Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

de la divisió hospitalària i extrahospitalària de l’ICS i amb un conseller de Sanitat, onnovament es va tornar a informar de la situació. Jo personalment vaig informar-lo quèla situació a Lleida era crítica i que en qualsevol moment es podria presentar unasituació conflictiva donat que ja s’havien esgotat totes les vies i no es donava capsolució real.Per solucionar aquesta situació i a través d’aquets anys, vàrem necessitar l’ajuda enprimer lloc dels pediatres del Servei, que molts d’ells van fer guàrdia sense obligació defer-les (tenien més de 55 anys i alguns, en plural, més de 60), i a més, fer-ne moltes mésde les que els pertocava durant molt de temps. Alguns pediatres dels CAPs venien a ferguàrdies, al començament sense lliurar al dia següent; entre ells els doctors R.Capdevila, J. Garcia, Dra. M. Esquerda, Dr. J. Berenguer com he dit abans i ex MIRs dePediatria que havien acabat l’especialitat al nostre Servei, com el Dr. X. Bringué i lesdoctores S. Prado, A. Gairí, R. Plaséncia, entre altres. A més varem haver de contactaramb ex MIR d’altres hospitals, en concret de l’Hospital Infantil Miguel Servet deZaragoza, on vam trobar tres pediatres recent acabat el MIR i disposats a venir a ferguàrdies al nostre servei. En concret els doctors Javier Martin, Pedro Bitrian i la DraEsperanza Garcia, pediatres que després feien la sub especialitat a Sant Joan de Deu iVall d’Hebrón mentre treballaven. Els tres treballen actualment a hospitals de Barcelonadins de les seves especialitats, amb reconegut prestigi professional. Totes aquestespersones les vàrem buscar i trobar nosaltres des del Servei de Pediatria, no des de lesinstitucions.La situació, a pesar de tot, no se solucionava i després de reunions, cartes, anades ivingudes a Barcelona a explicar i tornar a explicar la situació, canvis de directors,gerents i consellers, va arribar un moment que es va decidir donar informació a lafiscalia de la situació, i de no fer-nos-en responsables si durant les guàrdies hi haviaalguna anomalia, imputable a la mancança de personal per la càrrega de feina a realitzar.La situació s’havia comentat també ja feia temps amb el gabinet d’advocats del col·legide metges, i ens havien informat d’aquesta possibilitat bé a nivell individual o col·lectiu.També havia sortit a la premsa en varies ocasions. I també s’havia consultat als sindicatde metges. En general, moltes bones paraules i cap solució.Això va representar un daltabaix a les estructures oficials de la conselleria i tambélocals; encara que aquí sabien que teníem raó. Un altra cosa és que ho reconeguessinpúblicament o davant de les autoritats. Si que ens van recriminar que no teniem raó aenviar-ho a la fiscalia, amb tot l’enrenou que representava. Senzillament volíem donarsolució a una situació de la qual no n’érem responsables. El que hi deia a l’escrit era totcorrecte i veritat. Els escrits i informes enviats a la fiscalia estan tots guardats en el seucorresponent expedient de l’any 2003. El dia 9 de maig de 2003, la fiscalia del´audiéncia provincial de Lleida, considera que no es competent per investigar el casplantejat (Segre, 17 Maig 2003) i decideix l´arxiu als escrits presentats “como sea queno se aprecia una conducta antijurídica dentro del ámbito competencial del MinisterioFiscal, procede el archivo del expediente. Notifíquese”.” Us faig saber que podeuacudir a l´autoritat judicial i reproduir la vostra denúncia conforme al que disposal´article 785 bis de la llei d´Enjudiciament Criminal. Firmat el Fiscal en CAP”. Així esva acabar la part administrativa d’aquest affaire. Sindicat, col·legi i advocats, i personallocal de la conselleria “off de record, deien que teníem raó”, però amb això ens vàremquedar.37