Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Linyola, desembre <strong>201</strong>3. Lo Pla d’Urgell<br />
número <strong>201</strong><br />
Entrevistes a:<br />
Andrea Trepat per J. Pedrós<br />
Dídac Fabregat per M. Giné<br />
Josep M. Tribó per E.Mestre<br />
Plantes: La camamilla per E. Mas<br />
Conte de Nadal <strong>201</strong>3 per J. Binefa
Jornada d’estudi Mascançà a Linyola<br />
Foto de participants Jornada<br />
Pol amb els gegants<br />
E. Mestre i T. Solé<br />
Presentació Jornades<br />
Cara de la geganta<br />
B. Huguet i A. Majoral<br />
Públic<br />
J. Yeguas Clausura Apertura. F. Foguet<br />
Fotos J.M. Cabau i E. Mestre
Editorial<br />
3<br />
Fundat l’any 1979<br />
linyola – desembre <strong>201</strong>3. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Montse Giné<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Quim Balaguer<br />
Carme Arenas Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Marta Ortiz<br />
Judit Pedrós i Caba<br />
Eva Llauet i Giné<br />
Cap de redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaires: Perenton Massana i Jordi Roca<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: J. Balcells, Adoli, J.R. Tarragó, Escola<br />
El Sitjar, CELI, Arnau Fontanet, Montserrat Teixidó,<br />
M. Bresolí, J.M. Cabau.<br />
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Arnau Fontanet,<br />
Xavier Diez, Jaume Balcells, Montse Espina,<br />
Ajuntament, Ramon Marti, Elisenda Mas.<br />
SOLIDARITAT<br />
Alguns en diuen fer caritat. Però no, al llarg d’aquests anys, la societat civil<br />
d’aquest país i de Linyola, davant de les dificultats, d’una crisi devastadora,<br />
d’unes retallades inversemblants cap a col·lectius febles i indefensos, respon<br />
majoritàriament fent aportacions al Banc dels Aliments, a Càritas, a Creu<br />
Roja, a la Marató de Tv3 i busca fórmules tipus grup musical Teclam’s per<br />
donar sortida a aquests sentiments de solidaritat, cap als més necessitats...<br />
la unió fa la força.<br />
<strong>201</strong>4<br />
Catalunya viurà un any crucial i decisiu en molts aspectes. Però del <strong>201</strong>4,<br />
també esperem s’aturi la crisi i que comenci la remuntada econòmica, social<br />
i ètica, que deixi enrere aquest estat de corrupció, de retallades i encara<br />
quedin més lluny, la wertgonya de la Lomce i els franquistes de la FAES.<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Subscripció anual local ......19,50 ¤<br />
Subscripció anual forània .....22,50 ¤<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-1981<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
BON NADAL I BON ANY NOU <strong>201</strong>4...<br />
... us desitja <strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong> a tots els anunciants, lectors, subscriptors i<br />
poble de Linyola.<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.
4<br />
Sumari<br />
Portada ............................J. BINEFA<br />
3 Editorial ............................BP<br />
4 Sumari / La <strong>Barret</strong>ada .........Perenton Massana<br />
CARTES AL DIRECTOR<br />
5 Contra la teleescombraria ..................JB<br />
NOTÍCIES ................................BP<br />
6 Un pessebre vivent de Linyola més solidari per<br />
celebrar 15 anys / La Marató de TV3/ Gran recapte<br />
d’aliments<br />
7 Teclam’s Solidaris / Xerrada del Dr Villanueva /<br />
Desfibril·lador / Concert Santa Cecília / IV Jornades<br />
de la Guerra Civil al front del Segre. Pol Galitó<br />
/ Centre Eqüestre Lliri Blau / Temps<br />
8 Carretera / Alexandre Tàssies Llordés / Adoli / Tots<br />
Sants / Exposició Dones amb espenta<br />
9 Jornades d’estudi Mascançà / Llar dels jubilats /<br />
Gravació d’un programa a la Penya Barça per Barça<br />
TV / Noms propis<br />
10 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas<br />
13 L’Ajuntament informa ......Ajuntament de Linyola<br />
ESPORTS<br />
13 25è Aniversari<br />
del Club de Bitlles Flor de Lis ........Montse Giné<br />
14 Els catalans continuen triomfant<br />
en el món de l’esport ............Arnau Fontanet<br />
15 CF Linyola ........................Pere Badia<br />
ENSENYAMENT<br />
16 Escola El Sitjar ..........Comissió Escola Verda<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
17 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas<br />
18 Natura morta ..................Antoni Folguera<br />
20 Lo Planell ......................... Lo Saball<br />
21 Tots Sants ................... Francesc Foguet<br />
ENTREVISTA<br />
22 Entrevista exprés a<br />
Dídac Fabregat Solé ...............Montse Giné<br />
25 Andrea Trepat: la nostra actriu .......Judit Pedrós<br />
28 Entrevista a Josep M. Tribó Riera ....Esteve Mestre<br />
HISTÒRIA<br />
36 Tempestes, pluges, temperatures i nevades<br />
a la Cendrosa<br />
en els anys 1959-2000 (1) .........Esteve Mestre<br />
OPINIÓ<br />
39 Sobre els drets ................Una opinió més<br />
40 Un cap, un vot ................ Francesc Foguet<br />
42 Amor ............................Xavier Díez<br />
LITERATURA<br />
45 La nit ........................... Jofre Bosch<br />
46 Conte de Nadal (<strong>201</strong>3) ............ Josep Binefa<br />
48 El laberint de panís ..............Jaume Balcells<br />
51 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina<br />
PLANTES<br />
56 Les plantes remeieres en la medicina<br />
popular linyolenca (II).............Elisenda Mas<br />
RACÓ VERD<br />
60 Població de mamífers<br />
a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (1) .... Roger Guillem<br />
61 La Tira Samerlic ...................Jordi Roca<br />
ENTRETENIMENTS<br />
61 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila<br />
62 Com passa el temps<br />
64 CONTRAPORTADA<br />
La <strong>Barret</strong>ada<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Cartes al director<br />
5<br />
CONTRA LA TELEESCOMBRARIA<br />
Certament, la teleescombraria és una xacra que anul.la<br />
mentalment les persones i les fa mediocres fins a l’extrem.<br />
Siguem responsables amb el que veiem i sapiguem<br />
triar o canviar de canal quan cal.<br />
“Les teleescombraries van començar a Espanya quan<br />
van aparèixer Antena 3 i Tele-5. Les teleescombraries<br />
naixen a partir de la creació d’una veritable competèn-<br />
cia en el món televisiu.”(Francesc Puigpelat, periodista<br />
i escriptor).<br />
“Són terroristes espirituals els responsables dels programes<br />
de teleporqueria.”(Valentí Gómez, president de<br />
l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil).<br />
J.B.<br />
2002-<strong>201</strong>2<br />
10 anys al vostre<br />
servei<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Bones<br />
festes!<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal<br />
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
6<br />
Notícies<br />
Notícies<br />
Un Pessebre<br />
Vivent de Linyola<br />
més solidari per<br />
celebrar 15 anys<br />
Un passi diürn amb cares conegudes,<br />
més dies i recuperació d’escenes,<br />
entre les novetats.<br />
Linyola celebra enguany el quinzè<br />
Nadal que organitza el Pessebre Vivent.<br />
Hi ho fa d’una manera solidària,<br />
convidant als assistents a bescanviar<br />
una entrada per una joguina que<br />
es lliurarà als Serveis Socials el 5<br />
de gener, durant el primer passi de<br />
matí del Pessebre, amb figurants<br />
coneguts.<br />
Ho ha explicat Àlex Mases, coordinador<br />
del Pessebre Vivent de Linyola,<br />
en la presentació de les activitats<br />
prèvies i el calendari del Pessebre,<br />
acompanyat de representants dels<br />
Serveis Socials del Pla d’Urgell, de<br />
Creu Roja Pla d’Urgell a més del president<br />
de l’Associació del Pessebre<br />
Vivent, Jaume Pedrós, de l’alcalde<br />
Josep Capdevila i del president del<br />
Consell Comarcal del Pla d’Urgell,<br />
Francesc Fabregat.<br />
En un Nadal en que hi haurà més<br />
dies de representació (6 per 4 de<br />
l’any passat) es confia arribar als<br />
5.000 visitants (per 3.500 de les<br />
passades festes), Mases ha dit que<br />
confien que un 1% dels visitants<br />
portin joguines noves o en molt bon<br />
estat, a canvi de l’entrada al Pessebre<br />
Vivent de Linyola.<br />
Les joguines recollides es lliuraran<br />
a la campanya solidària “Per Nadal,<br />
cap nen sense joguina”. Un lliurament<br />
que tindrà lloc el dia 5 de gener,<br />
en el que serà el primer passi matinal<br />
del Pessebre, on es celebrarà els<br />
quinze anys de representacions<br />
d’una manera especial.<br />
Cares conegudes<br />
I és que entre els figurants es podran<br />
veure cares conegudes, tant locals<br />
com de la comarca, com l’actriu<br />
Andrea Trepat, els esportistes Dani<br />
Hernández, Àlex Tàssies o Iris Nabau.<br />
També el director de la revista<br />
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>, Esteve Mestre o<br />
el pintor Robert Pérez que estaran<br />
acompanyats de polítics de la comarca<br />
com el president de la Diputació<br />
de Lleida, Joan Reñé, o el del Consell<br />
Comarcal, Francesc Fabregat, així<br />
com alcaldes del Pla d’Urgell. No va<br />
faltar la pregunta sobre la presència<br />
del futbolista Bojan Krkic, del que es<br />
va dir que s’està pendents dels seus<br />
compromisos amb el seu actual club,<br />
l’Ajax d’Amsterdam.<br />
Bones<br />
festes!<br />
Caganer<br />
Una altra figura que es potenciarà de<br />
manera especial és la del caganer.<br />
Per això s’ha creat una aplicació de<br />
mòbil per la que hom podrà presentar<br />
la seva candidatura o votar. Serà<br />
operativa entre el cap de setmana i<br />
dilluns i servirà per triar la quinzena de<br />
candidats que participaran en la final<br />
que es farà, oberta al públic, el dia<br />
21 al Poble Espanyol de Barcelona.<br />
El guanyador rebrà un premi valorat<br />
en més de 800 euros. I no faltarà la<br />
figura del caganer més gran del món<br />
que enguany es situarà davant de la<br />
casa de la vila. Miquel Bresolí.<br />
LA MARATÓ DE TV3<br />
Les diferents associacions que intervenen<br />
en la recollida de diners per la<br />
Marató de TV3, que aquest any es<br />
dedica a les malalties neurodegeneratives,<br />
organitzen durant tot el dia 15<br />
de desembre tota una sèrie d’activitats<br />
matinals i que acabaran amb la xocolatada<br />
i ball. El 15 de març tornarà<br />
l’escala en hi-fi a benefici de la Marató.<br />
GRAN RECAPTE<br />
D’ALIMENTS<br />
Els dies 20 i 30 de novembre a Catalunya<br />
es va fer el Gran Recapte<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Notícies<br />
7<br />
d’Aliments es va recaptar aliments<br />
pels necessitats pel Banc d’Aliments<br />
que recolliren 3.634.000 quilos d’aliments.<br />
A Linyola hi va col·laborar el<br />
supermercat Plus Fresc.<br />
TECLAM’S SOLIDARIS<br />
A la nit del dissabte 23 de novembre,<br />
Teclam’s donà un gran concert<br />
solidari a Bellcaire d’Urgell en que<br />
mostrà l’evolució que ha tingut amb<br />
la incorporació de nous números<br />
en els que intervenen adolescents<br />
o nens... i es recolliren 1.600 quilos<br />
d’aliments bàsics.<br />
Per l’any vinent tenen programades<br />
diverses actuacions, una d’elles a<br />
l’Església de Linyola.<br />
La base de Teclam’s són els següents<br />
músics:<br />
— Marcel.lí Piquer, baix<br />
— Josep Maria Margalida, guitarra<br />
rítmica<br />
— Josep Maria García, veu i percussió<br />
— Montse Carles, bateria<br />
— Jesús Molina, guitarra solista<br />
— Ramon Martí, guitarra rítmica<br />
— Carmina Molina, Nuri Pérez i<br />
Conxita Mata, veus<br />
— Veus convidades: Diana Piquer i<br />
Jesús Alriols<br />
XERRADA<br />
DEL DR. VILLANUEVA<br />
El divendres 22 de novembre, el<br />
metge Marc Villanueva va fer a la<br />
sala Pau Casals una xerrada sobre<br />
l’ictus, amb la sala plena de gom a<br />
gom, que va agradar força.<br />
Desfibril·lador<br />
El dia 23 de novembre, organitzat<br />
per l’Ajuntament, es va fer un curset<br />
durant el matí amb un representant<br />
de les diferents entitats del poble,<br />
s’ha fet aquest curset Ressuscitació<br />
cardiopulmonar amb desfibril·lador<br />
extern automàtic, en que es va ensenyar<br />
com utilitzar un desfibril·lador<br />
per poder salvar vides quan hi ha<br />
una parada cardíaca. De moment<br />
n’hi ha un al consultori mèdic.<br />
CONCERT DE SANTA<br />
CECÍLIA<br />
El divendres 22 de novembre, dia de<br />
la patrona de la música, els alumnes<br />
de l’Escola Municipal de Música feren<br />
un concert a l’Església, amb una<br />
bona actuació dels més grans que<br />
mostraren els seus avenços en els<br />
instruments que toquen, davant d’un<br />
públic entregat que aplaudí totes les<br />
intervencions.<br />
IV JORNADES DE LA<br />
GUERRA CIVIL AL<br />
FRONT DEL SEGRE.<br />
POL GALITÓ<br />
El dijous 21 de novembre a la Sala<br />
Pau Casals es celebraren les IV<br />
Jornades de la Guerra del Segre<br />
que s’inicià amb l’explicació de<br />
l’organitzador Pol Galitó, president<br />
de l’Associació del Front del Segre<br />
explicant els motius de la Jornada,<br />
va presentar a Jordi Algué director<br />
del documental Transmissions i nét<br />
del seu protagonista i a l’acabar es<br />
va obrir un debat sobre la guerra civil<br />
i la Memòria Històrica.<br />
Dies després Pol Galitó fou notícia<br />
internacional al fer-se ressò la premsa<br />
i la televisió de la notícia que el<br />
Pol havia trobat els llocs exactes –al<br />
terme d’Aitona– on el mític fotògraf<br />
Robert Capa havia fet les seves fotos<br />
al novembre de 1938.<br />
CENTRE EQUESTRE<br />
LLIRI BLAU<br />
El centre eqüestre Lliri Blau és un<br />
nom del prestigi i continua formant<br />
genets amb força èxit: com a prova<br />
Campions<br />
només cal veure els resultats de la<br />
final de la lliga Catalana de Ponis.<br />
Medalla d’or per Duna Foix García<br />
en la Categoria de ponis B3 amb<br />
Winston.<br />
Medalla de plata per Ares Prats Díaz<br />
en la categoria de ponis B3 amb<br />
Winston.<br />
Medalla d’or per Eulàlia Torres Domenjó<br />
en la categoria de ponis D2 i<br />
categoria d’infantils amb Huma.<br />
El diumenge 22 de desembre faran<br />
el Concurs de Salts d’obstacles de<br />
Nadal.<br />
TEMPS<br />
Durant tot el mes d’octubre i primera<br />
meitat del novembre, fora d’uns dies<br />
de fred, va fer molt bon temps, tant<br />
que es deia que alguns dies es bateren<br />
rècords en comparació amb les<br />
temperatures d’altres anys i tothom<br />
content, després vingueren uns dies de<br />
pluja i tot seguit un fred estrepitós, però<br />
gràcies a que no hem vist la boira, el<br />
sol a migdia ajuda una mica a passar...<br />
Novembre tingué com a novetat que<br />
no hi hagué cap dia amb boira. Desembre<br />
ha començat amb força fred<br />
i la boira. Un temps que va contra<br />
els pobres...
8<br />
Notícies<br />
CARRETERA<br />
Finalment es va acabar de treballar<br />
a la carretera i ara a les entrades de<br />
Mollerussa i Bellcaire i a l’interior del<br />
poble s’han posat bandes rugoses<br />
per fer que cotxes i camions es vegin<br />
obligats a passar per les rotondes.<br />
ALEXANDRE TÀSSIES<br />
LLORDÉS<br />
És l’home de les curses de Linyola.<br />
Sorprèn la seva capacitat de<br />
resistència i com programa les<br />
curses, no per participar-hi, sinó<br />
per guanyar-les o fer podi. I així en<br />
els darrers dos mesos, ha quedat<br />
tercer en la mitja marató de Lleida, i<br />
Àlex Tassies<br />
tercer a la mitja marató de Mollerussa,<br />
el segon –cursa de 9.500 m– a<br />
Maials, i primer a la Cursa del Sant<br />
Crist de Balaguer (10 km) i primer<br />
a la cursa d’Artesa de Segre. L’any<br />
<strong>201</strong>3 ha estat un gran any per l’Àlex<br />
Tàssies.<br />
ADOLI<br />
EL 15 de desembre, Adoli, com cada<br />
any farà la xocolatada de la festa de<br />
la Marató de TV3.<br />
El 13 de desembre es va fer un taller<br />
de centres de Nadal a càrrec de<br />
Mireia Caba.<br />
Obres carretera<br />
El dia 29 de novembre es va celebrar<br />
l’Assemblea General per donar<br />
els comptes, parlar de les activitats<br />
del curs i elegir a tres membres de<br />
la Junta.<br />
El 23 de novembre feren una excursió<br />
a Barcelona on al matí es va<br />
visitar el Parc Güell i a la tarda l’obra<br />
de teatre “La família Irreal”.<br />
El dia 10 de novembre es va fer una<br />
excursió a peu al Sant Crist de Balaguer.<br />
3ª posició al Lleida Bike Run<br />
que es celebrà al circuit d’Alcarràs.<br />
El dia 8 de novembre, van fer una<br />
xerrada a l’edifici de cal Formiguera,<br />
“Parlem del dol i de la pèrdua” que<br />
anà a càrrec de la psicopedagoga<br />
Anna Soldevila.<br />
TOTS SANTS<br />
Com cada any, es va celebrar Tots<br />
Sants amb les visites de les linyolenques<br />
i linyolencs al cementiri per<br />
recordar als seus avant-passats. Una<br />
jornada en la que en la nit anterior,<br />
familiars i amics es reuneixen en un<br />
sopar on es celebra la tradicional<br />
castanyada i es mengen també panellets,<br />
mentre hi ha col·lectius que<br />
celebren el Halloween. En aquest<br />
número publiquem un parell d’articles<br />
excel·lents que parlen d’aquesta<br />
diada...<br />
EXPOSICIÓ DONES AMB<br />
ESPENTA<br />
La presidenta de l’Institut Català de<br />
les Dones, Montse Gatell, i la regidora<br />
de Ciutadania de l’Ajuntament<br />
de Linyola, Teresa Lamarca, van<br />
inaugurar l’exposició “Dones de<br />
Linyola amb empenta”, una mostra<br />
fotogràfica que té com a objectiu<br />
homenatjar les dones emprenedores<br />
del municipi. En concret, recull les<br />
aportacions de 157 veïnes, que durant<br />
l’últim segle i mig, han destacat<br />
Exposició<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Notícies<br />
9<br />
Durant la Jornada, es va vendre el<br />
núm. 4 de la revista Mascançà que<br />
havia acabat de sortir.<br />
LLAR DELS JUBILATS<br />
El dia 12 d’octubre es va fer una<br />
excursió a Saragossa i es va visitar<br />
la Pilarica on es va poder veure les<br />
ofrenes de flors que se li feien per<br />
persones que portaven el vestit<br />
regional.<br />
Inauguració exposició<br />
per la seva rellevància social i per<br />
ser pioneres en desenvolupar una<br />
professió.<br />
L’exposició es pot veure a la seu de<br />
l’Institut Català de les Dones a Barcelona<br />
fins el 17 de desembre de <strong>201</strong>3.<br />
JORNADES D’ESTUDI<br />
MASCANÇÀ<br />
El dia 19 d’octubre es van fer les<br />
IV Jornades d’Estudis Mascançà a<br />
l’edifici Formiguera, que va comptar<br />
amb la presència de molts estudiosos<br />
de la comarca que presentaren<br />
ponències i comunicacions que es<br />
publicaran en la revista Mascançà<br />
de l’any <strong>201</strong>4.<br />
Després de la presentació que va<br />
anar a càrrec de la regidora de<br />
cultura, Roser Martí, del president<br />
del Consell Comarcal, Francesc<br />
Fabregat i del president del Centre<br />
de Recerques Mascançà, Jordi<br />
Soldevila, la sessió es va obrir amb<br />
una ponència inaugural de Francesc<br />
Foguet que parlà de “La primavera<br />
republicana de 1931 al Pla d’Urgell”<br />
i la Jornada es va tancar amb una<br />
intervenció d’Esteve Mestre, “La<br />
premsa al Pla d’Urgell: el cas de<br />
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>”, en el que vaig<br />
parlar de la primer etapa de B.P., dels<br />
seus primers 45 números.<br />
Entremig d’aquestes intervencions<br />
es va parlar de l’Estany d’Ivars, canal<br />
d’Urgell, guerra civil a Torregrossa,<br />
plaça ajuntament de Mollerussa,<br />
la vegetació dels terrenys d’Ivars i<br />
Montsuar i referent a Linyola, Lluïsa<br />
Amenós: “Aproximació als objectes<br />
d’ús litúrgic de coure (s.XVII-XVIII).<br />
La pila de Linyola.<br />
La Jornada es va acabar amb una<br />
visita cultural al poble, en la que<br />
Pol Galitó ens va mostrar l’escorxador<br />
i els gegants centenaris de<br />
Linyola.<br />
NOMS PROPIS<br />
El dia 27 d’octubre, a les 5 de la<br />
tarda, es va celebrar la Castanyada<br />
a la Llar, que es fa amb orelletes i panellets.<br />
Hi hagué molt bon ambient<br />
de germanor.<br />
GRAVACIÓ D’UN<br />
PROGRAMA A LA PENYA<br />
BARÇA per BARÇA TV<br />
Llucià Ferrer que porta el programa<br />
Quina Penya! a Barça TV vingué a fer<br />
una programa sobre la Penya Barça<br />
de Linyola. Per fer el programa va fer<br />
una visita per tot Linyola acabant a la<br />
Penya, on va ser molt ben rebut i atès<br />
per la Junta i penyistes, acabant de<br />
fer un gran programa que esperem<br />
veure properament.<br />
Laia Soldevila. Com a coautora d’un vídeo sobre Ramon Barnils.<br />
La tempesta del 14 d’agost de 1975. Fa uns dies al youtube s’ ha penjat<br />
un reportatge que aquell dia va filmar Josep Planes Borras i qui ho ha<br />
penjat Jaume Planes Garcia i els qui ho han donat a conèixer a Linyola<br />
Jaume i Antoni Planes. https://www.youtube.com/watch?v=1QAjLYaxpOQ<br />
David Romero Pascual. bateria del grup de Joan Dausà i els Tipus d’Interès<br />
que va viure una nit màgica, en l’ actuació<br />
al Palau de la Música.<br />
Joan Falcó Capdevila. Corredor de muntanya.<br />
1r classificat al Trail d’Erill de Pont de Suert<br />
–cursa de muntanya de 18 kms i 950 m. de<br />
desnivell–.<br />
Míriam Perez Vidal. Va guanyar la Cursa de la<br />
Dona de Balaguer de 5 km amb un temps de<br />
21’41’’.<br />
Marta Altisent. Va guanyar en categoria dones,<br />
la cursa d’Artesa de Lleida.
