Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Plantes<br />
57<br />
CAMAMILLA<br />
(Matricaria chamomilla)<br />
Sinonímia: camamilla de l’Urgell o<br />
d’Aragó, camamil·la, camamirl·la,<br />
matricaria, mançanilla.<br />
Localització en el terme de Linyola<br />
Aquesta planta acostuma a créixer<br />
en zones de secà i terrenys arenosos,<br />
pobres en nutrients i erms. Les<br />
partides de Linyola que produïen<br />
camamilla de més bona qualitat eren<br />
les del Camí dels Arcs i la banda dels<br />
camins de Vallfogona de Balaguer,<br />
al voltant de les eres i dels freginals<br />
(parcel·les de terra relativament<br />
petites que no es conreaven). Actualment,<br />
l’he pogut recol·lectar,<br />
trobant-la de forma testimonial, en<br />
petits erms i camps sense conrear al<br />
camí que mena cap a Vallfogona de<br />
Balaguer, en la partida de Remolins<br />
i en el del Castell del Remei. També<br />
en tenim plantada al jardí de casa<br />
de la qual anem recollint les flors<br />
per a usos familiars. Una infusió de<br />
camamilla després d’un bon àpat<br />
és més digestiva i saludable que no<br />
pas el cafè.<br />
La camamilla de Linyola<br />
La camamilla és la infusió més popular<br />
i consumida per tota mena de<br />
públics. A diferència de la majoria<br />
d’infusions, la poden prendre tant els<br />
bebès com els avis i és indicada per<br />
a tot tipus de problemes digestius.<br />
La camamilla que es cultivava al terme<br />
de Linyola i als seus voltants va<br />
tenir fama de ser una de les millors<br />
del món. Encara avui és tradició pel<br />
mes de maig, sortir a buscar-ne per<br />
a ús particular, encara que cada cop<br />
és més difícil de trobar-ne. Al poble<br />
hi ha diversos veïns que encara preparen<br />
licor de camamilla de forma<br />
artesanal. Jo i el meu pare també<br />
ho hem fet segons la fórmula bàsica,<br />
que és a base d’un litre d’aiguardent<br />
o anís barrejat amb sucre i 50 grams<br />
de flor de camamilla macerant durant<br />
quaranta dies. Després es cola amb<br />
un drap fi. Els resultats del licor han<br />
estat més que acceptables.<br />
Donada la importància d’aquest<br />
producte a Linyola, han estat tres els<br />
entrevistats que ens han donat una<br />
informació suplementària d’aquesta<br />
planta i que reproduïm tal i com ens<br />
ho han explicat:<br />
—Entrevistat 1r (Ramon Galitó, 91<br />
anys): “la camamilla de Linyola era<br />
collida sobretot per infants i dones i<br />
es pagava aproximadament a l’any<br />
1930, entre cinc i deu cèntims de<br />
pesseta el quilogram, depenent del<br />
neta que estigués la flor. La camamilla<br />
de més bona qualitat era la que<br />
es collia entre primers de maig fins a<br />
mitjans d’aquest mateix mes, dates<br />
que quedaven a prop de la Festa<br />
Major del poble (20 – 22 de maig).<br />
Aquesta planta abundava molt al<br />
terme de Linyola, Castell del Remei i<br />
Vallfogona, sobretot abans que totes<br />
les partides es transformessin de<br />
secà a reg. Dos cops per setmana<br />
sortien uns quants carros carregats<br />
de paques de camamilla i aquesta<br />
era transportada mitjançant les mules<br />
cap al tren de Mollerussa. Més<br />
tard, quan hi va haver un transport<br />
regular d’autobusos, els compradors<br />
enviaven els farcells als laboratoris<br />
o bé directament als farmacèutics.”<br />
—Entrevistat 3r (Carme Palou, 81<br />
anys): “la camamilla era el producte<br />
reina que adquiria el meu tiet, ja<br />
que d’ella s’obtenia moltes aplicacions:<br />
com a laxant, per a elevar<br />
l’estat d’ànim, situació que el meu<br />
padrí definia com ‘la paleta del pit<br />
caiguda’, per als mals de cap o<br />
per a curar els malestars digestius.<br />
També d’aquesta herba se’n feia el<br />
famós licor de camamilla. Era molt<br />
apreciat el que feien a la ‘Fagina del<br />
Castell del Remei’ i que s’utilitzava<br />
com a tònic digestiu. Hi havia grans<br />
plantacions alemanyes d’aquesta<br />
herba a Vallfogona de Balaguer. Eren<br />
tan extenses, que recollien la camamilla<br />
amb màquines recol·lectores.<br />
L’utilitzaven majoritàriament per a<br />
fer sals de banys que, a més de<br />
l’olor, suavitzaven i hidrataven la<br />
pell. La camamilla de millor qualitat,<br />
que ells anomenaven ‘primerenca’,<br />
l’apartaven de la resta i quan aquesta<br />
ja s’havia deshidratat (sempre a<br />
l’ombra, perquè sinó perdia color), la<br />
passaven per un ‘sedas’. Allí només<br />
hi quedava el ‘botó’ i era enviada a<br />
Saragossa, on elaboraven un xampú<br />
que s’utilitzava per a mantenir la<br />
tonalitat rossa del cabell. També es<br />
venia a laboratoris en grans quantitats<br />
on la introduïen dins de petites<br />
bosses de roba i que era utilitzada<br />
per a les infusions o per a aromatitzar<br />
els armaris. També era venuda directament,<br />
en grans farcells, a moltes<br />
farmàcies de Barcelona que la venien<br />
directament al públic a manta.”<br />
—Entrevistat 17è (Joan Civit, 82<br />
anys): Un producte d’una gran importància<br />
a tota la Plana d’Urgell i<br />
molt especialment al poble de Linyola,<br />
era la camamilla. Cap a finals<br />
de la primavera, començava la recol·<br />
lecció d’aquestes herbes compostes<br />
i anyals. Tradicionalment la feien<br />
les dones, mentre que els homes<br />
es dedicaven als afers diaris. Una<br />
vegada collida, la camamilla solia<br />
tenir una doble destinació: familiar<br />
o comercial. La utilització familiar<br />
d’aquestes herbes fou, i encara és<br />
avui dia, molt important a tot el Pla<br />
d’Urgell. S’emprava sobretot com a<br />
medicament tònic.<br />
En el segle XVIII, els metges, comissionats<br />
a l’Urgell, a fi d’evitar la<br />
propagació del còlera l’any 1785, la<br />
utilitzaven tot sovint. Consideraven<br />
que posseïa propietats ‘antiespasmòdiques<br />
i febrífugues’.<br />
Per la seva utilització familiar, quan<br />
ja s’ha recollit, s’ha de deixar assecar<br />
durant un temps. Una vegada<br />
evaporada l’aigua que contenen