Butlletí Informatiu

Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre
Índex
Butlletí Informatiu
gener 2016 / Núm. 8
02
03
14
16
24
29
Editorial
Tractaments arxivístics i
nous ingressos
El document
Notícies
Difusió i activitats
La ressenya
Autor: J. Orpinell. Sala de consulta de l’ACRE

Arxius per la gestió
del patrimoni documental...
i per moltes altres coses!
Tanquem l’any 2015 i, com correspon a la finalització
de qualsevol etapa, és un bon moment per
fer balanç.
Un dels gran puntals de l’ACRE, ja des de la seva posada
en funcionament, ha estat els lligams amb les
administracions públiques de la Ribera d’Ebre que ha
teixit i consolidat. Prova d’aquest fet és que a dia d’avui
—quan tot just s’han complert 8 anys des de la seva
posada en funcionament—, té signats convenis amb
10 dels 14 ajuntaments de la comarca, a més d’un nou
acord, en aquest cas amb l’Ajuntament de Riba-roja,
per la cessió dels seu fons documental al centre. Si tenim
en compte que l’Ajuntament de Flix ja disposa d’un
arxiver en plantilla, que porta a terme la gestió de la
documentació emesa per l’Ajuntament i d’altres organismes
dependents, ens adonem que el percentatge
d’administracions públiques que ens han fet confiança
és molt elevat.
Als fons d’aquests ajuntaments hi trobem documents
amb un evident valor històric, els quals ens permeten
aprofundir i entendre el passat —llunyà, però també
més recent— dels nostres veïns i de la pròpia institució
productora dels documents. Tanmateix, aquest valor
històric de la documentació —que és innegable, certament—,
sovint no ens deixa veure amb claredat altres
valors de la documentació gestionada pels centres
d’arxiu, i que, d’altra banda, tenen una implicació molt
més àmplia i transversal entre el comú de la ciutadania
que no pas l’ús exclusivament patrimonial que sovint
ens volen atribuir. Us preguntareu per què?.
Els documents generats per les administracions públiques
sempre neixen amb una funció jurídica o informativa
associada, de la qual ha de quedar forçosament
una evidència documental, tant si qui interpel·la l’administració
és un ciutadà, com si és la pròpia administració
la que inicia una actuació per iniciativa pròpia, en el
marc de les competències que tingui atribuïdes legalment.
D’aquestes actuacions dels poders públics, com
ja hem assenyalat, sempre quedaran evidències documentals,
les quals —en funció dels seu valor històric
o jurídic— podran ser eliminades o transferides als
2
arxius. En aquest punt és important destacar que no
és pot portar a terme cap eliminació de documentació
—com malauradament sovint hem de veure als mitjans
de comunicació— sense disposar d’un arxiver en plantilla,
o sense el control i validació del procés per part
d’un professional de l’arxivística i la gestió documental.
Evidentment, l’arxiver, no pren aquestes decisions
d’una forma arbitrària, sinó que les executa segons el
que dictamina la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació
i Tria Documental (CNAATD), que és l’òrgan col·legiat
de caràcter tècnic, adscrit a la Direcció General d’Arxius,
Biblioteques, Museus i Patrimoni, que desenvolupa les
competències en matèries d’avaluació i tria de la documentació
i accés que li atribueix la Llei 10/2001, d’arxius
i gestió de documents i està regulada pel Decret
13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de
documents.
Els documents generats per les administracions
públiques sempre neixen
amb una funció jurídica o informativa
associada, de la qual ha de quedar
forçosament una evidència documental
Conseqüentment, gran part dels documents dels arxius
porten implícit un valor probatori i jurídic perpetu i, per
tant, la seva gestió per part d’aquests serveis és una
garantia per protegir els drets dels ciutadans enfront
de les administracions i, alhora, una garantia per les
pròpies administracions quan han de respondre amb
documentació veraç i autèntica a les peticions d’informació
de la ciutadania, la qual cada cop té una voluntat
més decidida de conèixer i participar activament en els
afers públics. Per tant, gràcies a l’existència dels centres
d’arxiu, la ciutadania pot disposar de les evidències
documentals de l’actuació dels poders públics i, per suposat,
fer valer el seu dret d’accés per fiscalitzar-los i
controlar-los, actuació molt vinculada al desplegament
de les polítiques de transparència.
Tanmateix, en un període en què les administracions
públiques estan sotmeses a un nivell d’exigència més
elevat per part dels ciutadans, quina és la via més
creïble i efectiva per adoptar una autèntica i veritable
transparència a fons?
Segons la nostra humil opinió la veritable transparència
només s’assolirà quan les administracions es dotin de
sistemes de gestió documental (SGD), entesos, segons
la Llei 10/2001 d’arxius i documents, com “el conjunt
d’operacions i de tècniques integrades en la gestió
administrativa general, basades en l’anàlisi de la producció,
la tramitació i els valors dels documents que es
destinen a la planificació, el control, l’ús, la conservació
i l’eliminació o la transferència dels documents a un
arxiu, amb l’objectiu de racionalitzar-ne i unificar-ne el
tractament i aconseguir-ne una gestió eficaç i rendible”.
Només amb una bona gestió documental en el si de
les administracions públiques podrem conèixer la totalitat
d’informació en el seu poder i potenciar unes polítiques
en favor d’una transparència transversal i amb
uns fonaments sòlids. No es tracta, conseqüentment,
de bastir exclusivament els portals de transparència
amb la informació que la Llei 19/2013 de Transparència,
Accés a la Informació i Bon Govern ens obliga a mostrar,
sinó d’implantar un sistema integral de gestió de la
documentació pública que permeti conèixer quina és
la totalitat de la informació en poder de l’administració.
Així,la ciutadania ja decidirà quina és la informació que
li interessa consultar.
Per concloure, voldríem posar èmfasi en que el que acabem
d’exposar només s’assolirà potenciant una xarxa
d’arxius públics que vertebri el país i, alhora, dotant-la
de més recursos. Només així els arxivers-gestors de
documents, almenys en el cas dels arxius comarcals,
podrem ser ben presents en el si de les administracions
per millorar la seva gestió documental. De que hi siguem
presents depèn que assolim una autèntica transparència
i facilitar l’accés a la documentació pública.
EDITORIAL

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre finalitza
el tractament arxivístic del fons de
l’Ajuntament d’Ascó (1933-1995)
i avança en el de l’Ajuntament de la Palma d’Ebre (1886-1995)
El 31 de gener de 2013 va ingressar la primera
transferència de l’Ajuntament d’Ascó a l’Arxiu Comarcal
de la Ribera d’Ebre (ACRE). L’any 2015,
després de 8 transferències al centre, l’Arxiu va finalitzar-ne
el tractament arxivístic i va posar part dels documents
públics de la població al servei dels ciutadans
que desitgin consultar-los, sempre que, evidentment,
no hi hagin restriccions legals que ho impossibilitin.
En el marc del mateix projecte, que va comptar amb
una subvenció de la Diputació de Tarragona, també es
va traslladar part del fons de l’Ajuntament de la Palma
d’Ebre i va iniciar-se el seu tractament, tot i que d’una
forma incipient.
El fons de l’Ajuntament de d’Ascó, gestionat per l’ACRE,
té un volum de 80,6 metres lineals, equivalents a 806
capses d’arxiu normalitzades, que contenen 929 unitats
d’instal·lació i 4.787 unitats documentals. El fons
s’inicia l’any 1933 amb un padró de la contribució rústica.
Tanmateix, bona part de la documentació anterior a
1939 va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola.
Des de l’última data ressenyada sí que es trobem les
principal sèries generades per l’Ajuntament en l’exercici
de les funcions que li són pròpies, com ara la comptabilitat
municipal, els allistaments, els impostos o, entre
d’altra documentació, els llibres d’actes del Ple de
l’Ajuntament, des de 1938, els quals han estat digitalitzats
i poden ser consultats a través del portal “Arxius
en línia”.
També, en aquest punt, cal fer esment que, en el cas de
la documentació de la Palma d’Ebre, una de les primeres
actuacions que es van portar a terme, va ser la digitalització
dels llibres d’actes del Ple, que, com en el cas
d’Ascó, són consultables al portal anteriorment indicat.
En el cas de la Palma es van digitalitzar 12 llibres —11
pertanyents als acords del Ple de l’Ajuntament i 1 als de
la Comissió Municipal Permanent—, que comprenen el
període entre 1924 i 1962.
INGRESSOS I TRACTAMENTS ARXIVÍSTICS
Per tant, des d’ara —i gràcies al tractament arxivístic
que va portar a terme l’ACRE— aquells ciutadans amb
interès per aprofundir en el passat de la seva vila, els
estudiants que desitgin desenvolupar el seu treball
de recerca, els ciutadans que desitgin provar els seus
drets i, per suposat, el propi Ajuntament de la població,
disposen d’una documentació organitzada que podran
recuperar amb rapidesa, la qual, a més, es troba a un
espai propici perquè sigui consultada i utilitzada.
l’Arxiu va finalitzar-ne el tractament
arxivístic i va posar part dels documents
públics de la població al servei
dels ciutadans que desitgin consultar-los.
També volem fer esment que, durant l’any 2015, l’ACRE
va assessorar a l’Ajuntament d’Ascó per tal d’eliminar
documentació que es trobava ubicada en dependències
municipals. En una primera fase —durant el 2016
tenim previst tornar a realitzar més eliminacions—, es
van eliminar 33,9 metres lineals de documentació, equivalents
a 339 capses/unitats d’instal·lació, que contenien
còpies de correspondència d’entrada i de sortida
de documentació. Aquesta actuació es va desenvolupar
a l’ampara del que estableix l’Ordre 15/1992, publicada
al (DOGC núm. 1688), en la qual s’estableix que
es poden eliminar lles còpies de la documentació en
poder de l’administració, sempre que es disposi de la
documentació original identificada, com en el present
supòsit.
Si desitgeu aprofundir en l’inventari del fons, o consultar
els llibres d’actes digitalitzats d’ambdós ajuntaments,
podeu accedir-hi a través del portal “Arxius en
línia”.
Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Fons de l’Ajuntament
d’Ascó. Unitat documental 3.385. Títol: Relació dels individus
compresos als allistaments entre 1923 i 1939 i de l’estat en què
es troben un cop acabada la Guerra Civil. Data: 1940, tot i que
la cronologia és anterior.
Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Fons de l’Ajuntament
d’Ascó. Unitat documental:1.266 Títol: Contribució industrial.
Data: 1939-1940
3

