Barret Picat-180

Opinió
41
catalanitzada del sobrenom d’en
William Cody i es va fer ressó de
l’humor popular barceloní que al cap
de pocs dies de la seva arribada a la
ciutat ja l’havia transformat en «Bufali
l’Ull». Aquesta revista publicà un
dibuix on dos vianants, davant d’un
cartell que anunciava l’espectacle,
s’exclamaven «Bufa’l!».
La primera representació va tenir lloc
el dia 21 de desembre davant d’un
públic nodrit que l’edició del diari
La Vanguardia del 22 de desembre
estimava en unes 7.000 persones.
El diari La Dinastía de Barcelona
comentava de manera més imprecisa
que «…lo presenciaron millares
de personas…» i sobre el recinte de
l’hipòdrom deia que tenia forma de
ferradura i que una gran lona protegia
al públic de les inclemències del
temps. Aquest mateix diari feia una
descripció de les nou escenes que
composaven l’espectacle: el transport
del correu pel Poney Express, la
caça de cavalls amb el llàs, un atac
d’indis a una diligència, una demostració
de cants i de balls tradicionals
dels indis, la caça del búfal, exercicis
de tir, una demostració de doma de
cavalls executada per dones índies
i un atac a un ranxo que segons el
cronista fou una de les escenes més
aplaudides. La Vanguardia, per la
seva part, afegia que l’espectacle es
dividia en tres grans parts: la primera
era un seguit d’escenes pintoresques
de l’Oest americà, la segona
presentava l’habilitat dels cavallers
indis i dels cow-boys i la tercera
era una gran demostració de tirs de
precisió en la qual destacava una tal
senyoreta Annie Oakley que disparava
sobre objectes en moviment.
Una de les curiositats de la representació
fou l’aparició «del vaquero más
pequeño del mundo llamado Bennie
Irving». La composició exacta de la
companyía és un misteri sobre el què
no he sabut trobar dades exactes.
Jordi Creus, en un article recent al
diari Avui del 27 d’abril de 2010 parla
de 400 actors i prop de 300 animals,
d’altres fonts donen la xifra de 184
actors, 159 cavalls i 20 búfals. Malgrat
les diferències més que consistents
d’aquestes versions, hem de
suposar que tant els medis humans
com els recursos materials van ser
força nombrosos i espectaculars.
També hi ha una certa contradicció
en l’evaluació total dels números
que comportava l’espectacle. Com
ja he dit, La Dinastía en describia
nou, la mateixa xifra que ens dóna
Franc Lluís en un article de la revista
Sàpiens del març de 2006. L’Esquella
de la Torratxa, però, deia que
els quadres escènics eren disset.
Franc Lluís comenta que en un dels
números presentats es feia participar
als espectadors en una escena on
un grup d’indis els segrestava i tot
seguit eren alliberats en una heroica
intervenció dels vaquers encapçalats
pel mateix William Cody.
El dia 8 de gener de 1890 la companyía
de Buffalo Bill va donar un
espectacle gratuit que consistí
en una desfilada a cavall per les
principals avingudes de Barcelona
amenitzada per la seva banda de
música. Aquesta aparició dels indis
i dels cow-boys pels carrers de la
ciutat, va servir per fer encara més
publicitat de llurs representacions.
L’¨`exit del Buffalo Bill Wild West fou
fenomenal fins al punt que la companyía
de ferrocarrils de Tarragona
a Barcelona i França oferia bitllets
de tercera a preus reduïts durant
els diumenges i els dies festius on
s’incloïa també el preu de l’entrada a
l’hipòdrom. Més d’un segle després,
hem de constatar que ja en aquella
època la noció del marketing era
prou desenvolupada.
L’estada de la companyia de Buffalo
Bill a Barcelona va ser envoltada
d’un munt d’anècdotes algunes tràgiques
i d’altres força curioses que
ben sovint no sabríem pronunciarnos
sobre l’autenticitat de tot el
que s’ha dit i escrit. Per exemple
es diu que William Cody va patir un
violent mal de queixals i que li van
arrencar la dent a l’Hospital de Sant
Pau. Suposadament aquesta dent
fou exposada en una vitrina durant
uns quants anys fins que un fanàtic
admirador de l’heroi la va robar. El
que sembla cert és que es va allotjar
a l’Hotel Cuatro Naciones situat a la
Rambla, el mateix hotel on es va allotjar
Albert Einstein uns trenta anys
més tard durant la visita que va fer a
la Universitat de Barcelona per presentar-hi
la teoria de la relativitat.
A les darreries de l’any 1889 Barcelona
va patir una epidèmia d’una
malaltia que tots els diaris anomenaven
«dengue» i que va coincidir amb
una passa terrible de grip que provocava
una febre molt alta i dolors
musculars als que la patien; de fet
aquesta malaltia podia ser mortal. Al
darrer número de l’any, La Campana
de Gràcia avisava: «guárdinse de la
Grippe, del Dengue, del Trancasso i
demés malaltias que’ns afligeixen».
El dia 7 de gener de 1890 el diari La
Dinastía informava: «parece que son
cinco los indivíduos de la compañía