10<br />
Notícies<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
octubre <strong>201</strong>3 novembre <strong>201</strong>3<br />
Temperatura mínima 4 o -3 o<br />
Temperatura màxima 31 o 25 o<br />
Mitjana mínimes 12,8 o 4,3 o<br />
Mitjana màximes 24,8 o 15,4 o<br />
Mitjana mes 18,8 o 9,8 o<br />
Dies de pluja 3 3<br />
Total pluja 14 l. 83 l.<br />
Dia màx. Precipitació 10 l. el 4 46 l. dies 17 i 18<br />
Dies de tempesta 1 1<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
Josep M. Mas i Mas<br />
Foto: Carme Arenas<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
11<br />
Nou asfalt per la carretera<br />
Fotos: E. Llauet i C. Arenas
12<br />
6-D Res a celebrar Quinta 78<br />
Xerrada<br />
Dr. M. Villanueva<br />
Sopar de veterans CF Linyola<br />
Actuació Tecalm’s<br />
Fotos. J.R. Tarragó
Esports<br />
13<br />
25è Aniversari del<br />
Club de Bitlles Flor de Lis<br />
Montse Giné<br />
El passat diumenge 10 de novembre<br />
el club de Bitlles Flor de Lis de Linyola<br />
va celebrar el seu 25è aniversari<br />
a la zona esportiva. A partir de 2/4<br />
de 10 es van trobar els participants,<br />
es va fer una benvinguda i obertura<br />
de la celebració i tot seguit es va<br />
iniciar la competició. A migdia es<br />
van lliurar els trofeus i medalles als<br />
participants i els diplomes als més<br />
de 300 jugadors i jugadores que han<br />
anat passant pel club durant aquests<br />
25 anys. Llàstima de vent que ho<br />
va enredar tot! Actualment, el club<br />
compta amb gairebé 50 jugadors<br />
de totes les edats, ja que en formen<br />
part tant nens i nenes en edat escolar<br />
com jugadors adults.<br />
L’acte va estar presidit per Paquita<br />
Clua, presidenta del Club de Bitlles<br />
Flor de Lis i delegada a Lleida de<br />
la Federació Catalana de Bitlles i<br />
Bowling. També hi havia el representant<br />
de l’esport a Lleida, Josep<br />
Ramon Solsona i quatre exrepresentants<br />
territorials de l’esport a<br />
Lleida, Ricard Bruballa, Josep Maria<br />
Roy, Toni Costes i Toni Baró. Així<br />
mateix l’ajuntament de Linyola estava<br />
representat per l’alcalde, Josep<br />
Capdevila. I com no podia ser d’altra<br />
manera l’escola El Sitjar de Linyola<br />
també va participar ja que és el lloc<br />
on la Paquita Clua entrena als més<br />
jovenets, els dilluns i els dimarts, de<br />
forma altruista i des de fa molts anys.<br />
Les bitlles és un esport tradicional<br />
català que consisteix en llençar unes<br />
bitlles petites (bitllots) contra unes<br />
bitlles, situades a una determinada<br />
distància, per tombar-les. Es juga<br />
amb 6 bitlles i 3 bitllots. Si es tomben<br />
les 6 bitlles es diu que es fa llenya<br />
L’equip Flor de Lis fa uns anys<br />
ROBA DE CORTINATGES,<br />
DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
i si en queda una per tombar es<br />
diu que es fa bitlla i és la màxima<br />
puntuació. Així doncs, això és el<br />
que vaig aprendre quan vaig jugar<br />
un temps a bitlles, era nefasta. Em<br />
pensava que el més important era<br />
pelar-les totes i no, el més important<br />
era deixar-ne una de plantada. Què<br />
difícil! Sempre quedava l’última però<br />
m’ho vaig passar bomba, sempre<br />
amb la Paquita Clua al davant de tot<br />
i animant-me, tot i que veia que era<br />
un cas complicat.<br />
L’origen de les bitlles data de temps<br />
immemorials i pel que fa a Catalunya<br />
els documents més antics<br />
que es conserven sobre aquest joc<br />
daten dels segle XIV els quals deixen<br />
constància de la seva pràctica.<br />
Durant la dictadura franquista el joc<br />
fou prohibit amb l’excusa que s’hi<br />
feien apostes i sofrí una sobtada decadència<br />
que en molts llocs suposà<br />
la quasi total desaparició. Durant els<br />
anys vuitanta i aprofitant el canvi de<br />
règim, el joc retrobà el seu lloc i es<br />
produí un reviscolament general. I<br />
Linyola va tenir l’oportunitat amb<br />
l’empenta de la Paquita Clua. Gràcies<br />
Paquita!<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377<br />
bones<br />
festes!
14<br />
Esports<br />
Els catalans continuen triomfant<br />
en el món de l’esport<br />
Arnau Fontanet<br />
Aquest cop parlaré de motociclisme i<br />
no de futbol. El motiu pel qual aquest<br />
cop escric de motos, és que s’ha<br />
acabat la temporada amb victòria<br />
de Marc Márquez en la categoria<br />
reina, de Pol Espargaró en Moto 2,<br />
Maverick Viñales en Moto 3 i la bona<br />
actuació d’altres pilots catalans com<br />
Aleix Espargaró que ha guanyat<br />
el campionat de CRT i ha acabat<br />
11è en el campionat de Moto GP, el<br />
segon lloc d’Àlex Rins, i el 4t d’Àlex<br />
Márquez en Moto 3.<br />
En primer lloc felicitar al pilot de<br />
Cervera, Marc Márquez per haver-se<br />
endut el campionat mundial de Moto<br />
GP en l’any del seu debut. El Marc<br />
ha fet una temporada excel·lent i<br />
es va convertir en el pilot més jove<br />
en guanyar el títol de la categoria<br />
reina del motociclisme. Amb 6<br />
victòries, 6 segons llocs, 4 tercers<br />
llocs i dos carreres sense puntuar<br />
s’ha endut el mundial per davant<br />
de Lorenzo i Pedrosa. En algunes<br />
curses ha aconseguit avançaments<br />
espectaculars com el que li va fer a<br />
Valentino Rossi al llevataps del circuit<br />
de Laguna Seca. Si Marc Márquez<br />
continua amb la seva progressió pot<br />
arribar a igualar als grans mites del<br />
motociclisme.<br />
Altres pilots catalans també han<br />
fet una gran temporada, com Aleix<br />
Espargaró que s’ha endut el títol de<br />
CRT i ha acabat 11è en Moto GP,<br />
fent una temporada molt regular,<br />
esperem que amb el canvi d’equip<br />
l’Aleix acabi més amunt la temporada<br />
que ve. El seu germà el Pol també<br />
ha fet una bona temporada, tot i que<br />
no va començar gaire bé, en l’últim<br />
tram de temporada ha protagonitzat<br />
una remuntada espectacular i s’ha<br />
acabat enduent el títol de Moto 2 i la<br />
temporada que ve correrà a Moto GP<br />
amb el seu germà i Marc Márquez<br />
i tindrem un nou pilot català a la<br />
màxima categoria del motociclisme.<br />
Pel que fa als pilots catalans de Moto<br />
3, dos d’ells van lluitar per endur-se<br />
el títol fins a l’últim revolt. Finalment<br />
qui es va endur el títol va ser Maverick<br />
Viñales que va fer una gran<br />
temporada a l’igual que Àlex Rins<br />
que va acabar segon. Àlex Márquez<br />
va acabar quart en la temporada del<br />
seu debut al campionat del món.<br />
Espero que la pròxima temporada<br />
acabi igual de bé o millor que aquesta<br />
amb tres campions catalans.<br />
També m’agradaria fer un comentari<br />
de futbol, ja que l’exjugador del<br />
Barça B de Puig-reig, Oriol Rosell<br />
que se’n va anar a jugar a l’Sporting<br />
Kansas City, equip de la MLS (Major<br />
League Soccer), la lliga de futbol<br />
dels Estats Units. Aquesta matinada,<br />
tot i que s’ha lesionat i només ha<br />
pogut jugar 5 minuts, el seu equip<br />
s’ha convertit en el nou campió de<br />
la MLS. La final l’han disputat el<br />
seu equip, l’Sporting Kansas City i<br />
el Real Salt Lake, la final ha acabat<br />
en empat a un i s’ha decidit en els<br />
penals, on els de Kansas han vençut<br />
per 7 a 6.<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Esports<br />
15<br />
Equip Amateur<br />
Els resultats del primer equip que<br />
milita a la Segona Catalana han estat<br />
aquests:<br />
Cervera 2 – Linyola 0<br />
Linyola 1 – Artesa de Segre 0<br />
Pobla de Segur 1 – Linyola 1<br />
Linyola 4 – La Seu d’Urgell 1<br />
Solsona 2 – Linyola 1<br />
Linyola 4 – Pardinyes 2<br />
Linyola 2 – Lleida B 0<br />
Dels darrers set partits, quatre victòries,<br />
un empat i dos derrotes. En<br />
la darrera revista ja dèiem que quan<br />
el Linyola recuperés a uns jugadors<br />
lesionats, aniria a més i així hi està<br />
demostrant.<br />
Hem de destacar el darrer partit<br />
contra el Lleida B jugat a casa i<br />
amb victòria per dos gols a zero,<br />
gols que va fer l’Alfa que el camp<br />
s’omplí no solament dels socis i<br />
aficionats de Linyola, sinó que hi<br />
també acudiren aficionats de Lleida,<br />
Balaguer, Bellcaire, Butsenit, Montgai,<br />
Penelles, Castellserà, Fuliola,<br />
Ivars, Vallverd, Mollerussa, Palau,<br />
Vallfogona, Térmens... i és que el<br />
futbol a Linyola està en el seu màxim<br />
nivell i esperem que duri força<br />
CF Linyola<br />
Pere Badia<br />
temps, ja que els caps de setmana<br />
al camp d’esports sembla que sigui<br />
Festa Major.<br />
Els màxims golejadors de l’equip són<br />
Llauradó amb 7 gols i Alfa amb 6 gols<br />
i som el tercer equip menys golejat<br />
ja que tenim dos grans porters com<br />
són Mario i Felip.<br />
Referent a la loteria de Nadal, juguem<br />
al núm. 93.357 i si toca el<br />
“gordo”, la junta es compromet amb<br />
el permís de l’ajuntament a posar<br />
gespa artificial.<br />
Juvenil<br />
Està fent una temporada irregular,<br />
però continuant jugant com ho fan<br />
els resultats arribaran. Els dos darrers<br />
han estat Linyola 3 – Ivars 0 i<br />
Linyola 0 – Tàrrega 1, aquest darrer<br />
partit amb molta mala sort ja que es<br />
va fer 5 pals.<br />
Infantil<br />
Està situat a la meitat de la taula<br />
i el darrer partit el va perdre a<br />
Cervera per 4-3, encara que no<br />
es va merèixer perdre tot i que el<br />
Cervera és el líder i no coneix la<br />
derrota. L’infantil porta 22 gols a<br />
favor i 14 en contra.<br />
Aleví<br />
És el millor situat de tots els equips<br />
del Linyola, ja que és el líder de la<br />
categoria, amb 8 victòries i un empat,<br />
amb 48 gols a favor i 14 en contra.<br />
El darrer partit al camp de l’Alcoletge<br />
el guanyà per un contundent 2-8.<br />
Felicitats!<br />
Benjamí<br />
Els darrers resultats no els acompanyen.<br />
L’equip és de primer any i juga<br />
contra equips que són de segon any.<br />
L’any vinent, segurament ho guanyaran<br />
tot, però es tracta de jugar<br />
i gaudir i els resultats ja arribaran.<br />
Prebenjamí<br />
Si en el darrer número dèiem que<br />
no havien conegut la derrota, dos<br />
mesos després només han patit<br />
una sola derrota. Hi ha dos o tres<br />
jugadors que despunten amb molta<br />
qualitat i són el futur del Linyola<br />
BONES FESTES<br />
Bones festes us desitgen les plantilles<br />
i la Junta del Linyola –entre tots<br />
un grup esportiu d’entre 140 a 150<br />
membres– i que tingueu una bona<br />
entrada a l’Any Nou <strong>201</strong>4.<br />
Classes<br />
d’informàtica<br />
per a grans i petits...<br />
Tel. 973 71 44 34<br />
C/ Maria Aurèlia Capmany, 7 - 25240 LINYOLA<br />
(Davant el col·legi públic El Sitjar)<br />
...des de Copiar<br />
fins a Pegar
16<br />
Ensenyament<br />
Membres de la Comissió<br />
d’Escola Verda<br />
Alumnat: Àxel Serrano, Nolasc Mas,<br />
Berta Fabregat, Edgar Tàpies, Hugo<br />
Palma, Aitor López, Joel Garrofé,<br />
Kira Vázquez, Ariadna Tarragona,<br />
Marta Sans, Aitor Tàpies, Sergi<br />
Fernández, Júlia Vergé i Iris Martínez.<br />
Mares: Ester Font, Mireia Caba,<br />
Carme Pou, Mónica Morales, Susana<br />
Mases i Núria Nebra.<br />
Mestres: Imma Mateu, Magda Vilamajó,<br />
Carme Aparicio, Jacint Font i<br />
Ramon Martí.<br />
Escola El Sitjar<br />
Comissió Escola Verda<br />
Activitats de la setmana europea de la prevenció<br />
de residus cicle mitjà fa paper reciclat<br />
Activitats dins de la setmana europea de la<br />
prevenció de residus<br />
Cicle superior fem sabó amb la Sra. Dolores<br />
Envàs, al Sitjar no hi vas!<br />
Al Sitjar fem un bon paper!<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Vistes de Linyola<br />
17<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Carme Arenas<br />
Saps on es troba aquest senyal de<br />
trànsit i la porta d’aquest cobert?<br />
Respostes a :<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
La resposta als balcons del núm.<br />
200 ens la dóna Laura Mas Darbra:<br />
El primer balcó correspon a la casa<br />
coneguda com Cal Verdurenc situada<br />
a la plaça de l’Església, Josep<br />
Roca Tribó natural de Verdú estava<br />
casat amb Teresa Mas Solà de Cal<br />
Nino, aquest senyor afeccionat a la<br />
forja va ser qui va forjar els balcons<br />
que encara avui podem contemplar.<br />
El segon balcó correspon a la<br />
casa coneguda com Cal Llauradó,<br />
situada a la plaça major del Carrer<br />
Major, prop de l’actual ajuntament.<br />
I el tercer és una casa deshabitada<br />
que podem trobar al carrer de l’Església<br />
a tocar a la part posterior de<br />
Cal Fèlix.
18<br />
Vistes de Linyola<br />
Natura morta<br />
Antoni Folguera<br />
1 de novembre, Tots Sants. 2 de<br />
novembre, Dia de Difunts. Entrada<br />
real a la tardor, malgrat ja faci un<br />
mes que està oficialment instaurada.<br />
Fins fa quatre dies l’estiu encara ens<br />
feia l’ullet, només era un miratge.<br />
He fet la ruta habitual: recollida de<br />
dos centres a la floristeria “Flor de<br />
lli”, visita als cementeris de Linyola i<br />
de Vallverd d’Urgell. Família pròpia<br />
i família política. Fa fred, l’hivern ja<br />
comença a ensenyar-nos les dents<br />
i aviat tindrem el Nadal al damunt.<br />
El cementiri -els cementiris- fan<br />
goig. La tradició mana i, la setmana<br />
abans, les famílies s’han afanyat ha<br />
deixar les làpides netes i llustroses,<br />
presentables. La gent ha complert i<br />
la feina es nota. Les flors engalanen<br />
les rengleres de nínxols. Tot guarnit<br />
i endreçat realment fa patxoca. A<br />
més, a casa nostra, la castanyada i<br />
els tradicionals panellets donen un<br />
caràcter propi a la festa. El record<br />
dels familiars, dels amics i dels coneguts<br />
que ens han deixat és una<br />
tradició cultural que pren la màxima<br />
visibilitat durant aquests dies. La vida<br />
i la mort, el naixement i la defunció,<br />
formen part de la nostra existència,<br />
del nostre cicle vital. La mort és un fet<br />
totalment inevitable<br />
i natural. No podem<br />
defugir-ne. Ningú se<br />
n’escapa, nemini parco.<br />
Sempre he sentit curiositat<br />
pels cementiris.<br />
Per què? No ho<br />
sé. Anar-hi i passejar,<br />
mirar i badar. Suposo<br />
que em ve dels quatre<br />
o cinc anys que vaig<br />
passar ajudant el rector<br />
de l’església, fent<br />
d’escolanet. Primer<br />
amb mossèn Eugeni<br />
Font i després amb<br />
mossèn Josep Vilà.<br />
Calculo que durant<br />
aquest temps vaig<br />
assistir a unes 15 o<br />
20 misses anuals de<br />
difunts, misses de funeral. A enterro<br />
en dèiem. En aquells anys quan hi<br />
havia un difunt pels altaveus del<br />
campanar posaven el toc de morts,<br />
campanades a morts. Un toc solemne,<br />
monòton, trist. L’ocasió ho<br />
requeria. Els de casa quan ho sentien<br />
deien: “Calleu, toquen a morts!!”,<br />
i tots anàvem ràpidament cap a la<br />
finestra, l’obríem i paràvem bé l’orella<br />
per saber qui era i quan era l’hora<br />
del sepeli. Si passava un tractor pel<br />
carrer o un altre vehicle, el soroll no<br />
deixava escoltar bé el pregó i, més<br />
d’una vegada i de dues, havíem de<br />
trucar a algun conegut per assaben<br />
Tel. 610402795<br />
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola<br />
www.centreequestrelliriblau.com<br />
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets<br />
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Vistes de Linyola<br />
19<br />
tar-nos del fet. El condol es donava<br />
a les cases, el tanatori encara no<br />
estava fet i els familiars vetllaven el<br />
difunt en la seva intimitat. Eren altres<br />
temps, era una societat diferent.<br />
M’agraden els cementiris i n’he<br />
visitat un quants. Cementiris cristians,<br />
musulmans i jueus. Del país i<br />
de fora del país, d’Europa i de fora<br />
d’Europa. Quan faig algun viatge<br />
turístic i es presenta l’ocasió aprofito<br />
el moment i m’escapo. Acostuma<br />
a ser una visita curta, com a molt<br />
mitja hora. Sempre en solitud, mai<br />
acompanyat. Són llocs adequats<br />
per a buscar-hi el silenci, la calma i<br />
la meditació. Passejo, miro làpides,<br />
llegeixo noms i cognoms, observo la<br />
disposició dels carrers i de l’espai...<br />
En algunes zones hi ha més tradició<br />
de posar-hi epitafis, en altres no. Hi<br />
ha pobles on s’acostuma a escriure<br />
la data de naixement i de mort, en<br />
altres només la data de mort amb els<br />
anys. Sovint hi ha el retrat del difunt.<br />
Hi ha cementiris amb tombes il·<br />
lustres, de gent que ha tingut una<br />
rellevància en el seu moment. Si<br />
mai aneu a París no podeu deixar<br />
de visitar el Panteó, un dels primers<br />
edificis d’estil neoclàssic de la ciutat,<br />
on reposen Voltaire, Rousseau,<br />
Dumas o Zola, entre altres. I si mai<br />
visiteu Roma podeu aprofitar per<br />
atansar-vos a les catacumbes. Ara<br />
farà uns 25 anys vaig tenir l’ocasió<br />
d’anar-hi i realment impressiona.<br />
Són una xarxa de túnels subterranis<br />
construïts a partir del segle II on<br />
s’enterraven els primers cristians.<br />
Els nínxols estan fets a les parets<br />
dels passadissos i, en temps de<br />
persecucions, moltes vegades foren<br />
utilitzats com a refugi. Es calcula<br />
que la ciutat té uns 60 quilòmetres<br />
de laberints soterrats amb quatre o<br />
cinc nivells de profunditat. Millor que<br />
no us hi perdeu, no us trobarien. Per<br />
altra banda, i com a curiositat, dir-vos<br />
que la nostra poetessa i escriptora<br />
pladurgellenca més universal, la<br />
Maria Mercè Marçal, descansa al<br />
cementiri d’Ivars d’Urgell.<br />
La mort és un motiu que per la<br />
seva transcendència i universalitat<br />
ha deixat nombrosos exemples en<br />
l’àmbit de la literatura. Fa un temps<br />
vaig gaudir amb dos llibres, dos clàssics,<br />
que van impressionar-me per<br />
la seva força i determinació: Llanto<br />
por Ignacio Sánchez Mejías (1935)<br />
de Federico García Lorca i Antologia<br />
de Spoon River (1915) d’Edgar Lee<br />
Masters. El primer, consta de quatre<br />
elegies que Lorca va escriure arran la<br />
mort del seu amic Ignacio Sánchez<br />
Mejías. Mort ocorreguda en circumstàncies<br />
tràgiques, quan aquest tenia<br />
34 anys. El poeta no només lamenta<br />
la pèrdua del company i en fa una<br />
exaltació de les virtuts sinó que<br />
també canta la fi d’una empresa vital,<br />
una vida escapçada a mig camí que<br />
hagués pogut donar molts fruits. En<br />
Lorca vol deixar constància d’un<br />
testimoni, el seu, que farà que el record<br />
de l’amic no es perdi i el pas del<br />
temps no esborri les seves petjades.<br />
Una manera de combatre la mort és<br />
guardar la memòria d’aquells que<br />
ens han precedit.<br />
Antologia de Spoon River és un clàssic<br />
de la literatura nord-americana<br />
del segle XX. Una obra mestra escrita<br />
per Edgar Lee Master autor que,<br />
bàsicament, se’l recorda per aquest<br />
llibre. L’Antologia ens mostra la història<br />
d’un poble a través dels epitafis<br />
que hi ha escrits a les làpides del cementiri<br />
de Spoon River, ciutat imaginària.<br />
Cada epitafi és un petit poema,<br />
una crònica, un relat de vida i, per<br />
mitjà d’aquests microrrelats, descobrim<br />
les peripècies i les batusses<br />
dels personatges locals, creieu-me<br />
que n’hi ha per a llogar-hi cadires.<br />
L’autor a més aprofita les veus dels<br />
difunts per a fer una denúncia del<br />
sistema social, polític i econòmic en<br />
què viu. D’aquesta manera el llibre<br />
esdevé una duríssima crítica a les<br />
injustícies de l’època, injustícies que<br />
un segle més tard de ser escrites<br />
encara perduren.
