Barret Picat - 203

Linyola, abril de 2014. Lo Pla d’Urgell
número 203
Entrevistes a
Jordi Batista
per M. Giné
Álvaro Pedrós
per R. Tarragó
Dossier Mestres de la
República a Linyola
Dos vitralls nous per a l’església
Ninots a l’espai (I)
per J. Pinyol
Reportatges gràfics
Carnaval
Escala Hi-fi
Exposició Farrús
Exposició del mestre Pau Farrús

Carnaval

Fotos M. Giné, E. Llauet, R. Tarragó, C.Arenas

Editorial
5
Fundat l’any 1979
linyola – abril 2014. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné i Vergé
Roger Guillem i Martí
Carme Arenas i Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Jaume Balcells i Palou
Ramon Tarragó i Zaragoza
Cap de redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaires: Perenton Massana i Jordi Roca
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, Escola El Sitjar, Arnau Fontanet,
Moisès Mata, Jesús Molina, Pol Galitó, Susana
Caminal, Salvador Camí.
Text: Josep M. Mas i Mas, Escola El Sitjar, Futbol
Sala, Pere Badia, Montserrat Espina, Elisenda Mas,
Jesús Molina, Pol Galitó, Antoni Folguera Bonjorn,
Xavier Diez. Josep Binefa Palou, Arnau Fontanet,
Josep Pinyol Vidal, Ton Solé.
L’EXPOSICIÓ DEL MESTRE FARRÚS
A propòsit d’aquesta exposició hem sabut d’una generació perduda, d’una
generació de linyolencs, que gràcies a passar tres cursos (1934-1937) amb
els mestres Pau Farrús i Pau Cornudella van canviar la manera d’entendre
l’escola i la vida. L’exposició ha tingut la virtut de fer aflorar sensibilitats i fer
que persones de fora vila, hagin vingut a veure l’exposició.
En dos anys l’ajuntament ha fet dues exposicions emblemàtiques: La de les
(157) Dones emprenedores de Linyola i ara la del mestre Farrús.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
LINYOLA
Al voltant de l’exposició Farrús, hi ha hagut quatre actes culturals, però també
cal remarcar l’entrega de dos vitralls a l’església per part de Jordi Batista
Ramon, que seguirà amb el seu cicle.... i d’altres activitats que fan que la vila
estigui activa setmana darrere setmana...
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
OBJECTIU: 9 DE NOVEMBRE
Un pas més: representants del Parlament, van anar a Madrid a demanar al
Congrés dels Diputats que es deixés fer a Catalunya, un referèndum. Resultat:
No, 299; Si, 47. Properament el Parlament aprovarà la seva Llei de Consultes.
Pacíficament, es va fent via cap al 9 de novembre.
La situació actual ens és explicada en un magistral article de Josep Binefa.

6
Sumari
Portada ....................M. Giné / C. Arenas
5 Editorial ............................BP
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
NOTÍCIES ................................BP
7 L’exposició del mestre Farrús
8 Setmana Santa / Dos vitralls nous per a l’església /
Recollida de signatures per plantar una estelada /
Carreteres que passen a ser carrers
9 Escala en Hi-fi / Sopar del pessebre vivent / Carnaval
/ Adoli / Crònica d’activitats de la parròquia durant el
2013 / Noms propis
11 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
ESPORTS
12 6 Finals .........................CFS Linyola
13 CF Linyola ........................Pere Badia
14 Barça, renovar-se o morir .........Arnau Fontanet
ENSENYAMENT
16 Escriptores, escriptors i contacontes
que ens han visitat al març ........Escola El Sitjar
18 Premis Mobile Learning
Awards 2014 ...................Escola El Sitjar
VISTES DE LINYOLA
19 Escala en Hi-fi 2014 .......C. Solé, C. Capdevila,
. L. Vallés, E. Gispert i L. Rosell
20 Fets, anècdotes i històries viscudes. Josep M. Tribó
21 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
ENTREVISTA
22 Entrevista exprés a
Álvaro Pedrós Solé ............. Ramon Tarragó
24 Entrevista a
Jordi Batista Ramon ...............Montse Giné
HISTÒRIA
Dossier mestes de la República
27 Un mestre republicà, Pau Farrús.
Curs 1935-1936 ....................Pol Galitó
36 1935-1936. L’escola de la República
a Linyola ...........................Ton Solé
38 La depuració dels mestres
de Linyola (1936-1940)............Esteve Mestre
40 Tempestes, pluges, temperatures i nevades
a la Cendrosa
en els anys 1959-2000 (3) .........Esteve Mestre
OPINIÓ
42 Mestres en majúscula ..............Judit Pedrós
43 “La capsa dels botons” (II) ......... Jesús Molina
44 Fins al final ..................... Josep Binefa
45 Sang ............................Xavier Díez
LITERATURA
46 Biblioteca Salvador Espriu .....Montserrat Espina
49 Qualsevol nit por sortir el sol .....Antoni Folguera
50 Ninots a l’espai (I).................Josep Pinyol
54 Petites manies ..................Jaume Balcells
RACÓ VERD
56 Població de mamífers
a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (3) .... Roger Guillem
PLANTES
57 Les plantes remeieres en la medicina
popular linyolenca (IV) ............Elisenda Mas
64 CONTRAPORTADA . ....Adoli, C. Arenas, Jubilats
La Barretada
Rajoy: España quiere a Cataluña
barret picat ABRIL 2014

Notícies
7
Notícies
L’EXPOSICIÓ DEL
MESTRE FARRÚS
El dia 22 de març es va inaugurar
una gran exposició, organitzada
per la regidoria de cultura de l’ajuntament,
dedicada a “Un mestre republicà,
Pau Farrús. Un quadern de
rotació del curs 1935-1936”.
A la inauguració hi va assistir, vinguda
de Mèxic, la filla del mestre
Farrús i fou agradablement emocionant
per la quantitat de persones
que intervingueren en l’acte, que es
va convertir en un acte de Memòria
Històrica, com digué Joan Farré. La
inauguració fou un èxit.
L’exposició, situada a la sala Pau
Casals, s’ha pogut veure fins al 23
d’abril, i en dita sala s’hi ha celebrat
diferents actes:
Divendres, 28 de març, es va fer la
xerrada “Els mestres de la República
a Linyola”, per Ton Solé i Esteve
Mestre.
Divendres, 4 d’abril, projecció del
documental d’UGT-FETE guanyador
d’un Goya al millor documental 2014
“Las maestras de la República”.
Divendres, 11 d’abril, projecció de la
pel·lícula “La lengua de las mariposas”.
Exposició Pau Farrús
Exposició Pau Farrús

8
Notícies
Dijous, 17 d’abril, la xerrada “La
nostra escola: un viatge a través del
temps” per Glòria Jové Monclús,
mestra, pedagoga, doctora en ciències
de l’educació i professora de la
Universitat de Lleida.
Dimecres, 23 d’abril, Sant Jordi,
cloen da de l’exposició amb la pel·
lícula “El florido pensil”.
Els actes han estat de qualitat i
que els debats a l’acabament dels
actes han estat força vius i de gran
interès. L’exposició, sembla ser, que
s’exportarà en els propers mesos a
d’altres llocs.
SETMANA SANTA
Aquest any, ho han tingut perfecte
els qui han volgut sortir per les nostres
terres: neu-esquí, sol-platja, a
més els qui han anat a visitar d’altres
països. El temps, una mica fresc, ha
acompanyat. A Linyola, la setmana
santa religiosa, començà amb la
palma el diumenge de rams i les
processons de divendres sant, el
Viacrucis a les 9 del matí i la processó
del vespre amb els “passos” de
la Passió. Dilluns de Pasqua la gent
es va escampar per tot el territori per
menjar la mona.
DOS VITRALLS NOUS
PER A L’ESGLÉSIA
Fuga aigua Pl. Pau Casals, 28 de març
Jordi Batista ha entregat a l’església
de Linyola, dos vitralls nous, un representant
a Sant Jordi i l’altre a la Mare
de Déu de Núria que foren presentats
els dies 5 i 6 d’abril i que ja estan col·
locats als seus llocs corresponents.
En aquest número, Montse Giné fa
una entrevista al Jordi.
RECOLLIDA DE
SIGNATURES PER
PLANTAR UNA
ESTELADA
Durant gairebé deu dies, els veïns de
Linyola pogueren recolzar, firmant en
els establiments públics de la vila,
la petició de l’ANC de Linyola que
demanava que es posés una estelada
en un lloc significatiu de la vila.
Al tancar l’edició, l’ajuntament ha
designat el lloc per posar l’estelada.
CARRETERES QUE
PASSEN A SER
CARRERS
El dia 30 de març a l’ajuntament de
Linyola, es va escenificar el traspàs
de les carreteres que passen per
l’interior del poble –la Mollerussa-
Bellcaire i la Linyola–Penelles que
ara, arreglat el ferm, són vies urbanes
que costà 450.000 euros.
Signaren el traspàs, el president de
la Diputació, Joan Reñé i l’alcalde
de Linyola, Josep Capdevila. Acte
seguit s’anà a fer la inauguració dels
nous carrers.
Ha estat un capítol més, en les obres
de la carretera Mollerussa – Linyola-
Bellcaire, que començaren un llunyà
Classes
d’informàtica
per a grans i petits...
Tel. 973 71 44 34
C/ Maria Aurèlia Capmany, 7 - 25240 LINYOLA
(Davant el col·legi públic El Sitjar)
...des de Copiar
fins a Pegar
barret picat ABRIL 2014

Notícies
9
L’escala en hi-fi, un gran èxit.
juny de l’any 1996. Ara hi ha només
uns pocs quilòmetres per arribar a
Bellcaire.
ESCALA EN HI-FI
La meitat del poble –entre 1.300 i
1.400 persones– eren a l’interior del
poliesportiu la nit del dissabte 15 de
març per veure l’escala en hi-fi, un
gran espectacle molt ben treballat,
amb números col·lectius espectaculars,
amb un nivell artístic força alt i
que fou seguit amb entusiasme pel
públic. Podeu veure un gran reportatge
en aquesta revista.
SOPAR DEL PESSEBRE
VIVENT
Els membres que treballaren en el
Pessebre Vivent d’enguany feren el
seu tradicional sopar el dia 5 d’abril,
on es va projectar el vídeo de la festa.
CARNAVAL
El dia 1 de març es va celebrar
Carnaval a Linyola amb la rua
matinal que sortint del Planell, es
va passejar pels carrers del poble
on hi assistiren els cursos de les
escoles, més algunes carrosses,
amb unes disfresses de gran vistositat.
A migdia es va fer el dinar de
colles al poliesportiu i per la tarda
hi hagué animació infantil i el ball
força animat i per la nit el concurs
de disfresses.
ADOLI
El dia 26 d’abril es va fer una excursió
al Caixa Fòrum de Lleida per veure
l’exposició “Els objectes parlen”.
El dia 16 de març es va fer una sortida
a peu a Vallverd i el 13 d’abril la
sortida fou al Castell del Remei.
Adoli, va celebrar el dia 9 de març el
Dia Internacional de la Dona amb un
berenar al poliesportiu on es va llegir
el Manifest de la Dona i hi hagué una
actuació dels alumnes de l’Escola
de música.
També es va fer un taller d’Srapbook
on es va ensenyar a fer diferents treballs
–àlbums de fotos, carpetes...–
amb retalls de paper.
CRÒNICA D’ACTIVITATS
DE LA PARRÒQUIA
DURANT EL 2013
El dia 28 de febrer, amb un magnífic
reportatge –fotogràfic-musical– es
va fer un repàs a totes les activitats
que es van portar a l’església, les
religioses i les de caire cultural, que
fou seguit per un nombrós públic
que omplia l’església.
NOMS PROPIS
Ferran Blanch, ha publicat el seu primer llibre “Mi viaje a
los 40” que presenta a Linyola el dia 3 d’abril. Enhorabona!
Àlex Mases, amb el “bateig de tractor” ha aconseguit que
es parlés de La Teuleria i de Linyola en diferents reportatges
en periòdics i televisions.
Jordi Vidal, xef de Cal Rotés, que ha guanyat el Xxv Concurs
Joves Cuiners Àngel Moncusí.
Àlex Tàssies, marató de Barcelona,18.000 participants, classificació
76 general amb un temps de 2:44:52. 1r a la cursa
d’Arbeca.

TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
BAR
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
Des de 1984
10 barret picat ABRIL 2014

Notícies
11
Meteorologia i pluviometria
febrer 2014 març 2014
Temperatura mínima -2 o el dia 3 1 o el dia 1 i 24
Temperatura màxima 20 o dies 14 i 15 22 o varis dies
Mitjana de les mínimes 3 o 4,6 o
Mitjana de les màximes 14,3 18,7 o
Mitjana del mes 8,7 o 11,6 o
Dies de pluja 7 3
Total litres pluja 18 l. 19 l.
Dia màx. Precipitació 6 l. el dia 9 16,5 el dia 30
Dies tempesta – –
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto: Carme Arenas

12
Esports
Tal i com diu el gran Xolo Simeone,
partit a partit, no, millor, final a final.
En són sis, sis grans finals per intentar
aconseguir una fita històrica.
No serà fàcil, l’Aldea, l’Hospitalet de
l’Infant i el Solsona volen aquesta
segona posició que, ara mateix, nosaltres
ocupem i que dóna l’anhelat
bitllet a Tercera Divisió Nacional.
Ens hi hem trobat?, què i fem aquí?,
tranquils serà passatger, estem
tenint molta sort?... En fi, preguntes
que setmana a setmana ens
fem la totalitat dels integrants de
l’equip. Però ja se n’ha encarregat
6 Finals
CFS Linyola
el nostre entrenador, Marc Escolà,
de recordar-nos que som aquí per
mèrits propis. Sembla que no pugui
ser, però sí, ja comença a ser
hora de començar a creure, somiar
i gaudir de poder competir i lluitar
per aquests llocs de privilegi amb
grans equips del territori català,
cosa impensable a principi de la
present temporada.
Des d’aquí prometem esforç, constància,
dedicació, il·lusió..., totes
aquelles accions que ens poden ajudar
a intentar assolir aquesta segona
posició que, tot i no ser l’objectiu real
a principi de temporada, pensem,
ara sí, que ens ho mereixem.
Demanen el suport dels nostres, dels
nostres aficionats. S’han viscut grans
partits, grans remuntades, ara més
que mai, us necessitem!
Un cop assolit l’objectiu de la permanència
seguim somiant
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
barret picat ABRIL 2014

Esports
13
CF Linyola
Pere Badia
Des de la darrera revista els resultats
han estat:
Linyola 1 – Mollerussa 1
Agramunt 1 – Linyola 4
Linyola 4 – Cervera 1
Artesa de Segre 0 – Linyola 0
Linyola 6 – Pobla de Segur 0
Seu d’Urgell 1 – Linyola 1
Linyola 1 – Solsona 0
O sigui que en els darrers set partits
cap partit perdut i és que en la
segona volta és quan es demostra
la plantilla que té un equip i el Linyola
està demostrant que té un
equip i una pedrera molt bona i si
la temporada passada vam quedar
cinquens, el Linyola té jugadors i
tècnics per aconseguir-lo, que en
aquests moments porta 44 gols a
favor i 26 en contra i som l’equip
del grup amb menys gols encaixats,
el que vol dir que a part de tenir un
bon equip tenim la millor defensa
del grup i els dos millors porters
com són Mario i Felip. Els màxims
golejadors fins ara són Alpha amb
9 gols i Llauradó i Gamero amb 8
gols.
El proper partit el 27 d’abril si el Linyola
guanyés al camp del Pardinyes
podem pujar a la sisena posició i així
disfrutar de l’excel·lent temporada de
futbol que estan fent tots els equips
de Linyola. I és que a Linyola, el
futbol està de moda.
JUVENIL
Aquesta temporada dóna una de
cal i una altra d’arena. En el darrer
partit guanyà la camp del Miralcamp
per 1-3 i ha pujat fins a la 8a posició
i si guanyen els dos partits pujaran
a la setena posició i així salvaran la
temporada. Sort.
INFANTIL
Està fent una temporada regular amb
50 gols a favor i 36 en contra i en els
darrers partits podrien pujar fins a al
sisena posició.
ALEVÍ
Està batent tots els rècords, és el
primer i ha fet 119 gols. El darrer
partit golejaren a l’Alcoletge per 7-1.
És probable que a algun jugador el
vinguin a buscar, ja que destaquen
molt.
BENJAMÍ
Està salvant la temporada doncs
juga en un grup molt fort, però al
darrer partit guanyà a l’At. Segre per
4-1 i si guanyessin els dos darrers
partits poden pujar posicions.
PREBENJAMÍ
Com que començaren la temporada
molt forts, encara són dels equips
capdavanters. El proper any seran
invencibles, amb l’experiència que
han agafat aquest any. Sort.
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

14
Esports
Barça, renovar-se o morir
Arnau Fontanet
En una sola setmana el Barça s’ha
acomiadat totalment de dos títols, la
Champions davant l’Atlètic de Madrid
i la Copa en la final de Mestalla
davant del Reial Madrid i parcialment
del tercer, la Lliga, en el partit del
dissabte passat contra el Granada
amb la derrota final el Barça gairebé
s’acomiada del títol de Lliga, ara ja
no depèn d’ell mateix per endur-sela.
I tot s’ha perdut pel mateix motiu,
la falta de ganes per part de molts
jugadors en els últims 3 partits. Per
això en el meu article parlaré sobre
la renovació que necessita el Barça
aquest estiu per tornar a ser un equip
guanyador.
El primer punt en el que s’hauria
de centrar el Barça, és l’arribada
d’un nou entrenador. No és que el
“Tata” Martino sigui l’únic i principal
culpable, però no sembla que
sigui l’entrenador ideal per dur a
terme una reconstrucció del primer
equip del Barça. L’entrenador ideal
per dur a terme aquesta renovació
seria Jurgen Klopp, entrenador del
Borussia Dortmund, però en unes
declaracions recents aquest ha dit
que complirà el seu contracte amb
l’equip de la conca del Rhur. Altres
entrenadors que podrien ser una
bona opció per a la reconstrucció
del Barça són, per mi el millor seria
Robert Martínez entrenador de
Balaguer que actualment entrena
l’Everton, altres són Ernesto Valverde
de l’Athletic de Bilbao i Luis Enrique
actualment al Celta de Vigo.
El segon punt sobre el que parlaré
de la renovació del Barça, són les
marxes de jugadors. Es pot diferenciar
entre dos grups, el primer els
jugadors que ja han comunicat que
deixaran el club a final de temporada,
que són Valdès i Puyol. El segon
grup, el conformen els jugadors
que poden ser traspassats, jo crec
que hi ha una colla de jugadors que
haurien de ser traspassats, que en la
meva opinió són, Gerard Piqué, Dani
Alves, Alex Song, Cesc Fàbregas,
Javier Mascherano, Jonathan dos
Santos, Ibrahim Afellay, Isaac Cuenca
i Pedro o Alexis (pel que arribi
una millor oferta). Amb aquest seguit
de vendes el Barça podria recaptar
uns 80 milions que servirien per les
noves incorporacions.
I l’últim punt d’aquesta renovació
de l’equip blaugrana, que són els
fitxatges. Aquest últim punt està
condicionat per la sanció de la FIFA,
esperem que al final aquesta sanció
es quedi amb una multa però permeti
fer fitxatges a la direcció esportiva.
El fitxatge més important sembla que
ja està tancat, el jove alemany de 21
anys Marc-André Ter Stegen serà el
substitut de Víctor Valdès a la porteria,
crec que aquest noi és el recanvi
ideal per al de l’Hospitalet. Pel que
fa al segon porter, si finalment Pinto
no renova, no veig necessari fitxar
Rafinha Alcántara
un altre porter amb Oier Olazàbal i el
porter del Barça B Jordi Masip crec
que ja és suficient.
Pel que fa a la defensa, crec que
amb el fitxatge de dos centrals és
suficient. El primer central ha de ser
un defensor consolidat i amb experiència,
que sigui capaç de mantenir
el rival a ratlla durant tot moment, els
centrals que podrien ocupar aquest
lloc, són Thiago Silva (PSG), David
Luiz(Chelsea), Hummels i Subotic
(B.Dortmund), Martín Càceres (Ju-
Tel. 690 601 729
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com
www.construccionsjsans.com
Ronda St. Pau, 35
25240 Linyola
La Fassina, 22 2n
25243 El Palau d’Anglesola
barret picat ABRIL 2014

