179 Barret Picat

24
Viatges
Trekking al camp base de
l’Everest
Àlex Santallussia
Sembla que el temps es torna endarrere,
aquesta es la primera impressió
que vaig tenir a l’arribar a la ciutat de
Katmandú. Els seus carrers estrets,
amb diferents tipus de construccions
et transporten a una edat primitiva.
Les olors que es desprenen, et fan
anar els sentits de bòlid i t’adones que
estàs en un lloc on les tradicions son
molt diferents i poc a poc t’has d’anar
adapta’n, al dia a dia, de la ciutat.
No van estar gaire temps a la ciutat ja
que el dia següent van abandonar-la
i varem volar cap a Lukla, poble on
comença el trekking del Camp Base
de l’Everest.
El vol va ser sorprenent, primer de tot
pel paisatge: veiem tota la cordillera
de l´Himalaia a vista d’ocell sense
tenir cap obstacle davant dels nostres
ulls i segon pel lloc on varem tenir que
aterrar l’avioneta.
A l’iniciar la caminada va començar el
millor de tot, et relaciones amb la gent
que viu aquelles alçades. Un vocabulari
nou entra per les teves oïdes i per ferte
entendre has de començar a retenir
en la teva memòria les expressions
mes usuals i quotidianes. Menys mal
que la mímica en aquest casos serveix
de molt i et dones compte que hi ha
moltes maneres de comunicar-se.
Les condicions de vida, cada cop que
anem pujant, es fan més dures però
la gent esta adaptada a l’entorn, això
es nota sobretot en la duresa i les arrugues
de la seva pell. Aquí t’adones
que som uns privilegiats, els petits
gestos com obrir una aixeta, un interruptor
o tenir aigua calenta aquí no
son possibles. La qualitat de vida que
tenim els occidentals no es pot comparar
en aquestos termes materials,
sortim guanyant per molt avantatge.
Però en quant a termes immaterials
la cosa no la tinc tant clara. He pogut
observar com aquestes gents son
més feliços que nosaltres, sempre
estan amb el somriure a la boca, no
es preocupen per temes superflus,
viuen el dia a dia no es marquen metes
a llarg termini, ¿perquè? Serà per
que una riuada, una nevada, un pont
trencat o una infermetat del bestiar
pot fer trontollar la supervivència de
les famílies.
Aquí te n’adones que estàs al millor
lloc per fer muntanya, miris on miris,
sols veus muntanyes i valls de
dimensions infinites. L’ambient esta
assegurat, els ponts tibetans t’avisen
de com baixen els rius a l’època dels
monsons. Els yaks et sorprenen a
l’alçada a la que poden arribar carregant
tot tipus de carrega a les seves
esquenes. Penseu que en aquest
lloc no hi arriben carreteres, tot els
subministres han d’arribar carregats
a traves de les espatlles dels porters
o d’animals de tracció. La meva opció
a l’hora d’iniciar el trek, va ser clara,
jo mateix pujaria la meva motxilla
amb tot el meu equipament (20 kg),
era una opció personal, volia provarme.
L’experiència va valer la pena,
però clar fins que les teves espatlles
i esquenes no s’adapten al pes, costa
avançar, poc a poc m’entres els
dies van passant, el cos assimila la
nova situació i les etapes es fan mes
suportables.
A partir dels 5.000 metres d’alçada
vegem com la massificació de turistes
que trobaven en cotes inferiors es va
diluint, i la muntanya de manera silenciosa
va fent la seva selecció natural.
La sensació val la pena, t’afrontes
a petits reptes que a vegades no
s’aconsegueixen però lo important es
intentar-ho i compartir-lo amb els teus
companys.
La convivència es fonamental en
aquestes situacions, el dia a dia et
porta a enfrontar-te a múltiples situacions
a les que el grup s’ha de trobar,
cadascú te un rol i de vegades s’han
de prendre decisions que no complauen
a tothom.
Dins de la ruta varem tenir situacions
complicades ja que un company va
patir mal moderat d’alçada i la seva
vida va estar en perill degut a l’aparició
d’apnees, però per sort es va poder
recuperar positivament.
En conjunt el trekking per les valls que
envolten la glacera del Kumbu son
impressionants, estàs envoltat per pics
de 8.000 m i multitud de pics de més
de 7.000 m, varem gaudir de l’activitat i
de l’ambient i varem tenir sort ja que la
meteorologia ens va respectar durant
els vint dies del trek. Seria difícil explicar
els paisatges, sobretot els diferents
tons que prenen els colors, quant els
rajos de sol es refracten amb els cristall
de neu, tenint de fons un cel blau.
Nepal ha estat un país molt interessant
i segur que en un futur no llunya,
retornaré per aquelles terres, això si,
intentaré fer algun altre trekking menys
concorregut per tants turistes.
barret picat ABRIL 2010