179 Barret Picat

Racó verd
47
allarguen la seva arribada, doncs
hi haurà abundant aliment fins a la
tardor; són espècies que passen
l’hivern en zones més allunyades,
on tenen aliment més temps o estan
més especialitzades en aliments
concrets. La presència d’abundant
aliment a Europa de la primavera a
la tardor, els fa allunyar dels quarters
d’hivern africans o del sud de
la Península, on els estius són més
rigorosos, càlids i secs. La reproducció
és un moment de molt gast
energètic, el creixement dels polls
requereix un aport alimentari quasi
constant, motiu pel qual els fa falta
molt aliment per afrontar aquesta
etapa de la vida. Algunes espècies
fan petits desplaçaments després de
reproduir-se cap al centre d’Europa,
per tal d’evitar els moments de l’estiu
més calorosos.
Per tant, en les espècies migradores
pesa més el risc del desplaçament
migratori, on hi ha una important
despesa d’energia, podent topar amb
riscos climatològics adversos (com
fortes tempestes o ventades) i els
perills de predació (tant animal com
la més important humana), que les
pèrdues d’efectius que suposaria per
l’espècie quedar-se a passar l’hivern
entre nosaltres, per la falta d’aliment.
Els migradors solen ser molt fidels,
tant pel que fa a la ruta escollida com
a les dates. En moltes espècies les
parelles, i fins i tot les cries de l’any
anterior, fan cap al mateix niu. Algunes
espècies tenen parelles per tota
la vida, arribant alguns cops primer
el mascle o la femella, que arreglarà
el niu en espera de l’altre individu.
Els joves hauran de fer moviments
de dispersió, per cercar parella i
zona per criar. Altres crearan un altra
parella temporal.
Aquesta fidelitat en les dates de
migració ha permès als ornitòlegs
anar recollint anualment les dates
de les primeres arribades de cada
espècie, disposant així d’una orientació
de l’arribada de cadascuna
i poder comparar cada any si es
donen en les dates correctes. Des
de fa quasi una dècada, el tècnic
del Departament de Medi Ambient a
Lleida, Jaume Bonfil, recull aquestes
primeres arribades a partir de les
aportacions que fan els diferents
ornitòlegs lleidatans o que visiten
la nostra terra. Aquest recull es
pot observar al Nonapo (Noticiari
Naturalista de Ponent), un grup de
yahoo creat amb la finalitat d’intercanviar
informació sobre natura de
les Terres de Ponent. L’any passat
va nàixer una altra font de recollida
de dades per internet, aquest cop
a nivell de Catalunya i relacionada
amb el món de l’avifauna, es tracta
de l’Ornitho.cat. Finalment, al llibre
“Els Ocells de la Plana de Lleida”
(Joan Estrada i al.), on és recull totes
les espècies citades a Ponent, en les
migradores es mencionen les dates
més primerenques, habituals i més
tardanes de les migracions prenupcial
i postnupcial.
Al proper article analitzarem les primeres
arribades d’enguany a casa
nostra de la migració prenupcial, si
han estat dins les dates habituals o
en cas contrari els possibles motius
de la seva avançada o retràs. En
aquests moments la majoria d’espècies
ja han arribat o passat cap
al nord, ja sigui alguns individus o
el gruix de la població. Resta per
arribar, i per tant s’haurà d’estar
atent: tórtora vulgar, trobat, bosqueta
vulgar, merla roquera, papamosques
gris, tallarol emmascarat, falcó camaroig,
hortolà, tallarol gros, perdiu
de mar, gaig blau, siboc, falcó de la
reina i trenca.