L’Arxiu Comarcal enllesteix el tractament arxivístic
del fons del Jutjat de Pau de Móra d’Ebre (1871-2009)
Josep Maria Pallisé Carreté
El fons del Jutjat de Pau de Móra d’Ebre va ingressar
a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE)
el 25 de juliol de 2014. La documentació tenia un
volum, prèviament al seu tractament arxivístic, de14,2
metres lineals, equivalents a 142 capses d’arxiu normalitzades,
i un abast cronològic aproximat entre 1871 i
2009, tot i presentar buits documentals importants.
El seu ingrés a l’ACRE va complementar els fons de
l’administració de justícia que ja en aquell moment es
trobaven al centre i que a continuació cito:
—Jutjat de Pau de Benissanet (3,8 metres lineals (m.l),
amb documentació entre 1852 i 1990.
—Jutjat de Pau de Ginestar (0,4 m.l), amb documentació
entre 1888 i 1958
—Jutjat de Pau de Miravet (2 m.l), amb documentació
entre 1940 i 1980
—Jutjat de Pau de Rasquera (1,9 m.l), amb documentació
entre 1841 i 1982
—Jutjat de Pau de Vinebre (2 m.l), amb documentació
entre 1847 i 1942
Per tant, el fons del Jutjat de Pau de Móra d’Ebre esdevenia,
al moment del seu ingrés, una aportació destacable
per aprofundir en el funcionament de l’administració
de justícia a la comarca de la Ribera d’Ebre,
especialment si ens atenem al seu volum, a l’abast cronològic
de la documentació i, com ja veurem al llarg de
l’article, a les funcions específiques que va desenvolupar.
Per dur a terme el tractament arxivístic del jutjat de
Pau de Móra d’Ebre vaig partir de dos instruments
tècnics. Primerament, La classificació dels fons documentals
del jutjats municipals de pau, comarcals i de
districte, publicat pel Servei d’Arxius de la Generalitat
de Catalunya l’any 1999, el qual ja s’havia emprat en
el tractament dels anteriors fons judicials ingressats a
l’ACRE. Aquest obra va ser, a la vegada, una bona eina
4
introductòria per al coneixement de l’administració de
justícia. En segon lloc, vaig seguir les directrius descriptives
recollides a La Norma de Descripció Arxivística
de Catalunya (NODAC), publicada per la Subdirecció
General d’Arxius i l’Associació d’Arxivers de Catalunya,
l’any 2007.
En el tractament arxivístic desenvolupat —segons les
directrius marcades des de l’ACRE— vaig aprofundir
molt més en el contingut de la documentació ingressada,
atès que la descripció del conjunt es va desenvolupar
a nivell d’unitat documental composta (o expedient)
o unitat documental simple (o document).
Aquesta orientació va possibilitar generar un instrument
de descripció —i per tant de cerca i recuperació
de la informació— més detallat que en anteriors tractaments
de fons judicials desenvolupats pel centre.
La identificació del fons i els seus productors
La documentació del Jutjat de Pau de Móra d’Ebre
va estar custodiada, amb anterioritat al seu ingrés a
l’ACRE, a les dependències de l’actual Jutjat de Pau de
Móra d’Ebre, les quals es troben als baixos de l’actual
Ajuntament de Móra d’Ebre, a la plaça de Baix de la
població. Aquest emplaçament històric s’ha pogut documentar
des de principis del segle XX.
Cal posar èmfasi en que la continuïtat en l’emplaçament
del jutjat ha permès salvaguardar la documentació
amb relatives garanties, ja que, en general, l’estat de
conservació del fons és bo, tot i haver localitzat documentació
amb afectacions causades per la humitat, o
bé que presenta lleugeres degradacions.
Figura 1
Pel que fa al contingut general del fons, cal ressenyar
que el fons del Jutjat de Pau de Móra d’Ebre està integrat
pel conjunt de documentació produïda i generada
per l’organisme judicial d’àmbit municipal i es caracteritza
per ésser el més pròxim i vinculat amb el dia a
dia de la població.
Així mateix, la documentació del jutjat és testimoni
de l’evolució de l’administració de justícia, des la seva
creació fins a l’actualitat i, en conseqüència, s’hi poden
constatar els canvis i modificacions de la planta judicial.
A partir d’aquesta evolució podem definir tres moments
o etapes de l’organisme productor de la documentació:
a) Els orígens de la Justícia Municipal a Móra
d’Ebre (1871-1945)
Els orígens de la institució cal cercar-los als inicis del
segle XIX. En aquest sentit, bona part del segle XIX suposa
un intent de definició d’un
poder judicial separat, que posi
fi al sistema d’administració de
justícia pròpia de l’Antic Règim
i esdevingui un dels pilars de la
constitució d’un Estat Liberal.
Per tant, l’evolució dels sistema
judicial resta estretament vinculada
a l’evolució històrica i política
de l’Estat.
El inicis de la documentació ingressada es situen just
després de la promulgació de la Ley Orgánica Provisional
sobre Organización del Poder Judicial (1870).
Aquesta Llei suposa un veritable punt d’inflexió en la
separació de les funcions judicials relatives a la conciliació
i a les faltes, funcions que fins llavors havien
recaigut en la figura de l’alcalde o en el jutge de pau.
Així, en base a aquesta llei, s’establia que a cada terme
municipal hi hagués un o més jutges municipals, és a
dir, un o més jutjats municipals.
INGRESSOS I TRACTAMENTS ARXIVÍSTICS

En el cas de Móra d’Ebre, a partir de la
pròpia documentació del fons, podem
situar els inicis del Jutjat Comarcal de
Móra d’Ebre a l’octubre de 1945
Alhora, la Llei Orgànica Provisional del Poder Judicial
de 1870 defineix les atribucions en matèria civil i
en matèria penal (o segons terminologia del període
en “matèria criminal”). En matèria civil els jutges eren
competents en els actes de conciliació, jurisdicció voluntària,
en primera instància i en judicis verbals (no
superiors a 250 pessetes), entre altres funcions d’auxili.
En matèria penal, els jutges realitzaven judicis de faltes,
diligències preventives o diligències de causes criminals,
entre altres funcions de suport.
El mateix any 1870 es promulga la Ley Provisional del
Registro Civil, amb la qual es va assignar als jutjats
municipals la confecció del Registre Civil, el qual es va
dividir en quatre grans seccions: naixements, matrimonis,
defuncions i ciutadania. Aquestes es mantenen
fins la Ley del Registro Civil de 1957 i el Reglamento
del Registro Civil de 1958, moment en què van quedar
dividides en les següents seccions: naixements i general,
matrimonis, defuncions i tuteles i representacions
legals.
En el cas concret de Móra d’Ebre, aquest concepte de
justícia municipal es mantindrà fins les acaballes de
1945. A grans trets, la documentació ingressada presenta
discontinuïtat en les sèries i es troben a faltar instruments
de registre i documents recapitulatius.
b) El Jutjat Comarcal de Móra d’Ebre (1945-1960)
La creació del Jutjat Comarcal de
Móra d’Ebre es deriva de la promulgació
de la Ley de Bases de
Justicia Municipal de l’any 1944,
amb la qual es van definir tres tipus
de jutjats: els Jutjats Comarcals, el
Jutjats Municipals i els Jutjats de
Pau. La funció dels Jutjat Comarcals va ser la d’exercir
la supervisió sobre els Jutjats de Pau que tenia adscrits
i pretenia avançar cap a un sistema judicial sostenible
econòmicament pels petits municipis.
Aquesta divisió és va mantenir fins la promulgació del
Real Decret de 29 de julio de 1977 por el que se crean
los juzgados de distrito. A partir d’aquest moment, els
Jutjats de Districte van absorbir les funcions del Jutjats
Municipals i dels Jutjats Comarcals, mentre que els Jutjats
de Pau van continuar funcionant en aquells municipis
en els quals no existeix cap altre Jutjat.
En el cas de Móra d’Ebre, a partir de la pròpia documentació
del fons, podem situar els inicis del Jutjat Comarcal
de Móra d’Ebre a l’octubre de 1945. L’organisme
va funcionar durant 15 anys i per tant, conclou la seva
activitat durant l’últim trimestre de l’any 1960. A partir
d’aquell moment, les funcions de Jutjat Comarcal són
desenvolupades pel Jutjat Comarcal de Gandesa.
El Jutjat Comarcal de Móra d’Ebre va aglutinar els Jutjats
de Pau d’Ascó, Benissanet, la Fatarella, Flix, Riba-roja
d’Ebre, a més del propi jutjat de Móra d’Ebre. Inicialment,
el manteniment econòmic del Jutjat Comarcal de
Móra d’Ebre va recaure a les arques dels ajuntaments
indicats anteriorment, els quals es van constituir en
l’”Agrupación forzosa de Ayuntamientos para atender
los gastos de la Administración de Justicia”. Aquesta
situació sembla que es va mantenir amb dificultats fins
l’any 1954. A partir de l’abril de l’any en qüestió les despeses
de manteniment i funcionament van ser sufragades
directament pel Ministeri de Justícia.
Cal apuntar que la documentació d’aquest període presenta
les sèries més completes i continuades del fons.
A la vegada, es conserven els principals documents
recapitulatius, com ara els llibres de registre i de seguiment
de l’activitat del Jutjat Comarcal.
c) El Jutjat de Pau de Móra d’Ebre (1960-2009)
La finalització del Jutjat de Comarcal de Móra d’Ebre
va suposar un retorn a la denominació de Jutjat de Pau
de Móra d’Ebre. Aquesta és manté fins l’actualitat, tot
absorbint els canvis normatius endegats a partir de la
Transició i la constitució l’Administració de Justícia a
Catalunya.
També, en aquest cas, la documentació ingressada es
presenta força discontinua i incompleta. Aquest fet es
vincula a la proximitat en el temps de la pròpia documentació.
Nous fons identificats durant el tractament arxivístic
de la documentació
Durant la realització del tractament arxivístic del fons
del Jutjat de Pau de Móra d’Ebre vaig poder identificar
i delimitar d’altres fons amb personalitat pròpia, els
quals, tot i que es van trobar entre la documentació
del jutjat, tenen unes funcions específiques molt ben
determinades, circumstància que ens va portar a considerar-los
conjunts de documents al quals caldrà donar
un tractament diferenciat. Són els següents:
—Fons de la Junta Local de Llibertat Vigilada de Móra
d’Ebre (0,2 metres lineals): documentació produïda entre
1943 i 1960. La Junta era presidida pel jutge i comptava
amb la presència del secretari judicial als quals s’hi
sumaven (un representant de l’Ajuntament, el comandant
de la Guàrdia Civil i els caps locals i d’investigació
de la FET i de les JONS). La finalitat d’aquesta Junta era
dur a terme el seguiment de la conducta política-social
de totes aquelles persones condemnades pels tribunals
franquistes i que gaudien de llibertat condicional
en virtut d’un decret d’indult. El fons està composat per
expedients anuals de seguiment, normativa, etc.
»
5

