Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
48<br />
Literatura<br />
El laberint de panís<br />
Jaume Balcells i Palou<br />
La seva dona, la Lola de cal Manelet<br />
de la Bassa, ja el va advertir:<br />
–Josep, em sembla que aquesta<br />
idea teva ens portarà problemes...<br />
–Ja hi som! Ja m’ho pensava que no<br />
ho trobaries bé! Però, a veure ¿quins<br />
problemes?<br />
–No ho sé, però no ho veig clar!–digué<br />
ella mentre ficava els plats de<br />
dinar al rentavaixelles.<br />
–No ho veus clar! No ho veus clar!<br />
–s’exclamà l’home– Les coses s’han<br />
d’avaluar! En el pitjor dels casos<br />
podem perdre uns quants quilos de<br />
panís...<br />
Aquesta conversa tenia lloc en un<br />
poble proper a l’estany d’Ivars d’Urgell<br />
i Vila-sana que ens estalviarem<br />
d’esmentar.<br />
En Josep, preocupat per la crisi i pel<br />
baix preu del panís, havia tingut una<br />
idea per augmentar els ingressos<br />
familiars. De fet, no era cap cosa original;<br />
es tractava de fer un “laberint”<br />
dins d’un dels seus camps de panís<br />
i cobrar una entrada per visitar-lo.<br />
L’home estava convençut que es<br />
podia aprofitar el reclam turístic de<br />
l’estany d’Ivars i presentar, a la gent<br />
que s’hi apropava, aquest recorregut<br />
lúdic per dins del panissar.<br />
Calia, això sí, implicar-hi també a<br />
l’ajuntament i al Consell Comarcal,<br />
però ell tenia bons contactes polítics<br />
i estava convençut que se’n sortiria.<br />
Mirant les coses de manera pràctica<br />
es podia dir que, avui per avui, la<br />
dificultat més gran a superar per dur<br />
a terme el seu projecte era la seva<br />
dona...<br />
–Oh! I que no hauràs de llogar algú<br />
que t’ajudi? No podrem pas fer-ho<br />
tot nosaltres dos sols, oi? –preguntà<br />
la Lola mentre s’eixugava les mans.<br />
–Per això no pateixis. Ma cosina, la<br />
Montse, i la seva amiga, la Jenifer de<br />
cal Piticlín, m’han dit que si la cosa<br />
no surt bé no cobraran ni un duro.<br />
–Què!? La Montse, “la Balins”, i la<br />
Jeni són les teves ajudants!? Déu<br />
ens agafi confessats! No en volia saber<br />
d’altra! –s’exclamà la Lola alçant<br />
els braços i la mirada cap al sostre,<br />
com si parlés amb algun ésser diví<br />
que estigués a l’esgolfa o més enllà.<br />
–Au, i ara què passa amb aquestes<br />
noies!? –protestà l’home- si són la<br />
mar d’ajudades i bona gent!<br />
–No em negaràs que cada cop que<br />
han tingut una feina, la cosa ha acabat<br />
com el rosari de l’Aurora...<br />
–Va, va! Això ara ho dius per aquella<br />
festa de comiat de fa dos estius,<br />
quan portaven les piscines municipals<br />
–replicà el Josep.<br />
–Una festa? Allò va ser una orgia!<br />
–Bé, són joves... i al poble, ja ho<br />
saps, s’exageren molt les coses.<br />
–I què han de fer elles? –preguntà<br />
la Lola.<br />
–Mira, tu donaràs els tiquets d’entrada<br />
al laberint i cobraràs, la Montse<br />
i la Jeni –en dos cercles diferents<br />
situats a dins del panís– organitzaran<br />
jocs tradicionals i d’habilitat per<br />
a la canalla que hi entri, i jo estaré<br />
a la sortida per indicar ben bé a la<br />
mainada per on han de passar per<br />
tornar al camí del poble.<br />
–Ai! –Sospirà la Lola de cal Manelet<br />
de la Bassa– Tu i les teves idees!<br />
–No, dona, no pateixis que tot anirà<br />
bé –va somriure l’home al veure que<br />
la seva dona anava cedint– Mira, de<br />
fet, ara mateix el que em fa més por<br />
és que la cosa vagi tan bé que al<br />
proper any ja tinguem competència.<br />
Vull dir que hi hagi tres o quatre<br />
laberints de panís repartits per la<br />
comarca.<br />
* * *<br />
El primer dissabte de juliol, es va<br />
posar en funcionament el laberint.<br />
I fins i tot la Lola estava contenta<br />
al veure que ben bé la meitat de la<br />
quitxalla del poble ja havien passat<br />
aquell matí pel laberint i que tots<br />
semblaven sortir contents i amb<br />
ganes de tornar-hi.<br />
Ni una queixa d’aquelles cabres<br />
boges de “la Balins” i la Jenifer de<br />
cal Piticlín. Més aviat a l’inrevés; la<br />
canalla sortia ben entusiasmada<br />
amb els jocs que havien preparat<br />
les noies.<br />
El Josep, al final del laberint, es<br />
fregava les mans al veure que no<br />
paraven de sortir nens i nenes de<br />
totes les edats, i ja començava a<br />
pensar en algunes feines de millora<br />
i ampliació.<br />
Aleshores, quan ja gairebé era migdia<br />
i ja s’apropava l’hora de tancar,<br />
va aparèixer la Sara de cal Clafolls<br />
amb els seus dos bessons trapelles<br />
i el tòtil del seu marit.<br />
“La Clafolls”, des que s’havia casat<br />
amb aquell barceloní esprimatxat,<br />
esblanqueït i ullerós, que podia passar<br />
ben bé per ser un parent proper<br />
del comte Dràcula, semblava una<br />
altra persona; s’havia tornat tova i<br />
altiva i quan, en caps de setmanes<br />
o festes majors, venia pel poble portava<br />
uns “fums” com si fos la dona<br />
d’un ministre. Els seus fills, els bessons<br />
“Clafollets”, com se’ls anomena<br />
al poble, amb només vuit anys ja<br />
podrien guanyar qualsevol concurs<br />
que es convoqués per esbrinar quins<br />
són els nens més consentits i mal<br />
educats de la comarca.<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3