179 Barret Picat

Linyola, abril 2010. Lo Pla d’Urgell
número 179
Sant Jordi

Les mones
de Pasqua

Editorial
3
Fundat l’any 1979
linyola – abril 2010. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Francesc Foguet i Boreu
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Antoni Martí Mases
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Eva Llauet, Gismat, Celi, Cau,
Montserrat Espina, Montserrat Marti, ADOLI,
Ampa, Moisès Mata, Francesc Font, Escola El
Sitjar, Escola municipal de Música, Corla Flor
de LLi, Gerard Soldevila, Josep Mª Padulles,
Joan Yeguas, Manel Pedrós, Xavier Diez, Jaume
Balcells, Bar Planes.
Text: Josep Mª Mas i Mas, Pere Badia, Juan
Almodovar, Josep Mª Mir Bauló. Vicens Mas,
Xavier Diez, Gerard Soldevila, Jaume Balcells,
Montserrat Espina, CDL, Comerciants de Linyola,
Agrupació JovenT, Xapes, Josep Mª Padulles..
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
CRISI
Linyola, és una població durament castigada per una crisi que molts voldrien
apaivagada, que si per una banda no deixa de seguir una estela creixent,
per altra no es veu –o encara no es visualitza- per enlloc una política de
reconversió dels llocs de treball, amb la creació d’empreses que tornin a
contractar a centenars de milers d‘ aturats. I mentre no es donin aquestes
circumstàncies, la crisi seguirà fent estada dins de la nostra societat.
PROCESSÓ DE DIVENDRES SANT
Com dèiem sempre des de l’editorial, tenim entitats, associacions, persones
que treballen per donar relleu als actes que organitzen i en aquest cas s’ha
revitalitzat la processó de Divendres Sant de la nit, amb una lluïda representació,
gràcies a la col·laboració de diferents col·lectius.
SANT JORDI
Barret Picat vol celebrar aquest Sant Jordi amb la publicació d’un especial de
poesia, que ha comptat amb la col·laboració de sis poetes –tres del poble,
dos de la comarca i un de Girona-.
25-A
L’ona continua avançant i el 25-N, i milers de persones a les seves poblacions
i ciutats continuen treballant i organitzant actes, per tal de que aquest
diumenge, el 25-N un milió de catalans, puguin acudir a les urnes, per donar
la seva opinió sobre la sobirania de Catalunya. I darrera del 25-N vindran
d’altres Diades i Jornades fins que tothom hi hagi dit la seva i estem preparats
pel dia del referèndum oficial.
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.

4
Sumari
1 PORTADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . E. Gispert/C. Arenas
3 Editorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BP
4 Sumari / La Barretada . . . . . . . . . . . . Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Pessebre Vivent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CDL
7 Taxes escombraries ...........Comerciants de Linyola
NOTÍCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BP
8 Carnestoltes / Celebració de Santa Àgueda / Adoli
Temps / Sant Antoni / Festes de Nadal
11 Publicacions / Noms Propis
9 Meteorologia i pluviometria . . . . . . . . . . . . .Josep M. Mas
14 CF Linyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P. Badia
17 Sortida del Cau al Parc Nacional d’Aigüestortes . . . Juan
Almodóvar
19 El raconet de la botifarra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Xapes
VISTES DE LINYOLA
20 Enyorances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep. M. Mir Bauló
21 Coneixes el teu poble? . . . . . . . . . . . . . . . Quim Balaguer
22 Impressions d’un barceloní
trasplantat a Linyola ..................Quim Balaguer
26 Les llímpies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Vicens Mas
VIATGES
33 El petit somni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep M. Padulles
HISTÒRIA
39 Més sobre el retaule major
de Linyola (1604) ......................Joan Yeguas
ENTREVISTA
41 Entrevista a Manel Pedrós Colell .........Esteve Mestre
OPINIÓ
47 Continuem endavant . . . . . . . . . . . . . . . Francesc Foguet
48 Dirty old town ..........................Xavier Díez
50 La fiblada de la crisi ........... Un que encara treballa
ENTRETENIMENTS
51 El racó dels acudits . . . . . . . . . . . . . . . . Gerard Soldevila
RACÓ VERD
52 Els ocells de Linyola . . . . . . . . . . . . . . . . . Roger Guillem
LITERARI
53 La substituta ........................Jaume Balcells
56 Biblioteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Montserrat Espina
59 COM PASSA EL TEMPS
60 CONTRAPORTADA .................75 anys/60 anys
POLÍTICA MUNICIPAL
28 La crisi arrasa al poble ................Jordi Soldevila
La Barretada
barret picat ABRIL 2010

Cartes al director
5
Jo no puc acompanyar
a la meva filla a
l’escola
En primer lloc voldria comentar que
estic inscrita a la revista “Barret Picat”,
ja que la trobo molt amena. No
llegeixo tots els articles, només els
que m’interessen i per ser sincera els
articles de/la Quim Balaguer, no els
havia llegit mai.
Però l’altre dia unes mares d’aquestes
que critica en el seu últim escrit,
vaig sentir que deien que el/la Quim
Balaguer, quan escriu a aquesta
revista, tot ho troba malament. O
és que possiblement aquest/a barceloní/ina
trasplantat/da a Linyola,
no s’ha pogut adaptar a la vida del
poble.
Segons ens deia, quan té el matí
lliure pot veure, suposo des de la
finestra, la gent que porta els seus
fills amb cotxe a l’escola i que llavors
aquell carrer es un “caos”.
No et passis ... què et penses que
estem a la Diagonal de Barcelona?.
No has pensat per un moment que
aquests pares que porten els seus
fills amb cotxe a l’escola, desprès
han d’anar al treball i que es aquest
el motiu?.
Jo, a la meva filla, no puc acompanyar-la,
ja que a l’hora que comença
l’escola estic treballant. L’acompanya
el meu marit, menys els dies que
per motius de feina no hi pot anar,
llavors hi va l’àvia. Però et puc assegurar
que cap dels dos es fixa en
les mares que “fan petar la xerrada”
i que segons dius després van a fer
el cafè. Em podries dir que té això
de dolent?. És més si s’ho poden
permetre, ben fet que fan.
Veig que tu no tens massa feina, que
et fixes en aquestes “bajanades”, o
és el que deien aquelles mares, que
no t’ha adaptat a la vida del poble.
Jo també vaig amb un grup d’amigues
cada diumenge i els dissabtes
que tinc lliure a fer el cafè. Per cert,
si alguna vegada vols venir, t’invitem
i també si vols, et podríem donar alguna
recepta de cuina i així estaries
distret/a amb alguna cosa més útil
que mirant per la finestra.
No vull entrar en polèmica sobre
aquest tema. Per tant, continuaré
com fins ara, llegint només els articles
que més m’interessin.
Visió breu de la
primavera
Dolors Piñol Domenjó
La primavera: estació sísmica, sil·
làbica, còsmica.
Joan Borda i Boreu
www.clublinyolagym.com

6
Notícies
Notícies
PREMI MARIA MERCÈ
MARÇAL
En els darrers anys durant el sopar
intervenen alumnes d’una escola.
Aquest any hi intervingueren amb
gran èxit els alumnes de l’escola de
Linyola.
Al XII Premi MMM, celebrat el 26 de
febrer, hi van participar unes 500
persones. Quan s’acabava el sopar
intervingueren els alumnes de l’escola
el Sitjar que meravellaren a la
sala, essent els triomfadors de la nit,
ja que més que recitar, interpretaren
les poesies. També intervingué Miquel
Calzada “Mikimoto” i el premi
se’l va emportar el mallorquí Miquel
Bezares.
L’enhorabona a l’escola El Sitjar.
SOPAR DEL PESSEBRE
VIVENT
El dissabte 27 de febrer es va celebrar
al poliesportiu el sopar de
l’associació del Pessebre Vivent on
hi hagué vàries sorpreses i a la fi es
va passar la filmació del pessebre
passat.
CURSA A MOLLERUSSA
Al MEMORIAL CULLERÉ de Mollerussa
celebrat el dia 28 de febrer i en
la Categoria de PROMESA-SÈNIOR
FEMENÍ la 3a Classificada fou Isabel
Armario Gamero que va fer la cursa
de 3,6 km en un temps 18 minuts
59 segons.
IX CALÇOTADA DE LA
PENYA BARÇA
El dissabte 6 de març es va celebrar
la IX Calçotada de la Penya Barça al
poliesportiu.
Hi va haver 150 persones a dinar,
entre socis i simpatitzants. Tots els
assistents van ser obsequiats amb
un pitet amb la commemoració de
les 6 copes.
Van venir representats de la penya
Ciutat De Lleida.
Es van cuinar 3.000 calçots i es va
fer 25 Kg de salsa, es van coure 3
corders, llonganissa i botifarra, no
van faltar postres i uns dolços per
acompanyar la tertúlia final i varem
brindar amb cava els triomfs del
Barça.
Hi va haver un sorteig de lots cedits
pel diari SPORT, que van agradar
molt i varem sortejar un calaixó ple
de productes selectes.
La Penya Barça agraeix l’ajuda a tots
els qui ajudaren en l’elaboració de la
calçotada.
ADOLI
CURS DE MEMÒRIA
Irene Solsona
Durant els mesos de febrer es va
fer al local de l’associació un curset
sobre la memòria que va donar Anna
Carné.
DIA INTERNACIONAL DE LA
DONA
L’Associació de dones de Linyola
va celebrar el dia de la dona treballadora
el passat diumenge 7 de
març. L’acte va començar amb una
berenada per al centenar de sòcies
que van assistir al poli. Tot seguit la
Carme Rosell, presidenta de l’Adoli
va fer la lectura del manifest.
I per celebrar aquest dia tan important
per a les dones, un quartet de
Manresa de música gospel, format
per dues noies i dos nois, un dels
quals era pianista, van oferir un repertori
ben distès. Cançons típiques
del gospel com Amazing grace, Oh
happy day, Swing low, sweet chariot
es van alternar amb l’Allelluyah de
Leonard Cohen i un “a capella” del
grup de veus Manhattan Transfer.
Després dels bisos de rigor es van
regalar uns detalls per a les col·
laboradores de Sant Antoni.
XERRADA
Després del taller de la memòria es
va fer el divendres 12 de març a les
8 de la tarda un conferència col·loqui
“Cuidar al cuidador” a càrrec de la
Sra. Carme Piera Isern.
EXCURSIÓ MÓN SANT BENET
El dissabte 27 de març Adoli organitzà
una gran excursió al monestir benedictí
Món Sant Benet, on després
de visitar-lo van conèixer la Fundació
Alícia fundada per Ferran Adrià per
tal de crear un espai de recerca científica
i gastronòmica i participaren
al taller El Sentit dels Sentits.
Dinaren a Sant Fruitós del Vallés i per
la tarda anaren a visitar Manresa.
CAMINADA A VALLVERD
L’11 d’abril, trenta sis sòcies s’encaminaren
a peu, cap a Vallverd
on esmorzaren i feren una bona
excursió.-
NEVADA
Dilluns 8 de març va caure una nevada
a Linyola. També a Catalunya i
aconseguí col·lapsar l’àrea metropolitana,
però els qui s’emportaren la
pitjor part foren els gironins. Algunes
poblacions de la Costa Brava estigueren
una setmana sense llum.
LLAR DE JUBILATS
XERRADA
El dijous dia 11 de març a les 5 de la
tarda feren una xerrada informativa a
barret picat ABRIL 2010

Notícies
7
la llar, sota el títol “Com donar suport
als familiars, amics i als propis malalts
d’alzheimer i altres demències”
a càrrec de la presidenta de l’Associació
de Lleida, Joana Espuga i
també hi va intervenir la psicòloga
Mª Antònia Recasens.
EXCURSIÓ
Dins de les Jornades Culturals, la
Llar de Jubilats ha preparat diverses
excursions, la primera del 8 d’abril
fou fer una volta al Bergada, visitant
els llocs més bells de Berga, dinar
a Sant Corneli i a la tarda visita al
Santuari de Queralt.
Pel dia 20 d’abril està programada un
viatge a Santes Creus i a l’Arboç i el
dia 22 una xerrada sobre Exercitem
la memòria.
DINAR DE CARNESTOLTES.
Dins de les activitats que es porta a
la Llar el 14 de març feren el dinar
de carnestoltes.
FESTA DE FÉMINES A
L’ATENEU
El divendres 12 de març es va fer
una gran festa de fèmines on es
proposava una nit de descontrol i
alliberament neuronal. El sopar que
es va fer a l’Ateneu compta amb
especialistes de Taper Sex i d’altres
sorpreses. Les assistents van sortir
força contentes.
CAMPIONAT DE BITLLES
ESCOLAR
Campionat de Bitlles II Fase Territorial
Lleida, que es va celebrar el 13 de
març a Linyola en que els alumnes
del Ceip El Sitjar coparen en algunes
categories els primers llocs.
AUDICIONS DE
L’ESCOLA DE MÚSICA
Durant diferents dies del mes de
març l’Escola de Música ha fet audicions
de música obertes al públic
i també ha homenatjat a la seva
directora Estefania Bellmunt abans
de la seva boda.
Els concerts foren de l’agrado dels
assistents.
CELI
Ja som internacionals. El Xavi Noró
va participar a la cursa de Sant Silvestre
de Berlín representant al nostre
club, on va fer molt bon resultat i
va ser el millor català classificat. La
cursa es va corre sobre neu i baixes
temperatures.
El Celi aquest any participarà a la
Lliga Interclubs de les terres de
Lleida.
Aquesta lliga està formada per la
majoria de clubs d’atletisme de les
terres de Ponent, on és dona una
puntuació depenent del resultat, a
les 23 curses de running que es fan a
les nostres terres. Les classificacions
són individuals i per equips i estem
segurs de que el club farà molt bons
resultats.
Els socis del club últimament han
participat en nombroses competicions
com curses de 10 km, mitges
maratons, la marató de Barcelona,
curses de muntanya, marxes de resistència,
duatlons, així com sortides a la
muntanya amb raquetes de neu. Cal
destacar el debut del les joves promeses
Gerard Alós i el Ramon Sanmartin
a la duatló d’Agramunt on van quedar
4r i 5é de la seva categoria.
SETMANA SANTA
És una setmana amb un vesant religiós
per part dels creients i per una
altra banda molta gent –la que potes
dedica a fer turisme: neu, platja i
viatges a l’interior de l’estat espanyol
i per Europa..., nits de disco...
Pels qui es queden a Linyola es
gaudeix veient la palma, fent alguna
excursió, assistint la processó, complint
la tradició de comprar la mona
i menjant-la el diumenge i el dilluns
de Pasqua.
Però la novetat d’aquest any ha estat
la processó de Divendres Sant, un
acte que s’ha rellançat.