»
—Fons de la Junta Municipal del Cens Electoral de
Móra d’Ebre (0,5 metres lineals). Es tracta de la documentació
produïda amb motiu de la confecció del cens
electoral i la celebració de diversos tipus d’eleccions
des de 1916 fins a 1977. A partir del Real decreto-ley
20/1977, de 18 de marzo, sobre normas electorales, es
va posar fi a les Juntes Municipals, que van ser substituïdes
per les Juntes Electorals de Zona i les Juntes
Electorals Provincials.
—Fons municipal de Móra d’Ebre (0,5 metres lineals).
En aquest cas es tracta de la documentació relativa a la
celebració de diversos tipus d’eleccions o referèndums
a partir de 1977, ja en plena etapa democràtica i generada
per la constitució de les meses electorals.
Per a conèixer els noms dels jutges de Móra d’Ebre us
proposem la consulta de l’annex, a través del qual podreu
saber qui s’ha encarregat de la justícia municipal
morenca entre 1871 i 1992.
6
ANNEX 1. LLISTAT DELS JUTGES DE MÓRA D’EBRE
JUTJAT MUNICIPAL DE MÓRA D’EBRE
PERÍODE JUTGES
1871 – 1872 Jaume Treig
Miquel Piñol Ferré (suplent)
1873 Miquel Piñol Ferré i Càndid Andrés
1874 Miquel Piñol Ferré
1877 – 1889 Baptista Nogués,
Ramon Monlleó (suplent 1885)
Víctor Montagut (suplent 1887)
1890 – 1891 Jesuald Pujol [Clua] (i anteriorment 1884
i 1885)
Pere Mani Guerola (suplent 1890 i 1891)
1892 Marià Costa de Batlle (i anteriorment 1891)
1892 – 1893 Baptista Cambra
1893 – 1897 Jaume [Treig Piñol]
1898 Josuald Pujol Clua
1899 Joan Piñol Jardí
1899 – 1900 Josuald Pujol Clua
1901 Joan Piñol Jardí
1902 Josep Antoni Nogués Cambra (suplent)
1903 – 1905 Joan Pallarés Amades
1906 – [1912] Jaume Treig Piñol
1914 – [1917] Francesc Campos Peris
Santiago Ravanals Sorli (suplent 1914)
1918 – 1919 Daniel Serres Rosés (i anteriorment 1917)
Santiago Ravanals Sorli (suplent 1918 i
1919)
1920 – 1923 Antoni Nogués Cambra
1924 – 1927 Daniel Serres Rosés
Facund Vandellòs [Corvelles] (suplent
1924, 1926 i 1927)
1928 – 1930 Antoni Nogués Cambra
Antoni Vallverdú Palau (suplent 1929)
Santiago Ravanals Sorli (suplent 1930)
1931 – 1934 Josep Algueró Montagut
Salvador Valls Hernández (suplent 1932)
Baptista Montagut Baiges (suplent 1934)
1935 – 1936 Josep Serres Lorán
Baptista Montagut Baiges (suplent 1935 i
1936)
Facund Vandellòs Corvelles (suplent 1936)
PERÍODE JUTGES
1937 Víctor Minguillón [Insa/Tura] (Jutjat
Popular)
1939 – 1942 Joaquim Roca Bertolí
Ramon Escribà Falcó (suplent 1941)
Santiago Hernández Algueró (suplent
1942)
1943 – 1945 Antoni Algueró Montagut (i anteriorment
1942)
JUTJAT COMARCAL DE MÓRA D’EBRE
PERÍODE JUTGES
1945 – 1958 Robert Benet Mestres
Anicet Moreno Garcia (suplent 1948)
1958 – 1959 Joan Perucho Gutiérrez
Anicet Moreno Garcia (suplent 1958 i 1959)
1960 Robert Benet Mestres
JUTJAT DE PAU DE MÓRA D’EBRE
PERÍODE JUTGES
1960 – 2000 Artur Cot Miró
(FONT: elaboració pròpia a partir de la documentació del fons. La
cronologia comprèn només fins l’any 2.000)
La finalitat d’aquesta Junta era dur a
terme el seguiment de la conducta política-social
de totes aquelles persones
condemnades pels tribunals franquistes
i que gaudien de llibertat condicional
en virtut d’un decret d’indult.
INGRESSOS I TRACTAMENTS ARXIVÍSTICS

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre el fons fotogràfic de
Carmel Biarnés i Biarnés, d’Ascó
a finals de l’any 2015, va ingressar el fons
fotogràfic de Carmel Biarnés i Biarnés, que inclou
60.500 fotografies de la Ribera d’Ebre, L’ACRE,
realitzades per aquest asconenc, les quals tenen un
especial interès per la comarca, doncs són un testimoni
excepcional de les transformacions que va viure el
territori entre els anys 60 i 80 del segle passat. La gestió
per part de l’Arxiu Comarcal d’aquest fons va ser
possible gràcies a un acord entre la família Biarnés i
el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
formalitzat mitjançant un contracte de cessió en
comodat, el qual, a grans trets, estableix que la família
manté la propietat sobre el fons, però que el cedeix a
l’ACRE per tal que el pugui tractar i, especialment, donar-li
un ús social.
D’aquesta manera, la documentació personal de l’insigne
activista social de la Ribera d’Ebre —de moment
la fotogràfica— s’incorpora a l’Arxiu Comarcal per poder-la
fer accessible a la ciutadania que vulgui aprofundir
en la societat riberenca de la segona meitat del
segle XX de la Ribera d’Ebre.
En una segona fase, ja aquest any 2016, l’Arxiu Comarcal
incorporarà els documents textuals de Biarnés, la
qual cosa permetrà documentar, entre altres qüestions,
la seva tasca com a periodista, escriptor i activista social,
entre finals dels anys 50 del segle XX i l’any 1992,
quan Biarnés va morir. Coincidint amb el 25è aniversari
de la seva mort, des de l’ACRE s’espera poder obrir el
fons al públic per tal que la ciutadania el pugui conèixer
i utilitzar.
Des del centre valorem molt positivament la cessió
d’aquest fons fotogràfic per part de la família Biarnés,
ja que amb el seu ingrés passem a gestionar un dels
grans conjunts fotogràfics de la Ribera d’Ebre —una
autèntica assignatura pendent del centre fins aquest
2015. Per tant, des de l’Arxiu afrontem el gran repte que
suposa la gestió d’una documentació d’aquestes característiques,
tant pel que respecta a la conservació, la
difusió i, no menys important, a la correcta gestió dels
drets d’autors i de la propietat intel·lectual derivada
d’aquesta tipologia de documents.
Carmel Biarnés. Activista social i testimoni d’excepció
de la història de la Ribera d’Ebre
Carmel Biarnés i Biarnés va néixer el 7 d’octubre de
1928 a la vila d’Ascó, on va viure la Guerra Civil en primera
persona. Un cop finalitzada, va entrar al seminari
de Tortosa, del qual sortí l’any 1945. En aquest moment
concret s’inicià la seva curiositat per múltiples camps i
disciplines; la pintura, la poesia, l’etnologia o, entre d’altres,
la història. Un cop conclòs el servei militar l’any
1951, i després d’una breu estada a la ciutat de Barcelona,
s’instal·là novament a la vila d’Ascó, on inicialment
féu de pagès. A mitjans dels 60 creix la seva implicació
en els afers culturals i socials riberencs, i inicià les seves
col·laboracions a la premsa comarcal, especialment a
Antorcha i la Voz de Flix, que després féu extensives a
publicacions de més abast, com ara el Diario Español
de Tarragona, l’Avui, la Vanguardia, El Correo Catalán, a
més de ser un col·laborador habitual dels mitjans radiofònics
comarcals, com Ràdio Móra d’Ebre i Ràdio Flix.
Tanmateix, la figura de Carmel Biarnés, va més enllà de
la seva faceta periodística i s’interessà —tot i ser totalment
autodidacta— per la història de la Ribera d’Ebre,
i especialment per les seves arrels musulmanes. Va publicar
més d’una desena de llibres d’aquesta temàtica i
va participar en nombrosos congressos internacionals.
A finals dels anys 60 obrí un estudi fotogràfic a la rebotiga
de la farmàcia familiar, a Ascó, i exercí intensament
la fotografia. A través del seu objectiu, Biarnés pretén
plasmar una societat que està vivint profunds canvis
—a causa de la implantació de potents indústries al
nord de la comarca— i que ell vol immortalitzar abans
que no es transformi d’una forma inexorable.
Fruït d’aquesta tasca persistent de cronista d’un període
clau per la comarca, va realitzar les 60.500 fotografies
que han passat ara a formar part de l’Arxiu
Comarcal.
Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Fons personal de Carmel
Biarnés i Biarnés. Fotografies sense inventariar
7

La col·lecció de documents de l’historiador morenc
Artur Cot i Miró ingressa a l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre
El passat mes de juliol de 2015 l’ACRE va ingressar
la col·lecció de documents recopilada per l’insigne
historiador de Móra d’Ebre —i cronista oficial
de la vila—, Artur Cot i Miró. Es tracta, bàsicament, d’un
conjunt format per reproduccions de documentació
consultada en diversos arxius —molts d’ells catalans,
però també espanyols— en el marc de les seves investigacions.
La documentació, que té un volum aproximat
de 0,3 metres lineals, equivalents a 3 capses d’arxiu
normalitzades, fa referència sobretot a la vila de Móra
d’Ebre, tot i que també trobem informació d’altres poblacions
de la Ribera d’Ebre. La documentació està organitzada
per centúries, entre el s.XIV i el XIX, tot i que
el gruix més important correspon al s. XVIII.
Artur Cot i Miró va ser mestre, tasca que va combinar
amb la recerca històrica, essent un dels pioners en la
pràctica d’aquesta disciplina a la comarca de la Ribera
d’Ebre. El seu afany per conèixer —i sobretot per divulgar
el passat— el va portar a treballar a nombrosos arxius
catalans i de l’Estat espanyol, com ara l’Arxiu Ducal
de Medinacelli, així com a publicar les seves recerques
a través de diversos canals, tant revistes científiques,
com ara la Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera
d’Ebre, els Quaderns d’Història Tarraconense, o la
revista La Riuada de Móra d’Ebre, com publicacions locals
de caire més divulgatiu, com per exemple La Foig
de Garcia o el programa de Festa Major de Móra d’Ebre.
Les seves investigacions també es van materialitzar en
diverses publicacions, com per exemple l’Església parroquial
de Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre (1986),
La barca de Móra d’Ebre i el seu entorn (1989) o, entre
d’altres, Els Montagut de Móra d’Ebre (1993). La seva
tasca va ser reconeguda amb diverses distincions, com
per exemple el nomenament de cronista oficial de la
vila de Móra d’Ebre o l’atorgament l’any 2000 de la Sirga
d’Or, premi que concedeix el Centre d’Estudis de la
Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre,
de forma bianual, a una persona i a una entitat destacada
de la comarca de la Ribera d’Ebre.
Artur Cot i Miró va ser mestre, tasca
que va combinar amb la recerca històrica,
essent un dels pioners en la
pràctica d’aquesta disciplina a la comarca
de la Ribera d’Ebre.
En definitiva, la col·lecció de documents es tracta d’un
conjunt que recull, essencialment, les reproduccions
de documentació que l’historiador de Móra d’Ebre va
recopilar en el marc de la seva prolífica tasca investigadora
en diversos centres d’arxiu, que es complementada
amb anotacions personals i transcripcions de documents,
que poden ser molt útils per d’altres ciutadans
que vulguin fer recerca sobre la comarca de la Ribera
d’Ebre.
Artur Cot i Miró. Cedida per Dolors Vidal
8
INGRESSOS I TRACTAMENTS ARXIVÍSTICS

