You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
50<br />
Literatura<br />
com si li haguessin punxat al cul i es<br />
llançà a sobre de la ”Balins” cridant<br />
com una boja:<br />
–Només falta que ens insulteu! Això<br />
sí que no, colla de pollosos!<br />
–Ta mare si que és una pollosa!<br />
–cridà la Montse tot etzibant-li una<br />
sonora bufetada a la cara.<br />
Va ser necessària una ràpida intervenció<br />
dels mossos per separar les<br />
noies i evitar que la cosa s’acabés<br />
convertint en un espectacle de lluita<br />
lliure. La discussió i els insults, però<br />
no s’havien pas acabat i la situació<br />
cada cop era més tensa fins que, de<br />
sobte, sonà el mòbil del “Dràcula”.<br />
Es va fer un silenci general, com si<br />
tothom hagués intuït que aquella<br />
trucada era molt important.<br />
L’home agafà el mòbil i es tornà encara<br />
més pàl·lid a l’escoltar les veus<br />
de l’altra banda.<br />
–“Sí, están bien! Pero...¿¡Cómo puede<br />
ser!? –va exclamar. I va continuar<br />
escoltant atent les explicacions que<br />
li donaven per telèfon.<br />
–Què passa, què passa? –preguntà<br />
la Sara ben angoixada– Són els<br />
nens?<br />
–Los niños están en Girona! –digué el<br />
“Dràcula” amb ulls aquosos i mirada<br />
perduda.<br />
La “Clafolls” es va desmaiar. Pensant<br />
que havien segrestat als seus fills, va<br />
caure ben espatarrada al terra sense<br />
que ningú fos prou ràpid com per<br />
estalviar-li la patacada.<br />
* * *<br />
No, no havia estat cap segrest. Els<br />
mateixos bessons, més endavant,<br />
declararien una i una altra vegada<br />
que l’únic que havien fet era el voler<br />
continuar per un carrer del laberint<br />
que no portava en lloc, que s’acabava<br />
en una paret de panís. Però ells<br />
s’havien endinsat entre les mates<br />
buscant una drecera inexistent i,<br />
després de recórrer una bona estona<br />
pel mig de les fileres espesses –per<br />
fi!–, van sortir; estaven en un camp<br />
de...¡Sant Joan de Mollet, en la comarca<br />
del Gironès!<br />
Aleshores havien anat cap al poble hi<br />
havia demanat, en una botiga de la<br />
localitat, que els deixessin trucar als<br />
seus pares, ja que s’havien perdut<br />
en el laberint del panís. La botiguera<br />
que, evidentment, no acabava d’entendre<br />
la situació, es posà al telèfon<br />
i explicà al “Dràcula” la ubicació de<br />
la població on ara es trobaven els<br />
seus fills sans i estalvis.<br />
Això era absolutament inexplicable,<br />
és clar! Era impossible, increïble!<br />
Però... ¿quina explicació lògica es<br />
pot trobar a aquets succés? Els dos<br />
llocs (el laberint de blat de moro i el<br />
poble de Sant Joan de Mollet) estan<br />
a més de dues hores de distància en<br />
cotxe. Des que havien desaparegut<br />
els nens fins que van trucar des de<br />
Sant Joan havia passat ben just una<br />
hora i mitja...<br />
* * *<br />
El dilluns següent, a primera hora,<br />
es van presentar dos senyors molt<br />
seriosos i ben vestits, a casa del<br />
Josep i de la Lola. Van dir que eren<br />
del Departament Secret de Seguretat<br />
Nacional i van fer una explicació tan<br />
breu del cas que ni el Josep ni la seva<br />
dona ho van poder entendre. Això sí,<br />
van deixar una ordre molt clara:<br />
–...se investigan las conexiones<br />
espacio-temporales entre dos puntos<br />
distantes. De todos modos, este<br />
es un tema de Seguridad Nacional;<br />
cuanto menos sepan, mejor para<br />
ustedes.<br />
Pero recuerden: su campo queda a<br />
disposición del gobierno. No puede<br />
cosechar el maíz ni entrar en su<br />
finca –va dir un dels homes amb to<br />
autoritari.<br />
* * *<br />
El Josep va quedar enfonsat; tot el<br />
seu fabulós projecte del laberint se<br />
n’havia anat en orris i també era més<br />
que probable que acabés perdent la<br />
collita de panís.<br />
Pensatiu i abatut escoltà la veu de la<br />
seva dona, la Lola de cal Manelet de<br />
la Bassa, que, com un tir de gràcia,<br />
li digué:<br />
–Veus, ja t’ho deia jo que ens portaria<br />
problemes la teva idea!<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3