44 Festa Penya Barça Festa Penya Barça Concert Escola de Música Jubilats Homenatjats Maquetes F. Blanch Cau Cau barret picat JUNY 2010 Cau Fotos C. Arenas, CAU
Opinió 45 La independència és modernitat, democràcia i progrés Un que s’ho mira de lluny El documental Adéu, Espanya? (2010), amb guió i direcció de Dolors Genovès, és un magnífic treball comparatiu entre quatre realitats nacionals ben diferents: Grenlàndia, Quebec, Escòcia i Catalunya (vegeu-lo a http://www.tv3.cat/adeuespanya). La mirada cap a altres pobles permet de disposar de més raons sòlides per aconseguir la independència, i també d’adonar-se que ho tenim tot a favor i, encara més, que en tenim el dret i el deure. Perquè els moviments d’emancipació no són antigalles del passat, sinó un signe de modernitat, de democràcia i de progrés. Els pobles que volen exercir el dret a l’autodeterminació apel·len sobretot a la necessitat d’existir, de ser acceptats, respectats, reconeguts com altres ciutadans del món. Els catalans no volem res, de fet, que no tinguin ja milions de conciutadans europeus. El Regne d’Espanya no ho garanteix, ans al contrari: fa tots els possibles per anul·lar-nos del mapa. No accepta la diferència, trenca les regles del joc democràtic contínuament i s’obstina a eliminar-nos com a “jugadors” d’una partida que no vol compartir. En el cas català, la viabilitat d’un estat integrat en el conjunt de la Unió Europea, és a dir, perfectament reconegut pels organismes internacionals, esdevé tan incontestable com ho és el fet que Catalunya guanyaria considerablement almenys en democràcia, progrés i benestar. En democràcia, perquè no hauria de dependre d’un sistema polític espanyol devaluat i en involució creixent. En canvi, podria constituir un estat modèlic en relació amb els estàndards democràtics europeus. No tindria sentit, en efecte, crear un Estat que copiés tots els dèficits que té l’espanyol i que no marqués un llistó de bones pràctiques ètiques i democràtiques, com ha argumentat Salvador Cardús a El camí de la independència (2010). En progrés, perquè permetria d’ampliar les infraestructures i els equipaments, i millorar el potencial econòmic extraordinari que ja té, tal com ha estat provat del dret i del revés en els nombrosos estudis econòmics, solvents, que s’han fet aquests darrers anys. Qui més hi perd, sens dubte, és Espanya. Amb la independència, Catalunya no tan sols evitaria l’espoli permanent, sinó que podria créixer qui-sap-lo, sense la rèmora d’un Estat que li va en contra. En benestar, perquè es podria invertir molts més diners en educació, sanitat o en polítiques socials. Si en comptes de les escorrialles que rep gasivament d’unes arques de l’Estat espanyol, que els catalans contribuïm a emplenar “generosament”, poguéssim destinar la riquesa que generem a millorar l’estat del benestar, afrontaríem molt millor situacions de crisi com l’actual. Els avantatges són molt més grans que els desavantatges. Amb la independència, Catalunya no hi perd: hi guanya en tots els aspectes. Qualsevol altre camí és perdre el temps. Les rutes de la pedagogia, l’intervencionisme, l’autonomisme o el federalisme estan completament desfasades: no duen enlloc. Ni Espanya vol comprendre, ni vol escoltar, ni està disposada a admetre la realitat nacional catalana. El millor projecte de futur per a Catalunya és la independència. L’únic factible. Ara depèn dels catalans, vinguin d’on vinguin, siguin de dreta o d’esquerra, pensin com pensin. Només cal que vulguin arriscar-se a viure amb la dignitat, la sobirania i la llibertat que es mereixen. Si així ho volen, Catalunya serà independent ben aviat, com ho seran anys a venir Grenlàndia, Escòcia o el Quebec.
Change language