20<br />
Vistes de Linyola<br />
Un dia tot passejant em vaig trobar<br />
dins de la teva planície, vaig aixecar<br />
el cap i de prompte vaig veure un<br />
monòlit alt i al damunt seu un personatge<br />
ajupit amb les mans posades<br />
al cap: era “el pensador”.<br />
Quin instint més original, també em<br />
va fer sentir i reviure coses passades<br />
en aquesta bellíssima plaça Planell<br />
Lo Planell, bassa de granotes, culleretes<br />
i serps, recollidor d’aigües<br />
perdudes, productor de mosques i<br />
mosquits, amb la particularitat d’ésser<br />
abeurador de persones i animals,<br />
reproductor de sisques i voga per<br />
fer algun estri útil pel personal de la<br />
teuleria, però amb el temps els homes<br />
que no t’han volgut tal qual eres t’han<br />
anat transformant primer et van fer<br />
un regatill perquè no creixessis més.<br />
T’han tirat escombraries i runes a<br />
sobre per omplir la teva bassa, fins<br />
arribar a un límit, per donar-te una<br />
altra utilitat, com el muntatge dels<br />
tubs pel clavegueram del poble;<br />
t´han posat firetes de Festa Major,<br />
l’envelat dels músics i cantants,<br />
s’han fet grans sopars, vallades<br />
de sardanes, curses de bicicletes,<br />
impressionants desfilades, acompanyades<br />
de carros, cavalls, tractors i<br />
maquinària agrícola.<br />
Al llarg de l’estada en aquest indret<br />
del poble, has vist créixer el teu redol<br />
amb canvis molt significatius; com la<br />
construcció d’una fàbrica de maons<br />
i teules, unes grans eres per batre-hi<br />
el blat i la civada, unes piques per<br />
piar el raïm i fer-hi bon vi, també has<br />
Lo Planell<br />
Lo Saball<br />
estat un gran camp de futbol, jugades<br />
de bitlles i algun hivern t’hi han<br />
fet un gran ninot de neu.<br />
T’hi ha fet al costat un local que<br />
durant molts anys ha estat un<br />
emblema de la cultura popular,<br />
com fer-hi teatre, grans balls de<br />
Cap d’Any, carnestoltes, i celebracions<br />
com la Liberació o rendir-te<br />
al gran Generalísimo, un local ple<br />
d’esdeveniments, com els concerts<br />
de Festa Major i grans jugades<br />
de cartes com a casino popular<br />
i pèrdues d’argendes i mal viure<br />
d’algunes famílies.<br />
També has viscut grans castells de<br />
focs artificials per les revetlles de<br />
sant Joan i sant Pere, la tradicional<br />
passada de Reis, processons de<br />
Setmana Santa o el Viacrucis.<br />
Lo Planell ha estat i és un dels llocs<br />
més concorreguts del poble i més<br />
d’un hi té algun record de corredisses,<br />
de nuviatge i bons vermuts.<br />
Avui en dia la transformació o posta<br />
a punt d’un gran assortit de viandes,<br />
per transformar-les en àpat, com<br />
són les caçoles per més de 800<br />
comensals.<br />
Tu Planell, avui estàs fet una gran<br />
planície d’esbarjo tant per infants<br />
com per pares i padrins on es pot<br />
sentir el cant dels ocells, i les discussions<br />
dels pagesos.<br />
Lo Planell, algun temps plaça Villalonga,<br />
ja que se li va dedicar un<br />
local pel culte. On s’hi ha fet batejos<br />
casaments i fins i tot enterraments.<br />
Planell ets un lloc del poble on s’hi<br />
ha passejat tothom, fins i tot hi va<br />
haver un temps que entre ball i ball<br />
hi donaven el tomb les parelles per<br />
tornar a ballar. Durant el llarg de la<br />
teva vida, sempre has estat ferm i<br />
embellit per tots els vilatans.<br />
L’últim gran esdeveniment que<br />
s’ha fet damunt teu ha estat fet per<br />
una gran multitud de gent que s’ha<br />
manifestat per la llibertat i el bon<br />
raonament de tota persona que ha<br />
estat lluitant per una justícia cívica,<br />
constructiva i que mira sempre que<br />
el futur ens doni “el nostre pa de<br />
cada dia”.<br />
Dels qui hem nascut en aquest poble,<br />
avui estem orgullosos i contents<br />
de dir que al Planell hi tenim el millor<br />
esbarjo i la gran il·lusió que ens fa dir<br />
que com tu no n’hi ha altre.<br />
Els nats de l’any 1944 i acompanyants,<br />
et recordarem durant el<br />
temps que Déu ens deixi, que un<br />
dia ens vam reunir a la teva falda<br />
per gaudir de germanor per la ciutat<br />
de Tarragona, per recordar el<br />
temps que vam estar subjugats als<br />
romans, que ens van fer veure una<br />
altra manera de viure i de gaudir<br />
de la vida.<br />
I perquè no es quedin a l’oblit,<br />
demano un fort aplaudiment pels<br />
organitzadors d’aquesta trobada i<br />
fins a la propera.<br />
Nota de Redacció. El present article, publicat en el<br />
núm. 200, va sortir mutilat. El tornem a publicar tal i<br />
com ens el va fer arribar el seu autor, a qui demanem<br />
disculpes.<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Vistes de Linyola<br />
21<br />
Observo la plana des de l’estudi on<br />
ma germà va preparar-se, durant<br />
jornades senceres, l’examen del<br />
MIR. A les lleixes s’hi acumulen els<br />
seus voluminosos llibres de medicina,<br />
i també la seva biblioteca de<br />
joventut, novel·les i assaigs polítics.<br />
Fotografies, cartes, papers. Pòsters<br />
d’esquelets humans, de cossos<br />
maculats. Fa un dia clar d’una tardor<br />
primaveral. Els ocres i els verds<br />
pàl·lids atorguen al paisatge unes<br />
tonalitats impressionistes. El silenci,<br />
a casa, és absolut. Només el dictat<br />
de les hores del rellotge del campanar<br />
trenca la quietud. El sol que<br />
entra, radiant, a les deu del matí és<br />
un regal dels déus. Ningú no diria<br />
que som a la tardor, que avui celebrem<br />
el dia dels morts i que la vida<br />
pugui tenir, de tant en tant, aquesta<br />
placidesa, aquesta serenor. Repasso<br />
de memòria els meus morts: el pare,<br />
la tieta, els padrins. Han passat els<br />
anys i n’assumim la pèrdua amb una<br />
naturalitat carregada de nostàlgia.<br />
A tocar de l’estudi, hi tinc la biblioteca.<br />
Novel·la, poesia i llibres<br />
d’història. A la planta baixa, hi ha<br />
la literatura dramàtica, els estudis<br />
literaris i teatrals, la filosofia i la sociologia.<br />
Són, els llibres, com fades<br />
adormides que esperen ballar la<br />
dansa de la fantasia o de les idees.<br />
Lleixes i lleixes plenes de llibres,<br />
alguns encara per llegir, esperant<br />
que la vida em doni una treva per<br />
poder-los devorar com un nàufrag<br />
afamat al mig de la mar. “Lo cor de<br />
l’home és una mar, tot l’univers no<br />
l’ompliria”, escriu Verdaguer a Canigó.<br />
La passió pels llibres tampoc<br />
no l’ompliria una mar, ni tot l’univers<br />
sencer. I la mare, marassa, enèrgica,<br />
viva, em diu que no en porti més,<br />
que ja no en caben més, de llibres,<br />
a casa. Invariablement, tanmateix,<br />
cada dos per tres n’arriben més, de<br />
nous, lluents i perfumats, que vénen<br />
Tots Sants<br />
Francesc Foguet i Boreu<br />
Estudi F. Foguet<br />
a fer companyia als vells i esperen<br />
el torn per a llegir-los o rellegir-los.<br />
En un món tecnològic, de virtualitats<br />
efímeres, els llibres encara són la<br />
font principal del coneixement. Ho<br />
diuen els entesos.<br />
A poc a poc, el sol se situa ben alt,<br />
magnificent, i la jornada comença<br />
a prendre vida a Linyola. Al poble.<br />
Al meu poble. És un dia festiu, i<br />
sembla com si tot encara despertés<br />
mandrosament. No hi ha la remor<br />
dels dies feiners. A la plaça Àngel<br />
Guimerà, pràcticament no hi passa<br />
ningú. Si tanco els ulls, reveig el pare<br />
quan, de petits, jugàvem al jardí que<br />
hi havia. Duia una camisa blanca,<br />
amb una corbata prima i unes ulleres<br />
de pasta. Amb els braços i la mirada<br />
ens protegia, dolçament, a ma<br />
germà i a mi. Un record que es fon<br />
amb un altre: l’alegria que va tenir,<br />
prostrat al llit de l’hospital, quan va<br />
veure l’Edna, la seva néta, que el<br />
contemplava amb els ulls oberts com<br />
dos sols. Si busco en la foscor, me’l<br />
faig present, pare, estimat pare. Si<br />
tanco els ulls, reveig la tieta, malalta,<br />
amb el pit tallat, que ens feia petons<br />
mentre es moria per dintre. Si tanco<br />
els ulls, reveig la padrina Maria, de<br />
negre rigorós, prima com un fideu,<br />
que ens mirava amb una tristesa feta<br />
de temors i patiments. Si tanco els<br />
ulls, sento la pell suau de la padrina<br />
Anna, vivaç i xerraire, que es feia<br />
cada vegada més transparent. Els<br />
meus morts.<br />
M’he instal·lat a l’estudi de les golfes<br />
perquè fa bon temps encara i hi puc<br />
fer anar un vell ordinador que ma<br />
germà hi ha deixat perquè l’Isidre<br />
–un altre home bo– pugui practicar,<br />
amb penes i treballs, la informàtica.<br />
Preparo uns textos per a la classe de<br />
dilluns, del mòdul de metodologies<br />
del Màster. Recupero, de l’assaig<br />
de Xavier Fàbregas, Introducció<br />
al llenguatge teatral, una reflexió<br />
molt de sentit comú sobre el públic.<br />
M’ha revingut com un llamp, mentre<br />
m’afaitava de bon matí. El cap no<br />
deixa mai de barrinar, com el temps<br />
que no s’atura. El cor glateix: encara<br />
no és pols. El temps. Comença a fer<br />
una mica de fresca, perquè el sol fa<br />
via cap a ponent. De sobte, toquen<br />
les campanes per anunciar solemnement,<br />
el dia dels morts, la missa<br />
de les dotze. Res no canvia, mentre<br />
tot canvia. “Las cosas significan siempre<br />
lo mismo”, s’exclama Adela a<br />
La casa de Bernarda Alba, de Lorca.<br />
Miro de concentrar-me, però la ment<br />
se me’n va cap al paisatge. No som<br />
també, en el fons, uns espectadors<br />
vulnerables d’una existència –gairebé<br />
un destí– què ens marca camins<br />
inescrutables? Qui m’havia de dir<br />
que, al cap de tants anys, seria aquí,<br />
en l’estudi de ma germà, deixant que<br />
el sol de tardor m’escalfés el cos i<br />
m’impulsés a deambular per la ronda<br />
dels meus morts?
22<br />
Entrevista<br />
Entrevista exprés a<br />
Dídac Fabregat Solé<br />
Montse Giné<br />
Que un grup et presentés com<br />
el seu tècnic de llums davant<br />
de 4.000 o 5.000 persones era<br />
una il·lusió molt gran!<br />
El Dídac Fabregat, de cal Poqueto,<br />
és un jove de Linyola que amb la<br />
seva tenacitat ha aconseguit unir els<br />
millors músics de les terres de Lleida<br />
en una orquestra, la Nova Saturno,<br />
que començarà el seu viatge arreu<br />
de Catalunya a partir del gener.<br />
Montse Giné (M.G.): Bé, Dídac,<br />
quan comença la teva carrera en el<br />
món de la música?<br />
Dídac Fabregat (D.F.): Tot comença,<br />
sense tenir en compte els anys<br />
“estudiant” música a l’escola, als 16<br />
anys quan vaig incorporar-me a una<br />
empresa petita on fèiem muntatges<br />
per concerts de jovent i discomòbils<br />
a les festes majors de la província de<br />
Lleida i Tarragona on hi vaig estar<br />
3 anys. Vaig aprendre moltíssim al<br />
Nom: Dídac Fabregat Solé<br />
Lloc i data de naixement: Lleida,<br />
24 de novembre de 1989.<br />
Estudis: Grau superior en disseny<br />
d’il·luminació en directes, platós<br />
de televisió i teatres; tècnic en<br />
treballs forestals i conservació<br />
del medi ambient; estudis de grau<br />
mitjà de piano i violí.<br />
Professió: empresari, membre<br />
de l’equip directiu de la Nova<br />
Saturno Orquestra, Restaurant<br />
Gourmet Real (Lleida) i de Mister<br />
Plat (servei de càtering) així com<br />
també fundador de Difasol Management<br />
(agència de management<br />
d’artistes).<br />
costat de grans professionals i l’últim<br />
any ja era el tècnic de llums oficial<br />
de l’empresa. Un dia que nosaltres<br />
estàvem en un escenari i davant<br />
nostre hi havia un altre equip amb<br />
altres músics sempre feies amistat,<br />
i d’aquí va sorgir l’amistat amb Òscar<br />
Moreno (tècnic de so dels Hotel<br />
Cochambre) qui al cap del temps<br />
de conèixer-me em va comentar<br />
que l’havia contractat una oficina<br />
de management de Barcelona molt<br />
important que portava grups com<br />
Moncho, Parrita, Chiquetete, Manuel<br />
Carrasco, Tamara (la dels boleros…)<br />
i necessitaven un Backliner (persona<br />
que munta els instruments dels<br />
músics i els prova i fa que durant<br />
les proves i l’espectacle ells i l’artista<br />
estiguin còmodes a l’escenari) i m’hi<br />
vaig apuntar molt ràpid.<br />
M.G.: Això va suposar una millora<br />
per a tu?<br />
D.F.: L’artista per la qual treballàvem<br />
era Tamara i això per a mi va ser molt<br />
important ja que passava de la tercera<br />
divisió a primera en un dia. Em va<br />
xocar molt ja que quedàvem sempre<br />
a l’àrea de Bellaterra i sortíem tots els<br />
músics junts amb una furgoneta de<br />
luxe, amb seients individuals, tele,<br />
endolls per tot arreu, i ens va explicar<br />
el xofer que era la furgoneta on hi<br />
anaven també músics de Alejandro<br />
Sanz, Shakira, David Bisbal… Per mi<br />
tot un món nou… Quan arribàvem<br />
al poble on actuàvem, l’equip de so<br />
ja estava muntat, quan normalment<br />
el muntava jo, ja era també un gran<br />
luxe, i sempre hi havia dos tècnics<br />
pendents de mi de com fèiem les<br />
coses, com ficàvem els micros als<br />
instruments, com es situaven a l’escenari…<br />
Uns equips de so impres<br />
sionants… I veure tanta gent, fans,<br />
que esperaven la seva ídol, com<br />
ploraven al veure-la per mi era tot<br />
un mon increïble. Fent de Backliner<br />
a la gira de la Tamara hi vaig estar<br />
tota una temporada fins que quan<br />
faltaven uns 4-5 “bolos” per acabar-la<br />
em van trucar de l’oficina de<br />
Management que volien parlar amb<br />
mi. El dia que hi vaig anar em vaig<br />
quedar parat perquè el primer que<br />
vaig veure dins una sala de vidre va<br />
ser Manuel Carrasco. Al cap d’una<br />
estona em va cridar el jefe, i em<br />
va comentar que sabia que havia<br />
treballat molt bé de backliner i que<br />
m’havia encarregat de temes que<br />
no em tocaven i em va proposar començar<br />
a treballar amb ells de Road<br />
Manager (és la persona responsable<br />
de l’artista des què surt de casa fins<br />
que torna a entrar) i evidentment<br />
amb un augment de sou, vaig acceptar<br />
ràpidament tot i que només<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Entrevista<br />
23<br />
vaig poder fer dos bolos. El primer va<br />
ser a Jaén, recordo que vaig sortir de<br />
casa a les 5:00h del matí, vaig arribar<br />
a Barcelona, vaig passar un moment<br />
per l’oficina a buscar els papers de<br />
tot plegat, i vaig anar a buscar un cotxe<br />
de lloguer a l’estació de Sants, un<br />
Audi A4 Sport, una passada de cotxe…<br />
Un cop el vaig tenir vaig anar a<br />
Castelldefels on m’esperaven a casa<br />
de la Tamara, ella i el seu assistent<br />
personal (la persona que la pentina<br />
i la vesteix als escenaris) i vam anar<br />
directes cap a Jaen. Un cop vam<br />
arribar, ens estaven esperant i vam<br />
passar pel mig d’una allau de fans<br />
que l’esperaven, va ser un concert<br />
molt bo ja que hi havia moltíssima<br />
gent, i allí vaig conèixer la seva mare,<br />
el seu marit, i Pastora Soler, que va<br />
venir a col·laborar, el segon “bolo”<br />
més important per mi que vaig fer,<br />
va ser en una producció de l’agència<br />
de management on treballava,<br />
van muntar un concert en el qual<br />
participava Los Parranboleros (50<br />
músics professors de conservatoris<br />
de Múrcia, la Tamara, el Moncho i el<br />
Rafael Basurto de Los Panchos, un<br />
company meu estava a Madrid amb<br />
el Rafael, i jo vaig agafar l’Ave des de<br />
Barcelona amb Moncho i Tamara, ja<br />
va ser distret perquè molta gent demanava<br />
autògrafs, un cop instal·lats<br />
a Saragossa amb un hotel de luxe,<br />
vam fer l’actuació al Teatre de Saragossa.<br />
Recordo que hi havia molt<br />
públic, i tot va sortir genial! Quan<br />
vam acabar la gira d’aquell estiu,<br />
l’oficina, per problemes interns, va<br />
tancar i jo vaig tornar a Lleida.<br />
M.G.: I què vas fer després?<br />
D.F.: Als 20 anys vaig treballar a<br />
diferents empreses de Catalunya<br />
muntant equips de so i entre d’altres<br />
vaig col·laborar amb La Pegatina, on<br />
hi vaig fer uns quants concerts, molts<br />
per Lleida. L’any següent vaig fitxar<br />
pels Strombers, a vegades muntant<br />
l’equip i a vegades de “guante blanco”<br />
que en diem la gent del món de<br />
l’espectacle, que significa que vas de<br />
tècnic amb un grup però no muntes<br />
ni desmuntes els equips, vas amb<br />
el grup. Tant amb La Pegatina com<br />
amb els Strombers va ser un plaer<br />
poder treballar i aprendre. Quan<br />
arribaves als concerts que hi havia<br />
molt públic, com l’acampada jove a<br />
Montblanc o el Castanyada Rock a<br />
Piera, i et presentava el grup com el<br />
seu tècnic de Llums davant de 4000-<br />
5000 persones era una il·lusió molt<br />
gran! Un cop acabada la gira dels<br />
Strombers vam decidir, jo i un company,<br />
obrir una empresa destinada a<br />
la producció d’espectacles però amb<br />
un equip de so propi i va ser llavors,<br />
quan faltaven 4 dies per Sant Joan,<br />
que em va trucar Miquel Massana,<br />
que era el representant artístic de Ísil,<br />
i que tenien La Tribu de Santi Arisa<br />
per Sant Joan però s’havien quedat<br />
sense equip de so, jo ràpidament li<br />
vaig dir que sí, ja que per mi, fer un<br />
bolo amb la Tribu era molt important,<br />
ja que sempre els havia sentit molt,<br />
i vam anar cap a Ísil i allà vam fer un<br />
bolo genial, va sortir tot molt bé, i<br />
gràcies a això, el Santi em va trucar<br />
per poder fer tota la gira d’estiu amb<br />
ells, ens vam entendre i vam fer molt<br />
bona amistat, però a finals de juliol,<br />
em torna a trucar Miquel Massana,<br />
i em comenta que té una Orquestra<br />
que no està passant per bons moments<br />
i necessita un cop de mà per<br />
tirar-la endavant.<br />
M.G.: I així va començar el camí de<br />
la Nova Saturno?<br />
D.F.: Després de molt pensar, si<br />
l’orquestra o la gira amb la Tribu,<br />
vaig decidir embarcar-me amb l’Orquestra<br />
i la veritat és que no m’he<br />
equivocat de gaire, ja que avui dia<br />
la Tribu ja no existeix. Quan em va<br />
explicar per primer cop el projecte<br />
de l’Orquestra Saturno vaig al·lucinar<br />
ja que començaria a treballar amb<br />
gent molt important, d’una part el<br />
mànager de l’orquestra és Josep<br />
Maria Orobitg, fundador i propietari<br />
de l’orquestra Volcán, i músics com<br />
Sejo Calzada, director musical de la<br />
Volcán, Vicenç Solsona, cantant de<br />
la Volcán i Slalom, Ramon Ramos,<br />
cantant de grups com Qumran o<br />
l’orquestra Tàndem…Entre molts<br />
d’altres. Fem la gira del <strong>201</strong>2 amb<br />
uns 80 concerts a Catalunya, Aragó,<br />
Navarra i Andorra i jo com a<br />
encarregat tècnic i ja es comencen<br />
a perfilar moltes coses de l’equip<br />
sempre cap a millor. Però és ara, a<br />
finals de <strong>201</strong>3 que es fa el gran canvi:<br />
es canvien 7 músics i entren a formar<br />
part de l’Orquestra Saturno Carlos<br />
Capilla (ex Volcán i ex De Noche),<br />
Miquel Àngel “Capets” (Ex Volcán,<br />
Ex Manolo Escobar i que havia sigut<br />
professor meu de bateria a Mollerussa<br />
i a Linyola), Òscar Canosa al<br />
trombó (professor a dues escoles<br />
de Lleida i ex Tàndem) i Ramon Codina<br />
al baix (ex Tàndem) i fem una<br />
incorporació nova que és la Irene<br />
Franco (ex Tàndem) que juntament<br />
amb Arana Fawzy, Vicenç Solsona<br />
i Ramon Ramos cantants, Sejo<br />
Calzada (direcció musical i teclats),
24<br />
Entrevista<br />
Salva Pallerola (trompeta) i Josep<br />
Maria Serrat (saxo) fem els 11 components<br />
sobre l’escenari. Encara no<br />
hem realitzat cap concert junts, però<br />
els assajos sonen increïbles! També<br />
hem fet modificacions amb l’equipament<br />
tècnic ja que hem incorporat<br />
les pantalles de Led 7, pantalles<br />
d’alta definició per poder tirar vídeos<br />
durant l’espectacle. Amb l’orquestra<br />
podem realitzar un lluït concert basat<br />
en temes de pel·lícula sense deixar<br />
de banda les grans cançons catalanes,<br />
ball, i també hem creat una<br />
banda de versions pel jovent “Band<br />
The Rock” amb 7 components de la<br />
mateixa orquestra i amb un repertori<br />
de 3 hores pel jovent.<br />
M.G.: Quina és la teva funció dins la<br />
Nova Saturno?<br />
D.F.: Avui dia, la meva tasca dins<br />
l’orquestra es de Road Mànager: jo<br />
porto els músics de poble en poble,<br />
i qui s’ocupa de tot, contractes,<br />
factures, l’agenda... Quan arribem<br />
al poble la meva principal funció és<br />
que els camerinos siguin adequats<br />
i hi hagi l’aigua corresponent, així<br />
com també que l’equip tècnic<br />
estigui llest per poder muntar els<br />
instruments i fer les probes de so,<br />
i avisar a la persona que ens ha<br />
contractat que està tot en marxa.<br />
Recorrem molts quilòmetres, coneixem<br />
molta gent, estem moltes<br />
hores junts, però per sort sempre<br />
hi ha molt bon rotllo, i moltes anècdotes<br />
per explicar. També voldria<br />
explicar que vaig crear l’empresa<br />
Difasol management després<br />
d’estar relacionat amb el món de<br />
l’espectacle i veure que no hi ha<br />
cap representant artístic que tingui<br />
producte propi, és a dir, que a l’hora<br />
d’organitzar una festa major no<br />
hagis de subcontractar-ho tot, sinó<br />
que el mateix representant tingui la<br />
seva orquestra a part de poder contractar-ne<br />
d’altres. Nosaltres avui<br />
dia tenim 8 inflables, 2 màquines<br />
d’escuma, animacions infantils, la<br />
Nova Saturno, l’Orquesta Viena, el<br />
Quintet Mediterrània i així és com<br />
els preus canvien a l’hora de contractar<br />
qualsevol cosa.<br />
M.G.: Davant del volum d’espectacles<br />
que remenes, com portés<br />
l’estrès?<br />
D.F.: D’estrès sempre n’hi ha molt,<br />
fins que no comença l’actuació i<br />
porten ja uns quants temes tocant,<br />
ja que cada poble és diferent i a<br />
vegades per muntar l’equip de so<br />
et trobes barreres amb les que no<br />
comptaves i tardes una mica, la gent<br />
això no ho veu, nosaltres a l’hora<br />
hem de començar a tocar sigui el<br />
que sigui, que tots els músics estiguin<br />
a gust, un cop tots me donen<br />
l’OK ja estic a gust.<br />
M.G.: Quins projectes tens amb<br />
l’orquestra Nova Saturno?<br />
D.F: Avui dia la meva gran il·lusió i el<br />
meu gran somni de fa molt temps és<br />
la Nova Saturno i el <strong>201</strong>4, gràcies a la<br />
incorporació dels nous músics, tots<br />
de Lleida, i gràcies a la incorporació<br />
també de les pantalles de Led, tenim<br />
ja tancades unes 50 actuacions, i el<br />
dia 3 de gener farem la presentació<br />
davant el públic al teatre de l’escorxador<br />
de Lleida, tothom que vulgui<br />
assistir és convidat!<br />
M.G.: Moltes gràcies Dídac i que<br />
tinguis molta sort en aquesta nova<br />
aventura musical.<br />
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)<br />
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com<br />
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA<br />
gruesbessmo@hotmail.com<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Entrevista<br />
25<br />
Andrea Trepat: la nostra actriu<br />
L’actriu Andrea Trepat està<br />
de moda. Bé, està de moda<br />
a la resta d’Espanya, perquè<br />
a Linyola ja fa anys que la<br />
coneixem. L’Andrea va néixer<br />
a Linyola fa 26 anys, i des de<br />
petita ha somniat en ser actriu.<br />
De les escoles de teatre<br />
i interpretació ha fet un salt i<br />
ara la podem veure al teatre<br />
(Madrid), a la televisió i en diferents<br />
projectes audiovisuals.<br />
L’Andrea sap perfectament<br />
què vol... i ens ho explica.<br />
Judit Pedrós Caba<br />
–Andrea, la teva vocació d’actriu<br />
ve de petita o ha aparegut amb<br />
els anys?<br />
–Quan era petita no parava de fer espectacles<br />
quan venia la meva família<br />
a casa. Feia de tot: repartia entrades,<br />
posava cadires, etc. Fins i tot quan<br />
els meus cosins tot just començaven<br />
a caminar els enganyava perquè<br />
també hi sortissin... Ells van ser els<br />
meus primers espectadors, gent de<br />
confiança. Allí vaig descobrir que em<br />
fascinava fer-ho, tot i la meva timidesa,<br />
jugar i deixar volar la imaginació.<br />
Als pocs anys em vaig apuntar a fer<br />
teatre a l’Escola Municipal de Teatre<br />
de l’Escorxador a Lleida i ja m’hi vaig<br />
quedar. Recordo especialment que<br />
quan em preguntaven què volia ser<br />
de gran jo deia que volia fer teatre.<br />
Llavors ells em deien no, no, que què<br />
vols estudiar? I jo tossuda repetia<br />
interpretació...<br />
–Veig que ho tenies ben clar. La<br />
família però, com va reaccionar?<br />
–La meva mare sempre m’ha donat<br />
suport. Es va voler assegurar que<br />
no fos cap caprici i que el que no<br />
volgués fos ser famosa, però li vaig<br />
dir que el meu objectiu era ser una<br />
gran professional. En general tots<br />
m’han recolzat moltíssim, fins i tot<br />
fan excursions tots junts per venir<br />
a veure’m al teatre, i veure’ls allí és<br />
una sensació incomparable. A qui<br />
potser li ha costat més, però ara ja<br />
ho té coll avall, és al pare. Encara<br />
que sempre m’han arribat veus<br />
que quan no hi sóc davant en parla<br />
molt bé...<br />
–I llavors vas començar a estudiar<br />
interpretació...<br />
–Sí, vaig estudiar dos anys a Barcelona<br />
i un a Londres. Després vaig<br />
decidir fer un grau superior de realització<br />
de comunicació audiovisual<br />
per aprendre què passa darrere les<br />
càmeres, cosa que m’ha anat molt<br />
bé per entendre, com a actriu, els<br />
aspectes tècnics i aplicar aquestes<br />
nocions quan actuo.<br />
–I a banda d’interpretació, has<br />
estudiat alguna cosa més, potser<br />
per complementar?<br />
–Quan estudiava interpretació compaginava<br />
els estudis amb cursos<br />
de dansa clàssica i contemporània<br />
i també feia classes d’anglès. Quan<br />
era petita vaig començar solfeig i<br />
piano, però després vaig decidir<br />
invertir totes aquelles hores al món<br />
de la interpretació.<br />
–Actues en català i castellà.<br />
Notes diferència entre fer-ho<br />
en una llengua o l’altra, a nivell<br />
interpretatiu?<br />
–Doncs sincerament no noto massa<br />
la diferència entre el castellà i el català.<br />
Suposo que és degut a que des de<br />
molt petita he hagut d’acostumar-me<br />
a canviar l’accent lleidatà i parlar amb<br />
català central i fer-ho ben ràpid, ser<br />
versàtil. No tanco les portes a cap<br />
idioma ja que tinc molta facilitat per<br />
aprendre’ls, imitar accents... Això sí,<br />
on més còmoda em sentiria és amb<br />
l’anglès, que el domino bastant. A<br />
més, crec que poder treballar fora del<br />
lloc de residència és molt enriquidor<br />
professional i personalment. M’encantarà<br />
fer-ho.
