Quedava, per tant, una estructura física <strong>de</strong>l servei clarament <strong>de</strong>limitada enhospitalització pediàtrica i neonatal en la cinquena planta; nadons i paritoris a la 4ªplanta; consultes externes a la planta baixa i urgències <strong>de</strong> pediatria a l’àrea d’urgènciesgenerals <strong>de</strong>l hospital. El personal mèdic per atendre totes aquestes àrees era el mateix.Fins l’any 1999 hi va haver algunes novetats socioepi<strong>de</strong>miològiques entre la població;canvis en l’organització hospitalària a Lleida; canvis d’ubicació <strong>de</strong> les consultesexternes <strong>de</strong> pediatria (1996-1999); obertura d’àrees d’humanització hospitalària;contactes amb pediatres d’extrahospitalària per fer guàrdies a l’hospital; començament<strong>de</strong> la posada en marxa <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> d’Emergències Mèdiques (SEM) pels trasllats <strong>de</strong>lspacients crítics (1996-1999) per als adults, entre altres novetats.El canvi epi<strong>de</strong>miològic més important va ser l’augment consi<strong>de</strong>rable <strong>de</strong> la natalitat,<strong>de</strong>penent sobretot <strong>de</strong> l’augment d’aquesta entre els immigrants i amb menys incidènciaentre la població autòctona. Aquest és un fet que ha estat constant i progressiu <strong>de</strong>s <strong>de</strong>llavors fins l’actualitat, realitat que obligava a prendre <strong>de</strong>cisions <strong>de</strong> cara al futur. Mirantles xifres <strong>de</strong> natalitat <strong>de</strong> l’hospital, es pot veure com va augmentat en 1400 el nombre <strong>de</strong>naixements cada any.Aquest fet va suposar que l’Arnau, passà a ser l’hospital públic enun nombre més gran <strong>de</strong> naixements <strong>de</strong> Catalunya, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Vall d´Hebrón <strong>de</strong>Barcelona i Parc Taulí <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll. Tot això representava un augment <strong>de</strong>l volum <strong>de</strong>feina a tota l’àrea neonatal i les subàrees (paritoris, observació neonatal, UCI neonatal,entremitjos, consultes externes neonatals i urgències neonatals), i un augment <strong>de</strong> lapatologia neonatal i <strong>de</strong> la complexitat <strong>de</strong> l’assistència. Tanmateix, un augment <strong>de</strong> lesnecessitats <strong>de</strong> millora <strong>de</strong> l’assistència al part i <strong>de</strong> l’assistència continuada durant les 24hores al dia per un pediatra <strong>de</strong> guàrdia <strong>de</strong>di<strong>cat</strong> exclusivament a aquesta àrea. També esrequeria una millora en l’aparatatge i monitorització <strong>de</strong> tota l’àrea i a la vegadaaugmentar el personal d’infermeria i mèdic especialitzat per atendre i millorarl’assistència. L´aparatatge i monitorització neonatal van millorar d’una maneraimportant, disposant ja d’equipaments dignes per l’assistència neonatal, que haviacomençat ja durant els dos anys d’estada a la UCI d’adults. L’augment <strong>de</strong>l personal java ser un altracosa.Núm. naixements/any3.5003.0002.5002.0001.5001.00050001994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008Neonatal.Observació NEO/Ingressos UNN2.0001.500(n) 1.00050001994 1997 2000 2003 2006 2009Núm. ingressos NEO AnyNúm. ingressos UNNGràfics Neonatal i Consultes ExternesUrgéncies Pediàtrico-Obstètriques1237 1305 131714001162110512001000 83380060040020001 2 3 4 5 6anys (2003-2008)Aquest canvi epi<strong>de</strong>miològic, com és lògic,també va repercutir en l’augment <strong>de</strong> lapoblació pediàtrica, que repercutia en elnombre d’ingressos hospitalaris <strong>de</strong> nens petits(veure gràfics). A aquest canvi epi<strong>de</strong>miològics’hi van afegir també canvis en l’estructurasocial <strong>de</strong> la població a atendre. És clar que lescondicions culturals i socials <strong>de</strong> la poblacióConsultas externas/any10000800060004000200001994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008Número consultes externes PrimeresNúmero consultes externes SuccessivesNúmero consultes externes Total29
