Barret Picat-201

28
Entrevista
Entrevista a Josep M. Tribó Riera
Esteve Mestre
En una conversació casual amb Josep Mª Tribó
Riera, de la masia Moreno de la Cendrosa, va sortir
el tema dels seus Dietaris. Uns dietaris que escrigué
–en castellà– al llarg dels anys 1959 i 2000, on
hi anotava el treball que feia cada dia, però també
el temps...
El Josep M. em va deixar consultar els dietaris i això
va fer que de manera regular anéssim parlant de
diferents temes, de la pagesia, de futbol, de la climatologia,
del paisatge, dels tombs que dóna la vida...
Les converses sempre tingueren lloc a la cuina o
al menjador de la masia –situada en un paratge
privilegiat des d’on es veu bona part de la Plana i
Linyola– i on també intervenia, la seva muller, Maria
Eroles Caus..., un cop acabada la consulta i com
a pròleg dels articles que comencem a publicar i
que tindran una continuïtat durant l’any 2014, vaig
creure oportú fer una entrevista amb el Josep Mª
Tribó per posar negre sobre blanc, les converses
que hem tingut...
–Vostè va néixer a la Masia Moreno
de la Cendrosa. Des de quan
hi està establerta la seva família?
–Hi vaig néixer a la Masia Moreno
l’any 1935, en quan a la construcció
de la casa, només sabem que en
una pedra –la llinda- de la façana hi
constava l’any 1769 i sabem que la
casa fou remodelada o ampliada, al
llarg d’aquests segles, quatre vegades.
De notícies sobre els habitants
tenim notícia que l’any 1855 hi nasqué
Maria Rosa Vilaplana i que l’any
1878, hi nasqué Trinitat Tribó Vilaplana
i aquí comença el cognom Tribó.
L’any 1881 va néixer el meu padrí
Josep Tribó Vilaplana, el 1906 el meu
pare Josep Tribó Pallerola i el 1910,
la meva tieta Carme Tribó Pallerola,
i el 1914 el meu tiet Amadeu Tribó
Pallerola que morí a la guerra civil,
prop de la Seu d’Urgell, en un poble
anomenat Romadriu. (Si algú té interès
per aquestes dades, els hi puc
facilitar, doncs les tinc guardades).
–Com va ser la seva infància?
Quins records en té? On va estudiar?
–En quan a la meva infància, imagina’t
sense aigua corrent i sense llum
elèctrica, però sempre contents, ja
que mai ens va faltar el menjar...; de
molt petit anava a col·legi a Linyola.
Noces d’or 22-VIII-2009
M’ajuntava amb la Sra. Paquita, que
vivia a l’estany d’Ivars i Vila-sana,
a Ca l’Aragonés, o la casa de les
anguiles, i caminàvem fins Linyola i
si plovia amb un bon paraigües i a
migdia em quedava a dinar a casa
de la seva mare. De més gran, ja
vaig anar al col·legi a Ivars amb el
meu tiet, i en bicicleta i quan arribava
a casa, havia d’anar a treballar al
camp, doncs sempre hi havia feina
a fer...
–Com recorda la nevada del 1944?
Han viscut d’altres circumstàncies
semblants?
–De la nevada del 44, recordo que
vam estar assetjats per la neu i que
pel pes de la neu es va enfonsar
una part del teulat de casa i durant
uns dies, com a mesura de seguretat,
vam dormir tota la família en
un galliner –els padrins, pares, el
meu germà de menys d’un any i jo
i un mosso que teníem llogat per
tot l’any, i que era com un més de
la família. A l’altra nevada, com que
ja teníem tractor vam ajuntar unes
fustes formant una V i ens vam obrir
camí, primer amb les cases veïnes i
després fins a Linyola.
–Durant la seva joventut, on anava
els diumenges... ?
–Les festes gairebé sempre les vaig
passar a Linyola, doncs Linyola ha
barret picat DESEMBRE 2013