un esdeveniment
extraordinari.
Lluïsa Suárez
(Dedicat a les Sres. Mª
Isabel Berná i Rosa
Busquets, filles de la Vila
de Gràcia)
4

EN ESTOL
En estol, companys, alcem el vol
que brilla ja la nova matinada,
en estol companys, alcem el vol
i com ocells cantem de sol a sol.
Tots ben units, ben valents i ardits,
de cara al sol que aclareix la nova albada,
tos ben units, ben valents i ardits
cercant la llum sens dubtes ni neguits.
Tot cantant, amics: au endavant!
obrim camí que és ben serè el nou dia,
tot cantant, amics: au endavant!
que hem de triomfar amb el nostre esforç constant.
Bondat al cor, el braç ferm i fort,
la vida és breu, joventut se’n va i s’envola,
bondat al cor, el braç ferm i fort,
i en nostres llavis uns bons cants d’amor.
5

CARNESTOLTES
A la Residència Sant Josep, on visc (el mes que ve farà tres
anys),no deixem passar cap festa sense celebrar-la.
A cada una fem, entre totes les residents, manualitats
adients a la ocasió; amb les que ornem tota la sala on
realitzem les activitats, queda bonica, alegre i tan
acolorida...
La nostra monitora, la Cristina, té molt d’enginy i bon gust,
així surten els treballs que fem!!.
Enguany hem treballat amb cartolina, fent vestits que un
cop retallats hem enganxat a la paret i ha quedat força
original.
Sempre hi ha voluntaris que vénen a fer-nos passar
estones molt agradables. En ocasió del Carnestoltes va
venir un grup de senyors, Els Taurons del Raval, que van
cantar havaneres; portaven samarretes blanques amb
ratlles blaves, com cal. Varen interpretar un repertori
d’havaneres molt escollit. A mi m’agraden tant que
m’emociono escoltant-les.
A ran d’aquest recital, he recordat el Sr. Ortega Monasterio,
traspassat ja fa uns anys, que era un famós cantant
d’havaneres.
Lluïsa Suárez
6

CÀPSULES PER A LA VIDA
Són un conjunt de pensaments que he anat elaborant i pretenen
ser com petites dosis vitamíniques que comporten una “ microgimnàstica”
de reflexió per a mantenir la nostra persona en una
constant salut, cercant l’equilibri de la racionalitat i
pragmatisme amb les emocions i sentiments que també tenim i,
al mateix temps, avançar més enllà de nosaltres mateixos.
Per aquest escrit he seleccionat uns quantes "càpsules". La
medicació correcta és prendre-les a poc a poc per que tinguin
efecte. Si ho fas així, veuràs que et parlen.
1.- Has pensat que ets trossets de tot el que has tastat i
conegut i que els altres porten trossets de tu?
2.- Cada dia som més vells i menys bells. Cal tenir el vestit
adient per a cada instant.
3.- No saps si hi ha quelcom darrera del mur. Procura
arribar-hi amb les mans plenes.
4.- Tu ets tu. Únic. Irrepetible. Recorda-ho.
5.- No mesuris la vida en el pas del temps. Mesura-la en les
sensacions que fan bategar el cor.
6.- No tots han tingut la teva sort o la teva desgracia. Ets
on ets. No et lamentis i segueix.
7.- Tu desprens guspires que impregnen als qui t’envolten.
8.- Moren munions de gent de fam i per guerres. La dalla
que sega sembla cega, darrera però hi han ulls i mans que
la mouen.
9.- El valor de les coses es relatiu. Un got d’aigua per
l’assedegat que travessa el desert val més que un pedra
preciosa.
10.- Si l’amor no es gratuït, serà
amor o interès?
11.- T’has fixat que les coses
més valuoses no es poden
comprar amb diners?
12.- No puc entendre l’altre si
encara jo no m’entenc.
Joan Maria Pont Bel
7