8
Notícies
LA PROCESSÓ DE DIVENDRES
SANT
El dia 18 de febrer i el 23 de març
es feren reunions per preparar la
processó. Es decidí d’allargar el
recorregut tradicional, afegint-hi
carrer Major i plaça Planell. Es presentaren
els 15 vestits de romans i
22 vestes que portarien els portants
dels passos.
El 23 feren un assaig els diferents
portants dels Passos, Cor Parroquial,
tambors, armats, entorxes, estendards,
escolans...
Divendres Sant es va fer el Via Crucis
pels carrers a les 9 del matí i al
vespre es va fer una gran processó,
com feia molts anys que no s’havia
vist. Veieu fotografies.
LES MONES
Barret Picat s’ha atansat aquest any
a les pastisseries de Cal Castellà
i Cal Timbaler que apart de fer les
mones, fan una de les coses més
difícils, fer les figuretes de xocolata
que coronen les mones, que és el
que més atreu als nens. El nostre homenatge
a aquestes persones que
porten l’alegria a les cases, mitjançant
l’art de fer aquestes figueretes
que tan il·lusionen a petits i grans.
GRAN FESTA CULÉ
El passat dia 10 d’abril el Barça va
guanyar al camp del seu màxim rival
el Real Madrid per 0-2. A Linyola es
va celebrar una gran festa quan es va
acabar el partit, amb focs artificials,
petards, toc de clàxons pels cotxes
i gent al carrer...
Esperem que aquest fi de temporada
guanyi un parell de títols.
Per cert aquest fi de temporada, Bojan
Krkic s’està fent un lloc a l’equip,
aprofitant les -poques- oportunitats
que té i responent al que s’espera
d’un davanter centre, marcant gols.
FESTA GRUP DE JOVES
DE LINYOLA
El dissabte 17 es va celebrar el 1er.
Concert de l’Agrupació de Jovent
de Linyola amb els grups NPI, Hot
Numbers, One Way i Rock’n’llamp.
SETMANA DE LA
MÚSICA A LINYOLA
• Diumenge, el Ceip El Sitjar acudeix
a Veniu a Cantem 2010, al teatre
l’Amistat de Mollerussa.
• Dilluns, concert a l’església parroquial
del Trio Opus U – Roda instruments
-corda
• Dimarts, a l’escola de música, roda
d’instruments+audició de combos.
• Dimecres, a l’escola de música
classe magistral de Benjamí Felip.
• Dijous, concert de cant líric a l’escola
de música.
• Divendres, actuació del grup
Hewel de Mollerussa a l’escola municipal
de música. Projecció de la
pel·lícula Fantasia.
NOMS PROPIS
Centre Eqüestre Lliri Blau. La primera empresa del Pla d’Urgell que
ofereix una oferta d’esports i aventura oferint passejades a cavall per
l’estany d’Ivars.
Mariona Lladonosa. Professora de la Udl que porta a terme un estudi
sobre els diversos àmbits culturals de Linyola.
Estefania Bellmunt. Directora de l’Escola Municipal de Música que va
obrint l’escola al públic mitjançant audicions periòdiques. Fou homenatjada
pels seus alumnes.
barret picat ABRIL 2010

Notícies
9
Meteorologia i pluviometria
febrer
març
Temperatura màxima 19 o C els dies 24,25 i 26 26 o el dia 19
Temperatura mínima -6 o el dia 14 -5 o el dia 10
Mitjana màximes 13 o 17,42 o
Mitjana mínimes 1,17 4.09 o
Temp. Mitjana mes 7 o 10,75 o
Dies de precipitació 9 8
Dies de gebrada 9 9
Dies de boira 1 0
Dies de neu 0 1
Dies de màx. precipitació 9 l. el dia 4 18 l. el dia 7
Precipitació total mes 28 l. 70 l.
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas

LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

Notícies
11
Robert goes to Hollywood
Robert Pérez
La última aventura d’en Robert Pérez,
el nostre artista més internacional, ha
estat exposar prop de les estrelles de
Hollywood. El 4 de març va agafar
les maletes i els seus cuadres i se’n
va anar a Los Angeles. L’exposició,
amb el títol de The Hollywood Connection
es va inaugurar a la galeria
Latino Art Museum de Pomona el
dia 13 del mateix mes fins el dia 31.
I de l’1 d’abril fins al 30 l’exposició
serà a Ontario.
Les obres que el Robert va exposar
van ser retrats d’artistes de cinema
com Penélope Cruz, Antonio Banderas,
Robert Redford, Sean Connery,
Morgan Freeman, Meryl Streep,
Barbara Streisand, Edgard J. Olmos
i Pepe Serna (que també exposava
a la galeria).
Així mateix, ja que era allà a l’altre
costat de món, el Robert va tenir
l’oportunitat de viure en directe tot
l’intríngulis i la preparació de la
cerimònia de l’entrega dels oscars,
els galardons més cobejats de les
stars de cine. El dia 5 de març va
poder assistir a la presentació de
les pel·lícules nominades a la millor
pel·lícula estrangera i allí va poder
saludar al periodista i corresponsal
de TV3 Antoni Bassas. I el diumenge,
dia de l’entrega dels galardons va
poder copsar de primera mà l’entrada
dels actors al Kodak Theatre. Tota
una aventura plena de glamour!

12
Notícies
Equip amateur
Comencem el nostre repàs al futbol,
amb l’equip amateur que milita a 1ª
Regional. En la classificació estem
com al darrer escrit, conservem la
quarta plaça i estem a sis punts del
segon classificat. La pretensió del
Linyola seria agafar aquest segon
lloc i poder jugar la promoció per
ascendir de categoria, ho tenim difícil
però no impossible ja que queden 24
punts per disputar-se.
Els darrers resultats han estat
Linyola 2 – Torefarrera 0
Linyola 2 – Balaguer 2
Linyola 2 – Artesa de Segre 2
Juneda 3 – Linyola 1
Linyola 1- Solsona 0
Andorra 3 – Linyola 2
CF Linyola
Pere Badia
De moment portem 55 gols a favor
i 35 en contra. Esperem que a la
propera revista podrem informar de
que hem pujat uns llocs a la classificació.
Juvenils
L’equip de juvenils tenen una de les
millors plantilles del seu grup, però
són jovents i és la primera temporada
que alguns jugadors juguen junts
i perdonen partits com el darrer jugat
a casa amb el Gardeny i que començaren
guanyant per 3 – 0 i l’acabaren
perdent per 3 – 4. Un resultat que
amb un equip fet i format no acostuma
passar. Només em queda donar
ànims als jugadors, ja que encara
queda molta lliga i l’ascens està a
tocar de la mà.
Infantils
L’equip infantil està fent una temporada
excel·lent i ara mateix van tercers
a la classificació, encara que aquest
diumenge es va perdre amb un rival
directe Linyola 0 – Mig Segrià 1. Ho
intentaren però no va poder ser, pel
que quedaren una mica tocats, però
estan jugant força bé i que la tercera
posició és força bona.
Aleví
Els alevins continuen amb una bona
marxa i el darrer diumenge empataren
amb un dels favorits, però el
Linyola posant-hi molta força i esforç
van aconseguir empatar.
Segons reunions que es fan a la
Federació de Lleida sembla que la
temporada vinent seran equips de
futbol 7. Sort, xavals.
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
Benjamí, prebenjamí i
babys
Aquests equips juguen amb una
gran il·lusió cada setmana i faci fred
o mal temps, ells acudeixen al camp
de futbol i disputen els partits com
els grans i els seus familiars i seguidors
ho passen força bé, veient-los
jugar i en aquests equips s’ha creat
un molt bon ambient. El futur del C.F.
Linyola són aquests equips.
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
barret picat ABRIL 2010

Notícies
15
Aquest any desprès d’una petita parada
temporal, hem tornat a obrir la
branca de Castors i Llúdrigues, amb
moltes caps, molts nens i moltíssima
il·lusió, de poder tornar a tenir els
petitets rodant pel Cau.
Qui són els Castors i les Llúdrigues?
Doncs son els mes petits del Cau,
els que fan enguany, Primer i Segon
de Primària, no tots son de Linyola,
també tenim una nena de Vila-sana,
un nen i dos nenes del Poal.
Després de fer una petita parada,
per motius de falta de caps, aquest
Gener, hem arrancat el curs amb
ganes de passar-nos-ho molt be,
amb 20 nens i 6 caps.
Després de tot un trimestre treballant,
on hem fet amistats, tallers,
jocs, em rigut, em berenat, ens hem
disfressat i sobretot hem tingut la primera
aventura fora de casa!! Encara
que no massa lluny, ens vam quedar
a dormir al cau! Allí els i vam entregar
una cosa per nosaltres molt important
i amb molt valor el Foulard.
Però no tot ho acabarem aquí, encara
ens queden moltes aventures per
viure, com el BOOM, ens esperen
uns minicampaments d’estiu i moltes
mes sorpreses...
Castors i Llúdrigues.
Rosa M. Piquer i Codony
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com

Notícies
17
El dia sense cotxes
a l’escola el Sitjar
Alumnat de Sisè de Primària de l’Escola El Sitjar
La terra està malalta
Què li passa a la nostra terra que no pot respirar?
Està molt malalta i el metge no la pot curar.
La terra s’ofega, no hi ha salvació.
Els boscos es cremen i l’aire és contaminació.
Hi ha manca d’aigua, residus al mar,
pesticides a les plantes i extinció d’animals.
Salvem la nostra terra, salvem la nostra llar,
que els nens tenim dret a gaudir de la vida.
Aquest poema va ser publicat al Quart Premi de Poesia
“El Sol del Pla”.
És un poema per reflexionar i pensar en la contaminació
d’aquest món. Potser no podem curar el nostre planeta,
però si que podem reduir la seva malaltia.
A l’escola, des de l’any 2006, estem treballant diferents
projectes relacionats amb el MEDI AMBIENT.
El curs passat (2008-09) varem treballar:
“La mobilitat sostenible: com venim a l’escola?”
Del treball realitzat, per tot l’alumnat de l’escola, van sortir
diferents propostes per a millorar el nostre entorn.
Una de les propostes va ser: “FER UN DIA SENSE
COTXES”. A tots nosaltres ens va agradar la idea i es va
establir el primer dia lectiu de cada mes.
El curs passat, el dia 1 de juny, vam fer el nostre primer
dia sense cotxes i aquest curs hem continuat duen a
terme aquesta iniciativa.
Els pares i les mares, dels nens i les de l’escola, no en fan
gaire cas i continuen venint amb el seus cotxes, només
que els aparquen en carrers laterals.
Des de la revista “Barret Picat” volem recordar que un dia
al mes cal acompanyar als nens i les nenes amb bicicleta
o a peu. Hauríem de mirar entre tots de no contaminar
tant, fer exercici. Cal que tothom es conscienciï del que
fem amb el nostre planeta.
Feu un bon gest per la natura: veniu caminant!
Per un món millor, fora la contaminació!
Animeu-vos i veniu a l’escola a peu cada dia!
Som escola verda!
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona

