Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
60<br />
Racó verd<br />
Població de mamífers a l’Estany<br />
d’Ivars i Vila-sana (I)<br />
Roger Guillem Martí<br />
El retorn de la<br />
llúdriga a l’estany.<br />
Els micromamífers<br />
El passat 19 de novembre, el Consorci<br />
de l’estany d’Ivars i Vila-sana<br />
convocava una roda de premsa per<br />
a informar del retorn de la llúdriga<br />
(Lutra lutra) a l’estany. Tot i que<br />
anteriorment ja s’havia obtingut evidències<br />
d’excrements d’una llúdriga,<br />
el dia 2 de novembre l’empresa<br />
Photologistics va obtenir una imatge<br />
nocturna d’un exemplar adult en una<br />
de les ribes de l’estany a partir de<br />
fototrampeig. Tot plegat fa pensar<br />
que almenys un exemplar s’ha instal·<br />
lat a l’estany. Es creu que la seva<br />
arribada ha estat possible gràcies<br />
a la millora de la connectivitat entre<br />
l’estany i el riu Segre, remuntat el<br />
connector natural que és el riu Corb<br />
i la seva xarxa de desguassos. La<br />
seva arribada és una bona notícia<br />
per l’estany, doncs es recupera una<br />
espècie que ja hi habitava abans del<br />
seu dessecament i que es considera<br />
una excel·lent indicadora de la qualitat<br />
de l’ecosistema. Esperem que<br />
s’hi pugui establir aviat una població<br />
reproductora, que ajudi al control<br />
natural de la fauna piscícola.<br />
La llúdriga és un mustèlid semiaquàtic<br />
que es troba en procés d’expansió<br />
a tota Catalunya. A mitjans del s.<br />
XX va estar a punt de desaparèixer<br />
del nostre país a causa de la degradació<br />
dels rius, contaminació de les<br />
aigües, canalitzacions i la destrucció<br />
de lleres, de boscos de ribera i d’aiguamolls,<br />
així com la pressió cinegètica.<br />
La millora de les aigües de molts<br />
Imatge d’un exemplar adult de llúdriga en<br />
una riba de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Foto<br />
obtinguda per Photologistics amb la tècnica<br />
del fototrampeig.<br />
rius, principalment per la construcció<br />
de depuradores i l’enduriment de<br />
les lleis per evitar abocaments de<br />
productes contaminants, a finals<br />
dels 90 permet l’expansió dels petits<br />
nuclis supervivents en les capçaleres<br />
de rius com el Segre i les Nogueres;<br />
mentre en les conques del Fluvià i la<br />
Muga s’hi porta a terme projectes de<br />
reintroducció. La llúdriga, que està<br />
protegida i catalogada com d’interès<br />
especial, s’alimenta principalment de<br />
peixos i crancs de riu.<br />
Amb la llúdriga s’incrementa a 32 les<br />
espècies de mamífers citades a l’estany:<br />
4 insectívors, 6 carnívors, 1 artiodàctil,<br />
8 rosegadors, 2 lagomorfs<br />
i 11 espècies de quiròpters. Amb la<br />
llúdriga, doncs, encetem una sèrie<br />
de capítols dedicats a la població<br />
de mamífers a l’Estany d’Ivars i Vilasana.<br />
En el present capítol tractarem<br />
els micromamífers, representats a<br />
l’estany per dos ordres: els rosegadors<br />
i els soricomorfs.<br />
Els rosegadors són l’ordre més<br />
nombrós dels mamífers, amb 2.800<br />
espècies (42% d’espècies de mamífers).<br />
La seva característica comuna<br />
principal són les dues incisives de<br />
gran mida i de creixement continu.<br />
A Catalunya hi viuen 18 espècies<br />
de rosegadors, de les quals 8 han<br />
estat citades a l’estany. L’ordre dels<br />
soricomorfs està dividit entre talps<br />
(absents a l’estany) i les musaranyes<br />
(dues espècies a l’estany).<br />
La família dels múrids és la que<br />
hi presenta més espècies de rosegadors,<br />
amb el ratolí de bosc<br />
(Apodemus sylvaticus), la rata traginera<br />
(Rattus rattus), la rata comuna<br />
(Rattus norvegicus), el ratolí domèstic<br />
(Mus domesticus) i el ratolí<br />
mediterrani (Mus spretus). Es tracta<br />
d’espècies àmpliament distribuïdes<br />
al nostre país, la majoria d’hàbitats<br />
nocturns, que es poden detectar<br />
al perímetre de l’estany. La família<br />
dels micròtids, per la seva banda,<br />
conté la rata d’aigua (Arvicola<br />
sapidus) i el talpó comú (Microtus<br />
duodecimcostatus). De la rata d’aigua,<br />
espècie protegida a Catalunya<br />
(categoria de vulnerable), hi ha poques<br />
observacions a l’estany (una<br />
personal el passat 20 de setembre,<br />
davant d’un dels aguaits de fauna).<br />
El talpó comú es detecta als camps<br />
de conreu dels voltants. Finalment,<br />
de la família dels glírids hi trobem la<br />
rata cellarda (Eliomys quercinus),<br />
detectada puntualment als marges<br />
de l’estany, es caracteritza per tenir<br />
una màscara facial, d’hàbitats nocturns<br />
i que passa l’hivern en letargia.<br />
Les musaranyes es classifiquen en<br />
la família dels sorícids, amb la presència<br />
a l’estany de la musaranya<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3