CANDOMBE: "Recreando nuestras raíces"
Candombe es el nombre
genérico que reciben
diferentes danzas de origen
africano en Uruguay, y nace
de la conjunción de los más
de veinte pueblos africanos
que fueron traídos como
esclavos a esta región del
cono sur. Cada uno de
éstos tenía su idioma, su
forma de ser, ver y sentir,
su cultura, sus danzas y cantos de diferente naturaleza:
sacro o profano, festivo o luctuoso.
El Candombe fue la danza y la expresión musical-religiosa
más importante y significativa del colectivo africano. Y más
aún: es hoy una de las expresiones musicales más
elocuentes con que cuenta nuestro país. El candombe ha
sido tan fuerte, profundo y esencial que en lugar de haber
desaparecido sobrevivió, venciendo todas las barreras y
represiones. Ha impregnado de tal manera nuestra
sociedad, que se ha convertido en un elemento cultural que
identifica a Uruguay.
El Candombe ha sido declarado en 2009 Patrimonio Cultural
Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO (Organización
de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la
Cultura).
Hasta nuestras orillas entonces llegó el Candombe que es
parte de nuestro patrimonio cultural en el presente.
Nuestros habitantes lo dotaron de aspectos propios que
definieron una identidad que se mantiene y enorgullece a
los uruguayos. Existen miles de personas que perpetúan
este género en distintas expresiones culturales y artísticas.
El ritmo de tambores, los grupos de Candombe, así como
músicos y pintores se congregan para que trascienda el
festejo de carnaval y se disfrute durante todo el año en
todos los rincones del país.
8

La escuela no está ajena a esta cultura popular y reconoce
su presente y pasado desde los contenidos que se trabajan
en el aula.
Se parte de aquellos africanos y sus descendientes que
buscaron formas de preservar sus ritos y ceremonias
religiosas en las nuevas tierras, el término ka-ndombe en la
lengua kimbundu, significa danza con tambores o
costumbre de negros o danza de negros. En sus primeras
acepciones domésticas, candombe designaba las ocasiones
en que los africanos ejecutaban sus danzas ancestrales y
recreaban, espiritual y simbólicamente, sus sociedades de
origen y ceremonias características, como la coronación de
sus reyes.
La comparsa es la agrupación que congrega a los
personajes típicos del candombe como: “La Mama Vieja”,
“El Gramillero”, “El escobero” y un numeroso cuerpo de
baile representado por bailarines de ambos sexos, vibrando
con el ritmo generado por la cuerda de tambores.
Algunas de las características del Candombe son:
- se transmite de generación en generación
- es recreado constantemente por las comunidades y
grupos en función de su entorno, su interacción con la
naturaleza y su historia
- infunde a las comunidades y los grupos un sentimiento de
identidad y de continuidad.
- promueve el respeto de la diversidad cultural y la
creatividad humana.
- es compatible con los instrumentos internacionales de
derechos humanos existentes.
- cumple los imperativos de respeto mutuo entre
comunidades, grupos e individuos y de desarrollo
sostenible.
- este patrimonio, se recrea constantemente y su
transmisión se realiza principalmente por vía oral.
Club de Niños San José
Uruguay
9

PREGÀRIA PER DEMANAR BON HUMOR
Dóna'm , Senyor una bona digestió
i, no cal dir-ho, alguna cosa per digerir.
Dóna'm la salut del cos,
i el bon humor que em cal per mantenir-la.
Dóna'm una ànima sana, Senyor,
que tingui sempre davant dels ulls
allò que és pur i que és bo,
perquè no s'escandalitzi enfront del pecat,
ans trobi la forma de remeiar-lo.
Dóna'm una ànima, Senyor, que no conegui l'avorriment,
ni el remugueig, ni el ploricó, ni la queixa.
I no em deixis prendre gaire seriosament
aquesta cosa que es fica pertot
i que anomenem el JO.
Dóna'm Senyor, el sentit de l'humor:
fes-me capaç de riure d'un acudit
perquè sàpiga treure un poc d'alegria de la vida
i la pugui compartir amb els qui m'envolten.
Tomàs More (1478 - 1535)
10

LA VERGE DE LOURDES de la FUNDACIÓ ALBÀ
Al costat de la meva Residència n'hi ha una altra
anomenada Fundació Albà.
Tinc una amiga, la Lola, que molts dissabtes al matí em ve
a veure i anem a passejar una estona car jo sola no ho puc
fer degut a problemes de circulació.
El dissabte 8 de gener d'enguany, vàrem anar a la Fundació
Albà. Jo havia sentit dir que en el jardí s'hi podia veure una
gruta amb la Marededéu de Lorda. A l'entrada, una placa hi
diu: "Esta gruta de Nuestra Señora de Lourdes fue
inaugurada el día 2 de Mayo de 1950. Año Santo"
A les meves mans ha vingut a caure un escrit força curiós
que passo a transcriure. Diu el narrador:
Serían las cuatro de la mañana, más o menos, me
encontraba realizando las tareas que requiere mi trabajo en
una residencia geriátrica , en la primera planta a pie de la
entrada y jardines. Algo llamó mi atención; tras las
ventanas la figura de una monja vestida de blanco pasaba
por delante de ellas. Seguí aquella figura que no pisaba el
suelo ya que las ventanas se levantan como un metro y
medio del suelo. La seguí por toda la planta sin perderla de
vista hasta llegar donde este edificio termina y en su última
ventana observé que esa monja desaparecía en el interior
de la cueva. Esta cueva está cerrada con unas rejas y
supuestamente la gruta no tiene salida ya que da al muro
que cierra esta institución.
Lluïsa Suárez
11