18
Vistes de Linyola
Enyorances
Josep Maria Mir Bauló
ELS ESQUELLOTS DE CA
LA TORRENTA
Com us vaig explicant hi ha moltes
tradicions i costums que s’han perdut
al llarg dels anys i una d’elles han
estat els esquellots.
Pels joves que no n’heu sentit parlar
mai d’aquesta tradició, els esquellots
es feien quan un home solter es casava
amb una vídua o quan un viudo
es casava amb una noia soltera.
Després de celebrar-ne el casament
i quan la parella tornava del viatge
de nuvis, capaltard del primer dia
que havien tornat hi anaven a ferlos
una visita tres o quatre joves en
representació del jovent del poble i
els comentaven que per la nit tenien
l’intenció de fer-los esquellots, però
si pagaven una quantitat de diners
no els en farien.
Generalment pagaven perquè el
jovent pogués anar a fer un beure
a la salut dels casats, però si es
posaven tossuts, començaven a fer
esquellots.
Els esquellots
Els esquellots consistien a fer molt
soroll, davant de la casa dels recent
casats, quan arribava la nit, amb tota
classe d’objectes, casseroles, pots
de llauna, i sobretot les esquelles
–d´on venia la paraula esquellotsque
els bous i que els corders portaven
al coll quan sortien a pasturar,
i aquest soroll podia durar força
hores, i normalment s’acabava quan
els afectats es decidien a pagar el
que el jovent demanava.
Ara que ja sabeu el que eren uns
esquellots, un en passo un que fou
molt sonat.
Els esquellots de ca la Torrenta
Cal Torrent era una casa de bona posició
del carrer Jaume I, aquell carrer
que és entre Cal Montaner i cal Tecu.
En ella hi vivia un matrimoni que no
van tenir fills, per aquest motiu es van
afillar una noia, de qui el matrimoni
eren els seus tiets.
Passats uns anys la dona del Torrent
va morir i quedaren a la casa el viudo
i la noia que després d’un temps van
acordar casar-se, encara que es portaven
molts anys de diferència.
Segons he pogut esbrinar al Sr. Torrent
era un empedreït jugador de cartes,
tant que quan gairebé no podia
ni caminar es feia acompanyar per
la seva dona al cafè, ja ue no podia
passar sense jugar. Una de les darreres
voluntats fou que l’enterressin
amb un joc de cartes i així es va fer.
Passats un temps de la defunció, la
vídua Torrenta es va casar amb un
solter de Barbens, que era molt bona
persona, com ho puc testimoniar
personalment per haver-hi parlat
moltes vegades.
Quan va arribar del viatge de nuvis
que en aquells temps eren molt curts
i el més lluny on s´ anava aleshores
era a Barcelona, els anaren a visitar
l’Ambros Farré, l’Antoni Balagué i
el Peret Vilamajó per negociar els
esquellots. Foren rebuts molt cordialment
i els van pagar amb genero-
sitat. Després de cobrar es reuniren
amb la colla de jovent i se’n van anar
a beure a Cal Ritet que aleshores el
tenia arrendat el Pio.
A Cal Ritet demanaren capses de
galetes, anís i moscatell..., però al
mateix cafè hi havia una altra colla
més grans que ells , inclús alguns
d’ells eren casats, que parlant es
digueren si a aquesta jovenalla els
han donat diners, si fem el mateix, a
nosaltres també ens en donaran.
Però es van equivocar de mig a
mig, perquè quan es va presentar
a la casa, l’home de la Torrenta, els
digué que ja havien pagat i que no
ho farien més.
I aleshores aquest grup començà
davant de casa seva, uns esquellots
tan sorollosos que s’escoltaven des
de tot el poble. Mentre feien barrila,
soroll i festa, un dels joves al mig de
barret picat ABRIL 2010

Vistes de Linyola
19
la festa va donar una empremta a
una porta dels baixos de la casa, on
hi havia una botiga que la Torrenta
tenia llogada al Riera de Bellcaire i on
es despatxava vi, vinagre i licors...,
el cas és que la porta va cedir i es
va obrir i els joves hi entraren i hi
trobaren un sunyer que el venedor
feia servir els dies que es quedava
a dormir i entre altres begudes un
barril de 60 litres de moscatell..., pel
que agafaren el sunyer, com si fos
una camilla i hi posaren el barril de
moscatell al damunt i ja es donaren
per contents, marxant amb el botí
cap a cal Ritet, on es van beure els 60
litres, acabant la festa amb alguens
borratxeres.
A l’endemà al matí, com cada dia
lo Riera de Bellcaire va anar a obrir
la botiga i al veure la desfeta, sense
pensar-s’ho dues vegades va anar
a fer la denúncia a la caserna de
la guàrdia civil. En aquell temps, el
cabo es deia Rojo i un dels guàrdies,
Lluís, el cas és que potser per mediació
de l’home de la Torrenta van
demanar a la caserna a l’Ambrós
Farré, Antonio Balagué, Peret Vilamajó
i al Poqueto, que era a totes
les “festes” que s’organitzaven i que
vivia davant per davant de la caserna
que aleshores era al castell...
–“Hombre, Poqueto, no se da verguenza
un hombre casado como
usted con cinco hijas hacer estas
cosas...”
–“Sr. Cabo, no se me ponga así, que
todo ha sido una broma...”
–Este domingo por la tarde os quiero
a todos los que participasteis,
aquí...
I quan sortien i passaven pel davant
del cabo, aquest sense previ avís,
va fotre una puntada al cul del Peret
del Vilamajó...
Al sortir l’Ambròs li preguntà
–Peret que t’ha fet mal?
–Collons, si me’n ha fet, compto que
m’ha rebentat les morenes...
Diumenge a la tarda a mitja sessió
de ball, els van anar tocant, un a un
per l’espatlla i un bona colla de gent
es va reunir a la caserna.
Resumint els va caldre pagar 10 pessetes
a cadascú i d’aquesta manera
se’n van sortir.
Estic content d’haver escrit aquesta
història que m’han explicat amb gran
satisfacció tant l’Ambros Farré com
l’Alfons del Pexes, ja que semblava
com si s’hi trobessin i em digueren
que ho tornarien a fer, encara que
em recordaven que aleshores 10
pessetes era una quantitat important,
però disfrutaven molt.
Estalviadors
1) L’espelma
Darrerament he escoltat algunes
històries de l’estalviadors que som
els catalans....
–Què fan els catalans, quan tenen
molt fred?
–Es reuneixen tots al voltant d’una
espelma....
–I quan tenen molt, molt, molt de
fred?
–Encenen l’espelma.
2) L’amor
–Qui va inventar l’amor?
–Un català. Estava fart de pagar.
3) La nevera
–Perquè als catalans els va costar
tant, tenir nevera?
–Perquè no es creien que quan tanques
la porta, s’apagava el llumet
que hi havia a dins.
Una abraçada.
Coneixes el
teu poble?
A las pregunta del número anterior només hi
ha hagut un encertant, la data estava posada
al carrer Robert. Per aquest número, sabeu on
està situada aquesta font?
Envieu respostes a:
barretpicat@yahoo.com
Quim Balaguer

20
Vistes de Linyola
Impressions d’un barceloní
trasplantat a Linyola
Quim Balaguer
“Aquelles ratlles
grogues”
Vagi per endavant que a Barcelona
no conduïa mai (em sembla que ja
ho ha dit en algun altre número), i
que per tant aquesta frase no m’imaginava
que la diria mai (referint-me a
un cotxe, és clar:..).
El que és clar és que aquí la diu
tothom, i estic segur que des de fa
temps. Com que no hi ha policies,
tothom fa el que vol, o el que s’ha
fet sempre (i només estic parlant de
trànsit). S’aparca a qualsevol lloc,
es para a qualsevol lloc, en alguns
carrers encara tinc dubtes sobre
quina direcció tenen,... ja m’hi he
anat acostumant, però entre que
feia molts anys que no conduïa,
i que semblava que a Linyola hi
havia altres normes, no entenia res.
Em deien “ves a tal lloc, i fes no sé
què”. I jo preguntava “I on aparco?”.
Segons de dubte de l’interlocutor, de
no entendre bé la pregunta, i la resposta
era, invariable: “Allà mateix, a
qualsevol lloc”. Llavors vaig començar
a pensar que les ratlles grogues
volien dir “espai reservat per als de
Barcelona que tenen dubtes”. Però
no, perquè vaig observar que els
de Linyola també hi aparcaven...
“Què coi deuen voler dir les ratlles
grogues?” Com que no hi ha policies
no ho podia preguntar; ho preguntava
a la gent d’aquí, familiars,
amics, coneguts i saludats, i ningú
em donava una resposta clara “és
per no aparcar-hi”, em deien mentre
ho feien ells, o tot observant la fila
de cotxes aparcats. “No, pels de
Barcelona no ho és, perquè aquest
cotxe blau és el de l’Antonio de Cal
no sé què, aquell que està casat
amb la gran de Cal l’altre, que són
família de... PROU!! Per no aparcar,
no pot ser, pels de Barcelona tampoc,...
què seran? Reservades als
paradistes del mercat? No, perquè
n’hi ha per tot el poble.... Corba
perillosa? Home, no fotem. Reservat
per a tractors? No ho sé, aquests
sempre els veig aparcats davant del
taller... Càrrega i descàrrega? Però
on vivim, a Mercabarna, o què? Reservat
a vehicles especials? El cotxe
de l’Antonio de Cal no sé què no ho
semblava pas, d’especial. Maco sí,
però no especialment. Podria ser
per aturar-se només un moment?
Ah... Igual he arribat al què de la
qüestió... I això en planteja una altra.
Què és un moment? “La vida de la
humanitat és un moment, comparada
amb la vida del Planeta Terra”, vaig
sentir fa poc... Així que puc aparcar
a les ratlletes grogues, i jo decidiré
què és un moment per a mi... total,
aquí cadascú té el seu concepte
espai-temps...
El cas és que jo no gosava aparcar
davant de les ratlles grogues. Ja us
deia que conduïa poc abans d’arribar
a Linyola, i al no entendre gaire
les normes, preferia aparcar una
mica més lluny. I no cal dir-vos que
a Barcelona, pel poc que vaig conduir,
i pel molt que ho havia vist fer...
a ningú se li acudiria aparcar (ni tan
sols un moment) a sobre una ratlla
groga. Era qüestió de segons (i aquí
sense relativitat espàcio - temporal)
que vingués un policia i et fes fora.
Així que arribo a Linyola, veig ratlles
grogues i em dic: “no, que vindrà un
policia”. I encara l’espero.
Total, que després de sis anys vivint
a Linyola, un dia (i ja dos, i tres,...) em
sorprenc pronunciant la següent frase.
“El deixo aquí mateix. És un moment”.
I aquestes ratlles grogues que
hi ha a algunes voreres, què deuen
voler dir? No ho sé (encara ara m’ho
pregunto, i encara espero resposta),
no ho sé, però l’hi deixo, que tinc
pressa i no vull aparcar gaire lluny.
Què fort. Sóc un fora de la llei. Que
les bombin, a les ratlletes grogues.
Ni sé què volen dir, ni m’importa. Jo
hi aparco. Encara que només sigui
una mica, ja penso com un linyolenc...
Qui m’ho havia de dir.
Hi ha coses del poble que encara
no entenc, i que segurament encara
trigaré alguns anys a fer-ho, però per
a una mentalitat encara “urbanita”
com la meva (quadriculada i normativitzada),
prefereixo mirar-m’ho amb
ironia, i pensar que són normes o
costums socials que no entenc, però
que aquí funcionen i van bé. Cap
problema. Però mirat des de fora fa
gràcia. Sense ofendre.
barret picat ABRIL 2010

C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
CAL CLAUDIO
Reparació i venda de rellotges
(especialitat en rellotges de paret)
Plaça Comerç, 7 - 25142 BELLVÍS (Lleida)
Tel./Fax 973 565 019
e-mail: pefarvi@hotmail.com
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