26<br />
Entrevista<br />
–De quines peces, de les que<br />
has fet fins ara, et sens més orgullosa?<br />
–Una de les que m’ha fet més feliç va<br />
ser el curtmetratge “Morir cada día”<br />
amb la que vam anar a molts festivals<br />
(i en alguns vaig ser premiada),<br />
sobretot perquè va ser una de les<br />
primeres vegades que vaig treballar<br />
amb un equip d’actors professionals<br />
als que admirava i del que em vaig<br />
sentir part com un més des del primer<br />
dia d’assaig.<br />
–I al contrari? N’hi ha alguna que<br />
no repetiries?<br />
–Quines disciplines fas actualment?<br />
–He tingut la sort de poder treballar<br />
en totes i cadascuna té lo seu encant,<br />
tècnica i manera. Si el projecte<br />
m’interessa m’hi tiro de cap (millor<br />
dit amb paracaigudes!).<br />
–Deies que cadascuna té el seu<br />
encant. Quines diferències interpretatives<br />
hi ha, per això, entre les<br />
diferents disciplines?<br />
–Jo diferenciaria el món audiovisual i<br />
el del teatre. A grans trets, en el món<br />
del teatre has de tenir més consciència<br />
de la veu ja que has d’arribar<br />
a tots els espectadors, has de “ferho<br />
més gran”. Quant més fas una<br />
obra, més coses descobreixes, tant<br />
de la peça com del teu personatge,<br />
fins i tot en l’última funció. No pots<br />
anticipar res: tot i que portis milers<br />
de funcions, sempre ha de ser com<br />
si fos la primera vegada... Ah!, i per<br />
a mi la màgia d’escoltar el públic en<br />
directe no té preu.<br />
–I el món del cinema?<br />
–És una altra cosa, és més “vida<br />
real”: tot més íntim, més proper.<br />
Saps que es rodarà entre 1 i 3 cops, i<br />
com que no ho tornaràs a repetir mai<br />
més, has de posar tot el que puguis<br />
en aquell precís instant del rodatge.<br />
A mi m’agraden les dues coses; el<br />
que trobo més fàcil és el cinema,<br />
perquè hi he tingut més oportunitats,<br />
però el teatre també m’apassiona.<br />
Cadascuna té lo seu!<br />
–Poc a poc has anat fent-te un nom<br />
en el món del teatre. Com s’aconsegueix<br />
això? Què fa que, d’entre<br />
tots els actors, algú es fixi en tu?<br />
–En el meu cas han estat anys de<br />
perseverança i valentia. Vas entrant<br />
en el món, vas aprenent que també<br />
és important buscar un representant<br />
que et trobi proves i que et doni a conèixer<br />
al món professional. Com em<br />
va dir un gran actor, Txema Blasco,<br />
“és una carrera de fons”.<br />
–Sincerament, no repetiria les feines<br />
en les que el treball de l’actor és<br />
quasi la feina d’una titella. Perd tot<br />
l’interès.<br />
–Què és el més complicat a l’hora<br />
de posar-se en la pell d’algú que<br />
no ets?<br />
–Cadascú té el seu propi mètode.<br />
El meu consisteix en un estudi<br />
detallat del guió, després reu nions<br />
amb guionista i director per a saber<br />
la seva visió del personatge.<br />
Després, evidentment, assajar<br />
amb la resta de repartiment. També<br />
busco referències en pel·lícules o<br />
gent que conec o fins i tot en gent<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Entrevista<br />
27<br />
del carrer. El més difícil per a mi<br />
és “comprendre” les emocions<br />
d’algú en casos molt extrems, com<br />
per exemple un assassí. Però tot i<br />
així seria un gran repte: una de les<br />
coses que em m’atreuen d’aquest<br />
món és comprendre al ser humà en<br />
totes les seves situacions.<br />
–Com és realment el món dels<br />
actors? És com el pinten a les<br />
pel·lícules?<br />
–Hahaha! Doncs em sap greu dir-te<br />
que no... Una part sí que té a veure<br />
amb l’aparador, però n’hi ha moltes<br />
d’altres més com per exemple pors,<br />
inseguretats, càstings, nervis, trucades<br />
esperades que mai arriben...<br />
Però també de meravelloses com<br />
compartir l’amor per la feina amb<br />
la resta de l’equip, l’aprenentatge<br />
constant, les emocions extremes<br />
compartides... Suposo que és com<br />
qualsevol altre món, molt diferent a<br />
com es veu des de fora.<br />
–I en aquest món, t’has trobat<br />
mai amb res que no t’esperaves<br />
i que t’ha sorprès, per bé o per<br />
malament?<br />
–Suposo que una de les sorpreses<br />
més grates que he descobert ha<br />
estat el món dels festivals de cine.<br />
Quan, després fer una estrena, t’esperen<br />
els viatges on la gent et rep<br />
amb els braços oberts, t’ofereix els<br />
millors menjars de la ciutat, veus cine<br />
de tot tipus, pots parlar amb la gent<br />
que ha fet les pel·lícules… per mi és<br />
el més semblant al paradís!<br />
–Posem-nos serioses. Què significa<br />
per tu ser actriu?<br />
–Per mi és la vocació feta professió;<br />
felicitat a la feina, el meu lloc, on he<br />
d’estar.<br />
–I quins són els teus referents?<br />
N’has arribat a conèixer mai a<br />
algun?<br />
–N’hi ha molts als que admiro, des<br />
de Meryl Streep i Gina Rowlands a<br />
Juliette Binoche o Julian Moore. No<br />
n’he conegut cap d’elles, encara,<br />
però a nivell estatal he treballat<br />
amb gent com Joaquin Climent,<br />
Concha Velasco, Adriana Ozores...<br />
ho considero un premi i un gran<br />
aprenentatge.<br />
–Si algú que coneixes, més jove<br />
que tu, et digués que vol dedicar-se<br />
a la interpretació, l’encoratjaries<br />
o al contrari?<br />
–L’encoratjaria moltíssim! Li diria<br />
que, si és el que vol, que tiri endavant,<br />
Sobretot que mai perdi<br />
la il·lusió per aquesta feina i que<br />
sàpiga que és una carrera de fons,<br />
a vegades meravellosa i a vegades<br />
dura. I que ho escolti tot, però després<br />
faci el que li diu el cor...<br />
–Si fos a fer ara, tornaries a escollir<br />
la carrera que has emprès?<br />
–Absolutament, sí!<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals i<br />
dietètics<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics
28<br />
Entrevista<br />
Entrevista a Josep M. Tribó Riera<br />
Esteve Mestre<br />
En una conversació casual amb Josep Mª Tribó<br />
Riera, de la masia Moreno de la Cendrosa, va sortir<br />
el tema dels seus Dietaris. Uns dietaris que escrigué<br />
–en castellà– al llarg dels anys 1959 i 2000, on<br />
hi anotava el treball que feia cada dia, però també<br />
el temps...<br />
El Josep M. em va deixar consultar els dietaris i això<br />
va fer que de manera regular anéssim parlant de<br />
diferents temes, de la pagesia, de futbol, de la climatologia,<br />
del paisatge, dels tombs que dóna la vida...<br />
Les converses sempre tingueren lloc a la cuina o<br />
al menjador de la masia –situada en un paratge<br />
privilegiat des d’on es veu bona part de la Plana i<br />
Linyola– i on també intervenia, la seva muller, Maria<br />
Eroles Caus..., un cop acabada la consulta i com<br />
a pròleg dels articles que comencem a publicar i<br />
que tindran una continuïtat durant l’any <strong>201</strong>4, vaig<br />
creure oportú fer una entrevista amb el Josep Mª<br />
Tribó per posar negre sobre blanc, les converses<br />
que hem tingut...<br />
–Vostè va néixer a la Masia Moreno<br />
de la Cendrosa. Des de quan<br />
hi està establerta la seva família?<br />
–Hi vaig néixer a la Masia Moreno<br />
l’any 1935, en quan a la construcció<br />
de la casa, només sabem que en<br />
una pedra –la llinda- de la façana hi<br />
constava l’any 1769 i sabem que la<br />
casa fou remodelada o ampliada, al<br />
llarg d’aquests segles, quatre vegades.<br />
De notícies sobre els habitants<br />
tenim notícia que l’any 1855 hi nasqué<br />
Maria Rosa Vilaplana i que l’any<br />
1878, hi nasqué Trinitat Tribó Vilaplana<br />
i aquí comença el cognom Tribó.<br />
L’any 1881 va néixer el meu padrí<br />
Josep Tribó Vilaplana, el 1906 el meu<br />
pare Josep Tribó Pallerola i el 1910,<br />
la meva tieta Carme Tribó Pallerola,<br />
i el 1914 el meu tiet Amadeu Tribó<br />
Pallerola que morí a la guerra civil,<br />
prop de la Seu d’Urgell, en un poble<br />
anomenat Romadriu. (Si algú té interès<br />
per aquestes dades, els hi puc<br />
facilitar, doncs les tinc guardades).<br />
–Com va ser la seva infància?<br />
Quins records en té? On va estudiar?<br />
–En quan a la meva infància, imagina’t<br />
sense aigua corrent i sense llum<br />
elèctrica, però sempre contents, ja<br />
que mai ens va faltar el menjar...; de<br />
molt petit anava a col·legi a Linyola.<br />
Noces d’or 22-VIII-2009<br />
M’ajuntava amb la Sra. Paquita, que<br />
vivia a l’estany d’Ivars i Vila-sana,<br />
a Ca l’Aragonés, o la casa de les<br />
anguiles, i caminàvem fins Linyola i<br />
si plovia amb un bon paraigües i a<br />
migdia em quedava a dinar a casa<br />
de la seva mare. De més gran, ja<br />
vaig anar al col·legi a Ivars amb el<br />
meu tiet, i en bicicleta i quan arribava<br />
a casa, havia d’anar a treballar al<br />
camp, doncs sempre hi havia feina<br />
a fer...<br />
–Com recorda la nevada del 1944?<br />
Han viscut d’altres circumstàncies<br />
semblants?<br />
–De la nevada del 44, recordo que<br />
vam estar assetjats per la neu i que<br />
pel pes de la neu es va enfonsar<br />
una part del teulat de casa i durant<br />
uns dies, com a mesura de seguretat,<br />
vam dormir tota la família en<br />
un galliner –els padrins, pares, el<br />
meu germà de menys d’un any i jo<br />
i un mosso que teníem llogat per<br />
tot l’any, i que era com un més de<br />
la família. A l’altra nevada, com que<br />
ja teníem tractor vam ajuntar unes<br />
fustes formant una V i ens vam obrir<br />
camí, primer amb les cases veïnes i<br />
després fins a Linyola.<br />
–Durant la seva joventut, on anava<br />
els diumenges... ?<br />
–Les festes gairebé sempre les vaig<br />
passar a Linyola, doncs Linyola ha<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Entrevista<br />
29<br />
J.M. Tribó i M. Eroles<br />
estat sempre el nostre poble, encara<br />
que la Cendrosa pertany a Ivars<br />
d’Urgell i la nostra parròquia és Vallverd...<br />
i en quan als amics, ho era<br />
de tots els nois de la meva edat, en<br />
especial, Albert Tarragona –amb qui<br />
passava hores parlant–, el Lluís de<br />
Cal Pachel, el Bonjoch i el Joan Bta.<br />
Farré (Coyo)... i després de casat<br />
amb Miquel Rosell.<br />
–Com va entrar a formar part de<br />
la Junta del CF Linyola? Quantes<br />
temporades ho va ser?<br />
La recaptació de sobres, ve que<br />
passàvem un sobre a cada casa del<br />
poble i demanàvem la voluntat i al<br />
cap d’uns dies, recollíem els diners...<br />
i a comptar-los; aquell any jo portava<br />
els comptes i el secretari era Josep<br />
Llordés.<br />
Quan ens desplaçàvem per tot<br />
Catalunya, els viatges els fèiem<br />
amb un autocar de l’Alsina Graells i<br />
ens cobraven 300 ptes, per venir a<br />
buscar-nos a Linyola i a partir d’aquí<br />
fins al lloc on jugàvem a 10 ptes. el<br />
quilòmetre. Teníem desplaçaments<br />
d’altres els partits de l’Osasuna i el<br />
Barcelona...<br />
–Quan va començar a treballar de<br />
pagès, com es treballava la terra<br />
i amb què comptaven per treballar-la?<br />
Quan compraren el primer<br />
tractor? I el primer cotxe?<br />
–Amb 11-12 anys ja havia d’ajudar<br />
al camp. Era pesat, però era el que<br />
hi havia i a callar. M’ajuntaven les<br />
mules i jo a llaurar, Teníem tres o<br />
quatre animals i així vam anar tirant<br />
fins que l’any 1947 o 1948 vam comprar<br />
el primer tractor, un “Fordson”,<br />
–Lo del futbol fou culpa del Miquel<br />
Rosell hi vaig estar crec que 5 temporades.<br />
Del meu record, vàrem<br />
formar part aquells anys de la Junta:<br />
Sr. Nart, Sr. Planella, Sr. Castellví, Ramon<br />
Amorós, Ramon Vergé, Leocadi<br />
Segura, Arcadi Caba, Josep Llordés,<br />
Francesc Farré, Maties Bonjorn, Josep<br />
Boldú, Miquel Rosell, i podria ser<br />
que m’oblidi algú.<br />
–Com va viure Linyola aquells anys<br />
de futbol gran...?<br />
–Una temporada vam estar en una<br />
Regional Provincial amb desplaçaments<br />
barats, i bastants socis<br />
visitants que es desplaçaven al<br />
camp del Linyola; doncs aquella<br />
temporada vam perdre 2.396 ptes.<br />
Algunes dades d’aquella campanya:<br />
Cobrament de socis. 64.470 ptes.<br />
De la taquilla: 89.719 ptes. Dels<br />
“sobres”: 26.800 ptes. pagament als<br />
jugadors: 112.950 ptes. Pagament<br />
àrbitres: 26.970 ptes.<br />
Linyolencs a La Molina (11-7-1957)<br />
Plantats d’esquerra a dreta: Pere Tapies, Angel Bonjorn, Jordi Pallerola, Pere Vilamajó, Josep M.<br />
Tribó i Jordi Riba. A la gatzoneta: Josep Riera, Josep Fabregat, Jaume Planes, Josep Vilaplana i<br />
Albert Tarragona.<br />
llargs: Campdevànol, Ripoll, Vic, Berga,<br />
Alcanar, Jesús i Maria i d’altres a<br />
la província de Barcelona.<br />
Els jugadors cobraven..., el que més,<br />
el porter Matute que si no se li pagava<br />
1.000 ptes. no venia a jugar, però la<br />
majoria cobraven 400, 300 o 200 ptes.<br />
per partit, però les darreres temporades<br />
ja demanaven cobrar part de<br />
la fitxa per avançat i cada diumenge<br />
cobraven tots els jugadors. Alguna<br />
vegada, els membres de la Junta<br />
tinguérem d’avançar diners.<br />
Durant aquells anys es va portar el<br />
nom de Linyola amb molt orgull i<br />
érem respectats per totes les aficions<br />
dels equips contraris i vam fer grans<br />
partits amb poblacions importants<br />
de Catalunya i vam organitzar entre<br />
però com que era vell, el vam canviar<br />
aviat, comprant-ne un altre de gasoil,<br />
també vell, al Castell del Remei,<br />
però a aquest ja se li va posar rodes<br />
de goma i un elevador hidràulic i<br />
allò semblava la glòria, gastava uns<br />
2 litres a l’hora i el preu d’1 litre de<br />
gas-oil era de 2 ptes, més o menys<br />
com ara...<br />
El primer cotxe el compràrem el<br />
1958 i fou un Renault de 8 places,<br />
matrícula SG 1435, de segona mà<br />
i a l’abril de 1962, després de deu<br />
mesos d’espera ens entregaren el<br />
Seat 600...<br />
–L’any 1959, començà a escriure<br />
un dietari de treball, amb dades<br />
sobre la seva feina quotidiana i<br />
del temps que feia dia a dia, durant
30<br />
Entrevista<br />
el seu germà, que un treballaria tot<br />
el dia i l’altre tota la nit... el perquè, el<br />
lector ja s’ho pot imaginar...<br />
–Quines masies formen actualment<br />
la Cendrosa? Com ha estat la<br />
seva vida a la Cendrosa? Celebren<br />
alguna festa senyalada?<br />
quaranta dos anys, fins a l’any<br />
2000 que es va jubilar. Què el va<br />
motivar a escriure’l i per què sobre<br />
el temps?<br />
–Jo, les coses les volia clares per estalviar-me<br />
discussions, malentesos,<br />
etc... i em semblà que tenir dades<br />
concretes, fiables i a mà, era la millor<br />
manera i la manera d’aconseguir-ho<br />
era anotant totes les dades en un<br />
dietari –avui seria l’ordinador- i més<br />
endavant, en relació amb el temps,<br />
per tenir dades més fidedignes, vaig<br />
incorporar un pluviòmetre i després<br />
un termòmetre de màxima/mínima i<br />
vaig aconseguir el que m’havia proposat.<br />
Ara sé a quin preu es va vendre<br />
l’alfals l’any 1960 o quin temps<br />
ha fet per Nadal des de l’any 1959<br />
al 2000. Per cert, aquests dietaris<br />
ja me’ls ha demanat una néta per<br />
guardar-los, tenir-ne record i qui sap,<br />
si algun dia en traurà alguna nota... i<br />
jo només li puc dir: gràcies, guapa!<br />
–Com valoraria els canvis –treball,<br />
regs, paisatge...– que hi ha hagut<br />
en l’agricultura des dels anys 50<br />
fins a l’actualitat?<br />
–Canvis els hem vist de totes maneres,<br />
però sempre per millorar<br />
i produir més...; nosaltres durant<br />
varis anys fórem col·laboradors<br />
de Semillas Fitó, allí vaig aprendre<br />
moltes coses i a més, ens pagaven<br />
molt bé... vaig veure per ex. com a<br />
un meló en un any el feien canviar<br />
de forma i el color de la pell i ho<br />
A l’Argentina amb amics<br />
Festa Osasuna 1961<br />
aconseguien amb personal preparat<br />
i guanyant una generació o un any,<br />
i la llavor que sortia d’aquí la plantaven<br />
a Canàries i a l’altre any, aquí el<br />
meló ja no era igual; la nostra finca<br />
fou el primer lloc d’Espanya on es<br />
produïren llavors híbrides de meló i<br />
síndria en camp obert i un altre any<br />
feren una demostració de melons<br />
emparrats (llàstima no tenir-ne fotos)<br />
i a més es feren proves en diferents<br />
llavors i diferents varietats d’altres<br />
productes del camp.<br />
Però tornant als canvis viscuts, des<br />
de la mort del meu pare (e.p.d.), el<br />
primer que vaig haver de fer fou arrancar<br />
el que hi havia: ametllers, olivers,<br />
vinya..., aplanar les finques i si hi havia<br />
tres o quatre parcel·les, deixar-les<br />
en una de sola...; recordo que un<br />
any, en volguérem arreglar una finca<br />
nosaltres sols i vam llogar una transportadora<br />
al Martorell d’Agramunt a<br />
tant cada dia, i vam determinar amb<br />
–A la Cendrosa, de les nou masies<br />
habitades que hi havia vist, actualment<br />
en queden quatre i per mi,<br />
viure aquí és lo ideal i s’ha de tenir<br />
en compte que tinc tota la terra al<br />
costat de casa i això no té preu, a<br />
més tenim bones comunicacions...<br />
què més volem!<br />
A la Cendrosa es celebrava la Festa<br />
Major el 27 de desembre. Fa bastants<br />
anys hi havia hagut ball a casa<br />
nostra, amb un acordionista que<br />
venia del Palau i fèiem ball tarda i nit<br />
i després es va deixar, però als anys<br />
1960-61-62 es va arribar fer ball amb<br />
orquestra a la Masia Sans i al matí es<br />
feia missa a la capella de la mateixa<br />
masia...; després va quedar en un<br />
dinar de veïns i amics i a l’actualitat<br />
no es fa res...; el que és una llàstima.<br />
Quan acabem la conversació quedem<br />
amb el Josep Mª Tribó que ens escriurà<br />
algunes històries viscudes al llarg<br />
de la seva vida. Quan deixo la Masia<br />
Moreno, estem a finals de novembre,<br />
fa fred i una tènue boirina s’estén al<br />
fons de la plana d’Urgell, darrere del<br />
poble de Linyola i el sol que s’està<br />
fonent, dibuixa amb colors rogencs,<br />
uns núvols que corren pel cel.<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
<strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>. Celebració 200 números<br />
Representació teatral<br />
Juvenil de CF Linyola<br />
Concert de Joan Dausas al Palau<br />
La castanyada<br />
David Romero a la bateria.<br />
Xerrada<br />
Dia de Tots Sants
Adoli a Balaguer<br />
Curset desfibril·lador<br />
Excursió a Saragossa.<br />
Degustació d’orelletes al centre de jubilats<br />
sobre la Guerra Civil<br />
Fotos de J.R, Tarragó C. Arenas,<br />
Adoli, M. Giné i E. Llauet.
34 25 anys de l’equip Flor de Lis<br />
Homenatge a Paquita Clua<br />
Fotos M. Giné i J.R. Tarragó.