VACANCES A LA VALL D'ARAN
Un estiu, fa molts anys, la meva amiga i jo varem decidia
anar de vacances a la Vall d'Aran, concretament a Salardú.
En arribar a l'hostal, la sorpresa va ser que hi havia una
antiga amiga del col·legi i així, totes plegades, vam fer
sortides per tot arreu.
Els pobles són petits i n'hi ha que estan molt junts de
manera que es pot anar de l'un a l'altre a peu sense haver
de recórrer grans distàncies. Així doncs, des de Salardú
vam anar a visitar Unha, Tredos, Pujo, Gessa, etc. que són
molt pròxims l'un de l'altre.
També vam anar a
Montgarri que és un poble
deshabitat però del que
encara s'hi conserva el seu
santuari amb un campanar
ben alt al costat del qual,
hores d'ara, hi ha un refugi
per a excursionistes.
Pròxim a Salardú es troba el Pla de Beret on hi ha molts
cavalls salvatges i les seves famoses pistes d'esquí de
Baqueira amb els seus telecadires.
En aquesta ocasió no vàrem anar a visitar la capital de la
comarca -Vielha- però el que sí que vam fer va ser una
excursió amb tot-terreny al Parc Nacional d'Aigüestortes
per a visitar els seus estanys Llong i Llebreta.
Com que l'estany de
Sant Maurici i els
Encantats quedaven
més lluny, ens vam
quedar a dormir a La
Guingueta d'Àneu i
l'endemà al matí, a
peu, els vàrem anar a
visitar.
Antònia Alabart
12

LA TORRE DEL FANG de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS
(del libro Guía Secreta de Barcelona)
El nombre del antiguo pueblo de Sant Martí de Provençals
proviene de la ermita dedicada a Sant Martí de Tours y la
leyenda dice que el término Provençals tenga su origen en
un hecho acaecido en el reinado de Ramón Berenguer III.
Según la leyenda, el conde de Barcelona, de Provenza i de
la Cerdaña, se casó con una bella dama provenzal, la
princesa Dolça en el año de 1112 y al viajar a Barcelona
para sus nupcias, la doncella se trajo con ella a un grupo de
caballeros y juglares provenzales para no sentirse tan sola
en una tierra extraña. De ahí que el lugar tomara el nombre
de Provençals.
En el cruce de la
calle del Clot con la
calle Espronceda
sobrevive, aunque
muy reformado, el
edificio conocido
como La Torre del
Fang, la residencia
que para ella hizo
construir el conde a modo de retiro para cuando se sintiera
agobiada en el palacio de Barcelona.
La doncella se aficionó tanto a retirarse en su refugio de
Sant Martí de Provençals que Ramón Berenguer acabó por
sospechar y averiguó que la condesa pasaba las noches
tras su reja oyendo las canciones y los versos amorosos de
uno de los juglares provenzales que se había traído.
Enfurecido, Ramón Berenguer mandó matar al juglar y
arrancarle el corazón ordenando a sus cocineros que lo
guisaran de la manera más delicada. Se lo dió a comer a
Dolça a quien le pareció un plato magnífico y luego el conde
le confesó qué se había comido.
Transida de dolor, la dulce Dolça -valga la redundanciajuró
que no pasaría por su boca ningún otro alimento
muriendo de inanición al cabo de un tiempo.
Lluïsa Suárez
13

TOT BAIXANT PER LA DRECERA
Tot baixant per la drecera
he vist un arbre rosat;
ametller que presumies,
un altre se t’ha avançat.
De massa matiner que eres
ara et veus tot despullat,
les glaçades d’aquests dies
tota la flor t’han llevat.
Ara veig que no tens culpa
ametller que Déu te guard,
car sens tu la bona nova
no m’ho hauria semblat.
Joan Maragall
14