22
Vistes de Linyola
La padrina
Francesc Foguet i Boreu
La nostra padrina materna sempre
tenia una manera molt especial de
dir «de res», quan li regraciàvem
algun detall o algun present. Així, si
després de fer-nos el regal d’aniversari
li donàvem les gràcies, acostumava
a respondre: «de l’embut». Deu
ser alguna derivació de l’expressió
«deixar-se d’embuts», però vés a
saber... Era una manera original
de manifestar-nos francament la
seua satisfacció pel que feia per a
nosaltres. De petits, recordo –amb
un punt de melangia– la coca amb
sucre de cal Gana i la xocolata Dolca
que sempre ens donava per berenar,
mentre la mare es guanyava les
garrofes fent la neteja a les oficines
del Banco Central. De més grans,
quan ja estudiàvem a fora, encara
ens guardava uns dinerets cada
setmana amb un plus per a les festes
o els aniversaris. Més endavant, en
qüestió d’emoluments, ja va fer el
salt cap a les besnétes. Amb penes
i treballs, perquè mai no va gaudir
d’una pensió gaire gran.
Quan el padrí Sisco ens va abandonar
gairebé de sobte, sense fer
gaire soroll, la nostra padrina es
va quedar molt desemparada, com
si li faltés la meitat d’ella mateixa.
S’havien estimat molt durant tota la
seua llarga convivència. Des dels 14
anys! Un amor d’aquells que ja no
en queden, un amor sòlid i tangible,
fet de petiteses dòcils i d’una quotidianitat
plàcida i rutinària. Van haver
de patir una duríssima postguerra.
Van pujar quatre criatures amb força
penúries. Van haver de treballar
molt, fins i tot quan es mereixien
una mica més de descans. Em ve
a la memòria, com si fos avui, que,
quan encara estudiàvem al col·legi
de Linyola, ma germà i jo (sempre
anàvem junts) acostumàvem sovint
a anar a cal Planes, els diumenges
a la tarda, a buscar un tall de gelat
de nata per a la padrina i una mica
de cacauets salats per al padrí. Els
agradava molt, amb deliri.
La padrina es menjava el gelat amb
vertadera fruïció i el padrí, que no
tenia dents, trinxava els cacauets
amb tota parsimònia en una petita
Moulinex i, mentre mirava el seu
admirat Barça, se’ls anava menjant a
poc a poc o amb neguit, segons com
anés el joc. Era molt nerviós i, com
que aleshores el Barça gairebé sempre
perdia, s’ho passava malament.
En patia molt. Només en aquells
moments el vèiem exaltat, fanatitzat
pel futbol, movent-se amunt i avall,
pujant-se els pantalons de tant en
tant, d’una manera molt particular,
que em feia pensar –no sé pas per
què– en l’insuperable Charlot. En
condicions habituals, tanmateix,
tenia un posat de cavaller, menut
com era, sempre amb l’esquena ben
dreta i la cara alta. La padrina, que
era nascuda en una família de classe
mitjana de Terrassa, conservava una
elegància i una educació naturals,
molt ben portades, fins al final dels
seus dies.
El padrí era un bon jan, molt generós
i noble. A la padrina, en canvi, li agradava
intrigar una miqueta, a favor
sempre dels seus legítims interessos
matriarcals, que a la llarga –com
acostuma a passar– causen estralls
irreparables. Tant l’un com l’altre
eren molt educats i munificients: ho
regalaven tot. Sempre que anàvem
a casa de la padrina, sempre ens
convidaven a beure, a galetes, a
pastissos o al que tinguessin. Quan
ma germà i jo, de petits, collíem
ceba o fruita per a ells, en què treballàvem
com dos homenets, no ens
ho agraïen mai els oncles, sinó els
pobres padrins: ens donaven prou
duros perquè poguéssim comprar
els còmics de l’«abeja Maya», la del
«pais multicolor». Quina candidesa!
D’adolescents, ja vam invertir les
nostres economies en la col·lecció
de les aventures de Los cinco,
d’Enid Blyton, i, més tard, d’Els
Hollister, de Jerry West, primer en
castellà i després ja en català...
El pare sempre deia que els fills,
quan tenen l’herència al cove, es
tornen uns desagraïts i fan dels seus
ascendents més directes una nosa.
Em dolia sentir-li-ho dir com si fos
una profecia, però en el fons tenia
tota la raó del món, ja que, en bona
part dels casos, acabava passant
això. Almenys, en aquella mena de
gent que, com més té, més ingrata,
egoista, hipòcrita i misèrrima es torna.
Quan el pobre padrí, pressionat
en part per la padrina, va resoldre el
problema de l’herència entre els fills
alla maniera antica –o sigui, l’hereu
s’ho quedava gairebé tot i la resta de
fills, les escorrialles– la relació amb
el fill gran va canviar molt. La misèria
humana és així. Fins al punt que, ja
mort l’avi, la padrina va tenir el disgust
més gran de la seua vida. Afers
de família. Gràcies a les atencions
extremes, admirables i impagables
del fill petit, va morir resignadament
després d’una llarga malaltia. No
va poder ni acomidar-se del món
des de la seua habitació de tota la
vida. Allà on havia estimat amb tant
d’amor senzill l’home que, des dels
14 anys, li tenia el cor robat.
Que descansi en pau.
barret picat ABRIL 2010

Vistes de Linyola
23
La canonada del secà
Per Vicens Mas
De Bellmunt al Barranc
Quan es va posar –cap allà als inicis
dels anys 60- la canonada per
regar el secà i que va de Bellmunt
fins al Barranc, un dels trams més
polèmics i perillosos que recordi –ja
que hi vaig treballar- fou el del Fondo
del Gatella, just abans d’arribar al
subcanal.
Un punt molt perillós.
Com que la canonada anava una
mica fonda, per poder passar per
sota del Canal, en aquell tros d’aproximadament
cent metres, resulta que
no hi havia solera i les parets de la
rasa es solien esllavissar i això feia
que fos molt perillós treballar-hi i
quasi ningú s’hi volia posar. I és que
t’hi anaves enfonsant i la feina era
teva per a poder-ne sortir, i és clar
estaves més pendent de les parets,
que no es deixessin anar, que no pas
de treballar.
Un dia quan els tubs estaven posats i
només s’havien de travar, a un treballador
li va caure un tros de paret al
damunt, per sort no era massa gran
i el vam poder treure, tot i que hi va
deixar les botes i de l’ensurt que es
va emportar, no va voler baixar-hi
més, ja que quan es va recuperar
de l’ensurt va plegar.
Des d’aquell incident, que fou el més
perillós que recordo, ningú s’atrevia
a baixar a la rasa, encara que com
que no vaig treballar-hi durant tota
l’obra, ignoro si hi hagueren més
ensurts.
Per què els tubs s’hi poguessin
aguantar i no enfonsessin, s’hi
clavaven unes estaques d’uns vint
centímetres de gruix i d’un metre i
mig d’alçada i se’n posaven quatre
per tub, dos a cada punta i llavors
un bloc de ciment, i com que el tub
era llarg i anaven engalzats i ben
segellats, van aguantar i crec que
encara segueixen aguantant.
Un treball fet amb perícia.
Passat el subcanal, el terra ja era
més normal i com més amunt es
pujava ja començava a sortir el
tapàs, i allà el terra era més dur. A
partir d’aleshores ja va venir una altra
colla de treballadors, gent de fora o
d’algun poble del costat.
El que si recordo és que l’encarregat
es deia Sr. Rubio, era alt i tenia els
cabells blancs, i tant ell com dos
paletes eren, si no ho recordo malament,
de Molins de Rei. QUna hi
havia un tros de canonada muntada,
ell era qui entrava estirar damunt
d’un carret de rodes, pansa amunt i
amb un llum al cap, i amb els talons
s’anava empenyent per a poder
desplaçar-se per l’interior dels tubs
i allà dins, s’encarregava de revisar
totes les juntes de les canonades i
les tapava amb tires de quitrà, tot
embotint-lo per a que les juntes
quedessin ben segellades.
El carret de rodes portava una corda
lligada i quan ell volia sortir, picava
amb les sabates –on hi portava unes
planxetes de ferro- als tubs i aquesta
era la senyal per començar a estirar
amb la corda el carret, per treure’l de
dins dels tubs.
Sempre he pensat que era un home
especial ja que posar-se per dintre
de les canonades i entrar-hi tants
metres no havia de tenir por a la
foscor i tampoc claustrofòbia.
Cada matí ens passaven llista i el cap
de setmana cobràvem. Ens pagaven
a la casa de ca la Maria del Nino, davant
de l’església, on hi tenia estada
la secretària de la companyia.
BARRET PICAT
Barret Picat! Revista
del nostre poble estimat,
que en el teu llarg caminar
records ens has portat.
Tu vares començar
amb gent il·lusionada
que et varen saber editar
i així als pinyolencs la lectura estimular.
Un camí de roses segur
que no et vas trobar,
i entrebancs et devien posar
però valenta vas ser
i a la fi vas continuar.
Uns t’han criticat
d’altres t’han alabat,
però una cosa si que és certa,
i és que tu has perdurat.
Per tu escriptors han passat
més o menys encertats
que en tu hi ha plasmat
un present i passat,
que has deixat immortalitzat.
Un aniversari vares fer
pels trenta anys celebrar
i qui ho havia de dir,
que a tants anys de vida
hi poguessis arribar....
Segueix així, publicant
el present i el passat,
amb escrits que fan somiar
i fotografies que ens fan recordar.

24
Viatges
Trekking al camp base de
l’Everest
Àlex Santallussia
Sembla que el temps es torna endarrere,
aquesta es la primera impressió
que vaig tenir a l’arribar a la ciutat de
Katmandú. Els seus carrers estrets,
amb diferents tipus de construccions
et transporten a una edat primitiva.
Les olors que es desprenen, et fan
anar els sentits de bòlid i t’adones que
estàs en un lloc on les tradicions son
molt diferents i poc a poc t’has d’anar
adapta’n, al dia a dia, de la ciutat.
No van estar gaire temps a la ciutat ja
que el dia següent van abandonar-la
i varem volar cap a Lukla, poble on
comença el trekking del Camp Base
de l’Everest.
El vol va ser sorprenent, primer de tot
pel paisatge: veiem tota la cordillera
de l´Himalaia a vista d’ocell sense
tenir cap obstacle davant dels nostres
ulls i segon pel lloc on varem tenir que
aterrar l’avioneta.
A l’iniciar la caminada va començar el
millor de tot, et relaciones amb la gent
que viu aquelles alçades. Un vocabulari
nou entra per les teves oïdes i per ferte
entendre has de començar a retenir
en la teva memòria les expressions
mes usuals i quotidianes. Menys mal
que la mímica en aquest casos serveix
de molt i et dones compte que hi ha
moltes maneres de comunicar-se.
Les condicions de vida, cada cop que
anem pujant, es fan més dures però
la gent esta adaptada a l’entorn, això
es nota sobretot en la duresa i les arrugues
de la seva pell. Aquí t’adones
que som uns privilegiats, els petits
gestos com obrir una aixeta, un interruptor
o tenir aigua calenta aquí no
son possibles. La qualitat de vida que
tenim els occidentals no es pot comparar
en aquestos termes materials,
sortim guanyant per molt avantatge.
Però en quant a termes immaterials
la cosa no la tinc tant clara. He pogut
observar com aquestes gents son
més feliços que nosaltres, sempre
estan amb el somriure a la boca, no
es preocupen per temes superflus,
viuen el dia a dia no es marquen metes
a llarg termini, ¿perquè? Serà per
que una riuada, una nevada, un pont
trencat o una infermetat del bestiar
pot fer trontollar la supervivència de
les famílies.
Aquí te n’adones que estàs al millor
lloc per fer muntanya, miris on miris,
sols veus muntanyes i valls de
dimensions infinites. L’ambient esta
assegurat, els ponts tibetans t’avisen
de com baixen els rius a l’època dels
monsons. Els yaks et sorprenen a
l’alçada a la que poden arribar carregant
tot tipus de carrega a les seves
esquenes. Penseu que en aquest
lloc no hi arriben carreteres, tot els
subministres han d’arribar carregats
a traves de les espatlles dels porters
o d’animals de tracció. La meva opció
a l’hora d’iniciar el trek, va ser clara,
jo mateix pujaria la meva motxilla
amb tot el meu equipament (20 kg),
era una opció personal, volia provarme.
L’experiència va valer la pena,
però clar fins que les teves espatlles
i esquenes no s’adapten al pes, costa
avançar, poc a poc m’entres els
dies van passant, el cos assimila la
nova situació i les etapes es fan mes
suportables.
A partir dels 5.000 metres d’alçada
vegem com la massificació de turistes
que trobaven en cotes inferiors es va
diluint, i la muntanya de manera silenciosa
va fent la seva selecció natural.
La sensació val la pena, t’afrontes
a petits reptes que a vegades no
s’aconsegueixen però lo important es
intentar-ho i compartir-lo amb els teus
companys.
La convivència es fonamental en
aquestes situacions, el dia a dia et
porta a enfrontar-te a múltiples situacions
a les que el grup s’ha de trobar,
cadascú te un rol i de vegades s’han
de prendre decisions que no complauen
a tothom.
Dins de la ruta varem tenir situacions
complicades ja que un company va
patir mal moderat d’alçada i la seva
vida va estar en perill degut a l’aparició
d’apnees, però per sort es va poder
recuperar positivament.
En conjunt el trekking per les valls que
envolten la glacera del Kumbu son
impressionants, estàs envoltat per pics
de 8.000 m i multitud de pics de més
de 7.000 m, varem gaudir de l’activitat i
de l’ambient i varem tenir sort ja que la
meteorologia ens va respectar durant
els vint dies del trek. Seria difícil explicar
els paisatges, sobretot els diferents
tons que prenen els colors, quant els
rajos de sol es refracten amb els cristall
de neu, tenint de fons un cel blau.
Nepal ha estat un país molt interessant
i segur que en un futur no llunya,
retornaré per aquelles terres, això si,
intentaré fer algun altre trekking menys
concorregut per tants turistes.
barret picat ABRIL 2010

Viatges
Cansaladeria
Elaboració
Artesana
Artesana
M a Teresa
Pons i Arola, 35
25240 LINYOLA
Tel. 973 57 56 64
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

