Història Servei de Pediatria ...1980 – 2010... - icslleida.cat

Pediatre Neonatòleg el primer i com a Pediatra de l’àrea Extrahospitalària el segon, comcomentarem després.Durant aquets anys es va posar en marxa el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM),pels trasllats dels pacients crítics adults (1996-1999). Ja feia temps que s’havia presentatla necessitat d’uns trasllats mèdics medicalitzats de qualitat per a pacients crítics. Elservei de Pediatria havia presentat un estudi, comunicat al congrés de Pediatres deLlengua Catalana de l’any 1997 a Tarragona, on es presentava la situació dels transportspediàtrics al nostre hospital i on s’informava de la necessitat d’una organització comúpel trasllat crític del nen a tot Catalunya. Tanmateix, a la reunió anual de Serveis dePediatria de Hospitals Comarcals de Catalunya, celebrada a Lleida a l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova, un del temes proposats va ser “El trasllat del nen ensituació crítica”, que es va tornar a presentar a la reunió del l’any següent de la mateixasocietat a Tortosa. També a la reunió de Pediatres de Terres de Ponent, celebrada aCaldes de Boí als anys 90, el tema proposat va ser la “situació dels trasllats dels nens”.Tot això representava una problemàtica seriosa i real que teníem els pediatres del’hospital, que érem qui ens trobàvem amb el problema, i per això proposàvem reunionsde sensibilització a nivell mèdic i també, com es lògic, a nivell de la conselleria. Peraltra part, des de l’UCI general, també es veia aquesta problemàtica, però com és lògicdes de la vessant dels pacients adults, amb un volum més gran de trasllats a l’any. Totva comportar que es posés en marxa el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), perònomés per a pacients adults. Els nens hi quedaven exclosos. Això va requerir mésreunions i fer més pressió perquè aquest servei també es donés als nens. En una primeraetapa, va ser una empresa privada que, des de Barcelona, venia a buscar els nens ensituació crítica, bé amb ambulància medicalitzada o amb helicòpter, i durant un tempsés amb el que es va treballar. No era el millor, però era alguna cosa més que res.Després i ja des de la Conselleria on es veia aquesta problemàtica seriosa i sotal’informe de tots els Serveis de Pediatria dels Hospitals Comarcals de Catalunya més elsinformes presentats pels hospitals de referència de nivell III de Barcelona, es va posaren marxa el SEM pediàtric per tot Catalunya, que va ser el primer que es va crear a totl’estat i ha representat un veritable avenç en l’atenció del nen en situació crítica. Ambl’esforç i insistència de moltes persones es va aconseguir un servei de qualitat per a totsels nens, i des d´aquí a Lleida s’hi va lluitar força per aconseguir-ho. Aquí m’agradarianombrar a tots els pediatres de l’hospital que van treballar amb els pacients i lluitar peraconseguir aquest servei; i també amb el Dr. Angel Rodriguez del Pozo, coordinador delSEM d’adults, que també va recolzar aquesta proposta tant a nivell local com des de laconselleria.Acabàvem el segle XX amb canvis al Servei de Pediatria com he esmentat, ambmillores d’infraestructures assistencials, encara que no les suficientment desitjablessegons el meu parer, com ja he comentat des del començament. Mancava millorar lainfraestructura, la dotació de les urgències pediàtriques i l’atenció continuada o guàrdiesa Pediatria. Completar i dotar moltes especialitats infantils com gastroenterologia;neurologia; nefrologia; pneumologia; UCI pediàtrica, entre d’altres, i també la CirurgiaInfantil, que mai van voler posar al nostre hospital a pesar de demanar-ho moltesvegades, i que el llavors director general de l´ICS, va dir públicament en una visita queva fer a Lleida a la sala d’actes de l’Hospital Arnau de Vilanova, que mai recolzariaaquesta possibilitat mentre ell estigués a la conselleria. Mentrestant a Tarragona, Girona,Figueres, Badalona, Tarrassa, Sabadell i Granollers gaudien d’aquesta especialitat, i nocal dir Barcelona. Mai m’he explicat el per què nosaltres no, ni m’han donat raons que32