Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Linyola, juny 2010. Lo Pla d’Urgell<br />
número <strong>180</strong>
Catifa de Corpus<br />
Primera Comunió<br />
Fotos. Eva Llauet, Ignasi Carles, Valeri Bonjorn.<br />
Escenari per passar DVD
Editorial<br />
3<br />
Fundat l’any 1979<br />
linyola – juny 2010. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Francesc Foguet i Boreu<br />
Montse Giné<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Antoni Martí Mases<br />
Quim Balaguer<br />
Carme Arenas Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Director:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaire: Perenton Massana<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: Eva Llauet, Celi, Cau, Adoli,<br />
Ampa, Montserrat Martí, Moises Mata, Ceip<br />
El Sitjar, Jaume Balcells, Conxita Mata, Josep<br />
Pinyol Vidal, Meritxell Rodés, Valeri Bonjorn,<br />
Ignasi Carles, Arnau Fontanet, Irina Ruchenko,<br />
Jaume Garcia Piqué, Emili Señis, Pere Badia,<br />
C.F. Linyola.<br />
Text: Joan Borda i Boreu, Josep Mª Mas i<br />
Mas, Jaume Niubó, Pere Badia, Josep Mª Mir<br />
i Bauló, Vicens Mas, Àlex Santallusia, Josep<br />
Pinyol Vidal,, Xavier Diez, Gerard Soldevila<br />
Pelegrí, Jaume Balcells Palou, Montserrat Espina<br />
Bellet, Veïns de la Montse, Cristina Puig, Arnau<br />
Fontanet Palou, Juan Almodovar, Celi, Emili<br />
Señis, Joan Yeguas.<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-1981<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
Crisi<br />
Llegia a un holandès, uns dies abans de les seves eleccions que comentava<br />
que a ells la crisi els retalla beneficis socials, els apuja els impostos i els baixa<br />
els sous. Ells es troben davant d’una situació nova, però és lluny de ser<br />
dramàtica. A casa nostra també: no sortim del mateix nivell dels holandesos,<br />
aquí tenim un atur espectacular, que fa que la crisi l’hagin hagut de pagar<br />
els assalariats i no les classes dirigents econòmiques i polítiques que la van<br />
provocar. Una crisi que afeblirà notablement a la classe mitja catalana i que<br />
enfonsa dramàticament a les classes humils i en condemna a alguns dels<br />
seus membres, a passar fam i a viure de la caritat, i empeny a uns pocs,<br />
com a modus vivendi, a delinquir.<br />
Cap a la independència<br />
El dia 8 de juny la mesa del Parlament va aprovar la iniciativa popular per fer<br />
un referèndum per la Independència i ara s’haurà d’activar la recollida de<br />
signatures -225.000- en els propers mesos per tirar endavant la proposta i així<br />
l’any 2011, podrem votar en un referèndum vinculant per la independència<br />
de Catalunya.<br />
Atur a Linyola<br />
Linyola, enmig d’aquesta crisi, viu en un cul-de-sac,i sense la perspectiva<br />
de creació de llocs de treball, amb un futur hipotecat, podria convertir-se en<br />
un poble dormitori. Les generacions joves ara per ara, poques alternatives<br />
tenen per treballar –i viure– a Linyola.<br />
I malgrat les circumstàncies...<br />
A Linyola, el teixit associatiu és més viu que mai i continua treballant i<br />
organitzant diferents actes, des de celebrar festes majors, victòries del Barça,<br />
catifa, excursions...<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.
4<br />
Sumari<br />
1 PORTADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C. Arenas<br />
3 Editorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BP<br />
4 Sumari / La <strong>Barret</strong>ada . . . . . . . . . . . . Perenton Massana<br />
CARTES AL DIRECTOR<br />
5 A la Montserrat .............................Veïnat<br />
5 Visió breu de l’estiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Joan Borda<br />
5 Curs de reciclatge de memòria ...........Cristina Puig<br />
NOTÍCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BP<br />
6 Atur / Catifa de Corpus / Sopar comiat temporada Penya<br />
Barça / Acte cultural al temple parroquial / Escoles CEIP<br />
El Sitjar<br />
7 Festa Major de maig<br />
8 Sant Jordi 2010 / El Barça, Campió de lliga<br />
9 Comunions i confirmacions / Temps / Obres municipals /<br />
Noms propis<br />
11 Meteorologia i pluviometria . . . . . . . . . . . . .Josep M. Mas<br />
12 CF Linyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P. Badia<br />
13 99 punts i la lliga a casa ...............Arnau Fontanet<br />
14 Centre Excursionista Linyola ...................CELI<br />
15 Sortides de primavera al Cau . . . . . . . . .Juan Almodovar<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
19 El segar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Vicens Mas<br />
19 Coneixes el teu poble? . . . . . . . . . . . . . . . Quim Balaguer<br />
20 Enyorances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep. M. Mir Bauló<br />
23 Passa, passa, la porta és oberta ........Quim Balaguer<br />
VIATGES<br />
24 Viatges que s’adapten<br />
a les circumstàncies. . . . . . . . . . . . . . . . Àlex Santallússia<br />
ENTREVISTA<br />
30 Entrevista a Emili Señís Chemissana . . . . . .Montse Giné<br />
HISTÒRIA<br />
34 Oblida la història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Esteve Mestre<br />
36 Una custòdia a la sagristia<br />
de Linyola (1690-1740) .................Joan Yeguas<br />
38 Una escultura medieval<br />
a l’església de Linyola (segle XIV) .........Joan Yeguas<br />
OPINIÓ<br />
36 L’Oest Salvatge de Buffalo Bill<br />
a Barcelona (1889-1890) . . . . . . . . . . . . . . . .Josep Pinyol<br />
45 La independència és modernitat, democràcia i progrés .<br />
Un que s’ho mira de lluny<br />
46 Linyola avança cap a la independència . . Jordi Soldevila<br />
48 Serrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Xavier Díez<br />
RACÓ VERD<br />
50 Els ocells de Linyola . . . . . . . . . . . . . . . . . Roger Guillem<br />
LITERARI<br />
52 Biblioteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Montserrat Espina<br />
54 Verniosos de rècord ..................Jaume Balcells<br />
ENTRETENIMENTS<br />
56 El racó dels acudits . . . . . . . . . . . . . . . . Gerard Soldevila<br />
57 COM PASSA EL TEMPS<br />
60 CONTRAPORTADA .... Adoli, M. Giné, El Sitjar, L. García<br />
La <strong>Barret</strong>ada<br />
De dos mals, el menor... o tots dos<br />
barret picat JUNY 2010
Cartes al director<br />
5<br />
A la Montserrat<br />
1) 3 d’octubre de 2009<br />
Una veïna teníem al carrer Llibertat<br />
és una mossa alta i ferma, bona noia<br />
és el seu nom Montserrat,<br />
La Montse de Cal Gaspà.<br />
Un dia, de Sant Guim de la Plana, vingué<br />
un noi guapo i ben plantat<br />
i se n’enamoraren<br />
com si d’un conte es tractés<br />
El veïnat de la Montserrat.<br />
Visió breu de l’estiu<br />
L’estiu: estació seductora, atrevida, supèrflua.<br />
Joan Borda i Boreu<br />
Curs de reciclatge de memòria<br />
El teu pare, al mirar-te quedarà emocionat<br />
i la Paquita, des del cel,<br />
orgullosa de sa filla estarà<br />
i et desitjarà molta felicitat.<br />
La mateixa que us desitgem<br />
Josep i Montse,<br />
en aquest dia tan senyalat<br />
els qui estem al vostre costat<br />
que som tot el Veïnat.<br />
2) 24 de juny de 2010<br />
Uns mesos han passat<br />
i avui, amb més solemnitat,<br />
esteu més units i casats.<br />
La família ha augmentat<br />
el Joan ja és al món<br />
i amb ell, més<br />
il·lusió i felicitat<br />
a casa vostra hi ha entrat.<br />
També avui batejat estarà,<br />
després de l’aigua, que<br />
el mossèn al cap li tirarà.<br />
El temps passa com un sospir<br />
i veureu el gran que es fa,<br />
i el vostre motiu de viure serà.<br />
Que per molts anys,<br />
ho pugueu disfrutar<br />
i nosaltres, molt contents,<br />
ho puguem contemplar.<br />
¡ Moltes felicitats! Rebeu<br />
aquest dia tan senyalat del vostre<br />
VEÏNAT<br />
Els dimecres de 10 a 12 h es fa el curs de reciclatge de<br />
memòria. La primera hora es fan exercicis físics (molt lleus<br />
i asseguts) i massatges si convé a algú. També es pot<br />
treballar la part del cos que una persona necessiti més.<br />
Si es pot aguantar dret fem altres exercicis.<br />
La segona hora treballem la memòria, depenen del grau<br />
de cada persona. Es fan mots creuats, es pinten mandales<br />
(dibuixos), es conten números i lletres, es recorden<br />
refranys, etc..., s’escriu i es llegeix tant en català com en<br />
castellà, segons un es trobi més còmode.<br />
Es poden fer més activitats com tallers florals de pintura,<br />
etc, depenent de la demanda i també es pot variar<br />
l’horari.<br />
Per fer aquests cursets, us podeu informar a Cristina Puig<br />
i Vall, Tel. 615542554.<br />
Cristina Puig<br />
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
6<br />
Notícies<br />
Notícies<br />
Atur<br />
Informació Idescat 2009 sobre l’atur<br />
a Linyola<br />
Aturats per edat<br />
Edat Homes Dones Total<br />
De 16 a 19 anys 6 2 8<br />
De 20 a 24 anys 6 3 9<br />
De 25 a 29 anys 6 4 10<br />
De 30 a 34 anys 9 12 21<br />
De 35 a 39 anys 9 12 21<br />
De 40 a 44 anys 14 10 24<br />
De 45 a 49 anys 8 2 10<br />
De 50 a 54 anys 2 2 4<br />
De 55 a 59 anys 2 6 8<br />
De 60 anys i més 4 6 10<br />
Total 66 59 125<br />
Aturats a Linyola<br />
Any 2009 125<br />
Any 2008 57<br />
Any 2007 49<br />
Any 2006 67<br />
Any 2005 66<br />
Any 2004 52<br />
Atur Linyola per sectors (2009)<br />
Agricultura 7<br />
Indústria 36<br />
Construcció 28<br />
Serveis 53<br />
S. Ocupació 1<br />
Total 125<br />
D’altres municipis de la comarca,<br />
aturats any 2009:<br />
Bell·lloc Urgell 81<br />
Bellvís 85<br />
Ivars d’Urgell 47<br />
Miralcamp 48<br />
Mollerussa 898<br />
Torregrossa 68<br />
CATIFA DE CORPUS<br />
Diumenge 6 de juny les Adoli van fer<br />
la seva magnífica Catifa de Corpus a<br />
la pujada del Castell, durant el matí<br />
del dilluns. Malauradament la pluja va<br />
fer acte de presència un cop acabada<br />
i la va malmetre una mica. La processó<br />
es va fer amb tota normalitat.<br />
Adoli havia fet el 29 de maig una<br />
sortida d’un dia a l’Estany d’Ivars.<br />
SOPAR COMIAT<br />
TEMPORADA PENYA<br />
BARÇA<br />
Com en les darreres temporades,<br />
la Penya Barça volgué acomiadar<br />
la gran temporada viscuda, amb un<br />
excel·lent sopar a base de xulles.<br />
Gairebé un centenar de persones<br />
assistiren a aquest sopar que es va<br />
celebrar al carrer Jacint Verdaguer.<br />
ACTE CULTURAL AL<br />
TEMPLE PARROQUIAL<br />
El temple parroquial cada cop agafa<br />
més protagonisme en la vida cultural<br />
del poble, al celebrar-hi principalment<br />
concerts i d’altres com actes com el<br />
que ressenyem, on es van passar<br />
–sobre un escenari de “cinema”–<br />
fotografies sobre el Divendres Sant<br />
–de M. Mata, E. Llauet, I. Carles i C.<br />
Arenas– i un vídeo de Pol Galitó, que<br />
agradaren i força al nombrós públic.<br />
ESCOLES CEIP EL<br />
SITJAR<br />
L’Escola Ceip El Sitjar, un altre any<br />
s’ha fet mereixedora, de nou, d’un Premi<br />
Baldiri Reixac. A la web de l’escola<br />
ho anuncien així: “Ens plau fer saber a<br />
tothom que ens han concedit un dels<br />
Premis Baldiri Reixac pel treball dels<br />
alumnes “Racons Poètics”. Felicitacions<br />
a l’alumnat de P5 i Sisè del curs<br />
passat i a les seves mestres: la Pepita,<br />
la Isabel, la Rosa, la Carme i el Ramon!<br />
El premi és de 700 euros que serviran<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA<br />
barret picat JUNY 2010
Notícies<br />
7<br />
per adquirir llibres per l’escola i el guardó<br />
serà entregat a mestres i alumnes,<br />
a l’Espluga de Francolí, aquest proper<br />
diumenge 30 de maig. Enhorabona.<br />
Treballar i fer les coses bé, educa, forma<br />
als alumnes, però també és agraït i<br />
té recompensa”. El premi es va recollir<br />
al Casal de l’Espluga de Francolí el<br />
diumenge 30 de maig.<br />
També el dia 30 de maig es va celebrar<br />
al patí de l’escola una Tirada<br />
de Bitlles.<br />
En les darreres setmanes, l’escola<br />
va convocar a les mares i pares per<br />
fer unes votacions sobre els canvis<br />
que provoquen la política del Departament<br />
d’Ensenyament i 76 votants<br />
es manifestaren en contra del Dpt.<br />
d’Ensenyament i 2 a favor.<br />
També el dia 1 de juny van celebrar<br />
el Dia Sense Cotxes.<br />
El dia 10 de juny van collir els primers<br />
productes del seu hort escolar.<br />
FESTA MAJOR DE MAIG<br />
Una festa major més, en la que grans<br />
i petits i joves van tenir els seus espais,<br />
la seva festa i celebració.<br />
Destacaríem l’actuació de l’orquestra<br />
Maravella, uns músics com la<br />
copa d’un pi, el diumenge..., la<br />
Cassola de Linyola, força bona i<br />
un gran ambient i l’exposició de<br />
les Adoli, amb tota mena de manualitats.<br />
Festa Major<br />
Festa Major<br />
Festa Major<br />
Festa Major<br />
Setmana Cultural<br />
Setmana Cultural
8<br />
Notícies<br />
Sant JORDI 2010<br />
Encara que la climatologia no va<br />
acompanyar, el dia de Sant Jordi<br />
tornà a ser un dia joiós, en que la<br />
gent compra roses i llibres i els nens<br />
de la vila circulen pels carrers de la<br />
nostra vila per anar a veure llibres,<br />
roses i l’exposició de la biblioteca.<br />
Aquest Sant Jordi es va caracteritzar<br />
per la venda de novel·les catalanes,<br />
allunyant-se dels llibres dels mediàtics.<br />
EL BARÇA, CAMPIÓ DE<br />
LLIGA<br />
Dinar Llar de Jubilats<br />
El diumenge 16 de maig el Barça<br />
es va proclamar campió d’una gran<br />
lliga. A Linyola es va celebrar amb<br />
una gran festa per part de tots els<br />
culés que van superar el desencís<br />
de no haver guanyat la Copa d’Europa.<br />
Tanmateix el Barça ha tornat<br />
a estar aquesta temporada el millor<br />
equip del món i esperem que per<br />
molts anys!<br />
Per cert, Bojan Krkic va acabar fent<br />
un grandiós fi de temporada i ha<br />
Conte a la Biblioteca<br />
Celebració<br />
Celebració<br />
barret picat JUNY 2010
Notícies<br />
