Barret Picat-180

34
Història
Oblidar la història
Esteve Mestre Roigé
En els dos darrers números de Ba r r e t
Pi c at vaig fer l’apartat entrevista i ara
era el moment a la història..., buscar a
la “calaixera” una anècdota, escriurela
i llestos, però avui no ho faré. Avui
reivindicaré la història, la nostra, la
que tenim amagada en el bagul dels
records i mai veu la llum...
Si ara mateix a qualsevol dels lectors
de la revista ens preguntessin sobre
la història d’aquesta comarca, de
manera general, direm que en el
passat fou una comarca que passava
per moltes sequeres i els seus
habitants eren molt pobres, encara
més, miserables, fins que va arribar
el Canal d’Urgell i des d’aleshores lliguem
els gossos amb llonganisses.
I ara us pregunto, veritat o mentida?
El que diem correspon amb la realitat
d’aquests anys passats?
ABANS DEL CANAL
Si passeges pel poble de Linyola,
observarem que els casalots –ajuntament,
plaça església, la mateixa
església construïda entre 1587 i
1600–, i les estructures d’alguns dels
casalots dels carrers Ramon y Cajal,
-veure la casa de Cal Galceran,- Isabel
II, Església, o si mireu la data del
molí de l’oli del Castell, ens indiquen
que en aquest poble que va patir força
en la guerra de Successió i en la
seva postguerra, que va passar per
terribles sequeres i malalties sense
fi, també visqué anys d’una gran
bonança econòmica que feren que
Linyola sempre fos considerada un
lloc força ric, que era capaç de referse
i sobreposar-se de les ferides, que
els contratemps li provocaven.
La primera meitat del segle XIX fou
una veritable desgràcia per tota la
comarca, que es dessagnà en les
guerres del Francès (1808-1814)
baralles entre absolutistes i liberals
i més tard entre isabelins i carlins
(1833-1840) i (1846-9)..., afortunadament
Linyola era una vila important,
que només fou assaltada per grans
grups d’homes, i en un d’aquests
assalts devia perdre tot el riquíssim
arxiu municipal però en aquestes
dues guerres també hi van perdre
la vida desenes de joves.
També en aquests anys es va patir
sequeres.
Després la burgesia de Barcelona
fixà els seus ulls en l’Urgell i van
creure que tenien el negoci prop de
casa i decidiren invertir-hi els seus
diners. Abans d’instal·lar-s’hi van donar
carta blanca a la Llei –jutges de la
Soga– i Ordre –caçadors aplicant Llei
de Fugues– i van deixar neta de pols
i palla la Plana, abans que la burgesia
catalana –grans negociants,
banquers, amos de línies de vaixells,
ferrocarrils,o periòdics...– fessin
passar la línia Barcelona-Saragossa
pel Pla i comencessin el 1853 la
construcció del Canal.
Històries oblidades en el túnel del
temps.
DESPRÉS DEL CANAL
Ens han venut la història real i romàntica
que el Canal va transformar la
Plana d’Urgell i és cert. Però s’obliden
de dir que els seus promotors
i constructors van fer l’obra per fer
caixa –guanyar diners– i que durant
un segle foren uns nous senyors
feudals que cobrarien el novè de
la collita, amb l’oposició –per descontentament
o disconformitat amb
la seva actuació– del país, decenni
darrere decenni, amb lluites èpiques,
contrarestats pels esforços
de la direcció de la Societat Canal
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
DORALUM
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.
barret picat JUNY 2010