L’Arxiu Comarcal inicia el tractament
del fons fotogràfic del
tivissà Lluís Brull i Cedó
durant l’any 2015, va avançar en el tractament
del fons fotogràfic del tivissà Lluís Brull
i Cedó. La documentació fotogràfica de Brull L’ACRE,
complementa el seu fons textual, el qual va ser tractat
per l’ACRE durant l’any 2014, i que podeu consultar al
portal “Arxius en línia”.
Es tracta d’un conjunt format per 195 negatius sobre
plaques de vidre, 20 negatius en suport plàstic i 20
postals en suport paper, del primer terç del segle XX.
Destaquen, entre les imatges, un complert reportatge
sobre la inauguració de la plaça de la Baranova —del
15 d’agost de 1927— realitzat sobre plaques de vidre
estereoscòpiques, procediment fotogràfic que pretenia
reproduir un efecte òptic semblant al 3D actual, mitjançant
la seva visualització a través d’un aparell construït
específicament per causar aquest efecte.
La resta d’imatges estan formades, a grans trets, per
estampes familiars, retrats de grup campestres, o escenes
quotidianes, les quals són un testimoni visual d’excepció
per aprofundir en l’evolució de vila de la Ribera
d’Ebre i els seus personatges.
Des de l’ACRE, ja s’ha iniciat el tractament del material,
a través del qual pretenem assegurar la seva conservació
—vital en aquesta tipologia de documents— i, en
paral·lel, la seva difusió entre la ciutadania. De moment,
al llarg de l’any 2015, es van netejar les plaques, col·locar
en fundes de 4 solapes de conservació i, finalment,
es van instal·lar en capses de cartró de PH neutre. També
es va iniciar una primera descripció sumària de les
imatges, que durant el proper 2016 conclourem, amb
la intenció de posar definitivament aquestes imatges a
disposició de la ciutadania.
Destaquen, entre les imatges, un complert
reportatge sobre la inauguració
de la plaça de la Baranova —del 15
d’agost de 1927— realitzat sobre plaques
de vidre estereoscòpiques.
Esbòs biogràfic de Lluís Brull
Lluís Brull i Cedó nasqué a Tivissa l’any 1892 i hi morí,
l’any 1954, als 62 anys. Estudià magisteri, tot i pràcticament
no va exercir mai la docència, atès que va treballar
a l’empresa familiar com a cap administratiu. El seu
interès per l’arqueologia, el va fer entrar en contacte
amb destacats investigadors del període, com ara Pere
Bosch Gimpera, Lluís Pericot o Josep Serra Ràfols. Fruït
d’aquests contactes va dirigir diverses campanyes arqueològiques
al jaciment ibèric del Castellet de Banyoles
de Tivissa (1930, 1938, 1942 i 1943). L’activisme
social de Brull també el va portar a capitanejar nombroses
iniciatives ciutadanes per millor el seu entorn urbà
i social més immediat, com ara la Iniciativa Pro-Baranova,
mitjançant la qual es va reformar la plaça que porta
aquest nom a la vila de Tivissa, l’any 1927, la creació
de la Biblioteca Popular de Tivissa l’any 1932 o, entre
d’altres, la campanya perquè Tivissa disposés d’unes
escoles graduades.
Lluís Brull i Cedó
Instal·lació de les plaques de vidre del fons fotogràfic de Lluís
Brull i Cedó
9
Grup al camí de l’ermita de Sant Blai de Tivissa
9

El fons de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de
Móra d’Ebre ingressa a l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre (1984-2010)
El passat 5 de juny de 2015 es va portar a terme el
trasllat del fons de l’Associació de Jubilats i Pensionistes
de Móra d’Ebre a l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre (ACRE). La documentació, que està formada
per un volum de 7,2 metres lineals, equivalents
a 72 capses d’arxiu normalitzades, conté la informació
que permet entendre la gestació i l’activitat de l’entitat.
En conseqüència, hi podem trobar la totalitat dels documents
creats i rebuts en l’exercici de la seva gestió
administrativa interna, així com la que va generar en
el marc de les activitats que li són pròpies, totes elles
relacionades amb la promoció de la formació, l’oci i el
lleure dels jubilats de Móra d’Ebre i dels pobles veïns.
El fons s’inicia l’any 1984 i està format per les tipologies
documentals habituals d’una entitat, com ara els
llibres d’actes, els registres de socis o la documentació
comptable. A part de la documentació de gestió comuna
en qualsevol associació, en el fons de l’Associació de
Jubilats i Pensionistes de Móra d’Ebre hi trobem, tal i
com hem indicat abans, informació sobre moltes de les
activitats dutes a terme a través dels seus programes
anuals, com ara els viatges programats, els diversos
tallers que organitzen per promoure la integració i oci
dels jubilats morencs, o les festes per triar l’Avi Comarcal
de la Ribera d’Ebre.
Conseqüentment, el fons representa un interessant
testimoni sobre la feina desenvolupada per una de les
entitats més actives de la vila de Móra d’Ebre, la qual, a
través de la seva cessió de l’ACRE, s’assegura una millor
gestió dels seus documents, així com una resposta eficient
en cas de que necessitin disposar-ne.
Pepita Arpal, presidenta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Móra d’Ebre i Gerard Mercadé, director de l’ACRE
El fons s’inicia l’any 1984 i està format
per les tipologies documentals habituals
d’una entitat, com ara els llibres
d’actes, els registres de socis o la documentació
comptable.
10
INGRESSOS I TRACTAMENTS ARXIVÍSTICS

L’Arxiu Comarcal segueix avançant amb el tractament
arxivístic del fons de l’Institut Ramon
Muntaner
El patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRM) va
acordar l’any 2011 cedir el seu fons documental a
la Generalitat de Catalunya perquè fos custodiat
a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE). Tot i que
l’acord es va produir l’any 2011, no va ser fins l’any 2014
quan es van dur a terme les primeres transferències
al centre, que van seguir desenvolupant-se durant el
passat 2015.
En concret, durant l’any 2015, van portar-se a terme
dues noves transferències, amb els número 256 i 257 al
registre d’ingressos de l’Arxiu, que comprenen un volum
total de 3,9 metres lineals de documentació, equivalents
a 39 capses d’arxiu normalitzades. A aquestes
darrers transferències, entre altres expedients, hi trobem
les convocatòries d’ajuts per activitats dels Centres
d’Estudis i els ajuts a projectes de caràcter etnològic.
L’Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres
d’Estudis de Parla Catalana va nèixer d’un acord
entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de
Centres d’Estudi de Parla Catalana i va ser constituït el
mes de juliol de 2003. La seva missió és donar suport i
difondre els projectes d’investigació i de promoció cultural
dels centres i instituts d’estudis de les terres de
parla catalana, així com crear xarxa entre els centres
per tal de donar a conèixer la important tasca que desenvolupen
com a investigadors i dinamitzadors culturals
Ingressa a l’Arxiu comarcal de la ribera d’ebre el
fons documental del Club d’Escacs de Móra d’Ebre
el conjunt documental conté un bon
gruix de documents que ens permeten
testimoniar les activitats pròpies
desenvolupades pel Club d’Escacs de
Móra d’Ebre.
El passat any 2015 l’ACRE va ingressar el fons documental
del Club d’Escacs de Móra d’Ebre. L’ingrés,
que està pendent de formalitzar mitjançant
un contracte de comodat durant l’any 2016, s’ha portat
a terme gràcies a la iniciativa de Josep Terrones, president
de l’Entitat.
El volum aproximat de la documentació, prèviament
al seu tractament arxivístic per part de l’ACRE, és d’1,2
metres lineals de documentació, equivalents a 12 capses
d’arxiu normalitzades. El fons s’inicia l’any 2001 i
està format per les tipologies documentals habituals
d’una entitat, com ara els llibres d’actes, els registres
de socis o, entre d’altres, la documentació comptable. A
part de la documentació de gestió habitual en els fons
d’associacions, el conjunt documental conté un bon
gruix de documents que ens permeten testimoniar les
activitats pròpies desenvolupades pel Club d’Escacs de
Móra d’Ebre, especialment el tornejos i els cursos organitzats
o en què ha col·laborat l’entitat morenca.
11

Ingressen a l’ACRE els treballs de recerca dels
alumnes de l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre del
curs acadèmic 2014-2015
Durant el passat any 2015 l’Institut d’Ensenyament
Secundari (IES) Julio Antonio de Móra d’Ebre va
transferir al centre els treballs de recerca elaborats
pels seus alumnes durant el curs acadèmic 2014-
2015. Es tracta d’un total de 150 treballs, que ocupen
un volum de 2,1 metres lineals de documentació, equivalents
a 21 capses normalitzades d’arxiu.
El treball de recerca és una breu investigació —que
pot desenvolupar-se sobre una matèria concreta o que
pot tenir caràcter interdisciplinari— que han de portar
a terme els alumnes de batxillerat, sota l’orientació d’un
tutor del centre. El treball equival a 2 crèdits acadèmics
—10% de la nota total de batxillerat— i es presenta
oralment enfront un tribunal acadèmic.
El treball de recerca es fonamental perquè els alumnes
adquireixin competències en investigació i en la seva
elaboració es valora l’establiment d’una metodologia,
l’aprofundiment en la matèria d’estudi, així com les conclusions
que se n’extreuen, a partir de les hipòtesis o
línies d’investigació establertes inicialment pels alumnes.
Evidentment, es valora molt en la seva elaboració,
l’ús de fonts primàries, com ara la bibliografia, l’entrevista
oral o, per suposat, la documentació d’arxiu.
Per concloure aquest text, volem assenyalar que amb
la cessió d’aquests treballs de recerca dels alumnes de
l’IES Julio Antonio a l’ACRE, els futurs alumnes disposaran
d’una bateria de treballs a la seva disposició, que els
permetran tenir una orientació pel desenvolupament
de les seves futures recerques.
Fotografia amb alguns dels treballs de recerca que han ingressat a l’arxiu
El treball de recerca és una breu investigació
—que pot desenvolupar-se
sobre una matèria concreta o que pot
tenir caràcter interdisciplinari— que
han de portar a terme els alumnes de
batxillerat
12
INGRESSOS I TRACTAMENTS ARXIVÍSTICS

Cedeixen a l’Arxiu Comarcal 9 pergamins en format
digital pertanyents al fons de la família Bru
de Móra d’Ebre
El passat mes de juny de 2015 l’Arxiu Comarcal de
a Ribera d’Ebre (ACRE) va rebre, gràcies a l’amable
gest de Ramon Buera, 9 pergamins digitalitzats,
pertanyents al fons de la família Bru, compresos
entre finals del s. XV i mitjans del XVI, els quals formen
part de la seva col·lecció particular.
La documentació en qüestió passarà a formar part del
fons de complement del centre i esperem que ben aviat
pugui ser consultable des del portal “Arxius en línia”.
Els pergamins en qüestió, tenint en compte els importants
buits documentals de pràcticament tota la documentació
referent a Móra d’Ebre —tant la de titularitat
pública com privada— seran una bona aportació per
qui vulgui aprofundir en aquest període concret de la
capital de la Ribera d’Ebre.
Fotografia amb un dels pergamins digitalitzats
13