Esports
15
ventus) o Agger (Liverpool). I un
altre central només si Gerard Piqué i
Mascherano són traspassats, aquest
hauria de ser jove, i que encara
estigui evolucionant, aquest lloc el
podrien ocupar Mangala (Porto), Aurier
(Toulouse), Murillo (Granada) o
Laporte (Athletic Club), però aquest
segon central només serià necessari
en cas que marxessin Piqué i
Mascherano. I finalment pujaria a
Sergi Gómez i Carles Planas del filial,
el primer com a central i el segon
com a lateral esquerre.
Jurgen Klopp (a l’esquerra) o Robert Martínez (a la dreta) dos candidats a entrenar el Barça la
pròxima temporada
Marco Reus
Pel que fa al mig del camp i la davantera,
començaria per pujar a Ilie
Sánchez del filial per ser el substitut
de Busquets quan aquest hagués
de descansar. El segon jugador
que ha de ser un migcampista del
Barça, és Rafinha Alcántara, que
després de la seva prolífica cessió
al Celta, ha de ser repescat. Només
faria un fitxatge per al mig del camp,
que hauria de ser un migcentre
amb visió de joc i bon moviment
de pilota, aquest jugador podria
ser un d’aquests, Vidal (Juventus),
Gündogan (B.Dortmund), Ramsey
(Arsenal), Ander Herrera (Athletic)
o Marchisio (Juventus) i pujaria a
Espinosa. Finalment fitxaria un mitjapunta
que seria Marco Reus (Dortmund)
i un davanter centre, com:
Mario Mandžukic (Bayern München),
Stefan Kiessling (Bayer Leverkussen),
Dany Wellbeck (Manchester
United) o Edin Dzeko (Manchester
City) i pujaria a Dongou i repescaria
a Deulofeu (cedit a l’Everton).
En la meva opinió aquest hauria
de ser l’equip del Barça la pròxima
temporada:
Porters: Ter Stegen, Oier i Masip.
Centrals: Marc Bartra, Hummels,
Aurier i Sergi Gòmez.
Laterals esquerres: Jordi Alba i Carles
Planas.
Laterals drets: Montoya i Adriano.
Migcentres defensius: Busquets i Ilie
Sánchez.
Migcentres: Xavi, Iniesta, Sergi Roberto,
Rafinha, Espinosa i Ramsey.
Segons davanters o extrems: Messi,
Neymar, Reus, Tello, Deulofeu i
Alexis.
Davanters centre: Dzeko i Dongou.
Espero que el Barça faci una forta
renovació de l’equip per la temporada
que ve. I a veure si finalment
podem guanyar la lliga, tot i que crec
que se l’endurà l’Atlètic de Madrid i
espero que la Champions també se
l’enduguin els “colchoneros”.
Visca el Barça, visca Linyola i visca
Catalunya lliure!

16
Ensenyament
Escriptores, escriptors i contacontes
que ens han visitat al març
Escola El Sitjar de Linyola
CICLE INICIAL: VISITA
D’EN JOAN PORTELL
El divendres dia 14 de març ens
va visitar a l’escola l’escriptor en
Joan Portell autor del llibre “A mi no
m’agraden els llibres”.
Va explicar que els escriptors són
lladres de paraules i que hi ha paraules
boniques com “pau”, “silenci” o
paraules lletges com “guerra”.
També va parlar de la seva vida i com
a cloenda ens va signar els llibres
que havíem llegit amb una dedicatòria
molt especial, un poema curt i
bonic per a cada nen i nena.
La contacontes Mercè Rubí ens ha explicat un munt de contes a educació infantil.
Tots vam passar una estona fantàstica.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat ABRIL 2014

Ensenyament
17
la seva visita com a molt fructífera i
productiva ja que els nens i nenes
tenen l’oportunitat de poder veure
de primera mà el procés de creació
d’un llibre: des que pensen la història
fins a la seva publicació.
VISITA D’ESCRIPTORS
AL CICLE MITJÀ:
EULÀLIA CANAL I
RICARDO ALCÁNTARA
Els dies 18 i 25 de març als alumnes
de cicle mitjà els van visitar en Ricardo
Alcántara i l’Eulàlia Canal, degut
a que durant el curs hem treballat
els seus llibres, Olor a mamá i Un
somni dins el mitjó, respectivament.
Els alumnes van preparar uns murals
amb els diferents treballs realitzats
dels llibres esmentats: dibuixos,
resums, poemes, rodolins... Valorem
HA VINGUT
L’ESCRIPTORA LAIA
LONGAN A LA NOSTRA
ESCOLA
El dia 19 de març va venir l’escriptora
Laia Longan a la nostra escola perquè
els alumnes de 5è i de 6è ens
hem llegit “Otto, el nen que va arribar
amb la neu” i “En Lluc i en Fred De
Sucre a l’illa invisible” respectivament.
De moment només ha publicat
dos llibres i al setembre publicarà el
tercer. Per començar ens va explicar
una mica de la seva vida ja que li vam
dir que no vam trobar res a internet.
És una noia a qui li agrada viure
moltes aventures, perquè diu que
s’ha de viure la vida, ja que aquesta
és molt curta. Seguidament li vam fer
una sèrie de preguntes que ens les
va respondre molt amablement. Li
van agradar molt els dibuixos que li
vam preparar. Vam gaudir molt amb
la seva visita i ens va agradar que
ens firmés els llibres. Així tenim un
record d’ella i d’aquell dia.
Alumnes de 6è
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com

18
Ensenyament
Premis Mobile Learning
Awards 2014
Escola El Sitjar de Linyola
MENCIÓ PER A
L’ESCOLA EL SITJAR
L’alumnat de tercer i el seu mestre,
el David, van quedar finalistes dels
Premis Mobile Learning Awards
2014, en la modalitat d’Experiències
d’ús educatiu dels dispositius mòbils.
L’acte de lliurament de premis
va ser el dia 20 de febrer de 2014 a
les 18.00 hores, a l’auditori Imagina
de MediaPro de Barcelona.
important que siguin conscients de
l’ús que se’n pot fer dels dispositius
mòbils.
S’ha d’agrair l’esforç i col·laboració
que varen fer les famílies al deixar
portar mòbils i tauletes als seus fills.
Al següent enllaç hi trobareu un vídeo
sobre l’experiència: http://www.youtube.com/watch?v=uB1mUN37y04
L’experiència, titulada Codi QR i
Animals de Granja, està emmarcada
dins l’àrea de llengua catalana.
Durant el primer trimestre, al Cicle
Mitjà, es realitza el projecte dels
animals de granja. Es va trobar interessant
introduir-hi l’ús de dispositius
mòbils per donar-hi un punt més de
el que han gravat. Les aplicacions
utilitzades són totalment gratuïtes i
compatibles amb qualsevol sistema
operatiu.
És important que els alumnes vegin
que un mòbil o una tauleta pot ser un
recurs més que es pot utilitzar a la
classe, com un ordinador o una PDI.
motivació i incorporació de les noves
tecnologies en les tasques escolars.
La proposta va ser rebuda amb molt
èxit i els alumnes s’hi van bolcar
completament.
L’activitat consisteix en fer una descripció
d’un animal de granja i fer-ne
un dibuix. Amb el mòbil o una tauleta
els alumnes es graven la veu. A partir
d’aquí, es crea un codi QR per a
cada arxiu de veu i posteriorment
es desxifra aquest codi per escoltar
La valoració que se’n fa d’aquesta
experiència mlearning és molt
positiva. Els alumnes d’aquestes
edats sempre estan oberts a noves
activitats i maneres de treballar. I és
barret picat ABRIL 2014

Vistes de Linyola
19
Escala en Hi-fi 2014
Cristina Solé, Cristina Capdevila, Lara Vallés, Elena Gispert i Laura Rosell
Com podem descriure una nit màgica d’escala en Hi-Fi a Linyola?
Com podem descriure l’assistència de més de 1.300 persones a la gala?
Com podem descriure 111 persones donant-ho tot per una bona causa?
Com podem descriure 3.960 euros donats a la Marató de TV3?
Doncs, no tenim paraules, no podem
expressar el que vam sentir
quan vàrem veure el pavelló poliesportiu
de Linyola a vessar. Ple de
gent de diferents edats, gaudint de
l’espectacle i animant la festa.
Tot va sorgir una nit després de
veure un espectacle que es va fer
al poliesportiu per gent de Belllloc,
i vam pensar, i perquè no ho
fem nosaltres?, vam començar a
moure els fils, contactar amb gent,
mirar cançons, reunions i vàrem
tirar la idea endavant, ja que tothom
es va entusiasmar molt amb
el projecte.
Dins d’aquest projecte podem diferenciar
dos grups:
El primer format per gent que participa
directament en les actuacions,
que realitzen un gran esforç, dedicació,
hores d’assajos, maldecaps
amb vestuaris, diners invertits en
materials per l’actuació, entre moltes
altres coses.
El segon, format per la gent que no
es veu que són els que estan darrere
bambolines. Ells ajuden al fet què el
dia de la representació tot funcioni,
ja sigui a la barra, entrepans, als
canons, perruqueries, maquillatges,
cortines, organització de l’escenari,
vídeos, fotografies, entrades...
Però tots iguals d’importants, ja que
es complementen els uns amb els
altres, sense vosaltres, això no seria
possible.
L’èxit assolit, no ha estat sols per
mèrit de les 111 persones participants,
sinó també es veu reflectit
amb l’assistència massiva de més
de 1.300 persones a la gala, i la recaptació
de 3.960 euros que vàrem
poder donar a la Marató. Sense
vosaltres això no seria possible,
veure-us les cares quan estem actuant,
la cara de sorpresa o el vostre
somriure, i amb els vostres aplaudiments,
fa que tornem a carregar
piles pel pròxim.
Agrair-vos a tots els participants i els
assistents de part de l’organització,
Cristina Solé, Cristina Capdevila,
Elena Gispert, Lara Vallés i Laura
Rosell, el suport que hem rebut
durant aquests dos anys que hem
tirat endavant l’escala en Hi-fi i
donar-vos les gràcies i us esperem
pel proper.
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08

20
Vistes de Linyola
Fets, anècdotes
i històries viscudes
Josep M. Tribó Riera
Anècdotes de futbol
Quan es va construir el camp del
camí de Balaguer, hi vaig anar a
treballar alguns dies, sense cobrar,
amb tractor i refinadora, per ajudar
a rebaixar el terreny.
Els membres de la Junta, totes les
setmanes teníem reunió el dilluns o
dimarts, gairebé sempre al Cafè Ritet,
en l’altell on hi havia un reservat
i per descomptat ple de fum, però
les reunions, algunes setmanes,
es feien a la casa d’algun membre
de la Junta i quan s’acabaven –ara
us explicaré un secret– agafàvem
el cotxe amb el Miquel Rosell i ens
arribàvem al voltant de casa meva
i anàvem a caçar algun o alguns
conills i llebres i ja podíem muntar
un sopar...; i ara us en explico una
altra, a mi m’havien explicat que si
mataves una llebre i a l’arribar a casa
la tiraves a terra i quedava amb les
potes del davant creuades, a les 48
hores podies anar al mateix lloc on
l’havies mort, que en caçaries una
altra; així ho vam fer una vegada i al
cap de 48 hores, en el mateix lloc,
en vam matar una altra.
Un partit contra el Vic
Un diumenge jugàvem a la Seu
d’Urgell, i anàvem 2 a 2 i en el
darrer minut ens marquen el 3-2,
obra d’Horcajada, un futbolista de
Mollerussa i al recollir l’acta li dic a
l’àrbitre “podies xiular el final més
aviat, doncs el punt ja era nostre”,
al que em respongué: “si això m’ho
hagués dit a la mitja part, amb el 2 a
2 s’hagués acabat el partit”.
Al cap d’unes jornades vingué a Linyola
a jugar el Vic que era el gallet
de la competició amb un ambient
impressionant de públic, doncs
jugaven al seu equip: Madir d’Ivars,
Aumedes del Poal i un negre Zindy
o Szindy i veig que arriba aquell àrbitre
per xiular el partit; jo, al camp
de Linyola mai feia de delegat, perquè
m’ocupava d’altres feines, però
aquell dia els vaig dir als companys:
“Avui seré el delegat, doncs aquest
àrbitre és el mateix que el de la Seu”
i dit i fet, m’hi presento i vaig al gra i
li dic: “Vostè a la Seu, em digué que
li tenia de dir a la mitja part, però avui
ja li dic abans de començar: Tindríem
de guanyar” I la seva resposta fou:
“aquest partit ja el teniu guanyat”.
Aleshores li vaig comentar que amb
el Vic jugava un negre que era molt
bo i la seva resposta, per recordar-la,
textualment fou: “A este si hace falta
me lo jodo”.
Vam guanyar el partit per 1-0 i a la
fi del partit, li vaig dir a un company
de junta, “aquí tens els diners de
l’àrbritatge, vas i el pagues tu, doncs
si hi vaig jo li tindria de donar una
propina i si et pregunta per mi, li
dius que he tingut de marxar per una
urgència...”
ANÈCDOTA AGRÍCOLA
Durant uns anys, el blat el veníem
al S.N.T. i el portàvem al Castell del
Remei, en sacs de 50 quilos nets,
que carregats a l’esquena els havíem
de pujar per una rampa de fusta per
apilar-los. Allí hi havia un Delegat que
vivia a Agramunt que comprovava el
pes dels sacs –i ignoro què els passava
als altres pagesos–, però a mi
sempre em faltava pes; el granuja o
lladre, tenia dues bàscules, una per
pesar els sacs que entraven i l’altra
per pesar els sacs quan sortien.
Un dia em vingué la bona o mala
idea, de posar un dels sacs que
portava, a la bàscula de sortida i
vaig comprovar que el pes passava
dels 50 quilos, però quan el delegat
se’n va donar compte, em digué de
tot, menys bona persona, i que qui
manava era ell i les coses es feien
com ell volia.
Passat un temps, menjàvem en un
restaurant prop d’Artesa de Segre,
amb uns amics que coneixien al
Delegat i vèiem que entra amb tres
persones més i un de la meva taula,
cridà fort: “Cuidado, que entra un
lladre”, i l’home va fer veure que no
ho sentia, ni li va canviar el color
de la cara, o sigui que ja hi estava
acostumat a fets com aquests.
barret picat ABRIL 2014

Vistes de Linyola
21
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Saps on es troben les llindes i penell?
Respostes a barretpicat@yahoo.com
Resposta de Laura Mas Darbra: El sota del balcó de
quadres blancs i blaus correspon a la casa coneguda
com cal Llaudet, la casa va ser construïda al 1899
tot i que el balcó va ser construït al 1925, aquesta
tècnica de construcció mostrava un enrajolat a la part
de sota i la part del damunt lluïa la mateixa rajola que
hi havia dins de l’habitació de la casa, crec que és
l’única casa del poble que encara conserva aquest
motiu de decoració.
La llinda del 1901 correspon a la vivenda coneguda
com cal Pastisser i va ser l’any en que varen contraure
matrimoni els seus propietaris, Ramon Mas Solà i
Concepció Pedra Roger. Aquestes dues cases foren
les primeres que es van construir al llavors camí de
Mollerussa.
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

22
Entrevista
Entrevista exprés a
Álvaro Pedrós Solé
El Bruce Springsteen de Linyola
Ramon Tarragó
El Álvaro és un dels fans del Boss
que més sap del seu ídol i ha assistit
a molts dels seus concerts.
L’any 1987 a la discoteca Big Ben
un amic de Tarragona l’hi va fer
descobrir les cançons de Bruce
Springsteen. A l’any següent l’Álvaro
farà realitat el seu somni: anar a un
concert del seu ídol.
És el 3 d’agost de 1988, al Camp
Nou de Barcelona, amb 80.000
espectadors Bruce Springsteen
presenta el seu darrer treball Tunnel
of Love Express Tour que començà
amb la salutació de Hola Barcelona,
Ja sóc aquí! i amb un repertori de 34
cançons.
L’Álvaro es decideix convertir-se en
un fidel seguidor del Boss. Barcelona
serà sempre una ciutat còmplice en
el seu camí amb l’ombra de Bruce,
sempre present. El paisatge habitual
amb una mica d’imaginació també
es converteix en un homenatge al
Bruce quan va a veure les seves
actuacions... Així, el coll del Bruc,
per ell serà a partir d’ara, el Coll del
Bruce. A l’autovia de Viladecans
somriu amb la pintada que es pot
llegir en la paret la frase: On és la
The E Street Band i a l’autopista de
Martorell es saluda amb els fans que
vénen de Tarragona, terres de l’Ebre,
Castelló, València...
El diari “La Vanguardia” publica un
article on retraten a Álvaro Pedrós
Solé, a qui el redactor ha trobat a
les portes de l’hotel del Bruce, on
les set hores d’espera no tindran
cap recompensa i es quedarà
sense conèixer personalment al
Bruce.
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat ABRIL 2014