9<br />
demostrat a l’aficionat que ha estat<br />
desaprofitat durant la temporada.<br />
Continua creixent amb el Barça,<br />
esperant que d’aquí una o dues<br />
temporades li arribi la titularitat<br />
indiscutible.<br />
COMUNIONS I<br />
CONFIRMACIONS<br />
El mes de maig sempre és un mes<br />
festiu, per les moltes celebracions<br />
que hi ha, principalment comunions,<br />
encara que aquest any també ha<br />
coincidit el dia 2 de maig, amb 30<br />
confirmacions.<br />
TEMPS<br />
Ha plogut força aquesta primavera<br />
i com hi ha món! Si fa un parell<br />
d’anys el país es queixava de manca<br />
d’aigua, ara té aigua com a mínim<br />
per un parell d’anys i les plantes es<br />
comencen a queixar per un excés<br />
d’aigua que no és bona.<br />
OBRES MUNICIPALS<br />
Les obres del II pla Zapatero, a la<br />
zona del poliesportiu –coberta de la<br />
pista i altres– les farà l’empresa de<br />
Lleida Dinamic Construxi Futura SLU<br />
NOMS PROPIS<br />
quehan d’estar finalitzades abans<br />
d’acabar l’any.<br />
També amb l’inici de la temporada<br />
vinent s’inauguraran els vestuaris del<br />
camp de futbol.<br />
I també s’espera que s’adjudiquin<br />
la IV fase de les obres de l’edifici<br />
polifuncional, que esperem que en<br />
un parell d’anys estigui acabat.<br />
Cal Rotès ha tornat a ser l’únic establiment de la província de Lleida a<br />
qui la Guia Michelin li ha atorgat a Casa Vermella com a “Establiment<br />
especialment agradable, tant per les característiques de l’ edifici, com per<br />
la decoració original, la localització, el tracte i els serveis que ofereix”. En<br />
tres anys que porta obert Cal Rotés, aquesta és la segona vegada que<br />
obté el prestigiós guardó.<br />
Montserrat Giné Vergé redactora de Ba r r e t Pi c at que fa festa gran aquest<br />
24 de juny. Felicitats per part de la redacció.<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA
Notícies<br />
Jordi Querol 629 767 654<br />
Xavier Altisent 650 051 751<br />
KEXAL ALUMNIS SL<br />
Carrer Tarragona, Nau 6<br />
Pol. Ind. “El Colomer”<br />
25241 Golmés - Mollerussa<br />
E-mail: kexal@hotmail.es<br />
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)
Notícies<br />
11<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
abril<br />
maig<br />
Temperatura màxima 29 o el dia 28 33 o el dia 31<br />
Temperatura mínima 3 o el dia 5 5 o el dia 5<br />
Temp. Mitjana màxima 21,3 o 23,7 o<br />
Temp. Mitjana mínima 8,3 o 10,1 o<br />
Temp. Mitjana mes 14,8 o 16,9 o<br />
Dies precipitació 5 7<br />
Dies màxima precipitació 6 l. el dia 23 22 l. el dia 3<br />
Precipitació total mes 13 l./m 2 56 l./m 2<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
Josep M. Mas i Mas<br />
Foto. C. Arenas
12<br />
Notícies<br />
CF Linyola<br />
Pere Badia<br />
Equip amateur<br />
L’equip amateur jugarà una temporada més a la I Regional.<br />
A l’acabar la lliga va cloure en 6è lloc de la classificació,<br />
empatat amb l’Andorra. En el darrer número de<br />
B.P. vam dir que podíem aspirar al segon lloc, per jugar<br />
la promoció d’ascens a Preferent, però després dels<br />
resultats dels darrers partits, ens conformem amb la 6a<br />
posició que a principi de temporada haguéssim donat<br />
com a molt bona. El darrer partit de la temporada el van<br />
jugar a Guissona i quedàrem 0-0 fent un bon partit.<br />
Ara a treballar amb molta il·lusió per la propera temporada,<br />
que tindrem gespa nova, que es va sembrar el 25<br />
de maig i probablement tinguem nou entrenador i nous<br />
jugadors, ja que del juvenil acaben dos.<br />
Els golejadors del Linyola han estat: Llauradó, 11 gols,<br />
Pàmpols, 8; Farràs, 7; Sol i Boldú, 6; Tribó, 5; Folguera,<br />
4; Mestres, 3; Joval, 2; Martí, 1; Creus, 1; Berga, 1; Vendrell,<br />
1; Gamero, 1.<br />
Equip Aleví<br />
Juvenil<br />
L’equip juvenil continua la tònica de tota la temporada,<br />
però ara en la recta final del campionat ha posat l’accelerador<br />
i està guanyant tots els partits. Esperem que<br />
també ho facin els dos o tres darrers partits que falten i<br />
conservin el tercer lloc que els asseguraria pujar a la 1ª<br />
divisió provincial. S’ho han merescut.<br />
Equip Benjamí A<br />
Infantil<br />
L’infantil va acabar la Lliga i el darrer partit el va guanyar<br />
en camp contrari per 1-5. Si l’any passat sempre eren els<br />
darrers, aquest any durant tota la temporada ha lluitat pel<br />
liderat i a la fi quedaren com a tercers classificats de 17<br />
equips del grup 7 de la segona divisió. Felicitar-los per<br />
la gran campanya que han fet i han marcat 119 gols en<br />
32 partits, ressaltant al seu màxim golejador, Nervin amb<br />
48 gols, tot un record.<br />
Aleví<br />
Els alevins també han acabat la seva primera temporada<br />
de futbol 11 i se’ls pot donar un notable, doncs han<br />
superat equips com el Bellpuig o l’At. Segre.<br />
Esperem que el proper any ja aconseguiran moltes més<br />
victòries i jugaran millor futbol. Felicitats!<br />
Equip Benjamí B<br />
Benjamins – Prebenjamins i babys<br />
Bé, aquests equips han estat els animadors del camp de<br />
futbol tots els caps de setmana. Quan juguen posen tot<br />
el que tenen i ho fan passar molt bé als seus familiars i<br />
acompanyants.<br />
Durant la temporada en alguna revista es va publicar<br />
que algun jugador podia fer cap a La Masia, doncs bé<br />
un jugador del benjamí, anirà al mes d’agost a entrenar<br />
amb el Barcelona i si va superant les temporades als 12<br />
anys es podria quedar a La Masia. Al seu pare quan era<br />
juvenil també el van provar al camp de La Bordeta.<br />
Els jugadors d’aquests equips són el futur del Linyola o<br />
d’equips de categories superiors. Sort i fins la propera.<br />
barret picat JUNY 2010
Notícies<br />
13<br />
99 punts i la lliga a casa<br />
Arnau Fontanet Palou<br />
L’última temporada del Barça ha<br />
estat bona, però ha faltat la Lliga de<br />
Campions, que esperàvem poder<br />
guanyar al Santiago Bernabéu.<br />
La temporada va començar amb la<br />
Supercopa d’Espanya on el Barça<br />
va vèncer a l’Athletic de Bilbao: per<br />
1-2(Xavi,Pedro) i 3-0(Messi 2,Bojan),<br />
i va guanyar el primer títol de la<br />
temporada i la 8 Supercopa en el<br />
palmarès del Club. Malauradament<br />
en el Trofeu Joan Gamper, davant<br />
el Manchester City vam caure per<br />
0-1. Semblava que ja s’havia acabat<br />
la ratxa, però els títols van continuar<br />
caient, a Mònaco es jugava<br />
la Supercopa d’Europa davant del<br />
Shaktar Donetsk Ucraïnès, va costar<br />
molt però finalment amb un gol de<br />
Pedro en la prorroga, va arribar el<br />
segon títol.<br />
Tres dies més tard començava la<br />
Lliga, davant l’Sporting(3-0) on va<br />
marcar Bojan, malauradament es va<br />
lesionar. A la jornada 3 hi va haver un<br />
resultat d’escàndol, Barça-Atletico.M<br />
que va acabar amb un 5-2, el Barça<br />
ja era líder, a la jornada 8 una<br />
pallissa, Barça-Saragossa 6-1, una<br />
jornada abans del Clàssic al Camp<br />
Arnau amb Bojan i Henry<br />
Nou va arribar el 1r empat, que no<br />
va tenir conseqüències, després de<br />
l’1-0 del Barça davant el Madrid.<br />
La lliga va ser molt discutida, el partit<br />
més decisiu va ser el 0-2 al Reial<br />
Madrid, gols de Messi i Pedro. Però<br />
tot i això,fins a l’última jornada no es<br />
va decidir, el Barça va guanyar i el<br />
Madrid va empatar.<br />
L’altra competició amb victòria final,<br />
va ser el Mundial de Clubs, on els<br />
blaugranes van vèncer: 3-1 a l’Atlante<br />
en semifinals, i 2-1 a l’Estudiantes<br />
amb gols de Messi i Pedro, un passat<br />
el minut 85 i l’altre a la prórroga. Les<br />
competicions sense bon final van<br />
ser la Copa del rei: on vam eliminar<br />
la C.Leonesa, però el Sevilla ens va<br />
eliminar a nosaltres amb un 2-2 total.<br />
I a la lliga de Campions, vam deixar<br />
fora: el D.Kiev,R.Kazan,l’Stuttgart on<br />
jo vaig estar a la tornada al Camp<br />
Nou (4-0) i on Bojan va marcar<br />
en l’únic minut que va jugar, vam<br />
derrotar l’Arsenal, però l’Inter, ens<br />
va eliminar, quan estàvem a un gol<br />
d’arribar a Madrid.<br />
Bojan, el jugador del nostre poble,<br />
ha fet una gran temporada, sobretot<br />
l’últim tram de lliga on jugava de titular<br />
perquè el Guardiola es va adonar<br />
que és molt millor que l’Ibra, que va<br />
ser un mal fitxatge. Doncs continuem<br />
amb el Bojan, ha marcat 15 gols amb<br />
tota la temporada i és molt, tenint en<br />
compte els minuts jugats, ha estat<br />
el quart màxim golejador de l’equip.<br />
I hauria d’haver estat titular durant<br />
tota la temporada. Perquè davant<br />
l’Inter si l’àrbitre no li hagués anul-lat<br />
el gol ens hauria fet arribar a la final<br />
de Madrid.
14<br />
Notícies<br />
Centre Excursionista Linyola<br />
CELI<br />
CELI A COPENHAGEN<br />
El CELi va participar a la marató de<br />
Copenhaguen, a Dinamarca, on<br />
els tres representants del club van<br />
aconseguir molt bones marques<br />
personals. L’Àlex Mases que feia la<br />
seva primera marató va fer 03:40h,<br />
el Xavier Gallart que també debutava<br />
03:45h i l’Antoni Martí que feia la<br />
seva tercera marató va fer 03:50h .La<br />
cursa va ser bastant dura perquè el<br />
recorregut es feia íntegrament per<br />
la ciutat i havia molts carrers empedrats<br />
que feien de mal córrer. Van<br />
prendre la sortida 12.700 corredors<br />
i només en van acabar 9.100.<br />
El tres corredors del CELi van arribar<br />
entre els 3.000 primers.<br />
Curs de RAPPEL<br />
El CELi va organitzar un curs de<br />
rappel per poder tenir més seguretat<br />
a l’hora de baixar amb la corda una<br />
vegada s’ha practicat l’escalada,<br />
en vies ferrades o fent alpinisme.<br />
El rappel consisteix en baixar lligat<br />
amb una corda a un arnès que<br />
portem posat i controlar la velocitat<br />
de baixada, saber fer autodetenció<br />
i assegurament, tant amb aparells<br />
mecànics o manuals. Fent la pràctica<br />
del rappel és on es produeixen més<br />
accidents si no es controla la tècnica<br />
adequada.<br />
100 cIms<br />
Tres socis del CELi el Valentí López,<br />
Xavier Gallart i l’Antoni Martí, entre<br />
els cinquanta primers federats d’un<br />
miler de participants, en aconseguir<br />
el repte dels “100 cims” de la FEEC<br />
(federació d’entitats excursionistes de<br />
Catalunya ) i se’ls va lliurar el mapa<br />
personalitzat, realitzat per l’editorial<br />
Alpina, a més de la samarreta amb el<br />
nou logotip dels “100 cims”.<br />
La FEEC, ha elaborat un catàleg amb<br />
els cims més representatius i característics<br />
de Catalunya. Dels cims del<br />
catàleg, cadascú pot escollir els cent<br />
cims que li siguin més atractius i que<br />
li permetin superar el repte.<br />
L’objectiu que es pretén amb els<br />
“100 cims» és conèixer les diferents<br />
contrades del nostre país mitjançant<br />
l’excursionisme. Per tant, no és un<br />
repte apte únicament per a les persones<br />
més ben preparades, sinó<br />
que tothom hi té cabuda, ja que en<br />
el catàleg hi ha cims de tota mena,<br />
des dels de baixa muntanya fins als<br />
3.000 del Pirineu.<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
barret picat JUNY 2010
Notícies<br />
15<br />
Sortides de primavera al Cau<br />
Juan Almodóvar<br />
Ara que la primavera comença a<br />
pintar els paisatges i a escalfar<br />
l’am bient, al Cau hem fet diverses<br />
sortides per veure com es va<br />
transformant la natura.<br />
La primera va ser una bicicletada<br />
dels Llops / Daines i Ràngers / Noies<br />
Guia des de Balaguer fins a St.<br />
Llorenç de Montgai. Va anar molt<br />
i molt bé. Com brillava l’Estany de<br />
St. Llorenç!<br />
Un cop allí els R/NG i un parell<br />
de dainetes ens vam atrevir a<br />
pujar fins a l’Ermita de la Mare de<br />
Déu del Castell de St. Llorenç de<br />
Montgai. La pujada va ser dura<br />
ja que tenia tres quilòmetres i un<br />
desnivell de dos-cents metres.<br />
Poc a poc vam anar pujant fins<br />
arribar a les portes de l’Ermita.<br />
Oh! Quina vista tan meravellosa.<br />
Fins i tot podíem veure Linyola.<br />
Engrescats per la bicicletada, vam<br />
decidir fer-ne una altra. Aquesta vegada<br />
només Ràngers i Noies Guia,<br />
ja que era molt més dura. Vam anar<br />
des de Linyola fins a Os de Balaguer.<br />
Aquesta vegada ja va costa més, so-<br />
bretot perquè el sol ja cremava des<br />
de primera hora del matí. Però també<br />
hi vam arribar. Umm!! Què n’era de<br />
bo el gelat que ens vam menjar. A<br />
la tarda vam aprofitar per visitar les<br />
Coves dels Vilars que tenen pintures<br />
rupestres de l’any 3.000 aC.<br />
Però la millor sortida la vam fer el<br />
passat cap de setmana (12 i 13 de<br />
juny). Vam anar a passar dos dies a<br />
la petita població de Llesp, a l’Alta<br />
Ribagorça. El dissabte a la tarda<br />
vam pujar a Durro per veure la<br />
baixada de falles. És una de les<br />
tradicions més arrelades dels<br />
pobles dels Pirineus. Realment<br />
va ser espectacular veure com un<br />
centenar de persones baixava de<br />
la muntanya amb les falles enceses<br />
i carregades de les espatlles.<br />
Era com un camí de formiguetes<br />
però amb una centena de boles<br />
de foc que es perseguien les<br />
unes a les altres. L’endemà vam<br />
fer entrega als Llops i Daines de<br />
les ensenyes que s’han guanyat<br />
durant tot el curs.<br />
Ara ja hem finalitzat el curs i només<br />
ens queda gaudir, un any<br />
més, dels esperats campaments<br />
d’estiu. Marxem del 10 al 20 de<br />
juliol, i estarem acampats a la<br />
zona perifèrica del Parc Nacional<br />
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,<br />
concretament a la Vall de Boí. Ja<br />
estem esperant que arribi el dia per<br />
viure només aventures, descobertes,<br />
jocs, manualitats, excursions...