EL DOCUMENT
Reportatge fotogràfic sobre les festivitats de Sant
Antoni d’Ascó de mitjans dels anys 60 del segle XX
Sant Antoni d’Ascó és una de les festivitats més
destacades de la comarca de la Ribera d’Ebre,
atès que combina, a l’entorn de la diada dedicada
al seu patró —el 17 de gener— nombrosos elements
tradicionals, religiosos i festius, com ara les corrides, la
plega de llenya, els tres tombs o l’encesa de la foguera.
A aquesta secció del butlletí del 2015 us proposem la
consulta de diverses fotografies d’aquesta festivitat.
L’autor de les imatges és l’asconenc Carmel Biarnés, al
fons documental del qual trobem nombrosos reportatges
que ens permeten reviure com es desenvolupava
la festa de Sant Antoni entre finals dels 60 i mitjans
dels 70.
Cal posar èmfasi que el present reportatge està format
per una ínfima part del fons fotogràfic de Carmel Biarnés,
el qual està format per 60.500 fotografies de la
Ribera d’Ebre i de les comarques veïnes.
Sant Antoni d’Ascó és una de les festivitats
més destacades de la comarca
de la Ribera d’Ebre, atès que combina,
a l’entorn de la diada dedicada al seu
patró —el 17 de gener— nombrosos elements.
14
EL DOCUMENT

15

L’Arxiu Comarcal digitalitza els llibres d’actes del
Ple de l’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol entre
1934 i 1964
Durant l’any 2015 l’Arxiu Comarcal de la Ribera
d’Ebre (ACRE) va impulsar la digitalització dels
llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament de la Torre
de l’Espanyol, en concret dels que comprenen el període
entre 1934 i 1964. Per tant, l’ACRE amb aquesta
actuació posa a disposició de la ciutadania una documentació
essencial per conèixer els més destacats projectes
desenvolupat al municipis en qüestió, en la qual,
a més, es recullen els principals debats polítics duts a
terme en el marc del Ple municipal durant un període
determinat. La digitalització comprèn 12 llibres que sumen
un volum de gairebé 1.500 imatges.
La digitalització comprèn 12 llibres
que sumen un volum de gairebé
1.500 imatges.
Cal fer esment que, amb la digitalització i difusió
d’aquesta documentació, el centre ja permet la consulta
a través del portal “Arxius en línia” de 1.219 documents
digitalitzats, corresponents a gairebé 35.000 imatges.
Llibre d’actes del Ple, de l’any 1934.
16
NOTÍCIES

Es convoca una nova edició de la Beca d’Estudi de la Figura i
Obra d’Artur Bladé i Desumvila, amb l’objectiu de confeccionar
un estudi biogràfic complert sobre l’escriptor de Benissanet
Amb l’objectiu de promoure el desenvolupament,
la divulgació i el foment dels valors literaris i culturals
de la comarca, el Consell Comarcal del a
Ribera d’Ebre (CCRE) va convocar, a través de l’Arxiu
Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), una nova edició
de la Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur Bladé i
Desumvila. En la iniciativa també hi participen l’Ajuntament
de Benissanet i el Centre d’Estudis de la Ribera
d’Ebre (CERE), amb el suport de l’Associació Cultural
Artur Bladé i Desumvila, de Benissanet, i de la Universitat
Rovirai Virgili (URV).
Segons les bases de la convocatòria per a la concessió
de la beca, l’objecte d’aquesta és la confecció d’un
estudi biogràfic extens sobre la figura de l’escriptor de
Benissanet, Artur Bladé i Desumvila.
La Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur Bladé es
va convocar per primera vegada l’any 2009, coincidint
amb la cessió del fons personal de Bladé a l’ACRE. Des
d’aquella data ha vist la llum en 5 ocasions, i ha estat
guanyada per destacats investigadors, com ara Xavier
Garcia, Sam Abrams, Abraham Mohino, Jordi Julià o
Xavier Serrahima. L’any 2013, els treballs guanyadors
de les 4 primeres edicions van ser publicats en format
ebook amb el nom d’Exilis, obra que va suposar una
aproximació novedosa a l’escriptor de Benissanet.
La present beca, que es materialitzarà en el bienni
2016-2017, comptarà amb una dotació econòmica de
2.000 euros, concedits pel CERE, el CCRE i l’Ajuntament
de Benissanet, i inclou també la publicació de
l’obra per part del CERE dins la col·lecció Daliner, la
qual té una gran projecció entre la ciutadania de les
Terres de l’Ebre.
Els impulsors de la beca, mitjançant la present convocatòria,
pretenen contribuir –en el marc dels actes per
commemorar el 20è aniversari de la mort de Bladé i
Desumvila– a un major coneixement de la figura i l’obra
de l’insigne escriptor de la Ribera d’Ebre, a més de potenciar
la consulta del fons personal de l’autor entre els
investigadors, així com la seva difusió i coneixement
entre la ciutadania de la comarca, també de més enllà.
Per aspirar a la beca, caldrà que es tracti d’un estudi
inèdit, que aporti noves dades sobre la figura i obra
d’Artur Bladé i Desumvila. Conseqüentment, la utilització
del fons personal de l’autor, custodiat a l’ACRE,
serà un requisit indispensable a l’hora d’escollir el projecte
guanyador, el qual haurà de ser lliurat abans de l’1
d’abril de 2016. Les propostes seran valorades per un
jurat format per professors universitaris, nomenats pel
Departament de Filologia Catalana dela URV, el qual,
abans del 15 d’abril de 2016, resoldrà quin és el projecte
de treball guanyador. El vencedor haurà, al llarg de l’any
2016, d’elaborar la biografia de Bladé i Desumvila, que
està previst que sigui publicada durant el proper 2017.
Per a més informació us recomanem la consulta de les
bases de la VI Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur
Bladé i Desumvila.
Detall fons personal
Detall trítpic beca
17

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) publica un dossier
temàtic a la seva Miscel·lània amb les conferències del
cicle Les famílies nobles de la Ribera d’Ebre, impulsat per
l’Arxiu Comarcal i el CERE el passat any 2014
Entre el 7 i el 28 de juny de 2014 l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre (ACRE) i el CERE van organitzar el cicle
de conferències Les famílies nobles de la Ribera d’Ebre,
en el qual, a partir d’una conferència marc de Salvador Rovira,
professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
vam apropar-nos una de les classes socials més influents
i, en conseqüència, més determinants en la configuració
de la història del nostre territori: els nobles. Cal tenir present
que les nissagues nobiliàries de l’actual comarca de la Ribera
d’Ebre van jugar un paper molt destacable en diversos àmbits
i, precisament per aquest motiu, són força nombrosos els
testimonis que ens han arribat de la seva actuació, sobretot
si els comparem amb d’altres grups socials. Aquest llegat ens
permet reconstruir la seva genealogia, els càrrecs que ocupaven,
com gestionaven el seu patrimoni agrícola i urbà en els
seus respectius àmbits territorials o, entre molts d’altres aspectes,
de quina forma exercien i escenificaven el seu poder.
a partir d’una conferència marc de
Salvador Rovira, professor emèrit
de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, vam apropar-nos una
de les classes socials més influents
El passat any 2015 la revista científica del Centre d’Estudis
de la Ribera d’Ebre (CERE) —la Miscel·lània del CERE— va
recollir, en format de dossier temàtic, els articles complerts de
les conferències del cicle. Els autors dels textos que formaran
part del dossier són Salvador Rovira, Pere Muñoz, Josep Serrano
Daura, Joan Ramon Vinaixa i Gerard Mercadé. La publicació
veurà la llum aquest any 2016.
Encapçalament del dossier temàtic sobre les famílies nobles de les Ribera d’Ebre,
corresponent a Ca don Joan de Vinebre. Imatge cedida per l’Ajuntament de Vinebre
18
NOTÍCIES

L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre acorda cedir en comodat
el seu fons documental (1938-1996) a l’Arxiu
Comarcal
El passat 18 de desembre el ple de l’Ajuntament
de Riba–roja d’Ebre va acordar cedir en comodat
el seu fons documental a la Generalitat de Catalunya
perquè sigui gestionat per l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre (ACRE). El contracte de cessió, que estableix
que l’Ajuntament segueix mantenint la titularitat
sobre la documentació —tot i cedir-ne la gestió al centre—
serà signat al llarg dels propers mesos.
La documentació de l’Ajuntament de Riba-roja s’inicia
l’any 1938, quan, un cop conclosa la Guerra Civil i la Batalla
de l’Ebre —que la població va viure en primera
línia—, el consistori comença a reiniciar la seva activitat
administrativa. Per tant, els primers documents conservats
corresponen al mes de novembre de 1938, i la cessió
de documentació a l’ACRE es produirà, inicialment,
fins l’any 1996, tot i que es contempla la possibilitat de
que en futur aquesta franja temporal s’ampliï.
Cal remarcar que, a partir de l’any 1939, sí que es
conserven les principal sèries de documents generades
per l’ajuntament en l’exercici de les funcions que
li són pròpies, com ara la comptabilitat municipal, els
allistaments, els impostos, o les obres públiques, entre
d’altres. Per tant, el fons, tot i els buits documentals
indicats, representa un important testimoni de les activitats
desenvolupades per l’Ajuntament de Riba-roja
d’Ebre durant el període indicat.
El volum total del fons, prèviament al seu tractament
arxivístic, és de d’uns 60 metres lineals de documentació,
equivalents a unes 600 capses d’arxiu normalitzades
Façana de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. Imatge cedida per l’Ajuntament de Riba-Roja d’Ebre.
El volum total del fons, prèviament al
seu tractament arxivístic, és de d’uns
60 metres lineals de documentació,
equivalents a unes 600 capses d’arxiu
normalitzades.
19