Entrevista
23
Square Garden de Nova York. Segur
que ho aconseguiràs!
— Per tu el millor disc de Bruce?
—The River.
—La teva cançó preferida?
—Racing In The Street del àlbum
Darkenss On The Edge Of Town.
—El teu millor concert?
—Tunnel Of Love
—Les millors ciutats on has disfrutat
dels seus concerts?
—Barcelona, Sant Sebastià i Milà.
El Álvaro és soci del club de fans
de Barcelona The Stone Pony. Ha
seguit al Boss per molts llocs d’Europa
i totes les gires que ha fet per
territori espanyol.
Moltes vegades hi acudeix sense
l’entrada, fet que no l’impedeix pocs
minuts de comprar-ne uns moments
abans de començar i disfrutar del
concert...
És habitual que el Álvaro faci
coincidir les seves vacances amb
la gira europea del Boss.
El Bruce Sprigsteen té un deute
amb el Álvaro, que ha continuat
fent la guàrdia a les portes dels
hotels. I ho continuarà fent fins
que el conegui i es facin una foto
junts.
Ara somia fer un viatge al país del
“boss” i anar-lo a escoltar en concerts
a Nova Jersey i al Madison
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
I amb la cançó Pay Me My Money
Down el fa sentir com si estigués
escoltant música per primera vegada
i recorda com escoltant aquesta
cançó, “vaig veure el passat del
rock and roll que destil·lava davant
dels meus ulls..., però vaig veure
més...! Vaig veure el futur del rock
and roll. I el seu nom és i serà: Bruce
Springsteen.
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
LINYOLA

24
Entrevista
Entrevista a
Jordi Batista Ramon
Mosso d’esquadra
Montse Giné
Quan has acabat un
treball i veus que has
construït o creat alguna
cosa és molt satisfactori,
allò ho has fet tu, és teu.
El Jordi Batista és un linyolenc que,
no fa gaire, ha presentat els vitralls
de la mare de Déu de Núria i Sant
Jordi que van als laterals de l’església
de Linyola. Ell no es considera
un artista però sí un manetes que a
base de paciència aconsegueix un
excel·lent resultat.
Fitxa
Nom: Jordi Batista Ramon
Lloc i data de naixement: Lleida,
el 15 d’agost de 1962.
Estat civil: casat amb Teresa Riera
i pare de l’Helena i la Blanca.
Estudis: Diplomatura en Treball
Social per la Universitat de Lleida
(UdL), llicenciatura en criminologia
per la Universitat de Girona
(UdG) i postgrau en gestió i direcció
de la seguretat pública, entre
altres estudis.
Professió: mosso d’esquadra
i actualment inspector en cap
de l’àrea regional de trànsit de
ponent.
Aficions: llegir, modelisme, esport
(bicicleta, caminar, natació) i trial.
Montse Giné (M.G.): Últimament no
es parla d’altra cosa que dels vitralls
que has realitzat voluntàriament per
l’església de Linyola. Com comença
aquesta aventura?
Jordi Batista (J.B.): Un dia vam
coincidir el mossèn Pere i jo mirant
el quadre que l’Antonio Ruiz estava
realitzant per un altar de l’església.
Com que formo part del Consell Parroquial
ja havíem parlat de canviar
les dues finestres laterals per vitralls
i mossèn Pere em va dir: “Tú no
t’empenyaries a fer un vitrall?”, i jo
li vaig dir: “Si algú m’ho ensenyés
i m’explica com funciona per què
no...” I així va ser. Vaig anar a les
Adoli’s a mirar i em van ensenyar
com funciona la tècnica. Complicat
no és, però vol molta paciència.
M.G.: Penso que ets molt modest.
J.B.: Però llavors vaig pensar que
abans d’aventurar-me a fer els vitralls
laterals primer havia de fer un prova i
va ser el vitrall de l’Esperit Sant de la
sagristia. Moltes peces, 965 en total
i anava pensant “On m’he posat!”,
però a mi amb paciència no em
guanya ningú.
M.G: Podem dir que això del vitralls
també és un hobby?
J.B.: sense cap mena de dubte és
un hobby, perquè ho faig quan en
tinc ganes i no m’ho agafo com una
obligació, perquè llavors deixaria de
ser un hobby. La meva professió em
manté gran part del dia al despatx i
en contacte amb la gent i és molt
absorvent, fins i tot , diria estressant:
consultes, gent preguntant... Per
això necessito un espai de temps per
a mi i realitzar els vitralls o també els
modelismes, m’ajuda a desconectar.
Quan ho has acabat i veus que has
construït o creat alguna cosa és molt
satisfactori, allò ho has fet tu, és teu.
M.G.: Quina sensació vas tenir quan
vas acabar el primer vitrall?
J.B.: Quan construeixes el vitrall no
el veus amb la llum atravessant-lo i
quan ho veus dius “ostres!”. Després
d’haver passat la “prova” vam
acordar amb el Consell Parroquial
de veure què fèiem als vitralls i vam
acordar de fer Sant Jordi com a patró
de Catalunya i la mare de Déu de Núria
com a patrona del bisbat d’Urgell.
barret picat ABRIL 2014

Entrevista
25
A partir d’aquí tocava buscar els models
i les plantilles i de cara la feina.
Sincerament no té una dificultat en
especial, sinó que és temps, interès
i paciència.
M.G.: Et consideres un artista?
J.B.: Enganyaria si digués que no
m’en sento orgullós del que he fet,
però en cap cas i sota cap concepte
em sento un artista, senzillament
perquè no ho sóc. Penso que, amb
una mica de motivació, de voluntat
i d’empenta i amb molta paciència,
tothom ho pot fer, ah, i també cal
molta, molta il·lusió. L’artista és el
que fa coses molt difícils d’imitar i
que, en tot cas, si les imita és perquè
també és artista.
M.G.: Tinc entès que estàs realitzant
un curset sobre vitralls.
J.B.: Sí. Quan entro al món del vitrall,
realment el que veig que estem fent
és l’anomenat Tiffanys, que és una
tècnica relativament moderna, de
fa 150 anys. Actualment estic fent
un curs a Hospitalet de Llobregat
(quatre hores setmanals, però per
la distància em deixen acumular en
dos dies de 8 hores al mes) de com
es feia antigament, amb la tècnica
de l’emplomat, una forma diferent
d’ajuntar les peces del vitrall, és més
manual i on la soldadura gairebé
no s’utilitza, en tot cas diguem que
és l’autèntica. Crec que amb l’emplomat
el vitrall pot durar més en el
temps i és més fàcil, donat el cas,
de restaurar.
M.G.: Tens previst de fer un vitrall
amb aquesta tècnica?
J.B.: El pròxim vitrall que està previst
serà per la porta lateral, la de
Sant Sebastià i no sé si el faré amb
aquesta tècnica, tot i que m’agradaria
poder-la posar en pràctica.
Dir també que m’agradaria poder
compartir la construcció del vitrall
amb altres persones, especialment
amb aquelles que ja m’han
dit que els agradaria probar això
del vitrall.
M.G.: Ja sabem que els vitralls que
has fet ho fas de forma desinteressada
i hi has esmerçat moltíssimes
hores. Què en penses de l’empremta
que deixes?
J.B.: Em sento un privilegiat per
haver pogut fer el que he fet, però
tinc clar que mentre viuré ho gaudiré
com també espero que ho gaudeixin
moltes persones, però també tinc
clar que un dia es perdrà. L’obra
va lligada amb la persona i quan
aquesta no hi és amb el temps se’n
perd el seu record. Més enllà dels
néts (si és el cas) es perdrà, perquè
se’n perdrà la imatge i el seu record.
M.G.: Deixant de banda els vitralls, i
canviant de tema, per què vas voler
ser mosso d’esquadra?
J.B.: Treballant a la boroba, i treballant
més d’un cop amb molt de risc,
vaig veure caure algun company i
vaig veure que el meu futur no estava
allí, tot i que en guardo molt bon record,
especialment per la gent, pels
companys amb qui vaig compartir
molts i molts moments especials.
Un dia parlant amb la Teresa, l’any
85, em va comentar que com que a
la mili m’havia promocionat i sabia
que allò l’uniforme sempre, i d’alguna
manera, m’havia agradat, i
que mitjançant una companya seva
coneixia una persona que estava a
l’acadèmia fent el curs de mosso,
doncs el vaig anar a veure. Sortint de
l’entrevista, amb el que avui dia és un
gran amic meu, tenia clar que allò era
el que realment volia fer en aquesta
vida. Vaig començar a estudiar com,
sense cap mena de dubte, havia fet
mai abans, per preparar-me les proves,
també les físiques, és clar. Tenia
claríssim que calia anar a per totes i
avui dia testifico que si realment ho
vols, pots, i el 2 d’octubre del 1989
vaig entrar a l’acadèmia. Aquest any
ja farà 25 anys!
M.G.: I com vas arribar a inspector?
J.B.: A base d’anar-me presentant
a les promocions d’ascens i anar
aprobant tant les proves d’accés
com els propis cursos. Com a aspirant
vaig entrar a l’acadèmia el 2
d’octubre de 1989; com a mosso i
amb destí a Lleida el 10 de juliol de
1990; el 19 de novembre de 1994
vaig ascendir a caporal amb destí
al Centre Penitenciari de Ponent;
com a sergent vaig exercir del
9 de juliol de 1997 fins el 10 de
desembre de 1999, passant per
Figueres, Olot i Tàrrega; l’11 de
desembre de 1999 vaig ascendir
a sotsinspector i finalment, l’1
d’octubre de 2003 fins a l’actualitat
exerceixo d’inspector.
Cal dir que les primeres promocions
vam tenir certa facilitat per ascendir
gràcies al desplegament. Esmentar
que els meus últims 16 anys els
he passat dins de l’especialitat de
trànsit, de fet vaig formar part dels
22 efectius que vam fer el curs de

26
Entrevista
Formadors de Trànsit, embrió del
model de trànsit a Catalunya.
M.G.: Com a inspector de trànsit,
quines recomanacions ens faries als
conductors?
J.B.: En podria fer moltes, ara bé
la majoria d’elles conegudes per
tothom. En tot cas donaria per tota
una altra entrevista, per tant més
que recomanacions que parlarien
de velocitat o d’alcohol prefereixo fer
una reflexió: la carretera és un espai
de convivència, és a dir, un espai
de llibertat i de drets però també de
deures i obligacions. Acostumem a
assumir riscos precisament per la
baixa percepció d’aquestos, en canvi,
no estem preparats per assumir-ne
les conseqüències, malauradament
massa sovint fatídiques. En el mateix
sentit crec que les víctimes dels accidents
de trànsit són sovint, massa sovint,
més que les víctimes com a tals,
que també ho són, aquelles persones
que perden éssers estimats i això és
inassumible, “els accidents de trànsit
mai o gairebé mai són accidentals i
per tant del tot evitables”.
M.G.: Què en penses de les crítiques
als mossos d’esquadra que fem la
gent?
J.B.: Penso que per pròpia definició
la crítica és fer notar defectes de les
persones o de l’organització i de
censurar-ne les accions i les conductes,
per tant no és fàcil entomar-les,
ara bé crec que cal positivar-les en el
sentit que ens han d’ajudar a millor
en certs aspectes i a crèixer com a
organització. Tot i que vull recordar
que sovint, tots plegats, ens veiem
influenciats pels mitjans de comunciació
i una cosa és l’opinió pública
i l’altra, l’opinió publicada.
M.G.: De què va “Mossos per la independència”?
Quin paper tenen els
mossos dins un estat independent o
en el procés d’estat independent?
J.B.: És una de les sectorials de
l’ANC que agrupa professionals de
tot Catalunya que treballen com
agents de la policia autonòmica i que
estan a favor de la indepèndencia
del nostre país. En cap cas hi ha
una vinculació a cap partit polític o
sindicat i sota cap concepte deixaran
d’exercir amb professionalitat i amb
estricte compliment del marc legal,
la seva tasca al servei de tots i cadascun
dels ciutadans de Catalunya.
Les altres dues preguntes no les puc
respondre perquè no en sé la res-
posta, en tot cas si que puc dir que
com a col·lectiu hi ha molts dubtes i
inquietuds al respecte.
M.G.: Parlem de les teves aficions,
en què consisteix el modelisme?
J.B.: Bàsicament és la reproducció
exacta a escala de tot tipus d’estris,
especialment de trànsport. Vaig començar
de molt jove a practicar-lo,
primer amb el modelisme militar (carros
de combat i algun que altre diorama)
amb plàstic en que bàsicament
es tracta de donar-li realitat a base
de pintura, ja que el muntatge en si
és relativament senzill. Després del
plàstic passo a la fusta (majoritàriament
vaixells) entre altres perquè, en
certa manera té molta més complexitat,
és més manual i més enriquidor i
també perquè ja començava a tenir
una edat i el plàstic és per gent més
jove. M’agrada molt crear, o millor
dit construir, com no havia de fer un
vitrall en un any si hi ha algun vaixell
que m’ha durat més de tres!
M.G.: I per acabar, una altra afició
que tens és el trial. Com comences?
J.B.: Fa molts anys que el practico,
tot i que amb alguns anys en stanby.
He de dir que m’agrada tot el món
de la moto però em vaig decantar
pel trial perquè de totes les especialitats
n’és la menys perillosa i
també perquè es basa en l’habilitat i
destresa, així com la de concentració
i l’equilibri.
M.G.: Bé, Jordi, moltes gràcies per
la teva col·laboració.
barret picat ABRIL 2014

Dossier mestres a la República
Història
27
Un mestre republicà,
Pau Farrús. Curs 1935-1936
Història d’una exposició
Pol Galitó Martí
I. El projecte
Aquell tòpic de que el temps passa
molt ràpid s’accentua quan més
gran et fas. Aviat farà un any que
vaig tenir notícia de l’aparició d’un
quadern de rotació del curs 1935-
1936 de l’escola de Linyola. Fou el
Marius Domínguez (fill de Linyola)
que envia un Mail a l’ajuntament en
el qual explicava com una companya
seva, catedràtica de geografia de
la Universitat de Barcelona, Isabel
Pujadas nascuda a Balaguer, tenia
un quadern realitzat per nens de 10
a 14 anys, de Linyola, quan el seu
tiet havia estat mestre al poble. Vaig
comunicar-me amb el Marius, que
entre altres coses, recordava que
la Isabel li havia comentat que el
mestre era de Camarasa o Balaguer
i que després de la guerra civil havia
hagut d’exiliar-se a Mèxic, però que
per més informació ella es ficaria en
contacte amb mi, en fi, ja havia despertat
en mi el neguit per conèixer
més coses sobre el tema i per tant
no podia esperar i em vaig ficar a
investigar –qui podia saber alguna
cosa d’aquell mestre i quadern–, em
vaig preguntar?
Vaig demanar al Gonzalo Balcells,
que per aquella època tenia 12 anys,
els mestres que hi havien a Linyola i
em va fer una llista en la qual recordo
que apareixien els noms: Sr. Cornudella,
Sr. Carrera, Sr. Farrús, etc...
Al llegir Farrús vaig tenir un trasbals,
doncs el meu pare, Jaume Galitó,
quan érem petits ens parlava de les
excel·lències d’un mestre de nom
El mestre Pau Farrús
“Sr. Farrús” –per casualitat seria
aquest el mestre del quadern?–. Feia
uns anys que l’alcalde de Camarasa,
Josep Vendrell, m’havia presentat a
un regidor, Jaume Farrús, el vaig trucar
i al donar-li les dades en va confirmar
que el seu oncle Pau Farrús
havia estat mestre a Linyola, entre
altres poblacions, i que després de
la guerra marxà a Mèxic.
Ja havia passat un mes quan la
Isabel Pujadas va contactar amb mi
per telèfon, doncs per motius professionals
no ho havia pogut fer abans,
i em va explicar que havia descobert,
que el quadern que havia vist des
de sempre a la seva torre de Gerb
no era de la seva mare, era del seu
oncle Pau Farrús de Camarasa casat
amb una germana de la seva mare,
Cinta Rúbies Aguilà. Va explicar que
el quadern era una peça extraordinària
des del punt vista pedagògic
com a referent de lo que havia estat
l’escola de la República en els seus
inicis i sentimental per la quantitat
d’alumnes que hi havien escrit.
Un dissabte de juny ens vàrem conèixer
a Balaguer i em va ensenyar
una reproducció del quadern que
vaig anar fullejant mentre m’explicava
tot i més sobre la vida de la seva
tieta Cinta i en Pau Farrús i com es
van casar per poders a Balaguer tres
anys abans de retrobar-se a Torreón
(Mèxic) on varen tenir dues filles a les
que van ficar dos noms tan catalans
com Núria i Montse, doncs la seva
catalanitat va estar present durant
tota la seva vida. Fins i tot va enviar
les dues filles a Balaguer a estudiar
i aprendre el català.
Continuava explicant, la Isabel, que
a Torreón, Farrús va continuar fent
de mestre sense oblidar la seva
estimada Catalunya a la que no
volia tornar mentre Franco en fos el
cap d’estat, però desgraciadament
vingué abans de l’any 1969, data
de la seva mort, ja malalt de càncer,
per acomiadar-se de la seva família,
tenia 58 anys.
Era colpidor escoltar la veu de la
Isabel explicant la història mentre jo
anava passant les fulles i veient els
dibuixos del meu pare i llegint noms
de personatges que havia conegut,
Gonzalo Balcells, Crispí Palou, Francisco
Bonjorn, Sebastià Camarasa,
Mosset, Salse, Forroll i així fins a 47
alumnes del curs.
Vaig tornar cap a casa, amb el
quadern, més content que un gínjol

28
Història
Curs 1935-36
i vaig començar a pensar que els
veïns de Linyola havien de conèixer
el quadern i el que havien escrit en
ell els seus familiars i tanmateix fer un
reconeixement del poble als autors
d’aquella llibreta i al seu mestre i
perquè no, explicar la política educativa
de la República a Catalunya i
Espanya.
L’hi vaig proposar el projecte de
fer una exposició a la Roser Martí,
regidora de cultura de l’ajuntament,
que acceptà i que combinada amb
reportatges i conferències podia
materialitzar-se amb les jornades
culturals de l’any 2014 i que amb
la col·laboració de l’Esteve Mestre,
Ton Solé i la mateixa Roser s’ha dut
a terme.
A mesura que anava documentant i
confeccionant els panells, comprenia
la importància d’aquell quadern,
anomenat de rotació, com a mostra
d’aquell sistema pedagògic laic,
d’inspiració europea implantat per
la República, a partir de 1931, i que
havia de modernitzar el país i situar
-lo a l’estela dels països europeus
més avançats. Aquesta nova escola
fou una autèntica revolució que va
trencar amb tots aquells esquemes
Pau Farrús a l’escola de Torreon
obsolets d’una educació arcaica i
en molts casos controlada per una
l’església que convivia amb el poder
polític i militar. El nou sistema
pedagògic arrelà ràpidament i amb
gran èxit i amb el ferm propòsit de
transformar la societat i crear ciuta-
barret picat ABRIL 2014