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 57 52 27<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals i<br />
dietètics<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics
17
18<br />
barret Fotos. picat JUNY C. Arenas<br />
2010
Vistes de Linyola<br />
19<br />
El segar<br />
Vicens Mas<br />
El temps passa i la història ens recorda<br />
uns fets i treballs que els nostres<br />
avantpassats van haver de suportar i<br />
que ara ens sembla una barbaritat de<br />
com ho solien aguantar, per això és<br />
bonic de poder recordar els nostres<br />
éssers estimats de com vivien i treballaven<br />
en temps de segar i batre.<br />
Se n’ha escrit molt de segar i batre,<br />
inclús en alguns pobles ho solen recordar<br />
celebrant una festa de com es<br />
segava i es batia, però la realitat era<br />
molt més dura, es segava a mà i era<br />
una feina molt feixuga, s’estava tot<br />
el dia fora de casa, des de la sortida<br />
del sol fins a la posta, es parava per<br />
esmorzar, una beguda a mig matí, es<br />
dinava a l’ombra d’un arbre entremig<br />
de mosques i “tavans” i després<br />
es feia una becaina, a la tarda una<br />
altra beguda i berenar per les forces<br />
recuperar.<br />
A la posta del sol tothom cap a casa<br />
per a descansar ja que la nit era<br />
molt curta i a trenc d’alba s’havia de<br />
formar, però abans d’anar a dormir<br />
s’havia de picar la dalla per a l’endemà<br />
poder segar sense patir. Normalment<br />
eren colles que es dedicaven<br />
a l’estiu a anar a segar i cada colla<br />
estava formada per un dallador i un<br />
lligador.<br />
Però els anys van passar i el pagès<br />
es va anar modernitzant, van sortir<br />
unes màquines agabelladores que<br />
feien que la feina fos menys feixuga<br />
i cansada, ja que anaven tirades<br />
per animals, normalment per mules<br />
o eugues i com que la màquina al<br />
mateix temps que segava ja feia<br />
les gabelles, només l’home havia<br />
de lligar-les. Va ser un avenç molt<br />
important i amb el qual es feia molta<br />
feina i alhora menys pesada.<br />
Poc a poc, més invents van sortir,<br />
com unes màquines lligadores, això<br />
ja va ser la revolució, ja que segaven<br />
i lligaven alhora i anaven tirades per<br />
tractors, semblava que no havia de<br />
sortir res més i van aparèixer les<br />
màquines recol·lectores, però això<br />
ja és una altra història.<br />
Quan el blat ja estava segat i lligat<br />
s’havia d’agarberar, es feien garberes<br />
al mateix tros, per a fer aquesta<br />
feina es començava a trenc d’alba<br />
ja que la humitat era més elevada<br />
i es feia per evitar que el gra no<br />
saltés. S’agarberava fins que el sol<br />
ja escalfava i llavors es deixava per<br />
l’endemà. Normalment se’n posaven<br />
tres de plantades i dos o tres<br />
de coberta segons els feixos, ja que<br />
els de la màquina eren més petits<br />
que els fets a mà. Això es feia per<br />
resguardar-ho per si venia alguna<br />
tempesta o pluja i que no fes caure<br />
el gra de l’espiga. Es tenia al tros<br />
uns deu o quinze dies per a què el<br />
gra s’assequés i tot seguit es portava<br />
a l’era per batre.<br />
ELS CRANCS<br />
Hi va haver un temps<br />
que era una delicadesa,<br />
però tot es va acabar<br />
quan les aigües es van enverinar.<br />
De sulfats i productes<br />
químics, per les plagues<br />
poder eliminar<br />
i com ens varen enganyar.<br />
Qui no se’n recorda<br />
dels famosos crancs,<br />
que amb el cove o les mans<br />
es solien pescar...<br />
Al primer reguer<br />
o en diferents llocs<br />
se’n solien trobar,<br />
la riba es furgava<br />
i amb el cove s’atrapaven.<br />
Allò era una exquisidesa<br />
que ara trobem a faltar<br />
ja que només bullits<br />
eren un excel·lent berenar i sopar<br />
Ara ens diuen que també n’hi ha<br />
però com aquells....<br />
segur que no pas en trobareu<br />
per molt que els busqueu.<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Sabeu on està situat<br />
aquest banc?<br />
Envieu respostes a:<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Quim Balaguer
20<br />
Vistes de Linyola<br />
Enyorances<br />
Josep Maria Mir Bauló<br />
CAÇADORS DE LINYOLA<br />
(1ª part)<br />
GUATLLES<br />
El terme de Linyola a la meva joventut<br />
era una paradís de la caça, on hi<br />
havia, sobretot, guatlles, quan anaves<br />
al camp als matins, escoltaves<br />
una cantarella que feia que esperés<br />
amb il·lusió l’alçada de la veda, que<br />
acostumava a ser cada any el 15<br />
d’agost.<br />
Sempre he cregut que un dels motius<br />
de l’abundància de les guatlles<br />
era que es feia molt mill, un gra que<br />
els agradava molt i que es feia com<br />
el blat, però es segava uns dies més<br />
tard amb la màquina agabelladora,<br />
després d’haver-ho fet amb el blat i<br />
l’ordi. També hi influïa que les terres<br />
no es cultivaven tan bé com ara i es<br />
segava més a poc a poc. Ara amb<br />
la velocitat que porten les segadores<br />
segant l’alfals fan que es matin<br />
moltes perdius que no tenen temps<br />
d’alçar el vol, també els ha afectat<br />
l’abundància d’insecticides...en<br />
poques paraules, que vivim en un<br />
món molt avançat però força deshumanitzat.<br />
ELS MILLORS<br />
Però tornant als caçadors, al meu<br />
criteri, els millors que jo he conegut<br />
a Linyola, han estat Francisco Fabregat<br />
(Panxa) i Josep Mases (Rito<br />
de la masia) sense menysprear als<br />
demés, que n’hi havia molts, que<br />
jo he considerat que han estat de<br />
primera divisió.<br />
EL MEU PADRÍ, LO MIQUEL DEL<br />
BARCELÓ<br />
Vaig començar a caçar als 16 anys<br />
i la meva afició ve del meu padrí, el<br />
Miquel de Cal Barceló –lo pare de<br />
la meva mare– que era molt bon caçador<br />
i una persona molt curiosa, ell<br />
es carregava els cartutxos a l’hivern.<br />
Damunt de taula de la cuina tenia<br />
totes les eines, mesures, balances,<br />
per pesar la pólvora, pistons i una<br />
premsa per calibrar els cartutxos,<br />
Josep M. Mir Bauló<br />
ja que quan havia disparat, sempre<br />
es guardava els cartutxos buits i els<br />
guardava per tornar-los a carregar,<br />
i el passava per la premsa, perquè<br />
quedaven una mica deformats i jo<br />
sempre l’anava a ajuda’l i m’ho passava<br />
molt bé.<br />
Sempre em deia que un caçador<br />
no és aquell que només tira al cap<br />
de caça, sinó aquell que viu la caça<br />
de manera intensa, començant per<br />
pujar el gos i ensenyant-lo des de<br />
petit, preparant l’escopeta fent que<br />
aquesta s’adapti al teu cos, preparant<br />
tots els detalls de la sortida, la<br />
nit anterior, preparant escopeta, canana,<br />
morral....i sobre l’art de la caça<br />
em va donar molts bon consells, i<br />
un d’ells sempre em va donar bons<br />
resultats i era, no et precipitis mai a<br />
disparar, deixa marxar lo cap de caça<br />
que encara que no t’ho pensis, tens<br />
temps, apunta’l bé i dispara...<br />
CAÇADOR<br />
Com us he dit vaig començar a caçar<br />
als 16 anys. L’escopeta me la va comprar<br />
el pare, aconsellat i acompanyat<br />
pel Celestí (el barber), que també era<br />
molt bon caçador i la van comprar<br />
a l’armeria –avui, desapareguda–<br />
Calvet de Mollerussa, pel preu de<br />
dos mil pessetes. Al no tenir els 18<br />
anys, el permís anava a nom del meu<br />
pare. Aquest permís me’l donaren el<br />
21 d’abril de 1951 i fins als 18 anys,<br />
el caporal de la guàrdia civil feia un<br />
permís a nom del meu pare, que es<br />
feia responsable de tots els mals que<br />
pogués fer a segones persones.<br />
Caçant te’n passen moltes de coses i<br />
no totes són mentida, que és la fama<br />
que tenim els caçadors. Sempre he<br />
estat prudent i sempre m’ha agradat<br />
més que ningú em veiés quan tornava<br />
de caçar amb les guatlles penjades<br />
i al cafè no deia mai res perquè<br />
si explicaves la cacera d’aquell dia, si<br />
qui t’escoltava era caçador, sempre<br />
et deia que caçava més que tu. El<br />
mateix que passa al cafè, quan dius<br />
lo panís que t’ha sortit per jornal,<br />
qui t’escolta, sempre fa millor collita,<br />
encara que sigui mentida.<br />
No m’agradava acompanyar a forasters,<br />
però per fer un favor a una<br />
persona, un cop vaig decidir acompanyar<br />
al Cònsol francès a Barcelona<br />
i us explicaré com va anar.<br />
CAÇANT AMB EL CÒNSOL<br />
FRANCÈS<br />
La família Berga eren tres germans,<br />
lo Joan, el Marià i una noia. A questa<br />
barret picat JUNY 2010
Vistes de Linyola<br />
21<br />
Permís de caça.<br />
família va venir de Guimerà per portar<br />
de mitgers les terres del Carlos de<br />
l’Amàlia. Lo Joan era el germà gran<br />
que es va casar amb la Maria Clarisó<br />
Solé, però tenia un caràcter aventurer<br />
i a Linyola ja sabia la vida que<br />
l’esperava, un dia decidí marxar cap<br />
a França i un cop allà, en desconec<br />
els motius, es va allistar a la Legió<br />
Estrangera. Aleshores França estava<br />
en guerra a Indoxina, on l’enviaren i<br />
morí en un combat.<br />
Lo Cònsol de França va demanar a<br />
la vídua Maria Clarisó per arreglar<br />
els papers que li permetessin cobrar<br />
com a vídua de guerra. El cas és<br />
que es van fer amics i com que dit<br />
cònsol era caçador li va demanar si<br />
li trobaria una persona que l’acompanyés<br />
un dia a caçar guatlles i la<br />
Maria va anar a casa i li digué que li<br />
faria un gran favor si l’acompanyava<br />
i li vaig dir que si i vam quedar per<br />
un dia.<br />
El dia senyalat el va acompanyar<br />
la Maria a casa. Venia amb un gran<br />
cotxe. Fetes les presentacions,<br />
sortírem a caçar i ben aviat es va<br />
enamorar del magnífic gos que<br />
tenia i me’l volia comprar de totes<br />
passades. Vaig comprovar que era<br />
caçador de caça major, perquè de<br />
guatlles no en tocava ni una, estava<br />
molt nerviós i disparava ràpid, i a<br />
mi em sobrava temps per rematar<br />
la feina i fer-les caure. Va marxar<br />
amb una bona penjada de guatlles.<br />
M’imagino com devia fardar<br />
ensenyant-les als seus amics! No<br />
sabia com donar-me les gràcies.<br />
El cas és que el devien canviar de<br />
destí perquè ja no em vaig saber<br />
res més.<br />
En el proper escrit que serà del<br />
mateix tema, serà més informal,<br />
amb anècdotes, unes veritat i d’altres<br />
divertides. Fins aleshores, una<br />
abraçada.
Cansaladeria<br />
Artesana<br />
M a Teresa<br />
Elaboració<br />
Artesana<br />
Pons i Arola, 35<br />
25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 57 56 64<br />
LINYOLA
Vistes de Linyola<br />
23<br />
Passa, passa,<br />
la porta és oberta<br />
Quim Balaguer<br />
La confiança. Quin gran valor. A ciutat<br />
ja gairebé està perdut... Aquí, al<br />
poble, com que la confiança es dóna<br />
a tothom i n’hi ha per tot... Doncs<br />
tothom es refia de tothom. I no passa<br />
res. Portes obertes, cotxes oberts,<br />
bosses obertes, cap problema. Qui<br />
t’ho robarà, aquí? Diuen.<br />
Passo pel carrer i veig una casa<br />
oberta. Tombo el cap, miro (si és<br />
obert es convida al xafardeig. Com<br />
tenen el rebedor? I aquesta catifa,<br />
què mona...), bé, miro i penso que<br />
l’amo o la mestressa deuen ser al<br />
costat de la porta..., però no. No<br />
hi ha ningú. Penso: Ostres si jo fos<br />
dolent (que no ho sóc, malgrat la<br />
impunitat de la xarxa...), entraria i<br />
robaria alguna cosa. Pensament de<br />
ciutat. Lleig. Simplement la porta és<br />
oberta perquè sempre ho està. Total,<br />
no hi entrarà ningú, si no hi ha res per<br />
robar... Suposo que és això, i com<br />
que aquí no hi ha lladres i ningú se<br />
l’endurà, doncs per què cal tancar<br />
la casa?<br />
Segueixo pel carrer i veig un cotxe.<br />
Obert. Engegat. Sense conductor.<br />
Sorpresa major. Penso. On és l’amo?<br />
I segueixo pensant. Ostres si jo fos<br />
dolent (que no ho sóc), m’enduria<br />
el cotxe. Pensament de ciutat. Lleig.<br />
El cotxe està engegat perquè el<br />
conductor ha anat a fer un encàrrec,<br />
ara tornarà, i no val la pena pararlo<br />
per tornar-lo a engegar. Suposo<br />
que és això, i com que aquí no hi ha<br />
lladres i ningú se l’endurà, per què<br />
cal tancar-lo?<br />
Al mateix carrer, una mica més<br />
amunt. Un grup de senyores que<br />
parlen. Cadascuna amb la seva bossa,<br />
ben oberta, és clar. També se me<br />
n’hi va el cap, però una bossa oberta<br />
és massa personal com per posar-hi<br />
el nas, no és com una casa. Així que,<br />
ara sense ànim de xafarderia, miro<br />
i veig les claus, el mòbil, la cartera,<br />
un paquet de kleenex, un mini-kit de<br />
costura, un donuts i un sobre groc. I<br />
torno a pensar. Ostres si jo fos dolent<br />
(que no), m’enduria la bossa. Pensament<br />
de ciutat. Lleig. La bossa és<br />
oberta perquè així és més còmode<br />
posar i treure les coses. Suposo<br />
que és això, i com que aquí no hi ha<br />
lladres i ningú se l’endurà, doncs per<br />
què cal tancar-la?<br />
Carai, a Barcelona és impensable.<br />
Les cases es tanquen, els cotxes<br />
també, i les bosses... també. I és que<br />
a Barcelona s’ha perdut la confiança.<br />
No ens refiem de ningú. Quan anem<br />
pel metro les bosses les tanquem i<br />
no anem ensenyant el que hi tenim<br />
a dins. Jo la tanco i prou, un simple<br />
gest de prevenció. N’hi ha que se<br />
l’aferren amb total desconfiança, i si<br />
poguessin se la tatuarien. Potser no<br />
n’hi ha per tant, penso jo. Un mínim<br />
de prevenció de no donar facilitats<br />
als lladres (perquè a Barcelona sí<br />
que n’hi ha) i prou. Els cotxes també<br />
els tanquem quan en baixem. Les<br />
portes també. I les cases... fins i tot<br />
fem una volta (o dues) a la clau!<br />
No ho sé, però em sembla que<br />
aquest serà un dels hàbits que més<br />
em costarà d’aplicar a la vida al poble.<br />
Gairebé 35 anys tancant pisos,<br />
cotxes i bosses, és un hàbit difícil<br />
de canviar. Per tant, em resignaré a<br />
que em titllin de desconfiat (també),<br />
i tancaré casa amb una volta de<br />
clau, tancaré el motor i la porta del<br />
cotxe quan no el faci servir, i aniré<br />
pel carrer amb la bossa tancada.<br />
Simples mesures de prevenció barcelonines.
24<br />
Viatges<br />
Viatges que s’adapten<br />
a les circumstàncies<br />
Àlex Santallúsia<br />
Soci del CELI<br />
Havíem iniciat el viatge al Nepal al<br />
mes d’octubre i transcorregut el<br />
primer mes ja havíem realitzat el<br />
trekk del camp base de l’Everest.<br />
Un cop finalitzat vàrem tornar a la<br />
capital (Katmandú) per gestionar<br />
la burocràcia que ens faria falta per<br />
la propera aventura. Vàrem estar<br />
un parell de dies esperant al David<br />
i al Carles que volaven des de Barcelona.<br />
El pla era anar al Tibet per<br />
recórrer amb BTT la ruta de l’amistat,<br />
trajecte que uneix les capitals<br />
del Tibet (Lhasa) fins a Katmandú,<br />
aproximadament uns 1.000 Km recorreguts<br />
per l’altiplà d’uns 5.000<br />
m d’alçada.<br />
A l’hora de gestionar els visats amb<br />
l’ambaixada xinesa, varen començar<br />
els problemes, aquell any havia estat<br />
un any d’olimpíades i el moviment<br />
free Tibet va fer enrabiar a les autoritats<br />
xineses. En conseqüència<br />
vàrem trobar molts inconvenients<br />
per tal de realitzar aquesta ruta.<br />
M’entrestant els nostres companys<br />
estaven apunt d’arribar a Katmandú<br />
i per això van haver d’adaptar-nos i<br />
buscar un pla B.<br />
Per sort vàrem trobar una ruta interessant<br />
per fer amb BTT, el Trekking<br />
dels Anapurnes. Buscant pel Tamel<br />
(barri antic de Katmandú, enfocat<br />
al turista) vàrem trobar en les seves<br />
llibreries un mapa on estava dibuixat<br />
el croquis amb la ruta, indicant<br />
els desnivells i les zones ciclables.<br />
Algun nepalesos es sobtaven quan<br />
els hi dèiem el que anàvem a fer,<br />
responien que estàvem boixos.<br />
A l’arribar el David i el Carlos, els<br />
hi vàrem comunicar els canvis de<br />
plans, però la resposta va ser positiva,<br />
s’obrien noves perspectives i<br />
noves situacions. Vam estar un parell<br />
de dies per muntar la nova logística,<br />
permisos , materials ...etc i vam<br />
iniciar el camí. Els tres primers dies<br />
vàrem transcórrer per carreteres,<br />
barret picat JUNY 2010
Viatges<br />
25<br />
la sortida de la ciutat va ser molt<br />
interessant. Al principi es fa estrany,<br />
pedalar pel carril esquerra (maleïts<br />
anglesos). En les primeres cruïlles<br />
vàrem tenir algun ensurt, fins que el<br />
cervell no s’habitua al canvi de carril<br />
vas una mica boig.<br />
Al deixar la ciutat el paisatge canvia,<br />
descobreixes el mon rural. Aquí les<br />
feines del camp continuen igual<br />
que fa molt de temps, predomina la<br />
tracció animal en les tasques agrícoles.<br />
Abans d’arribar a l’àrea dels<br />
Anapurnes vàrem fer una parada a<br />
Bandipur. Aquesta població és una<br />
obra d’art, imagineu-vos un poble on<br />
no hi ha accés als vehicles, totes les<br />
cases estan fetes de fusta i l’entorn<br />
té una màgia especial.<br />
Quan vàrem entrar a la zona dels<br />
Anapurnes, t’adones de la duresa del<br />
terreny, el camí es fa costa amunt, el<br />
riu marca la traça de la ruta. Vàrem<br />
començar molt valents, pedalant<br />
amb duresa, però la muntanya marca<br />
les seves normes, cada vegada<br />
teníem menys metres per poder ciclar,<br />
havíem de baixar de les nostres<br />
montures i vàrem haver d’arrossegar-les<br />
però abans de finalitzar el dia<br />
vam haver de carregar la bicicleta<br />
a les nostres espatlles. Això va fer<br />
que el nostre cos patís els 35 quilos<br />
de la càrrega, sobretot les nostres<br />
espatlles. Cada dia arribàvem bastant<br />
marcats, sobretot els primers<br />
dies, fins que van fer tenir que fer<br />
un pensament. En les etapes més<br />
dures vàrem decidir que agafaríem<br />
dos porters perquè ens carreguessin<br />
les alforges. Cada cop les etapes es<br />
feien més dures però cada cop estàvem<br />
més a prop del nostre objectiu,<br />
coronar el Thorong-la Pass, un port<br />
de 5416 metres d’alçada. Durant la<br />
ruta varem tenir alguns petits problemes<br />
de salut, però es van solventar<br />
sense cap problema. Tot el grup va<br />
poder arribar, algú va patir més que<br />
d’altres però tots vàrem gaudir de<br />
l’esforç realitzat.<br />
La baixada cap a Pokara va ser un<br />
altra història, ara la pendent era negativa,<br />
tot era baixada, devoràvem<br />
quilòmetres i amb tres dies ja havíem<br />
arribat al lloc.<br />
A Pokara ens vam dedicar a devorar<br />
bistecs de Yak, portàvem dèficit de<br />
proteïnes i el cos ens ho demanava.<br />
Menjàvem sense parlar gaire, poder<br />
triar sabors era quelcom estrany.<br />
Feia molts dies que el nostre paladar<br />
sols reconeixia dos o tres sabors,<br />
patates, alls i llenties. Com anècdota,<br />
en dos mesos al Nepal, realitzant<br />
activitats de muntanya vaig perdre<br />
12 quilos.<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona
26<br />
Entrevista<br />
Entrevista a<br />
Emili Señís Chemissana<br />
Montse Giné<br />
Nom: Emili Señís<br />
Chemissana<br />
Edat: 66 anys<br />
Lloc de naixement: Castelló de<br />
Tor (a 2 km Pont de Suert)<br />
Ofici: pastor d’ovelles fins<br />
que es va jubilar<br />
Estat Civil: casat amb Marina<br />
Subirà, pare de tres filles, la<br />
Pili, l’Helena i la Marina i padrí<br />
de la Marta i el Ramon.<br />
E.S.: A causa de la falta de pastures<br />
per les ovelles a la muntanya primer<br />
van venir el pare i el germà de la Marina<br />
cap a Linyola. Va sentir al cafè<br />
que es venia la casa on ara vivim,<br />
que era del Manolo el santanderí, i la<br />
va comprar. Poc després, l’any 1976<br />
vam baixar nosaltres.<br />
M.G.: Era bona zona de pastura<br />
Linyola?<br />
E.S.: Sí, alfals i panissos però sobretot<br />
hi havia molts coberts que<br />
ens feien de corral per tancar les<br />
ovelles. Baixaven molts pastors de<br />
les muntanyes.<br />
M.G.: Éés un bon ofici el de pastor?<br />
E.S.: No és una feina pesada però<br />
és molt avorrida. La joventut d’avui<br />
dia no vol treballar de pastor perquè<br />
és festa i feina. Hi ha una escola de<br />
pastors a Sant Salvador (Tremp) i<br />
l’any passat de 30 que van començar<br />
només va acabar un. A l’anar-ho<br />
provant van veure que això no va.<br />
Aquest any també n’hi havia una<br />
Montse Giné (M.G.): Per quin motiu<br />
o motius va decidir dedicar-se a fer<br />
de pastor?<br />
Emili Señís (E.S.): Abans de fer<br />
de pastor jo em dedicava a fer de<br />
maquinista de grues i altres màquines.<br />
El pare de la Marina, que<br />
també tenia ovelles, li’n va deixar<br />
la meitat i va ser el motiu que jo em<br />
decidís a fer de pastor.<br />
“Quan s’acabaran els<br />
pastors s’acabaran les<br />
ovelles”<br />
Al pas per Balaguer<br />
M.G.: Però bé que en devia saber,<br />
no, de fer de pastor?<br />
E.S.: Sí, a casa ja de ben petit<br />
m’havia familiaritzat amb les ovelles,<br />
era d’una casa de pagès. Però a més<br />
a més de les ovelles també teníem<br />
vaques i altres animals.<br />
M.G.: I com va ser que vàreu venir<br />
a Linyola?<br />
Emili i Marina Subirà<br />
barret picat JUNY 2010
Entrevista<br />
27<br />
Reposant amb les ovelles<br />
Marina Señís guiant les ovelles<br />
colla. Penso que no donarà resultat.<br />
Abans era un ofici rendible, ara no.<br />
M.G.: Com veu el futur dels pastors?<br />
E.S.: Quan s’acabaran els pastors<br />
s’acabaran les ovelles. Bé, no s’acabarà<br />
sinó que ja s’ha acabat. A Linyola<br />
només hi ha el Sanmartín.<br />
M.G.: I de la mateixa manera que es<br />
fan granjes de vaques i de poros, no<br />
es pot fer una granja d’ovelles?<br />
E.S.: Les ovelles sortirien molt cares.<br />
Les ovelles pastaven herba perduda,<br />
herba que no serveix per res. Pagues<br />
un tant al pagès de la terra, però<br />
cada vegada surt més car.<br />
M.G.: Guantes ovelles podia guardar?<br />
E.S.: N’havia arribat a guardar fins<br />
a 3.000 durant els mesos de juliol,<br />
agost i setembre. A últims de setembre<br />
cada amo es venia a buscar<br />
Les filles amb les ovelles<br />
les seves ovelles, que cada qual les<br />
tenia marcades.<br />
M.G.: Suposo que també devia de<br />
realitzar la transhumància…<br />
E.S.: Sí, a últims de setembre anàvem<br />
cap a Linyola amb unes 2.000 ovelles.<br />
Durant 6 dies i sis nits baixàvem les<br />
ovelles per rutes cabaneres i també<br />
venien les meves filles, totes saben fer<br />
de pastores. Llavors al juny tornàvem<br />
a fer el camí cap a la muntanya. Això<br />
ho vaig fer durant 30 anys.<br />
M.G.: Encara s’utilitzen aquestes<br />
rutes?<br />
E.S.: Ja no en funciona cap o molt<br />
poc. Teníem prioritat danvant dels<br />
cotxes. Fins i tot el tren parava per<br />
nosaltres i si haguéssim volgut parar<br />
a la plaça del mercat un dia de<br />
mercat havien de plegar les parades<br />
(però no va caler mai).<br />
M.G.: N’hi ha alguna per Linyola?<br />
E.S.: En passa una pel <strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong><br />
que va cap a Bellcaire i cap a la<br />
Ramat de 3000 ovelles<br />
Sentiu. També n’hi ha una altra que<br />
va de Balaguer cap a Santa Linya i<br />
Terradets. I a Lleida n’hi ha una altra<br />
que passa pel Pont Vell, la banqueta<br />
del riu i cap al Passeig de Ronda.<br />
M.G.: Encara fa de pastor?<br />
E.S.: No, em vaig vendre les ovelles<br />
fa 7 o 8 anys i vaig anar de llogat fins<br />
que em vaig jubilar no fa gaire.<br />
M.G.: Moltes gràcies Emili per la<br />
seva atenció.
