179 Barret Picat

Vistes de Linyola
19
la festa va donar una empremta a
una porta dels baixos de la casa, on
hi havia una botiga que la Torrenta
tenia llogada al Riera de Bellcaire i on
es despatxava vi, vinagre i licors...,
el cas és que la porta va cedir i es
va obrir i els joves hi entraren i hi
trobaren un sunyer que el venedor
feia servir els dies que es quedava
a dormir i entre altres begudes un
barril de 60 litres de moscatell..., pel
que agafaren el sunyer, com si fos
una camilla i hi posaren el barril de
moscatell al damunt i ja es donaren
per contents, marxant amb el botí
cap a cal Ritet, on es van beure els 60
litres, acabant la festa amb alguens
borratxeres.
A l’endemà al matí, com cada dia
lo Riera de Bellcaire va anar a obrir
la botiga i al veure la desfeta, sense
pensar-s’ho dues vegades va anar
a fer la denúncia a la caserna de
la guàrdia civil. En aquell temps, el
cabo es deia Rojo i un dels guàrdies,
Lluís, el cas és que potser per mediació
de l’home de la Torrenta van
demanar a la caserna a l’Ambrós
Farré, Antonio Balagué, Peret Vilamajó
i al Poqueto, que era a totes
les “festes” que s’organitzaven i que
vivia davant per davant de la caserna
que aleshores era al castell...
–“Hombre, Poqueto, no se da verguenza
un hombre casado como
usted con cinco hijas hacer estas
cosas...”
–“Sr. Cabo, no se me ponga así, que
todo ha sido una broma...”
–Este domingo por la tarde os quiero
a todos los que participasteis,
aquí...
I quan sortien i passaven pel davant
del cabo, aquest sense previ avís,
va fotre una puntada al cul del Peret
del Vilamajó...
Al sortir l’Ambròs li preguntà
–Peret que t’ha fet mal?
–Collons, si me’n ha fet, compto que
m’ha rebentat les morenes...
Diumenge a la tarda a mitja sessió
de ball, els van anar tocant, un a un
per l’espatlla i un bona colla de gent
es va reunir a la caserna.
Resumint els va caldre pagar 10 pessetes
a cadascú i d’aquesta manera
se’n van sortir.
Estic content d’haver escrit aquesta
història que m’han explicat amb gran
satisfacció tant l’Ambros Farré com
l’Alfons del Pexes, ja que semblava
com si s’hi trobessin i em digueren
que ho tornarien a fer, encara que
em recordaven que aleshores 10
pessetes era una quantitat important,
però disfrutaven molt.
Estalviadors
1) L’espelma
Darrerament he escoltat algunes
històries de l’estalviadors que som
els catalans....
–Què fan els catalans, quan tenen
molt fred?
–Es reuneixen tots al voltant d’una
espelma....
–I quan tenen molt, molt, molt de
fred?
–Encenen l’espelma.
2) L’amor
–Qui va inventar l’amor?
–Un català. Estava fart de pagar.
3) La nevera
–Perquè als catalans els va costar
tant, tenir nevera?
–Perquè no es creien que quan tanques
la porta, s’apagava el llumet
que hi havia a dins.
Una abraçada.
Coneixes el
teu poble?
A las pregunta del número anterior només hi
ha hagut un encertant, la data estava posada
al carrer Robert. Per aquest número, sabeu on
està situada aquesta font?
Envieu respostes a:
barretpicat@yahoo.com
Quim Balaguer