Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

el seu personal. A més tenia una gran capacitat de treball per poder atendre a tota lagamma de professionals metges que passaven diàriament pel servei, com he explicat.Era una infermera clínica i profundament humana. Quan va marxar del servei, va anar atreballar en altres àrees de l’hospital on va seguin essent igual d’estimada des del puntde vista professional i personal. Va fer molt per millorar l’atenció als nens, i elspediatres i la pediatria de l’hospital sempre tindran un deute amb ella. Posteriorment ladirecció d’Infermeria va decidir posar dos supervisores al servei de pediatria, una perl’àrea d’Hospitalització Pediàtrica, la Maria Llovera; i una altra per tota l’àrea Neonatal,la Carmina Aranda. Van participar, i molt, en l’organització i posada en marxa de laprofilaxi neonatal, l´screening metabòlic, diagnòstic precoç de malformacions iinfeccions neonatals, així com la promoció de la lactància natural i l’educació de lesmares vers els nadons, el carnet de salut, la posada al dia de la història i protocolsd’infermeria pediàtrica, rebuda del pacient infantil, alimentació del nen hospitalitzat,participació en l’organització de la humanització pediàtrica hospitalària i enl’assistència de tots els pacients de la planta, incloent-hi els adults quan n’hi havien. Entota aquesta feina s’hi va involucrar positivament tot el personal d’infermeria del servei,formant unitats amb força personalitat dins l’hospital.L’any 2009 la direcció d’Infermeria va decidir deixar el servei amb una sola supervisorauna altra vegada, i l’any 2010 la Mª José Castañ, infermera de l’àrea neonatal, va sernomenada com a Supervisora del Servei de Pediatria.En general, quan vaig arribar, l’àrea d’infermeria del servei estava dividida en dos gransblocs que eren les d’hospitalització pediàtrica i les de l’àrea neonatal. Cadascuna de lesàrees tenia les seves infermeres i auxiliars i no era corrent l’intercanvi entre àrees. Noaixí la substitució o canvi d’infermeres en cadascuna de les àrees de pediatria per altresque venien d’altres serveis de l’hospital, i que tenien poca experiència amb els nens.Això representava i ha representat un problema, perquè no hi havia especialització oqualificació específica a infermeria. La veritat és que, a pesar de les bones intencions deles direccions d’Infermeria perquè això no passés, ha estat una constant de difícilsolució, sobretot en èpoques vacacionals, de sobrecarrega assistencial o de baixes depersonal. També és veritat que en els últims anys, sembla que aquest problema s’hatingut present cada vegada més, i això és positiu pels nens i pel treball assistencial. Lainfermeria de la planta d’hospitalització pediàtrica, al distribuir-se els pacients infantilsen funció de l’edat (lactants i 1ª infància fins el tres anys i Pre i escolars fins els 14anys), les infermeres també es van organitzar en aquesta orientació, tenint present quede vegades a la planta també s’hi hospitalitzaven pacients adults, i que tanmateix hihavien els nens hospitalitzats dels serveis quirúrgics. A la vegada atenien l’hospital dedia pediàtric. La coordinació entre tots els especialistes ha estat una fita que elles hanaconseguit. Ja he expressat abans, també, la seva participació en els objectius del servei,coordinades per la supervisora. I no cal dir que la seva participació en la humanitzaciódel servei, ha estat la peça clau per dur-la a terme. I a nivell personal també he de fer-hiconstar el pas de visita general a cadascuna de les unitats al llarg dels anys (dimarts idivendres), fins que l’any 2009 es va canviar la manera de fer-la, passant a una reunióen la qual es comentaven amb el Cap del Servei tot l’historial de cadascun dels pacientsde cada unitat, i després es passaven a veure els pacients que els metges responsables iel Cap de Servei creien necessaris.Des dels primers anys, la infermeria neonatal es va dividir en les que treballaven a l’àreade nadons patològics i les de l’àrea de nadons normals. Posteriorment, quan es va57