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís<br />
CAL CLAUDIO<br />
Reparació i venda de rellotges<br />
(especialitat en rellotges de paret)<br />
Plaça Comerç, 7 - 25142 BELLVÍS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 565 019<br />
e-mail: pefarvi@hotmail.com<br />
Confeccions OLGA SL<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 60 22 24<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal
Amateur<br />
Infantil<br />
Juvenil<br />
Babys<br />
CF Linyola 2010
Fotos M.Giné, M. Mata, M. Rodés.
32<br />
barret picat JUNY 2010<br />
Fotos C. Arenas, I. Rutchenko
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
34<br />
Història<br />
Oblidar la història<br />
Esteve Mestre Roigé<br />
En els dos darrers números de Ba r r e t<br />
Pi c at vaig fer l’apartat entrevista i ara<br />
era el moment a la història..., buscar a<br />
la “calaixera” una anècdota, escriurela<br />
i llestos, però avui no ho faré. Avui<br />
reivindicaré la història, la nostra, la<br />
que tenim amagada en el bagul dels<br />
records i mai veu la llum...<br />
Si ara mateix a qualsevol dels lectors<br />
de la revista ens preguntessin sobre<br />
la història d’aquesta comarca, de<br />
manera general, direm que en el<br />
passat fou una comarca que passava<br />
per moltes sequeres i els seus<br />
habitants eren molt pobres, encara<br />
més, miserables, fins que va arribar<br />
el Canal d’Urgell i des d’aleshores lliguem<br />
els gossos amb llonganisses.<br />
I ara us pregunto, veritat o mentida?<br />
El que diem correspon amb la realitat<br />
d’aquests anys passats?<br />
ABANS DEL CANAL<br />
Si passeges pel poble de Linyola,<br />
observarem que els casalots –ajuntament,<br />
plaça església, la mateixa<br />
església construïda entre 1587 i<br />
1600–, i les estructures d’alguns dels<br />
casalots dels carrers Ramon y Cajal,<br />
-veure la casa de Cal Galceran,- Isabel<br />
II, Església, o si mireu la data del<br />
molí de l’oli del Castell, ens indiquen<br />
que en aquest poble que va patir força<br />
en la guerra de Successió i en la<br />
seva postguerra, que va passar per<br />
terribles sequeres i malalties sense<br />
fi, també visqué anys d’una gran<br />
bonança econòmica que feren que<br />
Linyola sempre fos considerada un<br />
lloc força ric, que era capaç de referse<br />
i sobreposar-se de les ferides, que<br />
els contratemps li provocaven.<br />
La primera meitat del segle XIX fou<br />
una veritable desgràcia per tota la<br />
comarca, que es dessagnà en les<br />
guerres del Francès (<strong>180</strong>8-1814)<br />
baralles entre absolutistes i liberals<br />
i més tard entre isabelins i carlins<br />
(1833-1840) i (1846-9)..., afortunadament<br />
Linyola era una vila important,<br />
que només fou assaltada per grans<br />
grups d’homes, i en un d’aquests<br />
assalts devia perdre tot el riquíssim<br />
arxiu municipal però en aquestes<br />
dues guerres també hi van perdre<br />
la vida desenes de joves.<br />
També en aquests anys es va patir<br />
sequeres.<br />
Després la burgesia de Barcelona<br />
fixà els seus ulls en l’Urgell i van<br />
creure que tenien el negoci prop de<br />
casa i decidiren invertir-hi els seus<br />
diners. Abans d’instal·lar-s’hi van donar<br />
carta blanca a la Llei –jutges de la<br />
Soga– i Ordre –caçadors aplicant Llei<br />
de Fugues– i van deixar neta de pols<br />
i palla la Plana, abans que la burgesia<br />
catalana –grans negociants,<br />
banquers, amos de línies de vaixells,<br />
ferrocarrils,o periòdics...– fessin<br />
passar la línia Barcelona-Saragossa<br />
pel Pla i comencessin el 1853 la<br />
construcció del Canal.<br />
Històries oblidades en el túnel del<br />
temps.<br />
DESPRÉS DEL CANAL<br />
Ens han venut la història real i romàntica<br />
que el Canal va transformar la<br />
Plana d’Urgell i és cert. Però s’obliden<br />
de dir que els seus promotors<br />
i constructors van fer l’obra per fer<br />
caixa –guanyar diners– i que durant<br />
un segle foren uns nous senyors<br />
feudals que cobrarien el novè de<br />
la collita, amb l’oposició –per descontentament<br />
o disconformitat amb<br />
la seva actuació– del país, decenni<br />
darrere decenni, amb lluites èpiques,<br />
contrarestats pels esforços<br />
de la direcció de la Societat Canal<br />
Finestra Mixta STRATO POKER<br />
Xavier Morcillo<br />
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43<br />
Mòbil 666 40 20 40<br />
DORALUM<br />
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR<br />
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i<br />
harmonia de la fusta.<br />
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat<br />
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.<br />
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els<br />
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.<br />
barret picat JUNY 2010
Història<br />
35<br />
d’Urgell, per afavorir a uns determinats<br />
terratinents, que ocupessin o<br />
poguessin ocupar en un futur càrrecs<br />
en el Sindicat General, o llocs<br />
–alcaldia, regidors– preeminents als<br />
seus respectius pobles. Cadascú<br />
feia els seus moviments en el tauler<br />
d’escacs de la Plana.<br />
Cal destacar però el compromís<br />
d’uns empleats de la Societat Canal<br />
d’Urgell, que sacrificaren temps i<br />
família, perquè, dia a dia, i fent front<br />
a totes les dificultats existents, i més<br />
enllà del seu deure i obligació feren<br />
que l’aigua del Canal arribés a tota<br />
la Plana d’Urgell.<br />
La història ens explica com mitjançant<br />
el Canal va arribar l’aigua corrent<br />
als pobles a la fi del segle XIX<br />
i inicis del segle XX i aprofitant els<br />
salts d’aigua, també la llum. I amb el<br />
pas dels anys, arriba el tauró FECSA,<br />
i també la Confederació Hidrogràfica<br />
de l’Ebre (CHE), que amb el temps,<br />
es convertí en el màxim accionista<br />
de la Societat Canal d’Urgell.<br />
Mentre, en anys de sequera, els pobles<br />
es barallaven contra la Societat,<br />
però també les caïnites, entres ells,<br />
als qui arribava l’aigua després, contra<br />
els qui la rebien primer i en temps<br />
de sequera, la retenien; passaren els<br />
anys 30 i s’arribà, com em deia un<br />
amic de Linyola, als anys més calents<br />
de la història més oblidada de<br />
la Plana, els anys 50, i la resistència<br />
a pagar el cànon davant la pretensió<br />
de la Societat –de fet, la CHE– de<br />
voler perpetuar-se com a mestressa<br />
del país i movent els seus poderosos<br />
fils dins de la dictadura, que foren<br />
contrarestats pels terratinents del<br />
Pla que organitzats feien que pobles<br />
sencers deixessin de pagar el<br />
cànon a la Societat Canal d’Urgell,<br />
any darrere any, fins que la justícia<br />
els obligava..., però a la fi, –després<br />
de vèncer també a l’Estat– l’any<br />
1964, els Canals d’Urgell, les aigües,<br />
tornaren al país i començà una altra<br />
història....<br />
EPÍLEG<br />
I també en una comarca com la<br />
nostra és força important, estudiar<br />
la meteorologia –sequeres, gelades,<br />
pedregades, inundacions...– que<br />
eren els elements que podien marcar<br />
el destí de la comarca durant anys.<br />
En el proper número, tornarem a les<br />
anècdotes, als relats i vivències de la<br />
vida quotidiana del nostre poble...<br />
C.I.P.A.<br />
Societat Cooperativa<br />
CONFECCIÓ DE PECES DE VESTIR EXTERIORS<br />
ESPECIALISTES EN CONFECCIÓ DE PANTALONS<br />
FABRICACIÓ PRÒPIA I VENDA DE TEXANS<br />
ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL<br />
GUARDERIA LABORAL<br />
Tels. 973 57 52 62 – 973 57 52 86 – LINYOLA
36<br />
Història<br />
Una custòdia a la sagristia de<br />
Linyola (1690-1740)<br />
Joan Yeguas Gassó<br />
L’obra més destacada que actualment<br />
hi ha a la sagristia de l’església<br />
parroquial de Linyola és una espectacular<br />
custòdia barroca (fig. 9). La<br />
custòdia o ostensori és un objecte<br />
d’orfebreria on es col·loca l’hòstia,<br />
després de consagrar-la, per a<br />
l’adoració dels fidels. La seva mida<br />
és de 60 x 26 x 16’5, està feta amb<br />
plata sobredaurada. La custòdia de<br />
Linyola té la forma de sol radiant al<br />
voltant del vericle, la part central de<br />
vidre, forma habitual dels ostensoris<br />
a partir de finals del segle XVI i inicis<br />
del XVII (fig. 10). Al voltant del vericle<br />
trobem una faixa circular amb pedreria<br />
de color roig (rubins?), envoltada<br />
dels raigs lluminosos, de tres mides<br />
alternades: un de llarg; un de curt,<br />
a l’extrem del qual hi ha un estel; i<br />
entre el llarg i el curt en trobem un<br />
tercer, més prim, en ziga-zaga. Part<br />
superior que descansa sobre una tija<br />
formada per dos nusos, i aquesta sobre<br />
un peu amb dos pisos i de format<br />
el·líptic. Tant la tija com el peu estan<br />
decorats amb caps d’àngel alats i<br />
abundants fulles d’acant, que recorden<br />
els ramejats o brutescos de la<br />
policromia barroca (fig. 11). D’un nus<br />
de la tija sorgeix dues branques, en<br />
forma de voluta, que suporten dos<br />
àngels que flanquegen la part central<br />
d’ostensori (figs. 12 i 13). Aquests<br />
àngels estan agenollats i descalços,<br />
vesteixen túnica amb ramejats incisos,<br />
tenen les ales aixecades i ben<br />
visibles, i cadascun subjecta una<br />
espiga de blat i un gotim de raïm. El<br />
blat i el raïm són dos clars símbols<br />
Fig. 9.- Anònim, custòdia, 1690-1740,<br />
sagristia, Linyola (foto: J. Y.).<br />
Fig. 10.- Anònim, vericle i entorn, detall de la<br />
custòdia, 1690-1740, sagristia, Linyola (foto:<br />
J. Y.).<br />
de la eucaristia, que fan referència al<br />
pa i al vi del Sant Sopar.<br />
No trobem cap punxó, ni signatura<br />
d’orfebre, però sí un nom al peu<br />
de la custòdia: FRANCECH (sic)<br />
COBERAS; segurament, el nom<br />
del comitent. L’única notícia d’orfebreria<br />
que tenim sobre Linyola<br />
és facilitada per Madurell, el qual<br />
documenta que l’any 1453 Ramon<br />
Costa, argenter de Barcelona, realitza<br />
una creu reliquiari per a la<br />
parròquia de Linyola. 1 Però l’estil<br />
d’aquest ostensori és una obra barroca<br />
de la darrera dècada del segle<br />
XVII o el primer terç del segle XVIII<br />
(1690-1740), fet que quadra amb el<br />
nom del promotor, doncs, els anys<br />
1695, 1697 i 1698, segons el llibre<br />
de combregants, a Linyola hi havia<br />
tres personatges que s’anomenaven<br />
Francesc Cuberes: un vivia a la<br />
plaça de l’església; i els altres dos a<br />
la plaça Portal de Lleida. Al fogatge<br />
de 1716 encara n’hi restaven dos:<br />
un era el de la plaça de l’església, i<br />
l’altre el de la plaça Portal de Lleida.<br />
Un d’aquests Francesc Cuberes<br />
fou paer tercer de Linyola el 1688,<br />
paer segon el 1699, paer primer el<br />
1716, i, finalment, és elegit batlle de<br />
la vila els anys 1720, 1721, 1722,<br />
1723 (quan el tanquen a la presó<br />
de Tàrrega pels deutes del poble),<br />
i 1726. 2<br />
1) Josep Maria MADURELL i MARIMÓN, “Orfebreria<br />
antiga a les comarques lleidatanes<br />
(1401-1702). Notes per a la seva història”,<br />
Ilerda, Lleida, 34, 1973, pp. 80-81.<br />
2) Dades facilitades per l’amic i col·lega, Sr.<br />
Esteve Mestre i Roigé.<br />
barret picat JUNY 2010
Història<br />
37<br />
Fig. 11.- Anònim, peu, detall de la custòdia, 1690-1740, sagristia, Linyola (foto: J. Y.).<br />
Fig. 13.- Anònim, àngel,<br />
detall de la custòdia,<br />
1690-1740, sagristia,<br />
Linyola (foto: J. Y.).<br />
Fig. 12.- Anònim, àngels,<br />
detall de la custòdia,<br />
1690-1740, sagristia,<br />
Linyola (foto: J. Y.).<br />
De tota manera, el 1728 hi hagué<br />
un incendi a la sagristia de Linyola,<br />
segons relata en una carta Domènec<br />
Fabregat: “Sr. no puc deixar<br />
de participar a Vm. la desgràcia es<br />
estada en la nostra sagristia com<br />
també lo gran miracle, que lo divendres<br />
passat a la nit es pegà foc [a la<br />
sagristia]. El motiu del foc es creu<br />
que fou una atxa mal apagada que<br />
posaren els minyons [escolans] en<br />
un armari d’una arquilla, que estava<br />
arrimat més enllà de lo armari de la<br />
plata, sota lo Tabernacle de la Mare<br />
de Déu de la Soledat i es creu que<br />
fins a la matinada no es va propagar<br />
el foc, doncs no es va descobrir fins<br />
a punta de dia.... I la gent del poble<br />
va acudir, però aleshores la fúria del<br />
foc era tan gran, que van veure com<br />
lo Tàlem que encara estava dret recolzat<br />
amb lo Tabernacle de la Mare<br />
de Déu de la Soledat, tot va caure a<br />
terra, i no es coneixia ni quina era<br />
una ni l’altra peça, de tanta violència<br />
com tenien les flames del foc. També<br />
va cremar la porta de la finestra de<br />
la sagristia i lo més llastimós de tot,<br />
fou que al Sant Crist grós, que estava<br />
a l’altra part de la sagristia, damunt<br />
los calaixos de la roba, no es cremà<br />
del tot, però queda mal apariat, i<br />
li va caure la mà esquerra, fins al<br />
monyó del braç”. 3 Per tant, tot i que<br />
podria ser una obra realitzada amb<br />
anterioritat al foc que es va declarar<br />
el 1728, també caldria considerar<br />
la custòdia fos sufragada després<br />
de l’incendi, pel mateix Francesc<br />
Cuberes (ja sigui en vida o per via<br />
testamentària) o algun descendent<br />
homònim. En tot cas, es tracta d’un<br />
objecte que estilísticament s’hauria<br />
de datar abans de 1740.<br />
3) Esteve MESTRE i ROIGÉ, “Un incendi a<br />
l’església l’any 1728”, <strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>, Linyola,<br />
172, 2009 (febrer), pp. 38-39.