Història
29
El Colegi Hispano-Mexicano que va fundar
dans compromesos amb un sistema
constitucional que havia de garantir
la igualtat de tots davant la llei. A
Catalunya la nova escola i des de la
seva idiosincràsia es va crear (1936)
el Consell de l’Escola Nova Unificada
(CENU) que confeccionà “El Pla
General d’Ensenyament” un projecte
envejós i capdavanter a Europa.
De tot aquest panorama educatiu
en varen poder gaudir, en els seus
inicis, els quatre alumnes del mestre
Pau Farrús, tres dels quals viuen
a Linyola, Ramon Salse, Mosset,
Francisco Bonjorn i un quart a
Mollerussa, Maria no Forroll. Tots
ells coincideixen en la novetat que
significà incorporar-se a la classe del
mestre Pau Farrús i al nou sistema
d’ensenyança i que defineix molt
bé una frase del seu alumne Forroll:
”...a classe vàrem començar a fer,
lo que mai no havíem fet i que tant
ens agradava, esport, excursions
per estudiar la natura...” un altre,
Bonjorn, recordava com el mestre
va aconseguir, mitjançat uns exercicis
que puntuaven com en una
carrera de ciclisme, que els alumnes
arribessin puntuals a classe i també
com anaven, amb el Sr. Farrús, a les
“Arroquetes” i des de la seva altura,
asseguts, contemplaven el paisatge
per després treballar-lo a l’aula o al
mateix espai.
Vàrem anar confeccionant una
exposició no exempta d’alguna
anècdota prou curiosa. En un dels
plafons sobre el CENU, vaig incorporar-hi
el cartell que s’havia confeccionat
l’any 1936 com a reclam
publicitari, uns dies més tard vaig
pensar que ens calia un bon cartell
com a presentació de l’exposició
i vaig demanar a la meva amiga
professora d’art i pintora Mariona
Millà la creació d’una aquarel·la que
donés significat a tot allò que ens
havíem proposat dur a terme i quina
fou la meva sorpresa quan em vaig
donar compte que el cartell de l’any
1936 també portava la signatura
Millà i resultà que la seva autora, era
la tieta de la meva amiga.
A mesura que anàvem documentant
els plafons ens enriquíem en
coneixements sobre la història dels
vençuts de la guerra civil i el seu
èxode des dels camps de concentració
francesos cap a terres de
l’altre costat de l’Atlàntic amb els
vaixells Ipanema, Sinaia, Stanbrook
i el Méxique. En aquest últim marxà
cap a l’exili, el mestre Pau Farrús,
desembarcant a Veracruz, l’estiu
de 1939. L’any següent, a Torreón,
va establir la seva residència i allí
es va retrobar amb el mestre Vigatà
(fill de Torregrossa) i junt amb
d’altres mestres exiliats fundaren
l’escola Cervantes. Uns anys més
tard, Pau Farrús junt amb el Mario
Aleixandre, un altre mestre espanyol,
fundaren el Colegio Hispano
Mexicano, escoles finançades pel

30
Història
“Comité de Ayuda a los Republicanos
Españoles”.
II. L’exposició
El dia 15 de març de 2014, va arribar
el dia de la inauguració a la
qual varen assistir una de les filles,
Núria Farrús, el seu marit Eduardo
Murra, la filla d’ambdós Núria Murra
Farrús, els familiars de Camarasa i
quatre ex alumnes. Després de la
presentació per part de la Roser
Martí i jo mateix parlaren Joan Farré
director de l’Arxiu Històric de Lleida
que va remarcar la importància de
conservar aquest llegat cultural i
la necessitat de defensar la nostra
escola davant les impertinències
del ministre Wert, la Isabel Pujadas
que ens explicà com havia anat la
troballa del quadern, la Mariona Millà
que ens va descriure cadascun dels
elements que composaven la seva
aquarel·la i la Núria Farrús que ens
sorprengué a tots, parlant en català
i ens explicà que ella i la seva germana
Montse continuen parlant-lo
en algunes ocasions i sobretot quan
no volen que la gent, al seu voltant,
les entenguin. La Núria Farrús explicà
com el seu pare, sempre els
havia ensenyat a comportar-se amb
respecte i disciplina i com els llegia
en català, abans d’anar a dormir, tot
plegat molt emotiu, el marit Eduardo
també va voler parlar i recordar l’època
en la que ell mateix fou alumne
del seu sogre.
Dibuix Mariona Millà
Fou un acte distès i sense massa
protocol en el qual alguns assistents
del públic intervingueren recordant
al mestre. Un dels ex-alumnes, Mariano
Forroll, recordà emocionat, les
hores de classe que va compartir
amb el mestre Pau Farrús i el canvi
educatiu que experimentaren.
L’exposició ha comptat amb actes
complementaris com la xerrada
de l’Esteve Mestre i el Ton Solé, la
projecció de “Las maestras de la
República” guanyadora d’un Goya
al millor documental, la pel·lícula
“La lengua de las mariposas” amb
el seu entranyable mestre don
Gregorio, la conferència a càrrec
de la Gloria Jové sobre “La nostra
escola: un viatge a través del
temps” en la qual ens va exposar
les similituds de l’ensenyança de
l’escola actual amb l’aplicada pel
mestre Pau Farrús i de tot aquell
col·lectiu de mestres que varen
voler comprometre’s amb aquella
nova educació que tan sols volia
ensenyar d’una manera empírica,
coherent i en contacte, amb tot el
que rodejava a l’alumne.
A hores d’ara, en que escric l’article,
falten quatre dies per finalitzar
les jornades culturals 2014, la
diada de Sant Jordi serà l’últim
dia i està prevista la projecció de
la pel·lícula “El florido pensil” que
aborda el tema de l’escola nacional
catòlica que implantà la dictadura
franquista, després de guanyar la
guerra, en un clar intent d’alliçonar
als alumnes per major glòria del
règim, calia desfer-se de tot el que
representava la llibertat de pensament,
la crítica, el laïcisme d’una
societat que havia començat un
camí cap a Europa, calia plantar altra
vegada els pilars de la “España,
Una Grande y Libre”.
Aquesta exposició ha estat el resultat
del recull d’una documentació, el
quadern de rotació, que de cap de
les maneres es podia perdre, són
fulles de la història del nostre poble,
forma part de la nostra memòria i va
més enllà de l’àmbit local, és una reflexió
sobre la intolerància i les seves
conseqüències sobre la societat civil
que ha de suportar i pagar els capricis
de governants autoritaris i deslleials.
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals
i dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics
barret picat ABRIL 2014

Fotos: Eva Llauet i Salvador Camí
31

32

33

34

AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
barret picat ABRIL 2014 35

36
Història
Dossier mestres a la República
1935-1936. L’escola de la
República a Linyola
Ton Solé Bonet (IECPU)
Els alumnes de l’escola de Linyola
del curs 1935-36, Galitó, Forroll, Mir,
Balcells,... entre altres, van tenir molta
sort, van ser afortunats de poder
anar a aquesta escola de Linyola, tot
i que van haver de suportar les contradiccions
i desgràcies d’una guerra
i les adversitats d’una postguerra.
L’escola d’abans de la República i la
de després, solament ensenyaven
a llegir, escriure i les quatre operacions
bàsiques. El mestre era el
protagonista i no calia comprendre ni
entendre, només calia repetir i obeir.
A l’escola s’estava quiet i callat, treballant
o fent veure que treballaves
i amb l’atenció posada en no rebre
algun que altre càstig del mestre.
Els alumnes de l’escola de la II República
van tenir una escola de qualitat,
una escola que ensenyava a pensar,
formava ciutadans i dignificava i
reconeixia socialment el paper dels
mestres. L’educació a Catalunya va
viure el millor moment de la seva
història amb una escola oberta, compromesa
i al servei del país, catalana,
moderna, coeducadora i laica, on es
fomentava el coneixement a partir
de l’observació i l’experimentació
amb mètodes pedagògics avançats.
Aquest bon fer de les escoles de
Catalunya el trobem reflectit en els
Quaderns de Rotació.
Que és un Quadern de Rotació?
El quadern de rotació és el testimoni
de les activitats que es feien cada
dia a l’aula. Els alumnes, de manera
rotativa, tenien l’encàrrec de posar al
quadern una mostra de la feina feta
a la classe. En el cas de l’escola de
Linyola, uns tenien la feina d’escriure
i altres la d’il·lustrar el text sent una
radiografia del treball dels alumnes
i de la pràctica docent del mestre.
El fet de tenir accés al Quadern de
Rotació del Sr. Pau Farrús que fou
mestre de l’escola de Linyola el curs
1935-36 ha permès a l’Ajuntament
de Linyola organitzar una exposició
on quadern i mestre són l’eix central.
Una lectura atenta d’aquest Quadern
de Rotació permet comprovar
com Pau Farrús incorporava a la
seva pràctica docent, les noves maneres
d’ensenyar i aprendre inspirades
en els corrents de pensament
de pedagogs europeus. Desprès
de la Revolució Francesa, l’educació
va passar a ser una prioritat i
des d’aquell moment pensadors,
filòsofs i pedagogs van promoure
nous principis pedagògics. Un dels
principis més revolucionari i en el
que tots coincidien era què el nen o
la nena havia de ser el protagonista
de l’educació “L’escola ha de ser
per al nen, no el nen per l’escola”.
Aquesta nova mirada comportà un
gir molt important en la manera de
fer del mestre. Aquella persona malhumorada,
amb pocs coneixements
de la didàctica que feia de mestre
d’escola a finals del segle XIX ja no
servia per estar davant d’una aula.
En el quadern de rotació de Pau
Farrús trobem aquesta nova mirada
i una nova manera de fer de mestre.
Era un mestre professionalment
inquiet i compromès amb l’educació
dels seus alumnes, així ho
demostren les primeres pàgines del
quadern on hi ha un registre dels
nivells d’instrucció dels seus alumnes,
de les seves competències en
les diferents matèries i de l’evolució
de cada alumne. Pau Farrús tenia
coneixement del seu grup d’alumnes
i com era cadascú, la qual cosa
li permetia potenciar les habilitats
individuals organitzant les activitats
atenent als seus nivells. Aquest és
un indicador de qualitat de l’escola
de Linyola del curs 1935 -36 i una
mostra de com ell aplicava a l’aula
barret picat ABRIL 2014

Història
37
els principis pedagògics innovadors
que van revolucionar l’ensenyament
de principis del segle XX.
Els treballs dels alumnes que trobem
en el Quadern de Rotació són un reflex
dels seus referents pedagògics.
Maria Montessori (Ancona 1870,
Holanda 1952). Va posar de relleu
la importància dels sentits a l’hora
d’aprendre i incorporar coneixements.
Els alumnes treballaven les
lletres de l’alfabet en contextos i tipologies
diverses, com per exemple,
ordenar els cognoms dels companys
de la classe o per emfatitzar un títol...
Ovidi Decroly (Bèlgica, 1871-1932).
La seva aportació més important fou
utilitzar els elements més propers
i vitals de les persones com a font
de coneixement. Les necessitats
bàsiques són objecte de l’educació.
Organitza els coneixements en
Centres d’Interès i el punt clau de
l’aprenentatge dels infants són els
seus interessos i la seva curiositat
natural per aprendre.
Celestin Freinet (Gars. França,
1896-1966). La seva aportació fou
promocionar una escola democràtica
i compromesa amb l’entorn,
fonamentada en el treball cooperatiu
com a element transformador de la
societat. El treball en equip i l’assaig
i error eren el pal de paller de les
activitats a l’aula. El text lliure, les
conferències, la correspondència o
la impremta són els recursos educatius
més utilitzats.
Aquests tres pedagogs europeus
van tenir contactes amb la comunitat
educativa de Catalunya. Montessori,
va participar personalment
a l’escola d’estiu del 1914 i visqué
llargues temporades a Barcelona,
on va crear la seva pròpia escola.
Decroly, a l’any 1907, inicia un seguit
de contactes personals amb el
professor Ferrer i Guàrdia, impulsor
de l’escola moderna. I, amb motiu
del segon Congrés de Psicotècnia
al 1921 celebrat a Barcelona, mantingué
diferents trobades amb grups
de mestres. Les tècniques de Freinet
van copsar l’interès d’un grup de
mestres de les comarques de Lleida
que a través del grup BATEC, creat
als inicis de l’any 1930, desplegaren
una gran tasca de difusió. Celestine
Freinet va participar a l’escola d’estiu
de l’any 1933 i al primer congrés de
la Cooperativa de Tècniques Freinet
celebrat a Lleida l’any 1934. Pau
Farrús fou membre del grup BATEC .
FI DE L’ESCOLA DE LA
REPÚBLICA
En el temps de la II República, tant
els governants com la majoria de
mestres treballaven per aconseguir
una escola racional i laica, en
la que el coneixement científic es
prioritzés per damunt de dogmatismes
i creences. S’ensenyava a
partir de les vivències personals i
de l’entorn a través de l’observació,
l’experimentació i la comunicació del
coneixement adquirit. Es promovia
les relacions entre iguals, el compromís
amb l’entorn i els valors de
la democràcia traspuaven en el dia
a dia de l’escola.
La Guerra Civil va truncar aquest
camí cap al progrés. Els governs
republicans no van tenir temps
per consolidar aquest model d’escola
i els mestres compromesos i
innovadors van ser empresonats,
afusellats, depurats o apartats de
l’escola. Altres es van exiliar a altres
països com en el cas del mestre Pau
Farrús, exiliat a Mèxic.
Aquesta situació va empobrir enormement
l’educació del nostre país,
molts d’aquells bons mestres no
tornaren a l’escola i aquells que
continuaren van haver d’acatar
les directrius imposades pel règim
franquista.

38
Història
Dossier mestres a la República
La depuració dels mestres de
Linyola (1936-1940)
Esteve Mestre
Les Escoles durant
la República
Durant la República, s’intenta fer
unes noves escoles al Planell, ja
que les construïdes a la fi del segle
XIX, estan en molt mal estat, són
insuficients i no tenen pati per jugar
la canalla. La guerra impedirà la
seva construcció. Però també es
trobarà un remei, ja que l’any 1938,
les escoles de les monges que foren
confiscades, es converteixen en
Escola de la Generalitat.
La depuració dels mestres conservadors
(1936).
Un cop iniciada la guerra –juliol
1936–, els i les mestres conservadors/es
de la República són denunciats
i mentre uns seran apartats
definitivament de la carrera, d’altres
seran castigats, amb trasllats i d’altres
penes.
En el cas de Linyola, tenim una
mestra –Maria Giné Rosinach de
Juneda– que fou apartada de l’exercici
de la seva professió i el mestre
Josep Carrera Tribó que presentà
al·legacions i fou castigat amb un
trasllat forçós.
Maria Giné Rosinach, destituïda
per exercir la professió de mestra
per la Comissaria d’Ordre Públic
de Lleida, 5 d’agost de 1936 per
la seva reconeguda desafecció al
règim republicà –en aquesta ordre
era declarada enemiga del règim– i
la destitució fou confirmada per decret
del Ministeri d’Instrucció Pública
i de Belles Arts 24 d’abril de 1937
i publicat a la Gazeta el 28 d’abril
de 1937. Al 1940 torna a exercir de
mestra a Linyola.
Josep Carrera Tribó, acusat d’estar
a favor del moviment feixista, presenta
recursos que són acceptats però
tanmateix se’l considera mereixedor
de càstig pel que s’ordena el seu
trasllat mitjançant el decret del Ministeri
d’Instrucció Pública i Belles
Arts de 24 d’abril de 1937 a Tarroja.
La depuració de tots els mestres
(1938–39)
Mitjançant el decret de 8 de novembre
de 1936, tots els mestres
deixen de ser–ho i per reingressar
han de presentar una declaració
jurada, acompanyada dels avals de
l’alcalde, el cap de la Falange, del
capellà i del cap de la caserna de
la guàrdia civil a la Comissió Depuradora
que determina qui pot o no
exercir de mestre.
Una bona part dels i les mestres
republicanes emprengueren el camí
de l’exili, com fou el cas de dos bons
mestres que havia tingut Linyola...
Pau Cornudella Rey, arriba a Linyola
el curs 1934–35 i revoluciona,
junt amb Pau Farrús, l’ensenyament.
L’any 1937 és cridat a l’exèrcit. Exiliat,
retornà a Barcelona, on se li va
prohibir exercir, fent de mestre en
una acadèmia. Definit com a Milicià
de la cultura.
Pau Farrús Solé, arriba el curs
1934–35. Com a mestre canvia
radicalment la manera d’ensenyar
i aprendre de l’escola de Linyola.
El 1937 és cridat a l’exèrcit. Exiliat a
Mèxic, concretament a Torreón, on
funda l’escola Cervantes, juntament
amb el mestre Vigatà i anys després,
amb un altre company, funden l’escola
Hispano–Mexicana.
MESTRES DE
LA POST–GUERRA
Josep Carrera Tribó recupera la seva
plaça de Linyola.
Arriba un ex–combatent, Josep Martí
Reñé, a qui li han donat una plaça
de mestre –sense ser–ho– a Linyola.
El curs 1940-41, Felipe Castiella
Santafé, un gran pedagog aragonès,
a qui després d’un any de
presó, castiguen fora de la seva
província, Saragossa, el destinen
a Linyola. Marxa uns mesos per no
poder–hi viure amb el seu sou i fou
substituït per alumnes fins que l’obligaren
a tornar, al 1943.
També la mestra Josefa Mora Solé
que exerceix a Linyola, a rel d’una
denúncia, l’any 1940, és castigada
i traslladada a Guissona sense
poder accedir a càrrecs dins de
les escoles fins als anys 50 que fou
rehabilitada.
EL CAS DEL MESTRE Francesc
Martínez Grau.
Acabada la guerra, no se li va permetre
exercir de mestre, fins al mes
de setembre de 1960. En els 21
anys anteriors (1939–1960) va fer
repassos a casa seva –cal Mingo– de
Linyola. Recuperada la democràcia,
se li van reconèixer els anys que fou
apartat de l’ensenyament.
barret picat ABRIL 2014

Història
39
CURS PLAÇA EN PROPIETAT PLAÇA EN PROPIETAT PLAÇA EN PROPIETAT INTERINS AUXILIARS
1931-1932 Josep Carrera Tribó
1933-1934 Josep Carrera Tribó Pau Cornudella Rey
1934-1936 Josep Carrera Tribó Pau Cornudella Rey Pau Farrús Solà
1936-1937 Josep Carrera Tribó Pau Cornudella Rey
Exiliat
Pau Farrús Solà
Exiliat
Joan Salse Camarasa
Habilitat per a la docència
Francesc
Bares Casals
1937-1938 Josep Carrera Tribó Francesc
Bares Casals
1938-1939 Josep Carrera Tribó
1939-1940 Josep Carrera Tribó
Habilitat per a la docència
Josep Martí Reñé
Ex combatent. Va renunciar
1940-1941 Josep Carrera Tribó Felipe Castiella Santafé
Procedeix de l’Institut Goya de
Saragossa per trasllat forçós
1931-1934 Carme Mora Montané Pilar Palau Periel Àngela Alsina López.
Habilitada per a la docència
Adela Planes Mistal.
Suspesa de sou i feina
durant 2 anys
1934-1935 Teresa Capdevila Adua Josefa Mora Solé Maria Giné Rosinach Antònia Rubies Macià.
Habilitada per a la
docència
1935-1936 Teresa Capdevila Adua Josefa Mora Solé Maria Giné Rosinach
1936-1937 Teresa Capdevila Adua Josefa Mora Solé Maria Giné Rosinach Maria Bergé Valltendre.
Habilitada per a la
docència
1937-1938 Teresa Capdevila Adua Josefa Mora Solé Maria Giné Rosinach
1938-1939 Teresa Capdevila Adua Josefa Mora Solé Maria Giné Rosinach
1939-1940 Teresa Capdevila Adua
Habilitada per a la docència
Josefa Mora Solé
Trasllat forçós a Guissona
i inhabilitada per a càrrecs
directius
Maria Giné Rosinach
Habilitada per a la
docència
1940-1941 Teresa Capdevila Adua Maria Giné Rosinach
Font : Esteve Mestre-Ton Solé
Francesca Guzman Gil.
Habilitada per a la
docència
Mirna Pedrós Pons
Enginyera Industrial
Pompeu Fabra, 16 - 25240 Linyola
Pg. de Gràcia, 50, 5ª planta - 08007 Barcelona
Tel. 93 749 66 70 - M. 646 190 298

