You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Vistes de Linyola<br />
23<br />
Passa, passa,<br />
la porta és oberta<br />
Quim Balaguer<br />
La confiança. Quin gran valor. A ciutat<br />
ja gairebé està perdut... Aquí, al<br />
poble, com que la confiança es dóna<br />
a tothom i n’hi ha per tot... Doncs<br />
tothom es refia de tothom. I no passa<br />
res. Portes obertes, cotxes oberts,<br />
bosses obertes, cap problema. Qui<br />
t’ho robarà, aquí? Diuen.<br />
Passo pel carrer i veig una casa<br />
oberta. Tombo el cap, miro (si és<br />
obert es convida al xafardeig. Com<br />
tenen el rebedor? I aquesta catifa,<br />
què mona...), bé, miro i penso que<br />
l’amo o la mestressa deuen ser al<br />
costat de la porta..., però no. No<br />
hi ha ningú. Penso: Ostres si jo fos<br />
dolent (que no ho sóc, malgrat la<br />
impunitat de la xarxa...), entraria i<br />
robaria alguna cosa. Pensament de<br />
ciutat. Lleig. Simplement la porta és<br />
oberta perquè sempre ho està. Total,<br />
no hi entrarà ningú, si no hi ha res per<br />
robar... Suposo que és això, i com<br />
que aquí no hi ha lladres i ningú se<br />
l’endurà, doncs per què cal tancar<br />
la casa?<br />
Segueixo pel carrer i veig un cotxe.<br />
Obert. Engegat. Sense conductor.<br />
Sorpresa major. Penso. On és l’amo?<br />
I segueixo pensant. Ostres si jo fos<br />
dolent (que no ho sóc), m’enduria<br />
el cotxe. Pensament de ciutat. Lleig.<br />
El cotxe està engegat perquè el<br />
conductor ha anat a fer un encàrrec,<br />
ara tornarà, i no val la pena pararlo<br />
per tornar-lo a engegar. Suposo<br />
que és això, i com que aquí no hi ha<br />
lladres i ningú se l’endurà, per què<br />
cal tancar-lo?<br />
Al mateix carrer, una mica més<br />
amunt. Un grup de senyores que<br />
parlen. Cadascuna amb la seva bossa,<br />
ben oberta, és clar. També se me<br />
n’hi va el cap, però una bossa oberta<br />
és massa personal com per posar-hi<br />
el nas, no és com una casa. Així que,<br />
ara sense ànim de xafarderia, miro<br />
i veig les claus, el mòbil, la cartera,<br />
un paquet de kleenex, un mini-kit de<br />
costura, un donuts i un sobre groc. I<br />
torno a pensar. Ostres si jo fos dolent<br />
(que no), m’enduria la bossa. Pensament<br />
de ciutat. Lleig. La bossa és<br />
oberta perquè així és més còmode<br />
posar i treure les coses. Suposo<br />
que és això, i com que aquí no hi ha<br />
lladres i ningú se l’endurà, doncs per<br />
què cal tancar-la?<br />
Carai, a Barcelona és impensable.<br />
Les cases es tanquen, els cotxes<br />
també, i les bosses... també. I és que<br />
a Barcelona s’ha perdut la confiança.<br />
No ens refiem de ningú. Quan anem<br />
pel metro les bosses les tanquem i<br />
no anem ensenyant el que hi tenim<br />
a dins. Jo la tanco i prou, un simple<br />
gest de prevenció. N’hi ha que se<br />
l’aferren amb total desconfiança, i si<br />
poguessin se la tatuarien. Potser no<br />
n’hi ha per tant, penso jo. Un mínim<br />
de prevenció de no donar facilitats<br />
als lladres (perquè a Barcelona sí<br />
que n’hi ha) i prou. Els cotxes també<br />
els tanquem quan en baixem. Les<br />
portes també. I les cases... fins i tot<br />
fem una volta (o dues) a la clau!<br />
No ho sé, però em sembla que<br />
aquest serà un dels hàbits que més<br />
em costarà d’aplicar a la vida al poble.<br />
Gairebé 35 anys tancant pisos,<br />
cotxes i bosses, és un hàbit difícil<br />
de canviar. Per tant, em resignaré a<br />
que em titllin de desconfiat (també),<br />
i tancaré casa amb una volta de<br />
clau, tancaré el motor i la porta del<br />
cotxe quan no el faci servir, i aniré<br />
pel carrer amb la bossa tancada.<br />
Simples mesures de prevenció barcelonines.