Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

per Obstetrícia per veure el part i el nadó, encara que llavors no tenia definida la mevaespecialitat. Els parts estaven assistits per les llevadores, que eren qui feien la feinaassistencial diària en els parts no complicats, trucant a l’especialista quan es presentavenproblemes. El Dr. Serentill era el Cap del Servei i el Dr. Llovera l’ajudava.Estic parlant de l’època que comprèn del setembre de l’any 1967 fins al setembre del’any 1968. És a dir, el període d’un any. La “Residéncia del Seguro”, com se’n deia, jafeia 14 anys que estava inaugurada, i per tant aquesta època anterior la desconec, peròpel que m’explicaven, el funcionament era com el d’una clínica de llavors, amb els seusmetges tal i com he dit abans. Sé també que hi va haver alguns metges de guàrdia elsanys anteriors a la meva arribada, com el Dr. Bayo, que va ser un gran NefròlegPediatra i va estar treballant a l’Hospital Infantil de Cruces a Bilbao, amb el professor J.Rodriguez Soriano. Ha estat un dels pioners de la Nefrologia Pediàtrica a Espanya i unsdels fundadors de la Societat Espanyola de Nefrologia Pediàtrica. L’altre va ser el Dr.Chouza, que va fer Cardiologia Infantil també al mateix hospital.Les vivències d’aquest any de treball van ser molt positives quant a l’aprenentatgeprogressiu en les diferents àrees de la medicina des d’un punt de vista general. Hi haviael handicap en la Medicina Interna que no existia ni com a servei ni hi haviaespecialistes contractats per fer-la; però el Dr. Lorenzo Diaz Prieto, Cap del Servei deMedicina Interna de l’Hospital Santa Maria, venia una estona a la tarda, per atendre lesconsultes mèdiques dels especialistes quirúrgics. Sempre em vaig oferir a fer leshistòries clíniques i passar visita amb l’internista, perquè a més t’explicava coses sobreel malalt, cosa que li agradava molt; al igual que, els metges de guàrdia, tinguéssiminterès per la Medicina Interna. Vaig aprendre molt d’ell i sempre varem tenir una bonarelació. Quan vaig tornar a Lleida a partir de l’any 80, encara ens varem veure algunesvegades i em va consultar alguns casos pediàtrics.El mateix passava amb la Pediatria. Encara que l’assistència estava quelcom mésestructurada i l’interès per veure clínica pediàtrica, fer les històries clíniques i passarvisita amb el pediatra, era una constant de la meva feina; a més que, com que estàvemtot el dia a l’hospital, podíem veure l’evolució dels pacients. Va ser el primer contacteamb els nens.Al llarg d’aquest any, recordo patologies vistes com ara cremades (va ser la primeraurgència de la meva vida), perforacions gàstriques, apendicitis i colecistitis,traumatismes abdominals amb nefrectomies i esplenectomies; còlics renals i biliars,hematomes subdurals operats només amb la clínica; ruptura d’úter; patologia digestivaen noies joves, vòmits produïts per un embaràs que ocultaven als pares i aprofitavenperquè fos el metge qui els informés; ferides cutànies amb miasis i un llarg etcètera demalalties agudes.En relació a la Pediatria, també vaig tenir un primer contacte amb tota la patologiahabitual dels nens, encara que vaig arribar a veure casos greus i alguns mortals. Enrecordo de cetoacidosi diabètica en una nena de 3 anys, pneumònia estafilocòccia ambpioneumotórax, sepsis i shock endototémic, deshidratacions, febres tifoides en els nensamb febre que venien principalment de la zona del baix Segre, encefalopaties neonatalsper hiperbilirubinémia, malalties hemorràgiques del nadó, apnees i paradescardiorespiratóries del nadó que no hi havia res a fer, etc. Encara recordo la frase“angelitos al cielo”, que deia alguna infermera ja gran i que n’havia vist morir molts. Lamortalitat infantil i neonatal, en aquells temps, era molt alta.8