38<br />
Història<br />
Una escultura medieval a<br />
l’església de Linyola (segle XIV)<br />
Joan Yeguas Gassó<br />
L’església actual de Linyola és<br />
una magnífica obra arquitectònica<br />
en formes gòtiques realitzada per<br />
Bartomeu Roig II entre 1575 i 1600. 1<br />
Enrere, i superades, queden les<br />
especulacions de si era una obra<br />
del segle XV. Es tracta d’una obra<br />
feta de bell nou, sense aprofitar cap<br />
element anterior. De tota manera,<br />
l’existència de dues obertures en<br />
dues petites capelles ubicades entre<br />
la nau i els presbiteri, dues finestres<br />
d’arc de mig punt i de pedra molt<br />
erosionada, ha fet creure que fossin<br />
restes de l’antic temple romànic. 2<br />
Unes afirmacions poc sòlides, que<br />
fan generar dubtes: 1) la pedra desgastada<br />
d’aquestes finestres està<br />
erosionada en la mateixa mesura<br />
que altres parts exteriors del mateix<br />
temple, per tant, sembla que tota la<br />
pedra tingui una sola procedència i<br />
cronologia; 2) el tall de la pedra en<br />
biaix, fent una finestra atrompetada,<br />
és una tècnica força més habitual<br />
durant la fase del gòtic tardà que no<br />
pas durant el període romànic.<br />
Abans de la construcció del temple<br />
actual, és lògic que Linyola tingués<br />
una església romànica d’ençà de la<br />
reconquesta a finals del segle XI.<br />
D’aquesta obra primitiva, i del seu<br />
mobiliari litúrgic fins al segle XVI,<br />
es coneix poca cosa, només una<br />
escadussera notícia del segle XV<br />
que ens informa de sis beneficis que<br />
1) Esteve MESTRE i ROIGÉ, “La construcció<br />
de l’església de Linyola 1576-1600”, Urtx.<br />
Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 23, 2009,<br />
pp. 197-225.<br />
2) Vegeu: Joan CIVIT i ESMATGES, “El temple<br />
parroquial de Santa Maria de Linyola”, Urtx.<br />
Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 22, 2009,<br />
pp. 84-86.<br />
Fig. 1.- Anònim, cap d’una escultura, 1350-<br />
1400, sagristia, Linyola (foto: J.Y.).<br />
Fig. 2.- Anonim, rostre de la Mare de Déu,<br />
1350-1400, església de Santa Maria de l’Alba,<br />
Tàrrega (foto: Inés Banegas).<br />
Fig. 3.- Anònim, cap d’una escultura, 1350-<br />
1400, sagristia, Linyola (foto: J.Y.).<br />
hi havia. 3 Però a la sagristia de la<br />
parroquial es conserva un fragment<br />
escultòric d’estil gòtic, un gòtic anterior<br />
al desenvolupat al segle XVI,<br />
per tant, podria pertànyer a l’antic<br />
temple. Es tracta d’una peça que<br />
amida 12’5 x 9’5 x 12 cm, realitzada<br />
en pedra calcària (figs. 1 i 3). No sabem<br />
si seria una escultura arquitectònica,<br />
és a dir, que podria decorar<br />
un element arquitectònic (capitell,<br />
mènsula, etc.), o seria el bocí d’una<br />
figura que hauria format un retaule.<br />
Les formes gòtiques remeten a una<br />
obra realitzada a finals del segle XIV,<br />
executada per un escultor anònim.<br />
El seu estil recorda algunes obres<br />
que s’han atribuït a un taller itinerant,<br />
potser origen francès, que treballaria<br />
a Catalunya, Aragó i Navarra. 4 Més<br />
que taller, es tracta de diferents<br />
obres amb afinitats tipològiques,<br />
però amb clares diferències d’estil.<br />
La peça linyolenca té analogies amb<br />
una Marededéu de la façana principal<br />
de la catedral d’Osca, amb una<br />
altra de procedència desconeguda i<br />
conservada al Museu Frederic Marès<br />
de Barcelona, i amb la Marededéu<br />
de Tàrrega (fig. 2). 5 Vegeu les sem-<br />
3) Esteve MESTRE i ROIGÉ (coord.), Història<br />
de Linyola, Lleida, 1987, p. 54.<br />
4) M. Carmen LACARRA, “Relaciones artísticas<br />
entre Navarra y Aragón en el siglo<br />
XIV: Nuestra Señora de la Consolación de<br />
Chiprana (Zaragoza)”, Príncipe de Viana,<br />
Pamplona, 51, 1990, pp. 23-42; Marta CRISPÍ,<br />
“La Marededéu de la sala capitular del monestir<br />
de Pedralbes i la Verge del MNAC, nous<br />
exemples que confirmen l’ús de tipologies<br />
escultòriques per part d’un taller itinerant”, Ester<br />
Balasch – Francesca Español (a cura de),<br />
Elisenda de Montcada. Una reina lleidatana i<br />
la fundació del Reial Monestir de Pedralbes,<br />
Lleida, 1997, pp. 107-125.<br />
5) Maria Rosa MANOTE, “Una Mare de Déu<br />
gòtica procedent de la parroquial de la Verge<br />
de l’Alba de Tàrrega”, Urtx. Revista Cultural de<br />
barret picat JUNY 2010
Història<br />
39<br />
Fig. 5.- Bernat Langor, forn, detall de l’escut<br />
de la porta principal, 1557, Ajuntament,<br />
Linyola (foto: J.Y.).<br />
Fig. 4.- Bernat Langor, escut de la porta<br />
principal, 1557, Ajuntament, Linyola (foto: J.Y.).<br />
blances en la manera de fer als ulls<br />
allargassats, la boca tancada, i, sobretot,<br />
els rissos dels cabells.<br />
Un escut parlant a<br />
Linyola (1556-1557):<br />
els Fornés<br />
El 2006 va quedar clar que l’edifici<br />
que allotja actualment l’Ajuntament<br />
de Linyola fou una construcció realitzada<br />
entre 1556 i 1557 pel mestre<br />
francès Bernat Langor. 6 El promotor<br />
de l’obra fou un particular, Joan<br />
Fornés. Un nom que apareix al contracte<br />
amb el dit Langor, i que es pot<br />
identificar fàcilment en l’epigrafia que<br />
l’Urgell, Tàrrega, 22, 2009, pp. 129-135.<br />
6) Joan YEGUAS, “Escultura al Pla d’Urgell<br />
entre 1500 i 1640. Notes d’arquitectura”, Urtx.<br />
Revista Cultural de l’Urgell, Tàrrega, 19, 2006,<br />
145-174; Joan YEGUAS, “Bernat Langor i<br />
l’Ajuntament de Linyola (1556-1557), <strong>Barret</strong><br />
<strong>Picat</strong>, Linyola, 155, 2006, pp. 11-17.<br />
apareixen un escut de les finestres:<br />
IO(an) FO(rnés). Però també apareix<br />
en una heràldica parlant, de la qual<br />
no se n’havia fet esment fins ara. Es<br />
tracta de l’escut que trobem en una<br />
dovella de la porta principal (figs.<br />
4 i 5). L’heràldica en qüestió és un<br />
forn, un forn tradicional, fet de maons<br />
i fang (fig. 6). Cal assenyalar que<br />
sovint es cau en un error de lectura,<br />
que jo mateix també he comès i escrit,<br />
quan a la segona línia d’aquest<br />
escut es tendeix a llegir: “FO 56”.<br />
Fig. 6.- Forn tradicional<br />
Però el suposat 5 no concorda amb<br />
el cinc que hi ha a sota, l’any 1557,<br />
i, en canvi és igual que la S de la<br />
línia superior. El 6 final podria ser un<br />
gargot que indica abreviatura, que<br />
al costat de FO i S semblaria indicar<br />
la contracció del cognom. Per tant<br />
la inscripció seria: S(enyor?) [escut<br />
parlant] / FO(rné)S / 1557.<br />
CAFÈ ATENEU<br />
Entrepans · Pizzes · Torrades · Plats combinats<br />
Amanides · Tapes · Menús diaris i berenars<br />
Sopars i dinars d’empresa.<br />
Dimarts tancat (excepte dies de festa).<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
973 71 44 53<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell
40<br />
Opinió<br />
L’Oest Salvatge de Buffalo Bill a<br />
Barcelona (1889-1890)<br />
Josep Pinyol Vidal<br />
«Nuevo hipódromo esquinas calle<br />
Aribau y Rosellón, entrada principal<br />
calle Montaner. Gran exhibición<br />
Norte-Americana de las animadas<br />
escenas y costumbres de la vida<br />
de los indios fronterizos. Todas las<br />
tardes a las dos y media por cinco<br />
semanas solamente». Aquest era<br />
l’anunci publicat als diaris barcelonins<br />
per atreure al públic pel gran<br />
espectacle anomenat Buffalo Bill’s<br />
Wild West que es produí a Barcelona<br />
durant les festes de Nadal i de Cap<br />
d’Any entre els mesos de desembre<br />
de 1889 i gener del 1890.<br />
William Frederick Cody, amb tota<br />
la companyia que formava l’espectacle<br />
Buffalo Bill’s Wild West, havia<br />
arribat al port de Barcelona a bord<br />
del vapor «Palma» procedent de la<br />
ciutat francesa de Marsella a les<br />
deu del matí del 17 de desembre<br />
de 1889. L’endemà, el cronista del<br />
diari La Vanguardia precisava que el<br />
vaixell havia arribat amb dues hores<br />
de retard sobre l’horari previst i que<br />
al port de Barcelona s’hi concentrà<br />
un nodrit grup de curiosos que hi<br />
anaren per contemplar el desembarcament<br />
dels personatges estrafolaris<br />
que formaven la companyia:<br />
«… algunos cow-boy con su sombrero<br />
gris de ala ancha y a cuyo frente<br />
iba el arrogante coronel Cody han<br />
sido los primeros en desembarcar. A<br />
los pocos minutos gran número de<br />
pieles rojas (…) cabeza de luenga<br />
cabellera, pintado, algunos, el rostro<br />
de amarillo…».<br />
Amb la nostra prespectiva actual<br />
dels 120 anys que ens separen<br />
d’aquest esdeveniment, podem fàcilment<br />
imaginar-nos l’espectació i la<br />
sorpresa dels barcelonins presents<br />
al port que veien un aiguabarreig extravagant<br />
format per éssers vinguts<br />
de terres llunyanes, cavalls, búfals,<br />
diligències, tendes índies, caixes i<br />
estris de tota mena que poc a poc<br />
s’anaven amuntegant al moll davant<br />
dels badocs. Recordem que el cinema<br />
encara no havia popularitzat<br />
el usos i costums de l’Oest americà<br />
i que el primer western de la història<br />
del cinema «Assalt i robatori d’un<br />
tren» de Edwin S. Porter data de<br />
1903, és a dir, tretze anys després<br />
de la gira europea de Buffalo Bill.<br />
La raresa de les escenes evocades<br />
a les representacions de l’espectacle<br />
van fer que la revista La Il·lustració<br />
Catalana parlés d’un «espectacle tan<br />
curiós com instructiu» i La Ilustración<br />
Artística de «un espectáculo extraño y<br />
original que interesa y sorprende».<br />
En aquesta época eren força abundants<br />
les revistes anomenades<br />
«il·lustracions» que, com el seu<br />
nom indica, acompanyaven llurs<br />
articles amb imatges i gravats que<br />
pretenien satisfer la curiositat d’un<br />
públic cada cop més exigent i àvid<br />
de novetats. El contigut d’aquestes<br />
revistes incloïa crítiques comentades<br />
sobre l’obra d’artistes coneguts que<br />
hom completava amb reportatges<br />
sobre pobles i contrades llunyanes,<br />
costums de països considerats exòtics<br />
o les narracions d’expedicions<br />
i d’exploracions geogràfiques. Per<br />
aquestes revistes de contingut<br />
cultural, l’espectacle del Far West<br />
americà constituïa una mena de<br />
curiositat antropològica digna de ser<br />
divulgada entre els seus lectors. Així,<br />
quatre d’aquestes «il·lustracions»<br />
publicades a Barcelona es van fer<br />
ressò de la presència de la companyia<br />
de Buffalo Bill a la ciutat: La<br />
Ilustración, La Ilustración Ibérica, i les<br />
ja esmentades La Ilustració Catalana<br />
i La Ilustración Artística. Aquesta darrera<br />
va fer una descripció física prou<br />
minuciosa de «Guillermo el Búfalo»,<br />
tal i com el van rebatejar amb la<br />
traducció literal del seu nom. Sense<br />
atrevir-nos a criticar la traducció hem<br />
de reconèixer, però, que la castellanització<br />
treia una bona part d’encís<br />
i d’exotisme al pobre William:<br />
«…Buffalo Bill, o sea Guillermo el<br />
Búfalo (…) es de elevada estatura,<br />
de musculatura de acero, mirada<br />
franca, rostro bondadoso, cabellera<br />
larga flotando sobre sus espaldas,<br />
gracioso, esbelto y elegante: en<br />
suma, un cumplido caballero…»<br />
El periòdic satíric L’Esquella de la<br />
Torratxa ironitzà amb la interpretació<br />
barret picat JUNY 2010
Opinió<br />
41<br />
catalanitzada del sobrenom d’en<br />
William Cody i es va fer ressó de<br />
l’humor popular barceloní que al cap<br />
de pocs dies de la seva arribada a la<br />
ciutat ja l’havia transformat en «Bufali<br />
l’Ull». Aquesta revista publicà un<br />
dibuix on dos vianants, davant d’un<br />
cartell que anunciava l’espectacle,<br />
s’exclamaven «Bufa’l!».<br />
La primera representació va tenir lloc<br />
el dia 21 de desembre davant d’un<br />
públic nodrit que l’edició del diari<br />
La Vanguardia del 22 de desembre<br />
estimava en unes 7.000 persones.<br />
El diari La Dinastía de Barcelona<br />
comentava de manera més imprecisa<br />
que «…lo presenciaron millares<br />
de personas…» i sobre el recinte de<br />
l’hipòdrom deia que tenia forma de<br />
ferradura i que una gran lona protegia<br />
al públic de les inclemències del<br />
temps. Aquest mateix diari feia una<br />
descripció de les nou escenes que<br />
composaven l’espectacle: el transport<br />
del correu pel Poney Express, la<br />
caça de cavalls amb el llàs, un atac<br />
d’indis a una diligència, una demostració<br />
de cants i de balls tradicionals<br />
dels indis, la caça del búfal, exercicis<br />
de tir, una demostració de doma de<br />
cavalls executada per dones índies<br />
i un atac a un ranxo que segons el<br />
cronista fou una de les escenes més<br />
aplaudides. La Vanguardia, per la<br />
seva part, afegia que l’espectacle es<br />
dividia en tres grans parts: la primera<br />
era un seguit d’escenes pintoresques<br />
de l’Oest americà, la segona<br />
presentava l’habilitat dels cavallers<br />
indis i dels cow-boys i la tercera<br />
era una gran demostració de tirs de<br />
precisió en la qual destacava una tal<br />
senyoreta Annie Oakley que disparava<br />
sobre objectes en moviment.<br />
Una de les curiositats de la representació<br />
fou l’aparició «del vaquero más<br />
pequeño del mundo llamado Bennie<br />
Irving». La composició exacta de la<br />
companyía és un misteri sobre el què<br />
no he sabut trobar dades exactes.<br />
Jordi Creus, en un article recent al<br />
diari Avui del 27 d’abril de 2010 parla<br />
de 400 actors i prop de 300 animals,<br />
d’altres fonts donen la xifra de 184<br />
actors, 159 cavalls i 20 búfals. Malgrat<br />
les diferències més que consistents<br />
d’aquestes versions, hem de<br />
suposar que tant els medis humans<br />
com els recursos materials van ser<br />
força nombrosos i espectaculars.<br />
També hi ha una certa contradicció<br />
en l’evaluació total dels números<br />
que comportava l’espectacle. Com<br />
ja he dit, La Dinastía en describia<br />
nou, la mateixa xifra que ens dóna<br />
Franc Lluís en un article de la revista<br />
Sàpiens del març de 2006. L’Esquella<br />
de la Torratxa, però, deia que<br />
els quadres escènics eren disset.<br />
Franc Lluís comenta que en un dels<br />
números presentats es feia participar<br />
als espectadors en una escena on<br />
un grup d’indis els segrestava i tot<br />
seguit eren alliberats en una heroica<br />
intervenció dels vaquers encapçalats<br />
pel mateix William Cody.<br />
El dia 8 de gener de 1890 la companyía<br />
de Buffalo Bill va donar un<br />
espectacle gratuit que consistí<br />
en una desfilada a cavall per les<br />
principals avingudes de Barcelona<br />
amenitzada per la seva banda de<br />
música. Aquesta aparició dels indis<br />
i dels cow-boys pels carrers de la<br />
ciutat, va servir per fer encara més<br />
publicitat de llurs representacions.<br />
L’¨`exit del Buffalo Bill Wild West fou<br />
fenomenal fins al punt que la companyía<br />
de ferrocarrils de Tarragona<br />
a Barcelona i França oferia bitllets<br />
de tercera a preus reduïts durant<br />
els diumenges i els dies festius on<br />
s’incloïa també el preu de l’entrada a<br />
l’hipòdrom. Més d’un segle després,<br />
hem de constatar que ja en aquella<br />
època la noció del marketing era<br />
prou desenvolupada.<br />
