Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

Un part en una casa d’una partida de l’horta, el segle passat, a començament delsanys 60.Aquesta història sempre ens l’havia explicat el Dr. G. Hervera, amb la seva gràciahabitual.Era una nit d’hivern, fosca i amb boira, tancada, pixanera, típica de la plana de Lleida.En una torre de nivell adquisitiu benestant d’una partida de l’horta, la jove de la casa esva posar de part. Van cridar a la llevadora i aquesta va anan controlant el part, fins queva veure que la “cosa no anava endavant”. Va posar-se en contacte amb la família i elsva explicar que creia necessari posar-se en contacte amb un Obstetra. A la casa hi havia,a part de la jove embaraçada i el marit, els pares i les mares d’ambdós, a més delsgermans i germanes de la mare, una o dues tietes que també “ajudaven” i una o dosamigues de torres veïnes que també estaven allí “per col·laborar si calia”.Sense dubtar-ho, van consultar amb el “millor especialista que hi havia a la ciutat” enaquells temps. Havien arribat de Barcelona nous especialistes que portaven novetats enl’assistència al part. Van demanar consulta -cosa que abans es feia-, i l’obstetra se’n vaanar cap a la partida senyalada, a l’hora convinguda de la nit.Va arribar a la partida, amb el seu cotxe i el seu maletí amb totes les eines adients perescoltar el fetus,“la trompeta”, els fòrceps per si era necessari, els guants estèrils, la bata,el gorro, la mascareta (tot de color verd) agulles, xeringues, sondes etc,. En fi tot, elnecessari per atendre el part. En arribar, les padrines i tietes ja estaven esperant amb laporta entreoberta al doctor. A l´ entrar a casa, la comadrona va rebre el doctor, i tots elsfamiliars i demés persones es posaren al seu voltant en una sala gran que hi havia i quefeia de sala d’estar-rebedor. Al fons hi havia una porta, on una vegada travessada s’hitrobava la partera, gemegant i plorant de dolor. El doctor va demanar de veure a lapacient i el van acompanyar la llevadora, la mare de la partera, i la sogra. Una vegadafeta la visita, el doctor va demanar de preparar tot per atendre el part.Es va situar tot a la sala gran, on hi havia una taula gran-calaixera, amb la part de dalttota de marbre, D’allí s’hi van treure tots els quadres, fotografies, canelobres i demésornaments que hi havia i el doctor va demanar palanganes d’aigua calenta, tovallolesnetes, i va començar a preparar-se per atendre el part. Va treure draps verds estèrils onhi va posar tot el material quirúrgic al damunt, així com gases i tot la resta de materialestèril. Llavors, el doctor va vestir-se per “actuar”, ajudat per la llevadora. Els familiars,marit, pare, mare, sogra i sogre, tietes i demés acompanyants s’ho miraven tot des delcostat de la sala gran, enfront d’on hi havia el doctor, en silenci total i sense dir ni “piu”.El doctor, d’esquena als familiars, com si fos un capellà davant la taula, s’arromangà lesmànigues de la camisa i es rentà les mans i braços amb sabó i aigua calenta. Desprès lallevadora li va tirar un líquid estèril i el doctor es va eixugar amb una gasa també estèril,que després va tirar a la galleda. Després es va posar una bata verda que li arribava finsals peus. La llevadora li va lligar la bata pel darrere. Llavors també, amb l’ajuda de lallevadora, es va posar una mascareta a la cara i un gorro verd, i finalment també ambl’ajuda de la llevadora, es va posar els guants estèrils que li arribaven fins al nivell delcolze.La família, en silenci sepulcral, observaven l’espectacle com si fos un “actesacramental” des d’un costat de la sala gran. Allí hi havia el pobre marit, els padrins, lespadrines, les tietes i amigues de les altres partides, esperant aconteixaments. Tot d’una,el doctor dóna la volta i amb els braços aixecats i les mans obertes “com si anés a donar64