179 Barret Picat

44
Opinió
Preguntes i Processons
Josep Binefa Palou
Per Setmana Santa, panadons,
orelletes, mones i, sobretot, processons;
les cadenes de televisió en
van plenes. Enguany a Linyola han
estat sovint tema de comentaris per
“l’impuls” que un grup de linyolencs
han volgut donar a la del Divendres
Sant. Per part meva, poca cosa a
dir: no sóc qui per judicar ni la fe, ni
les idees, ni les intencions de ningú.
Però em sorprendria (si fos aquest el
cas) que amb tota la moguda només
s’hagués buscat d’aplegar-hi gent,
tot bastint una processó “bonica”,
“vistosa”, amb canalla que servissin
de reclam de grans; caldria preguntar
als penitents fervorosos que
complien alguna íntima prometença
com s’han sentit desfilant al mig de
tant d’atretzo. Fe o afició: vet aquí la
pregunta. La resposta tampoc no és
cosa meva.
Val a dir que, de ser estrictes amb el
paradigma cristià (que es basa en
la Resurrecció, no pas en la mort),
potser seria molt més coherent mirar
de reunir gent per a la Cerimònia de
la Llum de la nit del dissabte, que és
l’autèntic nucli de tota la Litúrgia Catòlica.
Però jo no en sóc soci i segur
que ments més doctes ja ho hauran
sospesat i possiblement també
considerat que la majoria de la gent
només ens atansem a l’església als
enterraments; en aquest cas, res de
nou al poble.
Només m’atreviria a insinuar des de
la distància que, per respecte als
creients (que n’hi ha), procuréssim
de no convertir amb els anys aquesta
processó en una altra Caminada
a la llum de la Lluna amb aires de
carnaval. Però si els fidels i simpatitzants
ho tenen bé així, jo també:
enhorabona!
On les processons agafen un caire
(al meu gust) macabre i esperpèntic,
no simplement “friki”, és sobretot
terres enllà. Encara hi conserven
tota la parafernàlia barroca de les
processons de la Contrareforma,
exagerades i atiades des de l’Església
tridentina per contrastar amb
l’absència d’imatges (a excepció de
la creu) i amb l’abolició del culte als
sants que van implantar la majoria
de les esglésies reformades (en
especial les luteranes), perquè les
consideraven pràctiques idòlatres i
politeistes. Al país de la vora les tenen
també com a fet diferencial, com
un suport més del seu nacionalisme
hipertròfic. Fins aquí, ja s’ho faran!
Però si la Constitució, que tant esgrimeixen
quan els interessa, estableix
ben clarament (art. 16.3) que l’estat
espanyol és laic i no confessional,
què hi fan les institucions de l’estat
(exèrcit, policia, consistoris, ministres,
governs autonòmics, autoritats
militars...) desfilant com a tals (no a
nivell particular, que hi tenen tot el
dret) a les processons catòliques?
Per què es toca la Marxa Reial cada
vegada que surt una imatge de l’església?
Per què els soldats formats
encara fan el “rindan”?...
Aquesta vulneració ancestral i sistemàtica
de la Constitució és com
a mínim ofensiva, especialment si
després es fa servir aquesta mateixa
Llei per negar i reprimir d’altres identitats
evidents que al fons són molt
més constitucionals, democràtiques
i universalment reconegudes.
És clar que la democràcia espanyola
només és d’atretzo.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
barret picat ABRIL 2010