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola<br />
BAR<br />
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 664 398 654<br />
Des de 1984<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3 35
36<br />
Història<br />
Tempestes, pluges, temperatures<br />
i nevades a la Cendrosa<br />
en els anys 1959-2000 (I)<br />
Esteve Mestre<br />
Josep M. Tribó Riera va escriure al<br />
llarg de 42 anys, el temps que feia<br />
cada dia. He pres nota de les dades<br />
que a mi em semblaren més importants<br />
i que dono a conèixer. Aquest<br />
article és subjectiu, segurament que<br />
m’hauré passat per alt o no hauré donat<br />
importància a dades que si que<br />
ho eren. Deixem-ho que són dades<br />
que he espigolat, però que donen<br />
veus de la importància d’aquests<br />
dietaris que contenen una descripció<br />
del temps que va fer des de l’any<br />
1959 al 2000.<br />
Dins de la recollida de dades comencem<br />
en un primer capítol dedicat al<br />
temps agafant les dades que van des<br />
de 1959 a 1980. Si durant els primers<br />
anys foren observacions oculars,<br />
després ja va tenir termòmetres de<br />
màximes i mínimes. Les observacions<br />
són fetes a la Masia Moreno<br />
de La Cendrosa.<br />
De les dades que donem, potser les<br />
més rellevants són els freds del 1963<br />
i els del desembre de 1970 i gener de<br />
1971, les nevades del 1963 i 1970,<br />
la calamarsa de 1967 i la tempesta<br />
amb vent huracanat de 1975.<br />
PLUGES I TEMPESTES i<br />
NEVADES (1959-1980)<br />
1959<br />
Nevades: El dia 2 de febrer nevà<br />
per la nit i al matí del dia 3. Després<br />
va ploure.<br />
Pedregada: Març, dia 4, va pedregar<br />
a Linyola i la Cendrosa i als voltants.<br />
1960<br />
Nevades: El dia 16 de gener, nevà per<br />
la tarda i el dia 8 de febrer pel matí.<br />
1961<br />
Fred: Desembre fred. El dia 20 de<br />
desembre -6º de temperatura.<br />
1962<br />
Pluja: 25 de setembre plogué tot el<br />
dia a partir de les 11 del matí. Desastre<br />
a la província de Barcelona<br />
amb la inundació de pobles degut<br />
a les pluges.<br />
Nevades: 25 de desembre temperatures<br />
de -8 i -9º. Va nevar tot el dia<br />
quedant uns 20 cm de neu. El dia 27<br />
només una mica i el 28 desaparegué<br />
gairebé tota la neu.<br />
1963<br />
Fred: Fortes gelades els dies<br />
13,14,15 i 16 de gener i dels dies<br />
24 al 30 de gener i dels dies 1 al 6<br />
de febrer.<br />
Nevades: 14 de gener, forta gelada<br />
i neva durant la tarda. El dia 16, gelada<br />
i plogué una estona aiguaneu<br />
Masia Cal Moreno<br />
1 de febrer, nevà per la tarda, 2 de<br />
febrer nevà tota la nit i gairebé tot el<br />
matí amb uns 30 cm de neu. S’hagué<br />
de fer pas entre les masies i el<br />
camí de Linyola. El dia 3 de febrer a<br />
la masia Moreno es va gelar l’aigua<br />
de la cuina que venia dels dipòsits.<br />
4 de febrer nevà una estona. 5 de<br />
febrer, novament durant poc temps i<br />
la pluja del dia 7 de febrer, va desfer<br />
la neu.<br />
14 de desembre nevà a partir de<br />
les 2 de la tarda. 15 de desembre<br />
va nevar fins a mitja tarda. El 18 de<br />
desembre va anar nevant poc a la<br />
nit i durant el matí.<br />
1964<br />
Boira: De l’1 a l’11 de gener hi ha<br />
una boira tan espessa, que només<br />
deixa veure el sol unes hores.<br />
Tempesta: El 26 de febrer, forta tempesta<br />
amb llampecs, trons i pedra,<br />
plovent a continuació.<br />
Nevada: 7 de març, nevà a partir de<br />
les 3 de la tarda i gairebé durant tota<br />
la nit, quedant uns 12 cm de neu<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Història<br />
37<br />
1967<br />
Nevada: El 10 de gener, nevà durant<br />
la matinada, però poc, només agafa<br />
una mica el terra, 5 cm de neu.<br />
Gelada: 1 i 2 d’abril va fer una gelada<br />
tan forta que va matar gran part<br />
dels presseguers, perers, pomers i<br />
totalment els ametllers i castigà els<br />
altres arbres.<br />
Pluja: Els dies 9, 10, 25, 26 i 28<br />
d’abril plogué, amb una mica de<br />
calamarsa.<br />
Calamarsada: El dia 18 de maig, a la<br />
tarda va fer una tempesta molt forta<br />
amb un gran patac de calamarsa que<br />
va caure en alguns llocs, molta i en<br />
d’altres, poca, per posar un exemple a<br />
casa, –cal Moreno– en va caure poca,<br />
però a la masia Sans, –a uns centenars<br />
de metres de distància– a l’endemà dia<br />
19 de maig encara se’n podia recollir<br />
amb les mans. Va fer força mal.<br />
1968<br />
Calamarsada: 3 de febrer trons i<br />
llampecs, neu i calamarsa a mitja<br />
tarda.<br />
Tempesta amb pedra: 25 d’agost,<br />
cau una forta tempesta amb gran<br />
aparell elèctric i bastanta pedra.<br />
1969<br />
Gelada: 30 de març, fa una gelada<br />
molt forta a -4 o -5º.<br />
Tempesta: El 14 d’agost en una<br />
forta tempesta, va caure una mica<br />
de pedra.<br />
1970<br />
Freds i nevada: Als inicis del mes<br />
de març la temperatura va baixar a<br />
-6º i el dia 10 de març nevà durant<br />
tot el matí.<br />
Nevada i els freds del segle: El<br />
dia 27 de desembre va nevar molt,<br />
uns 20 cm de neu. La temperatura<br />
va caure en picat el 28 de desembre<br />
-10º, el 30, -11,5º i el 31, -15º<br />
El dia 29 de desembre vam obrir<br />
pas fins el camí de Linyola, traient<br />
la neu.<br />
1971<br />
Freds del segle: 1 de gener -20º,<br />
el dia 2, -22º i seg. dies molt freds,<br />
el dia 11 -7º i ens els següents comença<br />
a desgelar. La neu no es va<br />
desfer fins al 12 de gener de 1971 i<br />
el dia 15 de gener es torna a treballar<br />
al camp.<br />
1972<br />
Nevada tardana: el 26 d’abril nevà<br />
entre les 12 h i les 13 h i deixà el<br />
terra blanc.<br />
Fred: 17 d’abril, -1,5º. Perill per la<br />
fruita.<br />
Tempestes: 23 d’abril, tempesta<br />
amb calamarsa. 13 de juny tempesta<br />
i una mica de pedra. 13 d’agost forta<br />
tempesta i vent huracanat.<br />
1973<br />
Nevada i fred: 9 d’abril plogué<br />
durant tota la nit i a la matinada<br />
començà a nevar fins a migdia acumulant-se<br />
15 cm de neu que no es va<br />
desfer fins a l’endemà a migdia. L’11<br />
d’abril les temperatures van baixar<br />
a -2,5º i vam fer foc amb palla entre<br />
els arbres.<br />
1974<br />
Grans aiguats: 21 de març, tempesta<br />
amb un gran aiguat durant tota<br />
la nit, amb llampecs, trons i pedra<br />
al matí i per la tarda tots els camps<br />
s’havien omplert d’aigua. 16 de<br />
setembre, una forta tempesta deixà<br />
80 l i el dia 17 de set. tornà a ploure<br />
força per la nit.<br />
Fred: El mes de desembre fou molt<br />
gelat amb temperatures sota zero.<br />
1975<br />
Fred: El 19 de març, -3,5º, el 20<br />
-4,5º, aire fort i mal temps. 1 d’abril<br />
-4º.<br />
Pluges i tempestes: 11 de febrer<br />
forta tempesta al crepuscle del dia<br />
amb trons, llampecs i una mica de<br />
pedra. Entre el 28 i el 29 de maig va<br />
ploure molt, 80 l 1 de juny tempesta<br />
forta amb calamarsa. 9-10 juny va<br />
ploure molt.<br />
La gran tempesta: El 14 d’agost<br />
a la nit havia fet gotes i al matí, hi<br />
hagué una forta tempesta i a la tarda<br />
vingué un aire huracanat, com no<br />
s’havia vist mai, amb bastanta aigua<br />
i una mica de calamarsa que va fer<br />
caure parets, enfonsar coberts i<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona<br />
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
38<br />
Història<br />
amb l’aire va tombar fileres d’arbres,<br />
i entre l’aire i la pedra va malmetre<br />
tota la collita de fruita. Es va emportar<br />
l’envelat de la festa major.<br />
Tempestes: 21 d’agost forta tempesta<br />
amb aigua i calamarsa que es va<br />
repetir el dia 31 d’agost.<br />
1976<br />
Freds i una mica de neu: Fortes<br />
gelades entre els dies 20 i 29 de<br />
gener. El dia 25 de gener nevà poc<br />
al capvespre i el dia 28 de gener una<br />
mica al començar la tarda. EL 15 i 16<br />
de febrer les temperatures cauen a<br />
-6º i el dia 17 a -7º.<br />
1977<br />
Neu: El dia 6 de gener caigué una<br />
mica de neu i l’11 de gener repetí a<br />
migdia però no va arribar a quallar.<br />
Gelades: Mes de gener amb fortes<br />
gelades. 30 de març -6º i 31 de març<br />
entre -3º i -5º.<br />
Tempesta: 8 de juliol, fa una forta<br />
tempesta per la nit.<br />
1978<br />
Neu: El 14 de gener va nevar de<br />
matinada i va agafar 2-3 cm de neu,<br />
i el 15 de gener van caure flocs de<br />
neu al matí.<br />
Fred: Febrer fred, 12 de febrer -7º i<br />
13 de febrer -6º. El 16 d’abril degut<br />
a la forta gelada vam cremar palla<br />
entre presseguers i albercocs. Les<br />
temperatures el 29 de novembre<br />
era de -7º i el 30 de nov. de -9º<br />
Neu: El 20 de desembre, va caure<br />
una nevadeta a mig matí que ho<br />
deixà tot blanc.<br />
1979<br />
Neu: El 3 de gener va nevar al matí<br />
i va quedar tot blanc.<br />
Fred: El dia 1 d’’abril, la temperatura<br />
va baixar a -1º i vam cremar palla<br />
entre els presseguers i albercocs.<br />
1980<br />
Temperatures: 16 gener -7º; 15<br />
març -5º; 6 nov. -4º; Desembre 1,<br />
-6º; 2, -9º; 3, -5º; 4, -6º; 5 -4º; el mes<br />
de desembre fou de fortes gelades.<br />
Tempestes: 24 febrer, tempesta amb<br />
calamarsa 13 de març, tempesta<br />
amb pedra.<br />
Pols: 22 agost, boira alta o pols en<br />
suspensió vinguda del Sahara.<br />
Pluges (de més de 10 litres/m2) 13<br />
abril, 32 l; 27 d’agost 14 l; 4 nov. 19<br />
l i 9 nov. 15 l.<br />
Nevades: 13 de gener nevà entre<br />
les 10 i les 14 hores i deixà el terra<br />
blanc. 5 de novembre, des de les 3<br />
del matí fins a les 12 de migdia, i va<br />
agafar uns 15 cm. de neu.<br />
(Continuarà)<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Opinió<br />
39<br />
Sobre els drets<br />
Una opinió més<br />
1953. El Grup Joventut Catalana de<br />
Buenos Aires publica el primer número<br />
del full Afany. Filla d’emigrats<br />
catalans, la jove Núria Seras, delegada<br />
de Publicacions d’aquest grup<br />
polític, hi escriu un article, intitulat<br />
“Democràcies?”, en el qual, arran<br />
de l’entrada de l’Espanya franquista<br />
a la UNESCO, denuncia la negativa<br />
d’aquest organisme internacional a<br />
estudiar tots els càrrecs que els demòcrates<br />
catalans, bascos, gallecs<br />
i castellans van presentar contra el<br />
règim franquista. Seras conclou el<br />
seu raonament amb una evidència:<br />
els catalans no han d’esperar res<br />
de les altres nacions, atès que la<br />
recuperació de la llibertat completa<br />
ha d’ésser “producte de la nostra<br />
pròpia acció”.<br />
<strong>201</strong>3. Els grans estats europeus no<br />
es pronuncien sobre el plet català o,<br />
com a molt, ho consideren un afer intern.<br />
De tota manera, tampoc no s’hi<br />
mostren explícitament en contra. La<br />
història, des del 1714 ençà, demostra<br />
que les potències internacionals<br />
no mouran ni un dit per Catalunya i<br />
que, si els catalans i les catalanes<br />
no actuen per iniciativa pròpia, no<br />
es produirà cap moviment, cap canvi<br />
significatiu. Convençuts partidaris<br />
dels mitjans pacífics i persuasius,<br />
els independentistes apel·lem a la<br />
raó, a la democràcia, a la llibertat.<br />
És des de la convicció de la nostra<br />
responsabilitat col·lectiva que volem<br />
exercir democràticament el dret a<br />
l’autodeterminació. Respectem la<br />
vida humana, la llibertat, la justícia.<br />
Perquè, com afirma Jacqueline de<br />
Romilly a Ce que je crois (<strong>201</strong>2), el<br />
fet de ser humà en el sentit ple del<br />
terme implica respectar aquests<br />
drets.<br />
<strong>201</strong>4. El nou any comença amb una<br />
possibilitat llargament anhelada:<br />
la recuperació de la llibertat plena<br />
per a Catalunya. Són molts els qui<br />
han lluitat per fer-ho realitat, i hi ha<br />
una llarga història que ho avala i ho<br />
explica. D’arguments racionals a<br />
favor, en tenim molts, i molt sòlids<br />
(consulteu, si no, Elclauer.cat). El<br />
dret a l’autodeterminació no es<br />
demana, ni es pacta: s’exerceix. La<br />
millor manera de fer-ho és amb un<br />
referèndum sobre la independència.<br />
Amb una pregunta clara, com la que<br />
ha proposat l’Assemblea Nacional<br />
Catalana en la seva “Declaració de<br />
novembre”: “Vol que Catalunya sigui<br />
un Estat independent?” L’atzucac a<br />
què ens ha situat l’Estat espanyol,<br />
cada vegada més escorat cap a<br />
posicions neofranquistes, tal com<br />
comencen a detectar els mitjans<br />
internacionals, no té altra sortida<br />
que la independència política. Ens<br />
conviden, ras i curt, a marxar.<br />
La reivindicació de l’exercici del dret<br />
a l’autodeterminació s’ha fet, com<br />
proven les manifestacions massives<br />
i pacífiques d’aquests darrers anys,<br />
des de l’entusiasme, des de la passió,<br />
des de l’esperança, des de la<br />
il·lusió. L’independentisme català<br />
arrela en les conviccions democràtiques,<br />
en els valors cívics. En contrapartida,<br />
els discursos de la por, de<br />
la negació, de l’apocalipsi sempre<br />
han vingut del nacionalisme espanyol.<br />
Si ens quedéssim a Espanya,<br />
encara seríem molt menys del que<br />
hem estat fins ara, encara disposaríem<br />
de menys drets dels pocs que<br />
hem gaudit en temps de presumpta<br />
democràcia, perquè el centralisme<br />
i l’uniformisme espanyolistes, com<br />
més va més desacomplexats, ens<br />
han tornat a temps que semblava<br />
que estaven definitivament superats.<br />
L’Espanya oficial, innoculada del<br />
franquisme estructural i sociològic,<br />
se separa a marxes forçades de la<br />
Catalunya democràtica.<br />
4 de desembre de <strong>201</strong>3<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
40<br />
Opinió<br />
Un cap, un vot<br />
Francesc Foguet i Boreu<br />
Als cervells catalans, ens caldrà<br />
molta imaginació sociològica per<br />
comprendre l’escenari històric que<br />
s’ha dibuixat aquests darrers anys<br />
i els moviments que s’han produït i<br />
es produeixen en el cos social arran<br />
de la voluntat majoritària d’exercir<br />
democràticament el dret a l’autodeterminació.<br />
Ens caldrà, també, molta<br />
ambició política per aconseguir<br />
l’estatus que correspon a qualsevol<br />
poble que vulgui tenir veu i vot en el<br />
concert dels pobles lliures i sobirans.<br />
En contra del que reclama la democràcia,<br />
la influència de les minories<br />
de poder a Catalunya té un pes<br />
massa desproporcionat i poc clar.<br />
Si volem un aprofundiment democràtic,<br />
hem de posar al lloc que els<br />
correspon les oligarquies defensores<br />
de l’statu quo. A la seva manera,<br />
més subtilment, també usen procediments<br />
molt poc democràtics per<br />
imposar les seves tesis polítiques o,<br />
com si fossin els amos de Catalunya,<br />
per aferrar-se als símbols de justificació<br />
o d’autoritat, a fi de coartar la<br />
voluntat majoritària de la societat<br />
catalana a favor del dret a decidir el<br />
seu futur.<br />
Amb els discursos de la por i les coaccions<br />
mediàtiques com a armes,<br />
aquestes minories de poder tracten<br />
els conterranis com si fossin idiotes,<br />
incapaços de pensar políticament<br />
pel seu compte, d’una manera activa<br />
i conscient. Com si la realitat i el futur<br />
només poguessin ser com els volen<br />
ells. Com si el fet de votar fos una<br />
pertorbació del sistema establert,<br />
i no pas un fonament de dret per<br />
canviar-lo, si així ho vol una àmplia<br />
majoria dels catalans. L’exercici del<br />
poder abusiu d’aquestes minories de<br />
privilegiats –per més autòctones que<br />
siguin– tampoc no pot considerar-se,<br />
en termes democràtics, legítim. És<br />
trist el paper que fan, perquè defensen<br />
uns interessos particulars en<br />
detriment dels col·lectius.<br />
D’altra banda, si la dreta espanyola,<br />
deutora del franquisme, fa una defensa<br />
tan aferrissada del concepte<br />
de “democràcia” per escudar una<br />
pràctica tan antidemocràtica, vol<br />
dir que ha esdevingut una carta<br />
blanca que ja no significa res de<br />
substantiu. Si els que neguen la<br />
democràcia, usen el seu nom en<br />
va, tenim un problema greu, que<br />
hauria d’alertar la Unió Europea.<br />
No són gaire democràtics tampoc<br />
els partits espanyols, pretesament<br />
d’esquerres, quan, d’una manera<br />
incomprensible, neguen l’exercici<br />
de la democràcia, perquè, de fet,<br />
posen per davant el nacionalisme<br />
excloent que professen. Els dèficits<br />
democràtics vénen de lluny. De res<br />
no van servir les crides espriuanes<br />
que advertien a Sepharad –al·legoria<br />
de la Península Ibèrica– que “els homes<br />
no poden ser si no són lliures”<br />
(La pell de brau, 1960).<br />
Amb aquesta reacció d’intransigència<br />
i intolerància dels partits espanyols,<br />
llevat d’alguna excepció, com<br />
els pocs republicans que hi queden,<br />
davant de les reivindicacions catalanes,<br />
Espanya torna a mirar-se al<br />
mirall de la història fosca i a cometre<br />
els mateixos errors de sempre, que<br />
l’han situat adés i ara en els nivells<br />
més baixos de qualitat democràtica<br />
d’Europa. Les maniobres barroeres<br />
per frenar el procés independentista,<br />
la utilització impune de totes les<br />
eines legals i il·legals per aturar-lo,<br />
la instrumentalització dels mitjans<br />
de comunicació i els discursos de<br />
Confeccions OLGA SL<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 60 22 24<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Opinió<br />
41<br />
les amenaces i de la intimidació són<br />
unes proves ben palmàries de la incapacitat<br />
que té l’Estat espanyol, fent<br />
honor al seu passat autoritari, per<br />
acceptar el joc democràtic. Res de<br />
nou, comptat i debatut. Els ponts de<br />
diàleg ja fa temps que s’han trencat.<br />
“És que tal vegada no és sobirana<br />
i democràtica la voluntat de tot Catalunya<br />
en pes? Per què el futur de<br />
Catalunya ha d’estar precisament<br />
supeditat, en un nivell d’inferioritat,<br />
al que vulguin acordar una colla de<br />
senyors completament estranys<br />
a les realitats de la nostra vida interna?”,<br />
escrivia el jove Joaquim<br />
Amat-Piniella el maig de 1932. Han<br />
passat més de vuitanta anys i el<br />
debat continua en uns termes molt<br />
similars. Amb una diferència important:<br />
actualment, l’Estat espanyol no<br />
està en condicions, si fem cas dels<br />
estàndards democràtics occidentals,<br />
d’exercir la violència per la força de<br />
les armes, ni pot traspassar més<br />
línies vermelles, si no vol caure, a escala<br />
internacional, en un desprestigi<br />
encara més gran respecte al caràcter<br />
democràtic del seu règim polític.<br />
Els abusos de poder i les usurpacions<br />
de la sobirania i de la representativitat<br />
popular són pràctiques<br />
habituals del govern de Madrid i dels<br />
sectors afins, que tenen com a modus<br />
operandi l’autoritarisme cínic, la<br />
corrupció a balquena, el nepotisme<br />
impúdic, el clientelisme descarat, el<br />
frau fiscal, la intoxicació informativa,<br />
la demagògia grollera o les mentides<br />
a dojo. Una estafa en tota regla que<br />
avorta els escàndols a còpia del<br />
silenci oficial i de la manipulació<br />
mediàtica, i que apel·la a la “majoria<br />
silenciosa” per autojustificar-se,<br />
en lloc de representar la ciutadania<br />
informada, reflexiva, crítica. Qui vol<br />
pertànyer a un Estat, com l’espanyol,<br />
que, a més de ser hostil als catalans,<br />
és manifestament poc democràtic<br />
o directament antidemocràtic en<br />
la mesura en què, per acció o per<br />
omissió, usa l’aparell de l’estat contra<br />
la democràcia i buida de sentit el<br />