L’estada de la companyia de Buffalo<br />
Bill a Barcelona va ser envoltada<br />
d’un munt d’anècdotes algunes tràgiques<br />
i d’altres força curioses que<br />
ben sovint no sabríem pronunciarnos<br />
sobre l’autenticitat de tot el<br />
que s’ha dit i escrit. Per exemple<br />
es diu que William Cody va patir un<br />
violent mal de queixals i que li van<br />
arrencar la dent a l’Hospital de Sant<br />
Pau. Suposadament aquesta dent<br />
fou exposada en una vitrina durant<br />
uns quants anys fins que un fanàtic<br />
admirador de l’heroi la va robar. El<br />
que sembla cert és que es va allotjar<br />
a l’Hotel Cuatro Naciones situat a la<br />
Rambla, el mateix hotel on es va allotjar<br />
Albert Einstein uns trenta anys<br />
més tard durant la visita que va fer a<br />
la Universitat de Barcelona per presentar-hi<br />
la teoria de la relativitat.<br />
A les darreries de l’any 1889 Barcelona<br />
va patir una epidèmia d’una<br />
malaltia que tots els diaris anomenaven<br />
«dengue» i que va coincidir amb<br />
una passa terrible de grip que provocava<br />
una febre molt alta i dolors<br />
musculars als que la patien; de fet<br />
aquesta malaltia podia ser mortal. Al<br />
darrer número de l’any, La Campana<br />
de Gràcia avisava: «guárdinse de la<br />
Grippe, del Dengue, del Trancasso i<br />
demés malaltias que’ns afligeixen».<br />
El dia 7 de gener de 1890 el diari La<br />
Dinastía informava: «parece que son<br />
cinco los indivíduos de la compañía
42<br />
Opinió<br />
de Buffalo Bill que han muerto víctimas<br />
de la enfermedad reinante». Uns<br />
dies més tard, l’onze de gener, L’Esquella<br />
de la Torratxa deia que s’havia<br />
mort un dels indis de la companyia<br />
i que respectant els costums de la<br />
terra que els acollia volien<br />
que fos enterrat segons el rite<br />
catòlic, cosa a la qual les autoritats<br />
eclesiàstiques s’hi van<br />
negar. ¿L’anticlericalisme ben<br />
conegut de L’Esquella, podia<br />
haver deformat la informació?<br />
L’interrogant queda malhauradament<br />
sense resposta car no<br />
he trobat cap prova documental<br />
d’aquest fet i per tant no és<br />
ni provat ni desmentit.<br />
William Cody va tenir una vida<br />
força variada que va començar<br />
l’any 1846 en un poblet de<br />
l’estat de Iowa. Orfe de pare,<br />
va començar a treballar als<br />
onze anys i les seves múltiples<br />
activitats el van portar a ser<br />
missatger del Poney Express,<br />
explorador del Cinquè de<br />
Cavalleria o buscador d’or. El<br />
sobrenom de Buffalo Bill se’l va<br />
guanyar fent de caçador de búfals<br />
per alimentar als treballadors de la<br />
companyia de ferrocarrils i, veritat o<br />
llegenda, es diu que en va arribar a<br />
caçar més de 4.000. A principis dels<br />
anys vuitanta, convertit en una mena<br />
de paradigma d’aquells pioners de<br />
l’Oest, va organitzar la companyia<br />
amb la que recorreria els Estats<br />
Units i una bona part d’Europa i<br />
per a la qual contractà indis d’una<br />
reserva de l’estat de Nebraska. Un<br />
dels indis més coneguts que havia<br />
participat a l’espectacle va ser Sitting<br />
Bull (versió anglesa), Tatanka<br />
Iyotake (versió sioux) o la més local<br />
« Toro Assegut », de la tribu hunkapa<br />
sioux que al 1876 havia conduit els<br />
seus guerrers a la cèlebre batalla<br />
de Little Big Horn contra el Setè de<br />
Cavalleria del general Custer. Malhauradament,<br />
Sitting Bull que ja<br />
estava al final de la seva vida, no va<br />
ser present a Barcelona i va morir a<br />
finals d’aquell mateix 1890.William<br />
Cody, el famós Buffalo Bill, l’heroi<br />
emblemàtic d’aquells intrèpids<br />
cow-boys del Far West, va<br />
morir al 1917 a Denver gairebé<br />
sense recursos i arruïnat.<br />
El gran espectacle de l’Oest<br />
americà s’havia produit a<br />
Londres i a Paris on va ser<br />
una de les grans atraccions<br />
de l’Exposició Universal de<br />
la capital francesa. La tercera<br />
ciutat europea que el va acollir<br />
fou Barcelona des d’on va embarcar<br />
el 22 de gener de 1890<br />
a bord del vapor «Bellver»<br />
amb destinació a Nàpols. Els<br />
barcelonins i tots els catalans<br />
que es desplaçaren a la capital<br />
van gaudir d’un dels espectacles<br />
més fabulosos, insòlits<br />
i grandiosos que es podien<br />
contemplar en aquell moment<br />
arreu del món, el gran circ de<br />
Buffalo Bill’s Wild West.<br />
Nota: L’Esteve Mestre em va dedicar una<br />
mena d’elogi tan inesperat com segurament<br />
poc merescut en la presentació dels<br />
meus articles que va fer a l’ocasió de les<br />
jornades de <strong>Barret</strong> <strong>Picat</strong>. Jo em permeto<br />
dedicar-li molt afectuosament aquest article.<br />
«Jau!»<br />
Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com<br />
barret picat JUNY 2010
Fotos C. Arenas<br />
43
44<br />
Festa Penya Barça<br />
Festa Penya Barça<br />
Concert Escola de Música<br />
Jubilats Homenatjats<br />
Maquetes F. Blanch<br />
Cau<br />
Cau<br />
barret picat JUNY 2010<br />
Cau<br />
Fotos C. Arenas, CAU
Opinió<br />
45<br />
La independència és<br />
modernitat, democràcia<br />
i progrés<br />
Un que s’ho mira de lluny<br />
El documental Adéu, Espanya?<br />
(2010), amb guió i direcció de Dolors<br />
Genovès, és un magnífic treball comparatiu<br />
entre quatre realitats nacionals<br />
ben diferents: Grenlàndia, Quebec,<br />
Escòcia i Catalunya (vegeu-lo a<br />
http://www.tv3.cat/adeuespanya). La<br />
mirada cap a altres pobles permet<br />
de disposar de més raons sòlides<br />
per aconseguir la independència, i<br />
també d’adonar-se que ho tenim tot<br />
a favor i, encara més, que en tenim el<br />
dret i el deure. Perquè els moviments<br />
d’emancipació no són antigalles del<br />
passat, sinó un signe de modernitat,<br />
de democràcia i de progrés.<br />
Els pobles que volen exercir el dret<br />
a l’autodeterminació apel·len sobretot<br />
a la necessitat d’existir, de ser<br />
acceptats, respectats, reconeguts<br />
com altres ciutadans del món. Els<br />
catalans no volem res, de fet, que no<br />
tinguin ja milions de conciutadans<br />
europeus. El Regne d’Espanya no ho<br />
garanteix, ans al contrari: fa tots els<br />
possibles per anul·lar-nos del mapa.<br />
No accepta la diferència, trenca les<br />
regles del joc democràtic contínuament<br />
i s’obstina a eliminar-nos com<br />
a “jugadors” d’una partida que no vol<br />
compartir.<br />
En el cas català, la viabilitat d’un<br />
estat integrat en el conjunt de la<br />
Unió Europea, és a dir, perfectament<br />
reconegut pels organismes internacionals,<br />
esdevé tan incontestable<br />
com ho és el fet que Catalunya guanyaria<br />
considerablement almenys en<br />
democràcia, progrés i benestar.<br />
En democràcia, perquè no hauria<br />
de dependre d’un sistema polític<br />
espanyol devaluat i en involució<br />
creixent. En canvi, podria constituir<br />
un estat modèlic en relació amb els<br />
estàndards democràtics europeus.<br />
No tindria sentit, en efecte, crear un<br />
Estat que copiés tots els dèficits que<br />
té l’espanyol i que no marqués un<br />
llistó de bones pràctiques ètiques i<br />
democràtiques, com ha argumentat<br />
Salvador Cardús a El camí de la<br />
independència (2010).<br />
En progrés, perquè permetria<br />
d’ampliar les infraestructures i els<br />
equipaments, i millorar el potencial<br />
econòmic extraordinari que ja té,<br />
tal com ha estat provat del dret i<br />
del revés en els nombrosos estudis<br />
econòmics, solvents, que s’han fet<br />
aquests darrers anys. Qui més hi<br />
perd, sens dubte, és Espanya. Amb<br />
la independència, Catalunya no tan<br />
sols evitaria l’espoli permanent,<br />
sinó que podria créixer qui-sap-lo,<br />
sense la rèmora d’un Estat que li<br />
va en contra.<br />
En benestar, perquè es podria invertir<br />
molts més diners en educació,<br />
sanitat o en polítiques socials. Si<br />
en comptes de les escorrialles que<br />
rep gasivament d’unes arques de<br />
l’Estat espanyol, que els catalans<br />
contribuïm a emplenar “generosament”,<br />
poguéssim destinar la riquesa<br />
que generem a millorar l’estat<br />
del benestar, afrontaríem molt millor<br />
situacions de crisi com l’actual.<br />
Els avantatges són molt més grans<br />
que els desavantatges. Amb la independència,<br />
Catalunya no hi perd:<br />
hi guanya en tots els aspectes.<br />
Qualsevol altre camí és perdre el<br />
temps. Les rutes de la pedagogia,<br />
l’intervencionisme, l’autonomisme<br />
o el federalisme estan completament<br />
desfasades: no duen enlloc.<br />
Ni Espanya vol comprendre, ni vol<br />
escoltar, ni està disposada a admetre<br />
la realitat nacional catalana.<br />
El millor projecte de futur per a<br />
Catalunya és la independència.<br />
L’únic factible. Ara depèn dels catalans,<br />
vinguin d’on vinguin, siguin<br />
de dreta o d’esquerra, pensin com<br />
pensin. Només cal que vulguin<br />
arriscar-se a viure amb la dignitat,<br />
la sobirania i la llibertat que es mereixen.<br />
Si així ho volen, Catalunya<br />
serà independent ben aviat, com<br />
ho seran anys a venir Grenlàndia,<br />
Escòcia o el Quebec.
46<br />
Opinió<br />
Linyola avança cap a la<br />
independència<br />
Jordi Soldevila Roig<br />
El passat 13 de desembre de 2009<br />
es vivia al nostre poble una fita<br />
històrica més. Un grup de gent de<br />
diferents tendències polítiques,<br />
àmbits socials i perfil econòmic diferents<br />
s’unien sota una mateixa idea:<br />
impulsar un referèndum sobre la<br />
independència dels Països Catalans<br />
a Linyola. Aquest grup va començar<br />
a gestar-se a mitjans d’octubre de<br />
2009, encara amb l’enrenou social i<br />
polític que havia provocat la consulta<br />
d’Arenys de Munt del 13 de setembre.<br />
La primera reunió es va produir<br />
el 14 d’octubre on una quarantena<br />
llarga de linyolencs i linyolenques<br />
es reunien en una atapeïda sala de<br />
reunions de l’edifici Pau Casals. La<br />
reunió comptava amb el suport del<br />
Centre Excursionista, membres de la<br />
Penya Barça i de Ba r r e t Pi c at.<br />
Ràpidament, es va crear un equip<br />
de gent que rondava entre les vint<br />
i trenta persones, molt motivades i<br />
disposades a fer front a tota mena<br />
d’adversitats: l’estat espanyol que<br />
buscava la il·legalització de les consultes,<br />
els mitjans de comunicació<br />
generals esborrar-la de la primera<br />
línia mediàtica, la manca de suport<br />
institucional, els recursos econòmics<br />
i els imprevistos de caràcter local.<br />
La voluntat era ferma i les forces i<br />
la il·lusió van poder amb tot. El dia<br />
13 de desembre les urnes estaven<br />
preparades, encara que uns dies<br />
abans ja es treballava amb el vot<br />
anticipat. Gairebé vuit-cents linyolencs<br />
i linyolenques van acostar-se<br />
a votar, el local escollit va ser a la<br />
plaça Onze de Setembre, al costat<br />
del gimnàs. El local era d’un particular<br />
que generosament el va cedir,<br />
a causa de la negativa de l’alcalde<br />
a cedir l’espai municipal habitual<br />
d’eleccions per por a represàlies,<br />
vam ser l’únic poble de la comarca<br />
que el 13 de desembre no va poder<br />
utilitzar un local públic, pagat per tota<br />
la ciutadania. Tanmateix, la consulta<br />
va ser un èxit de participació, d’unitat,<br />
de voluntat i d’il·lusió, i sobretot,<br />
de democràcia, i els resultats prou<br />
clar ho deixen.<br />
El referèndum sobre la constitució<br />
europea (2005) va aconseguir la participació<br />
de 802 linyolencs i linyolenques<br />
(40,96%), comptava amb la publicitat<br />
dels mitjans de comunicació i<br />
els recursos de l’estat. El referèndum<br />
sobre la independència de la nació<br />
catalana (2009) va aconseguir 788<br />
votants (36,90% sobre el cens de<br />
majors de 18 anys), comptava amb<br />
Suport Estatut<br />
Suport Independència<br />
760 737 382<br />
Participació Estatut<br />
2006<br />
Part. Referèndum 2009<br />
1.141 788 802<br />
el suport popular i cap mitjà de comunicació.<br />
Tan sols un 4% menys de<br />
participació. Si comparem resultats<br />
específics veurem que la proposta<br />
de constitució europea va rebre el<br />
suport de 382 ciutadans (47,6%),<br />
en canvi la independència 737 vots<br />
(93,53%), més vots i més percentatge.<br />
Si anem més enllà, veurem que<br />
l’Estatut del 2006 comptava amb el<br />
suport de 760 persones (66,60%),<br />
tan sols 23 persones més que la<br />
independència.<br />
Finalment, cal remarcar que no hi<br />
ha cap partit polític que hagi sumat<br />
tants vots a Linyola en eleccions de<br />
caràcter supramunicipal, tan sols<br />
CiU el 1984 (748 vots) i d’això ja<br />
en fa 26 anys. Per tant, cal situar el<br />
nombre d’independentistes en una<br />
xifra força alta i molt indicativa sobre<br />
la voluntat de la població linyolenca.<br />
Caldrà veure en un futur referèndum<br />
oficial si definitivament es constitueix<br />
aquesta majoria independentista,<br />
un referèndum que s’acosta. Fa<br />
poques setmanes el Parlament de<br />
Catalunya admetia a tràmit una Iniciativa<br />
Legislativa Popular perquè el<br />
Parlament convoqui un referèndum<br />
vinculant sobre la independència del<br />
Principat de Catalunya. Perquè això<br />
sigui possible calen 220.000 signa-<br />
Suport Constitució<br />
Europea<br />
Part. Constitució<br />
Europea 2005<br />
Quadre 1. Suport i participació en els referèndums de l’Estatut de Catalunya<br />
(2006), sobre la independència (2009) i la Constitució Europea (2005). 1<br />
1) Dades extretes de: www.referendumindependencia.cat [maig-juny 2010], www.idescat.cat i Municat<br />
(http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?cod=2512290004).<br />
barret picat JUNY 2010
Opinió<br />
47<br />
tures, ara mateix la independència<br />
compta amb gairebé mig milió de<br />
partidaris, el doble que firmes necessàries.<br />
Aquest és el nou repte per a<br />
Linyola Decideix, recollir el màxim<br />
de signatures, si pot ser per damunt<br />
dels 737 independentistes que van<br />
votar a la consulta i que es visualitzi<br />
l’increment d’aquesta opció; però<br />
també de persones que opten per<br />
una solució democràtica al conflicte<br />
que els Països Catalans tenen obert<br />
amb l’estat espanyol des de fa més<br />
de tres-cents anys, persones que<br />
no necessàriament són independentistes.<br />
Actualment, 461 municipis catalans<br />
ja han realitzat la seva consulta local,<br />
hi han participat 510.650 persones,<br />
de les quals 476.674 han votat sí a la<br />
independència (93,3%), 21.988 no a<br />
la independència (4,3%), 10.410 en<br />
blanc (2,0%) i 1.578 vots nuls (0,3%).<br />
Hi ha participat entre el 20 i el 23%,<br />
en funció de si es té en compte la<br />
població votant menor de 18 anys.<br />
Gairebé dos milions i mig de persones<br />
han tingut oportunitat de votar.<br />
Ara ens queda la resta, una mica<br />
més de la meitat del cens electoral,<br />
uns tres milions de persones. Només<br />
que la consulta es realitzi a totes les<br />
poblacions de Catalunya ja serà un<br />
èxit i garantirà l’extensió de l’independentisme<br />
arreu, amb un volum<br />
d’independentistes que pot arribar a<br />
superar els suports que tenen la majoria<br />
de partits al Parlament català.<br />