40
Història
Tempestes, pluges, temperatures
i nevades a la Cendrosa
en els anys 1959-2000 (III)
Esteve Mestre
Totes les dades estan extretes del
Dietari de Treball de Josep M.
Tribó Riera (escrit en castellà) i
del qual donem les dades més
significatives en quan a climatologia.
Totes les errades se’m poden
atribuir a mi, com a transcriptor
del Dietari.
1988
Freds.- En el mes de febrer les temperatures
baixaren. El 19 -3; 26 -7,5;
27 -5; 28 -7; 29 -5,5. I al novembre,
el 22 -5,5º, el 23 -7º, 24 i 25 -6,5º i al
desembre, el dia 12 -4º, el 19, -6,5,
el 25 -5º, el 31 -1º
Calor, el 27 de juliol 42º.
Pluges.- El 5 d’abril 14 l.; 11 de maig
13 l.; 26 juny 10 l.;
1989
Freds.- Degut a la boira els primers
dies de l’any les temperatures es
mantingueren -0º Poc fred 21 de desembre
primer dia de l’hivern d’estar
a sota zero -2,5º
Calor.- El 7 de maig a 34º, 20 de juliol
42º 21 i 22, 40º
Pluges.- el 25 de febrer 17 l., 9
d’agost 26 l. 31 d’agost 18 l, 10 de
setembre 20l. 22 de novembre 22 l.
Tempestes.- 12 d’abril, aire molt fort.
10 de setembre, a partir de les 13 h.
vent, trons, llampecs, pedra i aigua.
1990
Freds.- 20 de gener -4º i el 21 de
gener -5º 22 i 23 de desembre -5º
Calor.- mes de maig molt calorós 19
de maig, 37º
Eclipsi.- El dia 9 de febrer, total de
lluna de les 18 a 23 h.
Pluges.- 9 d’abril, 13 l. 22 de maig 37
l. 11 de juny 27 l. 14 de juny 16 l. 30
d’agost 30 l. 22 de setembre 15 l. 8
d’octubre 10 l. 11 d’octubre 10 l., 22
d’octubre 34 l.
Tempesta.- 22 de setembre Tempesta
molt forta.
1991
Freds.- gener molt suau. 13 de febrer
-7º, 15 de febrer -8º 26 de desembre
-5º i el 28 -6º
Calor.- 25 de juny i 16 de juliol 42º.
Del 25 al 29 d’agost temperatures
per damunt dels 40º.
Pluges.- 12 gener, 19 l.; 1 de març
26 l.; 23 de març 26 l i 24 de març
39 l. 10 d’agost 19 l., 26 setembre
15 l. 11 d’octubre 13 l. 26 d’octubre
46 l. 30 de novembre 31 l. 1 de desembre
14 l.
1992
Nevada.- 22 de gener va nevar una
estona a partir de les 9 h, el 23 de
gener va nevar de matinada i de nou
a partir de les 17 h.
Freds.- Gener gelat, el dia 7 -5º, el
21 -5º, el 30 -5º i el 31 -6º. EL fred
continuà al febrer, dia 2 -4º, i els dies
5, 12, 22, 23, 24 i 25 a -5º. 12 de
desembre – 5º.
Calor.- 27 de juliol, 43º i els dies 6, 7
i 8 d’agost, 41º.
Pluges.- 4 d’abril 12 l. 5 abril 9 l. 2 de
maig, 57 l. 20 de maig 18 l., 30 maig
11 l., 31 maig 12 l., 1 de juny 33 l. 16
de juny 10 l.(i algun gra de calamarsa)
1 de juliol 12 l. 9 d’agost 30 l. 26
setembre 47 l. 27 de setembre 42 l.,
9 d’octubre 26 l. 10 d’octubre 12 l. i
una mica de calamarsada.
1993
Nevada.- 1 de març va nevar 2 cm.
neu i el dia 2 de març va nevar tot
el matí fins a les 12 h., però la neu
es va desfer a la tarda. 6 l. entre els
dos dies.
Freds.- 5 de gener -5,5º; 25 de febrer
-6º hivern suau
Calor.- 30 de juliol, 42 º; 5 d’agost
44º.
Pluges.- 25 de març 11l.; 19 de maig
13 l., 22 de juny 18 l. 24 d’agost 10 l.
amb calamarsa., 9 de setembre 12
l., 22 setembre 10 l. 23 setembre 20
l. 24 de setembre 11 l. 28 d’octubre
21 l.
1994
Fred.- Un mes de gener fred, els dies
18 -6,5º, 19 -8º, 20 -6º, 21 -7º 22 -5º,
23, -6,5º i el 31 -4º.
Calor.- 17 juny 40º, 3 juliol 42º, 15
juliol 43º, 22 agost 41º.
Pluges.- 20 d’abril 10 l., 24 d’abril 11
l. 17 de maig 13 l. amb calamarsa
com grans de panís. 13 de setembre
26 l. amb una mica de pedra, 22 de
setembre 10 l. 23 setembre 23 l.
29 setembre 18 l. 10 octubre 54 l.
barret picat ABRIL 2014

Història
41
11 octubre 11 l. 12 octubre 41 l. 16
octubre 29 l. i 28 octubre 10 l.
Tempesta.- 4 de novembre, 81 litres
fins a les 18. Va ploure per la nit
i durant tot el matí, a estones de
manera molt forta amb llampecs i
trons molt forts sobretot per la nit,
a les 13 h va passar una ràfega de
vent molt violenta arrancant arbres i
peces d’uralita de teulades (va durar
uns 10 minuts).
1995
Freds.- El mes de gener fou fred, els
dies 2 -3,5º; 3 -5; 4 -6,3º; 5 -6,5º; 8
-6º; 13 -6º; 14 -6.5º; 15 -6º; i el 28 de
febrer -5º; el mes de novembre i desembre
hi hagué temperatura suau.
Calor 19 de juliol, 42º i 20 de juliol
43º.
Pluges: 16-6 16 l. 18-9 33l. 26-11 10
l. 9-12 18 l 25-12 10l. 24-8 alguns
punts de BCN hi van ploure 150 l.
21-9 sobre les 21 h, a Barcelona van
caure 145 l en 45 minuts mai havia
plogut tant en tan poc temps.
1996
Nevada.- 17 de novembre, nevà i
plogué fort i la neu no va quallar.
Fred.- 15 i 16 de febrer -5º, 21 de
febrer, -6,5º, 5 de març -4º 27 desembre
-5º
Calor.- 24 de juliol, 42º.
Pluges.- Va destacar per tenir un mes
de gener plujós, en 17 dies es recolliren
121 l. Les pluges més notables
foren els dies 7 es recollí 11 l., el dia
10, 35 l., el dia 24, 20 l. i el dia 30 16
l.; l’1 d’abril, 14 l. 2 de juny 35 l., 17
setembre, 13 l. 17 de novembre 40
litres plogué tota la nit i gairebé tot
el dia sobre les 9 h. va nevar bastant
fort però no va quallar per la humitat
de la pluja, 7 de desembre 15 l., 8 de
desembre, 14 l.
Durant l’any 1996, va ploure 132 dies
i es recolliren 472 l.
1997
Freds.- 15 de gener -4º. Durant el
mes de gener i febrer hi hagué als
matins una espessa boira que escampava
a mig matí.
Nevada.- 6 de gener, va nevar de
les 9 a les 12 i malgrat la humitat
va quedar tot blanc, a estones va
nevar fort. 4 de desembre va nevar
una mica de les 14 h. a les 17h. i el
5 de desembre també va nevar una
mica de nit.
Pluges.- 3 de gener 19 l.; 6 de gener
11 l. 20 de gener 10 l., 25 de març 14
l., 16 de juny, 6 l amb una mica de
pedra, però en termes de Golmés,
Vallfogona, Pedrís i Castellserà va
arrasar collites, alguns pobles, ja
havien patit una pedregada el 5 de
maig, 18 de juny, 11 l., 27 de juny 11
l. 28 de juny 15 l. 9 de juliol 11 l. 26 de
setembre, 15 l. 18 de desembre, 33 l.
Tempesta.- 7 d’agost, temperatura
30 15. Pluja: 38 l. Aclarit al començar
el matí, tapant-se cap a les 11 i
tempesta fortíssima a partir de les
13 h. amb llampecs, trons, ratxes de
vent molt fortes i molta aigua i molta
pedra i molt grossa. No va quedar
ni una poma i ni un préssec sense
estar tocat.
1998
Fred.- 21 de gener, -4,5º; 22 i 26 de
desembre -7º
Pluges.- L’1 de gener va ploure tot el
dia 22 l., el 15 d’abril, 14 l. 6 de juny,
12 l. Entre el 14 i el 20 de desembre,
boira molt espesa. Tempesta.- 16 de
maig, 12 l. tempesta forta amb una
mica de calamarsa.
11 de juny, ventada molt forta, a
Lleida va arribar a 97 km./h.
1de juliol temperatura 36º - 17º 10 l.
Forta tempesta a partir de les 15 h.
llampecs, trons pedra i aigua i vents
de més de 100 km/hora.
13 i 14 de setembre. Vents forts
que arribaren a 87 km/h. (El 29 de
setembre, vingué el perit per mirar
els danys al panís tombat pels vents
del 13 i 14-9)
1999
Freds.- 13 i 20 de gener -5º, 31 de
gener -6º, 1 i 2 de febrer -9º, 4 10 i 11
de febrer -5º 12 de febrer -7º, 13 i 14
de febrer -10º 22 de novembre, -7º.
Pluges.- 10 de gener 12 l.; 25 de
març, 12 l. 15 d’abril, 10 l.; 3 de maig
15 l.17 de maig, 23 l. 18 de maig 13
l. 19 de maig, 10 l. 13 de juliol, 10 l.,
15 de setembre, 13 l. 19 de setembre,
29 l., 13 d’octubre, 15 l. 13 de
novembre 11 l.
Tempestes.- 7 de maig 11 l. tempesta
amb llampecs trons, aquest dia
es va perdre collita de fruita i vinya
en molts llocs com Raïmat. 24 de
juny, a la Cendrosa, 8 l i una mica
de pedra, en va caure més al terme
de Linyola.
14 de setembre, 28 l. tempesta per
la nit grans llampecs i trons i molta
aigua.
2000
Freds.- 12 i 13 de gener -6,5º 21 de
gener, -6º, 24 de gener -7,5º,
Pluges.- 23 de març 10 l. amb calamarsa.
A Vallverd caigué molta
calamarsa. 14 d’abril, 11 l., 10 de
maig, 25 l. 22 de maig, 12 l., 19 de
setembre, 14 l. 28 de setembre, 13 l.,
23 de novembre 11 l., 23 desembre
10 l., 24 des. 12 l.
Tempestes.- 5 de juny 21 l. forta
tempesta a partir de les 19 h. aire,
trons, llampecs i molta aigua 10 de
juny, 33 l. Forta tempesta ratxes de
vent, llampecs, trons i molta aigua.
31 d’agost, 22 l. Fortíssima tempesta
per la nit, amb llampecs, trons molt
forts ratxes de vent i aigua.

42
Opinió
Mestres en majúscula
Judit Pedrós
Suposo que hi ha persones que
et marquen més que d’altres. Les
coneixes en llocs inesperats: una
trobada casual a una cafeteria, te
les presenta un amic en comú; apareixen
a la teva vida d’una manera o
altra i després, tal i com van entrar,
tornen a desaparèixer. Amb la diferència
que et deixen un sentiment de
record per a tota la vida.
En aquest cas, la vaig conèixer
un matí a La Salle,
crec que l’any 2001. Jo
acabava d’entrar a l’institut,
i gairebé tothom que
m’envoltava era desconegut:
des dels companys
(només 5 dels 18 de la
classe de Linyola vam
anar a Mollerussa), fins
als professors. Cada nova
assignatura, cada primera hora d’un
nou professor, servia per intentar
descobrir i desxifrar quin tipus de
mestre seria cadascú. N’hi ha que
de primer moment ja et cauen millor
o pitjor. Penses: “té cara de mala
llet!” I l’encertes. “Sembla que serà
molt estricte!” I també és veritat... I
després, n’hi ha que els veus i saps
que, sense saber com ni perquè,
connectareu.
I així va ser amb ella. La vaig veure i
de bones a primeres em va semblar
una dona increïble. La seva assignatura
és de les que molts consideren
“innecessàries”, o “no tan
importants com mates o llengua”.
Per mi era una de les meves favorites,
per tant suposo que ja anava
predisposada a que em caigués
bé. I recordo que, ja des de l’inici,
em va sorprendre la seva força i el
respecte que va aconseguir que
tothom li tingués.
Et podia agradar més o menys la
seva classe, però ningú mai li va
faltar al respecte. Sabia fer que l’escoltéssim
(o com a mínim, a mi em
donava aquesta sensació), era estricta
amb la feina, però a la vegada
càlida a l’hora de dirigir-se a nosaltres.
I quan et picava l’ullet sabies
que era perquè en aquell moment
se sentia orgullosa de tu, ni que fos
només perquè havies estudiat la lliçó
(com tocava) i se n’havia adonat.
En el temps que vam coincidir, uns
tres o quatre anys, crec que vam
aconseguir ser amigues, o si més no,
el més semblant a una amistat que
poden tenir una alumna adolescent
i una professora adulta.
Com us deia però, tal i com un matí
va entrar a la meva vida sense que
me n’adonés, un dia va començar
a marxar. Primer van ser les faltes a
classe: esglaonades al principi, més
prolongades cap al final. No sabíem
ben bé què passava, però tot va anar
aclarint-se quan ens van enviar una
nova professora per substituir-la. Mai
em va agradar ni caure bé. No és que
ho fes malament, pobra dona! Però
no tenia el carisma ni es guanyava
a la gent com la Montse ho sabia fer
tan innatament.
Vam decidir anar-li a fer una visita a
casa, amb una companya, quan ja
feia temps que ens havien fet saber
que la cosa no anava bé, que la cosa
no rutllava. I us creureu que vam
plorar més nosaltres? Ens va haver
de consolar ella a nosaltres, amb un
aplom remarcable! Si això no és ser
forta...
I un dia com un altre, sense
més ni més, se’n va anar
del tot. Ja fa molt temps
d’això, no recordo si 6, 7, 8
o 9 anys; no importa. Han
anat passant les fulles del
calendari i, primer amb tristesa,
ara amb enyorança,
la recordo cada cop que
veig un pentagrama per
casua litat; cada vegada
que sona “I Can’t Help Falling
In Love With You” d’Elvis Presley
i em fa pensar en que em va escollir
a mi per fer l’acompanyament amb
piano mentre la resta la tocava amb
les flautes, i sobretot, cada cop que
s’acaba l’hivern i algú canta allò del
“Summertime” en qualsevol ràdio.
Ara feia mesos que no pensava en
la Besa... però l’altre dia, en un concert
de jazz aquí a Ordino van tocar
aquest “Summertime”, i me la vaig
tornar a imaginar. I vaig estar segura
que estaria molt contenta que, tants
anys després, aquesta cançó encara
em fes pensar en el primer dia que
vaig fer Música a 1r d’ESO a La Salle,
el dia en que ens va explicar què era
el Jazz amb aquesta cançó. I la vaig
recordar amb pena, però també amb
alegria. Perquè vaig entendre que,
tot i que per poc temps, vaig tenir la
sort de coincidir amb ella i connectar.
Perquè en aquesta vida hi ha mestres,
i Mestres.
barret picat ABRIL 2014

Opinió
43
“La capsa dels botons” (II)
Jesús Molina
¿A qui, sovint, no li ve a la memòria la
imatge, per reis, del doble aparador
de la ferreteria de “cal Camarasa”
ple de gom a gom amb joguines de
tot tipus, a mode d’arca de Noè, on
tots fèiem parada obligatòria cada
dia i salivàvem d’il·lusió mentre
contemplàvem captivats aquell
enginy màgic que sobresortia entre
tots els altres i que sempre acabava
ocupant el primer lloc de la llista de la
nostra carta al reis? ¿Per què aquell
i no els altres?
Van passar uns quants Nadals més.
Sense adonar-me’n vaig arribar als
14 anys. Òbviament ja no em parava
embadalit davant d’aquella temptació
de joguines. Ara per dins començaven
a bullir altres coses que no
entenia gens. Semblava com si al
meu voltant s’estigués preparant tot
el terreny perquè succeís quelcom
màgic, especial, misteriós.
I així va ser. Un dia, tombant la cantonada
de cal “Pallasset” per pujar
cap a cal “Tecu” vaig sentir un so
estrany: algú que tocava una guitarra
elèctrica.
Vaig quedar hipnotitzat al moment.
Per mi, en aquell precís instant es van
acabar algunes coses, per tot seguit
engegar-se tot un batibull de sensacions
i situacions tan desconegudes
com vitals per sempre més.
Ara, tornem a l’avui…
En el darrer article parlava del
que jo penso què és la primera
condició, “sinequanon”, per tenir
un esperit obert i perceptiu, apte
per qualsevol branca que la vida
ens ofereixi. Era la sensibilitat, punt
de partida indispensable en el quefer
futur del qui vulgui dedicar-se a
la creació artística.
A partir d’ara toca parlar del que és
el segon pas, el segon botó de la
capsa: l’eina.
Agafem una enciclopèdia d’art i posem-nos
a resseguir alfabèticament
la gent allà referenciada. Veurem que
tots han necessitat un estri per poder
traslladar a les tres dimensions el
que la sensibilitat els ha provocat.
D’aquí el meu encapçalament...
Possiblement no hi ha una tria racional
meditada d’aquest enginy,
simplement apareix entre les mans,
gairebé sense adonar-nos de com
ha arribat fins allà, per canviar-ho tot.
L’escola, la tècnica, els mestres,
l’autoaprenentatge empíric… Tot dependrà
del model que s’hagi escollit
i de l’eina de que ens valdrem. Dins
l’ambient familiar, escolar o fins i tot
social, serà crucial l’observació objectiva
de les aptituds i actituds dels
nens/es cap a la vessant creativa.
Qui hagi de prendre la decisió d’encarar-los
cap un camí o altre, sempre
ho haurà de fer en funció d’ells i no
pas de les conveniències, circumstàncies,
capricis, o esnobismes de
les modes. És dur dir-ho així, però
no hi ha volta de fulla. L’autèntica
precocitat en els infants no és tan
fàcil de descobrir com pugui semblar
i moltes vegades una errada en decidir
el camp i les eines per les que
estan dotats, ha acabat en frustració.
Sempre he pensat que, a poc de
percebre habilitats en els petits/es, no
ens deixem endur per paternalismes
subjectius i, si cal, anem a buscar
consell en gent preparada que ràpidament
veurà si hi ha veritable solada
o només és un miratge. Aquests
“consellers” es troben entre els docents,
els pintors, els músics, els dibuixants,
els escriptors, els escultors,
les escoles de música, de pintura,
d’escriptura, d’informàtica, etc, etc. El
seu veredicte objectiu serà el primer
pas per escollir l’eina, allò del que es
valdrà la sensibilitat per començar a
somniar i fer somniar al món, fins i tot
per canviar-lo i millorar-lo.
Un llapis, un pinzell, un carbonet, un
instrument musical, fang, pedra, fusta,
la pròpia veu, un ordinador, roba,
ferro, martells, pigments, paper, tinta,
guix, vidre, dansa, teatre…
Podeu afegir tot el que us sembli.
Tot val.

