Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
36<br />
Opinió<br />
Lo Gat del Famades i Satanàs: la<br />
rivalitat de dos periòdics lleidatans<br />
(1905-1906)<br />
Josep Pinyol Vidal<br />
A finals de l’any 1905 es publicaren<br />
a Lleida dues revistes satíriques<br />
ideològicament discordants que<br />
reproduïen la controversia barcelonina<br />
que oposava d’una banda el<br />
Cu-Cut !, publicació catalanista més<br />
aviat conservadora i tradicionalista<br />
del mateix grup editorial que La Veu<br />
de Catalunya propera a la LLiga i,<br />
d’altra banda, La Campana de Gràcia,<br />
que des d’el 1870 era un dels<br />
portaveus tradicionals del republicanisme<br />
federalista. Un dels temes<br />
principals del Cu-Cut ! era la lluita<br />
contra el centralisme madrileny i la<br />
crítica envers una Espanya considerada<br />
com un fré a les aspiracions<br />
econòmiques i polítiques de Catalunya.<br />
El fons ideològic de La Campana<br />
de Gràcia era el d’un republicanisme<br />
que s’afirmava com un tret<br />
d’identitat català que ens oposava<br />
a la monarquia espanyola considerada<br />
i presentada com un sistema<br />
inoperant, obsolet i gairebé indigne<br />
dels temps moderns. La Campana<br />
de Gràcia feia, quan la censura li ho<br />
permitia, una campanya anticlerical<br />
ferotge i sense concessions fins al<br />
punt que va ser aquest anticlericalisme<br />
un del signes identitaris de<br />
la seva línia editorial. Amb aquests<br />
dos models sortiren a la ciutat de<br />
Lleida la revista catalanista conservadora<br />
Lo Gat del Famades i la<br />
republicana Satanás que durant llurs<br />
curtes vides editorials s’esbarallaren<br />
acarnissadament i sense estalviar<br />
qualificatius acusadors de l’una<br />
contra l’altra.<br />
Lo Gat del Famades va sortir el 16<br />
de setembre de l’any 1905 i portava<br />
una menció semblant a la del seu<br />
holòleg barceloní : “setmanari humoristich<br />
ab ninots”. La semblança amb<br />
el Cu-Cut ! era tant ideològica i de<br />
contingut com de forma. Posem com<br />
exemple la secció “esgarrapades”<br />
dedicada a noticies breus comentades<br />
amb ironia que era un equivalent<br />
de “la llista de la bogadera” que<br />
publicava el Cu-Cut !. Un exemple<br />
d’una esgarrapada deia :<br />
“ corren rumors de que’l nostre<br />
Ajuntament, als presupostos de l’any<br />
que vé pensa incluir una partida destinada<br />
á la compra d’ulleras fumadas<br />
pels lleydatans á fi y efecte de que<br />
no’ls resulti tan perjudicial á la vista<br />
la excesiva llum dels carrers de la<br />
Rambla i Fernando”.<br />
Aquesta nota, que va sortir al primer<br />
número, criticava la manca d’enllumenat<br />
públic. També trobem temes<br />
de sàtira comuns a ambdòs periòdics<br />
com ara la crítica irònica que es feia<br />
dels guardies municipals anomenats<br />
popularment “xanxes”. Aquesta crítica<br />
humorística els presentava com<br />
gent ingènua, poc treballadora i que<br />
parlaven en una mena de barreja<br />
catalano-castellana que accentuava<br />
la seva qualitat suposada de<br />
persones més aviat ignorants. Tenia<br />
la redacció al carrer Major n° 14 i<br />
Relotger n° 1 i sortia el dissabte. Segons<br />
la propia redacció del periòdic,<br />
es van esgotar els mil exemplars del<br />
primer número. La part gràfica anava<br />
signada essencialment pel dibuixant<br />
Carles Mostany que signava amb els<br />
seudònims Ynatsom (el seu cognom<br />
a l’inrevés), Camot o CA. Lo Gat<br />
del Famades era una revista crítica<br />
envers l’Ajuntament de la ciutat i<br />
sovint denunciava les mancances<br />
del consistori en matèria de higiene<br />
pública :<br />
“ Cualsevol foraster que visiti aqueixa<br />
ciutat, la primera idea que s’en formarà<br />
serà de que està per civilisar (…)<br />
no ‘s pot dar un pas sens sentir un<br />
munt de renechs i paraules indecents<br />
que fan fredat. Ademés d’aixó veura<br />
uns carrers bruts hont si senten unes<br />
olors nauseabundes “.<br />
La caricatura que obria l’edició del<br />
14 d’octubre publicà un dibuix a<br />
la primera pàgina on es veia una<br />
escena de carrer amb dues dones<br />
a la finestra que llençaven al carrer<br />
el contingut d’orinals on es pot llegir<br />
“KK LIQUIDA” just en el moment en<br />
què passa el gobernador portant dos<br />
taüts amb la paraula “Tifus”. Quinze<br />
dies més tard, el 29 d’octubre, una<br />
al.legoria femenina que simbolitzava<br />
a la ciutat de Lleida era representada<br />
en un cementiri devant una llosa que<br />
portava gravades les paraules “Tifus,<br />
Higiene”. Lo Gat del Famades es<br />
solidaritzà amb la revista barcelonina<br />
Cu-Cut ! quan aquesta fou assaltada<br />
pels militars i arribà a publicar un<br />
dibuix en el qual podem veure el<br />
nano, personatge emblemàtic del<br />
Cu-Cut !, amb el gat que representa<br />
a la revista lleidatana. Lo Gat del<br />
Famades va tenir una vida curta car<br />
només s’en publicaren 17 números<br />
dels quals el darrer data del 6 de<br />
gener de 1906.<br />
Més efímera va ser encara l’existència<br />
de Satanás del qual en sortiren 5<br />
números entre el 4 de novembre i el<br />
21 de desembre de 1905. A diferència<br />
de Lo Gat del Famades, que era<br />
barret picat ABRIL 2010