govern del poble?<br />
En l’assaig Democràcia! (<strong>201</strong>3),<br />
Paolo Flores d’Arcais adverteix del<br />
fet que la paraula “democràcia”, invocada<br />
a tort i a dret, corre el risc de<br />
no significar res. Si l’empren, sense<br />
enrojolar-se gens, Aznar, Berlusconi<br />
o Rajoy, tres líders tacats de les pitjors<br />
perversions de la democràcia,<br />
vol dir que, en efecte, té la consistència<br />
del fum o de la boira. Pura<br />
banalització. Al Regne d’Espanya, en<br />
què la separació de poders esdevé<br />
una il·lusió òptica i el franquisme<br />
amara la judicatura, la democràcia<br />
és un simulacre o una paròdia. I<br />
tanmateix, com defensa Flores d’Arcais,<br />
continua essent imprescindible<br />
perquè, de moment, és l’únic horitzó<br />
de legitimitat al qual acollir-se per<br />
validar les institucions polítiques.<br />
“Un cap, un vot” n’esdevindria el<br />
contingut procedimental mínim, amb<br />
el benentès que cada elector voti a<br />
consciència i no pas sota coacció o<br />
engany. En el plet català, la democràcia<br />
és la millor garantia per exercir<br />
la sobirania popular i, si així ho vol<br />
la majoria dels votants, per donar via<br />
lliure a la independència.<br />
PS: No us perdeu l’exposició de<br />
petit format Joaquim Amat-Piniella,<br />
escriure contra el silenci, que es pot<br />
veure fins al 6 de gener de <strong>201</strong>4 al<br />
Museu d’Història de Catalunya. I, de<br />
passada, podeu també visitar-ne una<br />
altra de gran format: Espriu. He mirat<br />
aquesta terra, al Centre de Cultura<br />
Contemporània de Barcelona, fins<br />
al 24 de febrer de <strong>201</strong>4. En tot cas,<br />
fareu bé de llegir tant Amat-Piniella<br />
com Espriu.<br />
Subscriu-te a<br />
la revista de LINYOLA!<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA
42<br />
Opinió<br />
Amor<br />
Xavier Díez<br />
Els diaris en venien plens, ahir.<br />
La publicació d’un estudi recent,<br />
assenyalava entre les generacions<br />
més joves actituds respecte a les<br />
relacions sentimentals que fàcilment<br />
podríem considerar retrògrades,<br />
pròpies més aviat del passat. La<br />
majoria considerava normal patir,<br />
o que els nois controlessin el mòbil<br />
d’elles, o que la gelosia esdevenia un<br />
sentiment normal, o raonable el fet<br />
que les noies presentessin actituds<br />
de submissió, que sovint es podia<br />
justificar l’ús de la violència, que el<br />
patró de relació intersexual fes com<br />
si no hagués passat allò que els<br />
historiadors havíem acceptat com<br />
la revolució femenina.<br />
No són només els estudis, probablement<br />
elaborats amb una metodologia<br />
prou rigorosa. Es percep<br />
també a les aules, termòstat social<br />
insubstituïble (i qui ja acumula dècades<br />
veient desfilar generacions<br />
de joves i criatures en pot donar fe),<br />
com també al carrer, com en l’imaginari<br />
generacional, sovint visible<br />
–i caricaturitzable- des del renovat<br />
gènere dels realities.<br />
Podríem caure fàcilment en la temptació<br />
de recórrer al catàleg dels<br />
tòpics. De fet, entre els tertulians<br />
que ahir comentaven la notícia, es<br />
demostrava que anem sobrats de<br />
repertori. Que si la culpa la té la televisió,<br />
amb patrons de capteniment<br />
violents. Que si l’aparició de les noves<br />
tecnologies permetia un major<br />
control. Que si els joves tal... Per<br />
correcció política, observava com<br />
alguns opinadors es mossegaven<br />
la llengua per callar el que molts<br />
pensen –l’emigració de persones<br />
provinents de determinades cultures<br />
i tradicions, amb la importació<br />
de determinats models de relació<br />
entre sexes-. I, unànimement, tots<br />
es lamentaven que precisament<br />
ahir –un 20 de novembre, trentavuit<br />
anys després de la tranquil·la<br />
mort del monstre- i amb un govern<br />
obertament reaccionari que lentament<br />
esclafa els drets humans, la<br />
societat espanyola –arrossegant la<br />
catalana- protagonitzava un procés<br />
d’involució política que ens retornava<br />
a la caverna.<br />
Com a historiador, ja fa una bona colla<br />
d’anys que vaig prescindir del mètode<br />
hegelià –altrament dit marxisme<br />
historiogràfic- per concebre el temps<br />
com a una línia tendent al progrés<br />
continu. La història, ni avança ni retrocedeix.<br />
Ni tampoc, com pensaven<br />
els grecs o Arnold Toynbee, torna al<br />
mateix lloc en una mena de bucle<br />
temporal. A mesura que passa el<br />
temps, les coses canvien, no necessàriament<br />
en una direcció coherent<br />
ni decent. I nosaltres, per molt que<br />
planifiquem o tractem de preveure<br />
el futur, simplement improvisem en<br />
funció de les circumstàncies. Per<br />
tractar d’imaginar com serà el futur...<br />
més que recórrer a científics socials<br />
o professionals de la història, el mètode<br />
més fiable és trucar a Astro TV i<br />
preguntar-li directament a en Sandro<br />
Rey, amb un percentatge d’encerts<br />
superior al dels economistes o historiadors.<br />
A l’hora d’intentar comprendre el<br />
perquè d’aquest capteniment, que<br />
sorprèn a algú que s’acosta al mig<br />
segle i comença a disposar del<br />
discutible privilegi de la perspectiva<br />
històrica, potser cal analitzar allò<br />
que s’esdevé en la vida íntima de<br />
les persones. Aquest procés creixent<br />
de desigualtat entre sexes, segons<br />
les meves reflexions, té molt a veure<br />
amb la creixent desigualtat entre persones.<br />
A partir del capitalisme triomfant<br />
actual, l’inconscient col·lectiu<br />
està acatant acríticament que les<br />
diferències entre individus justifiquen<br />
les desigualtats. Desigualtats tan immenses<br />
com insuportables resulten<br />
ja les diferències econòmiques. Que<br />
aquestes desigualtats comporten implícites<br />
el verí psicològic d’acceptar<br />
la superioritat social dels uns, amb el<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Opinió<br />
43<br />
terrible preu de la inferioritat integral<br />
dels altres. La supremacia dels més<br />
forts que dipositen el seu pes el seu<br />
damunt la fragilitat dels més febles.<br />
Avui algunes noies consideren justificat<br />
el maltracte perquè socialment<br />
estem fent una cosa terrible. Acceptem<br />
que la democràcia esdevé una<br />
closca buida, un ritual desposseït de<br />
contingut, exercit (o no) regularment<br />
davant unes urnes, amb l’efectivitat<br />
de les rogatives en temps de sequera.<br />
Deixem que la democràcia<br />
s’aturi davant les portes de les fàbriques,<br />
els negocis, les escoles o<br />
els serveis públics. Tolerem que a<br />
les empreses s’imposi la dictadura<br />
dels amos, gerents o directors, i les<br />
diferències de remuneració astronòmiques<br />
i arbitràries. Critiquem –i ens<br />
en fotem–, d’aquells que consideren<br />
que tota decisió transcendent ha<br />
d’ésser presa col·lectivament, assembleàriament.<br />
“Igualitarisme” és<br />
un mot que suscita befa i sarcasme<br />
entre els sacerdots de l’economia,<br />
la política i la cultura. Ens enfonsem<br />
en la barbàrie del capitalisme, i això<br />
ho traduïm en la brutalització de les<br />
relacions personals.<br />
Hi ha el fet, a més, assenyalat per<br />
Zygmunt Bauman, en un interessant<br />
–i desolador- llibre, Amor líquid, que<br />
ens recorda una circumstància que<br />
sol passar desapercebuda. El món<br />
de les relacions interpersonals està<br />
experimentant un procés mimètic<br />
respecte als paràmetres actuals del<br />
consum. Estem convertint les persones<br />
en objectes, que renovem amb<br />
la facilitat amb què ens canviem de<br />
telèfon mòbil. Vivim apressats per la<br />
novetat, per la teòrica obligació de<br />
semblar sempre atractius a l’altre, de<br />
fer més esforç en l’aparença que en<br />
l’autenticitat. I, és clar, com succeeix<br />
en el món del consum, i dels productes<br />
d’obsolescència programada,<br />
els individus esdevenen ràpidament<br />
residus humans, material prescindible,<br />
éssers abocats a l’exclusió, empesos<br />
vers unes perifèries infinites.<br />
Cerquem l’ús intensiu de l’objecte<br />
personificat, i l’abandonem. Busquem<br />
el sexe compulsiu sense la<br />
complicació de tractar amb l’extraordinària<br />
complexitat de l’ànima pròpia<br />
i aliena. I hem aconseguit, potser a<br />
pesar nostre, allò que havia estat anhelat<br />
pels anarquistes que tant vaig<br />
investigar; una mena d’amor lliure,<br />
que a la pràctica ho és poc, de lliure.<br />
Un dels fets dels quals podem ser<br />
testimonis és de la relativa facilitat<br />
d’accés al sexe sense compromís.<br />
Fins i tot veiem com la prostitució<br />
esdevé un negoci pròsper i en expansió,<br />
inexplicablement estès en<br />
un temps en què resulten més lliures<br />
les possibilitats d’intercanviar fluids.<br />
La prostitució, és clar, també propicia<br />
satisfacció immediata, i representa<br />
la forma més crua d’entendre que,<br />
gaudint del cos, podem prescindir<br />
de l’esperit. Que podem utilitzar les<br />
persones sense haver de generar<br />
lligams, més enllà d’un intercanvi<br />
comercial i de serveis. Ja sabem, la<br />
globalització també és així. Volíem<br />
amor lliure, i ens hem trobat amb<br />
la liberalització amorosa. Altrament<br />
dita, privatització del sexe, la mercantilització<br />
de l’afecte.<br />
Qualsevol amb un mínim de perspectiva<br />
història (aquest eufemisme<br />
que assenyala que tenim una bona<br />
colla de cabells blancs), ha tingut la<br />
seva dosi d’educació sentimental.<br />
Qui això escriu, que va tenir les seves<br />
iniciacions al llarg de la dècada dels<br />
vuitanta, també tenia coneixement<br />
de les relacions verinoses entre<br />
homes i dones. En aquell temps,<br />
encara que sovint la memòria serveixi<br />
per coartar l’autoengany, també<br />
hi havia maltractes, gelosia, i una<br />
certa –i perillosament ingènua- idea<br />
de superioritat sexual masculina,<br />
barrejada amb un discurs (en franca<br />
decadència) d’ingenuïtat romàntica<br />
amb promeses de sensualitat il·<br />
limitada. Tanmateix, l’horitzó era ben<br />
diferent. Ens pensàvem que anàvem<br />
vers un món més igualitari. La moral<br />
de combat era una altra. El progrés<br />
hegelià també l’aplicàvem en les<br />
relacions entre persones. Va arribar<br />
la Tatcher, i el nostre fràgil món<br />
s’esberlà. Les perspectives d’una<br />
creixent desigualtat a tots els nivells<br />
ens aboca, si no posem remei, a<br />
una privatització de les relacions<br />
personals. A una mena de suïcidi<br />
col·lectiu on fins i tot els sentiments<br />
cotitzen en borsa.<br />
• primera consulta i diagnosi gratuïtes<br />
• odontologia general<br />
• finançament a sis mesos sense interessos.<br />
• ortodòncia<br />
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
Informa’t! 973 71 44 53<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell<br />
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
TAXI Jordi<br />
687 847 648<br />
973 575 375<br />
Linyola<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
44 barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Literatura<br />
45<br />
La nit<br />
Jofre Bosch López<br />
La nit està plena de misteris, els<br />
nens dormen, somien, també tenen<br />
malsons. Quan tothom dorm, vés a<br />
saber els misteris que hi ha a fora.<br />
La foscor fa por, …és tranquil·la i<br />
bonica? No ho sé. Els que tenen<br />
imaginació veuen un món de fantasia,<br />
els que estan cansats només<br />
volen dormir. Alguns éssers vius ho<br />
fan tot de nit i de dia dormen. Tothom<br />
ho veu amb uns ulls diferents. Potser<br />
que la nit sigui màgica, que els follets<br />
guardin el seu calder perquè de dia<br />
ningú els ha trobat, que els barrufets<br />
descansin als seus llits d’herbes dins<br />
els bolets que ells mateixos han plantat,<br />
i les papallones siguin fades, i<br />
amb el seu pols màgic de les ales curin<br />
les ferides dels animals que<br />
quelcom els ha passat. Potser<br />
que la nit solament sigui una<br />
capa de foscor acompanyada<br />
d’unes estrelles brillants. I també<br />
la lluna que brilla i dóna una<br />
mica de llum, gràcies a què de<br />
dia ha pogut absorbir alguns<br />
finets, i delicats rajos de sol.<br />
La nit és agradable per a mi<br />
perquè és tot tranquil, relaxant<br />
i l’aire que t’acaricia la cara, conté<br />
una dolçor que ningú et pot arribar<br />
a donar. Els poquets sorolls que hi<br />
ha, són com una nana que et canta<br />
la terra estimada. L’herba fresca, et<br />
fa pessigolles a les mans quan et deixes<br />
caure suaument i t’aguantes els<br />
braços, i les espatlles amb les mans.<br />
La mica de fresca que fa, et posa<br />
la pell de gallina i molt atentament<br />
mires el cel i penses: Quin món tan<br />
preciós i tranquil que és, però d’aquí<br />
unes hores, vindrà el senyor sol i farà<br />
fora l’agradable nit!<br />
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
www.clublinyolagym.com
46<br />
Literatura<br />
Conte de Nadal (<strong>201</strong>3)<br />
Josep Binefa Palou<br />
La Susana endreçava casa levitant<br />
de mala hòstia. Rabiosa com una<br />
vespa, voleiava pel pis traient la<br />
pols a cops de drap; no podia pair<br />
la conversa tan desagradable que<br />
acabava de tenir amb la sogra.<br />
Mentre descarregava l’evident mal<br />
humor sobre mobles, portes, parets<br />
i tot allò que se li presentava, no<br />
parava de brunzir: “aquell cony de<br />
dona no es pot aguantar, sempre ha<br />
de manar ella, ni escolta mai i ni sap<br />
parlar sense ofendre!”.<br />
Cada any, per Nadal, la Susana, el<br />
Cisco (el seu home) i el nen anaven<br />
a dinar a ca la sogra. Però enguany<br />
la vella havia decidit pel seu compte<br />
que es faria el dinar de família a ca<br />
la Susana (“Al Manel li fa molta il·<br />
lusió”); aquell matí s’havia presentat<br />
a primera hora per comunicar-li la<br />
“idea” i parlar del dinar.<br />
—La Carme i el Jonathan també vindran<br />
amb la canalla, com cada any. Suposo<br />
que faràs canalons i després un bon<br />
plat de peix. Una bona graellada calla<br />
per tot!— va dir la sogra amb aquell to<br />
manaire que no donava opcions i que<br />
treia la Susana de polleguera. Però la<br />
noia no es va pas arraulir.<br />
—No ho crec. Si el fem aquí a casa,<br />
hi haurà dinar a la catalana: una bona<br />
escudella i carn d’olla, i després indiot<br />
o capó rostit. Els canalons, ja els<br />
faré per Sant Esteve amb les<br />
sobres del rostit i de la<br />
vianda del bullit— va<br />
improvisar la Susana<br />
desafiant.<br />
—Olla, per dinar<br />
el dia de Nadal?<br />
Ai no, quin “desmengo”!<br />
Això és<br />
el Dinar de Nadal<br />
a la catalana? Què<br />
sabeu vosaltres, si teniu<br />
quatre dies! Abans, quan érem<br />
joves, la menjaven els homes al tros<br />
al segar l’olla escorreguda, ja ho<br />
veus. Un bon fart que m’havia fet de<br />
joveneta de portar-ne al defora amb<br />
ma germana i la somereta de casa:<br />
arribàvem suades i cansades com a<br />
rucs. Ara l’hem de menjar per Nadal?<br />
Déu me’n guard! Encara ens fotria<br />
olla de Tàrrega, aquesta carallot.<br />
—Ja ho tinc decidit, ni que sigui per<br />
variar. A més, un plat de calent a l’hivern<br />
sempre va bé i és més mengívol<br />
per a la canalla.<br />
—Ja pots comptar si els agrada, la<br />
sopa, a la canalla! El teu home em<br />
feia florir sempre que li’n donava,<br />
el podrit. Oi Christian que tu també<br />
t’estimes més canalons<br />
per Nadal?— va<br />
continuar l’àvia<br />
encarant-se<br />
al nen que<br />
estava<br />
amorrat a<br />
la pantalla<br />
del televisor.<br />
—Jo vull espagueeeetis<br />
—va<br />
somicar el nen aixecant un<br />
moment el cap de la “playstation”<br />
(“merda, ja m’han matat!”).<br />
—Espaguetis has de menjar per<br />
Nadal? —va recriminar la Susana.<br />
—Sí, fillet, sí. La padrina te’n farà<br />
un bon plat amb la carn del trinxat<br />
i després et menges els canalons.<br />
Ja els portaré fets jo, els canalons,<br />
que ja veig que no vols gastar gaire;<br />
rostiré la carn (pollastre, vedella,<br />
una bona xulla de porc, guiers i fetgets,<br />
que hi fan molt bo) com si fos<br />
LINYOLA<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Literatura<br />
47<br />
per menjar: altra cosa seran, que<br />
els fets de carn bullida sense cap<br />
gust! I el peix, ja l’encomanarà el<br />
Manel, que una vegada a l’any amb<br />
la pensió ens ho podem permetre.<br />
Tu cuida’t només del “pica-pica” i<br />
no cal que hi estalviïs. La Carme<br />
portarà els torrons. Dinar a la catalana!<br />
De jove vaig servir a Barcelona i<br />
mai no vaig veure que en fessin els<br />
senyors d’escudella per Nadal, que<br />
ho sàpigues!<br />
—Deguéreu tocar el baix en un grup<br />
de “reggae”, vós, a Barcelona, que a<br />
fe de Déu que hi teniu traça a tocar<br />
els baixos! —va etzibar la Susana<br />
amb la mosca al nas.<br />
—No, que el senyor era dentista. Què<br />
t’enredes!<br />
—No heu de portar res i no patiu, que<br />
no passareu gana a casa meva! Tot<br />
allò que portareu us ho haureu de<br />
tornar a endur. Ara ja us aviso!<br />
—I tant, si portarem: els canalons i<br />
el peix, ja t’ho he dit! Tu cuida’t del<br />
pica-pica.<br />
Mentre deia això, la vella s’encarà<br />
cap a la porta del pis per sortir tot<br />
donant la discussió per acabada.<br />
Abans de tancar la porta darrere<br />
seu, encara es va parar un instant<br />
per reblar:<br />
—Si no voleu que vinguem ens<br />
ho feu saber, però si hem<br />
de venir, portarem el<br />
fato que et dic. Ara ja<br />
ho saps! Que sempre<br />
voldríeu manar, vet aquí!<br />
Quan va acabar d’endreçar,<br />
la Susana va mirar de<br />
tranquil·litzar-se, però aquell còctel<br />
de ràbia, indignació, impotència i excitació<br />
mental que li havia provocat<br />
la conversa amb la sogra l’impedia<br />
de pensar amb serenitat. S’hi jugava<br />
massa: no solament renyir amb la<br />
família del seu home, sinó també<br />
d’alguna manera la seva relació<br />
matrimonial amb el Cisco; això la<br />
destarotava i la privava de pensar.<br />
Es dutxà, es vestí i va sortir de casa<br />
a donar un vol.<br />
A la nit la Susana, més tranquil·la,<br />
va parlar amb el marit. El Cisco la<br />
va mirar d’apaivagar i de donar-li<br />
a entendre que li feia costat, però<br />
que per aquest any era una qüestió<br />
difícil de solucionar sense trencadissa.<br />
Era millor seguir el corrent de<br />
la seva mare i, passat festes, ell es<br />
comprometia a parlar-hi i deixar les<br />
coses clares de cara als altres anys.<br />
La Susana al final s’hi avingué.<br />
El dia de Nadal la germana del Cisco,<br />
el seu home i les dues nenes van<br />
ser els primers d’arribar; la Carme<br />
ja havia quedat amb la Susana que<br />
vindria d’hora per ajudar-la a parar<br />
taula i preparar el pica-pica. Els<br />
sogres, però, no acabaven de fer<br />
cap. “A veure si s’hauran emprenyat<br />
i no es presentaran...”. Finalment,<br />
quan l’espera ja havia transformat<br />
la impaciència en nervis, trucaren a<br />
la porta. La sogra, riallera, va entrar<br />
al davant i el Manel darrere.<br />
—Al final he fet cas al Manel i no hem<br />
dut res; no volíem pas que en un dia<br />
tan assenyalat portéssim nosaltres el<br />
mal humor. El Manel té ganes de menjar<br />
pilota, que fa temps que no li’n faig.<br />
Aquell any el Christian i les seves<br />
cosines van tenir el millor dinar de<br />
Nadal: pica-pica, un tall de pizza<br />
congelada, un ou ferrat amb patates<br />
rosses i, per postres, torrons de la<br />
tieta i concert de morros dels grans.<br />
Una festa!<br />
Bon Nadal!