44
Opinió
Fins al final
Josep Binefa Palou
“Audaces Fortuna iuvat”
(La bona sort ajuda els valents)
Publius Vergilius Maro (70 a.C. – 19 a.C.)
Eneida X, 284.
Si he de fer cas del meu GPS particular,
que falla més que una escopeta
de canya, l’anomenat “procés català”
de camí cap a la independència
(o no), ara està acabant de passar la
Fase de La Paraula. Aquest tram de
camí, preludi de tota batalla i farcit de
mentides i d’insults, es caracteritza
per la guerra de paraules entre els
dos bàndols; té dues etapes.
La primera etapa és “argumentativa”.
Cada bàndol utilitza la paraula
per argumentar i justificar la seva
postura i desacreditar la de l’altre.
Ningú no tracta de convèncer l’adversari
(tothom sap que és impossible),
sinó esperonar els seus, guanyar
partidaris i, sobretot, buscar
complicitats entre els espectadors
(en aquest cas, països tercers). En
aquest moment de l’enfrontament
qualsevol diàleg que no sigui la
claudicació de l’altre és impossible,
perquè ningú encara no veu res
perdut. Cadascun dels contrincants
fonamenta el seu argumentari en
dues o tres idees bàsiques que es
donen com inamovibles. Per als
espanyolistes, l’status quo (la sobirania
pertany a tots els espanyols
en el seu conjunt) i el principi de
legalitat (La Constitución) que el
sustenta; segons aquest principi
seria impossible qualsevol canvi de
fronteres que no fos amb guerres,
que ja és trist, però la rea litat és
que des de 1914 ençà els estats
independents del món pel cap baix
s’han triplicat; inclús les fronteres
d’Espanya, en vida meva, han canviat
qui-sap-les vegades (Ifni, Guinea,
Sahara, Tetuan...) i encara es
pretén canviar-les amb Gibraltar, per
damunt del principi de legalitat dels
altres. Els independentistes en canvi
fem bandera del dret democràtic a
l’autodeterminació del pobles. Per
a uns, l’estat de dret fonamenta la
democràcia (tot allò que s’aparta de
la llei no és democràtic); per als altres
és la democràcia la que legitima
l’estat de dret (la llei no pot anular
la llibertat dels pobles).
La segona etapa de la Fase de La
Paraula és l’etapa ritual, la cerimònia
final que la conclou. Es tracta
que cada bàndol vagi al Temple
dels Principis Fonamentals del
contrincant a que li facin el ritual
d’exorcisme i li llancin l’anatema
final. Els seus temples són El Tribunal
Constitucio nal i Las Cortes
(paradigmes de la seva “legalitat”);
els nostres, el Consell Assessor per
a la Transició Nacional (CATN) i la
consulta del 9N (paradigmes d’allò
que entenem per democràcia). Nosaltres
ja hem complert: hem anat i
hem donat la cara al seus “temples”.
Ells no ho faran.
Després d’això, l’etapa de les paraules,
amenaces, mentides... crec
que ja s’ha acabat. Aviat entrarem
a la dels fets. A nosaltres només
ens queda la transgressió; a ells,
qualsevol cosa que se’ls acudeixi per
impedir-la (i no n’hi ha cap de bona).
És al començament (i només al començament)
d’aquesta etapa quan
és possible i no sé si convenient el
diàleg, perquè molts de cada bàndol
ja palpen allò que poden perdre.
Aquí hi hem d’arribar sí o sí, sinó no
ens calia començar.
Què farà la UE? Als europeus no els
interessa la nostra independència:
no volen crear precedents, desestabilitzar
l’economia espanyola, afeblir
encara més l’euro i que perilli el
deute espanyol; per tant abans de
la independència, se’ns posaran de
cul. Ara bé: davant de fets consumats,
per les mateixes raons instaran
a negociar que d’alguna manera o
altra ens quedem a la UE.
Arribats aquí, a mi em fa por la por,
perquè haurem de fer un salt al buit
i no voldria que ens arronséssim. Si
la majoria vol pactar un nou estatus
dins d’Espanya, com a mínim que
sigui millor que el basc i ben blindat,
perquè ja haurem gastat per dècades
el cartutx de la independència,
ja que si ara pactem i d’aquí cinc
anys tornem a la via catalana, els
espanyols es fotran un tip de riure i el
món ens engegarà a cagar. “Audaces
Fortuna iuvat”. Fins al final.
barret picat ABRIL 2014

Opinió
45
Sang
Xavier Díez
Quan la meva germana m’ha trucat
aquest matí, he imaginat que seria
per anunciar-me males notícies. I
no m’he equivocat. Josep Pujol ha
mort. Tot just ahir complia vuitantados
anys. I ja feia un que no anava
massa bé. Una trajectòria i una cronologia
simètrica a la del meu pare,
amb qui tantes tardes de dòmino i
cafè havia compartit. El meu primer
record d’en Pujol es deu remuntar a
principis dels setanta, quan irrompia
com a nou veí de l’apartament de
Creixell on passàvem les vacances
i alguns caps de setmana. S’estava
construint una torre, totxana a
totxana, primer amb una mena de
sala que després seria pàrquing, i
després una casa molt ben endreçada
i un jardí envejable. També tinc
un clar record, que avui evoco amb
tristesa, de la sorpresa de trobar-me,
tot tornant de la platja, d’una nadó
tranquil, la seva filla Mònica. Jo devia
tenir sis anys, i ella, no més de sis
setmanes. Cap al migdia l’he trucada
per fer-li arribar el meu condol, i no
hem pogut reprimir les llàgrimes en
la distància. Companys de trapelleries,
quan els estius esdevenien una
mena d’acràcia provisional en què
el cel i la terra ens pertanyien, en
anys en què li havia fet d’improvisat
professor particular de recuperació
d’estiu, les complicitats han sobreviscut
a dècades d’allunyament. I el
record, a mitges amb la nostàlgia,
encareixen el dolor de la pèrdua.
Els Pujol, un matrimoni afable i menestral,
es van fer molt amics dels
meus pares. Té el seu mèrit, car
entenc que no sempre és fàcil fer
amics quan hom té prop de quaranta
anys. Tanmateix, potser són d’una
generació en què els veïns semblaven
condemnats a entendre’s, empesos
a celebrar revetlles de Sant Joan plegats,
quan un tocadiscos on sonaven
estranyes combinacions de Georgie
Dann, Raffaella Carrà i La Trinca i
unes taules improvisades en un pati
eren capaços de projectar vers el futur
records agredolços, a mitges entre
la felicitat perduda de la joventut, i la
treva efímera d’uns anys d’incerteses
i hores extres. El cert és que l’amistat
perdurà dècades, mentre veien
créixer els seus fills i néts, mentre
veien desaparèixer els seus pares,
mentre veien extingir-se un món. I en
jubilar-se mantenien el foc de l’amistat
i la complicitat a còpia de visites i de
viatges compartits a l’Inserso.
Era divertit i curiós, dos matrimonis
diferents, que combinaven amb
altres amistats del veïnat de cognoms
i orígens diversos. En una
urbanització de classe obrera amb
hores extres, els Pujol representaven
la catalanitat amb pedigrí. En el
seu cas, malgrat que barcelonins,
venien, sembla, d’un Setcases que
aleshores no devia tenir el pedigrí de
les estacions d’esquí. En el cas de la
meva família, catalans peteners. Tot i
així, la meva mare, fugida d’un petit
poble gallec a vint anys, era capaç
de xampurrejar un català precari
amb la Pilar, que atesa una certa
dificultat auditiva, havia d’apujar el
volum mentre forçava les conjugacions
dels verbs catalans. De tota
manera, origen i passat, cognoms
o noms, representaven un complement
circumstancial prescindible, en
una època en què l’important era el
complement directe que portaven en
forma d’ametlles, avellanes o figues
recollits del jardí. O els intercanvis
de favors (en un equilibri favorable
a ells) que mantenien una cohesió
pràcticament tribal.
Dubto que parlessin de política, almenys
no ho recordo així. La seva
era la generació del silenci. La de
la por real a aquella dictadura que
havia castrat socialment milions de
persones. Tanmateix, ells, que van
representar la gent que va protagonitzar
-més aviat patir- la Transició, feien
un país a la seva mida. Els darrers
anys, com imagino que bona part
dels nascuts a la dècada dels trenta,
devien al·lucinar del tomb desagradable
en què han evolucionat les coses,
a mitges entre el retorn de la foscor
franquista, i l’esperança de la ruptura.
Pensava tot això quan, mentre sentia
la ràdio, escoltava l’apel·lació de
Rajoy sobre la sang que presumptament
ens uneix a espanyols i catalans.
No en té ni idea. Ingènuament
es pensa que aquest país es mou
des dels cognoms. I que la fidelitat
al passat, a un passat atàvic, és capaç
de trencar un país, com Aznar
vaticinava (en una al·locució en què
barrejava desig amb realitat). Els
Pujol i els Díez es barrejaven en
paelles i confidències, des d’espais
propis i incursions forànies, a partir
de la idea d’una identitat dinàmica,
que reinventàvem dia rere dia. I els
Pujol i els Díez es barrejaven amb
altres sangs i altres cognoms a partir
de la idea d’unió conscient o inconscient,
sabent que la voluntat és
l’únic que determina el destí. Rajoy
representa un món medieval, on els
lligams són marcats pel naixement.
Els Pujol i els Díez representem una
nació que anàvem bastint a mesura
que passava el temps. Rajoy parlava
de passat, nosaltres canviàvem el
present. La sang és una circumstància,
una suspensió de cèl·lules
en un medi aquós, una substància
intranscendent des d’un punt de
vista emocional. La nostra pàtria,
compartida i plural, té l’aroma especial
de les revetlles de Sant Joan,
amb una banda sonora on podia
barrejar-se Georgie Dann, Raffaella
Carrà i La Trinca.

46
Literatura
Biblioteca Salvador Espriu
Montserrat Espina Bellet
NOVETATS SANT JORDI
Especial Imaginació
NOVEL·LA
— Allende, I. El Joc de Ripper.
Plaza&Janés, 2014.
— Amorga, C. La Vida era eso.
Planeta, 2014.
— Batallé, Y. Faré tot el que tu vulguis.
Columna, 2013.
— Bosch, X. Eufòria. Proa, 2014.
— Carreras, J. Cafè Barcelona.
Proa, 2014.
— Forsyth, F. La Lista. Plaza&Janés,
2014.
— Gavalda, A. Billie. Edicions 62,
2014.
— Gironell, M. El Primer heroi.
Ediciones B, 2014.
— Grandes, A. Las Tres bodas de
Manolita. Tusquets, 2014.
— Hernández, G. La Terapeuta.
Columna, 2014.
— Jonasson, J. L’analfabeta que
va salvar un país. La Campana,2014.
— Kepler, L. El Hombre de arena.
Planeta, 2014.
— Mercader, J. 1960. Quan els nois
amb corbata no anaven a la
presó. Columna, 2014.
— Pagès Jordà, V. Dies de frontera.
Proa, 2014.
— Pérez-Rerverte, A. El Francotirador
paciente. Alfaguara, 2014.
— Roca, M.C. L’enigma Colom.
Columna, 2014.
— Rojals, M. L’altra. La Magrana,
2014.
— Santos, C. Desig de xocolata.
Planeta, 2014.
— Senpau, M.P. Gent que plora en
silenci. Proa, 2014.
— Solé Comas, J. Conspiració a
Tarraco. Empúries, 2014.
— Tan, A. La Vall de la meravella.
Edicions 62, 2014.
— Valls, C. La Cuinera. Edicions 62,
2014.
— Villaró, A. Els Ambaixadors.
Destino, 2014.
SECCIÓ INFANTIL
CONTES
— Kemp, A. La Princesa rebel.
Blume, 2013.
— Queralte, E. La Màquina de pessigolles.
La Galera, 2014.
— Ziefert, E. Mama, vull dormir al
teu llit. Joventut, 2014.
IMAGINACIÓ INFANTIL /JUVENIL
— Mozentic, B. El País de les bombes,
el país dels prats. Bellaterra,
2014.
— Winter, J. Les tisores de Matisse.
Joventut, 2014.
NOVEL·LA JUVENIL
— Canals, C. La Professora que
feia faltes d’ortografia. Edebé,
2014.
— Lluch, E. Els xiquets de la gorra.
Ed. Del Bullent, 2013.
— Nel·lo, D. La Nova vida del senyor
Tutin. Edebé, 2014.
SECCIÓ AUDIOVISUALS
DVD’S ( Infanti/Juvenil)
— Buck, C. Frozen. Walt Disney
Pictures, 2014.
— Buck, F. Yoko. Achte Babelgsberg
Films, 2013.
— Freudenthal, T. Percy Jackson y
el Mar de los Monstruos. 20th
Century Fox, 2014.
— Lawrence, F. Los Juegos del hambre:
en llamas. Lionsgate, 2014.
— Lord, P. Lluvia de albóndigas2.
Sony Pictures, 2014.
— Soren, D. Turbo. 20th Century
Fox, 2014.
— Taylor, A. Thor: El Mundo oscuro.
Paramount Pictures, 2014.
DVD’S ( Adults)
— Allen, W. Blue Jasmine. Sony
Pictures, 2014
— Cuarón, A. Gravity. Warner Bross
Pictures, 2014.
— Greengrass, P. Capitán Phillips.
Columbia Pictures, 2014.
— Hirschebiegel, S. Diana. Écosse
Films, 2013.
— McQueen, S. 12 años de esclavitud.
Plan B, 2013.
— Percival, B. La Ladrona de libros.
20th. Century Fox, 2013.
— Stiller, B. La Vida secreta de
Walter Mitty. 20th. Century Fox,
2013.
barret picat ABRIL 2014

Literatura
47
DES DE LA BIBLIOTECA
Activitats de Promoció de la Lectura
/ Sant Jordi
Llegir és una competència extremadament
important en una societat
basada en la informació i el coneixement.
I la biblioteca pública, amb
el compromís d’assegurar el dret
d’accés a la lectura, estableix la
promoció de l’hàbit lector entre tots
els públics com una prioritat en la
seva tasca diària.
És, per això, que durant el mes
d’abril –el mes del llibre–, la biblioteca
de Linyola organitza activitats
culturals per a tothom.
L’exposició “Qui coneix l’Alícia
al País de les Meravelles?”, del
Servei de Biblioteques i la Central
de Biblioteques de Lleida, inicia el
ventall d’activitats i es pot veure a Linyola
pràcticament durant la primera
quinzena del mes.
La mostra, que s’emmarca dins un
Projecte de Promoció de la Lectura
Visita escolar dels alumnes de l’escola El Sitjar
en el qual hi participen les biblioteques
escolars del Departament
d’Ensenyament i les biblioteques
públiques del Departament de Cultura,
té com a objectiu –fomentar
tant la lectura com el treball d’aquest
clàssic i– donar a conèixer tot un
repertori de literatura infantil i juvenil
de caire fantàstic.
Les visites escolars dels nens i nenes
de l’escola –El Sitjar– han permès
constatar com fantasia i emoció i
diversió van de la mà.
I després de vacances, la setmana
de Sant Jordi. Comencem, puntualment,
la tarda/nit del dimarts 22
amb la –II Revetlla de Sant Jordi–
que vol esdevenir la festa de celebració
de les biblioteques públiques de
Catalunya.
Una vesprada festiva a l’entorn del
llibre i la lectura i amb una convocatòria
cultural diferenciada de les
ofertes que serveix habitualment la
biblioteca.
Jordina Biosca, narradora i actriu,
és la protagonista, enguany, de la
Revetlla amb “un espectacle per
a adults” que, amb el títol “Qui
no plora, no mama!”, centra la nit
literària i alhora lúdica a Linyola.
L’endemà, dimecres 23 d’abril, festivitat
de Sant Jordi i dia del Llibre,
la biblioteca us ofereix Jornada
de Portes Obertes amb l’habitual
Exposició de novetats bibliogràfiques
i audiovisuals / Sant Jordi
2014. Com cada any, un interessant
assortit de contes, novel·les...
i dvd’s!
I per cloure aquest mes de jornades
culturals, L’Hora del conte/
Sant Jordi per a tota la mainada,
el dissabte 26 que, com sempre,
és a les 12h del migdia. La també
narradora i actriu Eva González
posarà en escena “El Drac del
riu”. Una nova oportunitat per endinsar-nos
en el món màgic de la
imaginació i gaudir d’una activitat
familiar que és molt esperada per
part del públic infantil.
Bones lectures i bona diada de Sant
Jordi!