30
Història
Entrevista a Alfons Gispert Torres
Esteve Mestre i Roigé
Quan pensava a qui podia entrevistar,
barallava varis noms, un d’ells, el
d’Alfons Gispert Torres va anar guanyant
terreny, ja que és una persona
que des de la seva joventut ha estat
en moltes activitats, aportant el seu
gra de sorra.
Dissabte 10 d’abril, cinc de la tarda,
temps primaveral, quan arribo a casa
seva, l’Alfons és al jardí, fent una
ullada a les seves flors, ens saludem
i junt amb la seva esposa la Conxita
anem al despatx de l’empresa,
on seiem i comencem una llarga
conversa, de la qual surt aquesta
entrevista.
Esteve: On vas néixer i el teu curriculum...
Alfons: Vaig néixer a Linyola el 21 de
novembre de 1952, vaig estudiar a
les escoles nacionals, on també hi
vaig estudiar el comerç. Quan vaig
acabar ja em vaig passar a treballar
a Piensos Gatnau de Mollerussa i
d’allí vaig anar a Barcelona a treballar
en una empresa de construcció
i tot seguit i amb l’intenció d’entrar
a l’empresa de confecció de casa
meva, vaig anar a aprendre l’ofici de
tallador de roba a La Fuliola...
–I quan vas començar a treballar
al vostre taller?
–Em vaig casar amb la Conxita
Mata Palou l’any 1977 i hem tingut
dos fills, el David i la Maria Elena.
Doncs després de casar-me ja hi
vaig començar a treballar al taller
de casa, que havien fundat els meus
pares, Alfons Gispert i Teresa Torres,
vivinnt, tot i treballar molt, uns anys
esplendorosos de la confecció, en
què a Linyola hi arribà a haver-hi 12
tallers, que donaven feina directa
o indirectament a uns centenars
de persones..., però en els darrers
anys amb la deslocalització de
les empreses i la competència de
països asiàtics, gairebé hem tingut
de plegar tots els tallers, i així el
nostre taller, va passar de tenir de
15 a 20 treballadors als 5 o 6 de
l’actualitat. En fi sobre aquest sector
ja està tot dit, a hores d’ara, només
aguantem, esperant que vinguin
dies millors...
–Comencem per la teva afició, el
futbol....
Ramonet Altisent, Agustí, Pere Badia, Manel Vallés, Jaume Vallés, Batista Pedrós, Josep Martí
Alfons Gispert, Kubaleta, ? Antoni Bonjorn, Mª Carme Escribà, Josep Vergé, Blai Altisent.
–Vaig començar a jugar amb el
Linyola amb 14 anys i fitxa falsificada,
perquè el club no tenia equips
inferiors. En aquella època vaig
anar a provar pel Barça un parell de
vegades i quan vaig treballar a Barcelona,
em van cridar de l’Espanyol
i vaig jugar-hi una temporada en un
equip juvenil. Després vaig tornar a
casa, i vaig jugar amb el Linyola fins
l’any 1978. Vaig penjar les botes als
26 anys.
barret picat ABRIL 2010

Entrevista
31
Cuentame de Formula V, el disc
es va ratllar, es va parar l’actuació
i aleshores interpretarem la cara B
del disc.
–Pescador...
Esteve Guillem, Vera, Manel Eroles, Cortés. Fontanet. Miquel Àngel, ?, Gispert, Castro, ?, Miquel
Cortès, Garcia.
–Quan treballava de tallador a La
Fuliola, un company em convidà
a pescar i m’hi vaig aficionar. Vaig
començar a pescar al pantà de St.
Llorens, per seguir al Repartidor
(Gerp) i vaig acabar a anar a pescar
al pantà de Mequinensa. Sempre
que vaig a pescar acostumo a pescar
bastant, algunes vegades de 150
a 200 peixos.
D’anècdotes en recordo moltes, un
any que fórem campions, per pujar
de categoria, ens enfrontarem amb
el Valls i hi hagué uns aldarulls al
camp.
–I escala en hifi...
–Em porta bons records. Hi vaig
participar durant uns anys i allí ens
bamp conèixer amb la Conxita. Assajàvem
durant dos o tres mesos,
abans del festival, quan podíem a
l’Ateneu i la major part de vegades
a l’edifici de les Monges.
Actuàvem al poble i després portàvem
uns números de l’actuació per
diferents pobles on competíem amb
números d’altres pobles. Havíem
actuat a Valls, a l’Amistat de Mollerussa,
Torres de Segre i Fraga.
Anècdotes: l’actuació amb la Conxita
fent de Los Mismos, com em
van pintar de negre per interpretar
a Henri Stephen i com interpretant
Anècdota: Vaig convidar una vegada
al fill del Roman a pescar a Mequinensa
i ha estat la única vegada en la
meva vida que no he pescat res. No
pescarem cap peix. Insòlit!!!!
–Boletaire...
–La meva iaia era de Castellterçol.
Quan hi anàvem a veure-la ho aprofitàvem
per anar a buscar bolets i
em va agradar i força, plegar-ne i
menjar-me’ls. I em vaig convertir en
un boletaire.
Primer de tot vaig començar a buscar
a bolets de xop pel poble, costum
que he mantingut, encara que després
de la destroça d’arbres a la
zona de la Granja m’han fet malbé
molts dels xops on els collia.
Recordo que la primera vegada que
vaig anar a buscar bolets pel meu
compte amb el Josep Torres, fou
l’any 1977, a Siall (Issona) i ben aviat
em vaig “professionalitzar”, el que
significa que a vegades faig sortides
només per explorar i fer el seguiment
a llocs –que ja conec- on s’hi poden
fer bolets i alguns anys des de la
vigília de Sant Joan ja menjo bolets
(rovellons) a la brasa. Vaig per les
zones de Port del Cantó, Perbes i
Graus...i a vegades he tornat a casa
amb 300 kgs. de bolets.
Normalment hi vaig amb algun
company o fins a quatre persones.

32
Entrevista
El meu millor company al llarg dels
anys fou el Jaume Nabau, fins que va
morir i també surto amb l’Andreu i el
Tomàs Azor, o el Josep Maria Fusté...
És una activitat que m’omple molt i
que m’ha fet conèixer els Pirineus
com la palma de la meva mà.
–Tenis.
–M’agradava jugar-hi. A la pista de
tenis del Jaume Flaquer, havia participat
en alguns campionats i un cop
vaig ser el guanyador “amateur” de
la competició.
–Penya Barça...
–Hi vaig entrar amb l’Antoni Trepat
i en vaig formar part durant uns 10
anys. En vam fer la inauguració i
diverses activitats apart de canviar
de lloc de seu de la Penya vàries
vegades. Sempre m’he considerat
un gran barcelonista.
–Botifarra...
–M’hi vaig aficionar farà vint anys.
Vaig ser d’una Junta durant uns 10
anys que organitzàvem campionats
de botifarra a l’Ateneu, on hi participaven
parelles de tots els pobles de
la comarca, fins a ser unes 50 parelles.
Els campionats es disputaven
en divendres i dissabte.
Ara mateix fa tres anys que participo
en el campionat que organitza el Bar
Planes. He guanyat junt amb el Lluís
algun d’aquests campionats.
–Coral Flor de Lli...
–Degut a que la Conxita m’ho demanava
fa un parell d’anys en vaig
integrar a la Coral Flor de Lli, que
esta dirigida per Manel Balcells, amb
gran saviesa i paciència. Assagem
els divendres de cada setmana. Faig
de tenor.
–Jardiner...
–Un dia em vingué de gust plantar al
jardí de casa, una flor i no sabia que
calia fer...vaig començar a aprendre,
barret picat ABRIL 2010

Entrevista
33
com es tenien de cuidar, regar, tractar...,
passats uns anys estic orgullós
del meu jardí, amb diferents plantes
i una col·lecció de 250 cactus d’espècies
diferents...
* * *
Un cop acabada la conversa, l’Alfons
m’acompanya i m’ensenya les flors
del seu jardí, però amb una mica
de presa. A aquesta hora ja tindria
d’estar junt amb la Conxita, assajant
a Bellcaire per una actuació conjunta
de la Coral de Linyola i Bellcaire...i
quan s’acabi l’assaig el partit Real
Madrid –Barcelona...quan ens acomiadem
em comenta que està segur
que avui guanyarem, “un 0-2”, diu...
profètic.
Com comprendràs lector, el que
llegeixes és una síntesi de la conversa
que vaig tenir amb l’Alfons i
la Conxita, i comprendràs que han
quedat al tinter altres temes –com la
seva afició al col·leccionisme- però
m’adono que l’Alfons és un ser afortunat
perquè viscut la vida com li ha
agradat fer-ho, però es fàcil arribar
a la conclusió que ha estat gràcies
a tenir una esposa com la Conxita.
Queda clar que són una gran parella.
Durant la conversa, la Conxita ha
buscat les fotografies que acompanyen
aquest text.
La tarda, primaveral, cau lentament...
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
DORALUM
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.

34
Història
El vitrall de la creació
Per Jaume Mayoral
“Déu acabà la seva obra al dia sisè
i, el dia setè, reposà de tota l’obra
que havia fet. Déu beneí el dia setè i
el santificà, perquè aquell dia reposà
de tota l’obra que havia creat i havia
fet. Així van ser els orígens del cel
i de la terra quan foren creats” Gn.
2, 2-4.
A l’església parroquial de l’Assumpció
de Linyola (Pla d’Urgell), un
edifici de la primeria del segle XV,
podem admirar el vitrall que omple la
gran rosassa de la façna principal del
temple, Aquest vitrall, tal com trobem
anotat en el llibre de visites i actes
(pàgines 13-15), va ser col·locat el 6
de juliol de 1996. Ha estat dissenyat
per l’artista japonesa, especialista en
ceràmica i vitralls, Yukiko Murata, i realitzat
per Gerard Balcells al taller de
vitraller de Vallbona de les Monges.
Una obra moderna, plena d’un gran
simbolisme, que ens ajuda a tornar
a recuperar la importància dels vitralls
en la decoració i ornamentació
dels espais sagrats, i a la vegada
subratllar la gran funció catequètica
i visual que pot tenir per als creients
i no creients.
En la història de l’arquitectura religiosa
ja trobem elements del vitrall
en l’art bizantí, però no serà fins
al gòtic de l’Europa occidental, on
aquesta tècnica artística no agafarà
un vertader relleu. Només cal pensar
en moltes de les catedrals del gòtic i
en les seves grans superfícies vidrades
que permeten una gran entrada
de llum i de colors a l’interior de les
naus. Una tècnica que en el darrer
segle ha tornat a guanyar un fort
impuls amb autors com: Chagall,
Matisse, Pipper... El vitrall permet
transmutar la llum i a més produir o
reportar un efecte de brillantor, que
mai serà igual, ja que depèn de la
llum que ve de l’exterior, aquesta
determinada pel sol i altres agents
atmosfèrics.
L’obra que podem veure i admirar a
la parroquial de Linyola, forma part
d’un projecte a més llarg termini
que volia dotar a tots els vanos de
l’edifici d’uns vitralls nous i adients
al moment que vivim de l’art con-
Implants i dents
en un sol dia.
973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
barret picat ABRIL 2010

Història
35
temporani. Tal com recull el text
que encapçala aquest article, el
projecte vitrallista de Linyola volia
plasmar en set grans vitralls el cicle
de la Creació. De tota la proposta
només podem veure, en la rosassa,
el simbolisme del setè dia de la Creació,
com apunta l’autora Y. Murata
“tota la dinàmica anterior, l’acte de
la creació, dóna lloc a un remolí
concèntric final que culmina en el
descans definitiu del setè dia”.
Si ens fixem en l’obra podem veure
aquesta espiral de força que va
adoptant una forma geomètrica que
té forma de remolí helicoïdal, amb
una sensació de circumferències
que es van tancant. Recordem que
per a la simbologia i la iconografia
cristiana, el cercle, la forma de
circumferència té una significació
que ens parla del buf diví, que no
té ni principi ni fi, amb una constant
acció-dinàmica de moviment etern,
la força que permet a la creació el
seu dinamisme en la història de
la humanitat. Tots els dies creats
són atrets per aquest centre que
els procura un sentit d’unitat i de
comunió plena. L’artista ha volgut
plasmar en aquest vitrall el resum
dels altres sis dies que són unificats
en la força central del Déu Creador,
origen i fi de tot allò que ens envolta.
Els colors vius i majoritàriament
calents ajuden a donar aquesta
percepció,en especial el centre del
vitrall fet amb vidre de color vermell.
Diferents punts en negre envolten
tota la composició, elements que
marquen dins la infinitud de l’espai
còsmic-diví una referència a la finitut
de l’espai humà, que tendeix a
la plenitud i la unió amb la divinitat
creadora.
No cal dir que quan els raigs resplendents
penetren per la rosassa,
el joc de llums i colors envaeix
l’única nau central de l’església fins
incidir en l’altar del presbiteri, com
un altre símbol de que tot el creat
té el seu sentit en l’ara de l’amor de
Déu que és Jesús donat i ofert en
l’Eucaristia, un missatge important
i adient en aquesta commemoració
de l’Eucaristia que celebra l’Església
i que ens acompanyarà fins a finals
d’enguany.
Podem afirmar que l’artista i el
seu grup de col·laboradors ens ha
regalat amb la seva obra una percepció
actualitzada, en aquest nou
mil·lenni i en un art d’avantguarda,
del significat més profund del tema
de la creació bíblica. Com ens diu
la Carta de Joan Pau II als Artistes
(Roma-1999) en el seu número
13: “el artista busca siempre el
sentido recóndito de las cosas y
su ansia de conseguir expresar
el mundo de lo inefable”; sembla
que aquesta artista japonesa i la
seva obra ho han aconseguit d’una
manera original, moderna sense
renunciar a la tradició més antiga
dels vitralls.
Aquest article fou publicat al número
14 de la revista Taüll, abril 2005
El vitrall fou una donació del Sr. Francesc
Nart Corberó en memòria de
la seva esposa Sra Paquita Mestres
Brufau.
CAFÈ ATENEU
Entrepans · Pizzes · Torrades · Plats combinats
Amanides · Tapes · Menús diaris i berenars
Sopars i dinars d’empresa.
Dimarts tancat (excepte dies de festa).
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

