179 Barret Picat

20
Vistes de Linyola
Impressions d’un barceloní
trasplantat a Linyola
Quim Balaguer
“Aquelles ratlles
grogues”
Vagi per endavant que a Barcelona
no conduïa mai (em sembla que ja
ho ha dit en algun altre número), i
que per tant aquesta frase no m’imaginava
que la diria mai (referint-me a
un cotxe, és clar:..).
El que és clar és que aquí la diu
tothom, i estic segur que des de fa
temps. Com que no hi ha policies,
tothom fa el que vol, o el que s’ha
fet sempre (i només estic parlant de
trànsit). S’aparca a qualsevol lloc,
es para a qualsevol lloc, en alguns
carrers encara tinc dubtes sobre
quina direcció tenen,... ja m’hi he
anat acostumant, però entre que
feia molts anys que no conduïa,
i que semblava que a Linyola hi
havia altres normes, no entenia res.
Em deien “ves a tal lloc, i fes no sé
què”. I jo preguntava “I on aparco?”.
Segons de dubte de l’interlocutor, de
no entendre bé la pregunta, i la resposta
era, invariable: “Allà mateix, a
qualsevol lloc”. Llavors vaig començar
a pensar que les ratlles grogues
volien dir “espai reservat per als de
Barcelona que tenen dubtes”. Però
no, perquè vaig observar que els
de Linyola també hi aparcaven...
“Què coi deuen voler dir les ratlles
grogues?” Com que no hi ha policies
no ho podia preguntar; ho preguntava
a la gent d’aquí, familiars,
amics, coneguts i saludats, i ningú
em donava una resposta clara “és
per no aparcar-hi”, em deien mentre
ho feien ells, o tot observant la fila
de cotxes aparcats. “No, pels de
Barcelona no ho és, perquè aquest
cotxe blau és el de l’Antonio de Cal
no sé què, aquell que està casat
amb la gran de Cal l’altre, que són
família de... PROU!! Per no aparcar,
no pot ser, pels de Barcelona tampoc,...
què seran? Reservades als
paradistes del mercat? No, perquè
n’hi ha per tot el poble.... Corba
perillosa? Home, no fotem. Reservat
per a tractors? No ho sé, aquests
sempre els veig aparcats davant del
taller... Càrrega i descàrrega? Però
on vivim, a Mercabarna, o què? Reservat
a vehicles especials? El cotxe
de l’Antonio de Cal no sé què no ho
semblava pas, d’especial. Maco sí,
però no especialment. Podria ser
per aturar-se només un moment?
Ah... Igual he arribat al què de la
qüestió... I això en planteja una altra.
Què és un moment? “La vida de la
humanitat és un moment, comparada
amb la vida del Planeta Terra”, vaig
sentir fa poc... Així que puc aparcar
a les ratlletes grogues, i jo decidiré
què és un moment per a mi... total,
aquí cadascú té el seu concepte
espai-temps...
El cas és que jo no gosava aparcar
davant de les ratlles grogues. Ja us
deia que conduïa poc abans d’arribar
a Linyola, i al no entendre gaire
les normes, preferia aparcar una
mica més lluny. I no cal dir-vos que
a Barcelona, pel poc que vaig conduir,
i pel molt que ho havia vist fer...
a ningú se li acudiria aparcar (ni tan
sols un moment) a sobre una ratlla
groga. Era qüestió de segons (i aquí
sense relativitat espàcio - temporal)
que vingués un policia i et fes fora.
Així que arribo a Linyola, veig ratlles
grogues i em dic: “no, que vindrà un
policia”. I encara l’espero.
Total, que després de sis anys vivint
a Linyola, un dia (i ja dos, i tres,...) em
sorprenc pronunciant la següent frase.
“El deixo aquí mateix. És un moment”.
I aquestes ratlles grogues que
hi ha a algunes voreres, què deuen
voler dir? No ho sé (encara ara m’ho
pregunto, i encara espero resposta),
no ho sé, però l’hi deixo, que tinc
pressa i no vull aparcar gaire lluny.
Què fort. Sóc un fora de la llei. Que
les bombin, a les ratlletes grogues.
Ni sé què volen dir, ni m’importa. Jo
hi aparco. Encara que només sigui
una mica, ja penso com un linyolenc...
Qui m’ho havia de dir.
Hi ha coses del poble que encara
no entenc, i que segurament encara
trigaré alguns anys a fer-ho, però per
a una mentalitat encara “urbanita”
com la meva (quadriculada i normativitzada),
prefereixo mirar-m’ho amb
ironia, i pensar que són normes o
costums socials que no entenc, però
que aquí funcionen i van bé. Cap
problema. Però mirat des de fora fa
gràcia. Sense ofendre.
barret picat ABRIL 2010