48<br />
Literatura<br />
El laberint de panís<br />
Jaume Balcells i Palou<br />
La seva dona, la Lola de cal Manelet<br />
de la Bassa, ja el va advertir:<br />
–Josep, em sembla que aquesta<br />
idea teva ens portarà problemes...<br />
–Ja hi som! Ja m’ho pensava que no<br />
ho trobaries bé! Però, a veure ¿quins<br />
problemes?<br />
–No ho sé, però no ho veig clar!–digué<br />
ella mentre ficava els plats de<br />
dinar al rentavaixelles.<br />
–No ho veus clar! No ho veus clar!<br />
–s’exclamà l’home– Les coses s’han<br />
d’avaluar! En el pitjor dels casos<br />
podem perdre uns quants quilos de<br />
panís...<br />
Aquesta conversa tenia lloc en un<br />
poble proper a l’estany d’Ivars d’Urgell<br />
i Vila-sana que ens estalviarem<br />
d’esmentar.<br />
En Josep, preocupat per la crisi i pel<br />
baix preu del panís, havia tingut una<br />
idea per augmentar els ingressos<br />
familiars. De fet, no era cap cosa original;<br />
es tractava de fer un “laberint”<br />
dins d’un dels seus camps de panís<br />
i cobrar una entrada per visitar-lo.<br />
L’home estava convençut que es<br />
podia aprofitar el reclam turístic de<br />
l’estany d’Ivars i presentar, a la gent<br />
que s’hi apropava, aquest recorregut<br />
lúdic per dins del panissar.<br />
Calia, això sí, implicar-hi també a<br />
l’ajuntament i al Consell Comarcal,<br />
però ell tenia bons contactes polítics<br />
i estava convençut que se’n sortiria.<br />
Mirant les coses de manera pràctica<br />
es podia dir que, avui per avui, la<br />
dificultat més gran a superar per dur<br />
a terme el seu projecte era la seva<br />
dona...<br />
–Oh! I que no hauràs de llogar algú<br />
que t’ajudi? No podrem pas fer-ho<br />
tot nosaltres dos sols, oi? –preguntà<br />
la Lola mentre s’eixugava les mans.<br />
–Per això no pateixis. Ma cosina, la<br />
Montse, i la seva amiga, la Jenifer de<br />
cal Piticlín, m’han dit que si la cosa<br />
no surt bé no cobraran ni un duro.<br />
–Què!? La Montse, “la Balins”, i la<br />
Jeni són les teves ajudants!? Déu<br />
ens agafi confessats! No en volia saber<br />
d’altra! –s’exclamà la Lola alçant<br />
els braços i la mirada cap al sostre,<br />
com si parlés amb algun ésser diví<br />
que estigués a l’esgolfa o més enllà.<br />
–Au, i ara què passa amb aquestes<br />
noies!? –protestà l’home- si són la<br />
mar d’ajudades i bona gent!<br />
–No em negaràs que cada cop que<br />
han tingut una feina, la cosa ha acabat<br />
com el rosari de l’Aurora...<br />
–Va, va! Això ara ho dius per aquella<br />
festa de comiat de fa dos estius,<br />
quan portaven les piscines municipals<br />
–replicà el Josep.<br />
–Una festa? Allò va ser una orgia!<br />
–Bé, són joves... i al poble, ja ho<br />
saps, s’exageren molt les coses.<br />
–I què han de fer elles? –preguntà<br />
la Lola.<br />
–Mira, tu donaràs els tiquets d’entrada<br />
al laberint i cobraràs, la Montse<br />
i la Jeni –en dos cercles diferents<br />
situats a dins del panís– organitzaran<br />
jocs tradicionals i d’habilitat per<br />
a la canalla que hi entri, i jo estaré<br />
a la sortida per indicar ben bé a la<br />
mainada per on han de passar per<br />
tornar al camí del poble.<br />
–Ai! –Sospirà la Lola de cal Manelet<br />
de la Bassa– Tu i les teves idees!<br />
–No, dona, no pateixis que tot anirà<br />
bé –va somriure l’home al veure que<br />
la seva dona anava cedint– Mira, de<br />
fet, ara mateix el que em fa més por<br />
és que la cosa vagi tan bé que al<br />
proper any ja tinguem competència.<br />
Vull dir que hi hagi tres o quatre<br />
laberints de panís repartits per la<br />
comarca.<br />
* * *<br />
El primer dissabte de juliol, es va<br />
posar en funcionament el laberint.<br />
I fins i tot la Lola estava contenta<br />
al veure que ben bé la meitat de la<br />
quitxalla del poble ja havien passat<br />
aquell matí pel laberint i que tots<br />
semblaven sortir contents i amb<br />
ganes de tornar-hi.<br />
Ni una queixa d’aquelles cabres<br />
boges de “la Balins” i la Jenifer de<br />
cal Piticlín. Més aviat a l’inrevés; la<br />
canalla sortia ben entusiasmada<br />
amb els jocs que havien preparat<br />
les noies.<br />
El Josep, al final del laberint, es<br />
fregava les mans al veure que no<br />
paraven de sortir nens i nenes de<br />
totes les edats, i ja començava a<br />
pensar en algunes feines de millora<br />
i ampliació.<br />
Aleshores, quan ja gairebé era migdia<br />
i ja s’apropava l’hora de tancar,<br />
va aparèixer la Sara de cal Clafolls<br />
amb els seus dos bessons trapelles<br />
i el tòtil del seu marit.<br />
“La Clafolls”, des que s’havia casat<br />
amb aquell barceloní esprimatxat,<br />
esblanqueït i ullerós, que podia passar<br />
ben bé per ser un parent proper<br />
del comte Dràcula, semblava una<br />
altra persona; s’havia tornat tova i<br />
altiva i quan, en caps de setmanes<br />
o festes majors, venia pel poble portava<br />
uns “fums” com si fos la dona<br />
d’un ministre. Els seus fills, els bessons<br />
“Clafollets”, com se’ls anomena<br />
al poble, amb només vuit anys ja<br />
podrien guanyar qualsevol concurs<br />
que es convoqués per esbrinar quins<br />
són els nens més consentits i mal<br />
educats de la comarca.<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Literatura<br />
49<br />
–Hola, Lola. Escolta...vols dir que no<br />
es poden fer mal aquí dins els nens?<br />
– Va preguntar la Sara”Clafolls” assenyalant<br />
l’entrada del laberint amb els<br />
seus aires habituals de superioritat.<br />
–Està tot controlat! –va respondre la<br />
Lola amb una rialla forçada.<br />
“El parent de Dràcula”, l’home de<br />
la Sara, sense dir res, va pagar les<br />
entrades i les va passar als bessons.<br />
Aquests van anar, corrent i empenyent-se<br />
l’un a l’altre, cap a dins del<br />
laberint, mentre els pares van seure<br />
en un dels bancs que hi havia prop<br />
de l’entrada.<br />
Al cap d’una estona la Montse “Balins”<br />
va treure el cap per l’entrada del<br />
camp de panís i, mirant a la Lola, va<br />
dir: –Tanquem. Que no entri ningú<br />
més. Anem a dinar, ja hi tornarem<br />
a la tarda...<br />
La Lola va recollir les coses i, al cap<br />
de vuit o deu minuts, ja va aparèixer<br />
el Josep, tot content i rialler, seguit<br />
de la Montse i la Jeni, que venien comentant<br />
alguna cosa sobre els jocs.<br />
–Què? Ja t’ho deia jo que aniria bé<br />
la cosa! –saludà el Josep, amb una<br />
rialla d’orella a orella, a la seva dona-<br />
I ja veuràs aquesta tarda i demà!<br />
El moment de felicitat fou breu i es<br />
trencà, com un plat que cau al terra,<br />
amb les preguntes de “la Clafolls”:<br />
–I els nens? On són els nostres<br />
nens?<br />
G. Vidal<br />
Recoi! Resulta que aquells bessons<br />
entremaliats havien passat pel<br />
cercle de la Montse, pel lloc on era<br />
la “Piticlina”, però no havien sortit<br />
per allà on era el Josep, al final del<br />
laberint.<br />
–No patiu, que ara mateix els porto<br />
–va dir el Josep que s’imaginava que<br />
els nens s’havien amagat en algun<br />
lloc del laberint.<br />
* * *<br />
Els mossos d’esquadra van venir<br />
quan ja gairebé havia passat una<br />
hora des que s’havien perdut els<br />
nens.<br />
–Riqui!, Chiqui! –cridaven, ja mig<br />
afònics, la “Clafolls” i el “Dràcula”<br />
per dins del laberint.<br />
Tot i que eren una bona colla a buscar,<br />
els nens no apareixien. Donat<br />
que ja havia passat més d’una hora,<br />
tothom ja descartava una entremaliadura<br />
infantil, com amagar-se o<br />
alguna cosa per l’estil. D’altra banda,<br />
no hi havia cap reguer ni canalització<br />
propera que pogués portar a pensar<br />
en un desenllaç tràgic. Tampoc no hi<br />
havia cap possibilitat que haguessin<br />
tornat al poble sense ser vistos. Era<br />
ben bé com si se’ls hagués empassat<br />
el panís.<br />
Anava arribant gent del poble per<br />
ajudar en la recerca i cada cop hi havia<br />
més mossos d’esquadra. Ara la<br />
Sara ja plorava desconsolada, mentre<br />
que el “Dràcula”, com posseït per<br />
una sobtada energia, va començar a<br />
amenaçar al pobre Josep:<br />
–Si no aparecen pronto mis hijos<br />
sanos y salvos, serà tu ruina!<br />
Te he de ver en la càrcel!<br />
–I ara, queè busca aquesta “sargantilla”<br />
cara de muricec! –cridà la Montse<br />
“Balins” defensant al seu cosí<br />
-Lo que tienes que hacer es educar<br />
mejor a tus hijos, cràpula! –li digué<br />
la Montse, que mai no ha tingut pèls<br />
a la llengua.<br />
A la Sara, a l’escoltar allò, se li tallà<br />
la ploranera de patac; va fer un bot<br />
Tel. 690 601 729<br />
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 60 01 03<br />
xapaipinturamarpri@gmail.com<br />
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com<br />
www.construccionsjsans.com<br />
Ronda St. Pau, 35<br />
25240 Linyola<br />
La Fassina, 22 2n<br />
25243 El Palau d’Anglesola
50<br />
Literatura<br />
com si li haguessin punxat al cul i es<br />
llançà a sobre de la ”Balins” cridant<br />
com una boja:<br />
–Només falta que ens insulteu! Això<br />
sí que no, colla de pollosos!<br />
–Ta mare si que és una pollosa!<br />
–cridà la Montse tot etzibant-li una<br />
sonora bufetada a la cara.<br />
Va ser necessària una ràpida intervenció<br />
dels mossos per separar les<br />
noies i evitar que la cosa s’acabés<br />
convertint en un espectacle de lluita<br />
lliure. La discussió i els insults, però<br />
no s’havien pas acabat i la situació<br />
cada cop era més tensa fins que, de<br />
sobte, sonà el mòbil del “Dràcula”.<br />
Es va fer un silenci general, com si<br />
tothom hagués intuït que aquella<br />
trucada era molt important.<br />
L’home agafà el mòbil i es tornà encara<br />
més pàl·lid a l’escoltar les veus<br />
de l’altra banda.<br />
–“Sí, están bien! Pero...¿¡Cómo puede<br />
ser!? –va exclamar. I va continuar<br />
escoltant atent les explicacions que<br />
li donaven per telèfon.<br />
–Què passa, què passa? –preguntà<br />
la Sara ben angoixada– Són els<br />
nens?<br />
–Los niños están en Girona! –digué el<br />
“Dràcula” amb ulls aquosos i mirada<br />
perduda.<br />
La “Clafolls” es va desmaiar. Pensant<br />
que havien segrestat als seus fills, va<br />
caure ben espatarrada al terra sense<br />
que ningú fos prou ràpid com per<br />
estalviar-li la patacada.<br />
* * *<br />
No, no havia estat cap segrest. Els<br />
mateixos bessons, més endavant,<br />
declararien una i una altra vegada<br />
que l’únic que havien fet era el voler<br />
continuar per un carrer del laberint<br />
que no portava en lloc, que s’acabava<br />
en una paret de panís. Però ells<br />
s’havien endinsat entre les mates<br />
buscant una drecera inexistent i,<br />
després de recórrer una bona estona<br />
pel mig de les fileres espesses –per<br />
fi!–, van sortir; estaven en un camp<br />
de...¡Sant Joan de Mollet, en la comarca<br />
del Gironès!<br />
Aleshores havien anat cap al poble hi<br />
havia demanat, en una botiga de la<br />
localitat, que els deixessin trucar als<br />
seus pares, ja que s’havien perdut<br />
en el laberint del panís. La botiguera<br />
que, evidentment, no acabava d’entendre<br />
la situació, es posà al telèfon<br />
i explicà al “Dràcula” la ubicació de<br />
la població on ara es trobaven els<br />
seus fills sans i estalvis.<br />
Això era absolutament inexplicable,<br />
és clar! Era impossible, increïble!<br />
Però... ¿quina explicació lògica es<br />
pot trobar a aquets succés? Els dos<br />
llocs (el laberint de blat de moro i el<br />
poble de Sant Joan de Mollet) estan<br />
a més de dues hores de distància en<br />
cotxe. Des que havien desaparegut<br />
els nens fins que van trucar des de<br />
Sant Joan havia passat ben just una<br />
hora i mitja...<br />
* * *<br />
El dilluns següent, a primera hora,<br />
es van presentar dos senyors molt<br />
seriosos i ben vestits, a casa del<br />
Josep i de la Lola. Van dir que eren<br />
del Departament Secret de Seguretat<br />
Nacional i van fer una explicació tan<br />
breu del cas que ni el Josep ni la seva<br />
dona ho van poder entendre. Això sí,<br />
van deixar una ordre molt clara:<br />
–...se investigan las conexiones<br />
espacio-temporales entre dos puntos<br />
distantes. De todos modos, este<br />
es un tema de Seguridad Nacional;<br />
cuanto menos sepan, mejor para<br />
ustedes.<br />
Pero recuerden: su campo queda a<br />
disposición del gobierno. No puede<br />
cosechar el maíz ni entrar en su<br />
finca –va dir un dels homes amb to<br />
autoritari.<br />
* * *<br />
El Josep va quedar enfonsat; tot el<br />
seu fabulós projecte del laberint se<br />
n’havia anat en orris i també era més<br />
que probable que acabés perdent la<br />
collita de panís.<br />
Pensatiu i abatut escoltà la veu de la<br />
seva dona, la Lola de cal Manelet de<br />
la Bassa, que, com un tir de gràcia,<br />
li digué:<br />
–Veus, ja t’ho deia jo que ens portaria<br />
problemes la teva idea!<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Literatura<br />
51<br />
Biblioteca Salvador Espriu<br />
Montserrat Espina Bellet<br />
NOVETATS: “ESPECIAL IMAGINACIÓ”<br />
NADAL – <strong>201</strong>3<br />
LLIBRES INFANTILS<br />
Secció Infantil -Juvenil<br />
Contes<br />
— Bayés, P. L’Abecedari de Catalunya. La<br />
Galera, <strong>201</strong>3.<br />
— Lavoie, M. Però Papa! Joventut, <strong>201</strong>3.<br />
— Sierra, E. Quin cacau de Nadal! Mediterrània,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Vivim Del Cuentu. La Rateta que llegia a<br />
l’escaleta. Baula, <strong>201</strong>3.<br />
Imaginació infantil<br />
— Mas, H. El Dinosaure i la sequoia. Roure<br />
de Can Roca, <strong>201</strong>3<br />
— Russell, R. Manual de supervivència a<br />
l’institut. Estrella Polar, <strong>201</strong>0.<br />
— Sanz, I. El Hombre que abrazaba a los<br />
árboles. Edelvives, <strong>201</strong>3.<br />
— Walliams, D. L’Àvia gàngster. Montena,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
Novel·la juvenil<br />
— Bondoux, A. Les Llàgrimes de l’assassí.<br />
Baula, <strong>201</strong>2.<br />
— Bottero, P. El Llindar obscur de la màgia.<br />
Baula, <strong>201</strong>2.<br />
— Martín, P. Una de zombis. Estrella Polar,<br />
<strong>201</strong>2.<br />
— Richter, W. Ulls negres. Estrella Polar,<br />
<strong>201</strong>2.<br />
— Yancey, R. La Quinta ola. RBA, <strong>201</strong>3.<br />
Llibres Adults<br />
Novel·la<br />
— Ahern, C. El Moment de la meva vida.<br />
Columna, <strong>201</strong>3.<br />
— Alzamora ,S. Dos amics de vint anys.<br />
Proa, <strong>201</strong>3.<br />
— Auter, P. Informe del interior. Anagrama,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Barreau, N. Un Capvespre a París. Columna,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Benavent, E. En los zapatos de Valeria.<br />
Suma de Letras, <strong>201</strong>3.<br />
— Boyle, T.C. Las Mujeres. Impedimenta,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Brown, D. Inferno. Empúries, <strong>201</strong>3.<br />
— Cabré, J. La Senyoria. Educaula, <strong>201</strong>3.<br />
— Chevalier, T. L’Última fugida. RBA, <strong>201</strong>3.<br />
— Cañadas, J. Los Nombres muertos.<br />
Fantascy, <strong>201</strong>3.<br />
— Chicot, M. El Asesinato de Pitágoras.<br />
Duomo, <strong>201</strong>3.<br />
— Coll, P. Dos taüts negres. Proa, <strong>201</strong>3.<br />
— Connelly, M. La Oscuridad de los sueños.<br />
Roca, <strong>201</strong>2.<br />
— Corales, A. As de corazones. Ediciones<br />
B, <strong>201</strong>3.<br />
— Dicker, J. La Verdad sobre el caso Harry.<br />
Alfaguara, <strong>201</strong>3.<br />
— Gonzalez-Sinde, A. El Buen Hijo. Planeta,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Guix, G. El Cementiri: una novel·la. Columna,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Harmel, K. La Lista de los nombres olvidados.<br />
Martínez Roca, <strong>201</strong>3.<br />
— Hosseini, K. I el ressò de les muntanyes.<br />
Edicions 62, <strong>201</strong>3.<br />
— Indridason, A. Pasaje de las sombras.<br />
RBA, <strong>201</strong>3.<br />
— Jòdar, J. El Desertor en el camp de batalla...<br />
Proa, <strong>201</strong>3.<br />
— Katzenbach, J. Un final perfecte. Ediciones<br />
B,<strong>201</strong>3.<br />
— Lark, S. Las Olas del destino. Ediciones<br />
B, <strong>201</strong>3.<br />
— Le Carré, J. Una Veritat delicada. Edicions<br />
62, <strong>201</strong>3.<br />
— Leon, D. L’Ou d’or. Empúries, <strong>201</strong>3.<br />
— Maalouf, A. Los Desorientados. Alianza,<br />
<strong>201</strong>2<br />
— Mankell, H. Ossos al jardí. Tusquets,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Mcewan, I. Operación dulce. Anagrama,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Moccia, F . Ese instante de felicidad.<br />
Planeta, <strong>201</strong>3.<br />
— Moran, C. Cómo se mujer. Anagrama,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Moreno, E. Lo que encontré bajo la cama.<br />
— Muñoz, J.J. El Asesino hipocondríaco.<br />
Plaza&janés, <strong>201</strong>2.<br />
— Murakami, H. El Noi sense color i els seus<br />
anys de pelegrinatge. Empúries, <strong>201</strong>3.<br />
— Nadal, R. Quan en dèiem xampany. Columna,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Navarro, J. Dispara, yo ya estoy muerto.<br />
Plaza&Janés, <strong>201</strong>3.<br />
— Nesbo, J. A. El Muñeco de nieve. RBA,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Parcerisas, F. La Primavera a Pequín.<br />
Quaderns Crema, <strong>201</strong>3.<br />
— Perpinyà, N. Al vertigen. Empúries, 2.013.<br />
— Redondo, D. El llegat dels ossos. Columna,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Roberts, N. La Esperanza perfecta.<br />
Plaza&Janés, <strong>201</strong>3.<br />
— Rovira, P. Les Guerres del meu pare. Proa,<br />
<strong>201</strong>3<br />
— Sánchez, C. El Cielo ha vuelto. Planeta,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— SOLÉ, C. Ulls de gel. Columna, <strong>201</strong>3.<br />
— SPARKS, N. El Viaje más largo. Roca,<br />
<strong>201</strong>3,.<br />
— Vargas Llosa, M. El Héroe discreto.<br />
Alfaguara, <strong>201</strong>3.<br />
— Verdon, J. No confies en Peter Pan. Roca,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Vermes, T. Ha tornat. Columna, <strong>201</strong>3<br />
SECCIÓ DVD’S<br />
DVD’S ( Infantil )<br />
— Coffin, P. Gru 2, mi villano favorito. Illumination,<br />
Entertainment, <strong>201</strong>3.<br />
— De Micco, K. Los Croods. DreamWorks<br />
Animation, <strong>201</strong>3.<br />
— Gosnell, R. Los Pitufos 2. Kerner Entertainment<br />
Company, <strong>201</strong>3.<br />
— Hall, K. Aviones. Disney Toon Studios,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Scanlon, D. Monstruos University. Pixar<br />
Animation Studios, <strong>201</strong>3.<br />
— Wedge, C. Epic. 20th Century Fox Animation,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
DVD’S ( Adults )<br />
— Boone, J. Un invierno en la playa. Informant<br />
Media, <strong>201</strong>3.<br />
— Haneke, M. Amor. Cameo Media, <strong>201</strong>3.<br />
— Hooper, T. Los Miserables. Universal<br />
Studios, <strong>201</strong>3.<br />
— Muschietti, A. Mamá. Coproducción<br />
Canadá-España, <strong>201</strong>3.<br />
— Paulo, O. El Cuerpo. Rodar y Rodar, <strong>201</strong>2.<br />
— Reiner, R. El Verano de sus vidas. Castle<br />
Rock Entertainment, <strong>201</strong>3.<br />
— Russell, D. El Lado bueno de las cosas.<br />
Entertainment, <strong>201</strong>3.<br />
— Tornatore, G. La Mejor oferta. Paco Cinematográfica,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Wachowski, A. EL Atlas de las nubes.<br />
Warne Bross, <strong>201</strong>3.<br />
— Wright, J. Anna Karenina. Universal,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
— Zackham, J. La Gran boda. Lionsgate,<br />
<strong>201</strong>3.<br />
DES DE LA BIBLIOTECA<br />
A punt d’acabar l’any, surten publicats<br />
els resultats del darrer informe<br />
PISA. Tot i que potser cal temps i
52<br />
Literatura<br />
Visites escolars dels alumnes de l’Escola El Sitjar a l’Exposició “Espriu.<br />
Forma Guardada” de la Institució de les Lletres Catalanes (Octubre<br />
<strong>201</strong>3).<br />
Especial “Club de Lectura- Espriu” que va llegir “Laia”/ Xerrada a càrrec<br />
del professor Joan Ramon Veny (Octubre <strong>201</strong>3)<br />
Visites escolars de la Llar d’Infants Municipal de Linyola a l’Exposició “La<br />
Nit” (ClijCAT)<br />
També els alumnes de l’Escola El Sitjar van gaudir de la màgia i fantasia<br />
de la literatura infantil i juvenil a l’entorn de l’exposició “ La Nit “.<br />
coneixement per analitzar-los, per<br />
fi, aprovem en lectura, és a dir, en<br />
comprensió lectora, després de deu<br />
anys de mals resultats.<br />
La comunitat educativa està molt<br />
pendent d’aquests resultats. Però<br />
també, des de la biblioteca pública,<br />
quan es planteja la promoció de la<br />
lectura mitjançant els diferents projectes<br />
lectors amb les seves accions<br />
i bones pràctiques, pretén que la<br />
capacitat educativa permeti transformar<br />
la informació en coneixement i<br />
el coneixement en acció. La idea és<br />
que tot ensenyant hom aprengui a<br />
pensar.<br />
El repte és important. Com diu el<br />
sociòleg Manuel Castells “En el món<br />
en el que vivim, l’èxit i el poder estan<br />
a disposició dels individus i de les<br />
organitzacions capaces de generar<br />
coneixement i processar la informació<br />
amb eficàcia”.<br />
Cal, doncs, un nivell d’exigència més<br />
gran i la disposició de tots per tal<br />
de superar les mancances, millorar<br />
cada dia aplicant noves estratègies<br />
i cercant altres metodologies. Sense<br />
oblidar, però, que la lectura suposi<br />
passar una bona estona com les que<br />
han passat els nens i nenes de la<br />
Llar d’Infants Municipal i de l’Escola<br />
“El Sitjar” en les darreres setmanes.<br />
I ja a les portes de les festes nadalenques,<br />
la biblioteca acaba l’any<br />
tot convidant a tots els nens i nenes<br />
a la tradicional Hora del conte del<br />
Nadal. Enguany, amb el títol “Un<br />
Nadal màgic” i amb la companyia<br />
“Fes-t’ho com vulguis”.<br />
El dimarts, 24 de desembre i a les<br />
12h del migdia, un espectacle de<br />
contes basat en les tradicions del<br />
Nadal però amb situacions potser<br />
no gaire tradicionals. Un seguit<br />
d’històries divertides i tendres que<br />
ens transmetran valors i emocions<br />
i ens endinsaran en un món màgic<br />
perquè la sorpresa mai se sap on pot<br />
estar amagada.<br />
Així, la biblioteca acomiada l’any<br />
<strong>201</strong>3 tot desitjant-vos Bones<br />
Festes i un nou any ple de noves<br />
il·lusions i esperant que, ja entrat<br />
el <strong>201</strong>4, la biblioteca continuï oferint<br />
noves propostes de foment de la<br />
lectura, educatives i culturals tan<br />
adreçades al públic infantil, adult<br />
com familiar.<br />
Bones lectures!<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
53<br />
Penya Barça Linyola<br />
Visita de Llucià Ferrer<br />
Fotos J.R. Tarragó
54<br />
Pessebre vivent<br />
Fotos M. Bresolí E. Llauet
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
Bones Festes!<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com<br />
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3 55
56<br />
Plantes<br />
Les plantes remeieres<br />
en la medicina popular linyolenca (II)<br />
Elisenda Mas Darbra<br />
Com ja vàrem explicar en l’anterior<br />
número de la revista, aquest apartat<br />
està dedicat a les plantes medicinals<br />
(també anomenades herbes remeieres),<br />
als seus usos i a la descripció<br />
dels remeis que antigament (i encara<br />
ara) alguns veïns de Linyola<br />
utilitzaven.<br />
Aquest recull d’herbes, receptes i<br />
remeis populars s’ha confeccionat a<br />
partir de la informació facilitada mitjançant<br />
entrevistes realitzades a una<br />
cinquantena de veïns del poble, la<br />
majoria d’edat avançada i amb certs<br />
coneixements d’aquestes plantes i<br />
de les seves virtuts sanadores.<br />