36
Opinió
Lo Gat del Famades i Satanàs: la
rivalitat de dos periòdics lleidatans
(1905-1906)
Josep Pinyol Vidal
A finals de l’any 1905 es publicaren
a Lleida dues revistes satíriques
ideològicament discordants que
reproduïen la controversia barcelonina
que oposava d’una banda el
Cu-Cut !, publicació catalanista més
aviat conservadora i tradicionalista
del mateix grup editorial que La Veu
de Catalunya propera a la LLiga i,
d’altra banda, La Campana de Gràcia,
que des d’el 1870 era un dels
portaveus tradicionals del republicanisme
federalista. Un dels temes
principals del Cu-Cut ! era la lluita
contra el centralisme madrileny i la
crítica envers una Espanya considerada
com un fré a les aspiracions
econòmiques i polítiques de Catalunya.
El fons ideològic de La Campana
de Gràcia era el d’un republicanisme
que s’afirmava com un tret
d’identitat català que ens oposava
a la monarquia espanyola considerada
i presentada com un sistema
inoperant, obsolet i gairebé indigne
dels temps moderns. La Campana
de Gràcia feia, quan la censura li ho
permitia, una campanya anticlerical
ferotge i sense concessions fins al
punt que va ser aquest anticlericalisme
un del signes identitaris de
la seva línia editorial. Amb aquests
dos models sortiren a la ciutat de
Lleida la revista catalanista conservadora
Lo Gat del Famades i la
republicana Satanás que durant llurs
curtes vides editorials s’esbarallaren
acarnissadament i sense estalviar
qualificatius acusadors de l’una
contra l’altra.
Lo Gat del Famades va sortir el 16
de setembre de l’any 1905 i portava
una menció semblant a la del seu
holòleg barceloní : “setmanari humoristich
ab ninots”. La semblança amb
el Cu-Cut ! era tant ideològica i de
contingut com de forma. Posem com
exemple la secció “esgarrapades”
dedicada a noticies breus comentades
amb ironia que era un equivalent
de “la llista de la bogadera” que
publicava el Cu-Cut !. Un exemple
d’una esgarrapada deia :
“ corren rumors de que’l nostre
Ajuntament, als presupostos de l’any
que vé pensa incluir una partida destinada
á la compra d’ulleras fumadas
pels lleydatans á fi y efecte de que
no’ls resulti tan perjudicial á la vista
la excesiva llum dels carrers de la
Rambla i Fernando”.
Aquesta nota, que va sortir al primer
número, criticava la manca d’enllumenat
públic. També trobem temes
de sàtira comuns a ambdòs periòdics
com ara la crítica irònica que es feia
dels guardies municipals anomenats
popularment “xanxes”. Aquesta crítica
humorística els presentava com
gent ingènua, poc treballadora i que
parlaven en una mena de barreja
catalano-castellana que accentuava
la seva qualitat suposada de
persones més aviat ignorants. Tenia
la redacció al carrer Major n° 14 i
Relotger n° 1 i sortia el dissabte. Segons
la propia redacció del periòdic,
es van esgotar els mil exemplars del
primer número. La part gràfica anava
signada essencialment pel dibuixant
Carles Mostany que signava amb els
seudònims Ynatsom (el seu cognom
a l’inrevés), Camot o CA. Lo Gat
del Famades era una revista crítica
envers l’Ajuntament de la ciutat i
sovint denunciava les mancances
del consistori en matèria de higiene
pública :
“ Cualsevol foraster que visiti aqueixa
ciutat, la primera idea que s’en formarà
serà de que està per civilisar (…)
no ‘s pot dar un pas sens sentir un
munt de renechs i paraules indecents
que fan fredat. Ademés d’aixó veura
uns carrers bruts hont si senten unes
olors nauseabundes “.
La caricatura que obria l’edició del
14 d’octubre publicà un dibuix a
la primera pàgina on es veia una
escena de carrer amb dues dones
a la finestra que llençaven al carrer
el contingut d’orinals on es pot llegir
“KK LIQUIDA” just en el moment en
què passa el gobernador portant dos
taüts amb la paraula “Tifus”. Quinze
dies més tard, el 29 d’octubre, una
al.legoria femenina que simbolitzava
a la ciutat de Lleida era representada
en un cementiri devant una llosa que
portava gravades les paraules “Tifus,
Higiene”. Lo Gat del Famades es
solidaritzà amb la revista barcelonina
Cu-Cut ! quan aquesta fou assaltada
pels militars i arribà a publicar un
dibuix en el qual podem veure el
nano, personatge emblemàtic del
Cu-Cut !, amb el gat que representa
a la revista lleidatana. Lo Gat del
Famades va tenir una vida curta car
només s’en publicaren 17 números
dels quals el darrer data del 6 de
gener de 1906.
Més efímera va ser encara l’existència
de Satanás del qual en sortiren 5
números entre el 4 de novembre i el
21 de desembre de 1905. A diferència
de Lo Gat del Famades, que era
barret picat ABRIL 2010

Opinió
37
tot en català, Satanás es definia com
“periódich bilingüe polítich ilustrat” i
portava la menció : “Sortirá del Infern
al menos un disapte per altre”. Tenia
la seva redacció al número 49 del
carrer de Sant Antoni. De ben segur,
el principal punt de coïncidència
amb La Campana de Gràcia i altres
periòdics republicans era l’anticlericalisme
obert i declarat tal i com es
pot constatar en l’article editorial del
primer número : “Los ministros de
Dios, que son como los de España,
han asustado a las gentes con este
fantasma –referint-se al dimoni i
a l’infern-, nosotros (...) haremos
lo contrario, es decir, asustarles a
ellos”. La secció de la revista on es
publicaven rèpliques i notes curtes
de tipus irònic i humorístic portava
el titol evocador de “Diablures”. El
dibuixant que signava amb el nom
de SIRIO era el principal il.lustrador
de la revista i generalment podem
dir que la part gràfica de Satanàs
era més acurada que la del seu
rival Lo Gat del Famades perquè els
dibuixos publicats tenen una força
expressiva que va més enllà de la
deformació caricaturesca. Només
cal fixar-nos en la capçalera de la
revista que prèn l’aspecte d’una
ombra xinesa on es veu el dimoni
fumant en pipa assegut sobre la S
del títol que es transforma en una
serp. Si ens hi fixem més bé, veurem
que el dimoni i la serp axafen la silueta
d’un gat, la qual cosa volia dir
que la guerra entre les dues revistes
estava declarada.
Lo Gat del Famades va donar la
noticia de la dortida de Satanás tot
dient : “Disapte passat sortí del infern
un nou aborto en forma de periodich
titulat Satanás”. Les caricatures contra
el rival editorial i polític adoptaven
fins i tot forma escatològica com la
que representava dos lectors devant
un exemplar de Satanás que
comenten el preu dels deu cèntims
que valia la revista i arriben a la conclusió
de que “hasta per necessitats
íntimas es car”. També al número 9
de l’onze de novembre es veu un
regidor republicà que presenta un
orinal al dimoni sota el títol “entre dos
companys de causa”. Gairebé totes
les acusacions tenien com imatge
principal la brutícia, la pudor i la
indecència : “Diablet jove que ab lo
nom de Satanás ha vingut a condenar
y empestar Lleyda” / “Paperot sortit
del infern indigne pels lleygidors lleydatans,
puig que sols embrute al qui’l
toca (...) indecent i brut periodich” /
“Paperot asquerós al qual tenen la
barra d’anomenar periódich”.
Satanás tampoc restà mut denunciant
el que qualificaven de “campanyes
de difamació del setmanari
Lo Gat del Famades” i de tant en
tant li tornava el compliment amb
la mateixa violència que ho havia
fet el primer : “gat desvergonyit
i brut” / “hi ha cada gat pel mon

38
Opinió
que fa competéncia a les rates”.
Una caricatura contestava el dibuix
humorístic de l’orinal que havia
publicat la setmana anterior Lo Gat
del Famades i ho feia emprant el
mateix tó escatològic i tractant-lo
indirectament de ser un munt de
fem. Un pagès amb l’exemplar de
Lo Gat del Famades a la mà deia
que “estich per barreijar aquest paper
ab la terra, perque lo que’s com
abono no te preu”. L’afrontament
es manifestà també a nivell dels
dibuixants que s’acusaven de fer
dibuixos dolents o fins i tot de copiar
el treball d’altres humoristes gràfics
: “Lo Gat del Famades, no fá altra
cosa que apropiarse dibuixos que
estan ben lluny de ser originals del
seus dibuixants”. Carles Mostany
va ser caricaturitzat com el “Minin
del Famades” pintant un quadre
que ell mateix reconeixia que era
dolent. Per altra banda, i com és
de suposar, Lo Gat del Famades va
proferir exactament la mateixa acusació
mitjançant una caricatura en la
què el dimoni arreplega del terra els
dibuixos que deixa caure el gat.
Al novembre de 1905 van tenir
lloc les eleccions municipals i no
cal dir que cadascuna de les dues
revistes feia campanya a favor de
la seva opció i sobre tot contra la
dels altres. Aquestes eleccions les
van guanyar els republicans per una
ampla majoria i Satanás, satisfet,
s’en vantava ironitzant contra els
seus rivals polítics : “Los beneits de
la Lliga foren els escorxats, per ells
fou la seba”. Per la seva banda Lo
Gat del Famades, tractà als electors
republicans de “pobres borregos”
a la caricatura de la primera pàgina
del número del 18 de novembre.
Poc es dubtaven els redactors
d’aquestes dues revistes que semblaven
irreconciliables que just uns
mesos després de llur desaparició,
catalanistes conservadors i republicans
federalistes es trobarien tots
plegats dins d’una mateixa colalició
electoral unitària. Solidaritat Catalana
aplegà un ampli ventall de les
opcions polítiques catalanes i fou un
front comú que guanyà aclapadorament
les eleccions generals a l’abril
de 1907. El gat i el dimoni lleidatans,
malgrat llur curta durada, són testimonis
d’un moment puntual i a la
vegada fonamental de l’història del
nostre pais ; les seves esgarrapades
i els seus cops de forca ens han
transmès, sortosament, un punt de
vista lleidatà i diversificat d’aquell
moment.
Nota: Les edicions digitalitzades d’aquests
dos periòdics i altres publicacions lleidanatanes
es poden consultar a la pàgina http://
premsadigital.paeria.es/
Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
LINYOLA
barret picat ABRIL 2010

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

42
Opinió
Tango finlandès
Xavier Díez
Encara que a molts els pugui sorprendre,
existeix el tango finlandès.
I no parlem d’una afició marginal o
passatgera, una imitació exòtica com
el country islandès o la música celta
de Valladolid, sinó d’un estil assimilat
en el cor profund de la melangia
escandinava, en el tarannà col·lectiu
d’un poble singular que aprofundeix
la tristesa del tango argentí en les
tenebres de les tonalitats menors.
Tant és així que molts finlandesos el
creuen sorgit de la tundra lapona,
no pas als bordells de Buenos Aires.
L’importaren, com no pot ser d’altra
manera, els mariners que sovintejaven
el Riu de la Plata a principis del
segle XX i es popularitzà a partir de
la dècada dels trenta. Hibridaren el
ritme amb les convencions del folklore
del país i hi afegiren veus més
ensucrades per a unes lletres amargants
sobre la infelicitat, la nostàlgia
o la solitud de la vida rural.
Vaig descobrir aquesta íntima passió
al país del cercle polar fitant la mirada
contemplativa tan pròpia dels
finlandesos al festival de tango de
Seinäjoki , un esdeveniment anual
que aplega més de cent mil persones
en un país que amb prou feines
ultrapassa els cinc milions. Ens hi
havia convidat la unió de professors
finlandesos com a part del programa
Comenius, en el qual participava
en representació d’una escola de
Blanes. Sense haver d’oferir lliçons
magistrals, els nostres amfitrions,
el claustre d’una petita escola rural
de la regió occidental, ens havia de
mostrar els secrets de la seva excel·
lència. En certa mesura, als ulls encisats
per la música dels espectadors
(potser enterbolits per l’exquisit licor
de baies), els mots entretallats amb
l’estranya entonació monòtona de la
seva críptica llengua mostraven una
capacitat d’introspecció que caracteritza
els nostres bons alumnes. No
massa diferent dels personatges isolats,
singulars i catatònics dels films
d’Aki Kaurosmäki. Al cap i a la fi, si
hom vol aprendre dels finlandesos,
cal saber escoltar els seus silencis.
Si hom vol aprendre en general, cal
simplement escoltar, i deixar escolar
tranquil·lament les hores imbuïts en
pensaments propis.
Alguns anys més tard, en un retorn
estrictament turístic, vaig poder comprovar
la certesa d’allò que m’havien
explicat i havia considerat com a
llegenda urbana. A les petites ciutats
de províncies era habitual trobar-se
colles de joves, parelles adolescents,
grups d’amics als parcs o a les cafeteries
compartint silencis. Quedaven
per estar junts, sense fer necessàries
les paraules, tot socialitzant solituds
individuals. Se’ls veia satisfets, amb
l’esguard perdut en l’horitzó, tot servant
una potent vida interior i deixant
escolar inacabables intervals entre
mot i mot. Una professora d’història
d’Alajärvi em parlà aleshores sobre
el llarg aïllament hivernal, quan els
llibres esdevenien sovint l’única
companyia en les inacabables nits
àrtiques i la taigà nevada absorbia
implacablement qualsevol soroll. De
fet, la passió per la lectura, encara
que fos a còpia d’una personal i
protestant lectura dels textos bíblics,
feien de l’analfabetisme una raresa
al segle XIX. Deu ser per això que
qualsevol petita ciutat compta amb
llibreries espectaculars on no és
difícil trobar traduccions d’autors
empordanesos.
A banda de l’afició lectora tatuada
a l’ADN nacional, hi havia un altre
motiu que explicava la seva insultant
superioritat a les proves PISA
segles abans de la seva existència.
El vaig comprovar el dia que en què
la nostra amfitriona, la directora de
l’escola, ens convidà a participar en
el ritus social per excel·lència, i on
es deixen penjats els formalismes i
les distàncies: la sauna col·lectiva.
El seu home, alcalde i director de
sucursal bancària encapçalava la
sessió masculina. L’acompanyava el
jutge del districte, altres professors
i un periodista esportiu. L’absència
d’uniforme socialment diferenciador
en un ambient vaporós i distès
m’ha permès, des d’aleshores, no
deixar-me impressionar pel poder
polític, judicial, cultural, mediàtic
i l’econòmic, i menys després de
xisclar plegats en capbussar-nos a
un llac amb glaçons. No sóc l’únic
a qui la intimitat despullada de les
pedres roents combinat amb petits
icebergs hagi propiciat alguna caiguda
del cavall. Cap a 1871, quan
al príncep Piotr Kropotkin, aleshores
un jove geògraf al servei de Tsar, se
li encomanà un viatge d’exploració a
aquella regió aleshores sota sobirania
imperial, restà sorprès pel sentit
honest, incorruptible i profundament
igualitari dels finlandesos (i ja sabem
que la igualtat ens fa savis). Una nit,
compartint una sauna amb un grup
de camperols ben llegits que s’expressaven
amb la mateixa franquesa
amb què exhibien la seva naturalesa,
va adonar-se que una societat lliure i
sense classes era possible. I ho era,
perquè ho acabava de comprovar.
Aquella nit, lluny de Damasc, qui
esdevindria el príncep anarquista,
començà a esdevenir el gran teòric
del comunisme llibertari, tot enlluer-
barret picat ABRIL 2010

