Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Vistes de Linyola<br />
19<br />
tar-nos del fet. El condol es donava<br />
a les cases, el tanatori encara no<br />
estava fet i els familiars vetllaven el<br />
difunt en la seva intimitat. Eren altres<br />
temps, era una societat diferent.<br />
M’agraden els cementiris i n’he<br />
visitat un quants. Cementiris cristians,<br />
musulmans i jueus. Del país i<br />
de fora del país, d’Europa i de fora<br />
d’Europa. Quan faig algun viatge<br />
turístic i es presenta l’ocasió aprofito<br />
el moment i m’escapo. Acostuma<br />
a ser una visita curta, com a molt<br />
mitja hora. Sempre en solitud, mai<br />
acompanyat. Són llocs adequats<br />
per a buscar-hi el silenci, la calma i<br />
la meditació. Passejo, miro làpides,<br />
llegeixo noms i cognoms, observo la<br />
disposició dels carrers i de l’espai...<br />
En algunes zones hi ha més tradició<br />
de posar-hi epitafis, en altres no. Hi<br />
ha pobles on s’acostuma a escriure<br />
la data de naixement i de mort, en<br />
altres només la data de mort amb els<br />
anys. Sovint hi ha el retrat del difunt.<br />
Hi ha cementiris amb tombes il·<br />
lustres, de gent que ha tingut una<br />
rellevància en el seu moment. Si<br />
mai aneu a París no podeu deixar<br />
de visitar el Panteó, un dels primers<br />
edificis d’estil neoclàssic de la ciutat,<br />
on reposen Voltaire, Rousseau,<br />
Dumas o Zola, entre altres. I si mai<br />
visiteu Roma podeu aprofitar per<br />
atansar-vos a les catacumbes. Ara<br />
farà uns 25 anys vaig tenir l’ocasió<br />
d’anar-hi i realment impressiona.<br />
Són una xarxa de túnels subterranis<br />
construïts a partir del segle II on<br />
s’enterraven els primers cristians.<br />
Els nínxols estan fets a les parets<br />
dels passadissos i, en temps de<br />
persecucions, moltes vegades foren<br />
utilitzats com a refugi. Es calcula<br />
que la ciutat té uns 60 quilòmetres<br />
de laberints soterrats amb quatre o<br />
cinc nivells de profunditat. Millor que<br />
no us hi perdeu, no us trobarien. Per<br />
altra banda, i com a curiositat, dir-vos<br />
que la nostra poetessa i escriptora<br />
pladurgellenca més universal, la<br />
Maria Mercè Marçal, descansa al<br />
cementiri d’Ivars d’Urgell.<br />
La mort és un motiu que per la<br />
seva transcendència i universalitat<br />
ha deixat nombrosos exemples en<br />
l’àmbit de la literatura. Fa un temps<br />
vaig gaudir amb dos llibres, dos clàssics,<br />
que van impressionar-me per<br />
la seva força i determinació: Llanto<br />
por Ignacio Sánchez Mejías (1935)<br />
de Federico García Lorca i Antologia<br />
de Spoon River (1915) d’Edgar Lee<br />
Masters. El primer, consta de quatre<br />
elegies que Lorca va escriure arran la<br />
mort del seu amic Ignacio Sánchez<br />
Mejías. Mort ocorreguda en circumstàncies<br />
tràgiques, quan aquest tenia<br />
34 anys. El poeta no només lamenta<br />
la pèrdua del company i en fa una<br />
exaltació de les virtuts sinó que<br />
també canta la fi d’una empresa vital,<br />
una vida escapçada a mig camí que<br />
hagués pogut donar molts fruits. En<br />
Lorca vol deixar constància d’un<br />
testimoni, el seu, que farà que el record<br />
de l’amic no es perdi i el pas del<br />
temps no esborri les seves petjades.<br />
Una manera de combatre la mort és<br />
guardar la memòria d’aquells que<br />
ens han precedit.<br />
Antologia de Spoon River és un clàssic<br />
de la literatura nord-americana<br />
del segle XX. Una obra mestra escrita<br />
per Edgar Lee Master autor que,<br />
bàsicament, se’l recorda per aquest<br />
llibre. L’Antologia ens mostra la història<br />
d’un poble a través dels epitafis<br />
que hi ha escrits a les làpides del cementiri<br />
de Spoon River, ciutat imaginària.<br />
Cada epitafi és un petit poema,<br />
una crònica, un relat de vida i, per<br />
mitjà d’aquests microrrelats, descobrim<br />
les peripècies i les batusses<br />
dels personatges locals, creieu-me<br />
que n’hi ha per a llogar-hi cadires.<br />
L’autor a més aprofita les veus dels<br />
difunts per a fer una denúncia del<br />
sistema social, polític i econòmic en<br />
què viu. D’aquesta manera el llibre<br />
esdevé una duríssima crítica a les<br />
injustícies de l’època, injustícies que<br />
un segle més tard de ser escrites<br />
encara perduren.