VELL PELEGRÍ
(En record de la nostra companya i amiga Rosa Sanmartí)
Vell pelegrí, jo vaig fent via,
com foraster arreu del món,
i estic segur que, a l'altra vida,
m'acollirà Déu pietós.
Me'n vaig allà a veure el Pare,
Lassat el cos de caminar;
al capdavall de la jornada,
lloc de repòs penso trobar.
El meu camí ja arriba a terme,
ja sento pròxim el Jordà;
però amb la mort res no puc perdre,
que hi deixaré el meu penar.
Allà veuré la dolça mare,
consol i amor em donarà;
al capdavall de la jornada,
prop d'ella espero reposar.
Jo veig la fi sense temença,
com un descans per al meu cos,
i veig venir la recompensa,
per Déu promesa al meu esforç.
Me'n vaig allà, al sojorn dels àngels,
on no rebré cap més refús;
per cantar amb ells goigs i lloances,
eternament, al bon Jesús.
15

Qui era el “la marona” de la revista anterior?
la MADRE ANA Mª GARCÍA ROMERO!!
Aquest cop era molt fàcil i la pista encara ho feia més
senzill. Enhorabona als que l'heu endevinat!!
I aquest és el nou repte
d’aquest trimestre:
Qui deu ser aquesta nena tan
bonica i amb aquest somriure
que conserva intacte?
Dues pistes: la foto és en color
i poseu-li ulleres.
Penseu-hi i segur que
l'endevinareu, oi que sí?
Animeu-vos i...
feu les vostres propostes!!
16

Novament ens fa moltíssima il·lusió recordar a tots aquells residents
que compleixen anys entre nosaltres i manifestar-los d'aquesta
manera la molta estimació i carinyo que els tenim.
Així doncs, celebren el seu aniversari al llarg del mes de ABRIL:
Durant el mes de MAIG:
I al llarg del mes de JUNY:
María Rábano Estrada
Maria Teresa Vidal Raluy
Vicente Font Gorriz
María Martínez Morales
María Zita Floria Sanz
Pilar André Escudero
Remedios García Fernández
María Galino Lapena
Mª Isabel Berná Soler
Lluïsa Pitarch Sangüesa
Ascensión Haro Díaz
Mercedes Betrán Betrán
Concepción Río Río
María Parera Garrabou
Desi Giménez Aísa
Pura Bel Rodríguez
Carme Aliberas Aznar
Mª Rosa Casas Vives
Pere Pagès Casals
Montserrat Farrero Fabrellas
Isabel Barrionuevo Padillo
A tots ells i elles els desitgem
17

25 ANIVERSARI RESIDÈNCIA SANT JOSEP
Una nova festa per celebrar!! El dia 18 de març va fer 25
anys que es va inaugurar la Residència Sant Josep de les
germanes Franciscanes dels Sagrats Cors, en aquest barri
de la Vall d’Hebrón.
Amb motiu d'aquest aniversari, la residència va fer una
jornada de portes obertes a tothom qui volgués compartir
la festa i vam ser molt ben atesos.
La Congregació juntament amb tots els residents, familiars
i treballadors vam aprofitar per a celebrar també que
l'endemà era la festivitat de Sant Josep, patró de la casa.
Al matí van passar unes fotos de diferents anys i tothom va
quedar molt content. És bonic recordar les coses que ens
porten moments passats.
La Residència es va omplir de festa i, com cada any, es va
notar en moltes coses, també en el dinar.
A la tarda el grup Sénior en Allegro ens va obsequiar amb
el seu repertori de cançons tradicionals que tothom
coneixíem i que ens van portar molt bons records. Unes
veus molt preparades acompanyades pel piano que ho van
fer magníficament. Va ser una actuació que recordarem
sempre.
Rosa Busquets
18

Gràcies a tots!
19

UN RECUERDO...
Cuando estalló la guerra, mis abuelos paternos llevaban ya
varios años viviendo en Girona. Por miedo a que les
ocurriese algo, se fueron a un pueblecito, cerca de
Barcelona, y me llevaron con ellos.
Alquilaron una casa grande, a pie de carretera. En invierno
hacía un frío terrible; en el jardín teníamos un lavadero
cuya agua se convertía en un bloque de hielo y una casita
de tortugas grandes. También árboles frutales entre los que
había unos perales que daban unas peras deliciosas; por la
noche caían las que estaban ya maduritas y a mí me hacía
mucha ilusión madrugar y comérmelas pero por más que
madrugase, las tortugas madrugaban más y cuando yo
salía ya habían mordisqueado todas las peras caídas. Yo era
pequeña y me llevaba unos disgustos...
Durante el tiempo que duró la contienda fui a la escuela del
pueblo pues para mis padres era inimaginable que dejara
de estudiar. En esa escuela tuve el primer contacto con la
lectura y escritura en catalán; hablar ya lo hacíamos en
casa. Hasta hace poco, todavía guardaba el libro que
usábamos en clase.
Lluïsa Suárez
20