En cada capítol explicarem, en primer<br />
lloc, els diferents remeis que els<br />
entrevistats ens han fet saber per a<br />
guarir una malaltia determinada. Així,<br />
en aquest segon capítol parlarem del<br />
què podem fer per a curar o alleugerir<br />
la febre. El segon apartat de<br />
l’article estarà dedicat a parlar d’una<br />
determinada planta remeiera; en<br />
aquest cas comentarem les moltes<br />
virtuts que els diferents entrevistats<br />
linyolencs ens han explicat sobre la<br />
camamilla.<br />
Voldríem aclarir que aquest recull de<br />
tradicions i costums populars tenen<br />
la majoria una certa base científica,<br />
però alguns remeis són fruit de<br />
supersticions i de tradició oral poc<br />
contrastada científicament. Per això<br />
s’ha de tenir molta cura a l’hora de<br />
provar algun d’aquests remeis ja<br />
que segons l’ús i la quantitat o la<br />
part de la planta emprada pot tenir<br />
uns efectes o uns altres, fins i tot<br />
pot arribar a ser perjudicial per a<br />
certes persones. Recomanem per<br />
això, posar-se en mans de persones<br />
especialitzades en el tema si es té<br />
intenció de consumir alguna herba<br />
durant un cert temps. Així, ni l’autor<br />
ni l’editor es fan responsables de les<br />
possibles conseqüències derivades<br />
d’un mal ús d’aquests remeis sense<br />
assessorament d’un expert.<br />
REMEIS NATURALS<br />
PER A CURAR O<br />
ALLEUGERIR LA FEBRE<br />
La febre és una elevació de la temperatura<br />
corporal per damunt dels 38<br />
graus. És un mecanisme de defensa<br />
i protecció que actua com una alarma,<br />
ja que la majoria de malalties<br />
alteren els mecanismes que regulen<br />
la temperatura de l’organisme. Els<br />
símptomes són escalfor de la pell,<br />
suor, calfreds i augment de les freqüències<br />
cardíaques i respiratòries.<br />
La febre doncs, ens alerta que estem<br />
patint generalment alguna infecció.<br />
Hem seleccionat cinc remeis que<br />
ens han descrit diversos veïns del<br />
poble per alleugerir la febre:<br />
REMEI núm. 1<br />
Materials:<br />
— Camamilla de Linyola o bé flors<br />
de malva<br />
— Materials per a realitzar una infusió<br />
Procediment: Amb un sarpat de flors<br />
de camamilla o de flors de malva,<br />
es prepara una infusió. Aquesta es<br />
pot beure tèbia tres o quatre cops<br />
per dia.<br />
REMEI núm. 2<br />
Materials:<br />
— Fulles de noguer<br />
— Materials per a realitzar una decocció<br />
Procediment: Amb una petita quantitat<br />
de fulles seques de noguer es<br />
prepara una decocció, és a dir, es<br />
deixen bullir una estona les fulles i<br />
es deixa refredar. Després podem<br />
fer ús d’aquesta beguda diverses<br />
vegades al dia.<br />
REMEI núm. 3<br />
Materials:<br />
— Draps, compreses o tovalloles<br />
— Aigua ben freda o també vinagre<br />
Procediment: Xoparem els draps,<br />
les compreses o les tovalloles amb<br />
aigua freda o vinagre. Les posarem<br />
damunt de diferents parts del cos<br />
com l’esquena, la panxa, la front o<br />
els canells a fi de rebaixar la temperatura<br />
corporal. Aquests s’han<br />
d’anar canviant a mesura que es<br />
vagin escalfant per altres més freds.<br />
REMEI núm. 4<br />
Materials:<br />
— Clara d’ou muntada<br />
— Sarpat de sal<br />
Procediment: Muntarem una clara<br />
d’ou i lentament hi anirem afegint<br />
sal fins a formar una mena de pasta<br />
que ha de tenir la consistència<br />
necessària per a utilitzar-la com a<br />
cataplasma. N’agafarem una mica<br />
i l’aplicarem a la planta dels peus.<br />
Aquesta l’anirem canviant a mesura<br />
que s’escalfi.<br />
REMEI núm. 5<br />
Materials:<br />
— Argila del camp<br />
— Aigua freda<br />
Procediment: Amb l’argila del tros i<br />
l’aigua freda en fa una pasta semblant<br />
a la descrita anteriorment.<br />
Aquesta la posarem formant una<br />
capa damunt del pit i l’estómac. A<br />
mesura que vagi absorbint la temperatura<br />
corporal aquesta capa s’anirà<br />
endurint. És el moment de retirar-la i<br />
aplicar-ne un altra de nova.<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Plantes<br />
57<br />
CAMAMILLA<br />
(Matricaria chamomilla)<br />
Sinonímia: camamilla de l’Urgell o<br />
d’Aragó, camamil·la, camamirl·la,<br />
matricaria, mançanilla.<br />
Localització en el terme de Linyola<br />
Aquesta planta acostuma a créixer<br />
en zones de secà i terrenys arenosos,<br />
pobres en nutrients i erms. Les<br />
partides de Linyola que produïen<br />
camamilla de més bona qualitat eren<br />
les del Camí dels Arcs i la banda dels<br />
camins de Vallfogona de Balaguer,<br />
al voltant de les eres i dels freginals<br />
(parcel·les de terra relativament<br />
petites que no es conreaven). Actualment,<br />
l’he pogut recol·lectar,<br />
trobant-la de forma testimonial, en<br />
petits erms i camps sense conrear al<br />
camí que mena cap a Vallfogona de<br />
Balaguer, en la partida de Remolins<br />
i en el del Castell del Remei. També<br />
en tenim plantada al jardí de casa<br />
de la qual anem recollint les flors<br />
per a usos familiars. Una infusió de<br />
camamilla després d’un bon àpat<br />
és més digestiva i saludable que no<br />
pas el cafè.<br />
La camamilla de Linyola<br />
La camamilla és la infusió més popular<br />
i consumida per tota mena de<br />
públics. A diferència de la majoria<br />
d’infusions, la poden prendre tant els<br />
bebès com els avis i és indicada per<br />
a tot tipus de problemes digestius.<br />
La camamilla que es cultivava al terme<br />
de Linyola i als seus voltants va<br />
tenir fama de ser una de les millors<br />
del món. Encara avui és tradició pel<br />
mes de maig, sortir a buscar-ne per<br />
a ús particular, encara que cada cop<br />
és més difícil de trobar-ne. Al poble<br />
hi ha diversos veïns que encara preparen<br />
licor de camamilla de forma<br />
artesanal. Jo i el meu pare també<br />
ho hem fet segons la fórmula bàsica,<br />
que és a base d’un litre d’aiguardent<br />
o anís barrejat amb sucre i 50 grams<br />
de flor de camamilla macerant durant<br />
quaranta dies. Després es cola amb<br />
un drap fi. Els resultats del licor han<br />
estat més que acceptables.<br />
Donada la importància d’aquest<br />
producte a Linyola, han estat tres els<br />
entrevistats que ens han donat una<br />
informació suplementària d’aquesta<br />
planta i que reproduïm tal i com ens<br />
ho han explicat:<br />
—Entrevistat 1r (Ramon Galitó, 91<br />
anys): “la camamilla de Linyola era<br />
collida sobretot per infants i dones i<br />
es pagava aproximadament a l’any<br />
1930, entre cinc i deu cèntims de<br />
pesseta el quilogram, depenent del<br />
neta que estigués la flor. La camamilla<br />
de més bona qualitat era la que<br />
es collia entre primers de maig fins a<br />
mitjans d’aquest mateix mes, dates<br />
que quedaven a prop de la Festa<br />
Major del poble (20 – 22 de maig).<br />
Aquesta planta abundava molt al<br />
terme de Linyola, Castell del Remei i<br />
Vallfogona, sobretot abans que totes<br />
les partides es transformessin de<br />
secà a reg. Dos cops per setmana<br />
sortien uns quants carros carregats<br />
de paques de camamilla i aquesta<br />
era transportada mitjançant les mules<br />
cap al tren de Mollerussa. Més<br />
tard, quan hi va haver un transport<br />
regular d’autobusos, els compradors<br />
enviaven els farcells als laboratoris<br />
o bé directament als farmacèutics.”<br />
—Entrevistat 3r (Carme Palou, 81<br />
anys): “la camamilla era el producte<br />
reina que adquiria el meu tiet, ja<br />
que d’ella s’obtenia moltes aplicacions:<br />
com a laxant, per a elevar<br />
l’estat d’ànim, situació que el meu<br />
padrí definia com ‘la paleta del pit<br />
caiguda’, per als mals de cap o<br />
per a curar els malestars digestius.<br />
També d’aquesta herba se’n feia el<br />
famós licor de camamilla. Era molt<br />
apreciat el que feien a la ‘Fagina del<br />
Castell del Remei’ i que s’utilitzava<br />
com a tònic digestiu. Hi havia grans<br />
plantacions alemanyes d’aquesta<br />
herba a Vallfogona de Balaguer. Eren<br />
tan extenses, que recollien la camamilla<br />
amb màquines recol·lectores.<br />
L’utilitzaven majoritàriament per a<br />
fer sals de banys que, a més de<br />
l’olor, suavitzaven i hidrataven la<br />
pell. La camamilla de millor qualitat,<br />
que ells anomenaven ‘primerenca’,<br />
l’apartaven de la resta i quan aquesta<br />
ja s’havia deshidratat (sempre a<br />
l’ombra, perquè sinó perdia color), la<br />
passaven per un ‘sedas’. Allí només<br />
hi quedava el ‘botó’ i era enviada a<br />
Saragossa, on elaboraven un xampú<br />
que s’utilitzava per a mantenir la<br />
tonalitat rossa del cabell. També es<br />
venia a laboratoris en grans quantitats<br />
on la introduïen dins de petites<br />
bosses de roba i que era utilitzada<br />
per a les infusions o per a aromatitzar<br />
els armaris. També era venuda directament,<br />
en grans farcells, a moltes<br />
farmàcies de Barcelona que la venien<br />
directament al públic a manta.”<br />
—Entrevistat 17è (Joan Civit, 82<br />
anys): Un producte d’una gran importància<br />
a tota la Plana d’Urgell i<br />
molt especialment al poble de Linyola,<br />
era la camamilla. Cap a finals<br />
de la primavera, començava la recol·<br />
lecció d’aquestes herbes compostes<br />
i anyals. Tradicionalment la feien<br />
les dones, mentre que els homes<br />
es dedicaven als afers diaris. Una<br />
vegada collida, la camamilla solia<br />
tenir una doble destinació: familiar<br />
o comercial. La utilització familiar<br />
d’aquestes herbes fou, i encara és<br />
avui dia, molt important a tot el Pla<br />
d’Urgell. S’emprava sobretot com a<br />
medicament tònic.<br />
En el segle XVIII, els metges, comissionats<br />
a l’Urgell, a fi d’evitar la<br />
propagació del còlera l’any 1785, la<br />
utilitzaven tot sovint. Consideraven<br />
que posseïa propietats ‘antiespasmòdiques<br />
i febrífugues’.<br />
Per la seva utilització familiar, quan<br />
ja s’ha recollit, s’ha de deixar assecar<br />
durant un temps. Una vegada<br />
evaporada l’aigua que contenen
58 barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Plantes<br />
59<br />
les flors i les tiges, està preparada<br />
per a bullir-la i obtenir-ne l’aigua de<br />
camamilla, d’aplicació ja directa com<br />
a beguda medicinal.<br />
Segons referències, aquesta herba<br />
d’aspecte humil va obtenir un<br />
espectacular èxit a l’Exposició Internacional<br />
de París, l’any 1900, on<br />
aconseguí el primer premi, que va<br />
rebre el propietari linyolenc Josep<br />
Tarragó Gilabert.”<br />
Indicacions terapèutiques: usos<br />
medicinals més habituals segons<br />
els veïns linyolencs entrevistats<br />
La camamilla és una de les herbes<br />
remeieres més populars gràcies a<br />
l’ampli espectre medicinal i a la gran<br />
quantitat d’aplicacions que hem pogut<br />
observar en la pràcticament totalitat<br />
dels entrevistats. Aquests ens<br />
han descrit fins a vint usos i aplicacions<br />
diferents (veure la gràfica). Les<br />
formes de preparació que ens han<br />
explicat han estat variades: banys<br />
d’una part del cos afectada, bafs,<br />
inhalacions, infusions, decoccions i<br />
licors per a beure o fer gargarismes.<br />
En el que coincideixen gairebé tots<br />
és en l’ús de la infusió o decocció,<br />
segons els entrevistats, per a combatre<br />
el mal de panxa, les indigestions,<br />
gasos o l’acidesa gàstrica a<br />
causa d’un excés de menjar o d’una<br />
mala digestió. (Ús antiespasmòdic i<br />
tònic digestiu). Segons diuen ja els<br />
egipcis, els grecs i els romans ja la<br />
utilitzaven per a combatre els dolors<br />
intestinals.<br />
La segona aplicació també força<br />
comentada ha estat l’ús de la infusió<br />
en forma de banys, en general força<br />
diluïda, per a aplicar-la als ulls per a<br />
combatre la conjuntivitis i les infeccions<br />
oculars i reduir la inflamació de<br />
les parpelles. De la mateixa manera<br />
resulta molt eficaç per a treure brosses<br />
de l’ull. També per a combatre<br />
les infeccions de la boca, llagues o<br />
genives inflamades. En aquest cas<br />
es feien gàrgares. Igualment per a<br />
desinfectar ferides, talls o cremades<br />
utilitzant gasses xopes amb la<br />
infusió. També per alleugerir altres<br />
problemes cutanis com èczemes i<br />
furóncols. Finalment alguns entrevistats<br />
ens han parlat que la utilitzen<br />
per a netejar les parts íntimes. (Ús<br />
cicatritzant i antiinflamatori).<br />
Una tercera aplicació ha estat,<br />
gràcies a la seva acció analgèsica i<br />
sedant, utilitzar les infusions i decoccions<br />
per a combatre molt diversos i<br />
variats tipus de dolors com els produïts<br />
pels refredats, per les angines,<br />
per la grip, per les infeccions d’orina<br />
i pels cops. També per a alleugerir<br />
els mals de cap o els mals de panxa<br />
a causa de les diarrees, així com<br />
per a combatre l’insomni i afavorir<br />
el descans. (Ús analgèsic i sedant).<br />
Igualment ha estat citada la infusió<br />
o “aigua de camamilla” com a laxant<br />
en cas de restrenyiment.<br />
De la mateixa manera s’usa també<br />
per a fer suar en cas de grip, fer bafs<br />
per a facilitar la respiració i combatre<br />
l’asma o fins i tot, s’ha utilitzat per a<br />
elevar l’estat d’ànim.<br />
Altres usos no medicinals citats<br />
han estat l’ús de la camamilla per<br />
a aclarir i mantenir la tonalitat dels<br />
cabells rossos o per a aromatitzar els<br />
armaris posant les flors seques dins<br />
de petites bossetes de roba.<br />
Un veí ens ha comentat que si deixem<br />
bullir massa la flor de camamilla,<br />
com si féssim un decuit, pot arribar<br />
a ser vomitiva.<br />
Altres usos, costums i creences a<br />
Catalunya<br />
Segons el Costumari Català, es creu<br />
que la camamilla recollida durant la<br />
nit màgica de Sant Joan augmenta<br />
de manera considerable la seva virtut<br />
remeiera, i a més, té la propietat<br />
d’esquivar i guardar dels llamps.<br />
Antigament es creia que les herbes<br />
com la camamilla són més virtuoses<br />
si les cull una dona.<br />
El nom científic del gènere de la<br />
planta, Matricaria, deriva de “matriu”<br />
ja que es creia que la seva ingesta<br />
provocava la menstruació a causa<br />
de la seva acció sedant i relaxant<br />
sobre la musculatura uterina. Per<br />
això també s’usava per a calmar els<br />
dolors provocats pel post part.<br />
La camamilla també s’ha usat també<br />
en animals per a curar problemes<br />
digestius.<br />
Paremiologia: proverbis, refranys<br />
i dites populars<br />
“La camamilla de Linyola cura tota<br />
sola”<br />
“Camamilla, timó i all, el metge al<br />
carall”<br />
“Si tens un no sé que al pap, camamilla<br />
a tot drap”<br />
Si et vols sentir de “maravilla”, pren<br />
licor de camamilla<br />
Gràfica<br />
La següent gràfica ens mostra el<br />
nombre d’entrevistats que ens han<br />
parlat de cada un dels usos medicinals<br />
descrits anteriorment. Així, per<br />
exemple, hi ha hagut 27 veïns que<br />
han explicat que utilitzen la camamilla<br />
per a calmar el mal de panxa<br />
mentre que només n’hi ha hagut<br />
un que ha fet referència a la seva<br />
utilització per a combatre el mal alè.
60<br />
Racó verd<br />
Població de mamífers a l’Estany<br />
d’Ivars i Vila-sana (I)<br />
Roger Guillem Martí<br />
El retorn de la<br />
llúdriga a l’estany.<br />
Els micromamífers<br />
El passat 19 de novembre, el Consorci<br />
de l’estany d’Ivars i Vila-sana<br />
convocava una roda de premsa per<br />
a informar del retorn de la llúdriga<br />
(Lutra lutra) a l’estany. Tot i que<br />
anteriorment ja s’havia obtingut evidències<br />
d’excrements d’una llúdriga,<br />
el dia 2 de novembre l’empresa<br />
Photologistics va obtenir una imatge<br />
nocturna d’un exemplar adult en una<br />
de les ribes de l’estany a partir de<br />
fototrampeig. Tot plegat fa pensar<br />
que almenys un exemplar s’ha instal·<br />
lat a l’estany. Es creu que la seva<br />
arribada ha estat possible gràcies<br />
a la millora de la connectivitat entre<br />
l’estany i el riu Segre, remuntat el<br />
connector natural que és el riu Corb<br />
i la seva xarxa de desguassos. La<br />
seva arribada és una bona notícia<br />
per l’estany, doncs es recupera una<br />
espècie que ja hi habitava abans del<br />
seu dessecament i que es considera<br />
una excel·lent indicadora de la qualitat<br />
de l’ecosistema. Esperem que<br />
s’hi pugui establir aviat una població<br />
reproductora, que ajudi al control<br />
natural de la fauna piscícola.<br />
La llúdriga és un mustèlid semiaquàtic<br />
que es troba en procés d’expansió<br />
a tota Catalunya. A mitjans del s.<br />
XX va estar a punt de desaparèixer<br />
del nostre país a causa de la degradació<br />
dels rius, contaminació de les<br />
aigües, canalitzacions i la destrucció<br />
de lleres, de boscos de ribera i d’aiguamolls,<br />
així com la pressió cinegètica.<br />
La millora de les aigües de molts<br />
Imatge d’un exemplar adult de llúdriga en<br />
una riba de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Foto<br />
obtinguda per Photologistics amb la tècnica<br />
del fototrampeig.<br />
rius, principalment per la construcció<br />
de depuradores i l’enduriment de<br />
les lleis per evitar abocaments de<br />
productes contaminants, a finals<br />
dels 90 permet l’expansió dels petits<br />
nuclis supervivents en les capçaleres<br />
de rius com el Segre i les Nogueres;<br />
mentre en les conques del Fluvià i la<br />
Muga s’hi porta a terme projectes de<br />
reintroducció. La llúdriga, que està<br />
protegida i catalogada com d’interès<br />
especial, s’alimenta principalment de<br />
peixos i crancs de riu.<br />
Amb la llúdriga s’incrementa a 32 les<br />
espècies de mamífers citades a l’estany:<br />
4 insectívors, 6 carnívors, 1 artiodàctil,<br />
8 rosegadors, 2 lagomorfs<br />
i 11 espècies de quiròpters. Amb la<br />
llúdriga, doncs, encetem una sèrie<br />
de capítols dedicats a la població<br />
de mamífers a l’Estany d’Ivars i Vilasana.<br />
En el present capítol tractarem<br />
els micromamífers, representats a<br />
l’estany per dos ordres: els rosegadors<br />
i els soricomorfs.<br />
Els rosegadors són l’ordre més<br />
nombrós dels mamífers, amb 2.800<br />
espècies (42% d’espècies de mamífers).<br />
La seva característica comuna<br />
principal són les dues incisives de<br />
gran mida i de creixement continu.<br />
A Catalunya hi viuen 18 espècies<br />
de rosegadors, de les quals 8 han<br />
estat citades a l’estany. L’ordre dels<br />
soricomorfs està dividit entre talps<br />
(absents a l’estany) i les musaranyes<br />
(dues espècies a l’estany).<br />
La família dels múrids és la que<br />
hi presenta més espècies de rosegadors,<br />
amb el ratolí de bosc<br />
(Apodemus sylvaticus), la rata traginera<br />
(Rattus rattus), la rata comuna<br />
(Rattus norvegicus), el ratolí domèstic<br />
(Mus domesticus) i el ratolí<br />
mediterrani (Mus spretus). Es tracta<br />
d’espècies àmpliament distribuïdes<br />
al nostre país, la majoria d’hàbitats<br />
nocturns, que es poden detectar<br />
al perímetre de l’estany. La família<br />
dels micròtids, per la seva banda,<br />
conté la rata d’aigua (Arvicola<br />
sapidus) i el talpó comú (Microtus<br />
duodecimcostatus). De la rata d’aigua,<br />
espècie protegida a Catalunya<br />
(categoria de vulnerable), hi ha poques<br />
observacions a l’estany (una<br />
personal el passat 20 de setembre,<br />
davant d’un dels aguaits de fauna).<br />
El talpó comú es detecta als camps<br />
de conreu dels voltants. Finalment,<br />
de la família dels glírids hi trobem la<br />
rata cellarda (Eliomys quercinus),<br />
detectada puntualment als marges<br />
de l’estany, es caracteritza per tenir<br />
una màscara facial, d’hàbitats nocturns<br />
i que passa l’hivern en letargia.<br />
Les musaranyes es classifiquen en<br />
la família dels sorícids, amb la presència<br />
a l’estany de la musaranya<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
Racó verd<br />
61<br />
comuna (Crocidura russula) i la musaranya<br />
nana (Suncus etruscus).<br />
Les musaranyes són mamífers molt<br />
petits; la comuna mesura entre 8,2<br />
i 13,5 cm (sumant la cua) i el pes<br />
pot anar des dels 4,7 fins als 12<br />
grams; la nana és molt més petita,<br />
entre 7,2 i 11,8 cm (sent 3/4 la cua)<br />
i pes entre 2,7 i 6,5 grams. Tenen<br />
menuts ulls i un llarg musell amb<br />
bigotis molt sensibles. D’àmplia distribució<br />
a tota Catalunya, es tracta<br />
dels mamífers més actius que hi ha,<br />
arribant a menjar cada dia el seu<br />
pes en insectes. Es poden observar<br />
als marges de l’estany.<br />
Ratolins, rates, talps i musaranyes es<br />
troben a la part baixa de la cadena<br />
alimentària, constituint la principal<br />
dieta de molts animals que habiten<br />
l’estany i els seus voltants. Se<br />
n’alimenten rapinyaires diürns (com<br />
l’arpella vulgar, el xoriguer comú,<br />
l’aligot comú) i nocturns (com l’òliba<br />
i els mussols), les cigonyes, bernats<br />
pescaires i fins i tot esplugabous,<br />
que netegen els camps de talps, i els<br />
mamífers carnívors (com la guineu,<br />
la fagina o el teixó).<br />
El racó dels acudits<br />
Gerard Soldevila Pelegrí<br />
Entreteniments<br />
Quan per fi la noia dels meus somnis em va dir que anés<br />
aquella nit a casa seva que no hi hauria ningú no m’ho<br />
podia creure... quan hi vaig anar era veritat, no hi havia<br />
ningú...<br />
Dues amigues conversant...<br />
–Saps que la Marta s’ha desfet de 90kg de grassa inútil?<br />
–Caram! I com s’ho ha fet?<br />
–S’ha divorciat.<br />
–D’on ve la llana verge?<br />
–De les ovelles lletges.<br />
Una noia entra en una sabateria i demana sabates del<br />
36, al que la dependenta li respon, que de la guerra no<br />
els queda res.<br />
Fill, no sé què passa amb l’ordinador, que quan intento<br />
entrar al correu em diu que la clau és incorrecta, jo escric<br />
incorrecta però no entra!<br />
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com
62<br />
Com passa el temps<br />
Com passa el temps<br />
D’esquerra a dreta Montserrat Saavedra, Maria Solsona, Glòria<br />
Teixidó, Dolors Balagueró (la mandonguera) i Jordi Saavedra.<br />
Punxant els bulls abans de posar-los a la caldera. Dolors<br />
Balagueró, Fco Solsona fent anar la màquina i Montserrat Teixidó<br />
omplint els budells.<br />
Matança del porc<br />
a cal Francisco<br />
Solsona l’hivern<br />
del 1993-94<br />
Fotos cedides per<br />
Montserrat Teixidó<br />
Lligant budells, d’esquerra a dreta<br />
Glòria Teixidó, Francisco Solsona,<br />
Jordi Saavedra, Montserrat<br />
Teixidó i Maria Solsona<br />
Lligant els bulls i<br />
mirant com es fa<br />
barret picat DESEMBRE <strong>201</strong>3
63<br />
Quinta del 67<br />
D’esquerra a dreta,<br />
Mila Alfaro, Virgi Ortiz,<br />
Josep M. Salse, Eva<br />
Batalla,Eusebi Llordès,<br />
Eva Fabregat,Teresina<br />
Planes, Irene Clop<br />
Montse Hernández,<br />
Dolors Fabregat, Angelina<br />
Escola.<br />
Plantats darrere: Xavier<br />
Pujades, Paco Garcia,<br />
Sebastià Boldú, Rafel<br />
Martí, Josep Lluís<br />
González, Francesc<br />
Vallès, Òscar Carulla.<br />
Quinta 82<br />
Plantats d’esquerra<br />
a dreta: Xavier Roig,<br />
Gemma Salles, Cristina<br />
Altisent, Anna Gayarre,<br />
Joan Civit, David Benabarre,<br />
Marta Amorós,<br />
Eduard Batlle, Enric<br />
Querol, Jordi Coll<br />
Asseguts d’esquerra a<br />
dreta: Jordi Vallès, Dani<br />
Hernández, Carles Mir,<br />
Carlos Porta, Míriam<br />
Planes.<br />
Quinta 83
Celebració 65 anys<br />
D’esquerra a dreta, 1a fila: Pau Salse, Paquita Torres, Mª Lluïsa Granell, Amparo Soler, Mª Carme Capdevila, Conxita Puig, Tresina Rivert, Dolores Azor.<br />
2ª fila: Maria Escribà, Francesca Alfaro, Isabel Ibañez. A dalt: Mª Carme Matí, Mª Rosa Martínez, Jaume Casadellà, Maria Farré, Adrià Guixà, Josep<br />
Vergé, Robert Pérez, Isabel Nieto, Josep Mª Salse.