Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
46<br />
Literatura<br />
Conte de Nadal (<strong>201</strong>3)<br />
Josep Binefa Palou<br />
La Susana endreçava casa levitant<br />
de mala hòstia. Rabiosa com una<br />
vespa, voleiava pel pis traient la<br />
pols a cops de drap; no podia pair<br />
la conversa tan desagradable que<br />
acabava de tenir amb la sogra.<br />
Mentre descarregava l’evident mal<br />
humor sobre mobles, portes, parets<br />
i tot allò que se li presentava, no<br />
parava de brunzir: “aquell cony de<br />
dona no es pot aguantar, sempre ha<br />
de manar ella, ni escolta mai i ni sap<br />
parlar sense ofendre!”.<br />
Cada any, per Nadal, la Susana, el<br />
Cisco (el seu home) i el nen anaven<br />
a dinar a ca la sogra. Però enguany<br />
la vella havia decidit pel seu compte<br />
que es faria el dinar de família a ca<br />
la Susana (“Al Manel li fa molta il·<br />
lusió”); aquell matí s’havia presentat<br />
a primera hora per comunicar-li la<br />
“idea” i parlar del dinar.<br />
—La Carme i el Jonathan també vindran<br />
amb la canalla, com cada any. Suposo<br />
que faràs canalons i després un bon<br />
plat de peix. Una bona graellada calla<br />
per tot!— va dir la sogra amb aquell to<br />
manaire que no donava opcions i que<br />
treia la Susana de polleguera. Però la<br />
noia no es va pas arraulir.<br />
—No ho crec. Si el fem aquí a casa,<br />
hi haurà dinar a la catalana: una bona<br />
escudella i carn d’olla, i després indiot<br />
o capó rostit. Els canalons, ja els<br />
faré per Sant Esteve amb les<br />
sobres del rostit i de la<br />
vianda del bullit— va<br />
improvisar la Susana<br />
desafiant.<br />
—Olla, per dinar<br />
el dia de Nadal?<br />
Ai no, quin “desmengo”!<br />
Això és<br />
el Dinar de Nadal<br />
a la catalana? Què<br />
sabeu vosaltres, si teniu<br />
quatre dies! Abans, quan érem<br />
joves, la menjaven els homes al tros<br />
al segar l’olla escorreguda, ja ho<br />
veus. Un bon fart que m’havia fet de<br />
joveneta de portar-ne al defora amb<br />
ma germana i la somereta de casa:<br />
arribàvem suades i cansades com a<br />
rucs. Ara l’hem de menjar per Nadal?<br />
Déu me’n guard! Encara ens fotria<br />
olla de Tàrrega, aquesta carallot.<br />
—Ja ho tinc decidit, ni que sigui per<br />
variar. A més, un plat de calent a l’hivern<br />
sempre va bé i és més mengívol<br />
per a la canalla.<br />
—Ja pots comptar si els agrada, la<br />
sopa, a la canalla! El teu home em<br />
feia florir sempre que li’n donava,<br />
el podrit. Oi Christian que tu també<br />
t’estimes més canalons<br />
per Nadal?— va<br />
continuar l’àvia<br />
encarant-se<br />
al nen que<br />
estava<br />
amorrat a<br />
la pantalla<br />
del televisor.<br />
—Jo vull espagueeeetis<br />
—va<br />
somicar el nen aixecant un<br />
moment el cap de la “playstation”<br />
(“merda, ja m’han matat!”).<br />
—Espaguetis has de menjar per<br />
Nadal? —va recriminar la Susana.<br />
—Sí, fillet, sí. La padrina te’n farà<br />
un bon plat amb la carn del trinxat<br />
i després et menges els canalons.<br />
Ja els portaré fets jo, els canalons,<br />
que ja veig que no vols gastar gaire;<br />
rostiré la carn (pollastre, vedella,<br />
una bona xulla de porc, guiers i fetgets,<br />
que hi fan molt bo) com si fos<br />
LINYOLA<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Change language