Elevat grau de compliment dels objectius establerts
per l’Arxiu Comarcal durant l’any 2015
L’any 2010 l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre
(ACRE) va certificar el seu Sistema de Gestió
de la Qualitat (SGQ), segons els dictàmens de
la Norma ISO 9001/2008. A posteriori, concretament
l’any 2012, el centre va ser sotmès a una primera auditoria
interna, i en una posterior auditoria de certificació,
es va corroborar que compleix amb els principis de
qualitat en el seu funcionament, així com en la prestació
de serveis i planificació dels seus objectius anuals.
Durant l’any 2015, tot i no ser sotmès a cap auditoria, el
centre va seguir treballant tenint molt present la qualitat
en la prestació dels serveis que ofereix i intentant
millorar progressivament la gestió interna del centre i
els serveis a la ciutadania que ofereix.
Cal tenir ben present que un dels puntals de la implantació
de la ISO 9001/2008 és la programació de
les activitats de l’organització mitjançant l’establiment
d’objectius anuals, els quals porten associats indicadors
que permeten valorar el seu grau de compliment.
A continuació, detallem els objectius que va establir
l’ACRE per a l’any 2015, així com la valoració del seu
grau d’assoliment.
OBJECTIU 1: Donar d’alta més de 6.000 noves unitats
documentals al Gestor Integral d’Arxius Comarcals
(GIAC)
Durant l’any 2015 l’Arxiu va donar d’alta al Gestor Integral
d’Arxius Comarcals (GIAC) 10.489 noves unitats
documentals. Conseqüentment, podem considerar que
l’objectiu va ser assolit. A la taula podeu veure l’evolució
de les unitats documentals donades d’alta al GIAC per
trimestres.
OBJECTIU 2: Augmentar en 2 unitats els fons inventariats
i visibles al portal “Arxius en línia”
Durant l’any 2015 el centre va fer visibles la descripció
complerta d’un nou fons, corresponent a l’Ajuntament
d’Ascó. Per tant, no podem considerar l’objectiu com a
assolit. No obstant això, s’ha avançat considerablement
en el tractament d’altres fons documentals, tot i que
encara no s’han fet visibles al portal “Arxius en línia”.
OBJECTIU 3: Digitalitzar un mínim de 5.000 noves
imatges perquè puguin ser consultables a Internet
L’Arxiu durant l’any 2015 va portar a terme la digitalització
de 1.500 noves imatges, pertanyents als llibres
d’actes del Ple de l’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol
(1934-1964). Per tant, no podem considerar l’objectiu
com assolit i haurem de mirar de potenciar molt
més la digitalització durant l’any 2016.
OBJECTIU 4: Superar el nombre d’usuaris de l’any
2014
Durant l’any 2015 l’Arxiu va tenir 2.913 usuaris, que inclou
tant els que consulten documentació del portal
“Arxius en línia”, com els que ho fan presencialment, o
els que contacten amb el centre a través d’altres canals.
Cal apuntar que, ara que disposem de dades sobre
ANY: 1er trimestre 2on trimestre 3er trimestre 4art trimestre Total acumulat
Número registres trimestre 2.827 3.712 1.025 3.325 10.889 unitats
Objectiu trimestre 1.500 1.500 1.500 1.500 6.000
visitants remots, constatem que el nombre d’usuaris
dels nostres productes virtuals segueixen sent força
elevats. Per exemple, el portal “Xac_premsa” va ser
consultat durant aquest període per 822 usuaris, que
van visualitzar 17.976 pàgines. Alhora, el portal web de
l’ACRE va rebre 924 visites i va ser objecte de 2.129
visualitzacions, amb una permanència a la pàgina de
més de 8 minuts, a més de 150 fitxers descarregats durant
l’any 2015. Cal tenir present que les darreres dades
ressenyades en aquest apartat no són comptabilitzades
al nombre d’usuaris, atès que aquestos només són
comptabilitzats quan consulten documentació, independentment
del canal a través del qual ho facin.
OBJECTIU 5: Servir o que es consultin un mínim de
5.000 unitats documentals durant l’any 2015
Durant l’any 2015 es van consultar 8.885 unitats documentals
a l’ACRE —tant presencialment com telemàticament—.
Per tant, podem considerar que l’objectiu va
ser plenament assolit. A la taula de la pàgina següent
us presentem el resum corresponent a les consultes
d’unitats desglossades per mesos.
OBJECTIU 6: Portar a terme un mínim de 6 activitats
de difusió
Durant l’any 2015 l’ACRE va portar a terme 13 activitats
de difusió; 4 conferències en el marc del cicle sobre els
inicis del republicanisme a la Ribera d’Ebre, 3 xerrades-taller
a càrrec del director del centre, 2 exposicions,
1 col·laboració en una jornada, 1 presentació d’un llibre
i 2 publicacions, una de les quals és el present butlletí.
Conseqüentment, també podem considerar aquest objectiu
com a assolit.
20
NOTÍCIES

ANY: GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SEPTEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE Total acumulat
Núm. registres consultats 1707 504 760 661 114 153 805 970 955 481 139 1583 8832
Obectiu mensual 420 420 420 420 420 420 420 420 420 420 420 420 5040
OBJECTIU 7: Ingressar més de 100 metres lineals de
documentació
Durant l’any 2015 l’Arxiu va ingressar 146 metres lineals
de documentació, equivalents a 1.460 capses d’arxiu
normalitzades. Per tant, en aquest cas, també podem
considerar l’objectiu com a plenament assolit.
OBJECTIU 8: Ingressar 2 nous fons de titularitat privada
Durant l’any 2015 vam fixar-nos com un dels objectius
anuals ingressar un mínim de 2 fons de titularitat
privada. En aquest cas també podem considerar que
l’objectiu ve ser plenament assolit, atès que l’ACRE va
incorporar els fons de Carmel Biarnés i Biarnés, d’Artur
Cot, del Club d’Escacs de Móra d’Ebre i de l’Associació
de Jubilats i Pensionistes de Móra d’Ebre.
OBJECTIU 9: Ingressar 10 noves transferències de
titulars dels quals ja custodiem documentació
OBJECTIU 10: Ingressar un nou fons de titularitat
municipal
Tot i les accions dutes a terme per tal de assolir aquest
objectiu, l’ACRE durant l’any 2015 no va ingressar cap
nou fons de titularitat municipal. Tanmateix, es important
destacar que l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre va
acordar cedir el seu fons documental a la Generalitat
de Catalunya perquè sigui gestionat des de l’ACRE, tot
i que encara no s’ha fet efectiu el trasllat
OBJECTIU 11: Ingressar un mínim de 300 fotografies
L’ingrés dels fons fotogràfics més destacats de la Ribera
d’Ebre era, sense cap mena de dubte, una de les grans
assignatures pendents de l’ACRE.. Des del centre, per
tal de mitigar aquesta mancança vam introduir, ja des
del passat any 2014, un objectiu orientat a l’ingrés de
fons i col·leccions d’aquestes característiques. Aquest
any 2015 aquest objectiu ha estat sobradament assolit,
atès que vam poder ingressar el fons fotogràfic de
Carmel Biarnés, format per gairebé 60.500 fotografies.
Durant l’any 2015 l’Arxiu va ingressar 15 noves transferències
de titulars de fons dels quals ja custodiava documentació.
Per tant, podem considerar que l’objectiu
va ser assolit, tot i que no podem afirmar que haguem
consolidat les transferències ordinàries anuals a l’Arxiu
per part de la totalitat dels titulars de documentació als
quals donem servei. Aquesta aspecte caldrà millorar-lo
en els propers anys.
Autor: J. Orpinell
21

L’Arxiu Comarcal segueix impulsant activitats
didàctiques pels alumnes i el professorat de la
Ribera d’Ebre
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) durant
l’any 2015 va seguir teixint aliances amb
els estudiants i els docents de la comarca, tot i
que som conscients que caldrà potenciar encara més
aquesta relació al futur, especialment pel que fa al professorat,
doncs són el canal a través del qual podem
aconseguir que els estudiants de secundària vinguin a
l’Arxiu i coneguin el potencial de les fonts primàries que
hi poden consultar.
Sense cap mena de dubte, l’activitat més fructífera del
2015 va ser el taller “Treballs a la Carta”, en la qual, a
partir d’una xerrada col·loqui amb els docents de secundària,
es proposen treballs de recerca concrets que
els alumnes poden elaborar utilitzant els fons i documents
gestionats per l’ACRE. Aquesta primera xerrada
amb els docents es complementa amb una visita presencial
dels alumnes al centre, en la qual poden veure
de primera els documents que es proposen utilitzar.
Evidentment, motiva molt més als alumnes, tocar, llegir
i valorar la documentació de forma directa i, al mateix
temps, poden copsar tot el seu potencial informatiu de
primera mà. En relació a aquesta activitat, cal remarcar
que aquest passat any 2015 es va portar per primera
vegada a l’Institut de Flix, circumstància que valorem
molt positivament.
També, durant el passat any 2015, es va portar a terme
la tradicional visita dels alumnes de 4rt d’ESO al centre.
En aquest cas concret, els estudiants es van dividir en
4 grups, que van treballar, en primer lloc, el dossier de
la visita guiada a l’ACRE, a través del qual poden tenir
una panoràmica general sobre la tasca que desenvolupa
un centre d’arxiu, i, en segon lloc, van poder visitar i
contestar un qüestionari sobre l’exposició Móra d’Ebre.
Imatges pel record (1915-1931), que els hi va permetre
copsar les transformacions sofertes per la vila de Móra
d’Ebre a través d’un conjunt de fotografies històriques.
Una altra activitat que volem destacar, en aquest cas
destinada a docents, va ser la visita al centre, el passat
25 de febrer, dels membres del Seminari de Biblioteques
Escolars, impulsat pel Centre de Recursos Pedagògics
de a Ribera d’Ebre. Aquesta activitat ens va permetre
mostrar als participants del seminari quins són
els recursos pedagògics que des del centre posem a la
seva disposició, tant orients a la difusió de continguts,
com en el cas de l’exposició “70 anys de la construcció
d’un símbol. El pont d’arcades entre Móra la Nova
i Móra d’Ebre”, que van poder visitar, com relacionats
amb eines per conèixer i aprofundir en els fons i documents
gestionats per l’ACRE.
Per concloure, també voldríem fer esment a que, al llarg
de l’any que acabem de deixar enrere, l’ACRE va penjar
dos dossiers pedagògics al portal Patrimoni Cultura
Educació. En concret, es tracta del dossier de la visita
guiada al centre i el taller “Treballs a la Carta”.
Aquesta activitat ens va permetre
mostrar als participants del seminari
quins són els recursos pedagògics
que des del centre posem a
la seva disposició
Detall de la pàgina Patrimoni Cultura i Educació
Imatge d’un grup d’alumnes durant el taller “Treballs a la Carta”
22
NOTÍCIES

L’Associació Cultural la Riuada cedeix a l’Arxiu
Comarcal dos originals mecanoscrits de
l’escriptor Artur Bladé i Desumvila
El 19 de febrer de 2015 es va materialitzar la cessió
per part de diversos membres de l’Associació
Cultural la Riuada de Móra d’Ebre, entre els quals
el seu president, el Sr. Joan Launes, de dos mecanoscrits
originals de l’insigne escriptor riberenc Artur Bladé
i Desumvila a l’ACRE. Es tracta, en concret, de les obres
Antoni Rovira i Virgili i el seu temps i La vida d’un català
excepcional. Antoni Terré de Móra d’Ebre.
L’entrega de la documentació al centre va portar-se
a terme un cop conclosa la tramitació de l’expedient
de cessió de la documentació a la Generalitat de Catalunya
perquè sigui custodiada a l’Arxiu. La cessió dels
mecanoscrits va portar-se a terme en vista de que l’Associació
Cultura la Riuada de Móra d’Ebre —que havia
rebut els mecanoscrits en donació d’Artur Bladé i
Desumvila—, ben conscient de l’interès públic de la documentació
esmentada, va voler assegurar-ne la seva
conservació i fer-la accessible als investigadors, estudiants
o ciutadans que desitgin consultar-la, mitjançant
la cessió a una institució pública. Cal assenyalar que,
tot i que ara la gestió de la documentació correspon a
l’ACRE, la Riuada manté la propietat, tal i com estipula
el contracte signat a tal efecte, sobre la documentació
entregada al centre.
Des de l’ACRE agraïm l’honorable gest de l’entitat morenca
i celebrem que el fons personal d’Artur Bladé i
Desumvila es veurà augmentat amb els mecanoscrits
originals de les obres Antoni Rovira i Virgili i el seu
temps i La vida d’un català excepcional. Antoni Terré
de Móra d’Ebre.
Des de l’ACRE agraïm l’honorable gest
de l’entitat morenca i celebrem que el
fons personal d’Artur Bladé i Desumvila
es veurà augmentat amb els mecanoscrits
originals
Mecanoscrit de l’obra Antoni Rovira Virgili i el seu temps.
Cessió dels manuscrits a l’ACRE. D’esquerra a dreta veiem
a Alfons Argilaga i Miguel Pérez, membres de l’Associació
Cultural la Riuada; Joan Launes, president de l’Entitat, i Gerard
Mercadé, director del centre. Cedida per la Riuada.
23

