Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
18<br />
Vistes de Linyola<br />
Enyorances<br />
Josep Maria Mir Bauló<br />
ELS ESQUELLOTS DE CA<br />
LA TORRENTA<br />
Com us vaig explicant hi ha moltes<br />
tradicions i costums que s’han perdut<br />
al llarg dels anys i una d’elles han<br />
estat els esquellots.<br />
Pels joves que no n’heu sentit parlar<br />
mai d’aquesta tradició, els esquellots<br />
es feien quan un home solter es casava<br />
amb una vídua o quan un viudo<br />
es casava amb una noia soltera.<br />
Després de celebrar-ne el casament<br />
i quan la parella tornava del viatge<br />
de nuvis, capaltard del primer dia<br />
que havien tornat hi anaven a ferlos<br />
una visita tres o quatre joves en<br />
representació del jovent del poble i<br />
els comentaven que per la nit tenien<br />
l’intenció de fer-los esquellots, però<br />
si pagaven una quantitat de diners<br />
no els en farien.<br />
Generalment pagaven perquè el<br />
jovent pogués anar a fer un beure<br />
a la salut dels casats, però si es<br />
posaven tossuts, començaven a fer<br />
esquellots.<br />
Els esquellots<br />
Els esquellots consistien a fer molt<br />
soroll, davant de la casa dels recent<br />
casats, quan arribava la nit, amb tota<br />
classe d’objectes, casseroles, pots<br />
de llauna, i sobretot les esquelles<br />
–d´on venia la paraula esquellotsque<br />
els bous i que els corders portaven<br />
al coll quan sortien a pasturar,<br />
i aquest soroll podia durar força<br />
hores, i normalment s’acabava quan<br />
els afectats es decidien a pagar el<br />
que el jovent demanava.<br />
Ara que ja sabeu el que eren uns<br />
esquellots, un en passo un que fou<br />
molt sonat.<br />
Els esquellots de ca la Torrenta<br />
Cal Torrent era una casa de bona posició<br />
del carrer Jaume I, aquell carrer<br />
que és entre Cal Montaner i cal Tecu.<br />
En ella hi vivia un matrimoni que no<br />
van tenir fills, per aquest motiu es van<br />
afillar una noia, de qui el matrimoni<br />
eren els seus tiets.<br />
Passats uns anys la dona del Torrent<br />
va morir i quedaren a la casa el viudo<br />
i la noia que després d’un temps van<br />
acordar casar-se, encara que es portaven<br />
molts anys de diferència.<br />
Segons he pogut esbrinar al Sr. Torrent<br />
era un empedreït jugador de cartes,<br />
tant que quan gairebé no podia<br />
ni caminar es feia acompanyar per<br />
la seva dona al cafè, ja ue no podia<br />
passar sense jugar. Una de les darreres<br />
voluntats fou que l’enterressin<br />
amb un joc de cartes i així es va fer.<br />
Passats un temps de la defunció, la<br />
vídua Torrenta es va casar amb un<br />
solter de Barbens, que era molt bona<br />
persona, com ho puc testimoniar<br />
personalment per haver-hi parlat<br />
moltes vegades.<br />
Quan va arribar del viatge de nuvis<br />
que en aquells temps eren molt curts<br />
i el més lluny on s´ anava aleshores<br />
era a Barcelona, els anaren a visitar<br />
l’Ambros Farré, l’Antoni Balagué i<br />
el Peret Vilamajó per negociar els<br />
esquellots. Foren rebuts molt cordialment<br />
i els van pagar amb genero-<br />
sitat. Després de cobrar es reuniren<br />
amb la colla de jovent i se’n van anar<br />
a beure a Cal Ritet que aleshores el<br />
tenia arrendat el Pio.<br />
A Cal Ritet demanaren capses de<br />
galetes, anís i moscatell..., però al<br />
mateix cafè hi havia una altra colla<br />
més grans que ells , inclús alguns<br />
d’ells eren casats, que parlant es<br />
digueren si a aquesta jovenalla els<br />
han donat diners, si fem el mateix, a<br />
nosaltres també ens en donaran.<br />
Però es van equivocar de mig a<br />
mig, perquè quan es va presentar<br />
a la casa, l’home de la Torrenta, els<br />
digué que ja havien pagat i que no<br />
ho farien més.<br />
I aleshores aquest grup començà<br />
davant de casa seva, uns esquellots<br />
tan sorollosos que s’escoltaven des<br />
de tot el poble. Mentre feien barrila,<br />
soroll i festa, un dels joves al mig de<br />
barret picat ABRIL 2010