Opinió
43
nant camperols ibèrics sense terra
ni lletra.
Amb precedents com aquests no
és estrany que des d’aquest país
hagi sorgit la defensa del codi lliure,
o que internet sigui considerat com
un dret col·lectiu i gratuït inalienable.
O que molts no considerin imprescindible
l’existència d’una autoritat
reguladora. O l’absoluta confiança
en ells mateixos que els permet
reconvertir una fàbrica de paper de
mètode tradicional en l’empresa
de telefonia mòbil més carismàtica
del mercat. O de sobreviure a una
segona guerra mundial on haver de
combatre, en sèrie, i en aclaparadora
inferioritat material a l’exèrcit soviètic
i la Wermatcht i ésser l’única nació
que hagué de pagar reparacions al
llarg d’una dura postguerra sense
plans Marshall.
És clar, que tot té el seu revers, i el
tango resulta, de nou, un magnífic
exponent d’aquest sol fred de mitjanit.
I és que sovint les tonalitats
menors d’aquesta música expressen
sobredosis de tristesa amb una certa
tendència suïcida, que si es barreja
amb una obstinada passió per les
armes de foc pot resultar letal. És
el que passà amb Unto Mononen,
de qui diuen, fou el millor lletrista i
autor del considerat “himne oficiós”
del tango finlandès, la típica cançó
que pot sentir-se a cor els hiverns a
Tenerife, on molts ciutadans de la
república escandinava fan de refugiats
climàtics temporals i fugen del
formalisme, el silenci i la timidesa del
seu nord. Mononen s’engegà un tret
el 1968, als 37 anys. Als 19, expulsat
pels russos de la seva Carèlia nadiua
havia composat Satumaa, “País de
somni”, una regió anhelada, amb
camps verds i assolellats, on no existeix
l’odi o les preocupacions i habita
l’estimada. “Oh!, si pogués anar vers
aquell país / mes no puc aixecar el
vol com un ocell / car no tinc ales i
sóc presoner de la terra”
És el que té la melangia vital, l’existencialisme
feixuc i l’eixordador
silenci. També, expliquen que la
passió pel tango compensa l’excés
de timidesa dissimulada a la sauna,
on el desabillament permet la conversa
sincera i transcendent difícil
de trobar amb la roba posada. O el
mateix tango, que incita a intimar
amb desconegudes, i a deixar que
sigui un cantant de veu ensucrada i
adjectius amargs qui hi posi les mots
que hom voldria expressar des del
silenci. És el que té el tango. Sobren
les paraules.

44
Opinió
Preguntes i Processons
Josep Binefa Palou
Per Setmana Santa, panadons,
orelletes, mones i, sobretot, processons;
les cadenes de televisió en
van plenes. Enguany a Linyola han
estat sovint tema de comentaris per
“l’impuls” que un grup de linyolencs
han volgut donar a la del Divendres
Sant. Per part meva, poca cosa a
dir: no sóc qui per judicar ni la fe, ni
les idees, ni les intencions de ningú.
Però em sorprendria (si fos aquest el
cas) que amb tota la moguda només
s’hagués buscat d’aplegar-hi gent,
tot bastint una processó “bonica”,
“vistosa”, amb canalla que servissin
de reclam de grans; caldria preguntar
als penitents fervorosos que
complien alguna íntima prometença
com s’han sentit desfilant al mig de
tant d’atretzo. Fe o afició: vet aquí la
pregunta. La resposta tampoc no és
cosa meva.
Val a dir que, de ser estrictes amb el
paradigma cristià (que es basa en
la Resurrecció, no pas en la mort),
potser seria molt més coherent mirar
de reunir gent per a la Cerimònia de
la Llum de la nit del dissabte, que és
l’autèntic nucli de tota la Litúrgia Catòlica.
Però jo no en sóc soci i segur
que ments més doctes ja ho hauran
sospesat i possiblement també
considerat que la majoria de la gent
només ens atansem a l’església als
enterraments; en aquest cas, res de
nou al poble.
Només m’atreviria a insinuar des de
la distància que, per respecte als
creients (que n’hi ha), procuréssim
de no convertir amb els anys aquesta
processó en una altra Caminada
a la llum de la Lluna amb aires de
carnaval. Però si els fidels i simpatitzants
ho tenen bé així, jo també:
enhorabona!
On les processons agafen un caire
(al meu gust) macabre i esperpèntic,
no simplement “friki”, és sobretot
terres enllà. Encara hi conserven
tota la parafernàlia barroca de les
processons de la Contrareforma,
exagerades i atiades des de l’Església
tridentina per contrastar amb
l’absència d’imatges (a excepció de
la creu) i amb l’abolició del culte als
sants que van implantar la majoria
de les esglésies reformades (en
especial les luteranes), perquè les
consideraven pràctiques idòlatres i
politeistes. Al país de la vora les tenen
també com a fet diferencial, com
un suport més del seu nacionalisme
hipertròfic. Fins aquí, ja s’ho faran!
Però si la Constitució, que tant esgrimeixen
quan els interessa, estableix
ben clarament (art. 16.3) que l’estat
espanyol és laic i no confessional,
què hi fan les institucions de l’estat
(exèrcit, policia, consistoris, ministres,
governs autonòmics, autoritats
militars...) desfilant com a tals (no a
nivell particular, que hi tenen tot el
dret) a les processons catòliques?
Per què es toca la Marxa Reial cada
vegada que surt una imatge de l’església?
Per què els soldats formats
encara fan el “rindan”?...
Aquesta vulneració ancestral i sistemàtica
de la Constitució és com
a mínim ofensiva, especialment si
després es fa servir aquesta mateixa
Llei per negar i reprimir d’altres identitats
evidents que al fons són molt
més constitucionals, democràtiques
i universalment reconegudes.
És clar que la democràcia espanyola
només és d’atretzo.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
barret picat ABRIL 2010

Entreteniments
45
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
Com es diu mirall en Xinès? Ay toi yo. I noranta-nou?
Cachi chen.
–Doctor, doctor, com ho sé que no estic perdent la memòria?
–Això ja li vaig contestar ahir!
–Cambrer! Hi ha una mosca a la sopa!
–No es preocupi, ja se la menjarà l’aranya de l’amanida.
–General, hem perdut la Batalla!
–Com pot ser! Busquin-la, fa una estona era aquí fora!
Mama Mama! Al cole m’han pegat!
I qui t’ha pegat fill?
No ho sé, No se com es diu
I llavors com el reconxerem?
Aquí tinc la seva orellaservirà d’alguna cosa?
–Mare, mare, L’àvia és mecànica?
–No fill.
–Llavors què fa sota l’autobús?
Envieu els vostres acudits a:
gerard.soldevila@hotmail.com
C/ Ferrer i Busquets, 45
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)
e-mail: cunitours@cunitours.com
Tel. (00-34) 973 30 23 07
Fax (00-34) 973 60 28 25
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20

46
Racó verd
Els ocells de Linyola
Roger Guillem Martí
Primeres arribades (1)
A principis de febrer es va iniciar la
migració prenupcial, període que
s’allargarà fins la primera quinzena
de maig. No totes les espècies realitzen
la migració al mateix moment,
així tot i la presència de pics de
migració, algunes són més matineres,
mentre que altres són les més
tardanes. Hi ha espècies que sols
les veurem en pas, altres escolliran
racons de la nostre terme per criar.
Algunes s’aturen a descansar abans
de seguir el seu camí cap al nord,
altres sols les detectarem ocasionalment.
La migració és el desplaçament cíclic
i orientat, generalment col·lectiu,
d’una població animal i sovint amb
moviments de partença i arribada
molt precisos (definició de l’Enciclopèdia
Catalana). La migració es
dóna per dos motius, la recerca d’aliment
i/o llocs de nidifiació adients.
La possibilitat de vol dóna una gran
possibilitat als ocells per realitzar
llargs moviments, per poder satisfer
aquestes necessitats vitals per
l’espècie. La migració a les nostres
contrades és conseqüència de la
presència de dues estacions molt
marcades.
L’hivern suposa una davallada de les
fonts d’alimentació. Els invertebrats
pràcticament desapareixen, ja sigui
per mort o parada de l’activitat, mentre
que les plantes deixen de donar
llavors i fruits, reduïts als que han
quedat al terra. Altres animals també
minven la seva activitat, alguns fins i
tot hivernant. Així en aquesta època,
moltes espècies d’ocells migren cap
a millors zones d’alimentació, majoritàriament
a l’Àfrica. Aquesta migració
rep el nom de postnupcial. Es dóna
d’una forma gradual a tot Europa, a
mesura que el fred avança de nord
a sud. Això produeix l’arribada a les
nostres contrades d’alguns individus
abans del gruix de la migració,
que descansen i mengen durant
uns dies, per tal de recuper forces
per poder seguir el seu camí cap
al sud.
Alguns fins i tot es quedaran a
passar l’hivern entre nosaltres, són
els anomenats ocells hivernants.
Aquests s’uniran als ocells que viuen
tot l’any en un mateix indret o que no
fan llargs desplaçaments. Aquestes
darreres espècies reben el nom
de sedentàries, i s’han adaptat a
passar l’hivern cercant l’aliment que
es pot trobar en aquesta època de
l’any, algunes fins i tot canviant les
preferències alimentàries d’insectívores
a frugívores, o sigui menjant
gra, herbes, fruits.
A mesura que s’acosta l’arribada
del bon temps, aquestes espècies
migradores van retornant a les zones
on van nàixer, per tornar-se a
reproduir. Es tracta de la migració
prenupcial. L’arribada del bon
temps és sinònim de la presència
de cada cop més aliment: els invertebrats
reemprenen el seu cicle vital,
apareixen noves plantes, floreixen,
donen fruits i llavors, la resta d’animals
desperten i és el moment que
comencen la cria. A més, a mesura
que avança la primavera hi ha més
hores de llum, que possibiliten la
cerca de l’aliment.
Algunes espècies són més matineres,
arribant al moment d’inici
d’aquest boom alimentari. Ara, tal
com ja s’havia apuntat, es donen
uns pics de migració, que coincideixen
amb el boom alimentari. Altres
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
barret picat ABRIL 2010