48 barret picat ABRIL 2014

Literatura
49
Qualsevol nit pot sortir el sol
Antoni Folguera
Jo vaig créixer entre còmics. Tebeos
en dèiem. Avui novel·les gràfiques
per si voleu donar-li una pàtina de
prestigi al terme. Tant se val, per
a la meva padrina sempre serien
patufets. He crescut amb els còmics
i aquests s’han fet grans amb
mi. Anàvem a la biblioteca de les
antigues escoles velles i literalment
devoràvem tots els tebeos de la casa
Bruguera: Zipi y Zape, Mortadelo y
Filemón, Anacleto agente secreto,
Rompetechos, Rue del Percebe 13,
SuperLópez... ah! i Carpanta. Tots
personatges sortits de la factoria
Bruguera, allò sí que era una fàbrica
de somnis: producció en cadena,
desenes de personatges, milers
d’historietes. Paper barat i quatre colors
bàsics. També en compràvem,
en canviàvem, ens els deixàvem.
Molts sense tapes, sense grapes,
amb alguna pàgina estripada. Literalment
trinxats de tant ús i abús. Érem
consumidors compulsius de tebeos,
sense frens ni marxa endarrere. Addictes
a les historietes.
Després els gustos canviaren. De
les historietes curtes d’una o dues
pàgines de la casa Bruguera vam
passar a les narracions més llargues
i elaborades. Entràrem a Europa una
mica abans que ho fes l’Estat. I per la
porta gran: l’escola franco-belga de
dibuixants, la famosa línia clara. Tintin,
Spirou y Fantasio, Lucky Lucke,
d’acord... d’acord... me’ls deixava
l’Astèrix i l’Obèlix. Tot un luxe amb
tapes dures, àlbums de 62 pàgines,
colors a dojo i paper setinat. Ja érem
europeus. La biblioteca del poble
en tenia (i en té) un bon assortit de
Tintins i d’Astèrixs. N’agafàvem una
carretonada en préstec i cap a casa
falta gent! Poder-los llegir en la intimitat
de l’habitació era com fer Festa
Major. O potser millor.
També estàvem enganxats als superherois
amb poders sobrehumans.
Defensors del bé i enemics del mal.
Combatents desinteressats del crim,
de les catàstrofes, dels malvats, de
les invasions extraterrestres i de
qualsevol amenaça de l’ordre establert.
Els bons contra els dolents.
Superman, Spiderman, Batman, la
patrulla X, l’increïble Hulk, el capità
Amèrica... tants i tants d’altres sortits
de les factories Marvel i DC Comics.
Molts amb identitats ocultes, alguns
amb un passat fosc, tots amb uniformes
vistosos. Sempre abnegats,
sempre generosos, sempre disposats
al sacrifici. Protectors dels
oprimits i defensors dels innocents.
Cultura pop americana amb missatge
subliminal inclòs.
Subscriu-te a
Posteriorment vindria una parada, un
parèntesi, un respir. Un oasi de calma
enmig de la tempesta. Recuperar
forces per a poder continuar, arribar
a la meta amb certa solvència. Segona
meitat dels vuitanta, en plena edat
del pavo, trobem la joia de la corona:
el còmic per a adults. Ep! Això ja és
seriós: Titànic, Cimoc, Cairo, Totem,
Rambla, el Vibora. Revistes i més
revistes. Descobrim la contracultura,
l’underground, l’alternativa. Els
superherois es tornen antiherois:
Makoki, el gat Fritz, American Splendor,
Paracuellos. Drogues, sexe i
rock’n’roll. Temps de movida. Caminem
pel costat salvatge de la vida,
walk on de wild side. Els vuitantes,
l’edat d’or de les revistes de còmics,
els anys del boom. Les publicacions
surten com a bolets. Ara, d’això ja no
en queda res de res. Potser només
El Jueves, i encara.
I arriben els noranta, la decadència,
la travessa pel desert. Ni un oasi a
la vista, ni una ombra on aixoplugar-se.
Tot s’ha acabat. Canviem
d’ambients, modifiquem prioritats,
tenim altres interessos. Ens hem fet
grans, hem crescut. Però el tombant
de segle ens guarda una sorpresa,
un as a la mànega, un conill dins
del barret. Les editorials s’inventen
la sopa d’all: les novel·les gràfiques.
Volta el món i torna al Born. Estratègia
comercial? Evolució del gènere?
Creació d’un autor? Ningú ho sap
del cert. Ressorgeix l’interès, creix
l’afició, hi ha un públic novell, els
diaris en parlen. Internet fa la resta.
És l’edat adulta de la historieta: nous
arguments, trames més complexes,
voluntat d’autoria. Maus, Persépolis,
From Hell, L’art de volar, Watchmen,
Blankets, Contracte amb Déu. Tants
com vulgueu, a palades. Una renaixença,
un risorgimento. Un sol
lluent sortit d’una nit qualsevol... Jo
vaig créixer entre còmics. Tebeos en
dèiem. Avui novel·les gràfiques. Tan
se val, per a la meua padrina sempre
serien patufets.
la revista de LINYOLA!

50
Literatura
Ninots a l’espai (I)
Josep Pinyol i Vidal
1a part: Els antecedents. L’espaidesconegut
i fascinant
L’home sempre ha mirat de conèixer
i dominar el medi en el què viu.
La terra simbolitza la realitat i el
pragmatisme; el cel l’abstracció i el
somni. Tan aviat toquem de peus a
terra com tenim el cap als núbols.
Tradicionalment hem reservat el cel
i el firmament als déus car era un
lloc ple de misteris que no arribàvem
a esbrinar. Així, anomenem els
astres veïns amb noms mitològics:
Júpiter el pare dels déus romans;
Mart, el déu de la guerra; Mercuri, el
missatger dels déus; Venus, deesa
romana de l’amor; Urà, encarnació
divina del cel… Més enllà de les
imatges purament religioses, amb
els sants i els angelets que es passegen
pel cel, els artistes ens han
deixat una bona mostra d’aquesta
fascinació mitològica i celestial, com
per exemple la representació del pas
del cometa Halley a l’abril de l’any
1066 que trobem a la tapisseria de
Bayeux a Normandia o el mateix
cometa que Giotto inclogué al seu
quadre de l’adoració dels reis mags
cap a l’any 1304. Malgrat les reticències
de l’Església, les observacions
de Copernic, Kepler o Tycho Brahe
aproparen aquell espai místic a la
realitat científica fins a gosar endinsar-se
en el terreny diví i afirmar que,
finalment, l’obra atribuïda a Déu era
ben poca cosa en comparació amb
la immensitat d’un univers complex.
Al pobre Galileu li va anar de ben
poc de no acabar rostit per heretgia.
Puntualment, alguns escriptors
imaginatius, escrigueren relats de
viatges fantàstics més enllà de la
Terra com el francès Hector Savinien
Cyrano de Bergerac que imaginà la
vida a la Lluna i al Sol al seu llibre
titulat «Voyage dans la Lune et Histoire
Comique des Etats et Empires
du Soleil» publicat cap al 1557. Al
segle XVIII, l’alemany Rudolf Erich
Raspe s’inspirà de les narracions
d’un militar mitòman i aventurer per
escriure «Les Aventures del Baró de
Münchhausen» (1785) qui, pretesament,
havia arribat a la Lluna agafat
a una bala de canó. A partir de la
industrialització la idea del progrés
es relacionà amb les màquines.
El segle XIX aportà noves fonts
d’energia com el vapor i l’electricitat.
Les màquines eren cada cop més
sofisticades i aparegueren noves
formes de transport que escurçaven
les distàncies. El tren, els globus
aerostàtics, l’automòbil i l’aviació
foren algunes de les novetats més
espectaculars d’aquell canvi de
segle fascinant. En aquest contexte
es plantejava el nou gran repte de
posar la tècnica al servei de l’home.
Josep Roca i Roca gran figura del
republicanisme federalista i principal
redactor de La Campana de Gràcia,
deia a trenc de segle:
“El sigle XIX (…) ha sigut el sigle
nerviós per excelencia. Bellugadís,
ruidós, febril (…) sols en una cosa
s’ha mostrat ferm, constant y decidit:
en descubrir els secrets de la
naturalesa…” 1
Precisament, un dels grans secrets
era encara l’espai que ens envoltava
i que continuava inspirant alguns
autors visionaris. L’anglès Herbert
George Wells tractà a les seves
obres sobre la màquina del temps
o l’home invisible i va posar dos
expedicionaris a la Lluna, els protagonistes
de la novel·la «The first
1) Pdel O. (pseudònim de Josep Roca i Roca).
“Entrada de sigle”. Almanach de L’Esquella de la
Torratxa. Gener 1901
men in the Moon» (1901). Tres anys
abans havia imaginat la primera
guerra interplanetària al seu libre
«La guerra dels móns» (1898). El
nantès Jules Verne fou segurament
el principal autor d’anticipació del
seu temps i un dels precursors visionaris
del que avui anomenaríem la
ciència ficció. Deu anys després de
que Narcís Monturiol fes les seves
primeres proves amb el primer prototip
de submarí al port de Barcelona,
Verne imaginà un submarí capaç de
recórrer vint mil llegües sota el mar.
L’any 1865 es publicà «De la Terre à
la Lune» i amb aquesta obra Verne
esdevingué la referència suprema
per a tots els què somniaven d’enviar
una expedició a la Lluna valent-se de
procediments tècnics.El planeta Mart
també va ser l’objecte d’especulacions
més o menys científiques i més
aviat extravagants com les de l’astònom
nordamericà Percival Lowell i
les del francès Camille Flammarion
que especularen amb la possibilitat
d’una vida intel·ligent a Mart. 2
Pot ser que l’esperit pragmàtic dels
catalans ens deixà al marge d’aquestes
utopies insensates i per tant,
en aquella època, no trobem cap
exemple d’obra literària d’anticipació
escrita per un català. Si els catalans
arraconarem aquest gènere literari,
no podem pas dir la mateixa cosa
de la nostra premsa que de tant
en tant deixava anar la imaginació
més enllà dels núbols inspirant-se
en les proeses d’alguns pioners
esbojarrats. El 15 de gener de 1784
s’enlairà el primer globus aerostàtic
barceloní, no tripulat, que va ser
construït per subscripció popular
amb la finalitat científica d’estudiar
2) Veieu l’article publicat a Barret Picat:”La Lluna
i Mart: la imaginació més enllà dels núbols”, núm
186. Juny 2011
barret picat ABRIL 2014

Literatura
51
tard, al 1866, la revista Lo Noy de la
Mare, es feia ressò de l’exhibició del
matrimoni d’aeronautes francesos,
Monsieur i Madame Poitevin que
realitzaven espectacles aerostàtics
amb animals. Tomàs Padró, principal
dibuixant d’aquest periòdic, representà
un astrònom que observava un
ase penjat d’un globus tot i afegint un
comentari amb connotació política:
«Me sembla que aquest any los ases
ocuparàn puestos elevats». Aquest
dibuix curiós, reprodueix perfectament
la iconografia tradicional de
l’astrònom que es representa com
un senyor gran, barbut, amb una
gran cucurulla al cap i vestit amb
una túnica. Aquell mateix any, la
Terra creuà l’òrbita dels Lleònids,
petits asteroïdes que provoquen
cíclicament el què anomenem una
pluja d’estels. L’allau de meteorits
fou d’una gran intensitat i sembla
que aquest fenòmen de l’any 1866
hagi estat reconegut com un dels
més intensos i espectaculars. Un
cop més Lo Noy de la Mare, 3 deixà
constància d’aquest esdeveniment
mitjançant una il.lustració en la què
els vianants barcelonins patien,
esfereïts, la pluja d’estels que els hi
queia al cap.
Dibuix de Tomàs Padró que aprofita la notícia de l’exhibició de la parella daeronautes francesos
Poitevin a Barcelona per fer humor polític. Lo Noy de la Mare, núm. 9 (5-08-1866)
l’atmosfera. L’italià Vincenzo Lunardi
fou el primer aeronauta a elevar-se
des de Barcelona l’any 1802. El
primer català, però, es deia Eudald
Munné, que va fer d’ajudant de l’aeronauta
francès François Alban el dia
19 de setembre de 1847. Anys més
Al 1874, es pogué observar perfectament
a ull nu el cometa Coggia que
presentava dues llargues cues que
s’estenien més de seixanta graus a
través del cel. La Campana de Gràcia
dedicà la seva portada del 19 de ju liol
a aquest fenòmen astronòmic amb
una caricatura titulada «La estrella ab
3) Il.lustracions publicades a Lo Noy de la Mare,
núm. 9 (5-08-1866) i al núm. 24 (18-11-1866) respetivament.
www.clublinyolagym.com

52
Literatura
general Serrano que significà la fi de
tota esperança de veure l’arrelament
de la república a l’estat. Recordem
que el gall, símbol de la revolució
francesa, s’interpretava també com
un símbol dels republicans.
Dibuix de Tomàs Padró al.lusiu a la pluja d’estels observada a la tardor de 1866. Lo Noy de la
Mare, núm. 24 (18-11-1866)
cua». En aquesta il·lustració veiem
un grup de persones que observen
amb un telescopi el cel nocturn barceloní
on apareixen objectes variats
i disparatats com un gall, un pa, un
sabre i un ventall. Al peu d’aquesta
il.lustració podem llegir: «la estrella
significa molta calor, per aixó dú
vano; lo sabre, la guerra; lo pá, la
fam; y’l gall… pot ser vol dir que no
tenim cap mes gall». De la qual cosa
podem deduir una al.lusió subtil a
les conseqüències del cop d’estat
del general Pavía i del govern del
A les darreries del segle XIX la premsa
començava a difondre no tan sols
les notícies de l’actualitat immediata
sinó que també tocava temes d’àmbit
molt més general que contribuïen
a satisfer la curiositat dels lectors.
La premsa era una finestra oberta al
món i posava a l’abast del públic tot
un seguit de continguts que fins aleshores
havien estat considerats del
domini exclusiu de científics i d’erudits.
Així, antropòlegs, naturalistes,
historiadors o geògrafs començaren
a col.laborar regularment als periòdics
i a les revistes signant articles
de temàtiques variades on descrivien
amb força detalls els costums i la
forma de vida de pobles llunyans.
A finals del segle XIX es posaren de
moda les revistes anomenades «Il.
lustracions». Aquest tipus de premsa
pretenia fer descobrir al gran públic
els aspectes més espectaculars
del nostre planeta: els monuments
antics, les ciutats històriques, la
producció artística més refinada i
els indrets desoneguts. A través de
la premsa, la ciència es divulgava i
s’apropava d’un gran públic àvid de
novetats i de proeses. El ciutadà,
barret picat ABRIL 2014

Literatura
53
Dibuix de Josep Costa «Picarol» on Sant Pere, que segons la iconografia
tradicional té les claus del cel, es queixa de la invasió d’aparells humans
de tota mena. En aquesta caricatura trobem reflectida la idea de la
desacralització del cel com un espai exclusivament místic. La Campana
de Gràcia, núm. 3074 (19-05-1928)
el lector, tot i veient com avançava
la ciència es preguntava quines
serien les grans novetats que els
reservava l’avenir. Pere D’Arbués, 4
per exemple, predeia al 1901 que
el transport aeri seria una realitat “á
las acaballas del sigle XX” abans de
lloar emfàticament les maravelles
dels nous temps: “Oh, grandiositat
de la marxa del progrés; oh ciencia
humana, qu’en fas de cosas (…)
Oh sigle XX, salut, salut!”. Gairebé
de manera simultània, A. Marsillach
signava un article titulat «Balance
del siglo XIX» al periòdic barceloní
4) D’ARBUÉS, Pere. “Fantasías aéreas”.
Catalunya Artística, núm. 32 (17-01-1901)
editat en castellà
El Diluvio: «Para
la ciéncia el siglo
XIX ha sido el más
grande de los siglos
(…) la luz, el
vapor, la óptica:
mundo microbiano
y mundo sideral».
Aquell primer
any del segle, la
revista barcelonina
Mundo Científico,
reproduí a
primera pàgina
una ben curiosa
il.lustració signada
per A. Figuer
en la què se’ns
mostrava la Terra
vista des de la superfície de la Lluna.
Aquesta curiosa interpretació artística
fou publicada seixanta-vuit anys
abans dels primers passos d’en Neil
Armstrong sobre l’astre veí.
Durant l’any 1897 es publicà a Barcelona
la revista humorística en llengua
castellana The Monigoty. El títol era
una mena d’anglicisme d’anar per
casa que indicava el contingut sarcàstic
d’aquest periòdic efímer del
què s’en publicaren només quinze
números. Del número deu al quinze,
trobem una historieta per capítols
signada pel dibuixant madrileny
Francisco Navarrete que narra el
viatge surrealista d’un tal Don Zenón
a qui un nuvi gelós li va donar una
bufetada tan forta que el va treure de
l’atracció de la Terra i anà a parar a la
Lluna. En aquest viatge, molt acertadament
titulat «Historia inverosímil»,
Don Zenón, entrà en contacte amb
els selenites i fins i tot va ser rebut
pel rei de la Lluna abans d’aterrar al
bell mig del Passeig de Gràcia. Els
selenites de Navarrete eren d’un
Detall d’una vinyeta de «Historia Inverosimil»
de Francisco Navarrete. Representació d’un
hipotètic habitant de la Lluna. The Monigoty,
núm. 12 (18-11-1897)
aspecte mig humà i mig d’insecte
amb antenes al cap, quatre cames
i una orella immensa a l’esquena.
És molt possible que aquesta sigui
la primera representació d’éssers
extraterrestres a la premsa editada
a Catalunya.
(Continuarà)
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

54
Literatura
Petites manies
Jaume Balcells Palou
Il·lustracions: Glòria Vidal Vidal
A la Sara li va agafar la mania –ves a
saber quan i perquè!– que moriria ennuegada.
Ja fa temps que tot el que
menja ha d’estar prèviament triturat
per evitar que, segons ella, es compleixi
aquesta funesta premonició.
Això pot semblar l’inici d’un relat
una mica estrany, però no; es tracta
d’un cas real que m’explicava fa uns
dies la Montse C., una companya
de feina. La mateixa Montse, parlant
del tema de manies i obsessions,
recordà:
—“Tenia una companya d’estudis
que, quan havia de fer un examen,
sempre portava les mateixes calces...”
I afegia, amb humor i un somriure
picardiós: –“...ara, que no sé com
s’ho feia la setmana que teníem tres
o quatre exàmens!
La paraula mania té varis significats,
però, en el cas que ens ocupa, la podríem
definir com un comportament
poc lògic, rar, una mena d’extravagància
que acostuma a repetir-se de
manera bastant obsessiva.
Sembla ser que els qui més manies
tenen o, almenys, els que més les
fan públiques són els jugadors de
jocs d’atzar i els esportistes. Qui
sap si per aquelles coses que, en
moments determinats, la sort és un
factor clau per a obtenir uns bons
resultats, els jugadors i/o esportistes
intenten atreure-la de les maneres
més absurdes: amb un amulet, que
pot ser d’allò més variat i imprevisible,
entrant amb un peu determinat
al camp, resant o persignant-se unes
quantes vegades, tocant els pals
de les porteries d’una determinada
manera i un llarg etcètera.
Per citar alguns casos coneguts
podríem parlar del futbolista-model
David Beckham que, segons conten,
no guanya per a calçotets, ja que,
cada cop que en porta uns –encara
que sigui una estoneta– els llança.
Res de rentar, a les escombraries!
I ja que estem amb aquesta peça de
roba tan delicada podem citar el cas
del campió cerverí, el simpatiquíssim
Marc Márquez, del qui es comenta
que sempre corre amb calçotets
vermells perquè sembla que pensa
que això li porta sort.
Esportistes coneguts de tots els
àmbits i de tots els temps han confessat
tenir les seves manies o tics
per cercar una mica més de sort.
Michael Jordan, Rafa Nadal, Serena
Williams, Tiger Woods... podrien ben
bé encapçalar un llistat interminable.
Ara que per manies, les manies d’alguns
famosos, que em fan plantejar
si el títol de l’article és apropiat.
L’actor i director Woody Allen és el
rei de les manies. De mena hipocondríac,
diuen que es pren la temperatura
corporal cada dues hores, ja que
té una por obsessiva a les malalties
i a la mort.
La Jennifer López cada cop que va a
un hotel els fa anar de corcoll a tots;
ella porta els seus propis llençols
i vol dormir en una habitació en la
que tot sigui blanc. Serà merengue,
la noia!
Diuen que l’actor Mel Gibson no
menja pollastre perquè està convençut
que això li fa créixer pelussa
al cos. Ai, Mel, vine a Linyola per la
festa Major, a menjar cassola, i ja
veuràs com et marxa la pelussa...i
la ruqueria!
La Júlia Roberts és una obsessiva de
cuidar-se el cos. Diuen que només
veu llet de soja i que sempre es banya
amb aigua mineral.
El llistat, ja us ho podeu imaginar,
seria més llarg que un dia sense
pa. No voldria acabar però, aquests
comentaris sobre personatges
famosos, sense deixar d’esmentar
a la maniàtica Winona Ryder que,
quan va de restaurant, porta la seva
vaixella perquè no suporta menjar on
han menjat altres persones.
Jugadors, esportistes, famosos...
però la gent normal també acostumem
a tenir manies. No digueu que
no! Feu memòria... si no en teniu ara,
ben segur que, en un moment o altre
de la vostra vida n’heu tingut. No
teniu un color que suposadament us
porta sort? No feu algun ritual absurd
quan, per exemple, aneu a dormir o
us renteu les dents? No sou dels que
només es poden tallar les ungles els
dies de la setmana que no contenen
la lletra r ja que, en cas contrari, et
surten repèls als dits?
Ara recordo el cas d’una noia que es
rentava les dents després de cada
menjada... Sí, ja sé que vosaltres
també ho acostumeu a fer, però
ella ho feia un mínim de deu llargs
minuts de rellotge! No exagero, passava,
com a mínim, mig hora al dia
rentant-se les dents! Heu provat mai
de rentar-vos les dents tanta estona
seguida!? A mi em sagnarien fins i
tot les orelles!
Una de les manies que recordo
amb més afecte –encara que al
seu moment va arribar a preocupar-me–
és la que va patir l’Èric,
el nostre fill gran, quan era petit.
barret picat ABRIL 2014