L’Arxiu Comarcal elabora una exposició a Ascó
coincidint amb la primera fase de la finalització
del tractament del seu fons municipal
El passat mes d’octubre l’Arxiu Comarcal de la Ribera
d’Ebre (ACRE) va portar a terme l’exposició
“Una mostra del patrimoni documental de l’Ajuntament
d’Ascó”, la qual es va confeccionar a partir de la
tria de diverses unitats documentals dels fons en qüestió,
gestionat per l’ACRE des de l’any 2013. La mostra
es va impulsar amb la voluntat de donar a conèixer el
patrimoni documental de la vila als visitants de l’exposició,
però, alhora, pretenia emfatitzar el potencial informatiu
per la ciutadania dels documents d’arxiu, així
com la importància de disposar d’una documentació
organitzada per tal de donar una ràpida resposta a les
múltiples peticions d’informació que les administracions
reben.
A la mostra s’hi va poder veure una selecció subjectiva
de documentació —podrien haver estat molts d’altres
els documents seleccionats. En concret, van formar-ne
part un amillarament; un plafó dedicat als llibres d’actes
municipals —en concret a la primera acta duta a terme
per les autoritats militars un cop finalitzada la Batalla
de l’Ebre—; un plafó que ens parla de l’ensenyament
durant la postguerra a la vila d’Ascó; una mostra de la
informació que podem extreure d’un padró de població;
un plafó dedicat a l’impacte de les gran infraestructures
hidràuliques —especialment sobre un element
neuràlgic a les viles de ribera, com el pas de barca—;
una selecció de documents dedicats a la festivitat de
Sant Antoni; un plafó referent a l’activitat comercial de
la població d’Ascó a través de la contribució industrial
i, finalment, una selecció de documents que ens parlen
de l’ús de vehicles a motor durant la postguerra a través
de la Patente Nacional de Automóbiles.
24
Des de l’ACRE, volem posar èmfasi en que tota la feina
que ha desenvolupat el centre no hauria estat possible
sense la decisió de l’Ajuntament d’Ascó de dipositar
els fons documental dels qual és titular a l’Arxiu, confiant-nos
la important missió de preservar, gestionar i
difondre un bon gruix de la memòria col·lectiva de la
vila, però també —creiem, que encara més important—
documents amb un evident valor jurídic i probatori per
la ciutadania del municipi, que a través de la tasca duta
a terme per l’ACRE veu protegot el seu dret d’accés a la
documentació pública.
Així mateix, esperem que tota la feina feta per organitzar
i posar a disposició de la ciutadania els documents
de l’Ajuntament d’Ascó serveixi perquè pugui utilitzar
aquest bé col·lectiu i desitgem, des de la més absoluta
modèstia, que amb la nostra feina haguem contribuït
a posar el nostre petit gra de sorra a favor de la preservació
de la memòria històrica de la vila d’Ascó i, per
extensió, de la comarca de la Ribera d’Ebre, de la mateixa
manera que esperem haver contribuït a facilitar als
ciutadans d’Ascó l’accés a una documentació pública
organitzada i de qualitat.
esperem que tota la feina feta per
organitzar i posar a disposició de
la ciutadania els documents de
l’Ajuntament d’Ascó serveixi perquè
pugui utilitzar aquest bé col·lectiu
Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Fons de l’Ajuntament d’Ascó.
Unitat documental: 1389. Data: 1941
Inauguració de l’exposició “Una mostra del patrimoni documental
d’Ascó”
DIFUSIÓ

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i el Centre
d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitzen
el cicle de conferències Els Inicis del Republicanisme
a la Ribera d’Ebre (1873-1931)
Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2015 l’Arxiu Comarcal
de la Ribera d’Ebre (ACRE) va acollir el cicle
de conferències Els Inicis del Republicanisme a la
Ribera d’Ebre (1873-1931), organitzat pel Centre d’Estudis
de la Ribera d’Ebre (CERE) i l’ACRE, a través del
qual, ambdues institucions, van pretendre apropar a la
ciutadania el període comprès entre la proclamació de
la I República i la II República, de la qual el proper any
2016 es commemorarà el 85è aniversari.
Per tant, els assistents al cicle es van poder apropar
a l’ambient polític i social dels anys que van precedir
la gran eclosió republicana de l’any 1931. El cicle va
partir d’una conferència marc, la qual va contextualitzar
el període i el sorgiment i expansió de la ideologia
republicana a la Ribera d’Ebre —amb totes les seves
variants i divergències—, i després va endinsar-se a les
biografies d’alguns dels grans polítics de la família republicana
que van confluir a les Terres de l’Ebre, i per
extensió a la Ribera d’Ebre, durant aquests anys, com
són Marcel·lí Domingo, Joan Caballé i Goieneche i Martí
Rouret i Callol.
Possiblement en cap altra període històric l’actual comarca
de la Ribera d’Ebre va aglutinar personatges tan
influents —molts d’ells poc coneguts i reconeguts— i
amb un pes polític tan destacat en l’àmbit català, fins i
tot més enllà. Per això, des de les entitats organitzadores,
mostrem la nostra satisfacció de que el cicle hagi
contribuït a una millor comprensió d’aquest període, a
més de permetre aprofundir en les biografies d’aquests
personatges —tots ells republicans— però amb projectes
polítics ben diversos, que a la pràctica no van
aconseguir confluir pràcticament mai d’una forma conjunta
i unitària.
25
Les conferències programades en el marc del cicle va
ser les següents. El 22 d’octubre de 2015 Josep Sànchez
Cervelló va pronunciar la conferència inaugural,
amb el títol “Els inicis del Republicanisme a la Ribera
d’Ebre (1873-1931)”. El cicle va continuar el 23 d’octubre
amb la xerrada del canareu Josep Sancho Sancho,
que sota el títol “La influència de Marcel·lí Domingo a la
Ribera d’Ebre (1913-1931)” va parlar-nos del republicà
que segurament va tenir una projecció més destacada
a nivell català. El 26 d’octubre l’ACRE va acollir la
conferència de Salomó Marqués “Martí Rouret i Callol.
Mestre i republicà, de l’Empordà a la Ribera d’Ebre”. El
cicle va cloure amb la conferència de David Tormo, qui
va pronunciar la conferència “Joan Caballé, el perfecte
cacic republicà” el 29 d’octubre.
Per tant, els assistents al cicle es van
poder apropar a l’ambient polític i social
dels anys que van precedir la gran
eclosió republicana de l’any 1931
Finalment, volem informar-vos que la suma d’aquestes
conferències conformaran un dossier central d’una
propera Miscel·lània del CERE. D’aquesta manera tots
aquells que vau assistir al cicle, o bé aquells que tingueu
interès en aprofundir en aquest període concret,
podreu fer-ho adquirint aquesta publicació.
Imatge del tríptic
Instantània de la conferència de Salomó Marqués, titulada
““Martí Rouret i Callol. Mestre i republicà, de l’Empordà a la
Ribera d’Ebre” Autor: Joan Josep Duran i Miró
Acta de cloenda del cicle de conferències. A la imatge, de dreta
a esquerra, hi veiem a Joan Josep Duran, president del CERE;
Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera
d’Ebre; Joan Piñol, alcalde de Móra d’Ebre, i Gerard Mercadé,
director de l’ACRE. Cedida per Jordi Duran.

L’Arxiu Comarcal col·labora en la Jornada d’Onomàstica
de la Ribera d’Ebre. IV Jornada de la Societat
d’Onomàstica. VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials
Carmel Biarnès, celebrada a les viles de Móra
d’Ebre i Ascó el passat 17 i 18 d’octubre de 2015
El passat 17 i 18 d’octubre de 2015, les viles de Móra
d’Ebre i Ascó van acollir la Jornada d’Onomàstica
de la Ribera d’Ebre. IV Jornada de la Societat
d’Onomàstica. VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials
Carmel Biarnés. En el marc de la jornada, que va comptar
amb més de 80 inscrits, s’hi van presentar 3 ponències
i 25 comunicacions, que van abastar una àrea
molt àmplia de la geografia dels Països Catalans, des
de Girona fins a València passant pels Pirineus i, per
suposat, amb una important presència de les Terres de
l’Ebre i de la Ribera d’Ebre en particular. Cal remarcar
que la trobada va ser oberta al públic en general i que
va comptar amb una destacat seguiment entre la ciutadania
de la Ribera d’Ebre i d’altres indrets de Catalunya.
La Jornada d’Onomàstica de la Ribera d’Ebre va estar
organitzada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, la
Societat d’Onomàstica de Catalunya, l’Associació Cultural
La Riuada de Móra d’Ebre i l’Associació Cultural
Lo Llaüt d’Ascó, i, alhora, va comptar amb la col·laboració
de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) i
l’Institut Ramon Muntaner, a més del suport dels ajuntaments
de Móra d’Ebre, Ascó, Flix, a més del Consell
Comarcal de la Ribera d’Ebre i del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’ACRE voldríem fer esment a l’important nombre
de ponències presentades a la Jornada que van
utilitzar documents i fons documentals gestionats per
l’Arxiu, —així com d’altres centres de la nostra demarcació,
com ara l’Arxiu Municipal de Flix, o els arxius
comarcals del Baix Ebre i el Priorat— circumstància
que posa de relleu el potencial informatiu de la documentació
que gestionem els arxius, i com a partir de la
nostra activitat podem contribuir a que sigui utilitzada
—tant per investigadors professionals, com per d’altres
col·lectius que vulguin explotar-la— per generar coneixement
sobre el nostre àmbit territorial més immediat.
Així mateix, no podem deixar de destacar —per l’absoluta
coincidència amb els arguments exposats— que
una de les intervencions més interessants de la Jornada
va ser la ponència d’Eugeni Perea Simon, cap de
l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona, qui en la
seva intervenció, a més d’explicar els objectius de l’onomàstica,
va convidar a que el públic s’apropi a aquesta
disciplina sense complexos —només conscients de les
pròpies limitacions—, atès que els centres d’arxiu i els
professionals que hi treballem disposen de nombrosa
documentació i, alhora, estem amatents per atendre les
peticions que ens adreci la ciutadania. Els arxius no són
territori exclusiu d’investigadors professionals i gestionen
nombrosa informació per impulsar i potenciar
futurs estudis onomàstics sobre la comarca. Tenim les
portes oberts i esperem que entreu, sense reserves ni
complexos.
circumstància que posa de relleu el
potencial informatiu de la documentació
que gestionem els arxius, i com
a partir de la nostra activitat podem
contribuir a que sigui utilitzada.
Tríptic informatiu de la Jornada
26
DIFUSIÓ