LO MEJOR DE LA MÚSICA
La música es un método de relajación. Pitágoras,
Aristóteles y Platón ya creían que la música puede influir
física y mentalmente, que aumenta el bienestar social y
mejora la calidad de vida.
Escuchar música a diario reduce el dolor crónico hasta en
un 21% pues liberamos endorfinas que actúan como
analgésicos naturales. Media hora de música a la semana,
reduce considerablemente los niveles de estrés y ansiedad.
Refuerza la salud ya que ayuda a reducir la frecuencia
cardíaca y la presión arterial.
La música con ritmo fuerte hace que la concentración
permanezca más aguda y los pensamientos más alerta. La
música suave, en cambio, mejora la capacidad de
concentración y la calma.
Aumenta el rendimiento. Elimina la sensación de fatiga y el
aburrimiento y actúa como estimulante. Facilita el sueño
pues relaja.
Aumenta el optimismo al trasladarnos a un estado de
ánimo mucho más positivo, aumenta la autoestima y la
confianza en nosotros mismos. Invita a la socialización.
Ayuda a conocer gente nueva y a unir grupos.
Escoge los sonidos que mejor te hagan sentir y no dejes de
soñar; porque la música te acompaña en el camino hacia
tus metas.
Del taco Mensajero
de Jesuitas de Bilbao
21

Ingredients (per a 4 persones):
- 350 grams de cigrons
- 400 grams d'espinacs
- 2 cebes dolces
- 2 pastanagues
- 2 tomàquets madurs
- 2 ous durs
- oli d'oliva i sal
- 1 fulla de llorer, una mica de julivert
picat, 3 grans d'all, pebre negre
Preparació:
Potatge de cigrons, espinacs i ou dur
- Deixar en remull els cigrons el dia anterior amb una mica de sal.
- Escorrem els cigrons i els posem a coure en una olla amb aigua freda.
- Quan comenci a bullir l'aigua, afegim una mica d'oli d'oliva, una ceba sencera i
les dues pastanagues, 2 grans d'all i la fulla de llorer. Deixem coure tot fins
que els cigrons estiguin ben tendres. Sempre es pot utilitzar l'olla exprés per
escurçar el temps de cocció.
- Rentem i tallem els espinacs.
- Amb la finalitat d'espessir el potatge, passem per la batedora la ceba i les
pastanagues que haurem retirat prèviament del potatge.
- Piquem finament l'altra ceba, el gra d'all restant i una mica de julivert picat.
Afegim els tomàquets pelats i picats quan la ceba estigui transparent.
Assaonem amb sal i pebre negre.
- Afegim els espinacs als cigrons i 10 minuts més tard, s'afegeix el sofregit de
ceba i tomàquet i es deixa coure una mica més. Abans de retirar-lo del foc,
afegir els ous durs picats.
Ingredients (per a 4 persones):
Guisat de bacallà amb patates
- 600 grams de lloms de bacallà
- 6 patates mitjanes, pelades i tallades a rodanxes
- 1 ceba mitjana picada
- 1 gra d'all picat
- 1 pebrot vermell tallat a tires
- 1 pebrot verd tallat a tires
- 2 tomàquets madurs pelats i picats
- 1 got de vi blanc
- 1/2 l. de brou de peix
- ½ got d'oli d'oliva
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- una mica de sal i pebre
22