immigrada eren molt varia<strong>de</strong>s, mentre que les condicions econòmiques eren comunmentmolt baixes; tot representava també unes necessitats diferents i algunes <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s.Canvis en l’organització hospitalària a Lleida. Durant aquesta època va haver-hi uncorrent sanitari-polític d’unificar alguns serveis hospitalaris <strong>de</strong> l’hospital Santa Maria il’Hospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova i entre ells s’hi incloïa el <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>.Les converses ja van començar en èpoques anteriors, essent cap <strong>de</strong> Sanitat el Dr.Santamaría, i es van dur a terme essent gerent <strong>de</strong> l´hospital Santa María el Dr. Herruzo i<strong>de</strong> l’Hospital Arnau <strong>de</strong> Vilanova el Dr. Astudillo. Això comportava que tota la cargaassistencial pediàtrica <strong>de</strong> l’Hospital Santa María passava al <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong>l’Hospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova i els dos pediatres passaven a treballar i<strong>de</strong>pendre funcionalment d’aquest servei hospitalari. El traspàs <strong>de</strong> la càrrega assistencialno va estar acompanyat d’un traspàs <strong>de</strong> personal sanitari, exclosos els metges.És així com el Dr. Jordi Bosch, provinent <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong>l Hospital Clínic <strong>de</strong>Barcelona <strong>de</strong>l professor M. Cruz, i la Dra. Teresa Vallmanya, provinent <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong><strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong> l’Hospital <strong>de</strong> Sant Pau <strong>de</strong> Barcelona, ambdós <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong>l’Hospital <strong>de</strong> Santa María, van passar a formar part <strong>de</strong>l l’equip pediàtric <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> <strong>de</strong><strong>Pediatria</strong> <strong>de</strong> l’Hospital Universitari Arnau <strong>de</strong> Vilanova. Ambdós eren pediatres generalsi a més, una vegada arribats al servei, es van orientar cap a l’especialització enEndocrinologia infantil el Dr. Bosch i en Patologia Infecciosa , Immuno<strong>de</strong>ficiències ipatologia social la Dra. Vallmanya. Així va ser com es va po<strong>de</strong>r ampliar el camp <strong>de</strong> lesespecialitats pediàtriques, i a més es va començar a po<strong>de</strong>r organitzar mínimament l’àread’urgències pediàtriques. Tanmateix, al cap <strong>de</strong> dos anys d’estada al servei,van començara fer guàrdies hospitalàries, la qual cosa va representar una ajuda a la situació <strong>de</strong> lesguàrdies.Canvis <strong>de</strong> localització <strong>de</strong> les consultes externes, que van passar a l´ ubicació actual, a lasegona planta <strong>de</strong> l’edifici antic, cara sud. Es van posar tres consultes ateses per unainfermera i una auxiliar <strong>de</strong> clínica. Una <strong>de</strong> les consultes estava <strong>de</strong>dicada a Al·lèrgiaInfantil <strong>de</strong> la qual se n’encarregava la Dra. Aurora López, on hi havia consulta diària, icada vegada anava augmentant més la carga assistencial d’aquesta especialitat amb totesles probes i tractaments a fer. Això va comportar la necessitat d’una infermera peraquesta consulta i que un pediatra <strong>de</strong> l´staff ajudés aquesta consulta. El Dr. J. J.Galín<strong>de</strong>z s’encarregava <strong>de</strong> l´ immunització <strong>de</strong>ls pacients al·lèrgics <strong>de</strong> la consulta.També es van po<strong>de</strong>r organitzar i distribuir millor les consultes per especialitats(cardiologia, endocrinologia i gastroenterologia) i per edats (neonatologia i pediatriageneral). El Dr. Joan Vidal, va anar a fer una estada <strong>de</strong> 8 mesos d’EcocardiografiaPediàtrica a Alemanya per tal <strong>de</strong> posar-la en marxa als nens en el nostre hospital. Entornar així ho va fer i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> llavors aquesta eina <strong>de</strong> treball va estar a disposició <strong>de</strong>lsnens lleidatans.Posada en marxa d’accions d’humanització hospitalària. L’estada <strong>de</strong>ls nens i llurs paresdurant l’hospitalització era una mica avorrida. Des <strong>de</strong> feia anys es va veure la necessitat<strong>de</strong> disposar d’una àrea per po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>senvolupar activitats amb els nens hospitalitzats,com podien ser el joc i l’escola. Alguna vegada ja n’havia parlat amb la primerasupervisora Pilar Gias, i així s’havia pensat en el programa funcional <strong>de</strong> la 3ª fase, peròla veritat és que no hi havia ni espai per fer-ho. Amb la nova estructura <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong>quedava una àrea àmplia lluminosa i coberta <strong>de</strong> vidre, corresponent a la terrassa <strong>de</strong> l’alasud d’hospitalització pediàtrica a la cinquena planta. La supervisora <strong>de</strong> pediatria, María30