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre
acull l’exposició “Cartells de prevenció
de riscos laborals (1925-1937)”, confeccionada
per l’Arxiu Nacional de Catalunya
El passat 30 d’abril de 2015 l’Arxiu Comarcal de la
Ribera d’Ebre (ACRE) va inaugurar l’exposició
“Cartells de prevenció de riscos laborals (1925-
1937)”. L’exposició, produïda per l’Arxiu Nacional de Catalunya
(ANC), es va elaborar a partir d’una selecció
de la col·lecció de més de 700 cartells, editats durant
les dècades dels anys 20 i 30 del s. XX, gestionats per
l’ANC. Aquesta col·lecció singular es va formar per tal
de ser exhibida íntegrament l’any 1937 en la “Primera
exposició de cartells nacionals i internacionals sobre
prevenció d’accidents del treball” que, amb motiu de
la Croada de la Previsió, va organitzar la Conselleria de
Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Amb el nom de Croada de la Previsió es va establir
un pla que comprenia el programa d’activitats següent:
un concurs de cartells sobre temes de prevenció d’accidents
en indústries pròpies de Catalunya (com ara
tèxtils, químiques, de la construcció, metal·lúrgiques...),
una exposició de cartells nacionals i internacionals, que
després es convertiria en itinerant, un cicle de conferències,
l’edició d’un calendari mural amb la reproducció
de 52 cartells internacionals i la divulgació d’un calendari
de butxaca que reproduïa els cartells premiats
en el concurs.
En la mostra es va poder veure una selecció dels cartells
d’aquesta impressionant col·lecció que, en diversos
idiomes, ens alerten dels accidents en el món del
treball. Les imatges ens ensenyen la varietat de riscos
a què els treballadors industrials i agrícoles, fonamentalment,
estaven exposats a causa d’una manipulació
incorrecta de les eines, utillatge, màquines i de productes
tòxics, inflamables o explosius.
27
Malgrat que la procedència d’aquests cartells és molt
diversa, s’aprecia com a nivell formal tots els autors tenen
en comú la utilització de recursos pictòrics propis
del cartellisme com són l’ús del dibuix amb traç gruixut,
que dóna dinamisme a les figures, i l’ús dels colors bàsics
sobre fons neutres, que fan contrastar i ressaltar
les imatges. D’altra banda, hi són també presents les
influències dels corrents artístics contemporanis d’inicis
del segle XX, com ara l’expressionisme alemany o
l’avantguarda russa, però també la del cinema, especialment
en els cartells que presenten fotomuntatges.
L’exposició, produïda per l’Arxiu
Nacional de Catalunya (ANC), es va
elaborar a partir d’una selecció de
la col·lecció de més de 700 cartells,
editats durant les dècades dels
anys 20 i 30 del s. XX, gestionats per
l’ANC.
La mostra, que es inaugurar en dates properes a la festivitat
de l’1 de maig, es va poder visitar a l’ACRE fins el
15 de maig.
Cartell que formà part de l’exposició “Cartells de prevenció de
riscos laborals (1925-1937)”
Detall de l’exposició “Cartells de prevenció de riscos laborals
(1925-1937)”, ubicada a la Sala Polivalent de l’ACRE

L’Arxiu Comarcal participa en la presentació
del darrer llibre del professor Josep
Sànchez Cervelló: Les Guerres napoleònica
i carlistes a la frontera de Catalunya, el
País Valencià i Aragó (1808-1936)
El passat 20 de novembre de 2015, la Biblioteca
Comarcal de Móra d’Ebre va acollir la presentació
del llibre de l’historiador flixanco Josep Sànchez
Cervelló: Les Guerres napoleònica i carlistes a la frontera
de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936).
L’acte va ser organitzat per l’Associació Cultural La Riuada,
el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i
l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), i va comptar
amb el suport de l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la
Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre.
En l’acte hi van intervenir Joan Launes, president de
l’Associació Cultural la Riuada de Móra d’Ebre, qui va
desgranar alguns dels principals episodis que narra
el llibre sobre la capital de a Ribera d’Ebre. Seguidament,
va prendre la paraula Gerard Mercadé, director
de l’ACRE, qui va destacar que es tracta d’un “llibre
molt ambiciós”, ja que aborda un llarg període històric,
de més de cent anys, i perquè es refereix a un àmbit
geogràfic ampli, com són els territoris que comprenen
l’antiga diòcesi de Tortosa. Finalment, va prendre la paraula
Josep Sànchez, autor del llibre, qui va posar èmfasi
en la satisfacció, tot i representar-li menys lectors
que en d’altres obres referides a d’altres indrets, de poder
fer recerca de la “seva gent”, així com poder accedir
a documentació que s’hi refereixi.
es tracta d’un “llibre molt ambiciós”,
ja que aborda un llarg període
històric, de més de cent anys,
i perquè es refereix a un àmbit geogràfic
ampli, com són els territoris
que comprenen l’antiga diòcesi de
Tortosa.
Josep Sánchez Cervelló és degà de la Facultat de Lletres
de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, catedràtic
d’Història Contemporània i acadèmic de la Reial
Acadèmia de la Història. Amb l’obra Les guerres napoleònica
i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià
i Aragó (1808-1936) vol contribuir a pal·liar l’escassa
informació que es té sobre els conflictes del segle
xix i la primera meitat del segle xx a la zona delimitada
pel Baix Aragó, per les Terres de l’Ebre, per la zona
castellonenca de la diòcesi de Tortosa i pel Priorat. El
desconeixement del que va succeir en aquesta frontera
imprecisa entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó
deriva, en gran part, en el fet poc conegut que la dreta
de l’Ebre en aquells moments va formar part successivament
de la Capitania General d’Aragó, de la de València
i de la Comandància General del Maestrat, però mai
no va pertànyer a la demarcació militar de Catalunya, la
qual cosa ha impedit que el carlisme d’aquest territori
no hagi assolit historiogràficament la importància que
realment va tenir.
Portada del llibre Les Guerres napoleònica i carlistes a la
frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)
Presentació de l’obra Les Guerres napoleònica i carlistes a la
frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936).
De dreta a esquerra hi trobem a Joan launes, president de
l’Associació Cultural la Riuada de Móra d’Ebre, Josep
Sànchez Cervelló, autor del llibre, i Gerard Mercadé
28

Lluís Brull. Un home bo,
d’Adolf Brull i Monner
En el present butlletí, corresponent a les activitats
de l’any 2015 de l’Arxiu Comarcal de la Ribera
d’Ebre (ACRE) us proposem, com ja és habitual
en els darrers números, una ressenya d’algun treball
realitzat a partir de la documentació que forma part
dels fons del nostre centre. En aquesta ocasió hem optat
per l’obra guanyadora del XV Premi d’Assaig Artur
Bladé i Desumvila, que convoca el Centre d’Estudis de
la Ribera d’Ebre (CERE) des de l’any 1983, el qual té
com a principal objectiu publicar i difondre treballs inèdits
d’assaig o investigació que representin una aportació
d’interès per al coneixement del passat, l’anàlisi del
present o els projectes per al futur de l’actual comarca
de la Ribera d’Ebre.
L’any 2013 l’obra guardonada amb el premi va ser el
treball presentat per Adolf Brull Monner, dedicat al tivissà
Lluís Brull i Cedó, amb la qual ens apropa a la
biografia d’un personatge que va tenir una participació
cabdal en molts dels esdeveniments socials del poble
de Tivissa durant la primera meitat del segle XX.
Lluís Brull i Cedó va néixer a Tivissa l’any 1892 i hi morí
l’any 1954. Estudià magisteri, tot i que pràcticament no
L’any 2013 l’obra guardonada amb el
premi va ser el treball presentat per
Adolf Brull Monner, dedicat al tivissà
Lluís Brull i Cedó
LA RESSENYA
29

va arribar a exercir mai la docència. Brull es va traslladar
per qüestions laborals amb la família a Barcelona —on
tenien la seu principal d’una empresa de marcs i motllures—
tot i restar sempre vinculat a la vila de Tivissa,
on tornà l’any 1932. La seva curiositat i vocació per entendre
l’entorn de la seva vila natal —especialment pel
que fa a les restes arqueològiques que s’hi troben— el
va portar a col·laborar amb l’Escola d’Arqueologia, a través
de la qual va treballar amb destacats investigadors
del moment, com ara Pere Bosch Gimpera, Luís Pericot,
Josep Serra Ràfols o Salvador Vilaseca. Brull va dirigir
les excavacions al jaciment ibèric del Castellet de Banyoles
de Tivissa en les campanyes de 1930, 1938, 1942
i 1943. Així mateix, Brull també va ser l’impulsor del periòdic
Tivissa, editat entre 1928 i 1931 a la població de la
Ribera d’Ebre, i va capitanejar, entre d’altres projectes,
la iniciativa per recopilar i publicar l’obra iniciada pel
mestre —i amic de Brull— Màrius Bru; Fulls d’història
de la vila de Tivissa.
L’activisme social de Brull va anar més enllà de l’àmbit
estrictament cultural i va treballar per millorar l’entorn
i la formació del tivissans del període, per aquesta circumstància
va encapçalar les iniciatives Pro-Baranova
dels anys 1927 i 1952, mitjançant les quals es va remodelar
una de les places més emblemàtiques de Tivissa;
o la campanya perquè la població de la Ribera d’Ebre
disposés d’unes escoles graduades.
Continguts:
És responsable de tots els textos, excepte els
que van signats, Gerard Mercadé Pié
Edita:
Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre
C. d’Antoni Gaudí, 23
43740 Móra d’Ebre
Telèfon: 977 414 372
http://cultura.gencat.cat/arxius/acre
acriberaebre.cultura@gencat.cat
facebook.com/arxiuriberaebre
MaquetaCIÓ I DISSENY:
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Direcció General d’Arxius,
Biblioteques, Museus i Patrimoni
Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre
30
En conclusió, una biografia del tot recomanable que
demostra la importància i el valor dels fons personals,
especialment quan són posat a disposició del públic,
com en aquest cas. Per tant, a part de recomanar-vos la
lectura de l’obra, recordar-vos que el fons personal de
Lluís Brull és gestionat per l’ACRE i que, conseqüentment,
teniu la possibilitat de consultar directament
gran part de la documentació que ha permès confeccionar
l’obra al centre.