Barret Picat-180

26
Entrevista
Entrevista a
Emili Señís Chemissana
Montse Giné
Nom: Emili Señís
Chemissana
Edat: 66 anys
Lloc de naixement: Castelló de
Tor (a 2 km Pont de Suert)
Ofici: pastor d’ovelles fins
que es va jubilar
Estat Civil: casat amb Marina
Subirà, pare de tres filles, la
Pili, l’Helena i la Marina i padrí
de la Marta i el Ramon.
E.S.: A causa de la falta de pastures
per les ovelles a la muntanya primer
van venir el pare i el germà de la Marina
cap a Linyola. Va sentir al cafè
que es venia la casa on ara vivim,
que era del Manolo el santanderí, i la
va comprar. Poc després, l’any 1976
vam baixar nosaltres.
M.G.: Era bona zona de pastura
Linyola?
E.S.: Sí, alfals i panissos però sobretot
hi havia molts coberts que
ens feien de corral per tancar les
ovelles. Baixaven molts pastors de
les muntanyes.
M.G.: Éés un bon ofici el de pastor?
E.S.: No és una feina pesada però
és molt avorrida. La joventut d’avui
dia no vol treballar de pastor perquè
és festa i feina. Hi ha una escola de
pastors a Sant Salvador (Tremp) i
l’any passat de 30 que van començar
només va acabar un. A l’anar-ho
provant van veure que això no va.
Aquest any també n’hi havia una
Montse Giné (M.G.): Per quin motiu
o motius va decidir dedicar-se a fer
de pastor?
Emili Señís (E.S.): Abans de fer
de pastor jo em dedicava a fer de
maquinista de grues i altres màquines.
El pare de la Marina, que
també tenia ovelles, li’n va deixar
la meitat i va ser el motiu que jo em
decidís a fer de pastor.
“Quan s’acabaran els
pastors s’acabaran les
ovelles”
Al pas per Balaguer
M.G.: Però bé que en devia saber,
no, de fer de pastor?
E.S.: Sí, a casa ja de ben petit
m’havia familiaritzat amb les ovelles,
era d’una casa de pagès. Però a més
a més de les ovelles també teníem
vaques i altres animals.
M.G.: I com va ser que vàreu venir
a Linyola?
Emili i Marina Subirà
barret picat JUNY 2010