Racó verd
47
allarguen la seva arribada, doncs
hi haurà abundant aliment fins a la
tardor; són espècies que passen
l’hivern en zones més allunyades,
on tenen aliment més temps o estan
més especialitzades en aliments
concrets. La presència d’abundant
aliment a Europa de la primavera a
la tardor, els fa allunyar dels quarters
d’hivern africans o del sud de
la Península, on els estius són més
rigorosos, càlids i secs. La reproducció
és un moment de molt gast
energètic, el creixement dels polls
requereix un aport alimentari quasi
constant, motiu pel qual els fa falta
molt aliment per afrontar aquesta
etapa de la vida. Algunes espècies
fan petits desplaçaments després de
reproduir-se cap al centre d’Europa,
per tal d’evitar els moments de l’estiu
més calorosos.
Per tant, en les espècies migradores
pesa més el risc del desplaçament
migratori, on hi ha una important
despesa d’energia, podent topar amb
riscos climatològics adversos (com
fortes tempestes o ventades) i els
perills de predació (tant animal com
la més important humana), que les
pèrdues d’efectius que suposaria per
l’espècie quedar-se a passar l’hivern
entre nosaltres, per la falta d’aliment.
Els migradors solen ser molt fidels,
tant pel que fa a la ruta escollida com
a les dates. En moltes espècies les
parelles, i fins i tot les cries de l’any
anterior, fan cap al mateix niu. Algunes
espècies tenen parelles per tota
la vida, arribant alguns cops primer
el mascle o la femella, que arreglarà
el niu en espera de l’altre individu.
Els joves hauran de fer moviments
de dispersió, per cercar parella i
zona per criar. Altres crearan un altra
parella temporal.
Aquesta fidelitat en les dates de
migració ha permès als ornitòlegs
anar recollint anualment les dates
de les primeres arribades de cada
espècie, disposant així d’una orientació
de l’arribada de cadascuna
i poder comparar cada any si es
donen en les dates correctes. Des
de fa quasi una dècada, el tècnic
del Departament de Medi Ambient a
Lleida, Jaume Bonfil, recull aquestes
primeres arribades a partir de les
aportacions que fan els diferents
ornitòlegs lleidatans o que visiten
la nostra terra. Aquest recull es
pot observar al Nonapo (Noticiari
Naturalista de Ponent), un grup de
yahoo creat amb la finalitat d’intercanviar
informació sobre natura de
les Terres de Ponent. L’any passat
va nàixer una altra font de recollida
de dades per internet, aquest cop
a nivell de Catalunya i relacionada
amb el món de l’avifauna, es tracta
de l’Ornitho.cat. Finalment, al llibre
“Els Ocells de la Plana de Lleida”
(Joan Estrada i al.), on és recull totes
les espècies citades a Ponent, en les
migradores es mencionen les dates
més primerenques, habituals i més
tardanes de les migracions prenupcial
i postnupcial.
Al proper article analitzarem les primeres
arribades d’enguany a casa
nostra de la migració prenupcial, si
han estat dins les dates habituals o
en cas contrari els possibles motius
de la seva avançada o retràs. En
aquests moments la majoria d’espècies
ja han arribat o passat cap
al nord, ja sigui alguns individus o
el gruix de la població. Resta per
arribar, i per tant s’haurà d’estar
atent: tórtora vulgar, trobat, bosqueta
vulgar, merla roquera, papamosques
gris, tallarol emmascarat, falcó camaroig,
hortolà, tallarol gros, perdiu
de mar, gaig blau, siboc, falcó de la
reina i trenca.

48
Literari
Nit de bodes
Jaume Balcells Palou
Un quart de dotze de la nit. Un sospir.
El dia més feliç de la seva vida estava
a punt de finalitzar.
Des de ben petita que ja havia somniat
incalculables vegades en aquest
dia. Tots els seus contes preferits de la
infantesa s’acabaven igual: en boda. I
aquell final semblava les portes d’una
llarga i ininterrompuda felicitat.
Ara, però, asseguda als peus del llit,
començà a notar tot el cansament
amuntegat dels preparatius i de la
celebració. I qui sap si ajudada per
aquesta fatiga, va percebre, de sobte,
que la seva idea de felicitat era ben
infantil i ingènua. Aquesta “revelació”
li provocà esgarrifances, com si una
mena de suor freda li llisqués lentament
per l’esquena.
Es tragué el vestit de núvia amb unes
presses desmesurades, com si estigués
ple de formigues. Aquell vestit
preciós que tanta il·lusió li havia fet
d’anar a comprar amb la mare, aquell
vestit que tant els va costar de trobar,
aquell vestit tan costós que, tot i així,
van haver de retocar mil i una vegades
perquè estigués perfecte, perquè ella
semblés una princesa, una princesa
com aquelles dels contes de la infància.
Es tragué el vestit que ara gairebé li
feia angúnia i el deixà sense cap cura,
sense cap mirament, al terra, en un
racó de l’habitació, com un gran pop
blanc, moribund i ridícul.
Torna a seure al llit. Poc a poc se li
anaven estenent, com una taca d’oli,
els dubtes, alhora que sentia una sensació
de buidor que li anava omplint
l’ànima.
Va pensar en el seu marit. El seu
marit?! Li sonava estranya aquesta
expressió. S’havia casat amb ell ben
enamorada, tan enamorada que ni li
veia ni li volia veure cap defecte. Però,
el que són les coses!, ara, justament
ara, com si li haguessin tret una bena
dels ulls, s’adonava que el seu home
no era precisament un príncep blau.
Com si s’anés esvaint una cortina de
fum, ara li descobria, una a una, les
imperfeccions.
La primera imperfecció del flamant
marit era la seva família, amb la seva
mare (ara ja la sogra) al capdavant de
tot. Perquè, que quedi clar!, se li podia
perdonar que hagués volgut manar en
el guarniment de l’església i en la sala
de banquets i que, fins i tot, fos ella
qui decidís gairebé tota la distribució
de les taules dels convidats. Ara, que
avui s’hagués presentat vestida com
una cabaretera del Molino, amb un
escot al davant que li arribava al melic
i un altre al darrera que li acabava
allà on s’acaba l’esquena, era del tot
imperdonable! I amb aquell horrible
cabell tenyit de fúcsia-lilós! Déu meu,
quina vergonya! Quin ridícul! I tot
per les seves ganes incontrolables
de protagonisme, per la seva vanitat
adolescent!
I allí, al banquet, anant d’una taula
a l’altra com una mosca d’aquelles
grosses, de femer, com si fos ella la
qui s’hagués acabat de casar. I, això
sí, a tot arreu amb les rialles més
postisses que la seva dentadura,
amb els seus moviments teatrals i
exagerats.
Tothom deia, i era ben evident, que
el seu home (ara ja el sogre) era
un perfecte calçasses, però avui, la
núvia, asseguda al seu costat a la
taula presidencial, li havia descobert
una nova faceta. L’home gairebé no
havia parat de beure ni de menjar en
tot el convit. Les poques frases que
recordava que li havia dirigit es podien
resumir en: “… que bo que està
tot això! Oi, nena?” i “Menja, nena,
menja, que ja està tot pagat i s’ha de
procurar que no quedi res”.
Menjava amb golosia, com si portés
una setmana i mitja de dejuni, i amb
un estil porcí difícil de superar.
De la cunyada, millor no parlar-ne
gaire. Seca com una llonganissa,
eixuta i rampelluda, podríem dir que
era d’aquella mena de noies que ja
se li havia “passat l’arròs”.
Permanentment vestida de negre
i amb una expressió amarga, com
si s’hagués empassat una llimona
sencera, sempre tenia una cigarreta
empegada a la mà, com un sisè dit
que tot just es consumia i ja tornava
a aparèixer gairebé com un truc de
màgia.
Sabia amb certesa que en ella difícilment
podria trobar mai cap complicitat,
cap suport… més aviat tot el
contrari.
* * *
Sí, ben segur que tot això ja ho sabia o
ho intuïa abans, però l’enamorament
fa com una mena de boirina, com una
calitja fina que difumina les coses que
no es volen veure i ens centra tota
l’atenció en la persona estimada.
Ai, sí! La persona estimada! La persona
estimada que era el seu eixerit
marit, que avui, en la nit de bodes,
vestit, suat, tacat i begut, jeia al seu
costat com un sac de patates... pesat
i inútil.
La imatge artística correspon a una obra de
Juan Benítez Jamchen, poeta, pintor i filòsof.
barret picat ABRIL 2010

Literari
49
Biblioteca Salvador Espriu
Montserrat Espina Bellet
NOVETATS SANT
JORDI 2010
LLIBRES
NOVEL·LA
Ficció català
— ALZAMORA, S. Miracle a Llucmajor.
Proa, 2010.
— AUSTER. Invisible. Ed. 62, 2009.
— BARBAL,M. La pressa del temps.
Destino, 2010
— BARRILC,J. 201 contes corrents.
Ara Llibres, 2009.
— BOSCH, X. Se sabrà tot. Proa,
2010.
— CAROL, M. L’home dels pijames
de seda. Destino, 2009.
— COMES, M. Viatge al centre de la
terra. Columna, 2010.
— JANER, M.P. Cartes que sempre
he esperat. Planeta, 2010.
— LARSSON, A. Sang vessada.
Columna, 2010.
— LLIMÓS,A. La dona que fugia de
la boira. Proa, 2010.
— MIRALLES, F. El llegat de Judes.
Columna, 2009.
— MURAKAMI, H. Despietat país
de les meravelles i la fi del món.
Empúries, 2009.
— SIMÓ, I. C. Homes. Bromera,
2010.
— TEIXIDÓ, E. Els convidats. Columna,
2010.
— URIBE, K. Bilbao-New York- Bilbao.
Edicions 62, 2010.
— VILLATORO, V. Tenim un nom.
Planeta, 2010.
— XIRINACS, O. L’agonia de Severià
Vargas. Meterora, 2009.
Ficció castellà
— ARTEAGA, A. Angeles custodios.
Ediciones B, 2010.
— ASENSI, M. Venganza en Sevilla.
Planeta, 2010.
— GROSSMAN, D. La vida entera.
Lumen, 2010.
— GUTIÉRREZ ARAGON, M. La vida
antes de marzo. Anagrama, 2009.
— KEPLER, L. El Hipnotista. Planeta,
2010.
— KEYES, M. La estrella más brillante.
Plaza&Janés. 2010.
— LUDLUM, R. El protocolo Sigma.
Umbriel, 2009.
— NAVARRO, J. Dime quien soy.
Plaza&Janés, 2010.
— PANCOL, K. Los ojos amarillos de
los cocodrilos. La Esfera, 2010.
— PÉREZ REVERTE, A. El asedio.
Alfaguara, 2010.
— ROVIRA, A. La última respuesta.
Plaza&Janés, 2009.
— SANCHEZ, C. Lo que esconde tu
nombre. Destino, 2010.
— SILVA, L. La estrategia del agua.
Sestino, 2010.
— STRALING, B. La encuadernadora
de libros prohibidos. RBA,
2010.
— VILA-SANJUÁN, S. Una heredera
de Bracelona. Destino, 2010.
SECCIÓ DVD’S
DVD’S ( Infantil )
— BETTY, T. Alvin y las ardillas 2.
Twentieth Century Fox, 2010.
— BLANCO, J. Planet 51. HandMade
Films, 2010.
— LAU, W. Barbie: Una aventura de
sirenas.
— LORD,P. Lluvia de albóndigas.
Sony Pictures, 2010.
DVD’S ( Juvenil )
— ARAMAKI,S;FUTAMURA,H. Halo
legends. Bones / Casio Entertainment,
2010.
— CAMERON,J. Avatar. Twentieth
Century Fox, 2010
— RODRIGUEZ,R. Shorts: la piedra
màgica. Warner Bros, 2010.
— SNYDER,Z. Watchmen. Warner
Bross, 2009.
DVD’S ( Adults )
— ALFREDSON,D. La chica que
soñaba con una cerilla y un bidón
de gasolina. Nordisk Film, 2010.
— AMENÁBAR,A. Ágora. Telecinco
Cinema, 2010.
— BURESFORD,B. Paseando a Miss
Daisy. Warner Bros, 2010.
— COPPOLA,F.F. Tetro. American
Zoetrope, 2010.
— DORRIE,D. Cerezos en flor. Olgs
Film Combt, 2009.
— FUKUNAGA,C.J. Sin nombre.
Focus Features.
— POLLEY,L. Lejos de ella. The Film
Farm, 2007.
— SANCHEZ ARÉVALO,D. Gordos.
Tesela, 2010.
— TANOVIC,D. Triage. Tornasol
Films, 2010.
— TARANTINO,Q. Malditos bastardos.
Universal Pictures, 2010.
— WEITZ,C. Luna Nueva, Summit
Entertainment, 2010.

Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Jordi Querol 629 767 654
Xavier Altisent 650 051 751
KEXAL ALUMNIS SL
Carrer Tarragona, Nau 6
Pol. Ind. “El Colomer”
25241 Golmés - Mollerussa
E-mail: kexal@hotmail.es
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
C.I.P.A.
Societat Cooperativa
CONFECCIÓ DE PECES DE VESTIR EXTERIORS
ESPECIALISTES EN CONFECCIÓ DE PANTALONS
FABRICACIÓ PRÒPIA I VENDA DE TEXANS
ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
GUARDERIA LABORAL
Tels. 973 57 52 62 – 973 57 52 86 – LINYOLA

Com passa el temps 51
A dalt: Josep Serra, Antoni
Balagueró, Sebastià Caba,
Josep M. Usón, Josep Mestre,
Francesc Balsells, Ramon
Civit.
A baix: Francesc Forero, Ramon
Mata, Josep Fontanet,
Antoni Mas, Ramon Amorós,
Gregori Escobosa, Roman
Mata, Antoni Castellví, Bernat
Castellví.