Literatura
55
L’Ailuromania
consisteix en un
amor exagerat
pels gats.
Resulta que a l’escola els hi van
explicar això dels microbis, que
a tot arreu hi ha microbis, que cal
rentar-se les mans per eliminar-los
i evitar infeccions i tota la pesca.
Al nen això el devia impressionar i
va començar a rentar-se les mans
amb una freqüència exagerada (*).
Tocava alguna joguina, a rentar-se
les mans. Tocava un llapis, una
goma, una cadira, un paper... a
rentar-se les mans. El fet en si ja
era preocupant, però, aleshores,
el nen va pensar que els microbis
es podien moure i evitar l’aigua i el
sabó. A quina velocitat es desplaça
un microbi x pel palmell de la mà
d’un nen? Què ho sabeu? Doncs
el nen tampoc ho sabia i va decidir
prendre mesures correctores.
Va començar a rentar-se mans i
canells... Això li devia de semblar
poc, perquè no va trigar gaires
dies a rentar-se fins als colzes. Ja
us podeu imaginar que el pas següent
va ser que el nen va arribar
a arromangar-se les mànegues de
les samarretes per a rentar-se fins
a les espatlles!
La dona estava preocupada, però jo,
que sempre procuro veure la part positiva
de les coses, ja em començava
a fer il·lusions que aquell nen seria
un futur cirurgià. “Mira amb quina
traça es renta mans i braços -li deia a
la dona- sembla ben bé que estigui a
punt per entrar a quiròfan i operar...”
No recordo ben bé com va acabar
amb aquesta mania... Llàstima! Ara
el nen (ja noi) de cirurgià res de res.
No voldria cansar-vos amb aquest
tema. De fet crec que un dels objectius
d’aquest escrit és que els
lectors reflexionin sobre les seves
petites manies, que s’adonin de la
seva absurditat i inutilitat i que les
abandonin com a una grip d’hivern.
Ah! Però no vull dir pas amb això que
us quedeu sense cap mania. No!
Agafeu-ne unes altres. Feu-me cas,
si els famosos en tenen, per què no
n’hem de tenir nosaltres!? Ara mateix
començo a mossegar-me compulsivament
les ungles (onicofàgia) i a
gratar-me el clatell com si hi tingués
un ramat de puces.
*Ablutomania: Mania de rentar-se les
mans a cada moment.

56
Racó verd
Població de mamífers a l’Estany
d’Ivars i Vila-sana (III)
Roger Guillem Martí
L’estudi de les
poblacions de mamífers
Seguint amb els capítols dedicats
a la població de mamífers que es
poden observar a l’Estany d’Ivars i
Vila-sana, en el present número parlarem
de les dues espècies de l’ordre
dels lagomorfs que s’hi poden veure:
la llebre i el conill. Els lagomorfs
es diferencien dels rosegadors per
tenir dues parelles de dents incisives
en cada mandíbula mentre que
els rosegadors en tenen una sola
parella. Presenten dues úniques
famílies, els Leporidae (constituïda
per les espècies de llebres i conills)
i els Ochotonidae (les piques, uns
mamífers que habiten les regions
fredes d’Àsia, Nord-amèrica i Europa
Oriental).
El conill de bosc (Oryctolagus
cuniculus) és el mamífer més abundant
i fàcil d’observar a l’Estany
d’Ivars, on hi manté una població
estable. Tot i que té hàbits nocturns
i crepusculars, se’l pot observar
fàcilment durant el dia, fins i tot
al migdia, quan realitzem la volta
circular a l’estany.
La majoria d’individus, però, durant
el dia es troben dins dels caus o
propers a ells. Els caus, que els
construeixen en els talussos del voltant
de l’estany, són unes estructures
subterrànies complexes, amb galeries
per refugiar-se i les cambres de
cria. De fet abans de la recuperació
de l’estany ja s’hi podia observar per
aquestes zones, sobretot al turonet
al sud de l’actual aparcament de
Vila-sana.
Conill descansant en un marge. Foto: © Roger Guillem Martí.
El conill és una important font d’alimentació
a les cadenes tròfiques
dels ecosistemes mediterranis.
L’Estany d’Ivars no n’és una excepció,
així s’han observat arpelles
vulgars capturant individus joves
i/o duent-los cap als nius situats als
canyissars per tal d’alimentar les
seves cries. També han atret altres
rapinyaires que cacen pels voltants,
com l’àguila calçada, i mamífers com
les guineus.
La intensificació de l’agricultura va
provocar una disminució de l’espècie
a la comarca, sobretot per la
destrucció dels caus amb la nova
maquinària agrícola. Tot i això es pot
observar en qualsevol punt del terme
de Linyola, per bé que localitzat en
certes zones on pot construir els
caus per criar. Diverses malalties,
algunes introduïdes per l’home
(com la mixomatosi) per controlar
o eradicar la població (a Austràlia),
provoquen grans fluctuacions en
les poblacions de conills i afecten,
de passada, als seus depredadors,
alguns dels quals estan en greu perill
d’extinció (com el linx o l’àguila
imperial).
La llebre europea (Lepus europaeus)
morfològicament és molt similar
al conill, se’n diferencia per major
grandària corporal, grans orelles
amb els extrems negres, i extremitats
més llargues.
Una altra diferència amb el conill és
que la llebre, excepte durant el període
de zel, viu solitària. D’hàbitats
preferentment nocturns, també es
pot observar durant el dia, preferentment
poc calorosos. Es desplaça
mitjançant salts, podent assolir una
velocitat màxima de 75 km/h quan
fuig d’un depredador.
Se l’observa de forma puntual pels
camps de cultiu dels voltants de l’Estany
d’Ivars, on s’hi poden detectar
els seus excrements de color marró
clar-grogós preferentment. És més
fàcil d’observar en les zones de secà
de Lleida, a causa d’una preferència
per les àrees obertes (tot i que pot
viure en un ventall d’hàbitats) i on
troba la tranquil·litat per poder-hi
criar en petits caus. Aquesta espècie
es troba en declivi a tot Europa,
principalment a causa dels canvis en
les pràctiques agrícoles.
barret picat ABRIL 2014

Plantes
57
Les plantes remeieres
en la medicina popular linyolenca (IV)
Elisenda Mas Darbra
En aquest capítol explicarem, en
primer lloc, els diferents remeis que
els entrevistats ens han fet saber per
a guarir una malaltia determinada.
Així, en aquesta quarta secció parlarem
del què podem fer per a curar
o alleugerir la simptomatologia del
mal de cap.
El segon apartat de l’article estarà
dedicat a parlar d’una determinada
planta remeiera; en aquest cas comentarem
les moltes virtuts que els
diferents entrevistats linyolencs ens
han explicat sobre l’all.
Voldríem aclarir que aquest recull de
tradicions i costums populars tenen
la majoria una certa base científica,
però alguns remeis són fruit de
supersticions i de tradició oral poc
contrastada científicament. Per això
s’ha de tenir molta cura a l’hora de
provar algun d’aquests remeis ja
que segons l’ús i la quantitat o la
part de la planta emprada pot tenir
uns efectes o uns altres, fins i tot
pot arribar a ser perjudicial per a
certes persones. Recomanem per
això, posar-se en mans de persones
especialitzades en el tema si es té
intenció de consumir alguna herba
durant un cert temps. Així, ni l’autor
ni l’editor es fan responsables de les
possibles conseqüències derivades
d’un mal ús d’aquests remeis sense
assessorament d’un expert.
REMEIS NATURALS
PER A CURAR O
ALLEUGERIR
EL MAL DE CAP
El mal de cap és un dolor produït
generalment per la inflamació dels
vasos sanguinis del cap per motius
molt variats o per una contracció dels
músculs del coll.
Materials:
— Drap
— Vinagre
REMEI POPULAR n.1
Procediment: Es xopava el drap amb
vinagre i es lligava ben fort a la front
del malalt. Aquest restava ajagut al
llit en una habitació fosca i tranquil·la
fins que li passés el dolor.
Materials:
— Mocador
— Alcohol
REMEI POPULAR n.2
Procediment: Es mullava el mocador
amb esperit i es lligava al cap
de la persona que patia el dolor. Es
procurava que aquest estigués en
un lloc en silenci i amb poca llum.
L’alcohol, a part de refrescar i calmar,
servia també com a sedant i ajudava
a dormir el pacient.
REMEI POPULAR n.3
Materials:
— Camamilla o til·la
— Estris per a fer una infusió
Procediment: Amb la camamilla o bé
la til·la es realitza una infusió que es
beu diverses vegades al dia. Aquest
beuratge anava bé sobretot si el mal
de cap era a causa una indigestió o
pel ventre brut.
REMEI POPULAR n.4
Materials:
— Cua de cavall o equisets
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1

58
Plantes
— Estris per a fer una decocció
Procediment: Amb les fulles seques
dels equisets es realitza una decocció.
Un cop tèbia es beu el preparat.
Altres plantes citades que també
es poden utilitzar per a fer decoccions
són el garrigó, la serverola i la
valeria na, plantes que són més freqüents
en les contrades del Montsec
i rodalies.
REMEI POPULAR n.5
Materials:
— Una ceba
— Una branqueta de timó
Procediment: Es fa bullir una ceba
amb una branca de timó. El brou
resultant es beu diversos cops per
a reduir el dolor.
ALTRES REMEIS
També alguns veïns ens han comentat
la frase: ‘si tens mal de cap, suca’t
el cul d’oli’. No sé si és una frase
feta sense massa sentit curatiu o si
realment era efectiu. Una possible
hipòtesi podria ser que el mal de cap
fos produït per un fort restrenyiment
i al sucar l’anus amb oli d’oliva es
provocava l’evacuació i es reduïa
el dolor.
També ens han mencionat l’expressió:
“si tens mal de cap, omple’t el
pap”. Aquesta frase fa referència a la
idea que sovint el mal de cap és causat
per estar molta
estona en dejú.
Així, si es menja
alguna cosa, el
dolor desapareix.
L’ALL
(Allium sativum)
Localització en el terme de Linyola
No el trobem de forma espontània a
la zona, però sí que és àmpliament
conreat als horts per a ús domèstic.
Vàrem plantar al jardí de casa tres
dents d’all per Sant Blai, que segons
el refranyer és el millor dia de l’any en
què s’han de plantar, i després de sis
mesos, al mes d’agost, vaig recollir
tres cabeces d’alls, les quals podeu
veure a la fotografia adjunta. Cal dir
que eren molt més forts i coents de
gust que els que comprem habitualment
a la botiga, encara que de
mida més petita.
Indicacions terapèutiques: usos
medicinals més habituals segons
els veïns entrevistats
La majoria d’entrevistats ens han
parlat que utilitzaven els alls per a
combatre els molestosos cucs intestinals.
Ho feien o bé ingerint els alls
crus o bé sucant el voltant de l’anus
amb un all o fins i tot posant-ne de
sencers dins del cull a tall de supositori.
Altres fórmules que ens han
explicat eren posar-se alls a la boca
i empassar-se només la saliva, com
si d’un caramel es tractés, o bé, ja en
casos extrems i desesperats, penjar
un collaret d’alls crus i pelats al coll
de les criatures que patien de cucs
(ús vermífug).
Un altre ús força extens del qual
ens han parlat era per a calmar el
dolor causat pels penellons. Aquests
eren petites tumefaccions de la pell
produïdes pel fred i que es formaven
especialment a les mans, als peus, a
les orelles i al nas. El tractament consistia
en fregar un all a tota la zona
afectada pel penelló diverses vegades
i durant els dies que cal gués.
Una altra manera d’utilitzar-lo era
escalivar-lo i aplicar directament a
la zona. Altres entrevistats utilitzaven
aquest bulb per a deslliurar-se de
les durícies. En aquest cas es partia
una dent de l’all per la meitat i amb
un ganivet se li donava la forma de
la durícia vigilant que fos exacta, ja
que sinó el voltant de la pell quedava
irritada. Llavors, s’aplicava damunt
la durícia embolicat amb un drap i
s’havia de mantenir així durant uns
dies. Igualment ens han explicat que
per a calmar les butllofes, clivelles i
petites ferides es posaven alls a escalivar
i es barrejaven amb llard de
porc. El producte resultant s’aplicava
damunt de la zona adolorida. Les
picades d’insecte com les vespes o
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
barret picat ABRIL 2014

Plantes
59
mosquits es calmaven fregant la
zona amb alls tendres. (Ús antibiòtic
i antisèptic).
L’all també es feia servir contra
l’herpes, que és una de les infeccions
víriques més complicades
de curar i més temudes. Ens han
explicat que hi havia veïns que
havien intentat curar l’herpes aplicant-se
a la zona afectada pegats de
quitrà barrejats amb alls xafats. Els
resultats però no sempre eren bons.
(Ús antivíric).
Al ser també vasodilatador i afavorir
la circulació sanguínia alguns veïns
menjaven alls per a disminuir la
pressió de la sang en el cas de tenir
hipertensió. També al tenir propietats
tonificants i depuratives altres entrevistats
l’utilitzaven per a combatre
l’artrosi, la gota o el dolor d’ossos,
(Ús hipotensor i depuratiu).
Finalment una padrina recomana
posar-se un all gros prèviament escalfat
i subjectat amb un mocador
al pavelló de l’orella per a combatre
el mal d’oïda.
Altres usos, costums i creences a
Catalunya
Per les contrades de Lleida s’acostuma
a fer allioli lligat amb codony cru.
A vegades s’hi posa ou. En altres
contrades, l’allioli es lliga amb fruits
molsosos, en substitució dels ous
que el dejuni a vegades prohibeix
menjar. Es fa també amb patates,
pera, poma o codony. El qualifiquen
d’allioli d’advent.
Segons el Costumari Català, un
menjar típic de dejuni, propi de la vigília
de Nadal, eren les sopes d’alls:
escaldades o bullides. A vegades
s’hi tirava un ou.
Antigament, al mes de juny, entre
els segadors es menjava molt allioli,
el qual és qualificat d’ “unguentum
apostolorum” i el consideren un remei
per a molts mals. Els de Linyola,
un dels tres
remeis que
empraven per
guarir-se de
tot mal, era el
vinagre dels
quatre lladres
fet amb alls,
fonoll, ruda i romaní bullit, que servia
de beuratge per a tot malestar i
com a remei contra les epidèmies
contagioses.
Es creu que si es sembra alls per
lluna creixent, no arrelen perquè
la terra els escup o els crema. Pel
gener és bon temps per a sembrar
alls i cebes, sobretot amb llit calent
i terra ben afemada.
La lluna d’advent influeix damunt
dels alls que se sembren durant el
seu curs. Si es sembren en lluna
vella, surten rodons i grossos, i si en
fa, en canvi, en lluna nova, són més
petits, més llargs i tenen més grans.
Sant Blai és l’advocat dels alls. Els
alls millors, i sobretot els més coents,
són els que se sembren el dia de la
seva festa. Bé diu el refrany:
Per Sant Blai
sembra ton all.
Antigament es creia que perquè els
alls fossin coents i rabiosos, a més
de sembrar-los el dia de sant Blai,
calia renegar abundosament i amb
veu ben forta mentre se sembren,
puix que la malícia i la rabior del
renegar es convertien en coïssor en
els alls. Com més caragolats eren els
renecs, més rabiosos sortien:
Si vols l’all coent
sembra’l per l’advent.
A l’all res li fa
que sigui mal plantat
si és ben renegat
Paremiologia: proverbis, refranys
i dites populars
— Qui no té un all, té una ceba.
— La ceba, lo sol i l’all, el metge al
carall.
— Pels cucs, els alls; per a dormir,
cascalls.
— All en dejú, remei segur.
— Si per Sant Blai plantes l’all, per
Sant Miquel et mira al cel.
— Si vols un all coent, sembra’l per
advent; però si el vols certer, feslo
per gener.
— L’all vol veure l’amo quan se’n
torna a casa (s’han de plantar a
poca profunditat).
Gràfica
La següent gràfica ens mostra el
nombre d’entrevistats que ens han
parlat de cada un dels usos medicinals
descrits anteriorment.

• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
60 barret picat ABRIL 2014

Fotos: Moisès Mata, Salvador Camí, Eva Llauet
Processó i Benedicció de Rams 61

62
Fotos: M. Giné, C. Arenas
Conferència Glòria Jové
Núria Farrús, a la inauguració de l’exposició
Exposició
Alumnes del mestre Farrús
Xerrada Mestre - Solé
Mariona Millà
Els regidors P. Galitó i R. Martí fent una presentació

Fotos: R. Tarragó, E. Llauet
63
Inauguració carrers a Linyola
Inauguració carrers a Linyola
Inauguració carrers a Linyola
Sopar Pessebre Vivent
Calçotada Penya Barça
Calçotada Penya Barça
Calçotada Penya Barça
Calçotada Penya Barça

Els pensionistes
a Port Aventura
Adoli
Sortida a
Vallverd
Diada de Sant Jordi