Tot plegat hauria de fer reflexionar<br />
als nostres polítics, en primer lloc,<br />
perquè la iniciativa ha sortit de la<br />
societat civil, sense recursos econòmics,<br />
ni la publicitat dels grans<br />
canals de comunicació. En segon<br />
lloc, perquè el resultat és aclaparador<br />
en funció dels estàndards<br />
de vot i participació actual i en les<br />
condicions en què es fa. En tercer<br />
lloc, perquè s’està constituint una<br />
majoria que ja no accepta formar<br />
part de estat espanyol i ho plasma<br />
mitjançant el seu vot, ja no pintant a<br />
les parets, protestant des del carrer<br />
o a les institucions. En quart lloc,<br />
l’independentisme ha passat de ser<br />
un moviment de defensa de la nació<br />
a ser un moviment que proposa<br />
solucions i solucions democràtiques<br />
a un estat espanyol obsolet,<br />
antidemocràtic i fill del franquisme.<br />
I en cinquè lloc, perquè la qüestió<br />
nacional catalana torna a estar sobre<br />
les taules polítiques europees<br />
i mundials, tot el món va fixar la<br />
mirada sobre Arenys de Munt el 13<br />
de setembre, sobre els 160 pobles,<br />
entre els quals Linyola del 13 de<br />
desembre i així successivament. La<br />
nostra és una qüestió candent que<br />
només té una solució, la democràcia<br />
i, en definitiva, la independència<br />
de la nació catalana.<br />
Felicitats a tots els linyolencs i linyolenques<br />
que vau fer possible la consulta<br />
el 13 de desembre, vau situar<br />
Linyola al mapa de la democràcia,<br />
al mapa de la història i al futur d’un<br />
poble que resisteix a favor de la llibertat<br />
i que lluita des de la Catalunya<br />
rural, que també existeix. Felicitats a<br />
tots i a totes aquelles que vau venir<br />
a votar el passat 13 de desembre,<br />
vau donar una lliçó de democràcia<br />
i d’entesa pacífica entre ciutadans i<br />
vau aplaudir una solució a un conflicte<br />
en què els governants espanyols<br />
només han sabut trobar la repressió<br />
i els polítics la claudicació. Felicitats<br />
a tots i a totes! Ara en toca més, ara<br />
toca el referèndum vinculant, tots i<br />
totes a recollir firmes, la democràcia<br />
no s’atura!<br />
www.clublinyolagym.com
48<br />
Opinió<br />
Serrat<br />
Xavier Díez<br />
L’any que vaig ser a l’Argentina,<br />
becat pel Ministeri d’Afers Exteriors,<br />
gairebé faig bona la frase de Francesc<br />
Pujols en què la condició de<br />
catalanitat permet anar pel món amb<br />
tot pagat. Hi havia una contrasenya<br />
més efectiva que qualsevol tarja de<br />
crèdit: «Serrat». L’al·lusió al cantantautor<br />
del Poble Sec obria moltes<br />
portes. Jo, que em considero un<br />
cartesià empedreït, encara em sorprenc<br />
amb la facilitat que un poble<br />
tan culte i refinat com l’argentí sigui<br />
capaç de convertir a simples mortals<br />
en déus de l’Olimp, i és clar, jo era<br />
de la mateixa ciutat, el meu avi era<br />
del barri del Nano, i havia tocat la<br />
divinitat! Així que passava asado<br />
rere asado, mate rere mate mentre<br />
relatava una i una altra vegada<br />
l’anècdota d’haver coincidit en un<br />
lavabo de Gràcia, allà per mitjans<br />
dels vuitanta, o del parell de concerts<br />
als quals vaig assistir en l’època en<br />
què no es podien comprar entrades<br />
pel caixer automàtic.<br />
Certament, al llarg d’una etapa perllongada,<br />
Joan Manuel Serrat havia<br />
estat un cantautor que m’agradava.<br />
Tenia mitja dotzena de vinils i unes<br />
quantes cintes enregistrades en<br />
aquella època que no baixàvem<br />
música, sinó que ens la passàvem<br />
com a acte d’amistat i solidaritat<br />
amb els afins musicals. Com tot<br />
bon adolescent amb el disc dur en<br />
bones condicions i prou temps per<br />
perdre, havia memoritzat, potser, una<br />
desena de cançons de llengua indistinta,<br />
al costat d’altres temes de Lluís<br />
Llach, Bob Dylan, Georges Brassens<br />
o Javier Krahe. Em podia identificar<br />
amb Mediterráneo, aprendre història<br />
social amb Pueblo Blanco, trobar<br />
inquietants coincidències amb De<br />
mica en mica, emocionar-me amb<br />
La Tieta mentre descobria Papasseit<br />
i Machado com a poetes potents i<br />
veritablement imparables.<br />
Ara que una bona colla d’intel·lectuals,<br />
entre ells Villatoro o Puigverd<br />
debaten sobre el cinquantè<br />
aniversari de la publicació de La<br />
Pell de Brau, de Salvador Espriu,<br />
i constaten com l’obra del gran<br />
poeta ha quedat desolada, anacrònica,<br />
incomprensible per als lectors<br />
contemporanis per l’evolució de<br />
la relació Catalunya-Espanya, me<br />
n’adono que, com el gran poeta<br />
de Sinera, Serrat també havia<br />
representat aquell intent d’aproximació<br />
vers una Espanya possible,<br />
tolerant, moderna, plurinacional,<br />
en realitat inexistent. Com Espriu,<br />
oblidat per la pedagogia dels fets i<br />
les esperances traïdes, Serrat avui<br />
apareix com un espectre del país<br />
imaginat, aquell estat que podria<br />
haver estat i mai no tingué la voluntat<br />
d’ésser.<br />
El cantautor del Poble Sec, triomfant<br />
al llarg de les dècades dels setanta<br />
i inspirat fins a mitjans dels vuitanta<br />
va començar a arrossegar-se musicalment<br />
de disc en disc, amb lletres<br />
més llargues i superficials i músiques<br />
més monòtones i cacofòniques,<br />
amb menys passió i més recança, i<br />
un cert estil recitatiu wagnerià. El to<br />
optimista i vital que caracteritzava la<br />
seva música es va anar esmorteint a<br />
mesura que passaven els anys, i els<br />
desencisos del país es reflectien al<br />
pentagrama. Sóc incapaç de recordar<br />
cap cançó (potser amb l’excepció<br />
dels fantasmes del Roxy, tota una<br />
declaració d’intencions) posterior a<br />
l’època en què la LOAPA decretà la<br />
fi de la festa transicional i marcà, no<br />
el retorn, sinó la pèrdua d’una lona<br />
publicitària que amagava la vocació<br />
unitària, autoritària, i imperial que<br />
mai no deixà de ser.<br />
Sense voler-ho, Serrat ha esdevingut<br />
l’al·legoria del somni de l’Espanya<br />
plural. Com el retrat de Dorian Gray,<br />
les seves cançons han anat envellint,<br />
com ho ha fet el pont de diàleg<br />
entre dues nacions que ell mateix<br />
encarnava. Tot parafrassejant Joan<br />
Maragall, Espanya ja no escolta<br />
ningú que parli en llengua no castellana.<br />
Literalment! Pregunteu, sinó<br />
en Raimon, escridassat i insultat en<br />
aquell concert contra el terrorisme<br />
a la plaça de toros de Madrid on va<br />
anar amb tota la bona fe i solidaritat<br />
del món. En certa mesura, cantar<br />
en català a la capital de l’imperi, tal<br />
vegada és considerat com un acte<br />
de terrorisme cultural (i més si ho fa<br />
un valencià).<br />
Serrat continua cantant, tanmateix<br />
fa l’efecte que ja ningú no escolta<br />
la seva veu bicultural, mentre que<br />
les seves vendes són fruit de la incondicional<br />
fidelitat. De fet, la dicció<br />
del cantant revela que ha perdut<br />
barret picat JUNY 2010
Opinió<br />
49<br />
l’entusiasme. Altres com Lluís Llach,<br />
musicalment superior i políticament<br />
més compromès, van plegar veles.<br />
El seu darrer concert també esdevingué<br />
la constatació de la poca<br />
estima que queda entre els catalans<br />
respecte aquella idea de l’Espanya<br />
plural que encara s’obstina a representar,<br />
contra el mur de la realitat, el<br />
president Montilla. Per bé o per mal,<br />
a banda i banda del Cinca, allà on<br />
només queden les runes dels ponts<br />
del diàleg espriuans, només resta la<br />
música del fracàs, amb la lletra del<br />
distanciament.<br />
Tanmateix, allò no era la història que<br />
volien sentir als asados, o mentre<br />
explicava altres anècdotes del país<br />
als meus alumnes argentins. Només<br />
volien saber com era el mite, si era<br />
més alt o més baix, i s’estranyaven<br />
de la familiaritat amb què tendim<br />
a tractar-nos en un país en què<br />
qualsevol president, artista de cine,<br />
poeta o artista ens el podem trobar<br />
a la cua del supermercat sense importunar-lo.<br />
Potser es déu a la nostra<br />
escassa capacitat d’enlluernar-nos<br />
en una llarga història de fracassos<br />
i decepcions, en el nostre blindatge<br />
respecte a la grandiloqüència del<br />
minotaure. I ens acabem revenjantnos<br />
tot col·locant caganers al sagrat<br />
lloc del naixement!<br />
Avui pensava en aquella cançó<br />
de Serrat, la balada d’un trobador,<br />
que defineix aquell projecte comú<br />
de convivència entre dues nacions<br />
que s’havien de comprometre, la<br />
veu d’aquells que cantaven a una<br />
Espanya plural.<br />
Les sabates foradades<br />
la roba plena de pols,<br />
i a la boca tremolosa<br />
sempre porta un cant ben dolç.<br />
El país pel qual camina<br />
no és altre que el seu país<br />
i el vi que mulla sa gola<br />
no és altre vi que el seu vi (...).<br />
Tot s’esfulla en la tardor<br />
Ja era vell el trobador
50<br />
Racó verd<br />
Els ocells de Linyola<br />
Roger Guillem Martí<br />
Primeres arribades (2)<br />
En aquestes dates ja ha conclòs la<br />
migració pre-nupcial, així en aquests<br />
moments resten entre nosaltres<br />
els ocells que criaran a les nostres<br />
contrades. Hem vist com els aligots<br />
comuns, visibles durant l’hivern als<br />
pals d’electricitat, s’han desplaçat<br />
cap a les zones boscoses del nord<br />
del país; han passat grups formats<br />
per desenes d’individus d’aligots<br />
vespers, grues, limícoles i els grups<br />
de cigonyes que encara migren;<br />
van arribar les primerenques orenetes,<br />
i més endavant els falciots que<br />
poblen els cels de la vila; centenars<br />
d’ànecs hivernants a l’estany d’Ivars<br />
s’han desplaçat cap al centre i nord<br />
d’Europa, el mateix camí que han<br />
Parella de cigonyes (C.ciconia) preparant niu<br />
a Linyola, març del 2009. La cigonya és un<br />
migrador parcial a les nostres contrades. Foto:<br />
Roger Guillem.<br />
seguit els corbs marins; els cucuts,<br />
rossinyols i balquers es deixen sentir<br />
als boscos de ribera; en definitiva,<br />
hem estat testimonis un any més<br />
del pas dels ocells migrants, de la<br />
marxa dels ocells hivernants i de<br />
l’arribada dels que es reproduiran<br />
al nostre terme.<br />
Estem tenint un any meteorològic<br />
atípic. L’hivern ha estat molt plujós<br />
a tota la península, amb pluges<br />
torrencials al sud i nevades més<br />
freqüents del normal al nord i zones<br />
elevades. En canvi, la primavera ha<br />
estat menys plujosa i molt curta, passant<br />
de temperatures fredes a molt<br />
càlides en intervals d’una setmana.<br />
Això ha incidit en el comportament<br />
migratori de les espècies, així com<br />
en el cicle vital de les espècies de les<br />
que s’alimenten, sobretot insectes,<br />
que s’ha retardat o hi havia booms<br />
poblacionals aprofitant el bon temps,<br />
per després disminuir a causa d’una<br />
altra setmana gèlida i plujosa. En<br />
canvi, els cereals han crescut generosament.<br />
Ara bé, tal com es pot observar a<br />
la taula 1, en general les primeres<br />
arribades de l’any s’han donat en<br />
dates habituals. Algunes espècies<br />
han retardat la seva arribada uns<br />
dies; mentre la gamba roja vulgar i<br />
Abellarol (Merops apiaster) al secà de<br />
Belianes. Els abellarols són d’origen africà,<br />
retornant als quarters africans a l’hivern, a<br />
causa de ser insectívors. Foto: Roger Guillem.<br />
el rossinyol l’han avançat, coincidint<br />
segurament amb uns dies de bonança.<br />
En canvi, en totes les espècies<br />
s’ha produït un retard general de<br />
l’arribada o pas del gruix de la població.<br />
En la taula següent s’ha fet un recull<br />
de les primeres arribades de<br />
les espècies més comunes que<br />
podem observar al terme de Linyola<br />
i voltants. Les dates són del primer<br />
individu citat a les Terres de Ponent.<br />
No s’hi han inclòs les espècies observades<br />
puntualment o algunes<br />
espècies de limícoles citades darrerament<br />
a l’Estany d’Ivars, al no<br />
tenir dades per comparar-les amb<br />
altres anys.<br />
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola<br />
barret picat JUNY 2010
Racó verd<br />
51<br />
Taula 1. Primeres arribades de les espècies més habituals a les Terres de Ponent.<br />
Espècie Data 2010 Data normal Fenologia Observacions<br />
Oreneta vulgar 8 febrer 2a setmana febrer Reproductor<br />
Oreneta cuablanca 8 febrer 2a setmana febrer Reproductor<br />
Milà negre 11 febrer 2a setmana febrer De pas Cria en rius propers<br />
Xibec 23 febrer 2a setmana febrer De pas Cada cop més individus observats<br />
Gamba roja vulgar 24 febrer 1a setmana març De pas Es podria reproduir a l’Estany d’Ivars<br />
Àguila marcenca 28 febrer 1a setmana març De pas Individus caçant<br />
Cames-llargues 3 març<br />
Darrera setmana De pas/ Als 90a una petita colònia en unes basses al<br />
febrer Reproductor<br />
<strong>Barret</strong>picat<br />
Corriol petit 4 març 1a setmana març De pas S’ha reproduït a l’Estany d’Ivars<br />
Xot 4 març 1a quinzena març Reproductor En regressió<br />
Grua<br />
5 març<br />
Darrera setmana<br />
Algun any, petit grupet ha fet descans a<br />
De pas<br />
febrer<br />
l’Estany d’Ivars<br />
Xarrasclet 6 març 1a setmana març De pas<br />
Aligot vesper 11 març 2a setmana març De pas Pas en grups, d’unes desenes<br />
Agró roig 14 març 2a setmana març De pas<br />
A l’estiu se’l pot observar per basses de reg i<br />
Estany d’Ivars<br />
Cuereta groga 15 març 2a setmana març De pas Poques cites<br />
Àguila pescadora 16 març 2a setmana març De pas<br />
Cada cop més freqüent, gràcies a l’Estany<br />
d’Ivars<br />
Mosquiter de passa 17 març 3a setmana març De pas<br />
Rossinyol 18 març 1a setmana abril Reproductor Cantant als boscos de ribera<br />
Esparver cendrós 19 març Volts 15 març Reproductor<br />
Darrerament reproduint-se en farratges i<br />
cereals del terme<br />
Còlit ros 21 març Volts 15 març De pas Reproductor als secans propers<br />
Guatlla 24 març 3a setmana març Reproductor Algun individu es queda a l’hivern<br />
Mosquiter pàl·lid 25 març 3a setmana març Reproductor<br />
Falciot 25 març Volts 20 març Reproductor<br />
Cucut 25 març Volts 20 març Reproductor Cantant als boscos de ribera<br />
Còlit gris 28 març Finals març De pas Més abundant al pas de tardor<br />
Cotxa cua-roja 30 març Finals març De pas Paren uns dies a alimentar-se<br />
Bitxac rogenc 31 març Finals març De pas Paren uns dies a alimentar-se<br />
Mastegatatxes 31 març 1a setmana abril De pas Paren uns dies a alimentar-se<br />
Abellarol 1 abril Finals març Reproductor<br />
Fa niu en tal·lusos del poble, més freqüent a<br />
l’estiu<br />
Balquer 2 abril 1a setmana abril Reproductor<br />
Sobretot s’escolta cantant als boscos de<br />
ribera<br />
Tórtora vulgar 16 abril Volts 15 abril Reproductor Espècie en regressió<br />
Bosqueta vulgar 19 abril Volts 20 abril Reproductor Cantant als boscos de ribera<br />
Hortolà 19 abril Volts 20 abril Reproductor Pocs individus al terme<br />
Font pròpia a partir de les dades recollides pel Jaume Bonfil (DMAiH).<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
52<br />
Literari<br />
Biblioteca Salvador Espriu<br />
Montserrat Espina Bellet<br />
NOVETATS<br />