Preparació:
- Abans de preparar el guisat, dessalem el bacallà durant 36 hores mantenint-lo
en la nevera i canviant-li l'aigua cada vuit hores. Si es tracta de bacallà
congelat ja dessalat simplement el descongelem 2 hores a temperatura
ambient.
- Un cop descongelat, tallem el bacallà a daus grans i el l’assaonem amb
pebre. En una cassola, amb una mica d'oli d'oliva saltegem el bacallà dos
minuts a foc suau amb cura que no es desfaci. El traiem i reservem en un plat.
- Piquem finament la ceba, el gra d'all, els tomàquets i els pebrots en juliana
fina. Tot seguit posem la ceba i l'all a sofregir en una cassola, amb oli d'oliva.
A continuació afegim els tomàquets.
- Quan la ceba estigui tova i transparent tirem els pebrots a la paella. Afegim
les patates 5 minuts després sofregir durant 2 minuts, remenant de tant en
tant. Empolvorem la cullera de pebre vermell dolç. Després aboquem el got de
vi blanc i el brou de peix. Remenem i deixem cuinar a foc mitjà durant 30
minuts o fins que s'hagin cuit les patates. Si volem espessir la salsa afegim
una cullerada de farina o bé aixafem una patata per engreixar la salsa.
- Transcorreguts els 30 minuts, afegim el bacallà i deixem cuinar el guisat
durant 5 minuts més a foc mitjà. Apaguem el foc i deixem reposar.
- Empolvorem el guisat amb julivert picat abans de servir.
Bunyols de vainilla amb salsa de xocolata
Ingredients (per a 4 persones):
Crema:
- 75 gr de xocolata negre
- 175 ml de llet
- 2 rovells d’ou i 1 ou pels bunyols
- 40 gr sucre y sucre per arrebossar
Bunyols:
- 175 gr llet condensada
- 125 ml d’aigua
- 1 cullerada essència de vainilla
- 250 gr de farina
- 16 gr de llevat
- Oli de gira-sol per fregir
Elaboració :
CREMA DE XOCOLATA:
Posar la llet a escalfar amb la sucre i quan estigui dissolta, abocar en un bol, on
tindrem els rovells d’ou. Batre i posar de nou al foc. Afegir la xocolata
trossejada y remenar fins que es desfasi i espesseixi una mica. Retirar i deixar
refredar.
BUNYOLS:
Batre la llet condensada amb l’aigua, l’ou i la vainilla. Afegir la farina i el llevat i
barrejar fins aconseguir una massa fina i homogènia. Deixar reposar tapada
una hora a la nevera. Agafar porcions de massa amb una cullera i fregir en
abundant oli. Passar per paper de cuina els bunyols y arrebossar amb el sucre.
Deixar refredar. Servir acompanyats de la salsa de xocolata.
23

Cuando cuentes cuentos,
cuenta cuantos cuentos cuentas,
porque si no cuentas cuantos cuentos cuentas
nunca sabrás cuantos cuentos cuentas tú
No me mires que nos miran,
nos miran que nos miramos,
miremos que no nos miren
y cuando no nos miren nos miraremos,
porque si nos miramos
descubrir pueden
que nos amamos.
Te quiero porque me quieres,
¿quieres que te quiera más?
te quiero más que me quieres,
¿qué más quieres que te quiera?
Lado, ledo, lido, lodo, ludo,
decirlo al revés lo dudo.
Ludo, lodo, lido, ledo, lado,
¡Qué trabajo me ha costado!
En un juncal de Junqueira,
juncos juntaba Julián.
Juntase Juan a juntarlos
y juntos juntaron más.
El amor es una locura que nadie la cura,
pero si el cura la cura es una locura del cura.
24

En las manos de las damas
a veces estoy metido,
unas veces estirado
y otras veces encogido.
Aparece por delante,
por los lados, por la espalda,
te descuidas un instante
y te levanta la falda.
Nace en el monte,
muere en el mar
y nunca regresa a su lugar.
Mi nombre es de peregrino
y tengo virtud notable,
me encuentras en los caminos
y mi olor es agradable.
Con mi casa roja,
mi ojo negro,
y mi vestido verde
a todo el campo alegro.
25

Cosas de niños
Hay tres amigos aburridos hablando y uno dice:
- Yo tengo un gato que dice Miau
Y otro dice:
- Yo tengo un perro que dice Guau
Y el otro dice:
- Yo tengo un tarro que dice Azúcar.
Chispa infantil
Llega Pepito llorando a la escuela y la maestra le pregunta:
- ¿Qué te pasó Pepito?
- Me atracaron, maestra
- Ay Dios mío!!.... Y ¿qué te quitaron?
- La tarea que traía hecha.
Cosas de Jaimito
Le pregunta la maestra en la escuela:
- Jaimito ¿por qué es famoso Colón?
- Por su memoria - responde éste
- ¿Por su memoria?
- Sí porque en su monumento pone "A la memoria de
Colón"
Antònia Alabart
26

"NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS..."
27

28