ESTIU - 2010<br />
PSICOLOGIA<br />
LLIBRES<br />
— JERICÓ, P. Sense por: en l’empresa<br />
i en la vida. Alienta,<br />
2008.<br />
— BAKER, S. Lo saben todo de ti.<br />
Seix barral, 2009.<br />
— ESQUERDA, M. El Nen i la mort.<br />
Pagès Editors, 2010.<br />
RELIGIÓ<br />
— Pensament cristià i Catalunya.<br />
Pòrtic, 2009.<br />
SOCIOLOGIA<br />
— COPPULO, S. Dones de primera:<br />
47 vides excepcionals. Ara<br />
Llibres, 2009.<br />
— ALBERO, M. La Mirada adolescent:<br />
violència, sexe i televisió.<br />
Octoedro, 2006.<br />
POLÍTICA<br />
— BAYLAC-FERRER, A. Catalunya<br />
Nord,societat i identitat: reflexions,<br />
vivències i panorama<br />
català. Trabucaire, 2009.<br />
TREBALL. RELACIONS<br />
LABORALS<br />
— FÀBREGAS,L. I ara, què faig?<br />
Com afrontar la situació d’atur.<br />
La Busca, 2009.<br />
MEDICINA<br />
— BREULEUX-JACQUESSON, N.<br />
Regula tu colesterol: domina tu<br />
colesterol sin medicamentos,<br />
¡es posible! Hispano Europea,<br />
2009.<br />
— CUESTA, M. La meva anorexia:<br />
un testimoni de superació personal.<br />
Pòrtic, 2010.<br />
CUINA<br />
— OLIVER, J. Escuela de cocina:<br />
aprende a cocinar en 24 horas.<br />
RBA, 2009.<br />
— Los Mejores vinos de España:<br />
guía Repsol 2010. Repsol YPF,<br />
2009.<br />
ESPORTS<br />
— ALIBÉS, A. Córrer per ser feliç:<br />
42 motius i 195 raons per ser<br />
maratonià. Ara Llibres, 2010.<br />
NOVEL·LA<br />
— CARLETON,J. Cuatro hermanas.<br />
Libros del Asteroide,2010.<br />
— CERDÓ, M. Males companyies.<br />
Club Editor, 2010.<br />
— CERVERA,J. El triangle blau.<br />
Cossetània, 2006.<br />
— CLARK,M. H. Records d’una<br />
altra vida. Edicions 62, 2010.<br />
— DUEÑAS, M. El Tiempo entre<br />
costuras. Temas de Hoy, 2010.<br />
— LÄCKBERG, C. Crim en directe.<br />
Ara Llibres, 2010.<br />
— MONZÓ, Q. Esplendor i glòria<br />
de la Internacional Papanates.<br />
Quaderns Crema, 2010.<br />
— PROUST, M. Combray. El Cercle<br />
de Viena, 2009.<br />
— RIERA, C. Amb ulls americans.<br />
Proa, 2009.<br />
— SIMÓ, I. C. Els Racons de la<br />
memòria. Edicions 62, 2009.<br />
— SOLER, S. Una família fora de<br />
sèrie. Columna, 2010.<br />
GEOGRAFIA. MAPES<br />
— Guia Repsol: 2010: España y<br />
Portugal: mapas, información<br />
turística, hoteles y restaurantes.<br />
Repsol YPF, 2009<br />
BIOGRAFIES<br />
— BLADÉ DESUMVILA, A. Francesc<br />
Pujols. Brau Edicions, 2009.<br />
— PIERA, J. Francesc de Borja: el<br />
duc sant. Edicions 62, 2009.<br />
HISTÒRIA<br />
— MARTÍNEZ FIOL, D. La Setmana<br />
tràgica. Pòrtic, 2009.<br />
SECCIÓ INFANTIL<br />
CONTES<br />
— BLANCH, X. El nas 365 de l’home<br />
dels nassos. Baula, 2009.<br />
— LLOYD, S. No ets tan terrible,<br />
Tim! Parramón, 2009.<br />
— PONS, N. La dent de la Carla.<br />
Abadia de Montserrat, 2010.<br />
IMAGINACIÓ INFANTIL<br />
— MUÑOZ, R. El meu germà el<br />
geni. Edebé, 2010.<br />
— SALA, C. El Triomf d’en Polit<br />
Bonaveu. Cruïlla, 2009.<br />
NOVEL·LA JUVENIL<br />
— GARRIGA, P. Un estiu a Tacugama.<br />
Barcanova, 2009.<br />
— LLONGUERAS, J. Kadingir.<br />
Roca, 2009.<br />
— MIRALLES, F. Retrum. Estrella<br />
Polar, 2010.<br />
— SIERRA I FABRA, J. Material sensible.<br />
Contes cruels. Perifèric,<br />
2009.<br />
MATÈRIES INFANTIL-JUVENIL<br />
— GRAHAM, I. La Conquista del<br />
espacio: un emocionante viaje<br />
estelar. Bruño, 2008.<br />
— PARKER, S. Un emocionate viaje<br />
por el cuerpo humano. Bruño,<br />
2008.<br />
barret picat JUNY 2010
Literari<br />
53<br />
SECCIÓ DVD’S<br />
DVD’S (Infantil)<br />
— Betty Boop. SAV, 2007.<br />
– CLEMENTS, R; MUSKER, J.<br />
Tiana y el sapo. Walt Disney ,<br />
2010.<br />
DVD’S (Juvenil)<br />
– HENDRICKS, B. The Concert<br />
experience(Jonas Brothers).<br />
Walt Disney, 2009.<br />
– ORTEGA, K. High School musical<br />
remix. Walt Disney, 2007.<br />
– ORTEGA,K. High School musical<br />
2. Edición “Dance”. Walt<br />
Disney, 2008.<br />
DVD’S (Adults)<br />
— ACHACHE, M. El Erizo. Les Films<br />
de Tournelles, 2010.<br />
— ALVART, Ch. Expediente 39.<br />
Paramount Pictures, 2010.<br />
— ATTENBOROUGH, R. En el amor<br />
y en la guerra. Warner Bross,<br />
2010.<br />
— MONZÓN, D. Celda 211. La Fabrique<br />
de Films, 2010<br />
— RITCHIE, G. Sherlock Holmes.<br />
Warner Bross, 2010.<br />
— TRUEBA, F. El Baile de la victoria.<br />
Vértice, 2010<br />
DES DE LA BIBLIOTECA<br />
El Departament de Cultura, amb l’objectiu<br />
de facilitar l’accés i utilització<br />
dels serveis de les biblioteques de<br />
Catalunya, va aprovar la disposició<br />
d’un sol carnet de biblioteca per<br />
accedir a qualsevol centre del país.<br />
D’aquesta manera, els usuaris no<br />
han de canviar de carnet si no que<br />
poden fer servir el que tenen per poder<br />
accedir a totes les biblioteques<br />
del sistema. Un gran pas ja que, a<br />
Catalunya i en l’actualitat, hi ha 332<br />
biblioteques i 11 bibliobusos amb<br />
un total de 2.635. 281 usuaris amb<br />
carnet.<br />
Per aquest motiu, la biblioteca Salvador<br />
Espriu ha estrenat un nou<br />
model de carnet de préstec. Tots<br />
els seus usuaris, a mida que aneu<br />
Visita escolar dels alumnes del CEIP “El Sitjar” a l’“Exposició de Novetats de la biblioteca” el dia<br />
de Sant Jordi<br />
Usuaris de la biblioteca en estones de lleure<br />
i oci.<br />
passant per la biblioteca, se us anirà<br />
facilitant.<br />
També esmentar que dins del Plan<br />
de Fomento de la Lectura, el Ministeri<br />
de Cultura va convocar l’any passat<br />
la “IX Campanya d’animació a la<br />
lectura Maria Moliner”, un concurs<br />
adreçat a les ciutats de menys de<br />
50.000 habitants per premiar els<br />
projectes o activitats que promouen<br />
la lectura d’infants o joves.<br />
Com a reconeixement al projecte redactat<br />
des de la biblioteca Salvador<br />
Espriu i al treball que desenvolupa<br />
en el foment de la Lectura, la biblioteca<br />
ha rebut un lot de llibres de<br />
temàtica variada.<br />
Així, la biblioteca va sumant novetats<br />
i va oferint i exposant tot un assortit<br />
de títols de plena actualitat tant pel<br />
que fa al fons bibliogràfic com d’audiovisuals.<br />
És per això que, ja a les portes de<br />
l’estiu, recordar que podeu comptar<br />
amb la vostra biblioteca per a les<br />
vostres estones d’oci i lleure i amb<br />
els títols del moment.<br />
I per acabar i com cada any en<br />
aquest temps, les biblioteques públiques<br />
ofereixen als seus usuaris<br />
la possibilitat d’apropar-los els seus<br />
fons a diversos emplaçaments fora<br />
de l’edifici de la biblioteca. Hi ha<br />
diverses formes de dur-ho a terme,<br />
però les més conegudes són les<br />
bibliopiscines. A Linyola, podreu<br />
gaudir d’una mostra de diferents<br />
contes, novel.la juvenil, novel.la per<br />
adults, llibres de psicologia, cuina,<br />
biografies, revistes... durant tota<br />
la setmana i durant els dos mesos<br />
d’estiu a les Piscines Municipals.<br />
Gaudiu d’unes bones vacances i<br />
d’una bona lectura al vostre lloc<br />
preferit!
54<br />
Literari<br />
Verinosos de rècord<br />
Jaume Balcells Palou<br />
Ganes de superar-se? Ganes de<br />
protagonisme? ...Sigui com sigui no<br />
hi ha cap dubte que a molta gent ens<br />
agraden els rècords.<br />
D’entrada, al parlar de rècords<br />
sembla que et vénen al cap grans<br />
fites esportives que, com diu el diccionari<br />
de la llengua catalana, han<br />
estat constatades oficialment, i que<br />
superen tots els anteriors del mateix<br />
gènere i en condicions idèntiques.<br />
Un bon exemple seria el del home<br />
més ràpid del món que, fins que<br />
algú no demostri que el pot superar,<br />
serà el jamaicà Usain Bolt, que<br />
va fer els 100 metres llisos en 9’58<br />
segons, o el de l’home més fort, el<br />
polac Marius Pudzianowski que pot<br />
alçar 395 kg de pes o, sense anar<br />
més lluny, el mateix Barça que, com<br />
tots ja sabeu, va guanyar la passada<br />
lliga de futbol amb un espectacular<br />
rècord: 99 punts.<br />
Però no, de rècords n’hi ha de tot<br />
tipus i de tots els colors, des de<br />
els més admirables fins als més<br />
absurds i estúpids. Només cal fer<br />
una ullada al llibre Guiness per<br />
adonar-se que per a aconseguir<br />
una mica de notorietat algunes<br />
persones estan disposades a<br />
fer coses que en circumstàncies<br />
normals podrien ser qualificades<br />
d’imbecil·litat total.<br />
Granota verinosa daurada<br />
Per exemple –què se jo!– el paio<br />
aquell que és capaç d’aguantar 8<br />
serps cascavells –vives, és clar!–<br />
amb la boca, o aquell altre que es<br />
va menjar 22 escorpins només per<br />
poder figurar a les pàgines del popular<br />
llibre, o ¿què me’n dieu d’aquell<br />
americà que va destrossar, amb un<br />
temps limitat, 46 tapes de vàter a<br />
cops de cap? Renoi! Li havia de<br />
quedar el cap fet una me....!<br />
Els animals, en molts aspectes més<br />
assenyats i “racionals” que nosaltres<br />
mateixos, també fan rècords,<br />
encara que sospito que a ells les<br />
ganes de protagonisme els importa<br />
un rave, més aviat hauríem de parlar<br />
d’adaptacions extraordinàries<br />
al medi.<br />
Així doncs, criden l’atenció diversos<br />
llistats que circulen per internet dels<br />
animals més verinosos que hi ha<br />
esbarriats pel món.<br />
Oi que diríeu que el primer de la llista<br />
ha de ser una serp o un escorpí?<br />
Doncs no! És un petit anfibi qui té<br />
aquest dubtós honor: la granota<br />
“Fletxa verinosa daurada” (Phyllobates<br />
terribilis) que viu en determinades<br />
selves d’Amèrica del sud i que<br />
segrega, per la seva pell, el verí més<br />
potent del món. Les toxines d’una<br />
sola d’aquestes granotes poden<br />
matar a unes 1.500 persones!<br />
La Mamba Negra no és ni el nom<br />
d’un còctel caribeny ni el d’una pel·<br />
lícula d’acció ambientada en Àfrica,<br />
si no –ara si!– el de la serp més<br />
verinosa que hi ha al món. És una<br />
bestiola que pot arribar gairebé als<br />
quatre metres i mig de llargada. Es<br />
mou pel continent africà ( Ull viu a<br />
on aneu de vacances! ) i només amb<br />
dos gotes del seu potent verí us pot<br />
“canviar de barri” en un tres i no res i<br />
sense cap mena de remordiment.<br />
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581<br />
Es<br />
e-mail:<br />
veu que<br />
linyola@copirieno.com<br />
l’Actènida Brasilenya,<br />
una aranya grossota i lletja com un<br />
barret picat JUNY 2010
Literari<br />
55<br />
pecat, és la número u de les aranyes<br />
verinoses, encara que, habitualment<br />
i per educació, no acostuma a atacar<br />
als humans.<br />
Els fons marins, tan plens de secrets<br />
i meravelles, també aixopluguen<br />
animals amb molt “mala Baba”.<br />
Podríem destacar el peix pedra<br />
(Synanceia Verrucosa ) que injecta<br />
un verí mitjançant les espines d’algunes<br />
de les seves aletes i que pot<br />
provocar dolors fortíssims i, fins i<br />
tot, la mort.<br />
L’espectacular Pop d’anells blaus<br />
si es nota amenaçat et pot donar<br />
una mossegada mortal gràcies a<br />
la potent toxina que inocula. És un<br />
animal preciós, que sembla vestit<br />
per anar a “la feria d’abril”, però...<br />
poca broma!<br />
No més de fiar són la Vespa de mar,<br />
una petita medusa australiana que<br />
pot matar a una persona sana en<br />
menys d’un quart d’hora, o la Serp<br />
marina Hydropolis que, malgrat<br />
que són bastant pacífiques, aquí<br />
si que pots aplicar aquella dita de<br />
l’escurçó, que si et pica “mort o<br />
extremunció”.<br />
No voldria cansar-vos pas amb tants<br />
animals verinosos i poc recomanables,<br />
així que em disposo a tancar<br />
el llistat i a acabar aquest escrit no<br />
sense abans, però, mencionar-ne<br />
dos de força curiosos.<br />
Sabíeu que l’extravagant ornitorrinc,<br />
aquell animal que sembla fet de “peces<br />
o parts del cos” que sobraven<br />
a altres animals, et poc injectar verí<br />
mitjançant un esperó que té en una<br />
de les seves potes del darrere?<br />
Ah! I la més bona! Sabíeu que existeix<br />
un ocell verinós? Si, si. Té el poc<br />
atractiu nom de Pito-hui encaputxat<br />
i, de moment, és l’única au verinosa<br />
que es coneix. Ei!...De veritat que no<br />
m’ho invento!
56<br />
Entreteniments<br />
El racó dels acudits<br />
Gerard Soldevila Pelegrí<br />
Es troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’una<br />
amb l’altra, insistentment…<br />
–Jordi, què fas?<br />
–Doncs ja ho veus, gastant uns eurets…<br />
–Doncs mira, la meva mare, s’ha quedat sorda i cega…<br />
–Buffa, i ara aneu a l’hospital?<br />
–No! Anem a tallar el telèfon i l’electricitat!<br />
Un borratxo li diu a l’altre:<br />
–No beguis més que t’estàs tornant borrós.<br />
–Què desitja el senyor?<br />
–Una truita.<br />
–Espanyola o francesa?<br />
–M’és igual, no penso parlar-li.<br />
Un amic diu a un altre:<br />
–No saps?, la meva dóna es un àngel.<br />
I l’altre li respon:<br />
–Quina sort que tens, la meva encara està viva.<br />
El marit diu a la dona:<br />
–Montse, la carn d’olla està boníssima!<br />
–Vols repetir?<br />
–Montse, la carn d’olla està boníssima!<br />
Envieu els vostres acudits a:<br />
gerard.soldevila@hotmail.com<br />
C/ Ferrer i Busquets, 45<br />
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
e-mail: cunitours@cunitours.com<br />
Tel. (00-34) 973 30 23 07<br />
Fax (00-34) 973 60 28 25<br />
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20<br />
barret picat JUNY 2010
Com passa el temps<br />
57<br />
Com passa el temps<br />
Llímpies. Fotografies cedides per T. Villaró.<br />
R. Roigé, P. Roigé, F. Salse, Piqué, I. Pedrós, M. Clarisó, J. Clarisó. P. Roigé, R. Roigé, F. Salse, Piqué, F. Farré.<br />
Francesc Pujades, J. M. Balcells, Pau Salse, Ramon Tribó.<br />
Josep Vilaplana, Jaume Piqué, Artur Pla, Jaume Clarisó, Josep Pla,<br />
Ramon Tribó.<br />
Març de 1977. Els de Linyola: Ramon Balcells, Josep Mª Bonjorn,<br />
Ramon Pedrós. Asseguts: Jaume Piqué i Joaquim Saballs.<br />
Ramon Tribó Figueres preparant una cassola.<br />
Març de 1977. D’esquena: Jaume Rosal i Josep Mª Bonjorn. De cara:<br />
Jaume Piqué F. Fabregat. R. Bonjorn. Dret Sebastià Torrent.
58<br />
Com passa el temps<br />
Guarderia Tic-Tac<br />
Els més grans tenen actualment<br />
29-30 anys.<br />
De dalt cap baix i d’esquerra<br />
a dreta.<br />
Mestres: M. Rosa Solsona,<br />
Elisabeth Mitjans, Montse<br />
Piñol.<br />
Siddhart Candame, Ivan<br />
Mata, Txema Ortega, Guillem.<br />
Ribalta Galitó, Montse Xifré,<br />
Abert (Girafull), Cristina<br />
Roig, Cristina Mir,<br />
Eva Fernández, Gemma<br />
Fabregat, Oriol Balcells.<br />
Mata Bonjoch, Aurembiaix,<br />
Marc Torrades, Montse<br />
Falcó, Mireia Díaz, Esther Querol, Jordi Coll, Dèbora Tugues, Xavier Salse, Marc Sánchez, Abel Galitó.<br />
David Caba, Marina Domenjó, Jordi Vallès, Xavi Guerrero, Albert Pedrós, Gerard Farré, Ivan Teixidó, Annabel Caba.<br />
(Foto cedida per Neus Solans)<br />
Fotos cedides Montserrrat Martí. Anys 69-71.<br />
C/ Isabel II La bàscula<br />
Pujada escorxador<br />
Desfilada carrer Major<br />
barret picat JUNY 2010
Excursió Adoli<br />
Premi Baldiri i Reixach<br />
Quinta del 2009<br />
Fotos: Adoli, M. Giné, El Sitjar, L. Garcia
Confirmació<br />
Foto: Valeri Bonjorn<br />
Coral Flor de Lli<br />
i Coral de Bellcaire<br />
Foto Conxita Mata